De tu a tu
De tu a tu
Programa

De tu a tu

En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals.

Presentat perPere Bergoñón (Pier)·Diumenge · 09:00 - 10:00 ·Dimarts · 16:00 - 17:00 ·304 episodis
RSS

episodis

37-48 de 302
  • 51'

    De tu a tu del 2/12/2025 — Jesús Cardona: records de forn i superació personal

    En aquest episodi de De tu a tu a Ràdio Molins de Rei, en Pierr conversa amb Jesús Cardona, membre d'una família amb una llarga tradició a la vila. L'entrevista repassa els orígens dels seus avantpassats, des del mític forn Cardona de la plaça de la Vila fins a la fusteria de Cal Carreters. En Jesús explica com el negoci familiar es va expandir a Corbera i com, anys després, ell va retornar a la vila per obrir el seu propi establiment a la plaça del Palau, on també va exercir de president del comerç local. Però el nucli emocional de la conversa se centra en l'actualitat: en Jesús relata amb valentia el seu recent procés de superació després de patir l'amputació d'un peu per una infecció greu a l'hospital Moisès Brogi. A través del suport familiar i una profunda fe, comparteix un missatge d'optimisme vital, celebrant que ha pogut tornar a la seva feina i al dia a dia de Molins de Rei.

  • 50'

    De tu a tu del 25/11/2025 — Cent anys de Joieria Montfort i l’aventura d’Enreda’t

    Panorama general de l’episodi En aquesta edició de De tu a tu a Ràdio Molins de Rei, Pere Vergoñón-Reventós conversa amb Núria Gómez Montfort, joiera de la històrica Joieria Montfort i activista en l’àmbit de la discapacitat. L’entrevista combina memòria familiar i comercial, el repàs del centenari de la joieria, l’experiència personal de la Núria com a mare d’una filla amb síndrome de Down i leucèmia, i el naixement i creixement de l’associació Enreda’t per la discapacitat. Al llarg de la conversa es tracten tres grans blocs: • La història centenària de la Joieria i Rellotgeria Montfort, des dels orígens al barri del Born de Barcelona fins a la consolidació a Molins de Rei. • El premi als 100 anys de comerç (Premis Nacionals de Comerç de la Generalitat) i el pregó de la Fira de Molins de Rei que la Núria va fer, lligant comerç de proximitat i records de fira. • La trajectòria vital de la Núria com a mare, la història de la seva filla Estel, la superació d’una leucèmia infantil, i la creació d’Enreda’t, amb projectes com la discoteca adaptada, el grup de lleure, les sortides de muntanya amb cadira Joëlette i el documental i llibre sobre el Nandú. 1. La Joieria Montfort: 100 anys de comerç de proximitat 1.1. El Premi Nacional de Comerç i el reconeixement al centenari • La Núria explica que la joieria ha rebut el Premi als Comerços Centenaris dins dels Premis Nacionals de Comerç que atorga anualment la Generalitat de Catalunya. • El premi no és automàtic: és el comerç qui s’hi ha de presentar voluntàriament mitjançant una convocatòria al portal gencat.cat. • Per acreditar el centenari, la Joieria Montfort va aportar documentació que demostrava que ja existia a Molins de Rei l’any 1923. • El guardó el va lliurar el president de la Generalitat, acompanyat del conseller de Comerç (Samper). "És una cosa que tu sol·licites, no és una cosa que ells et diguin perquè no tenen registre." 1.2. Orígens familiars: de Barcelona a Molins de Rei • L’ofici comença amb Pau Montfort, el rebesavi, que obre una joieria i rellotgeria a Barcelona, a la zona del carrer Princesa, prop de Santa Maria del Mar. • Encara avui hi ha un rellotge de façana amb el nom Pau Montfort en aquell barri del Born, testimoni d’aquells inicis. • El negoci passa al seu fill, Lluís Montfort (besavi de la Núria). • L’any 1923, Lluís Montfort es trasllada a Molins de Rei, on obre la joieria-rellotgeria al passeig Pi i Margall 24, ubicació que es manté fins avui. • El motiu del trasllat té a veure amb contactes laborals vinculats a El Molí i coneixences prèvies a la vila. 1.3. Continuïtat generacional i escissió familiar • A Molins de Rei, els fills de Lluís, Francesc i Joan, ja hi neixen i esdevenen la segona generació local de joieria-rellotgeria. • Durant anys, els dos germans continuen el negoci conjuntament al passeig Pi i Margall. • Cap als anys 60 (aprox. 1965), es separen professionalment: - Joan Montfort obre una joieria al Passeig del Terraplè, que manté fins fa poc, conjuntament amb el seu fill Josep. - Francesc Montfort (avi de la Núria) continua la joieria original al passeig, juntament amb la seva filla Teresa, mare de la Núria. • Això consolida dues branques Montfort al món de la joieria a Molins de Rei. 1.4. L’ofici de joiera avui: entre l’artesania i la tecnologia • La Núria especifica clarament el seu rol: - No és rellotgera: no repara maquinària de rellotges. - És joiera: dissenya, transforma i repara joies. • Funcions principals: - Reparació de peces (soldo de cadenes, ajust de mides, reforç d’anelles, etc.). - Transformació de joies antigues: fondre un anell gran per fer-ne dos; aprofitar pedres familiars (d’una rebesàvia, per exemple) per a anells de compromís o peces noves. - Gravat d’inicials i dates en segells i aliances de casament, un costum que es manté molt viu. "Reparar les joies, per mi és tan important com saber fer una peça. I és molt artesà i són anys d’ofici." • Evolució tecnològica de l’ofici: - Incorporació del disseny en 3D, ordinadors i impressores 3D per agilitzar processos. - Tot i això, es manté l’acabat manual artesà: polit a mà, ajustos finals i acabats que donen un resultat menys “de fàbrica”. • La Núria remarca la necessitat de formació contínua: - Va aprendre l’ofici fa uns 30 anys, però s’ha d’actualitzar constantment amb cursos i reciclages. 1.5. Comerç de proximitat vs. grans superfícies i internet • El sector pateix la pressió de: - Grans superfícies i centres comercials (on també hi ha joieries). - Venda per internet, sobretot en el camp de la rellotgeria. • Tot i això, la Núria defensa que la joieria de proximitat té un valor insubstituïble: Confiança personal: deixar una cadena o una peça amb gran valor sentimental a algú conegut. Història emocional de cada joia: moltes peces tenen valor afectiu (d’un avi, besavi, etc.) més enllà del valor material. Relació intergeneracional amb la clientela: • Avis, fills i nets que continuen venint a la mateixa botiga. • Joies fetes per comunions, casaments i altres fites familiars. "Internet no ens ho podrà treure mai, perquè el poder mirar amb aquella persona... i que saps que t’ho deixa, que tu li soluciones, que et pot explicar..." 2. El pregó de la Fira de Molins de Rei i els records de la vila 2.1. La proposta del pregó i el vincle amb el centenari • L’Ajuntament proposa a la Núria ser la pregonera de la Fira de Molins de Rei (centenari de la fira). • La trucada li arriba de l’Ivan Mostieles, aleshores regidor de Fira. • Reacció inicial de la Núria: - Dubitativa: no entenia per què pensaven en ella i considerava que preparar un pregó era un repte massa gran. - Ho consulta amb la família (mare, marit Jaume, fills) i finalment accepta el repte. "Em va fer adonar que qualsevol persona, només pel fet d’haver viscut a Molins i haver viscut la fira, pot fer un pregó." • L’objectiu del govern municipal era lligar el pregó amb: - El centenari de la Joieria Montfort. - El comerç de proximitat. 2.2. Continguts del pregó: fira, comerç i discapacitat • El pregó es fonamenta en tres eixos: Records personals de la Fira de Molins de Rei: Olors, ambients, primeres feines de jove. Evocació del soterrani del Mercat Municipal com a espai clau de la fira. Paral·lelismes entre fira i comerç de proximitat: Tradició, continuïtat, xarxa de relacions humanes. Reivindicació del paper de les persones amb discapacitat: La Núria vincula el pregó al món de la discapacitat, que la toca de molt a prop. Destaca que en un poble com Molins, on tothom es coneix, les persones amb discapacitat tenen espai i reconeixement social. La Núria considera que només per aquest missatge sobre la discapacitat ja valia la pena que li encarreguessin el pregó. 2.3. Memòria de la fira de mostres i els comerços històrics • Es recorden experiències de la fira de mostres al soterrani del Mercat Municipal, als anys 60 i 80: - Exposicions de perruqueria i altres sectors. - Participació de comerços com Cal Culell i Cal Veumala, supermercats històrics de la vila. - Referències a altres comerços clàssics: Llibreria Alcaraz, farmàcia Xuclar, Tintoreria Riquet. • Aquestes anècdotes serveixen per reconstruir la història comercial de Molins de Rei i enllaçar-la amb el centenari de la Joieria Montfort. 3. Vida personal: maternitat, síndrome de Down i leucèmia 3.1. Família i residència • La Núria es casa l’any 2000 amb el Jaume Fuster, de Barcelona. • Viuen a Sant Andreu de la Barca, a la colònia Vallpalau, però la Núria treballa cada dia a Molins de Rei a la joieria familiar. • La seva mare, Teresa, sí que viu i treballa al passeig Pi i Margall, al mateix edifici de la joieria. 3.2. El naixement de l’Estel i el diagnòstic inesperat • Amb 27 anys, la Núria es converteix en mare per primera vegada: neix la Estel. • El diagnòstic de síndrome de Down arriba just després del part: - Durant l’embaràs no s’havia detectat res. - Els professionals, en veure els trets facials i la hipotonia (baix to muscular), sospiten de seguida. - Confirmen el diagnòstic després d’algunes proves. • La Núria considera positiu no haver-ho sabut abans: - Evita mesos d’angoixa i dubtes. - Reconeix que, si ho hagués sabut, no sap quina decisió hauria pres, sobretot tenint en compte que als hospitals sovint se subratllen més els problemes potencials que no pas les capacitats i opcions de vida. "Estic contentíssima que no sabessin res i que l’Estel arribés i fos, per nosaltres, el nostre regal." 3.3. Adaptació a la discapacitat i aprenentatges • Com que l’Estel és la primera filla, la Núria no té una “comparativa” prèvia d’un desenvolupament normotípic. • Això fa que el seu aprenentatge com a mare vagi al ritme de l’Estel: - Sap que costarà més caminar, parlar i assolir determinades fites. - Accepta des del principi la necessitat de suports específics: fisioteràpia, logopèdia, atenció precoç. • Per a ella, la síndrome de Down és sobretot una condició, no una tragèdia, i la clau és oferir els suports necessaris. 3.4. El cop més dur: la leucèmia infantil • Als 2 anys, l’Estel és diagnosticada d’una leucèmia. • La Núria subratlla que, comparat amb això, la síndrome de Down no és el que ella considera “dur”: "Per mi el que és dur és que un fill t’agafi una leucèmia i t’hagis d’enfrontar a la quimio, a tot un munt de màquines connectades al teu fill que només té dos anys." • L’Estel supera la leucèmia i, 20 anys després, amb 22 anys, està bé. • La Núria se sent especialment orgullosa de la pinya amb el Jaume: han afrontat plegats tant la discapacitat com la malaltia greu, sostenint-se mútuament. 3.5. Els altres fills: Eloi i Emma • L’any 2006 neix l’Eloi. • L’any 2015, als 40 anys de la Núria, neix l’Emma, que ella defineix com el seu regal dels 40. • Relació entre germans: - L’Eloi i l’Emma tenen una relació molt bona amb l’Estel. - L’Eloi ha començat a interessar-se per l’ofici de joier, cosa que podria significar una continuïtat generacional futura al negoci. 4. Enreda’t per la discapacitat: de la comissió escolar a l’associació 4.1. Origen a l’escola La Sínia • Tant l’Estel com l’Eloi (i ara l’Emma) estudien a l’escola La Sínia de Molins de Rei. • La Sínia treballa molt per projectes, amb metodologies flexibles que afavoreixen la inclusió d’alumnes amb discapacitat o dificultats diverses. • Allà, diverses famílies amb fills amb discapacitat, juntament amb professionals (mestres d’educació especial, etc.), creen la comissió d’inclusiva dins de l’escola. • Aviat veuen que tenen ganes de transformar coses del poble, més enllà centre escolar (accessibilitat, participació en activitats, etc.). 4.2. Del centre educatiu a l’associació formal • La directora de La Sínia, Teresa Fisas, els adverteix: - Des d’una simple comissió d’escola serà molt difícil influir en les polítiques de poble. • Van a parlar amb l’Ajuntament; en aquell moment l’alcalde és Joan Ramon Casals. • Resposta institucional: - Per incidir en el municipi, han de constituir-se com a entitat. - Cal ser associació registrada: president, secretari, tresorer, estatuts, tràmits a Justícia de la Generalitat... • Tot i que inicialment no volien burocràcia, acaben assumint-ho. • L’any 2018 neix oficialment Enreda’t per la discapacitat com a associació. • Evolució del col·lectiu: - Al principi, sobretot famílies amb infants amb discapacitat. - Actualment, també persones adultes amb diferents tipus de discapacitat (visual, física, intel·lectual, etc.). Enreda’t es defineix, de facto, com un espai de xarxa, suport mutu i acció comunitària al voltant de la discapacitat. 4.3. Filosofia de treball: xarxa i dignitat, no pena • La Núria insisteix que el motor d’Enreda’t no és la llàstima ni la pena. • El que suma és: - Compartir recursos i coneixements entre famílies i professionals. - Fer xarxa amb altres entitats, comerços i institucions (com l’Ajuntament o un Toc d’Art). - Potenciar la participació activa de les persones amb discapacitat en la vida social i cultural del poble. "Si ens posem tristos no farem res. Doncs va, anem per feina." 5. Enreda’t a la muntanya: Joëlette i documental al Balandrau 5.1. La cadira Joëlette i el dret a la natura • Enreda’t disposa d’una cadira Joëlette des de ~2020. • La Joëlette és una cadira tot terreny d’una sola roda, que permet portar persones amb mobilitat reduïda per camins i corriols on una cadira de rodes convencional no podria passar. • Funcionament bàsic: - Calen mínim 4 persones: • Una persona davant. • Una darrere. • Una a cada costat per equilibrar. • Gràcies a la Joëlette, persones amb mobilitat reduïda han pogut participar en: - Cursa de Sant Miquel. - Peni escalada. - Caminada popular. - Cebre del Puig Madrona. • Un dels usuaris més actius és el Nandú, que també ha fet aquestes rutes amb Enreda’t. 5.2. Enreda’t al Balandrau: el documental • El Balandrau és una muntanya del Ripollès. • El mes de juny (any recent), Enreda’t organitza una sortida de cap de setmana al Balandrau: - Dissabte: ascens al Balandrau amb la Joëlette. - Nit: dormir en un refugi de muntanya on només s’hi pot arribar caminant. • Participen, entre d’altres: - El Nandú. - La Núria, una noia amb malaltia degenerativa i antecedent de traumatisme cranioencefàlic, que abans feia molta muntanya i pensava que ja no podria tornar-hi. • Abans d’anar al Balandrau, amb ella ja havien fet sortides a: - Sant Jeroni (Montserrat). - Mura. • Quan li proposen el Balandrau, ella s’hi engresca immediatament. • L’experiència és tan potent que en fan un documental: “Enreda’t al Balandrau”, que es presenta un dissabte al Foment CiA. La Núria convida explícitament la gent a assistir-hi perquè és una mostra molt clara de com la muntanya pot tornar a ser accessible gràcies a la tecnologia i la solidaritat. 5.3. Parallels amb altres iniciatives inclusives • El conductor compara aquestes sortides amb experiències com: - Les cadires adaptades a la platja (per exemple a l’Hospital del Mar), que permeten a persones amb mobilitat reduïda banyar-se i gaudir del mar. • La Núria assenyala que, tot i que això ja és valuós, pujar a Sant Jeroni o al Balandrau amb Joëlette és un pas molt més exigent i transformador. 6. El Nandú: llibre, trajectòria i visibilitat 6.1. Presentació del llibre “El viatge del Nandú” • Enreda’t organitza, un divendres al Foment CiA, la presentació del llibre “El viatge del Nandú”. • És un dels actes forts de l’associació, complementat l’endemà amb la projecció del documental del Balandrau al mateix espai. 6.2. Autoria i il·lustració • Autora del llibre: Eva Matamoros, molinenca i membre d’Enreda’t. • L’Eva coneix el Nandú d’abans: els seus fills i l’Estel (la filla de la Núria) compartien escola (l’Estel de Molins). • Després de temps sense veure’s, es retroben a través d’Enreda’t: tant l’Eva com el Nandú s’hi involucren. • L’Eva té habilitat especial per escriure, i decideix explicar la història del Nandú en forma de llibre. • Il·lustracions: a càrrec de l’Aida, il·lustradora de Molins de Rei, que crea dibuixos molt expressius i delicats. 6.3. Contingut del llibre i sorpresa per al protagonista • El llibre explica la història del Nandú: - Des del Senegal fins a Molins de Rei. - El seu dia a dia en cadira de rodes. - Els viatges en tren diaris entre Molins de Rei i Barcelona, amb totes les dificultats associades a l’accessibilitat. • El “viatge del Nandú” juga amb un doble sentit: - El viatge migratori del Senegal a Catalunya. - El viatge quotidià amb tren, amb totes les barreres que implica per a una persona amb cadira de rodes. • L’Eva recull informació i vivències sobretot a través de la mare del Nandú, la Xili, i de l’entorn familiar. • El llibre és una sorpresa per al Nandú: - No en sap res fins pocs dies abans de la presentació. - L’Eva li entrega el llibre en una petita festa al local d’Enreda’t. - El moment és molt emotiu per al Nandú i per a tot el col·lectiu. Per al Nandú, la seva àvia ha estat una figura clau, i això també plana en la conversa com a part de la seva xarxa afectiva. 7. Discoteca adaptada i lleure inclusiu 7.1. Discoteca adaptada al Bacus • Enreda’t organitza des de fa aproximadament un any una discoteca adaptada a Molins de Rei. • Característiques principals: - Un cop al mes, l’últim diumenge de mes, a la tarda. - Horari aproximat: 17.00 h a 19.30 h. - Lloc: Bacus, local situat pràcticament paret amb paret amb l’estudi de ràdio. • Adaptacions específiques: - Volum de música moderat: evitant sons massa forts que puguin molestar o saturar. - Control de sorolls i estímuls perquè l’ambient sigui més amable i previsible. - Zero alcohol: no es serveix cap beguda alcohòlica, encara que algunes persones tinguin més de 40 anys. • Destinataris: - Pensada principalment per a persones amb discapacitat intel·lectual. - Hi participen també familiars i voluntaris (com la mateixa Núria i altres membres d’Enreda’t), però el protagonisme és per al col·lectiu. • Assistència: - Habitualment hi participen unes 50 persones. - A més de gent de Molins, hi arriba gent de tota la comarca, perquè no hi ha gaires espais semblants. "És molt bonic veure com es van entre ells, ja s’esperen, la relació que tenen és fantàstica." 7.2. El DJ Jambo (Jamvito) • La discoteca compta amb un DJ propi, conegut com Jambo o Jamvito. • El DJ també té una discapacitat intel·lectual i s’ha convertit en una de les figures clau del projecte. • Característiques del seu rol: - Es prepara molt bé les sessions. - Sap llegir l’ambient i posar música que agradi al grup. - És reconegut i valorat pels assistents com a DJ de referència. 7.3. Grup de lleure i obertura comarcal • Paral·lelament a la discoteca, Enreda’t impulsa un grup de lleure per a persones amb discapacitat. • Objectius del grup de lleure: - Fomentar l’autonomia i la vida social fora de l’àmbit estrictament familiar. - Crear vincles d’amistat entre participants. - Oferir activitats regulars i estructurades. • El projecte atrau participants de tota la comarca, no només de Molins de Rei, perquè: - Hi ha manca d’oferta similar en altres municipis. - Enreda’t s’ha consolidat com un referent territorial en lleure inclusiu. 8. Idees clau i missatges de fons 8.1. El valor dels oficis i del comerç de proximitat • La història de la Joieria Montfort mostra: - La importància dels oficis artesans i la necessitat de no perdre’ls. - Com un comerç pot esdevenir referent emocional d’un poble al llarg de generacions. • El Premi Nacional de Comerç reconeix no només la longevitat, sinó: - La capacitat d’adaptar-se als nous temps (tecnologia, nous hàbits de compra). - El paper comunitari d’un establiment de proximitat. 8.2. Discapacitat: de la mirada assistencial a la plena ciutadania • L’experiència de la Núria amb l’Estel i amb Enreda’t reforça diverses idees: La discapacitat és una condició, no una condemna. El veritable drama és la malaltia greu (com la leucèmia), no la diferència funcional per si sola. Les persones amb discapacitat han d’ocupar espais centrals en la comunitat: muntanya, festa, cultura, oci nocturn, etc. L’important és crear suports i entorns accessibles, més que “compadir”. 8.3. La força de la xarxa i el treball col·lectiu • L’èxit d’Enreda’t i de tots els projectes associats (Joëlette, discoteca, llibre del Nandú, documental) es basa en: - Fer xarxa entre famílies, professionals, entitats i institucions. - Enfocar-se en el fer, en lloc de quedar atrapats en la tristesa o la queixa. "Si ens posem tristos no farem res. Doncs va, anem per feina." 9. Estructura temporal i fils principals de l’episodi L’entrevista és principalment una conversa contínua entre Pere i la Núria, amb algunes pauses musicals que separen blocs temàtics. Tot i que no hi ha talls molt rígids, es poden identificar clarament tres grans eixos: Història i present de la Joieria Montfort i el premi centenari. Pregó de la Fira i records de Molins de Rei. Família, discapacitat i naixement d’Enreda’t, amb tots els seus projectes (Balandrau, llibre del Nandú, discoteca adaptada). Les cançons funcionen com a punts de transició entre aquests blocs. Tags • Joieria Montfort • comerç de proximitat • Premis Nacionals de Comerç • centenari • Molins de Rei • De tu a tu • Ràdio Molins de Rei • pregó de la Fira • memòria històrica local • botigues centenàries • joieria artesana • rellotgeria • disseny 3D • gravat d’aliances • síndrome de Down • leucèmia infantil • maternitat i discapacitat • inclusió social • Enreda’t per la discapacitat • escola La Sínia • associacionisme • cadira Joëlette • muntanya inclusiva • Balandrau • documental social • Nandú • llibre il·lustrat • Eva Matamoros • discoteca adaptada • lleure inclusiu • Bacus • DJ Jambo • xarxa comunitària • activisme local

  • 51'

    De tu a tu del 18/11/2025 — Assessoria immobiliària i vida a Molins de Rei

    Resum general del podcast En aquest episodi de De tu a tu a Ràdio Molins de Rei, el conductor Pere Vergoñón-Reventós (Pier) conversa amb Marga Radó, veïna de Molins de Rei i assessora immobiliària amb més de 20 anys d’experiència. L’entrevista combina aspectes més personals amb una visió molt clara i pràctica del mercat immobiliari actual, especialment al municipi. L’episodi se centra en tres grans àmbits: • La vida i rutina personal de la convidada (energia, esport, animals de companyia) • L’evolució del sector immobiliari (crisi del 2008, pandèmia, nous perfils de comprador, tecnologia, finançament bancari) • El mercat immobiliari a Molins de Rei i consells pràctics per a vendre, comprar o llogar un habitatge, incloent-hi errors freqüents, importància de comptar amb un professional i situació actual dels locals comercials. El fil conductor és sempre la idea que comprar o vendre un immoble és una decisió molt important i a llarg termini, que demana prudència, informació i bona orientació professional. 1. Presentació del programa i de la convidada Context del programa • L’episodi forma part de l’espai De tu a tu, que s’emet els dimarts a la tarda i es repeteix els diumenges al matí. • El programa posa el focus en persones que coneixen Molins de Rei “com el palmell de la mà” i que formen part de la vida activa del municipi. Qui és la Marga Radó? • Veïna de Molins de Rei i assessora immobiliària amb més de 20 anys dedicats al sector. • El conductor la defineix com algú que “sap el que fa bategar aquest poble”. "Avui volem conèixer la persona que hi ha al darrere" (sobre la Marga, més enllà de la seva faceta professional) 2. Vida quotidiana, energia i hàbits personals Rutina diària • S’aixeca cap a dos quarts de vuit del matí i diu que sempre ho fa amb molta energia. • Té dos gats, la Tina i el Leo, als quals dona de menjar en llevar-se i que considera “els seus tresors”. Esport i benestar • Dona molta importància a la condició física i a l’equilibri emocional: • Va al gimnàs 3 o 4 cops per setmana. • Va començar fent sobretot natació, però amb els anys ha incorporat classes dirigides. • Activitats que fa actualment: • Zumba (molta intensitat i desgast energètic). • Classes de core. • Màquines de força (cada cop més necessàries, diu). • Natació un cop per setmana. • Tot l’exercici el concentra al matí, per tenir la resta del dia disponible per a la feina, que se centra més a les tardes. 3. Transformacions del sector immobiliari Canvis en 20 anys de professió • Destaca que el sector ha fet “un gir de 180 graus” en les darreres dues dècades. • Elements principals del canvi: • De l’època del crèdit fàcil i construcció massiva (abans del 2008) a un context de finançament estricte. • Ara, per comprar, cal un mínim del 30% d’estalvi. • Digitalització absoluta de la cerca d’habitatge: portals immobiliaris, xarxes socials, visites virtuals. Nou perfil de comprador • Ja no es busca només estar al centre de la ciutat. • Ara es prioritza: • Habitatges més grans. • Espais exteriors (terrasses, patis, balcons grans). • Eficiència energètica. • Flexibilitat d’espais per poder teletreballar. • Domòtica integrada. • Bona localització i serveis per no dependre del cotxe dins el municipi. "El canvi més gran és el nou comprador" (sobre la nova manera d’entendre l’habitatge) 4. Crisi del 2008, pandèmia i aprenentatges Experiència professional durant la crisi del 2008 • En aquell moment treballava sobretot a Terrassa (obra nova primer, i després segona mà). • Recorda la crisi com un període molt dur: • Molta gent es va quedar sense feina. • El sector immobiliari va ser vist com el punt d’inici de la crisi. • Ella tenia “molta feina per aconseguir resultats justets”. Impacte de la pandèmia • Paradoxalment, explica que professionalment la pandèmia li va anar bé. • Assenyala: • Que cal “treure forces d’on no n’hi ha” i espavilar-se en contextos difícils. • Que en aquella època ja estava treballant a la zona de Molins de Rei i voltants, no a Terrassa. Aprenentatges clau • Insisteix que comprar un immoble és una decisió a llarg termini i s’ha de fer amb molta prudència. • Reforça dos punts: • Cal fer bé els números (ingressos, estalvis, capacitat real d’endeutament). • El comprador ha de pensar la decisió amb molta calma i informació. "Comprar un immoble ha de ser una decisió molt ben pensada" (sobre la necessitat de prudència i planificació) 5. Competències d’un bon assessor immobiliari Tècnica, empatia o paciència? En reprendre el programa després de la primera pausa musical, el conductor li pregunta què és més important. La Marga respon que el perfil ideal combina: • Coneixement de mercat: • Estar continuament informat de preus, oferta, demanda i normatives. • Dominar tècnica i lleis vinculades al sector. • Dedicació: • És una feina que requereix estar molt al damunt de cada operació. • Empatia: • Els clients tenen sovint expectatives difícils de complir. • Cal posar-se a la pell de comprador i venedor i acompanyar-los durant tot el procés. 6. Errors típics de venedors i compradors Errors habituals dels venedors • Venedor que vol acompanyar les visites: • Ho fan amb ànim d’ajudar, però sovint acaben “posant la pota”. • Destaquen coses que potser no interessen o que condicionen el comprador. • Quan el propietari no hi és, el comprador se sent més lliure per comentar i expressar dubtes. • Sobrevaloració de la propietat: • Molts propietaris fixen el preu segons les seves necessitats, no segons el valor real de mercat. • Exemples: necessiten més diners per anar a viure a un lloc més car, i pugen el preu 30.000 o 40.000 euros per sobre del que correspondria. • L’assessora els fa un estudi de mercat i els mostra comparatives, però sovint necessiten un temps de “rodatge” per acceptar baixar el preu. "Els propietaris sovint sobrevaloren la seva propietat... sempre" (sobre la distància entre el que voldria el venedor i el valor real) Errors habituals dels compradors • Desajust entre expectatives i capacitat econòmica real: • Miren habitatges per sobre del que poden assumir: per exemple, busquen pisos de 300.000 € quan només poden arribar a 250.000 €. • La preparació financera prèvia és clau per no perdre temps ni frustrar-se. • Manca d’assessorament professional: • El conductor exemplifica que ha venut propietats pel seu compte i s’ha adonat que ho ha fet “molt malament” i per sota preu. • Això reforça la idea que un assessors immobiliari és una inversió, no només una despesa. 7. El mercat immobiliari a Molins de Rei Dinamisme i demanda • Defineix el mercat de Molins de Rei com a molt actiu, amb força demanda. • Factors que expliquen aquest atractiu: • Ubicació estratègica. • Bones comunicacions (carretera, busos, tren). • Bon ambient i vida de poble amb molta activitat. • Quan un immoble surt a un preu ajustat al mercat, la venda és relativament fàcil. Comunicacions i mobilitat • Es destaca el paper clau del transport públic: • Busos des de Castellbisbal, Terrassa, Rubí i connexions amb Barcelona. • Accés al carrilet (Quatre Camins, Sant Vicenç, Sant Boi). • Bus fins a la Floresta, amb connexió també cap a Barcelona. • Estació de Renfe molt cèntrica, encara que pendent de reforma. "És el que més fa que la gent s’inclini molt per Molins i que vingui gent de fora" (sobre el paper de l’estació de tren) Tipus de clients a Molins de Rei • Famílies que volen canviar d’habitatge: • Busquen pisos més grans. • Terrasses molt sol·licitades. • Gent jove que vol independitzar-se: • Són una part important de la demanda, però ho tenen complicat per preus i condicions bancàries. • Gent gran que viu a cases grans a les afores: • Quan els fills marxen, la casa els queda gran i poc pràctica. • Volen baixar al centre per viure més a prop dels serveis, amb una vida més funcional. Barriades i localització dins del municipi • El centre continua sent la zona més buscada. • Altres zones també valorades per les comunicacions: • Les Guardioles: molt a prop de l’estació i la carretera, amb moltes línies d’autobús. • barri de la Granja: bona connexió amb busos des de Terrassa i accés fàcil a l’estació. • Molins de Rei ha crescut cap a la zona de la Granja i també cap a l’altra banda, però l’estació continua quedant relativament a prop de tot arreu. Valor afegit de viure a Molins de Rei • Moltes persones trien Molins de Rei en lloc de Barcelona ciutat perquè: • Té bon ambient i vida pròpia de poble. • Àmplia oferta gastronòmica i de comerç local. • Molta activitat esportiva (quasi tots els nens fan esport, diu la convidada). • Moltes escoles amb bona reputació. "És un poble que té vida pròpia, té essència de poble" (sobre la identitat i el caràcter de Molins de Rei) • Com a conseqüència d’aquesta estabilitat: • La gent no ve de pas, sinó que se sol quedar. • Hi ha poca oferta immobiliària, perquè no hi ha tant moviment de sortida. "Al ser tan estable, la gent no ve de pas. La gent, quan ve aquí, es queda" (teoria de la Marga sobre l’escassetat d’oferta) 8. Consells pràctics per a qui vol vendre un pis 8.1. Primer: claredat i disponibilitat • Tenir clar que es vol vendre: • De vegades hi ha propietaris dubtosos (si pujarà o baixarà el preu, si marxar a Barcelona, etc.) i això entorpís tot el procés. • Sense decisió clara, hi ha problemes de disponibilitat per a visites i es perd temps. • A Molins de Rei, diu, la gent “té el cap molt ben amoblat” i aquests casos són menys freqüents. 8.2. Presentació de l’immoble • Aspectes imprescindibles: • Pis net i polit. • Sense males olors. • Molta llum natural (finestres i persianes obertes). • Evitar espais foscos, desendreçats o deixats. • Fora roba estesa al menjador, cuines desendreçades, etc. • L’objectiu és que el comprador, si el pis encaixa en zona, preu i tipologia, hi pugui projectar-se vivint-hi i tingui bones sensacions. • També és clau fer: • Bon reportatge fotogràfic. • Documentació en ordre. 8.3. Reformes: quan sí i quan no • Recomanació per a particulars “de peu”: • No fer grans reformes integrals pensades per recuperar tota la inversió. • Centrar-se en reparacions i millores visuals: • Pintura. • Cuina i banys: canvi de xaixetes, mampara, rejuntar rajoles, detalls que millorin l’aspecte. • Riscos de grans reformes: • El venedor incrementa el preu per recuperar la inversió. • El comprador pot preferir comprar més barat i reformar-ho al seu gust. • Per a qui no es dedica professionalment a això, la reforma surt cara i pot no recuperar-se. "Els particulars, cuidado, que igual no recuperen la inversió" (sobre el perill de sobrerreformar abans de vendre) • Diferència amb inversors professionals: • Sí que poden comprar, reformar i revendre amb criteri econòmic i coneixement del mercat. 9. Per què val la pena un professional immobiliari? 9.1. Un cost que és inversió • Marga defensa que una agència o assessor immobiliari no és una despesa, sinó la millor inversió per: • Evitar errors greus. • Maximitzar el preu de venda final. 9.2. Valor afegit d’un professional Punts clau que aporta: • Fixar un preu just: • Té el pols real del mercat. • Pot ajustar el preu a la realitat i evitar que la propietat s’eternitzi a la venda o es vengui per sota del que tocaria. • Xarxa de col·laboració: • Treballa amb una xarxa professional d’altres agents de confiança. • Això amplia molt l’abast de la propietat, però el propietari només ha de parlar amb un referent únic. • Estalvi de temps i seguretat: • Filtren curiosos i persones sense capacitat real. • Gestionen visites i burocràcia. • Vetllen perquè la transacció es faci dins la llei, protegint el patrimoni del client. "La gent immobiliària no és una despesa, sinó la millor inversió" (sobre el paper del professional en una operació de compravenda) 9.3. Famílies joves i suport dels pares • El conductor pregunta sobre visites amb molts familiars (pares, cunyats, cosins...); Marga diu: • És normal que la gent jove vulgui el recolzament de la família. • A ella li agrada que vinguin els pares, perquè: • No vol que pensin que “els ha manegat” o pressionat. • Els pares, per experiència de vida, donen bons consells. • Això fa que tothom se senti més segur (parelles joves, pares i l’assessora). 10. Allò que més li agrada de la feina Satisfacció emocional • La Marga destaca com a major satisfacció: • Ser testimoni de la il·lusió dels clients quan troben la propietat adequada per a una nova etapa. • Veure que tant per al comprador com per al venedor, la transacció acostuma a significar un canvi vital i una nova oportunitat. "La meva major satisfacció és ser testimoni de la il·lusió dels meus clients" (sobre el vessant humà de la seva feina) Compra en solitari • Confirma que també té clients solters o solteres, però: • Comprar sol avui és molt difícil. • Encara que tinguin bona feina i bona entrada, els bancs són molt més cauts des del 2008. • Hi ha més risc que una sola persona deixi de pagar que una parella, i això complica l’aprovació de préstecs. 11. Trajectòria professional prèvia i arribada a Molins de Rei Abans de la intermediació immobiliària • Durant 12 anys es va dedicar al màrqueting internacional, un àmbit que defineix com el seu somni de joventut. • Li va permetre interactuar amb cultures molt diverses d’arreu del món. Origen i vincle amb Molins de Rei • Abans vivia a Esplugues. • Coneixia Molins de Rei de joveneta perquè havia vingut al Xic (ambient d’oci juvenil). • Treballava en comerç internacional a Sant Feliu (El Pla), i va ser en aquell període quan va decidir venir a viure a Molins de Rei. • L’any 2002 va acabar la feina de comerç internacional i va trobar l’habitatge ideal per a ella i la seva família al municipi, fet que va motivar el canvi definitiu. 12. Lloguers, locals comercials i grans superfícies Lloguer i locals • Tot i que la seva especialitat és la compra-venda, també gestiona lloguers i locals comercials. • Sobre els locals comercials, afirma que: • Actualment són difícils de vendre o llogar. • Hi va haver una època en què els locals estaven molt buscats, però la tendència es va revertir i ara la situació és complicada. Empatia amb els petits negocis • Explica que li fa molta pena veure com: • Gent que ha capitalitzat l’atur, posat estalvis i il·lusió per obrir un negoci ha d’acabar tancant. "Em fa molta pena" (sobre els negocis que tanquen després d’haver-ho arriscat tot) • Assenyala dos grans factors que han perjudicat el petit comerç: • Les grans superfícies comercials (n’esmenta diverses al barri de la Granja). • L’auge de les compres per internet, amb serveis que porten els productes a casa. • Tot i això, reconeix que forma part del progrés i del futur del consum. 13. Tancament i idea clau del seu estil de treballar A la part final, el conductor li demana una frase que resumeixi el seu estil professional. • La Marga el sintetitza així: "Gestió honesta per a les dues parts, tant pel venedor com pel comprador" (malgrat que qui la contracta acostuma a ser el venedor) • Insisteix que la transparència i l’honestedat han de guiar tota la relació, tant amb qui ven com amb qui compra. El programa es tanca amb l’agraïment del conductor i una última peça musical, abans de donar pas a les Notícies en xarxa. Temes principals tractats 1. Vida privada i hàbits personals de la convidada • Rutina diària, importància de l’esport, animals de companyia. 2. Evolució del sector immobiliari • Crèdit fàcil vs. finançament estricte. • Digitalització del mercat. • Nou perfil de comprador i valor dels espais exteriors i del teletreball. 3. Impacte de la crisi del 2008 i de la pandèmia • Duresa de la crisi en el sector. • Adaptació a la pandèmia i aprenentatges: prudència i planificació financera. 4. Rols i competències d’un bon assessor immobiliari • Coneixement tècnic, dedicació i empatia. 5. Errors típics de venedors i compradors • Sobrevaloració, mala presentació del pis, expectatives econòmiques irreals. 6. Mercat immobiliari a Molins de Rei • Alta demanda, poca oferta, bona ubicació i comunicacions, qualitat de vida. 7. Consells pràctics per vendre • Decisió clara, preparació de l’immoble, reformes mínimes i estudi de mercat. 8. Valor d’un professional immobiliari • Fixació de preu, xarxa de contactes, estalvi de temps i seguretat jurídica. 9. Lloguers i locals comercials • Dificultats actuals dels locals, impacte de les grans superfícies i del comerç en línia. 10. Trajectòria vital i professional de la Marga • Màrqueting internacional, canvi de vida i arrelament a Molins de Rei. Tags (paraules clau) • De tu a tu • Ràdio Molins de Rei • Molins de Rei • Marga Radó • assessor immobiliari • sector immobiliari • crisi del 2008 • pandèmia • compra d’habitatge • venda d’habitatge • lloguer • locals comercials • preu de mercat • hipoteques • finançament bancari • reformes habitatge • presentació del pis • vida de poble • transport públic • grans superfícies • comerç local • màrqueting internacional • teletreball • espais exteriors • domòtica • famílies joves • gent gran • barri de la Granja • les Guardioles Seccions amb marques de temps 1. Presentació del programa i de la convidada • Inici: 8 • Final: 80 • Títol: Presentació de De tu a tu i introducció de la Marga Radó • Resum: El conductor presenta l’espai De tu a tu, contextualitza el programa dins la graella de Ràdio Molins de Rei i introdueix la convidada, Marga Radó, veïna de Molins i assessora immobiliària amb més de 20 anys d’experiència. 2. Rutina diària, gats i hàbits esportius • Inici: 81 • Final: 198 • Títol: Vida quotidiana, animals de companyia i esport • Resum: La Marga explica a quina hora es lleva, com comença el dia donant menjar als seus gats Tina i Leo i la importància de l’esport al matí (gimnàs, zumba, core, màquines i natació) per mantenir l’energia i l’equilibri mental. 3. Canvis en el sector immobiliari • Inici: 199 • Final: 290 • Títol: Transformacions del mercat immobiliari en 20 anys • Resum: Es parla de com el sector ha passat del crèdit fàcil i la construcció massiva abans del 2008 a un entorn de finançament estricte on es demana un 30% d’estalvi. També s’explica la digitalització del sector i el nou perfil de comprador, que busca més espai, terrasses, eficiència energètica, domòtica i flexibilitat per al teletreball. 4. Crisi del 2008, pandèmia i prudència en la compra • Inici: 291 • Final: 439 • Títol: Crisi econòmica, pandèmia i aprenentatges professionals • Resum: La Marga recorda la duresa de la crisi del 2008 quan treballava a Terrassa i com va afectar el sector immobiliari. Explica que, en canvi, la pandèmia li va anar relativament bé professionalment. Destaca com a aprenentatge la necessitat que el comprador sigui prudent, faci bé els números i entengui que la compra d’un immoble és una decisió a llarg termini. 5. Pausa musical 1 • Inici: 440 • Final: 714 • Títol: Primera pausa musical • Resum: El programa s’atura per escoltar una peça musical sencera abans de reprendre l’entrevista. 6. Habilitats d’un bon assessor i errors típics de venedors i compradors • Inici: 770 • Final: 1002 • Títol: Competències clau i errors freqüents en compravenda • Resum: A la tornada de la música, la Marga explica que un bon assessor necessita coneixement de mercat, dedicació i molta empatia. Detalla errors habituals dels venedors (acompanyar visites, sobrevalorar la propietat segons necessitats personals) i dels compradors (buscar habitatges per sobre de la seva capacitat real de compra). 7. Situació del mercat a Molins de Rei i perfils de clients • Inici: 1003 • Final: 1287 • Títol: Mercat immobiliari a Molins de Rei i perfils de demanda • Resum: Es descriu el mercat de Molins de Rei com a molt actiu i sol·licitat gràcies a la seva ubicació i comunicacions (busos, carrilet, estació de Renfe). S’analitzen els principals perfils de clients (famílies que busquen més espai i terrasses, joves que volen independitzar-se, gent gran que vol baixar al centre). També es comenten les zones més buscades (centre, les Guardioles, barri de la Granja) i la vida de poble amb bona oferta comercial, esportiva i educativa. 8. Pausa musical 2 • Inici: 1288 • Final: 1492 • Títol: Segona pausa musical • Resum: Segon bloc musical amb temes seleccionats pel tècnic David, pensats per connectar amb el públic jove. 9. Consells per vendre un pis i reformes • Inici: 1493 • Final: 1735 • Títol: Com preparar la venda d’un pis i quan convé reformar • Resum: La Marga dona consells concrets per a venedors: tenir clar que es vol vendre, oferir disponibilitat per a visites, presentar l’immoble net, lluminós i polit, tenir bona documentació i fotos. També aborda el debat sobre reformes: recomana fer només millores bàsiques i visibles (pintura, detalls de cuina i bany) i alerta que grans reformes poden no recuperar la inversió, especialment per a particulars. 10. Pausa musical 3 • Inici: 1736 • Final: 1967 • Títol: Tercera pausa musical • Resum: Nova pausa amb música en català, incloent-hi la cançó “Boig per tu”, que aporta un to emotiu al tram central del programa. 11. Per què cal un professional i acompanyament familiar • Inici: 1968 • Final: 2219 • Títol: Valor del professional immobiliari i paper de la família • Resum: La Marga defensa que l’assessor immobiliari és una inversió, no una despesa. Explica com ajuda a fixar un preu just, col·labora amb altres professionals per donar més visibilitat a la propietat i estalvia temps i riscos legals al propietari. També comenta que li agrada que els compradors joves vinguin amb els pares, perquè se senten més segurs i els pares aporten la seva experiència. Es parla també de la dificultat actual per comprar sol, per la prudència dels bancs. 12. Trajectòria prèvia, arribada a Molins de Rei i locals comercials • Inici: 2220 • Final: 2420 • Títol: De màrqueting internacional a immobiliària a Molins de Rei • Resum: La convidada explica la seva experiència de 12 anys en màrqueting internacional, el seu origen a Esplugues i com coneixia Molins de Rei de joveneta pel Xic. Relata el procés de canvi vital quan acaba la feina el 2002 i troba l’habitatge ideal a Molins. A continuació, el diàleg es desplaça cap als locals comercials: s’analitza la seva dificultat actual, el tancament de negocis i l’impacte de les grans superfícies i el comerç electrònic, especialment a la zona del barri de la Granja. 13. Pausa musical 4 • Inici: 2421 • Final: 2570 • Títol: Quarta pausa musical • Resum: Nova secció musical amb una cançó d’aire emotiu i familiar, que parla de records, dol i vincles, aportant un to més introspectiu abans del tancament de l’entrevista. 14. Idea clau del seu estil i comiat de l’entrevista • Inici: 2571 • Final: 2682 • Títol: Gestió honesta per a comprador i venedor • Resum: En els darrers minuts de conversa, la Marga resumeix el seu estil professional amb la idea de “gestió honesta per a les dues parts”, remarcant transparència i equitat envers venedor i comprador. El conductor agraeix la seva presència i destaca que és la primera vegada que el programa tracta a fons el tema de l’assessoria immobiliària. L’entrevista es tanca amb una última peça musical sobre la bohemia i l’enyorament de la ciutat. 15. Tancament musical i pas a informatius • Inici: 2683 • Final: 3096 • Títol: Cançó final i entrada a Notícies en xarxa • Resum: S’emet íntegrament la cançó “La bohèmia” en català, que parla de joventut, somnis i canvi del pas del temps. En acabar, el programa dona pas a les Notícies en xarxa, amb la locució informativa de Marce Roura, que marca el final definitiu de l’espai.

  • 52'

    De tu a tu del 11/11/2025

    En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals. Amb Pere Bergoñón.

  • 52'

    De tu a tu del 4/11/2025 — De Cal Límpia a avui: memòria de Molins de Rei

    Context del programa De tu a tu (Ràdio Molins de Rei) amb Pere Vergoñón-Reventós (Pier) conversa amb Jordi Gorrea (de Cal Límpia) i la seva dona Montse Rubio. Un viatge emotiu per la memòria comercial i veïnal del Carrer Major, l’ofici d’enllustrar i arreglar sabates, i les transformacions socials des dels anys 60 fins avui. Temes principals Orígens i exili familiar: el pare del Jordi arriba a Molins de Rei després de la Guerra Civil, buscant feina i aixopluc. Naixement i evolució de “Cal Límpia”: del quiosc d’enllustrar botes als caps de setmana a la sabateria-taller i botiga consolidada (trasllat el 1968). Costums que desapareixen: el declivi de l’enllustrat als 70, la irrupció de productes domèstics i l’hegemonia de les sneakers. Comerç de proximitat vs internet: la importància de diferenciar-se amb servei i especialització (p. ex. cinturons fets a mida). Retrat d’un barri comercial: xurreria, “barraqueta” de xutxes, La Molina, Colomina, Forn Rivera, la merceria, la tintoreria... Vida personal i trajectòries: Montse (Papiol, comerç i tracte amb el públic), el Foment CiA com a discoteca i espai de trobada, i els plans de jubilació amb somni de ruta pels EUA. Segona carrera del Jordi: xòfer de limusina per a VIPs (Koplowitz, José Bono, príncep Salman) i anècdotes de servei. La mili a Almeria: el tren “sevillano”, un “endoll” providencial i el destí com a xòfer. Resum estructurat Orígens i arrels • Mare d’Utiel i pare de Catarroja; el pare, republicà, és desterrat i arriba a Molins de Rei a peu, trobant feina a Cervelló (totxos) i muntant el quiosc de límpia els caps de setmana per mantenir la família. L’ofici de límpia i la botiga • Clients majoritàriament homes, de diumenge i missa; es venien productes i es feien reparacions. • Transició: del quiosc al local (1968), quan s’edifica la finca del Banc Sabadell. El Jordi pren el relleu quan els germans marxen. • Record personal: l’“ull gandul” del Jordi, i l’arxiu fotogràfic exposat a botiga per preservar la memòria. El Carrer Major que era • Ecosistema comercial ric: xurreria, “barraqueta” de xutxes i gelats, merceria, tintoreria, perruqueria de la Sra. Tresina, pastisseria La Molina, Forn Rivera, bodega, el Quimet dels ous… • Vida social: missa, vermut i tapes (Bar Bola, La Parra, La Pudí). Canvis d’hàbits i nova cultura del calçat • Als 70 cau l’enllustrat per l’aparició de productes per fer-ho a casa; avui manden les sneakers. • Biaix generacional: joves que ni coneixen què és una “merceria”. • La clau per resistir al “senyor Amazon”: servei, assessorament i qualitat (p. ex. cinturons ajustats a mida). Vides i oficis • Montse: sempre de cara al públic (fruita en un súper al Papiol), dona d’ofici i tracte. • Parella: es coneixen adolescents a la discoteca del Foment CiA; una vida plegats de més de 50 anys. • Jordi xòfer de limusina: trajectes per a empresaris, polítics, artistes i membres de cases reials; feina “de la seva vida”. Viatges i somnis • Retirada a la vista i desig d’un road trip pels EUA (Texas, Dallas), combinant vols interns i cotxe de lloguer. La mili i altres memòries • Servei a Almeria, 27 hores en tren (“sevillano”); un paisà de Molins de Rei l’ajuda a ser xòfer. • Perfums d’època: pachuli i Aramis. Arrels de la Montse a Sevilla; tradicions andaluses d’ermites i hermandades. Cites destacades "Ara el calçat esportiu ha sigut el rei." "Tu tranquil, que aquí no faràs res." (sobre el destí de xòfer a la mili) Punts clau • De quiosc a botiga (1968): fita per a Cal Límpia i per al comerç del Carrer Major. • Servei i especialització com a resposta a la compra online. • Memòria viva del barri: les fotos a botiga i el catàleg de comerços desapareguts. • Vida compartida i arrelament: de Papiol i València cap a Molins de Rei, amb el Foment CiA com a icona juvenil.

  • 52'

    De tu a tu del 28/10/2025 — Josep Alemany: Kilimanjaro, política i la variant

    Resum general En aquest episodi de De tu a tu a Ràdio Molins de Rei, el convidat Josep Alemany i Rigol repassa una vida intensa i vinculada a Vallirana i a Molins de Rei. Destaquen: Expedició al Kilimanjaro (1978) i un episodi crític de mal d’alçada. 24 anys d’alcalde de Vallirana: ascens polític, majories absolutes i fi d’Unió. La variant de Vallirana: dècades de retard, pressions d’autopistes i obertura recent. Pioners de la televisió local: programes en directe i plens municipals televisats. Vincles amb Molins de Rei: estudis, ciclisme amb el Club local, cinemes i comerç històric. "Si jo ets sol, m’hi quedo. Feliç." (sobre el mal d’alçada al cim del Kilimanjaro) Temes principals Orígens i vincle amb Molins de Rei • Nascut a la clínica de Molins de Rei, criat a Vallirana. • Estudis a Molins de Rei i participació al Club Ciclista local. • Recorda espais i entitats com el Foment Cultural i Artístic (Foment CiA), la Federació Obrera, la Peni i el Terraplè. Aventura al Kilimanjaro (1978) • Ruta per carretera fins a Tanzània amb un Land Rover; retorn en vaixell via Mombasa. • Ascensió a un “6.000” que requereix aclimatació; patí mal d’alçada al tram final. • Rescatat pels companys; recuperació en el descens. Ciclisme i esport • Afició des de nen; curses com a juvenil i amateur amb el Club Ciclista de Molins de Rei. • Sortides regulars de 60–100 km encara avui. Vida laboral: xocolata, ciment i herbes • Treball a la Xocolata Oller (als 14 anys); incendi el 2007–08 (avui hi ha un Mercadona). • Cap de compres a la cimentera de Vallirana; estudis de delineació i topografia. • Etapa posterior venent herbes aromàtiques d’alta gamma (Ecoherbes) a restaurants Michelin; consell clau: congelar farigola fresca per a infusions. Molins de Rei: cinemes i comerç • Època daurada de sales: Foment, Peni, Federació Obrera, Versalles, Savoy, etc. • Comerç referent: ferreteria Ostrell (tornilleria i maquinària), Santonja (colonials i lots de Nadal), Bofill (fruita i verdura a escala comarcal). Vallirana: piscina i televisió local • Piscina de 50 m (1953), referent regional; factor econòmic clau municipal als 80–90. • Televisió local pionera (amb Ricard Pasqual): programes diaris i plens en directe (fins a 400), formació via INEM; diversos professionals van acabar a TV3. Trajectòria política i Unió • Militància a Unió Democràtica (1977); vetos interns el 1979. • Cap de llista (1983) amb Convergència i Unió: de 2 a 4 regidors; el 1987 salta a 8 i després a 10 (sobre 13) i encadena majories absolutes. • Distància amb CDC per l’alcaldia; 24 anys com a alcalde. • Fi d’Unió: renúncia coordinada amb figures com Joan Rigol; alguns cap a Demòcrates. La variant de Vallirana • Reclamada des dels anys 60; obstacles atribuïts a interessos d’autopistes i el peatge de Martorell. • Obertura fa 7–8 anys aproximadament; impacte positiu en la mobilitat local. • Futur: connexió fins al Lledoner, eliminar corbes de Can Julià i millores de viaductes. "No pateixis, nen, que faran una carretera per l’altra banda." (el pare, anys 60) Àmbit personal • Casat amb la Mercè; preferència per la discreció i poca exposició pública. • Fills escolaritzats entre Vallirana i Cervelló; nets que segueixen el relleu local. Records de Molins de Rei • Topònims i racons: el Pati Negre, el passadís de la Feixa, el carreró del Gel, el Bar Estrella, el barri del “Congo”. • Pastisseria Mas: fama dels "negritos" i competència en les mones.

  • 52'

    De tu a tu del 21/10/2025 — De Castellbisbal a Molins: vi, pagesia i mercat

    Context i convidats • Programa: De tu a tu (a Ràdio Molins de Rei) • Conductor: Pere Vergoñón-Reventós (Pier) • Convidat: Lluís Pasteller i Comelles (Castellbisbal) "Érem cinc hores amb el carro, del Canyet fins a Cerdanyola, Ripollet i Montcada." Resum executiu Vida pagesa i venda directa de vi • Orígens a Castellbisbal, cognom amb arrel a la casa de pagès de Camp Pasteller. • Feina al camp al Baix Llobregat (hort prop del riu, pareres, tomaqueres) i venda directa de vi amb carro per rutes llargues (Canyet, la Floresta, Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet i Montcada). • Relació amb les bodegues Cerdà i impacte d’impagaments a Cuba. • La Riuada de 1962 trenca el pont del Canyet i obliga a repartir amb camió temporalment. Arribada a Molins de Rei i vida familiar • Amb 23 anys coneix l’Avelina ballant al Foment CiA; s’hi casa el 1970 i s’integra a la pagesia familiar (camps a la Riera, camins pel pont de Can Baruta i zona de les monges). • Feina amb el sogre (Quintí) i la sogra (Marcelina) portant gènere al Mercat de la Llibertat (Gràcia, Barcelona). • Mort sobtada del sogre per derrame cerebral camí del mercat; Lluís assumeix la parada i, al cap d’un temps, deixa el repartiment de vi. Ofici, comunitat i jubilació • Anys de mercat fins gairebé els 75; jubilació formal als 65 (ram de pagesia). • Hàbits: llegir el diari (especialment durant la COVID-19), passejades per la Rierada i Sant Bartomeu. • Implicació educativa: classes pràctiques de pagesia a l’escola de Castellxuró; ho deixa en ser diagnosticat de càncer. • Xarxa local: coneixença amb paradistes del mercat de Molins de Rei i intercanvis de fruita amb les “palmarines”. Cultura popular i memòria • Cançons treballant al camp (costum perdut) i interludis musicals (Maria del Mar Bonet; Jimmy Fontana “Il Mondo”; Alain Barrière “Ma vie”). • Record i estima pels gegants de Molins de Rei (cançó “El vals del retorn”, vinculada a la Federació Obrera). • Confirmació dels gegants de Castellbisbal: Manel i Vicenta; festes (Sant Vicenç al gener i Festa Major a l’agost). Apunts de territori • Transformació de Castellbisbal: de poble majoritàriament pagès a terme municipal industrial i extens, amb recursos per equipaments. • Connexions històriques: més lligam amb Molins de Rei que amb Rubí (per combinacions de transport). Detalls destacats • Resiliència pagesa: del carro al camió després de la Riuada, i de vendre vi a gestionar mercat. • Arrelament a Molins de Rei: del ball al Foment CiA a la quotidianitat del mercat i les rutes per la Riera. • Transmissió de l’ofici: tallers de pagesia a l’escola i memòria viva d’un món rural que s’esvaeix. "El sogre va morir d’un derrame cerebral camí del Mercat de la Llibertat, i vaig haver d’agafar jo la parada." Paraules clau clau • pagesia, venda directa, Riuada 1962, Mercat de la Llibertat, gegants, Foment CiA, Federació Obrera, Riera de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei

  • 52'

    De tu a tu del 14/10/2025 — Montse Martí: del Club i la Biblioteca a Mongòlia

    Resum general Conversa de tu a tu entre Pierre i Montse Martí que recorre una vida molt arrelada a Molins de Rei i oberta al món. S’hi tracten els seus inicis al Club Natació, dècades de servei públic a la Biblioteca i l’Oficina d’Atenció, viatges immersius a cultures remotes i vida cultural local. • Orígens al Club Natació Molins de Rei i la inauguració de la piscina (1970-71) • 22 anys a la Biblioteca Pau Vila i 8 a l’OH; transformació cap a una biblioteca viva i participativa • Viatges immersius: Equador, Madagascar, Groenlàndia i especialment Mongòlia (kazakhs, xatans, vida nòmada, fred extrem, tipi/llurta) • Polònia: Cracòvia vs Varsòvia, astillers i moviment Solidaritat, impacte davant l’Holocaust • Arrelament a Molins, refugi a Ortigueira (Galícia) i gospel com a espai de socialització • Nous reptes: Guatemala i travessa per la selva per veure una piràmide "Has d’estar obert a tot, si no malament." "La biblioteca va canviar de la nit al dia." Temes destacats Club Natació Molins de Rei i la piscina (1968-72) Sòcia fundadora arran de la nova piscina municipal; primers socials de natació i impuls al club. Espais inicials: bar-terrassa gran, despatxos de seccions esportives; l’eix era la piscina. Pràctica actual: més sala fitness i activitat d’“esquena sana” (amb osteòpata Marcos; treball suau però efectiu, incloent hipopressius). Servei públic: Biblioteca i OH Biblioteca Pau Vila (22 anys): de biblioteca tancada a centre d’activitats. Canvi de direcció que va obrir-la a la comunitat, amb programació intensa i vincles amb usuaris i famílies. OH (Oficina d’Atenció Ciutadana, 8 anys): experiència en atenció pública, trasllat d’ubicacions i continuïtat de servei. Viatges immersius i antropologia Amb el professor Francesc Bailón: seminaris i expedicions per conviure amb comunitats locals. Equador, Madagascar, Groenlàndia (cultura inuit) i Mongòlia. A Mongòlia (nord): Convivència amb kazakhs i xatans (domesticadors de rens). Vida nòmada: tipis (pels xatans) vs llurtes; -15 ºC a la nit, estufa al centre i torns per posar llenya. Festival de les àligues (kazakhs): Domatge temporal d’àguiles daurades per a la caça (retornades a la natura als 5-6 anys). Proves d’habilitat: crida de l’àguila des de la muntanya cap a l’esquer, tir amb arc doble característic. Polònia: ciutats, memòria i art popular Cracòvia: ambient viu i proper; Varsòvia percebuda com més freda i dispersa. Astillers i moviment Solidaritat (Lech Wałęsa). Poble de façanes pintades per sorteig comunitari: murals florals i animals a exteriors de cases. Memòria de l’Holocaust: emoció intensa davant la fàbrica de Schindler i el barri jueu de Praga; decideix no entrar a Auschwitz per l’impacte emocional. Arrels, territori i cultura Molins de Rei com a casa; records agrícoles familiars: camins cap a Can Ravella, figuera centenària, fruiters (caquis, préssecs, pera blanquilla). Refugi a Ortigueira (Galícia): platja i muntanya; Festival do Mundo Celta amb vuit nacions. Gospel Feelings (des de 2015): assajos setmanals, actuacions a la Fira de la Candelera i concert de final de curs. Plans i família Guatemala (març): viatge de 18 dies + extensió de 100 km per la selva (5 dies) fins a una piràmide; preparació física per gaudir i no frenar el grup. Tres fills molt vinculats a Molins i l’esport: Nil (professor, Club Natació, Camell), Èric (waterpolo, medalla mundial), Imar (mecànic al Papiol).

  • 50'

    De tu a tu del 7/10/2025 — Vetlla per error, gats desapareguts i Renfe: Imserso, seguretat infantil i consells d’Alfred Picó, amb clàssics de Cliff Richard a Sara Montiel

    Visió general Un episodi variat i proper on el presentador, Pierre (Pere Bergoñón Rabantós), combina anècdotes personals i observacions de barri amb crítiques constructives (Renfe, Imserso) i consells pràctics de comunicació d’Alfred Picó. Tot plegat, entrellaçat amb una selecció de cançons clàssiques que aporten nostàlgia i ritme al programa. Temes centrals • Anècdota principal: als anys 79-80, per un embolic d’adreces i en l’era pre-mòbil, Pierre entra sense voler a una vetlla i en fuig discretament; un record tan còmic com esgarrifós. • Vida quotidiana i ciutat: desaparició de colònies de gats i proliferació de rates; retards i supressions a la Renfe; proposta d’obrir la sortida “muntanya” a l’estació de Molins de Rei. • Viatges Imserso: denúncia del suplement per habitació individual, que penalitza qui viatja sol. • Seguretat infantil al cotxe: proposta de posar la cadireta al seient davanter per evitar oblits fatals. • Comunicació efectiva (Alfred Picó): respondre sempre, dir “no” clar, ser breu i anar al gra; coherència temàtica a Instagram i preparar les trucades. “S’ha de contestar sempre: un silenci és més cruel que un no.” — Alfred Picó Moments destacats Conversa personal i observacions • Fred i aire condicionat: queixa inicial sobre el contrast tèrmic i la sensació constant de passar fred. • Tecnologia vs paper: Pierre confessa que encara usa apunts a mà i pateix per la lletra il·legible. • Gats i rates: pregunta què ha passat amb les antigues colònies felines a Camp Malvell i la zona de la clínica; ara hi ha més rates i cap gat a la vista. Anècdota dels 70/80 • Sense telèfons mòbils i amb missatges a través de familiars, acaba entrant en un pis amb la porta mig oberta i es troba amb una vetlla. • Moment d’angoixa continguda, fugida prudent i, amb el temps, anècdota memorable que encara posa la pell de gallina. Ciutat, serveis i mobilitat • Imserso: hotels que no ofereixen habitacions adequades per a viatgers sols i cobren suplement single; crítica a una injustícia estructural. • Renfe: record d’antics abonaments gratuïts recurrents; crítica actual per retards i supressions i per preus elevats en trajectes curts. Proposta: obrir una sortida per la banda de muntanya a l’estació de Molins de Rei per millorar l’accessibilitat. Seguretat i convivència • Oblit d’infants al cotxe: cas tràgic com a punt de partida per recomanar una cadireta al seient davanter (si és viable i segur segons normativa) per fer visible l’infant i evitar l’oblit. • Emfasitza la rutina i la distracció com a factors de risc; apel·la a solucions pràctiques i al sentit comú. Comunicació (Alfred Picó) • WhatsApp: contesta sempre; millor un “no” clar que el silenci. • Breu i al gra: “millor 10 paraules que 10 línies”; posa la informació clau al principi i no barregis temes en un mateix missatge. • Parlar en públic: agraeix, fes balanç i comparteix plans; poca cosa més i directe. • Instagram: mantén coherència temàtica (cançó, cuina, foto...). • Trucades: apunta 3 paraules clau per no oblidar res. Música destacada de l’episodi • Cliff Richard — “Congratulations” • Tom Jones — “She’s a Lady” • Rita Pavone — “Cuore” • Armando Manzanero — “No sé tu” (versió en català del presentador) • Engelbert Humperdinck — “Release Me” • Roberto Carlos — “Solamente una vez” • Julio Iglesias — “No me vuelvo a enamorar” • Sara Montiel — cuplé clàssic (“mírame poquito a poco”) Altres apunts • Recordatori: reemissió pendent del reportatge sobre Camp Malvell (8-10 minuts). • Promesa de convidats pròximament, amb logística condicionada pel directe i horaris.

  • 52'

    De tu a tu del 30/9/2025 — Festa Major, El Camell i música: de Cuba a BCN

    Panorama general Un episodi molt personal i proper on el Pier comparteix vivències de la Festa Major, records de viatge a Cuba, anècdotes mèdiques amb humor i comentaris socials, entrellaçats amb una selecció de música icònica: de Maria Callas i Montserrat Caballé a Rocío Jurado, Raphael, Nino Bravo, Cecilia i la cançó del nostre Camell. Temes principals • Festa Major de Molins de Rei: emoció amb la sortida del Camell, gegants i ambient a plaça; paral·lel amb la de Barcelona (fonts de Montjuïc). • Música i memòria: peces clàssiques i populars que evoquen records i estats d’ànim: Carmen, “Barcelona”, boleros, copla i cançó melòdica. • Anècdotes personals: trobada inesperada a Cuba i el joc de noms (Pere/Pedro/Pierre); actuació amb Javi de l’Olmo; la visita a mútues i l’episodi de “Dulce Nombre de María”. • Comentari social i quotidià: reforma de les grans superfícies, excés d’envasos i plàstics, miralls “tramposos” i el dilema lingüístic de tàperes/alcaparres. • Comunitat i ràdio: invitació a oients i veïns a venir com a públic i participar en futurs directes a l’estudi. Moments destacats i cites • Emoció en veure el Camell des del balcó amb el Javi: l’impacte de la musa i la plaça en ebullició. • Identitat i nom: > "A mi m’agrada que em diguin Pere... si em diuen Pedro també em cau bé, i si em diuen Pierre encara em fa més gràcia." • Miralls de la gran superfície: > "No t’hi miris, fes-me cas... Semblen els del Tibidabo." Música de l’episodi (ordre d’aparició) • Maria Callas – Habanera de Carmen. • Queen & Montserrat Caballé – “Barcelona”. • (Errada tècnica) Sona abans Rocío Jurado – “Después de todo (terminó)”. • Raphael – “Cierro mis ojos”. • Nino Bravo – “América”. • Cecilia – “Un ramito de violetas”. • Cançó del Camell de Molins de Rei (fragments, comiat). Anècdotes clau i observacions • Cuba i els paladars: trobada sorprenent amb coneguts del Bar Sport; reflexió sobre com el coneixen com a Pierre/Pedro. • Actuació a la Festa Major (Plaça de la Llibertat) amb Javi de l’Olmo: veu ressentida, crida irònica a metges del públic i plans per portar-lo a l’estudi amb públic en directe. • Mútues i consultes: relat humorístic de sales d’espera i l’embolic amb “Dulce Nombre de María”. • Grans superfícies: crítica a la reforma (façana com de “búnquer”), accessos confusos, miralls desfavorables i contradiccions sobre plàstics i envasos. • Llengua i memòria gastronòmica: tàperes vs alcaparres i el record d’infantesa a Campaïssa.

  • 52'

    De tu a tu del 23/9/2025 — Festa Major, cançons i memòries de Molins de Rei

    Context i to del programa Tercer programa de temporada de De tu a tu (RMR, Ràdio Molins de Rei) conduït per Pere Vergoñón-Reventós (Pier). El conductor obre amb el propòsit d’oferir una estona agradable enmig d’una actualitat dura (guerres, política internacional) i ho aparca per anar a temes festius i culturals locals. "Parlem bé el català. Mirem de parlar-ho el millor que puguem" Festa Major de Sant Miquel Inici festiu amb cançó dedicada a la Festa Major de Sant Miquel (gegants, diables i el Camell). Recupera tradicions i memòria col·lectiva: els gegants i el seu ball a la sala de la Federació Obrera a "El vals del retorn"; i la bèstia de foc del Camell i la seva correcuita del Camell. Actuació de Pier (agenda) Dissabte 27, 18.00 h, Plaça de la Llibertat: "Pierre, bolero i cançó" (durada 60’). Repertori: "Avui he tornat a Molins de Rei", "Per tu una rosa rosa", "T’abraço per la cintura" (versió de Mis manos en tu cintura), "Adoro" i clàssics de bolero. Música i memòries Humor i records propis: "Un bon cotxe" (cançó d’autor amb aire de guaratxa/xirigota). Clàssics melòdics: Francisco ("Tú ni te imaginas"), Camilo Sesto ("Algo de mí"), Mari Trini ("Yo no soy esa"), Tom Jones ("Delilah"), Domenico Modugno ("Dio come ti amo"), Cliff Richard (Los años jóvenes). Sintonía del programa: guaratxa d’autor "Que Rico Mami" sonant sencera al tram final. Records dels anys 1985–95: concursos de playback a discoteques de la zona i devoció popular per imitar cantants (Camilo Sesto especialment). Llengua i expressió Crida a evitar castellanismes com porfa, cumple o el tic del bueno quan es parla en català. Valor d’expressar-se bé en català i en castellà (bilingüisme cuidat). Vida quotidiana i ciutat Transport públic: queixa de l’aire condicionat massa fred en bus i tren; alerta sobre parlar amb el conductor en trams difícils (risc i obstacle al pas). Proposta urbana: embellir el passatge entre Plaça de la Vila, Plaça de l’1 d’Octubre i Plaça de la Llibertat (pintura més viva, llum i ornamentació) en un punt tan cèntric. Memòria local i arxiu Preparació d’un recull de memòries de cançons amb context i anècdotes (gegants, la "Rosa de la columna", la sala de la Federació), destinat a l’arxiu municipal de Molins de Rei a Ca n’Ametller, i amb difusió en àudio a RMR. Record del rescat del Camell (1981) i la placa commemorativa al carrer que puja de la Plaça de la Vila a l’església. Reflexions socials Apunt sobre la pujada de l’ultradreta i la problemàtica de l’ocupació de pisos: cal corregir disfuncions legals i de gestió que generen malestar social. Destacats • Festa Major de Sant Miquel al centre del programa: gegants, diables i el Camell. • Actuació de Pier: dissabte 27, 18.00 h, Plaça de la Llibertat (bolero i cançó). • Memòria viva: gegants a la Federació Obrera, arxiu a Ca n’Ametller, i el Camell (1981) com a símbol de cultura popular. • Llengua: evitar castellanismes i millorar l’expressió en ambdues llengües. • Ciutat i confort: A/C al transport i millores al passatge cèntric.

  • 51'

    De tu a tu del 16/9/2025 — Joan Heredia: ESCAC, guió i teatre; veu de la Bíblia; ‘Cairós’ a la ràdio i un llarg cap a Sitges

    Resum general Panorama • Entrevista a Joan Dionís Heredia, jove guionista i dramaturg format a l’ESCAC (Terrassa), que ha escrit i dirigit l’obra de teatre “Mare de Déu Senyor”. • Conversa sobre formació cinematogràfica, diferències entre dramaturg i guionista, i el seu màster en guió amb professionals del sector. • Treballs de veu: interpreta Jesús (català) i l’apòstol Pau (castellà) en el Nou Testament dramatitzat, disponible a Bible.is. • Projectes actuals: desenvolupament d’un llargmetratge de ciència-ficció/terror per presentar a Sitges i participació a l’Òpera Prima de l’ESCAC. • Compromís comunitari: membre del comitè “Misión Posible” (esdeveniment nacional de joves cristians) i voluntari als campaments Aigua Viva (CAT) i Pinos Reales (MAD). • Activitat radiofònica: co-conductor de Cairós a Ràdio Molins de Rei (dijous, 12:30), amb arrencada de temporada dedicada a Supersubmarina. • Moments musicals destacats: “Tot és trist a Venècia”, “Ola de calor” (Supersubmarina), “La bohèmia” i “Agua y mezcal” (Guitarricadelafuente). “Un guió és un manual amb tota mena de detall... De fet, és com si fos l’audiodescripció per a persones cegues.” Temes clau Formació i primeres passes al cinema • Inici a l’ESCAC el 2020 (en plena Covid). • Aprenentatge artesanal: càmera analògica “la russa”, canvis de cinta a les fosques i enviaments de material a laboratoris externs amb resultats imprevisibles. • Itinerari: 3 anys de grau en cinematografia + 2 anys de màster en guió. Del guió al teatre: “Mare de Déu Senyor” • Màster amb docents de la indústria (p. ex. David Plana, Mitxel Gaztambide). • Segon any del màster dedicat a escriure un projecte: Joan crea l’obra “Mare de Déu Senyor”. • Selecció de fragments per a posada en escena al Teatre Eixample (Barcelona) amb dues funcions. Dramatúrgia vs guió: definicions • Dramaturg: escriu per a teatre (centre en accions i diàlegs sobre escena). • Guionista: escriu per a cinema/sèries, disposant del llenguatge de càmera, plans, sons. • Argument vs guió: l’argument és la història simplificada; el guió, el document detallat escena a escena. “Un guió és el més semblant a una audiodescripció.” Projectes i festivals: Òpera Prima i Sitges • Seleccionat a Òpera Prima (ESCAC) i en classes de desenvolupament amb feedback constructiu. • Escriu un llargmetratge de ciència-ficció/terror per presentar a Sitges. • Aclariment: Sitges engloba ciència-ficció i terror; molts títols també passen per Molins de Rei (TerrorMolins). Veu i doblatge: Bíblia dramatitzada; on escoltar • Amb 17 anys, veu de Jesús al Nou Testament (català, versió interconfessional). • Posteriorment, veu de Pau a la versió en castellà (La Palabra – Societat Bíblica). • Disponible gratuïtament a Bible.is (web i app). • Considera el doblatge/audiollibre com a sortida professional paral·lela a l’escriptura. Ràdio: “Cairós” (Ràdio Molins de Rei) • Emissió: dijous a les 12:30. • Nova temporada amb Supersubmarina (del debut “Electroviral” al comiat “Viento de cara”). • Equip: pastor Mariano/Maria Heredia, Esperança Heredia, Dolors Prieto i Joan (conducció); to amateur-professional en creixement. Música, veu i formació artística • Flauta travessera i cant coral a l’Escola Municipal de Música (Molins de Rei); classes de cant a Tria Música; període com a solista al cor de l’església. • Interès per doblatge i audiollibres (mercat en creixement: Amazon, iBooks). Comunitat i voluntariat • Misión Posible: esdeveniment nacional bianual per a joves (Setmana Santa), seu a l’Institut Piràmide (Osca/Huesca); Joan lidera la part creativa/audiovisual. • Campaments: voluntari a Aigua Viva (CAT) i Pinos Reales (MAD): jocs, reflexió, educació en valors. Arrels i vida a Molins de Rei • Viu a Molins de Rei; estudis a Esplugues i Terrassa. • Família de suport clau (ESCAC és privada); germans grans; arrels maternes a la vila. • Referent cultural personal: Corto Maltés (Hugo Pratt); samarreta comprada a l’expo del Centre Pompidou (2024). Moments musicals (al llarg del programa) • “Tot és trist a Venècia” (versió catalana). • “Ola de calor” – Supersubmarina. • “La bohèmia” (versió catalana). • “Agua y mezcal” – Guitarricadelafuente. Tancament i agenda local • Recordatori de l’actuació de Pierre Bolero i Cançó el dissabte 27 a la Plaça de l’1 d’Octubre (ex-plaça del Molí). • Proposta en directe a Joan per narrar un recull sobre l’origen de les cançons del presentador; acceptada (veu en off i possible polida de text). Preguntat si es veu pastor als 40: “No, gràcies.”