Heroïnes Quotidianes
Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria
Subscriu-te
Montserrat Villaverde Rey, història de l'art, arquitectura, paisatge i dones que lideren
Obertura de “Heroïnes Quotidianes”, presentació de Bego Floria i de Montserrat Villaverde Rey. Es menciona el cicle al Museu d’Història de Catalunya, amb dates i enfoc en dones i arquitectura.
La conductora explica l’interès pel cicle i planteja la relació històrica de les dones amb el món de l’arquitectura, obrint el tema central.
Montserrat situa el cicle dins del projecte By Women, que amplia el paper de les dones més enllà de l’arquitectura (art, arqueologia, història, paisatge i ciutat).
Definició d’ICOMOS (vinculat a la UNESCO) i la seva missió: estudi, preservació, sensibilització i difusió del patrimoni mundial, vetllant per la seva continuïtat.
Creació del comitè català d’ICOMOS; Montserrat treballa amb Laura Fernández i Joan Olona. El cicle penja de By Women (Reavimet i ETSALS–La Salle).
Trencar l’endogàmia i l’estrellat en arquitectura, donar espai a trajectòries i metodologies de cinc dones molt diferents vinculades al patrimoni.
Letizia Di Pasquale (arquitectura de terra, Mediterrani i MENA), Maria Concepción García (buits periurbans, recerca aplicada) i una visió personal d’Enric Miralles per part d’una jove arquitecta.
By Women posa el focus en dones que lideren projectes i equips, tant del passat com actuals, evitant el relat d’“acompanyants” d’homes.
Invitació a assistir-hi i a seguir el projecte a Instagram (By Women) i a la web/línies de recerca de l’Escola d’Arquitectura La Salle.
Pont entre art i arquitectura: Montserrat és historiadora de l’art i docent a ETSALS. Introducció a la seva trajectòria.
Creixement en un entorn rural i matriarcal, felicitat en contacte amb la natura, pocs llibres però gran accés gràcies al bibliobús i a professors compromesos (BUP/COU).
Tria d’Història de l’Art per entendre ciutats, paisatges i cultures. Defensa de la importància del context per damunt de la cronologia estricta.
Conferències a la UNAM impressionen Montserrat i l’orienten cap a la docència universitària; el 2003 s’incorpora a ETSALS.
Explicació del mercat emergent d’estudis històrics previs a intervencions arquitectòniques, impulsats per legislació municipal i necessitats de projecte.
Valor dels arxius (p. ex., Protocols notarials), límits de la digitalització i centralitat de la interpretació per contextualitzar documents i patrimoni material.
Desmuntatge del mite de la invisibilitat: al segle XIX moltes dones són grans propietàries i promotores d’educació, salut i oci (exemples com la Pl. Reial).
L’arquitectura s’entén amb les arts visuals: el romànic pirinenc es llegeix també amb les pintures murals del MNAC; l’art com a clau per explicar societats.
Treballs sobre arquitectura tradicional i projectes a Marroc, Algèria, Síria, Líbia, Palestina; recerques sobre Barcelona–L’Havana (XX) i nova línia des del XVIII.
Objectius de Reavimet: difusió, sensibilització, recuperació i protecció del patrimoni. Crida a evitar l’enderroc i a entendre les múltiples vides dels llocs.
Elecció de camins per persones i oportunitats; sense grans fites tancades, amb el desig de “morir a l’escenari” fent recerca i docència.
L’equip docent a ETSALS és molt jove; la barreja generacional aporta energia i noves mirades.
By Women sorgeix d’una performance arran de l’Iran; projecte mare amb subprojectes (com el cicle i relectures al Mediterrani) i publicacions associades.
Debat sobre l’efímer mediàtic arran del cas de l’Iran (protestes per la mort de Masha Amini) i la necessitat de coneixement no mediatitzat.
Reivindicació de la fotògrafa Emmanuel Roig i del seu llibre sobre la vall de l’M’zab (patrimoni mundial). Invisibilitzada pel marit; la filla cedeix el fons per estudiar-la i difondre-la. Anècdota de Le Corbusier.
Llocs que més l’han marcat (Iemen, Iran), experiència com a dona investigant, desitjos de viatge futurs, hàbits de lectura i missatge final sobre cuidar el patrimoni com a part de nosaltres.
Montserrat Villaverde Rey és historiadora de l’art, investigadora i professora universitària, especialista en patrimoni arquitectònic i paisatge. Combina la recerca amb la docència i la divulgació. Actualment, dirigeix el cicle "Cinc arquitectes i les seves circumstàncies" organitzat per ICOMOS Catalunya en el marc del projecte de recerca Bywomen, i amb col·laboració del Museu d’Història de Catalunya.
Nascuda a la Vall Fosca, en un poble de només 20 habitants, Montserrat ens parla d’una infantesa feliç en un entorn matriarcal, del seu amor per la lectura i de com la curiositat l’ha portat a treballar en projectes internacionals a Cuba, l’Iran, el Magreb i el Mediterrani. La seva mirada analitza i estudia les múltiples vides dels edificis, els contextos que els envolten i els paisatges que ens conformen com a societat. També treballa en fer visibles trajectòries de dones que han liderat i que són desconegudes entre el gran públic. “No és que estiguin darrere o al costat d’un home, sinó que són elles les que van o han anat al davant.”, ens diu, reivindicant-les.
La seva trajectòria docent i investigadora està lligada a l'ETSA La Salle i desenvolupa la seva activitat professional des del seu estudi àqabaBcn. Destaca que és important preservar el nostre patrimoni. “Les coses que tenim, no en propietat sinó les que gaudim i trepitgem, són també nosaltres mateixos. Si no les cuidem, què podem esperar dels altres?”.
A la secció "Dones amb història", recuperem la figura de Manuelle Rocher, fotògrafa, cineasta i psicòloga, que va documentar amb una sensibilitat extraordinària l’arquitectura tradicional del Sahel i del sud d’Algèria. La seva obra va inspirar arquitectes com Le Corbusier, però el seu nom va quedar eclipsat. Montserrat reivindica la seva mirada i el seu llegat.