episodis

Com afrontes el fet de perdre la vista de manera intermitent? Com es passa de liderar projectes en una gran capital a presidir una associació de malalties rares? De tot plegat n’hem reflexionat a #HeroïnesQuotidianes amb Rosa Alarcón Montañés, periodista i presidenta de l’Associació Distonia Catalunya, una dona que ha convertit el diagnòstic d’una malaltia rara —el síndrome de Meige— en una missió de divulgació, suport i visibilitat per a moltes altres persones que viuen amb distonia. Rosa explica com va passar tres anys fins a obtenir un diagnòstic, i com, després del xoc inicial, va decidir implicar-se plenament en donar a conèixer aquesta malaltia infradiagnosticada. En concret és un distonia que li afecta, entre altres, els ulls, deixant-la cega de cop i sense avisar. Ara, lidera una entitat per generar comunitat i col·laborar amb la Vall d’Hebron per impulsar que es crei la primera unitat de distonia d’Europa. “Cal explicar-ho —diu— perquè el desconeixement allarga el patiment i frena la recerca”. Amb un to proper i divulgatiu, Rosa ens ha parlat de la importància de la recerca, de la necessitat de protocols clars i d’una atenció sanitària integral. També ha compartit com la tecnologia li permet continuar editant vídeos i llegint audiollibres, i com la seva comunitat —família, amistats i xarxes socials— l’ajuda a seguir endavant. A la secció #DonesambHistòria hem parlat de Margarita Salas Falgueras, pionera de la biologia molecular i referent internacional en genètica. La seva recerca sobre la replicació de l’ADN ha revolucionat el diagnòstic mèdic i les proves forenses. Una dona que va haver de treballar el doble per ser reconeguda la meitat. Més informació: ⁠https://distonia.cat/ Amb Bego Floria

Què passa quan una nena que dibuixa monstres vol veure’ls en tres dimensions? Com es viu ser la única dona catalana que ha guanyat un Òscar? D’això i de molts altres temes hem parlat amb Montse Ribé Parellada, tècnica d’efectes especials de maquillatge i guanyadora de la prestigiosa estatueta pel seu treball a El laberinto del fauno. I no només això: també sis Goya, dos Gaudí i un premi del cinema europeu, guardons que no li han fet perdre mai els peus a terra. Cofundadora de DDT Efectes Especials, Montse ha treballat amb directors tant reconeguts com Guillermo del Toro, J.A. Bayona o Pedro Almodóvar, creant criatures, morts glaçats, faunes i monstres que ens han fet somiar i tremolar. Però ella, discretament, prefereix la muntanya, els amics i la vida senzilla. A l’entrevista hem parlat també de creativitat, de referents, dels oficis tècnics, del valor de l’artesania en un món digitalitzat i de com mantenir-se fidel a una mateixa enmig del glamur i la pressió. També dels nous reptes, com la intel·ligència artificial. A la secció Dones amb Història, hem recordat Barbra Streisand, actriu, directora i cantant, que va desafiar els cànons de Hollywood i va obrir camí per a moltes altres dones a la indústria. Amb Bego Floria

Hi ha maneres de mirar l’art que van més enllà de l’estètica. Hi ha mirades que expliquen, connecten i transformen. Una d’aquestes és la de Vicky Rico Román, consultora en comunicació, divulgadora i fridamaníaca confessa. Actualment, gaudeix fent de guia al Museu del Renaixement de Molins de Rei, on fa parlar l’art per entendre el present des del nostre passat. També col·labora amb dones artistes i entitats que treballen per la igualtat, i participa en l’organització del centenari d’Antoni Rabinad, autor de "Llibertàries"—una novel·la, portada al cinema per Vicente Aranda, que situa les dones anarquistes al centre del relat de la Guerra Civil. Amb la Vicky hem parlat de divulgació, art i feminisme, però també d’emocions i d’aprenentatge. Als seus tallers sobre Frida Kahlo, reivindica l’art com a espai de llibertat i de reparació emocional. I ens deixa una frase que resumeix molt bé la seva manera d’entendre la cultura: “Ja no puc parlar del passat sense buscar-hi les dones que hi falten.”, ens diu A la secció #DonesAmbHistòria hem recordat Enheduana, la primera escriptora coneguda pel seu nom, sacerdotessa i poeta sumèria del segle XXIII aC, que va escriure sobre espiritualitat, poder i feminitat molt abans que existís la paraula feminisme.

“Una cosa és fer anys i una altra cosa és ser inútil.” Amb aquesta frase contundent, Teresa Llopart Sala ens convida a repensar l’edatisme i a reivindicar el valor de l’experiència. Mestra jubilada i actual coordinadora de la gestora d’Òmnium Cultural del Baix Llobregat Centre, ha viscut fidel als seus principis, des de la seva joventut en una comuna durant la transició fins als projectes comunitaris que lidera avui. Educació, llengua i segones oportunitats. Teresa ha treballat a tots els nivells educatius, alfabetitzant dones migrades i acompanyant persones adultes que busquen reprendre els estudis. “Tots ens mereixem una segona —i una tercera— oportunitat”, afirma. La seva mirada sobre l’educació com a eina de justícia social és una lliçó per a qualsevol àmbit de lideratge. Òmnium, Vincles i el poder de la comunitat. Des del projecte Vincles, Teresa connecta persones nouvingudes amb voluntàries per practicar el català i compartir vida. El seu lideratge és col·laboratiu, generós i obert al relleu: “Un projecte no pot quedar impregnat només per una manera de fer.” Dones amb Història: Liliana Segre. A la secció final, Teresa ens presenta la figura de Liliana Segre, supervivent d’Auschwitz i testimoni de memòria. “L’odi no és una opinió, és un avís”, ens recorda. Una reflexió necessària per entendre el present i construir un futur més humà. Heroïnes Quotidianes és un podcast editat i dirigit per la periodista Begoña Floria, amb la col·laboració i agraïment especial a Ràdio Molins de Rei. Amb Bego Floria

Com podem trencar l’estigma que encara pesa sobre la salut mental? Què vol dir acompanyar de veritat una persona en situació de vulnerabilitat? De tot plegat hem reflexionat amb Cris Alonso López, psicòloga i educadora social, professora i coordinadora a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) i membre del grup de recerca Grup de recerca Innovació i Anàlisi Social (GIAS) . A la seva tesi doctoral investiga la soledat no desitjada de joves migrants que viuen al carrer i com l’espiritualitat entesa en un sentit ampli pot actuar com a element de protecció i esperança. Cris és també coautora del llibre col·lectiu "Sociedades inclusivas. Re-Visiones sobre la dis-capacidad" (Editorial UOC), on es proposa un canvi de mirada: passar de parlar de discapacitat a entendre la diversitat funcional i a reconèixer que el que realment “discapacita” és l’entorn. Al programa, ha subratllat que les dones són més vulnerables a problemes de salut mental a causa de la violència masclista, la precarietat i els estereotips de gènere. A la secció Dones amb Història, hem recordat Greta Thunberg, l’activista sueca que amb només quinze anys va iniciar les vagues escolars pel clima i que avui és un símbol global de lluita pel planeta, implicada actualment el aturar el genocidi a Gaza. La Cris l'ha triat perquè representa “la potència de la joventut i de la diferència”. Li fascina que una noia jove i neurodivergent, diagnosticada amb Asperger, hagi transformat la seva manera singular de veure el món en una força d’activisme global. Directora i editora: Bego Floria

Montserrat Villaverde Rey és historiadora de l’art, investigadora i professora universitària, especialista en patrimoni arquitectònic i paisatge. Combina la recerca amb la docència i la divulgació. Actualment, dirigeix el cicle "Cinc arquitectes i les seves circumstàncies" organitzat per ICOMOS Catalunya en el marc del projecte de recerca Bywomen, i amb col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. Nascuda a la Vall Fosca, en un poble de només 20 habitants, Montserrat ens parla d’una infantesa feliç en un entorn matriarcal, del seu amor per la lectura i de com la curiositat l’ha portat a treballar en projectes internacionals a Cuba, l’Iran, el Magreb i el Mediterrani. La seva mirada analitza i estudia les múltiples vides dels edificis, els contextos que els envolten i els paisatges que ens conformen com a societat. També treballa en fer visibles trajectòries de dones que han liderat i que són desconegudes entre el gran públic. “No és que estiguin darrere o al costat d’un home, sinó que són elles les que van o han anat al davant.”, ens diu, reivindicant-les. La seva trajectòria docent i investigadora està lligada a l'ETSA La Salle i desenvolupa la seva activitat professional des del seu estudi àqabaBcn. Destaca que és important preservar el nostre patrimoni. “Les coses que tenim, no en propietat sinó les que gaudim i trepitgem, són també nosaltres mateixos. Si no les cuidem, què podem esperar dels altres?”. A la secció "Dones amb història", recuperem la figura de Manuelle Rocher, fotògrafa, cineasta i psicòloga, que va documentar amb una sensibilitat extraordinària l’arquitectura tradicional del Sahel i del sud d’Algèria. La seva obra va inspirar arquitectes com Le Corbusier, però el seu nom va quedar eclipsat. Montserrat reivindica la seva mirada i el seu llegat.

Jordina Velasco Ojeda és baixista, tècnica de so i professora de música. Jove, reservada i amb un punt de timidesa que desapareix quan puja a l’escenari, forma part de Les que Faltaband, un grup de vuit dones que versiona cançons creades per dones amb una mirada reivindicativa, festiva i plena d’energia. A #HeroïnesQuotidianes hem repassat la seva trajectòria i hem descobert com va connectar amb el baix, un instrument tan poc habitual —i encara menys entre dones— però essencial dins la banda, tot i que sovint passi desapercebut. A més de Les que Faltaband, la Jordina participa en altres projectes com Matilda Mirana i imparteix classes en escoles de música, on s’ha convertit en un referent per a nenes i adolescents. “Quan una alumna descobreix que li agrada el baix, somric. Vull que senti el que jo vaig sentir: que no està sola.” Com a tècnica de so formada, ha treballat en estudis de gravació i doblatge, tot i que actualment es dedica plenament a la música en directe. A la secció Dones amb Història, parlem de Nathy Peluso, cantant i compositora argentina que ha revolucionat el pop llatí amb el seu estil potent i desacomplexat. Va ser la primera dona a guanyar un Latin Grammy a millor cançó de rap/hip-hop. Per a la Jordina, és tot un símbol d’actitud i empoderament: “Quan la vaig escoltar vaig pensar: uau, quina dona.”

“Una cosa és fer anys i una altra cosa és ser inútil.” La Teresa Llopart Sala ens ho recorda amb una lucidesa que desmunta prejudicis. Mestra jubilada, activista cultural i dona amb criteri propi, ha viscut sempre fidel a les seves conviccions. Durant la transició, va formar part d’una comuna, una opció valenta i poc habitual per a una dona jove d’aquella època. Un espai de llibertat, debat i vida compartida que trencava motlles. Des de les aules d’infantil fins a l’educació d’adults, la Teresa ha acompanyat generacions amb passió i compromís. Ha alfabetitzat dones migrades, ha defensat la llengua catalana i ha estat testimoni de com l’educació pot transformar vides. “Tots ens mereixem una segona —i una tercera— oportunitat”, diu. Actualment és la coordinadora de la gestora d’Òmnium Cultural del Baix Llobregat Centre, on impulsa projectes com Vincles, que connecten persones nouvingudes amb voluntàries per practicar el català. Però també per compartir vida, cuina, sèries, rialles. Perquè aprendre una llengua és també aprendre a estimar un lloc, ens diu. A la secció Dones amb Història, ens porta Liliana Segre, supervivent d’Auschwitz. Una dona que va trencar el silenci per fer memòria i sembrar consciència entre els joves. “L’odi no és una opinió, és un avís”, ens diu. Una frase potent i necessària. Amb Bego Floria

Visió global de l’episodi "El futbol femení ha arribat per quedar-se i les dones també podem narrar el que fins ara només feien els homes." En aquesta conversa de Heroïnes quotidianes, la periodista Bego Floria entrevista Gemma Mallorca Prat, narradora de futbol a TV3/3CAT. L’episodi recorre la seva infància, la passió pel futbol, la irrupció de dones a la premsa esportiva, la importància de la família i el repte de donar veu a l’esport femení. Temes principals 1. Revolució del futbol femení • Creixement explosiu els darrers 5 anys • Més audiència, patrocini i nivell competitiu • Necessitat de referents per a nenes i nens 2. Veus femenines als mitjans • Escassetat històrica de dones narradores • Trencar el sostre de vidre a ràdio i TV • Complicitat d’editors que aposten per noves veus 3. Orígens i primeres passes de Gemma • Molinenca de tota la vida • Va començar jugant al Molins de Rei CF (2012) • Absència de referents femenins quan era infantil 4. Vocació periodística • Curiositat innata i passió per “xerrar” • Influència del pare mirant futbol i de la mare comunicadora • Dilema abans d’entrar a la universitat (educació social vs periodisme) 5. Carrera professional • Pràctiques a RAC1 i Erasmus a Bolonya • Primer “no” a 8TV → aprendre resiliència • Creixement polivalent a BTV (càmera, edició, plató, xarxes) • Debut com a narradora (Segona F: Sant Andreu, Europa) • Kings League a Esport3 • Fitxatge per TV3 per narrar Lliga, Copa i Supercopa femenines 6. Estil de narració • Emoció + didàctica: la Mireia Vera aporta l’anàlisi tècnica • Nervis «bons» com a motor • Conscienciació de la responsabilitat pública 7. Estat actual i reptes del futbol femení • Millora d’audiències però persistència de comentaris masclistes • Diferències amb altres esports femenins menys mediàtics • Importància del suport masculí i institucional 8. Dona amb història: Marta Vieira da Silva • 6 cops millor jugadora FIFA • Va jugar descalça al Brasil on el futbol femení era prohibit (fins 1979) • Simbolitza superació, lluita i reivindicació salarial 9. Vida personal i aficions • Família matriarcal referent (mare Lourdes, àvia Anna Maria, tieta Rosa Maria) • Protecció de les dues germanes, Anna i Marta • Viatjar (Filipines), música i cafès amb amigues Idees destacades en negreta • Constància més que talent: clau per arribar a TV3. • La veu del narrador és vital per transmetre emoció i fer el joc comprensible. • Els nens també demanen botes de jugadores – veritable canvi cultural. • El periodisme és una manera de ser, no només una feina. Cites rellevants "Si un dia sóc mare, vull educar com ho ha fet la meva mare amb mi." "Veure un partit sense veu és impossible; l’emoció entra pels auriculars." Conclusió L’episodi exemplifica com la combinació de passió, constància i aliats pot impulsar una jove periodista a esdevenir una de les primeres veus femenines de referència en el futbol televisat a Catalunya, alhora que visibilitza la lluita col·lectiva per la igualtat als esports.

Introducció • Presentació del podcast Heroïnes quotidianes amb Bego Floria • Convidada: Irma Pina Caparrós, coordinadora de programes d’entreteniment a 3Cat/TV3 Què fa una coordinadora d’entreteniment? "Sóc el pont entre la televisió pública i les productores, vetllant pels valors i solucionant el dia a dia." • Llista de formats que supervisa (Eufòria, Joc de Cartes, El Foraster, La Travessa…) • Responsabilitat de garantir codi ètic, evitar continguts sexistes i oferir suport logístic • Repte: mantenir l’audiència jove en l’era de les plataformes Infància, educació i arrels a Molins de Rei • Nascuda al barri barceloní de la Sagrera, criada a Molins de Rei • Escola Estel i institut Lluís de Requesens: ensenyament artístic i responsabilitat personal • Vincles emocionals amb la vila i amb Ràdio Molins de Rei (primeres pràctiques) Vocació periodística i formació • Dilema inicial: Mestra o periodista → tria Periodisme a la UAB • Inspiració en la revista Superpop i la curiositat per conèixer persones • Recolzament familiar i importància del cultiu de l’esforç transmès pel pare Inicis professionals i cultura de l’esforç • Doble jornada: becària a Informatius TV3 i redactora a Ràdio Nacional – dos anys sense descans • Moment «plor al cotxe»: decideix apostar per la televisió • Aprenentatges sobre autocura i límits RAC1 i la descoberta de l’humor • Prova per a les primeres emissions de RAC1 • Equip de Minoria Absoluta (Toni Soler, Queco Novell, Manel Lucas): productora i guionista novell • Valor terapèutic de l’humor i atracció per formats creatius Retorn a TV3: de El Club a Espai Terra • Incorporació com a sots-directora d’El Club (Albert Om) • Circ televisiu amb convidats variadíssims (Bisbal, Paulina Rubio…) • Amb Tomàs Molina aprèn a fluir sense guió: “guió estripat al minut 1” Direcció de Tot es Mou i lideratge • Primer càrrec de directora d’un magazín diari • Treball amb Helena Garcia Melero: exemple de preparació i disciplina • Reflexió sobre estils de lideratge: equilibrar energia masculina (acció) i femenina (cura) Coordinació actual i equips joves • Gestió de projectes especials (Campanades, Film Musical de la Mercè) • Confiança i «màniga ampla» amb les noves generacions; valentia vs. experiència • Gestió d’egos: percep un star-system català més proper i natural Ioga, meditació i benestar • Crisis de l’inici de carrera → descobreix ioga i mindfulness • Formació com a instructora; vol compartir-ho professionalment • Beneficis principals: autoconeixement, empatia i salut (poquíssimes baixes!) Dona inspiradora: Hilma af Klint • Pionera de l’art abstracte invisibilitzada fins al s. XXI • Experiència “boja”: vol Barcelona–Bilbao per veure l’exposició al Guggenheim i tornar el mateix dia • Fascinació per l’espiritualitat i la canalització artística Toc final – qüestionari ràpid • Llibre clau: “Dejar ir” de David R. Hawkins • Viatges somiats: tornar a Egipte i conèixer Mèxic • On es perd? A les llibreries, amb olor de paper • Ritual matinal: esmorzar contundent i cafè abans de qualsevol cosa Conclou amb la idea que la tele encara té futur si sap reinventar-se, i que l’humor, la xarxa d’amigues i la meditació són el seu triatló vital particular.

Perfil de l’entrevista Convidada: Natàlia Prats – Directora d’Infraestructures Digitals i Tecnològiques de 3CAT (televisió, ràdio i plataformes digitals públiques de Catalunya). Presentadora: Bego Floria al programa Heroïnes Quotidianes (edició «Heroïnes Digitals», en col·laboració amb Dones en Xarxa). Temes principals 1. Visibilitat femenina al sector STEM • Necessitat de referents femenins per atraure noies a carreres tecnològiques. • Accions de Women Leader TIC i Dones en Xarxa per impulsar vocacions. 2. Trajectòria acadèmica i professional de Natàlia Prats • Enginyeria Informàtica i Electrònica; dos màsters (gestió tecnològica i procurement). • De becària a 3CAT a directora tècnica, passant per FC Barcelona i Neucor. • Lidera un equip de 600 persones (només 13 % dones en tasques tècniques). 3. Direcció tècnica a 3CAT • “La fàbrica” de continguts: càmeres, controls, platós, emissió multicanal. • Sistemes, comunicacions, cybersecurity i enginyeria de projectes. • Col·laboració amb centres de recerca (CIDAI, universitats) en IA i accessibilitat. 4. Innovació, IA i verificació • Exemple: descripció automàtica d’imatges per redactors. • Creació d’una unitat de verificació contra fake news i "IA responsable". 5. Evolució del consum de mitjans • Migració de la TDT/FM al consum IP i plataforma 3CAT (“més que un Netflix català”). • Públic jove: micro-continguts, mòbil i xarxes socials. 6. Lideratge i gestió d’equips • Importància d’una ment estructurada – “dividir i vèncer”. • Valors clau: compromís, proximitat, qualitat humana i energia. • Consell per a noves líders: "Posa-hi ànima, valentia i lleialtat a l’equip". 7. Bretxa de talent i actitud digital • Dèficit general d’enginyers, agreujat en dones. • “La bretxa real és d’actitud, no d’edat” – nadius i sèniors depenen de la motivació. 8. Transformació de 3CAT • Projecte de renovació tecnològica integral: infraestructura, processos i producte. • Equip “despert” i altament motivat per la transformació. 9. Conciliació i benestar personal • Esport, música i amistats com a contrapunt creatiu. • Eina imprescindible: OneNote per organitzar idees i reunions. • Respiració i xocolata negra per gestionar l’estrès. 10. Dona TIC històrica: Ada Lovelace “Si no pots donar-me poesia, almenys dóna’m ciència poètica” • Primera programadora; visió artística-científica; pionera malgrat els biaixos de gènere. Moments destacats “La tecnologia no només és dels tècnics; està a totes les àrees de l’empresa.” “El fracàs és no intentar-ho.” “La velocitat de la IA genera molt soroll; cal focus i criteri.” Conclusions Natàlia Prats exemplifica el lideratge femení en grans infraestructures mediàtiques, integrant innovació, gestió del talent i visió humanista. El podcast subratlla tant la necessitat d’augmentar la presència femenina al món STEM com l’ètica i la verificació en l’era de la intel·ligència artificial.

En aquest episodi de Heroïnes quotidianes, Bego Florie conversa amb Ània Posada Moreno, comunicadora, actriu, creadora de contingut en català i professora de teatre. Temes principals: Identitats professionals i trajectòria multidisciplinar Passió per la lectura, bookstagram en català i comunitat lectora jove Repte de compaginar la lectura pausada amb la immediatesa de les xarxes socials Orígens personals: nom, família i influències femenines Camins paral·lels en estudis de teatre i comunicació periodística Equilibri entre ensenyament de teatre, actuació i projectes digitals remunerats Creació del podcast Embaixa la serotonina: salut mental i TOC Activisme i reivindicació contra abusos de poder al món teatral Estratègies per connectar generacionalment amb el públic jove a les xarxes Recomanacions de llibres, pel·lícules favorites, cafè i ganxet