
Teresa Llopart Sala: lideratge, educació i llengua en clau transformadora
Programa i convidada; aprendre idiomes com a porta cultural; connexió amb els temes del dia.
Crítica a la discriminació per edat; diferència entre fer anys i perdre utilitat; importància de posar nom a les opressions.
Estructura territorial, funcions de la gestora Baix Llobregat Centre; vincles lingüístics entre voluntariat i persones migrants; pèrdua de parlants catalans.
Creixement a Molins; la botiga de llana com a centre social femení; independència i esperit inconformista.
Convivència amb tres nois durant la transició; rebel·lia, amistat i repte a les normes socials i religioses.
Restriccions legals (permís marital, expulsió laboral en casar-se); testimoni de precarietat femenina a les fàbriques.
Arribada a Rubí; xoc amb la pobresa i torero-paquirri minut de silenci; estratègies per implicar famílies desconnectades.
Implantació del català a l’escola; aules d’acollida per a nouvinguts; alfabetització de dones i segones oportunitats educatives.
Transició a voluntariat; concepte de relleu generacional; xarxes de solidaritat femenina al servei del català.
Balanç optimista de la vida; importància de no caure en el discurs negatiu i de ‘pedalar’ constantment.
Testimoni de l’Holocaust; missatge pedagògic als joves; lluita contra l’odi convertida en missió pública.
“Una cosa és fer anys i una altra cosa és ser inútil.” La Teresa Llopart Sala ens ho recorda amb una lucidesa que desmunta prejudicis. Mestra jubilada, activista cultural i dona amb criteri propi, ha viscut sempre fidel a les seves conviccions. Durant la transició, va formar part d’una comuna, una opció valenta i poc habitual per a una dona jove d’aquella època. Un espai de llibertat, debat i vida compartida que trencava motlles. Des de les aules d’infantil fins a l’educació d’adults, la Teresa ha acompanyat generacions amb passió i compromís. Ha alfabetitzat dones migrades, ha defensat la llengua catalana i ha estat testimoni de com l’educació pot transformar vides. “Tots ens mereixem una segona —i una tercera— oportunitat”, diu. Actualment és la coordinadora de la gestora d’Òmnium Cultural del Baix Llobregat Centre, on impulsa projectes com Vincles, que connecten persones nouvingudes amb voluntàries per practicar el català. Però també per compartir vida, cuina, sèries, rialles. Perquè aprendre una llengua és també aprendre a estimar un lloc, ens diu. A la secció Dones amb Història, ens porta Liliana Segre, supervivent d’Auschwitz. Una dona que va trencar el silenci per fer memòria i sembrar consciència entre els joves. “L’odi no és una opinió, és un avís”, ens diu. Una frase potent i necessària.
Amb Bego Floria

