Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a fer visibles altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria
Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria
Mónica Navarro Surribas és agent d’atenció al client del metro a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i, entre altres, condueix combois com a maquinista. Va arribar-hi el 2006 sense tenir gaire clar què l’esperava i, gairebé vint anys després, continua al volant dels trens. Abans havia treballat com a mestra d’educació infantil. Dos camins professionals diferents, però amb un punt en comú: el contacte amb les persones. La Mónica és una dona activa, apassionada de la muntanya i del trail running. A la feina, combina la concentració que exigeix conduir un tren amb l’atenció a les necessitats de les persones usuàries. Al llarg d’aquests anys també ha viscut situacions difícils i ha comprovat fins a quin punt el suport de les companyes pot marcar la diferència. La seva història també parla de canvis, decisions i de trobar el propi lloc sense haver-ho planejat tot des del principi. Durant l’entrevista hem reflexionat sobre què significa treballar en una professió tradicionalment masculinitzada, com avançar cap a una igualtat real i per què la seguretat de les dones als espais públics continua sent una qüestió pendent. També parlem de les dones que ens fan costat, dels aprenentatges que heretem de la família i de la importància de cuidar-nos i donar-nos suport. A la secció #DonesAmbHistòria, la Mónica ens ha portat fins a Norah Jones, cantant, pianista i compositora nord-americana. La seva música l’ajuda a relaxar-se, desconnectar i trobar una estona de calma.
Isabel Giménez García és jurista i jutgessa substituta, amb una trajectòria vinculada a la jurisdicció civil i de família, la protecció de la infància i l’abordatge de les violències. La seva trajectòria reconeguda amb el Guardó Dones que han fet història 2025 i la Menina de Justícia Feminista 2024. Des de la pràctica judicial, la recerca i la docència, Isabel ha desenvolupat una mirada que posa el focus en la perspectiva de gènere, la vulnerabilitat i la necessitat d’una justícia comprensible. El seu treball més recent és el llibre Método de Lenguaje Claro: Justicia que se entiende, una proposta per fer més accessibles les resolucions judicials sense renunciar al rigor jurídic. El seu recorregut professional ha anat evolucionant des de l’advocacia fins a la judicatura i la investigació. L’experiència als jutjats, el contacte amb professionals de diferents àmbits i la seva participació en espais vinculats a la perspectiva de gènere i la protecció dels infants han anat transformant la seva manera d’entendre el dret. També ha traslladat aquesta mirada a la pràctica, especialment en casos de violència i vulnerabilitat, i a una proposta de llenguatge clar que busca que les persones puguin entendre les decisions que afecten les seves vides. Durant l’entrevista hem reflexionat sobre què significa exercir la justícia des de la proximitat, la importància d’escoltar i protegir les víctimes abans d’investigar, la necessitat d’una formació específica sobre violències i trauma i els límits d’una justícia que es presenta com a neutral però que pot reproduir desigualtats si no incorpora perspectiva de gènere. També hem parlat de la infància, la violència vicària i de la responsabilitat de les institucions a l’hora de reparar i evitar la revictimització. A la secció #DonesAmbHistòria ha escollit Gloria Poyatos Matas, magistrada i referent en perspectiva de gènere, cofundadora de l'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya, entitat de la qual Isabel també en forma part.
Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria
Gemma Ibáñez i Escudè és actriu, directora i professora de doblatge i jugadora professional de dòmino. Amb una trajectòria àmplia i reconeguda, ha fet de la veu un ofici i del dòmino un espai d’estratègia, concentració i aprenentatge. Abans d’entrar professionalment en el doblatge va estudiar periodisme i va treballar en un entorn corporatiu, però va decidir apostar per una professió artística en un moment en què el sector encara era petit i desconegut. Durant l’entrevista hem reflexionat sobre què vol dir mantenir-se en una professió durant dècades i especialment sent dona, i també de la importància de la formació continuada i del treball en equip. Així mateix hem valorat els canvis que han comportat les plataformes, la pandèmia i l’arribada de la intel·ligència artificial, i la necessitat de defensar els drets i la dignitat de les professionals (majoria dones) que fan possible tot el procés del doblatge. El dòmino introdueix una altra dimensió en la seva trajectòria: concentració, memòria, càlcul, confiança en la parella i capacitat A la secció #DonesAmbHistòria... ha escollit Montse Miralles Brugués, actriu, directora i adaptadora de doblatge i una de les dones que van obrir camí en la direcció artística de doblatge. Amb Bego Floria
Alexandra Vila Busquets és jurista, mediadora i responsable de serveis jurídics de l’Institut Metròpoli de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on treballa en l’assessorament legal i en projectes vinculats a les polítiques públiques. Filla adoptiva de Molins de Rei, la seva trajectòria ha passat pel dret de família, la banca i l’àmbit públic, fins a crear Legalment Conscient, un espai nascut amb la voluntat d’apropar el dret a les persones i incorporar-hi més consciència. La seva pròpia història familiar i l’exemple de tres generacions de dones emprenedores van influir en la seva especialització en dret de família. Amb els anys, la seva experiència l’ha portat cap a una manera d’entendre la mediació basada en l’escolta, la gestió dels conflictes i la recerca d’acords que tinguin en compte les persones. Durant l’entrevista hem reflexionat sobre la mediació, la protecció dels infants en les separacions, el paper de l’administració com a servei a la ciutadania i la síndrome de la impostora que afecta moltes dones. A la secció #DonesAmbHistòria hem recuperat la figura de l’alpinista Araceli Segarra, primera dona catalana a coronar l’Everest, l’any 1996. La seva trajectòria La seva trajectòria al món de la muntanya connecta amb alguns dels temes que també interessen l'Alexandra, com la gestió de la por, la confiança en els altres i la capacitat d’avançar pas a pas davant dels reptes. Pots trobar Alexandra Vila Busquets a instagram, amb l'usuari @legalmentconscient.
Sovint es diu que calen més dones en llocs de responsabilitat, però arribar-hi és només una part del camí. També cal confiar en les pròpies capacitats, atrevir-se a assumir nous reptes i crear aliances. Així ho defensa Núria de José Gomar, periodista i consellera delegada de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), arrelada a Montgat. La seva trajectòria, marcada pel lideratge des de ben jove, l'ha portat també a impulsar Enxarxades, una iniciativa que connecta directives, tècniques i periodistes de les ràdios i televisions locals de Catalunya. El seu recorregut professional no estava escrit d'entrada. Tot i que inicialment volia estudiar Ciències Polítiques, finalment va escollir el periodisme. Va començar cobrint bàsquet a Televisió de Mataró, en un entorn on encara hi havia poques dones, i als 23 anys va assumir la direcció de Ràdio Premià després de superar els dubtes inicials. Més endavant va incorporar-se a Com Ràdio i, posteriorment, a la XAL, sempre vinculada a la comunicació de proximitat. Paral·lelament, ha tingut un paper actiu al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on ha exercit diversos càrrecs, entre ells el de vicedegana. Durant l'entrevista conversem sobre la síndrome de la impostora, els micromasclismes que encara persisteixen en els espais de decisió i la importància de no deixar escapar oportunitats per manca de confiança. També reivindiquem el paper de la ràdio local com a eina imprescindible davant la desinformació i reflexionem sobre la necessitat que les dones no només accedeixin a posicions de lideratge, sinó que també es facin costat entre elles. A la secció #DonesAmbHistòria, Núria escull Neus Bonet, periodista amb més de quaranta anys de trajectòria i primera dona a dirigir i presentar un magazín matinal a Catalunya Ràdio. Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya durant dos mandats i guardonada amb reconeixements com el Premi Margarita Rivière i el Premi Ofici de Periodista 2024, Bonet va esdevenir un referent per a Núria quan buscava dones que haguessin obert camí en la ràdio. En destaca la generositat, el rigor professional i el compromís amb l'ofici. Amb Bego Floria
Patricia Carnicas Isidro és directora financera de l'empresa Autopistas, del grup Abertis. Nascuda a Bellvitge, barri amb el que manté arrels i que reivindica, ha construït una trajectòria professional que l'ha portat a ocupar una posició executiva en una gran empresa, liderant un equip de més d'una trentena de persones. Paral·lelament, manté una vinculació constant amb la natació, un esport que forma part de la seva vida des de la infància i que continua practicant a nivell competitiu. Li agrada especialment una especitalitat poc coneguda, la natació amb aletes. El recorregut de Patricia combina formació, disciplina i una evolució professional construïda pas a pas, com una "formigueta" (ens diu vàries vegades). Hem conegut la seva trajectòria professionals des d'aquells inicis a l'auditoria, que li va aportar la capacitat de tenir ordre mental i disciplina en el mètode, fins a la direcció financera, una responsabilitat plena de reptes, amb els que gaudeix i creix. Com a directiva, reivindica el valor de la constància, de saber escoltar i d'entendre que el lideratge no consisteix només a prendre decisions, sinó sobretot a gestionar persones. La família, l'esport i la cultura de l'esforç han estat pilars fonamentals en aquest camí. A l’entrevista hem reflexionat sobre la responsabilitat que comporta liderar equips, la conciliació entre la vida professional i personal, la necessitat de continuar avançant en igualtat d'oportunitats dins les empreses i la importància de mantenir-se fidel als propis valors. També hem parlat de la gestió de la incertesa, de l'adaptació al canvi i de com els grans objectius sovint s'assoleixen avançant amb constància. A la secció #DonesAmbHistòria hem recuperat la biografia d'Edurne Pasaban Lizarribar, la primera dona a coronar els catorze 'vuitmils' del planeta. Més enllà de la increïble fita esportiva com a alpinista, destaca la seva capacitat de superació davant les dificultats i la seva valentia a l'hora de visibilitzar la salut mental.
Anna Verdaguer Villalobos és antropòloga i gestora cultural i patrimonial, responsable dels programes públics i educatius del Museu del Renaixement de Molins de Rei. Nascuda i arrelada a Terrassa, ha construït la seva trajectòria professional al voltant de la gestió i la divulgació del patrimoni cultural, amb l'objectiu d'apropar els museus a tota mena de públics i convertir-los en espais oberts al coneixement, al diàleg i a l'experiència compartida. El seu camí no va ser lineal. Després d'iniciar uns estudis que no responien a les seves inquietuds, va decidir reorientar la seva carrera cap a l'antropologia, una disciplina que li permetia entendre les persones, les cultures i les formes de viure. Les pràctiques al Museu Etnològic, la formació en museologia i els anys de treball en diferents equipaments culturals han consolidat una manera d'entendre la mediació cultural basada en l'empatia, l'adaptació i la voluntat de connectar el patrimoni amb la vida quotidiana. Durant l’entrevista hem reflexionat sobre el paper dels museus com a espais de trobada i no només de conservació, la necessitat de fer la cultura accessible, el valor de l'antropologia per comprendre la societat i la importància d'adaptar el coneixement a cada persona. També hem parlat de la força de les xarxes d'amistat, de la cultura popular com a espai de comunitat i de com les experiències personals acaben modelant tant la mirada professional com la manera d'acompanyar els altres. A la secció #DonesAmbHistòria, hem recuperat la figura de Marjane Satrapi, autora de Persepolis, una veu imprescindible en la defensa dels drets humans, la llibertat de les dones i el diàleg entre cultures. Amb Bego Floria
La literatura, la traducció i la creació són tres constants en el recorregut de Clàudia Díaz Fernández, guanyadora del concurs literari Mercè Rodoreda 2026 de Molins de Rei amb el relat L’ofici d’escriure. Graduada en Humanitats i estudiant del grau de Traducció i Interpretació, ha explorat diferents àmbits vinculats als llibres, l’edició, els idiomes i les arts escèniques fins a trobar un espai propi des d’on desenvolupar la seva vocació creativa. A través de la lectura, el teatre i l’escriptura, ha construït una trajectòria marcada per l’aprenentatge continu i la voluntat de conciliar creativitat i professió. El reconeixement obtingut amb aquest premi li ha permès reprendre projectes que havia deixat en pausa i consolidar la confiança en la seva veu com a autora. 📚💜 Durant l’entrevista hem reflexionat sobre el perfeccionisme, la pressió que sovint senten les noves generacions per destacar, les contradiccions del sector cultural i la necessitat de preservar espais de creativitat allunyats de l'exigència constant de produir. També hem parlat de la traducció com un exercici de reconstrucció i de com les oportunitats no depenen únicament del talent, sinó també del context i del moment. A la secció #DonesAmbHistòria, la Clàudia ens porta Margaret Astrid Lindholm Ogden, coneguda literàriament com a Robin Hobb. En destaca la qualitat de la seva obra, la profunditat emocional dels seus personatges i la capacitat de construir una trajectòria sòlida dins la literatura fantàstica, obrint camí a moltes altres autores en un gènere tradicionalment dominat per homes.
En un sector tan desconegut com ple de tabús, el recorregut de la Meritxell Galobart Soler trenca més d’un esquema. És gestora de zona en el món de les màquines recreatives, un àmbit on, encara avui, les dones són minoria: “som cinc dones en un sector amb milers de professionals”. El seu camí, però, no ha estat lineal: ha passat per una fàbrica tèxtil, una carnisseria, la preventa comercial… i fins i tot va ser una de les primeres dones de Catalunya a fer de matancera en un escorxador. Una trajectòria construïda amb esforç, aprenentatge constant i molta capacitat d’adaptació. La Meritxell reivindica el valor de les feines que sovint no es veuen i defensa la importància de “remangar-se” i implicar-se en allò que volem transformar, ja sigui en l’àmbit educatiu, esportiu o comunitari. Amant del bàsquet, àrbitra durant 17 anys, vinculada al teixit associatiu i mare, té molt clar que són els valors que adquirim pel camí els que ens defineixen. De fet, a a la secció #donesambhistòria ens ha parlat de Lali Vila Soñer, pionera del bàsquet femení català i un dels seus referents. Amb Bego Floria
Escoltar el propi cos i entendre el valor de les relacions que ens sostenen és el primer pas per transformar la nostra salut, y el segon és saber que homes i dones no enmalantim igual malgrat històricament s'ha oblidat. De tot plegat hem reflexionat a l'entrevista amb la Gràcia Caum Aregay, una dona nascuda a Barcelona i arrelada a Molins de Rei, que es defineix com a dona, filla, germana, parella, mare, amiga, llevadora i psico-neuro-immunòloga (PNI). Al llarg de la seva trajectòria professional a l'atenció integral de les dones, i especialment en els parts, ha afrontat el repte de conviure amb protocols mèdics rígids i sovint sobremedicalitzats. Aquesta inquietud la va portar a iniciar un camí de transformació, allunyant-se de l'automatisme per reconstruir la seva mirada de la salut a través de la PNI. Integrant el descans, l'alimentació, relacions socials i l'exercici, podem fer salud i prevenir la malaltia de forma molt més efectiva. Hem reflexionat de tot plegat, i de la necessitat d'aprofundir en l'autoconeixement del nostre cos i especialment en els nostres ritmes naturals. "Això podria evitar la necessitat de pendre pastilles", ens diu Gràcia. A la secció #DonesAmbHistòria, la Gràcia ens acosta la figura de la doctora Carme Valls Llobet, endocrinòloga i investigadora pionera de la medicina amb perspectiva de gènere. La seva tasca ha estat fonamental per visibilitzar com la ciència tradicional ha ignorat històricament el cos femení utilitzant patrons masculins. Amb Bego Floria