
Cris Alonso López, salut mental i soledat no desitjada, camins d’inclusió i esperança
Cris Alonso, psicòloga i educadora social de Vallirana; professora i coordinadora a la Pere Tarrés (URL) i membre del grup de recerca GIES.
Transició de psicologia a educació social; acompanyament a persones amb problemàtica de salut mental: salut, economia, oci i vincles, amb èmfasi en autonomia i suports (no tutela). Connexió entre pràctica i docència.
Llibre coral que revisa llenguatge i marcs. De “discapacitat” a “diversitat funcional”: l’entorn discapacita; cal disseny universal perquè tothom hi tingui accés.
OMS defineix salut mental amb èmfasi en productivitat; crítica per miratge neoliberal. Dades d’afectació (1 de cada 4). Estigma i imaginari social; recomanació del film “Votar”.
Informar-se, no minimitzar ni aïllar; apropar-se i fer comunitat. Cita: “les persones som el cinturó de seguretat dels altres”.
Etiqueta qüestionada. Factors: pandèmia, crisis, precarietat, hiperconnexió sense lligams. Els joves lideren les xifres de soledat. Biaix de gènere: dones més exposades.
Evitar discursos simplistes, invertir en salut mental i reduir llistes d’espera. Fer xarxes de suport entre famílies i no culpabilitzar-les.
Crítica a la manca de beques i finançament per a doctorands en social. Salut com a benestar també social: investigar per millorar qualitat de vida.
Definició àmplia d’espiritualitat (sentit, connexió, direcció vital). Referent Frankl. Itineraris migratoris, irregularitat, feines precàries i derivació al carrer.
Entrevistes a l’Hospital de Campanya Santa Anna (Raval). Dones en situació de carrer amb alt risc d’agressions; sovint s’ajunten amb homes per supervivència.
Història d’una jove que, després de violència i sensellarisme, accedeix a una beca i inicia el grau en Treball Social amb vocació de “ser llum per altres”.
Educació i Treball Social són majoritàriament exercides per dones, tot i l’existència de grans professionals homes.
Cuidar-se per sostenir la feina; supervisió d’equips. Mirada d’educadora: centrar-se en el que la persona necessita, no en etiquetes.
Reivindica camins no lineals (repetir batxillerat) i lligam entre docència i pràctica; no projectar en excés i deixar que el camí es construeixi.
Tenacitat, tendresa i escolta com a llegat. Valor d’haver tingut pares presents i el seu impacte en la trajectòria.
Recuperar l’esperança i el sentit com a motor; l’educador social acompanya processos, no els fa per la persona.
Reconeixement a amigues i col·legues que han anat configurant la identitat i el camí de la Cris.
De Fridays for Future a la Flotilla Civil per Gaza; exemple de jovent compromès. Visibilitza neurodivergència (autisme, TOC) sense romantitzar-la.
Byung‑Chul Han i la crítica a l’autoexplotació; reivindicar descans i ‘avorrir-se’. Aficions de la Cris: cuina i muntanya. Tancament del programa.
Com podem trencar l’estigma que encara pesa sobre la salut mental? Què vol dir acompanyar de veritat una persona en situació de vulnerabilitat?
De tot plegat hem reflexionat amb Cris Alonso López, psicòloga i educadora social, professora i coordinadora a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) i membre del grup de recerca Grup de recerca Innovació i Anàlisi Social (GIAS) .
A la seva tesi doctoral investiga la soledat no desitjada de joves migrants que viuen al carrer i com l’espiritualitat entesa en un sentit ampli pot actuar com a element de protecció i esperança.
Cris és també coautora del llibre col·lectiu "Sociedades inclusivas. Re-Visiones sobre la dis-capacidad" (Editorial UOC), on es proposa un canvi de mirada: passar de parlar de discapacitat a entendre la diversitat funcional i a reconèixer que el que realment “discapacita” és l’entorn. Al programa, ha subratllat que les dones són més vulnerables a problemes de salut mental a causa de la violència masclista, la precarietat i els estereotips de gènere.
A la secció Dones amb Història, hem recordat Greta Thunberg, l’activista sueca que amb només quinze anys va iniciar les vagues escolars pel clima i que avui és un símbol global de lluita pel planeta, implicada actualment el aturar el genocidi a Gaza. La Cris l'ha triat perquè representa “la potència de la joventut i de la diferència”. Li fascina que una noia jove i neurodivergent, diagnosticada amb Asperger, hagi transformat la seva manera singular de veure el món en una força d’activisme global.
Directora i editora: Bego Floria

