Heroïnes Quotidianes
Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria
Subscriu-te
Aïda Galceran Quiles, dibuixar per connectar amb el que és essencial
Obertura del programa i presentació d’Aida Galcerán com a convidada, marcant el to feminista i creatiu de la conversa.
Infància a Sant Bartomeu, vida a tocar de Collserola i privilegi d’un creixement connectat al bosc.
Origen del pseudònim a l’institut, consolidació com a marca singular i recordabilitat.
Dibuix a mà; ús puntual de Photoshop/Illustrator per adaptar peces a encàrrecs.
Dibuix des de petita, influència d’anime i còmic; perseverança autodidacta.
Descobreix que pare i tieta-àvia dibuixaven; trajectòria vital i creativa de la Roser.
Decisió primerenca cap a l’art; experiència desigual a Belles Arts però molt formativa.
La tècnica del gravat esdevé un enamorament i un pilar estètic.
Assumpció recent de la identitat professional i del valor del seu impacte.
Treball a llibreria; importància dels àlbums per a infants i adults; descoberta d’il·lustradors actuals.
Defineix l’ofici com captar i representar emocions i detalls amb imatge i personalitat.
“La terra és més fèrtil quan la remous” (Marta Torn): diàleg entre il·lustració i poesia.
Projecte de memòria i visibilitat de dones diverses; aprenentatge i recerca.
Recuperació simbòlica d’un element clau; reflex sobre decisions urbanes del passat.
Conte sobre resiliència i creixement; presentació el 28/11 (19 h) a Foment CiA; recerca visual i esbossos compartits.
Rituals del matí, valor de la pausa i el cafè com a espai de centrament.
Gratitud i autoexigència; aprendre a valorar el procés i la paciència.
Dibuixos que commouen; boca-orella com a via d’encàrrecs personals.
Tradició familiar anual des del 2008; distribució via petits comerços.
Projectes amb Tou Ceràmica (Mireia) fent esgrafiat; intercanvi amb Helena Pret; enfortiment mutu.
Dificultat de manar-se a una mateixa; disciplina vs. flexibilitat i cures pròpies.
Connexions formals i simbòliques; *gravat* i obres més personals i poètiques.
Entrada a la poesia via il·lustració (Paula Bonet, Estel Soler); reinterpretació de Marçal.
Crítica a l’escassetat de referents femenins en estudis i discursos artístics.
Excel compartit, diversitat de camps i geografies, i descoberta de figures poc conegudes.
Prefereix dibuixar dones; li diverteixen especialment les persones grans.
Volcar-se en àlbums; valorar-se, enviar portfoli i picar portes amb valentia.
Construir l’autoafirmació des de petites; intentar ja és molt.
Veu jove de la cançó llatinoamericana; poètica i resistent; nou àlbum inspirador per a l’Aida.
Sant Bartomeu com a refugi; cuina, música i cafè amb *aeropress*.
Aprenentatges de treball en equip i convivència; amistats com a xarxa de suport.
Arrelada a Molins; viu al Penedès; es projecta al camp amb projectes amb sentit.
Talent local i escoles potents; diferències estilístiques internacionals.
Vendre sentiment, connexió i humor als encàrrecs; comiat i invitació a seguir la seva obra.
Agradiments finals i entrada al butlletí informatiu a l’antena de RMR.
T’has preguntat mai qui posa imatge a les històries que ens emocionen? O com es transforma una idea en un dibuix capaç de fer plorar o somriure? Avui, a Heroïnes Quotidianes, conversem amb Aïda Galceran Quiles, il·lustradora i artista de Molins de Rei que signa com Winsenhousen. La seva obra combina sensibilitat i mirada feminista: dones, arbres i quotidianitat es fonen en una estètica poètica i vital. Aïda reivindica la bellesa de les petites coses —un cafè tranquil, un esbós, una conversa— i creu que l’art pot emocionar, connectar i fer xarxa entre dones. Il·lustra contes, poemaris i projectes com el Memori feminista de Castellbisbal o El viatge del Nandú (en breu veurà la llum) on transforma la realitat en color i emoció. “Crec que els il·lustradors capturem petites coses que poden enganxar i emocionar.”
Amb Bego Floria