Heroïnes Quotidianes
Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria
Subscriu-te
Montserrat Gabarró Puiggarí, entre els colors de Cavall Fort i la màgia del teatre
Arrenca Heroïnes Quotidianes; Bego Floria presenta Montserrat Gavarró i el seu perfil activista i teatral.
Introducció a Josep Maria Madurell i Montaner; records de Cavallfort, Massagran i la contraportada de Jep i Fidel.
Impacte de Cavallfort en la normalització lectora; consciència primerenca de viure en dictadura.
Entorn familiar catalanoparlant, biblioteques a casa i aprenentatge autònom del català des de petita.
Família bohèmia (escenògrafs, viatge a Mèxic); estudis de dibuix i esmalt a Massana.
Debut en dansa i teatre a La Peni; Pastorets de Folch i Torres i de Pitarra; implicació en moviments juvenils.
Organització de setmanes de joventut; sorgeixen el grup de teatre nou i els inicis de Ràdio Molins de Rei; innovacions (sense apuntador).
Col·laboració amb el TEC; teatre en català en ple franquisme; censura a “Situació bis” de Pedrolo.
Muntatge d’‘El petit príncep’; l’Emili desmunta el grup; resistències a que una dona dirigeixi.
Connexió amb grups de la comarca; debat sobre teatre reivindicatiu vs. d’entreteniment; criteri de Xavier Fàbregas.
Escola de teatre impulsada des de Barcelona amb Jordi Dodero; Montserrat compagina Massana i feina.
Jornades intensives per estudiar; exemple de discriminació de gènere en un ascens; al teatre l’opinió pesa més que el gènere.
Transició del vincle amb Teatre de la Guerrilla a tasques directives; és la primera dona a la Junta de La Peni.
Matrimoni, trasllat i retorn a Molins; contacte amb Madurell per començar a pintar.
Treball sostingut com a colorista de Massagran; reconeixement i voluntat de constar als crèdits.
Amb Miquel Armengol, impulsen cicles de teatre i reforcen Caràtula com a referent local.
Defensa de la preparació i professionalitat en l’àmbit no professional; teatre majoritàriament en català.
Amb el suport de Julià Canals, es munta l’Escola vinculada a Caràtula; professors com Emma Vilarasau i Carme Portacelli; formació a canvi de matrícula.
Reptes: memorització, nervis i blanc escènic; públic proper i exigència honesta.
Trajectòries laborals (papereria, enginyeria, delineació); criteri cromàtic i ús de degradats en còmic; encàrrecs de Jep i Fidel.
Revifada pels 20 anys de Caràtula; gran etapa coral; col·laboració amb Toni Moreno a l’exposició; valor del teatre per a la vila.
Explicació de l’apuntador i el tres punt; anècdota amb Txékhov; procés ordenat de tancament i arxiu del grup.
Reivindicació de conservar documentació en paper; pas a ‘Dones amb Història’.
Biografia, teatre (Lliure, Comediants), cinema i TV; ètica del treball i fer-ho bé; referència per a Montserrat.
Necessitat d’oferta local de qualitat; preferències culturals; cloenda i recordatori de canals de **Ràdio Molins de Rei**.
Enllaç amb l’espai informatiu: presentació de Mercè Roura i titular d’obertura.
Què uneix els colors de Cavall Fort i la llum dels escenaris de teatre amateur? Quin és la dona capaç de donar vida, amb el mateix traç, a un dibuix i a un personatge? Totes les respostes en una mateixa persona: Montserrat Gabarró Puiggarí, una dona inquieta, vital i apassionada del teatre, que durant anys va donar vida i color als personatges del dibuixant Josep Maria Madorell, creador de Massagran i Jep i Fidel. Actriu, organitzadora i ànima del grup Caràtula Teatre, la Montserrat forma part d’aquella generació de dones que van obrir escenaris, literalment i simbòlicament, en plena dictadura i en un món on dirigir o decidir encara semblava “cosa d’homes”. Amb ella parlem de teatre com a cultura i com a resistència, de com aprendre, organitzar i crear comunitat, i de la importància de mantenir viva la memòria cultural local. “Les coses es poden fer bé o malament. Si les fas bé, ja està.”, ens diu defensant que el teatre amateur s'ha de fer amb el mateix nivell d'exigència que el professional, quelcom que sempre ha defensat. A la secció #DonesAmbHistòria, hem recordat Anna Lizaran, actriu immensa, fundadora del Teatre Lliure, que va fer del treball, la veritat i la passió escènica el seu segell personal.
Foto: Toni Moreno