Context i protagonista Heroïnes Quotidianes entrevista Neus Bonet, periodista de llarg recorregut, primera dona al capdavant del matinal de Catalunya Ràdio, exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i presidenta de la Ràdio Associació de Catalunya. Al llarg de la conversa es repassen els grans reptes del periodisme avui, la seva trajectòria vital i professional, el lideratge femení a les redaccions, el paper de la ràdio i els podcasts i les referents feministes que l’han marcat, especialment Montserrat Roig. Periodisme avui: crisi de credibilitat i polarització Desinformació, algorismes i guerra del clic • El periodisme és ara mateix «notícia» per: - Desinformació espectacular i viralitat de notícies falses - Pèrdua de credibilitat dels mitjans - Dificultat d’arribar al públic jove, que s’informa per canals alternatius • Neus Bonet subratlla el paper dels algoritmes: - La polarització "guanya" l’algoritme: el contingut extrem genera més reaccions i rendiment econòmic - Això incentiva un espai públic de blanc o negre, sense matisos «Com més polarització hi ha, l’algoritme guanya; les grans empreses també.» • La guerra del clic ha tingut conseqüències: - Titulars enganyosos per aconseguir visites - Les subvencions públiques s’han arribat a vincular al nombre de clics - Ara, amb la intel·ligència artificial (IA) i el canvi en el posicionament (abans Google, ara també IA), alguns mitjans digitals han hagut de fer ERTOs i retallades. Funció social del periodisme • En un entorn tan digitalitzat, per Neus Bonet: - El periodisme és més necessari que mai - Cal trepitjar carrer, parlar amb persones reals, fugir de fer periodisme només des d’una pantalla - L’ofici és el reflex de la vida de cada comunitat, i això exigeix proximitat • Dos eixos clau: - Invertir en bones condicions laborals perquè els periodistes puguin treballar amb temps i rigor - Combatre la desinformació amb eines de fact-checking (CheckNews, verifica.cat, etc.) • La fragmentació informativa fa que molta gent només rebi les notícies que confirmen el seu propi biaix, cosa que dificulta el debat compartit. Procés, Col·legi de Periodistes i gestió de la polarització Deganat en temps convulsos • Neus Bonet va ser degana del Col·legi de Periodistes durant 10 anys (4 com a vicedegana amb Josep Maria Martí i 6 com a degana), en plena eclosió del procés (2017). • En aquella època el Col·legi tenia al voltant de 4.200 col·legiats amb ideologies molt diverses, i es van viure: - Tensions internes fortes - Polarització entre periodistes partidaris i contraris al procés «Vaig fer un màster de vida sent degana del Col·legi.» Diàleg, mediació i responsabilitat institucional • Aprenentatges principals del “màster”: - Intentar asseure a la mateixa taula perfils ideològicament molt allunyats - Fer del Col·legi una institució al mig, no una arma llancívola - Recordar que el Col·legi neix amb consens de tots els partits del Parlament i té el mandat de defensar l’ofici per sobre de les trinxeres • Pràctica concreta de cura de la comunitat: - Davant d’un comentari feridor a xarxes contra el Col·legi, trucar personalment a la persona - Explicar-li la informació que potser no tenia i, a partir d’aquí, que escrigui el que vulgui • Una de les claus que aplica sovint és el sentit comú: - Davant pressions sobre com obrir un informatiu, si se li vol imposar un criteri: demana que la instrucció sigui per escrit; si no, assumeix ella la decisió editorial - Defensa que, si t’han de rellevar del càrrec, que sigui per decisions teves, no per obeir ordres no assumides. Desigualtat de gènere al periodisme i lideratge femení Biaixos estructurals • Paradoxa al sector: - Les facultats i les redaccions estan plenes de dones - Però els càrrecs de responsabilitat continuen majoritàriament masculins • Per Neus, és especialment greu perquè som al segle XXI i, tot i això, hi ha sensació que en alguns aspectes fins i tot hem retrocedit. Liderar vs manar • Neus diferencia clarament entre manar i dirigir: - Manar: ordre jeràrquica ("fes això, ves allà"); és propi fins i tot de criatures - Dirigir: implica respecte, complicitat i escolta de tot l’equip • El seu estil de direcció: - Valorar des de la persona de producció fins al tècnic i als guionistes - Escoltar propostes, explicar els motius per acceptar o rebutjar - Evitar la imposició: les coses imposades no funcionen Lideratge femení • Segons la seva experiència, les dones dirigeixen diferent: - Des de l’empatia i el respecte - Amb un to menys jeràrquic i de “cadena de comandament” • Relata que, quan cal demanar a algú una feina complicada o poc atractiva, les dones solen buscar la manera de convèncer, explicar, sumar, en lloc d’imposar. Conciliació i penalització econòmica • Neus reconeix que ha pogut assumir horaris molt durs perquè no té fills: - Torn de 2 a 7 de la matinada als inicis - Entrar a les 12 de la nit i plegar a les 9 del matí a Catalunya Ràdio - Els últims 9 anys: entrar a les 3 de la matinada i plegar a les 3 de la tarda • Observació crítica: - A les redaccions, qui es redueix la jornada i renuncia a ingressos per cuidar la família són quasi sempre dones - Això implica menys cotització i futur de pensions més baixes • Quan li demanen consell a les noies joves, admet que és difícil perquè són opcions molt personals i el sistema encara penalitza fortament. Dones a les tertúlies • Com a directora del matí de Catalunya Ràdio va fixar una norma clara: «A cada tertúlia hi ha d’haver una dona.» • Això va generar crítiques perquè per fer espai a dones calia desplaçar tertulians habituals, majoritàriament homes. • També denuncia l’autocensura d’algunes dones que rebutgen anar a tertúlies per por de “no saber prou”, mentre constata que alguns homes hi opinen sense tenir la mateixa preparació. Vocació, trajecte professional i identitat periodística Orígens personals i entrada casual a la ràdio • Cognom matern Vegant, amb arrels a València. Famílies molt radiòfiles i lectores. • L’arribada al periodisme va ser casual: - Es queda sense feina - A Ràdio Reus busquen un DJ per posar discos de matinada - Fa de 2 a 7 del matí i descobreix que la música és central a la seva vida • Passos següents: - Ràdio Salou, en un projecte impulsat per Josep Maria Martí - Ràdio Popular de Reus (COPE), on comença amb música però s’avorreix i demana fer entrevistes - Allà, el cap d’informatius Carles Francino li proposa passar a informatius. Des d’aquí ja no en surt mai. Barcelona i salts professionals • Surt de Reus quan Ràdio Popular es converteix pràcticament en repetidor i ella es queda sense feina. • A Barcelona la dirigeixen a dues opcions: Cadena 13 i Cadena Catalana. Entra primer a Cadena 13 (a la Diagonal) i a partir d’aquí va encadenant: - Cadena 13 → Catalunya Ràdio → Una Catalana → retorn a Catalunya Ràdio Informatius locals i consciència d’ofici • És a Reus, fent informació local, on pren consciència que és periodista: - El periodisme local és molt dur perquè parles de veïns i conciutadans - Allò que dius pot afectar directament famílies «Amb una mala notícia mal redactada o no contrastada pots ensorrar la reputació d’una persona o d’una família.» • Allà entén profundament la responsabilitat del llenguatge, la necessitat de contrastar i de fugir d’adjectius innecessaris. Programes vs informatius • Ha treballat tant en informatius com en magazines/programació de tarda i li agraden molt ambdós registres. • Informatius: - Ritme alt, immediatesa - Estrès per contrastar i no equivocar-se - Adrenalina, que pot enganxar però també es gota amb els anys • Programes: - Donen temps per analitzar la realitat en profunditat - Permeten mirar les notícies des d’una perspectiva polièdrica - Espai per llibres, curiositats, riure i converses més llargues • Es declara fan dels enfocaments actuals que analitzen les notícies des d’angles nous (cita Manel Elies i Agnès Marquès com a exemple d’aquesta mirada de vespre). Autoexigència i síndrome de la impostora • Tot i l’experiència, confessa que no se sent còmoda com a tertuliana: - Diu que pensa sovint «a qui li pot interessar la meva opinió?» - Continua patint una certa síndrome de la impostora • Quan col·labora a Betevé a Bon Dia Barcelona, se centra en parlar de Barcelona, una realitat que coneix i trepitja. Ràdio Associació de Catalunya i el valor de la ràdio local Què és la Ràdio Associació de Catalunya • Explica que Ràdio Associació de Catalunya és: - Una cooperativa i “cos jurídic” dels orígens de la ràdio catalana - Hereva dels pioners de la ràdio a Catalunya (fa poc se’n va celebrar el centenari) • Aquests pioners no només van innovar en ràdio, sinó també en: - Inicis de televisió - Difusió d’informació meteorològica - Voluntat de democratitzar la cultura i fer arribar la vida cultural de Barcelona a tot el territori • Actualment la cooperativa és titular de freqüències que permeten el funcionament de RAC1 i RAC105, i continua promovent activitats i premis de ràdio. Premis Ràdio Associació i arxiu • S’està fent un procés de digitalització de tots els Premis Ràdio Associació de Catalunya: - Premis molt prestigiosos, encara que sense dotació econòmica - Volen reconèixer la ràdio en català a tots els nivells, inclosa la ràdio local, no només les grans cadenes Defensa de la ràdio local i cas de Ràdio Molins de Rei • Per a Neus, la ràdio local té una vocació global gràcies a internet i el podcasting: - Algú que viu a Berlín pot seguir el que passa a casa seva escoltant Ràdio Molins de Rei via web o podcast - Això evita el desarrelament i reforça la comunitat d’origen • Destaca la importància dels arxius sonors que generen les emissores locals. Podcasts, vídeo i transformació dels formats Hàbits d’escolta de les noves generacions • A les aules universitàries on ha fet de professora constata que molts estudiants: - No llegeixen diaris en paper - No miren televisió convencional al sofà - No escolten ràdio lineal • Però, sorprenentment, sí que escolten podcasts llargs: - Sobre salut mental, feminisme, nutrició, etc. - De 30 minuts, 1 hora o més Això desmenteix el tòpic que «no aguanten més de 30 segons». Aguanten, si el contingut els interessa. • A partir d’aquests podcasts se’ls pot arrossegar cap a la ràdio (en diferit o en directe), encara que no sigui en el format tradicional. Podcast com a eina de llibertat d’horari • Ella mateixa, ara que ha deixat d’aixecar-se de matinada, escolta programes matinals quan li va bé, descarregant-los en podcast. • Valora el podcast com un gran avantatge de flexibilitat tant per oients com per professionals. Ràdio i vídeo: màgia perduda i presència necessària • Sobre el videopodcast i la instal·lació de càmeres als estudis de ràdio, té sentiments mixtos: - D’una banda, han trencat part de la màgia de la ràdio, aquella fantasia de la veu que no té rostre - D’altra banda, són imprescindibles per ser visibles a les xarxes, on “som tots” «Abans deien: si t’enamores d’una veu radiofònica, no vagis mai a l’emissora.» • Comparteix anècdotes d’oients que, en conèixer-la en persona, deien: «no t’imaginava pas així» — per bé i per mal. • La conductora del programa explica que prefereix compartir petits fragments en vídeo (reels) com a tràilers de l’entrevista, per no trencar la intimitat del moment. Docència, vocacions joves i precarietat Experiència com a professora • Ha estat docent a: - Universitat Pompeu Fabra (UPF) - Universitat Ramon Llull - Universitat Internacional de Catalunya • Va deixar la docència per dues raons principals: - Una etapa d’apatia generalitzada d’alguns estudiants, com si “se’ls hagués de regalar el títol” - Sentir que les noves eines tecnològiques i la IA requerien un llenguatge i agilitat que ella creia que altres docents més joves podrien oferir millor Per què volen ser periodistes? • En una xerrada recent a la UPF, gira el paper i pregunta als alumnes: «Per què voleu ser periodistes?» • Respostes que la sorprenen i l’esperonen: - Molts volen ser corresponsals de guerra, tot i el risc vital - Una part significativa (sobretot nois) volen fer periodisme esportiu - Altres s’inclinen pel món de la moda o el "periodisme rosa" • Interpreta que, malgrat la precarietat, continuen existint vocacions fortes. Precarietat i paper del Col·legi • Recorda que el periodisme és una professió històricament mal pagada, amb algunes excepcions. • El Col·legi de Periodistes treballa contra la precarietat, especialment entre dones periodistes, on la situació és encara més greu. • Defensa una visió activa de la col·legiació: «No pensis tant què pot fer el col·legi per tu, sinó què pots fer tu pel col·legi.» — lluitar col·lectivament per dignificar l’ofici i compartir experiències entre generacions. Referents femenins: Montserrat Roig i altres veus Montserrat Roig com a gran referent • Neus Bonet tria Montserrat Roig com a dona de la seva història per diversos motius: - Periodista i escriptora amb una obra de referència: Els catalans als camps nazis - Gran entrevistadora, capaç de formar-se molt bé, escoltar de manera profunda i repreguntar amb intel·ligència, sense agressivitat - Defensora del paper de les dones amb múltiples articles i intervencions • Admira especialment el seu estil d’entrevista: - Plans de guió previs que sabia abandonar si la conversa prenia un altre camí interessant - Capacitat de fer emergir el món interior del convidat • Explica que el Centre de Documentació del Col·legi de Periodistes porta el nom de Montserrat Roig, decisió impulsada per la degana Montserrat Minobis i la junta d’aleshores. Altres referents femenins • Teresa Pàmies: - Col·laboradora seva en un magazín de tarda - Dona "de pedra picada", de presència forta i molt respectuosa amb la distància personal - Gran capacitat d’anàlisi de la situació mundial i del paper de la dona • Maria Aurèlia Capmany: - Referent intel·lectual i feminista, també vinculada a Montserrat Roig • Avia i mare de Neus: - No com a referents públics, però sí com a origen radiòfil i lector que la va marcar profundament. Feminisme en hores baixes i captura de la joventut Feminisme qüestionat • Coincideixen que el feminisme viu un moment de desprestigi o esgotament públic: - Sempre s’ha de justificar constantment - Mentre tothom entén la lluita contra discursos d’odi o xenofòbia, el feminisme genera dubtes recurrents «Som el 52% de la població mundial, paguem els mateixos impostos i hem de tenir els mateixos drets.» • Malgrat dècades de lluita, percep que cal tornar a reivindicar coses molt bàsiques una vegada i una altra. Sola, pantalles i extrema dreta • Mostra preocupació per l’impacte de les xarxes i la soledat en la joventut: - Hi ha molts nois i noies que pateixen soledat no desitjada - Estan enganxats a ordinadors i videojocs, cosa que els fa vulnerables • Aquests perfils són carn d’extremisme: - Poden ser captats per extrema dreta, jihadisme o altres formes de radicalització - L’extrema dreta sap aprofitar les converses i malestars per penetrar-hi • Al feminisme això li afegeix un context hostil, especialment entre una part dels nois joves, on creixen discursos antifeministes. IA, biaixos i futur personal Biaix de gènere en la intel·ligència artificial • Neus Bonet es declara molt empipada amb el biaix de gènere de la IA: - Ho compara amb altres biaixos històrics (assaigs clínics fets majoritàriament amb homes) - Li sembla incomprensible que, amb tants anys de lluita feminista, la IA repeteixi patrons masclistes «Després de 44 anys d’ofici, encara estem així?» Què li queda per fer? • No s’ha marcat mai grans objectius de carrera; la vida l’ha anat portant per camins diversos. • Ara no té una “llista de pendents” espectacular. El que vol és: - Continuar mirant el món amb ulls de periodista - Gaudir del luxe de llegir la premsa amb calma cada dia - Entendre en profunditat el context internacional i social en què viu • Sent que la vida la seguirà portant per camins que ara encara no veu, i no vol viure instal·lada en el lament del que no va fer. Hàbits actuals: lectura, viatges i presentacions de llibres Llegir per plaer • Després d’anys llegint per feina (cimeres, geopolítica, economia, etc.), ara vol llegir novel·la i assaig per plaer. • Diu que llegir molt és el que li ve més de gust en aquesta etapa. Viatjar • Li agrada viatjar, però reconeix que darrerament ha prioritzat la lectura per sobre dels viatges. «Ja viatjaré», comenta. Presentar llibres • Se li demanen sovint presentacions de llibres: - Cita un llibre que la va impactar especialment (El mar que brilla i riu, que presentarà a la Montse Barderi) - Ha presentat també El bosc de les sorpreses d’Albert Beorlegui, dins l’espai del Via Lliure de Xavi Bundó a RAC1 • Per ella, aquests encàrrecs són una manera de mantenir-se activa en el món cultural i radiofònic. Ràdio, tecnologia i resiliència del mitjà Què queda per inventar a la ràdio? • Creu que encara hi ha molt per inventar: - Si fa uns anys li haguessin dit que treballaria amb rils, IA i xarxes socials com ara, no s’ho hauria cregut - La velocitat amb què evoluciona la tecnologia fa pensar que vindran nous formats i usos de l’àudio La ràdio de piles i les crisis • Recorda la Dana i el dia de la gran apagada elèctrica: - La ràdio de piles va ser l’única que va funcionar - Molta gent jove ni tan sols tenia ràdio física; els aparells depenien de la càrrega del mòbil • Fa gràcia com veïns baixaven a casa seva perquè sentien que ella escoltava la ràdio i volien saber com (amb una ràdio de piles tradicional). • Contrasta això amb la situació de la televisió: a TV3 deien “estem parlant però no sabem si ens veu ningú”, mentre la ràdio sí tenia molta audiència real. Tancament: llegat i memòria • La conductora li recorda el Premi Comunicació de Ràdio Molins de Rei 2025 i la connexió emocional amb Miquel Armengol, molt recordat a l’emissora. • Neus no s’ha plantejat gaire si li agradaria ser recordada, però li agrada la idea que, mentre es parla d’algú i se’l recorda, continua present entre nosaltres a través del seu llegat. • L’entrevista acaba reivindicant que, malgrat estar “al segle de les dones”, queda moltíssima feina per fer i que programes com Heroïnes Quotidianes contribueixen a fer xarxa entre dones i a visibilitzar trajectòries que inspiren.
