Heroïnes Quotidianes
Heroïnes Quotidianes
Programa

Heroïnes Quotidianes

Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria

Diumenge · 10:00 - 11:00 ·Dilluns · 18:00 - 19:00 ·247 episodis
RSS

episodis

37-48 de 246
  • 53'

    Montserrat Gabarró Puiggarí, entre els colors de Cavall Fort i la màgia del teatre

    Què uneix els colors de Cavall Fort i la llum dels escenaris de teatre amateur? Quin és la dona capaç de donar vida, amb el mateix traç, a un dibuix i a un personatge? Totes les respostes en una mateixa persona: Montserrat Gabarró Puiggarí, una dona inquieta, vital i apassionada del teatre, que durant anys va donar vida i color als personatges del dibuixant Josep Maria Madorell, creador de Massagran i Jep i Fidel. Actriu, organitzadora i ànima del grup Caràtula Teatre, la Montserrat forma part d’aquella generació de dones que van obrir escenaris, literalment i simbòlicament, en plena dictadura i en un món on dirigir o decidir encara semblava “cosa d’homes”. Amb ella parlem de teatre com a cultura i com a resistència, de com aprendre, organitzar i crear comunitat, i de la importància de mantenir viva la memòria cultural local. “Les coses es poden fer bé o malament. Si les fas bé, ja està.”, ens diu defensant que el teatre amateur s'ha de fer amb el mateix nivell d'exigència que el professional, quelcom que sempre ha defensat. A la secció #DonesAmbHistòria, hem recordat Anna Lizaran, actriu immensa, fundadora del Teatre Lliure, que va fer del treball, la veritat i la passió escènica el seu segell personal. Foto: Toni Moreno

  • 52'

    Aïda Galceran Quiles, dibuixar per connectar amb el que és essencial

    T’has preguntat mai qui posa imatge a les històries que ens emocionen? O com es transforma una idea en un dibuix capaç de fer plorar o somriure? Avui, a Heroïnes Quotidianes, conversem amb Aïda Galceran Quiles, il·lustradora i artista de Molins de Rei que signa com Winsenhousen. La seva obra combina sensibilitat i mirada feminista: dones, arbres i quotidianitat es fonen en una estètica poètica i vital. Aïda reivindica la bellesa de les petites coses —un cafè tranquil, un esbós, una conversa— i creu que l’art pot emocionar, connectar i fer xarxa entre dones. Il·lustra contes, poemaris i projectes com el Memori feminista de Castellbisbal o El viatge del Nandú (en breu veurà la llum) on transforma la realitat en color i emoció. “Crec que els il·lustradors capturem petites coses que poden enganxar i emocionar.” Amb Bego Floria

  • 54'

    Neus Bonet Bagant, el periodisme com a compromís vital

    Com es lidera amb empatia en un món periodístic ple de pressions i polarització? Com es manté la vocació quan l’ofici canvia tan ràpidament? De tot plegat n’hem parlat a #HeroïnesQuotidianes amb Neus Bonet Bagant, periodista, presidenta de Ràdio Associació de Catalunya, exdecana del Col·legi de Periodistes i Premi Comunicació Ràdio Molins de Rei 2025. El rigor, de l’ètica i de la responsabilitat de fer periodisme en temps de desinformació, han estat protagonistes en la conversa. Neus defensa el valor de trepitjar el carrer, escoltar, contrastar i explicar amb honestedat. També ens ha compartit la seva mirada sobre el lideratge femení, la precarietat a les redaccions i la necessitat de donar veu a les dones a les tertúlies. Així mateix hem reflexionat sobre el paper d'una professió que viu entre la immediatesa i la saturació informativa, on els algoritmes premien els extrems i la velocitat substitueix la profunditat. I també de com els reptes de la intel·ligència artificial i els nous models de negoci estan transformant la manera d’informar i d’escoltar. A la secció #DonesambHistòria hem parlat de Montserrat Roig i Francitorra, escriptora i periodista, pionera del feminisme català i autora d’“Els catalans als camps nazis”. Una dona que va saber escoltar, repreguntar i escriure amb compromís. Dirigeix i presenta: Bego Floria

  • 52'

    Rosa Alarcón Montañés, periodista i presidenta de l'Associació Catalunya Distonia

    Com afrontes el fet de perdre la vista de manera intermitent? Com es passa de liderar projectes en una gran capital a presidir una associació de malalties rares? De tot plegat n’hem reflexionat a #HeroïnesQuotidianes amb Rosa Alarcón Montañés, periodista i presidenta de l’Associació Distonia Catalunya, una dona que ha convertit el diagnòstic d’una malaltia rara —el síndrome de Meige— en una missió de divulgació, suport i visibilitat per a moltes altres persones que viuen amb distonia. Rosa explica com va passar tres anys fins a obtenir un diagnòstic, i com, després del xoc inicial, va decidir implicar-se plenament en donar a conèixer aquesta malaltia infradiagnosticada. En concret és un distonia que li afecta, entre altres, els ulls, deixant-la cega de cop i sense avisar. Ara, lidera una entitat per generar comunitat i col·laborar amb la Vall d’Hebron per impulsar que es crei la primera unitat de distonia d’Europa. “Cal explicar-ho —diu— perquè el desconeixement allarga el patiment i frena la recerca”. Amb un to proper i divulgatiu, Rosa ens ha parlat de la importància de la recerca, de la necessitat de protocols clars i d’una atenció sanitària integral. També ha compartit com la tecnologia li permet continuar editant vídeos i llegint audiollibres, i com la seva comunitat —família, amistats i xarxes socials— l’ajuda a seguir endavant. A la secció #DonesambHistòria hem parlat de Margarita Salas Falgueras, pionera de la biologia molecular i referent internacional en genètica. La seva recerca sobre la replicació de l’ADN ha revolucionat el diagnòstic mèdic i les proves forenses. Una dona que va haver de treballar el doble per ser reconeguda la meitat. Més informació: ⁠https://distonia.cat/ Amb Bego Floria

  • 53'

    Montse Ribé Parellada, de dibuixar bitxos a casa a emocionar Hollywood

    Què passa quan una nena que dibuixa monstres vol veure’ls en tres dimensions? Com es viu ser la única dona catalana que ha guanyat un Òscar? D’això i de molts altres temes hem parlat amb Montse Ribé Parellada, tècnica d’efectes especials de maquillatge i guanyadora de la prestigiosa estatueta pel seu treball a El laberinto del fauno. I no només això: també sis Goya, dos Gaudí i un premi del cinema europeu, guardons que no li han fet perdre mai els peus a terra. Cofundadora de DDT Efectes Especials, Montse ha treballat amb directors tant reconeguts com Guillermo del Toro, J.A. Bayona o Pedro Almodóvar, creant criatures, morts glaçats, faunes i monstres que ens han fet somiar i tremolar. Però ella, discretament, prefereix la muntanya, els amics i la vida senzilla. A l’entrevista hem parlat també de creativitat, de referents, dels oficis tècnics, del valor de l’artesania en un món digitalitzat i de com mantenir-se fidel a una mateixa enmig del glamur i la pressió. També dels nous reptes, com la intel·ligència artificial. A la secció Dones amb Història, hem recordat Barbra Streisand, actriu, directora i cantant, que va desafiar els cànons de Hollywood i va obrir camí per a moltes altres dones a la indústria. Amb Bego Floria

  • 51'

    Vicky Rico Román, de Frida Kahlo a Llibertàries passant pel Renaixement català

    Hi ha maneres de mirar l’art que van més enllà de l’estètica. Hi ha mirades que expliquen, connecten i transformen. Una d’aquestes és la de Vicky Rico Román, consultora en comunicació, divulgadora i fridamaníaca confessa. Actualment, gaudeix fent de guia al Museu del Renaixement de Molins de Rei, on fa parlar l’art per entendre el present des del nostre passat. També col·labora amb dones artistes i entitats que treballen per la igualtat, i participa en l’organització del centenari d’Antoni Rabinad, autor de "Llibertàries"—una novel·la, portada al cinema per Vicente Aranda, que situa les dones anarquistes al centre del relat de la Guerra Civil. Amb la Vicky hem parlat de divulgació, art i feminisme, però també d’emocions i d’aprenentatge. Als seus tallers sobre Frida Kahlo, reivindica l’art com a espai de llibertat i de reparació emocional. I ens deixa una frase que resumeix molt bé la seva manera d’entendre la cultura: “Ja no puc parlar del passat sense buscar-hi les dones que hi falten.”, ens diu A la secció #DonesAmbHistòria hem recordat Enheduana, la primera escriptora coneguda pel seu nom, sacerdotessa i poeta sumèria del segle XXIII aC, que va escriure sobre espiritualitat, poder i feminitat molt abans que existís la paraula feminisme.

  • 53'

    Teresa Llopart Sala, lideratge, educació i llengua en clau transformadora (redifusió)

    “Una cosa és fer anys i una altra cosa és ser inútil.” Amb aquesta frase contundent, Teresa Llopart Sala ens convida a repensar l’edatisme i a reivindicar el valor de l’experiència. Mestra jubilada i actual coordinadora de la gestora d’Òmnium Cultural del Baix Llobregat Centre, ha viscut fidel als seus principis, des de la seva joventut en una comuna durant la transició fins als projectes comunitaris que lidera avui. Educació, llengua i segones oportunitats. Teresa ha treballat a tots els nivells educatius, alfabetitzant dones migrades i acompanyant persones adultes que busquen reprendre els estudis. “Tots ens mereixem una segona —i una tercera— oportunitat”, afirma. La seva mirada sobre l’educació com a eina de justícia social és una lliçó per a qualsevol àmbit de lideratge. Òmnium, Vincles i el poder de la comunitat. Des del projecte Vincles, Teresa connecta persones nouvingudes amb voluntàries per practicar el català i compartir vida. El seu lideratge és col·laboratiu, generós i obert al relleu: “Un projecte no pot quedar impregnat només per una manera de fer.” Dones amb Història: Liliana Segre. A la secció final, Teresa ens presenta la figura de Liliana Segre, supervivent d’Auschwitz i testimoni de memòria. “L’odi no és una opinió, és un avís”, ens recorda. Una reflexió necessària per entendre el present i construir un futur més humà. Heroïnes Quotidianes és un podcast editat i dirigit per la periodista Begoña Floria, amb la col·laboració i agraïment especial a Ràdio Molins de Rei. Amb Bego Floria

  • 51'

    Cris Alonso López, salut mental i soledat no desitjada, camins d’inclusió i esperança

    Com podem trencar l’estigma que encara pesa sobre la salut mental? Què vol dir acompanyar de veritat una persona en situació de vulnerabilitat? De tot plegat hem reflexionat amb Cris Alonso López, psicòloga i educadora social, professora i coordinadora a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) i membre del grup de recerca Grup de recerca Innovació i Anàlisi Social (GIAS) . A la seva tesi doctoral investiga la soledat no desitjada de joves migrants que viuen al carrer i com l’espiritualitat entesa en un sentit ampli pot actuar com a element de protecció i esperança. Cris és també coautora del llibre col·lectiu "Sociedades inclusivas. Re-Visiones sobre la dis-capacidad" (Editorial UOC), on es proposa un canvi de mirada: passar de parlar de discapacitat a entendre la diversitat funcional i a reconèixer que el que realment “discapacita” és l’entorn. Al programa, ha subratllat que les dones són més vulnerables a problemes de salut mental a causa de la violència masclista, la precarietat i els estereotips de gènere. A la secció Dones amb Història, hem recordat Greta Thunberg, l’activista sueca que amb només quinze anys va iniciar les vagues escolars pel clima i que avui és un símbol global de lluita pel planeta, implicada actualment el aturar el genocidi a Gaza. La Cris l'ha triat perquè representa “la potència de la joventut i de la diferència”. Li fascina que una noia jove i neurodivergent, diagnosticada amb Asperger, hagi transformat la seva manera singular de veure el món en una força d’activisme global. Directora i editora: Bego Floria

  • 53'

    Montserrat Villaverde Rey, història de l'art, arquitectura, paisatge i dones que lideren

    Montserrat Villaverde Rey és historiadora de l’art, investigadora i professora universitària, especialista en patrimoni arquitectònic i paisatge. Combina la recerca amb la docència i la divulgació. Actualment, dirigeix el cicle "Cinc arquitectes i les seves circumstàncies" organitzat per ICOMOS Catalunya en el marc del projecte de recerca Bywomen, i amb col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. Nascuda a la Vall Fosca, en un poble de només 20 habitants, Montserrat ens parla d’una infantesa feliç en un entorn matriarcal, del seu amor per la lectura i de com la curiositat l’ha portat a treballar en projectes internacionals a Cuba, l’Iran, el Magreb i el Mediterrani. La seva mirada analitza i estudia les múltiples vides dels edificis, els contextos que els envolten i els paisatges que ens conformen com a societat. També treballa en fer visibles trajectòries de dones que han liderat i que són desconegudes entre el gran públic. “No és que estiguin darrere o al costat d’un home, sinó que són elles les que van o han anat al davant.”, ens diu, reivindicant-les. La seva trajectòria docent i investigadora està lligada a l'ETSA La Salle i desenvolupa la seva activitat professional des del seu estudi àqabaBcn. Destaca que és important preservar el nostre patrimoni. “Les coses que tenim, no en propietat sinó les que gaudim i trepitgem, són també nosaltres mateixos. Si no les cuidem, què podem esperar dels altres?”. A la secció "Dones amb història", recuperem la figura de Manuelle Rocher, fotògrafa, cineasta i psicòloga, que va documentar amb una sensibilitat extraordinària l’arquitectura tradicional del Sahel i del sud d’Algèria. La seva obra va inspirar arquitectes com Le Corbusier, però el seu nom va quedar eclipsat. Montserrat reivindica la seva mirada i el seu llegat.

  • 52'

    Jordina Velasco Ojeda, el baix com a veu pròpia i la música com a reivindicació

    Jordina Velasco Ojeda és baixista, tècnica de so i professora de música. Jove, reservada i amb un punt de timidesa que desapareix quan puja a l’escenari, forma part de Les que Faltaband, un grup de vuit dones que versiona cançons creades per dones amb una mirada reivindicativa, festiva i plena d’energia. A #HeroïnesQuotidianes hem repassat la seva trajectòria i hem descobert com va connectar amb el baix, un instrument tan poc habitual —i encara menys entre dones— però essencial dins la banda, tot i que sovint passi desapercebut. A més de Les que Faltaband, la Jordina participa en altres projectes com Matilda Mirana i imparteix classes en escoles de música, on s’ha convertit en un referent per a nenes i adolescents. “Quan una alumna descobreix que li agrada el baix, somric. Vull que senti el que jo vaig sentir: que no està sola.” Com a tècnica de so formada, ha treballat en estudis de gravació i doblatge, tot i que actualment es dedica plenament a la música en directe. A la secció Dones amb Història, parlem de Nathy Peluso, cantant i compositora argentina que ha revolucionat el pop llatí amb el seu estil potent i desacomplexat. Va ser la primera dona a guanyar un Latin Grammy a millor cançó de rap/hip-hop. Per a la Jordina, és tot un símbol d’actitud i empoderament: “Quan la vaig escoltar vaig pensar: uau, quina dona.”

  • 52'

    Teresa Llopart Sala: lideratge, educació i llengua en clau transformadora

    “Una cosa és fer anys i una altra cosa és ser inútil.” La Teresa Llopart Sala ens ho recorda amb una lucidesa que desmunta prejudicis. Mestra jubilada, activista cultural i dona amb criteri propi, ha viscut sempre fidel a les seves conviccions. Durant la transició, va formar part d’una comuna, una opció valenta i poc habitual per a una dona jove d’aquella època. Un espai de llibertat, debat i vida compartida que trencava motlles. Des de les aules d’infantil fins a l’educació d’adults, la Teresa ha acompanyat generacions amb passió i compromís. Ha alfabetitzat dones migrades, ha defensat la llengua catalana i ha estat testimoni de com l’educació pot transformar vides. “Tots ens mereixem una segona —i una tercera— oportunitat”, diu. Actualment és la coordinadora de la gestora d’Òmnium Cultural del Baix Llobregat Centre, on impulsa projectes com Vincles, que connecten persones nouvingudes amb voluntàries per practicar el català. Però també per compartir vida, cuina, sèries, rialles. Perquè aprendre una llengua és també aprendre a estimar un lloc, ens diu. A la secció Dones amb Història, ens porta Liliana Segre, supervivent d’Auschwitz. Una dona que va trencar el silenci per fer memòria i sembrar consciència entre els joves. “L’odi no és una opinió, és un avís”, ens diu. Una frase potent i necessària. Amb Bego Floria

  • 51'

    Heroïnes Quotidianes del 7/7/2025 — Futbol femení, veus de dones i la trajectòria de Gemma Mallorca – De Molins de Rei a la cabina de TV3

    Visió global de l’episodi "El futbol femení ha arribat per quedar-se i les dones també podem narrar el que fins ara només feien els homes." En aquesta conversa de Heroïnes quotidianes, la periodista Bego Floria entrevista Gemma Mallorca Prat, narradora de futbol a TV3/3CAT. L’episodi recorre la seva infància, la passió pel futbol, la irrupció de dones a la premsa esportiva, la importància de la família i el repte de donar veu a l’esport femení. Temes principals 1. Revolució del futbol femení • Creixement explosiu els darrers 5 anys • Més audiència, patrocini i nivell competitiu • Necessitat de referents per a nenes i nens 2. Veus femenines als mitjans • Escassetat històrica de dones narradores • Trencar el sostre de vidre a ràdio i TV • Complicitat d’editors que aposten per noves veus 3. Orígens i primeres passes de Gemma • Molinenca de tota la vida • Va començar jugant al Molins de Rei CF (2012) • Absència de referents femenins quan era infantil 4. Vocació periodística • Curiositat innata i passió per “xerrar” • Influència del pare mirant futbol i de la mare comunicadora • Dilema abans d’entrar a la universitat (educació social vs periodisme) 5. Carrera professional • Pràctiques a RAC1 i Erasmus a Bolonya • Primer “no” a 8TV → aprendre resiliència • Creixement polivalent a BTV (càmera, edició, plató, xarxes) • Debut com a narradora (Segona F: Sant Andreu, Europa) • Kings League a Esport3 • Fitxatge per TV3 per narrar Lliga, Copa i Supercopa femenines 6. Estil de narració • Emoció + didàctica: la Mireia Vera aporta l’anàlisi tècnica • Nervis «bons» com a motor • Conscienciació de la responsabilitat pública 7. Estat actual i reptes del futbol femení • Millora d’audiències però persistència de comentaris masclistes • Diferències amb altres esports femenins menys mediàtics • Importància del suport masculí i institucional 8. Dona amb història: Marta Vieira da Silva • 6 cops millor jugadora FIFA • Va jugar descalça al Brasil on el futbol femení era prohibit (fins 1979) • Simbolitza superació, lluita i reivindicació salarial 9. Vida personal i aficions • Família matriarcal referent (mare Lourdes, àvia Anna Maria, tieta Rosa Maria) • Protecció de les dues germanes, Anna i Marta • Viatjar (Filipines), música i cafès amb amigues Idees destacades en negreta • Constància més que talent: clau per arribar a TV3. • La veu del narrador és vital per transmetre emoció i fer el joc comprensible. • Els nens també demanen botes de jugadores – veritable canvi cultural. • El periodisme és una manera de ser, no només una feina. Cites rellevants "Si un dia sóc mare, vull educar com ho ha fet la meva mare amb mi." "Veure un partit sense veu és impossible; l’emoció entra pels auriculars." Conclusió L’episodi exemplifica com la combinació de passió, constància i aliats pot impulsar una jove periodista a esdevenir una de les primeres veus femenines de referència en el futbol televisat a Catalunya, alhora que visibilitza la lluita col·lectiva per la igualtat als esports.