De tu a tu
De tu a tu
Programa

De tu a tu

En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals.

Presentat perPere Bergoñón (Pier)·Diumenge · 09:00 - 10:00 ·Dimarts · 16:00 - 17:00 ·304 episodis
RSS

episodis

49-60 de 302
  • 52'

    De tu a tu del 9/9/2025 — Tapissos de Can Samaran i història del tèxtil a Molins de Rei: Jacquard, Club Samarang i memòria obrera

    Visió general Episodi centrat en la memòria tèxtil de Molins de Rei a través del col·leccionisme de tapissos de Can Samaran de Joan Daniel Ferrer, amb passatges musicals i lectures històriques. Es repassen les arrels industrials de la vila, la tecnologia del teler Jacquard, l’arquitectura i l’acció social de la fàbrica, i el paper esportiu del Club Samarang, amb anècdotes que connecten amb Samaranch, el Barça i Kubala. "Va revolucionar el tèxtil com la impremta": la introducció del sistema Jacquard va transformar la producció de teixits complexos i va obrir el camí a l’automatització i al codi perforat. Temes principals Exposició i col·lecció de tapissos de Can Samaran Joan Daniel Ferrer presenta la seva col·lecció (37 peces) i la motivació emocional darrera l’afició; parla del mercat (peces grans i petites, regals a treballadors) i de noves exposicions. Tecnologia i evolució estètica De les limitacions cromàtiques inicials (blanc, negre, ocre, marró) a models més coloristes i moderns d’inspiració francesa, italiana i belga. El sistema Jacquard permet el moviment individual dels fils d’ordit i abarateix costos. Memòria industrial de Molins de Rei Paper de Can Malvei i Tèxtils Samarang, S.A.; bombardeig de 1939, expansió fins a 550 treballadors, producció de bànoves, tapissos mecànics i teles per a valencianes. Arquitectura i acció social Fàbrica projectada per Joan Gomà Cuevas: façana amb torre-rellotge i cobertes en serra per aprofitar la llum natural. Club Samarang com a centre cultural i esportiu: biblioteca, cinema, filatèlia, bàsquet, patinatge, economat i Casa Cuna (1944). Esport i burgesia Connexions de Juan Antonio Samaranch amb el club i el món esportiu; anècdotes sobre Kubala i els vincles de la burgesia catalana amb el Barça i la consolidació de patrimonis. Conservació i logística del col·leccionisme Condicions de conservació òptimes (humitat, temperatura, fibres naturals com cotó i llana). "La veritat és que produeix estrès" — l’entusiasme per trobar peces i preparar exposicions porta un ritme exigent. Cultura popular i memòria oral Cançons: “Les teixidores del Baix Llobregat” i “Avui he tornat (Molins de Rei)”; lectures: “Qui era Jacquard?” i “El tèxtil de Molins de Rei” (Montserrat Bargalló), que fixen context històric i social. Detalls destacats • Primeres dècades: formats petits i pocs colors per limitacions del Jacquard inicial. • Amb les targetes perforades i, més tard, cintes perforades (codi binari: forat/no forat), s’obre el camí a la computació aplicada al tèxtil. • El Club Samarang publica el butlletí mensual «Ecos de Samarang» i esdevé embrió del Museu Municipal de Molins de Rei. • Reproduccions en tapís d’obres famoses (p. ex., «L’Últim Sopar» de Leonardo), i producció internacional (Sant-Étienne; germans Neiret; Mariano Alonso). Conclusions Memòria viva: l’episodi rescata la història industrial, social i artística de Molins de Rei a través d’objectes (tapissos), espais (fàbrica i club) i veus (col·leccionista, rapsode, cançons). Clau tecnològica: el Jacquard actua com a vector de modernització, connectant artesania i protoinformàtica. Patrimoni compartit: la col·lecció i les exposicions proposen reconèixer i difondre un art «amagat» que encara emociona la comunitat.

  • 52'

    De tu a tu del 22/7/2025 — Dia a dia, mili i música: Candelera, Felicità i La Bohèmia; amistat, residències i ajudes mútues

    Visió general de l’episodi Conversa propera entre Pere Vergoñón-Reventós (Pierre) i Jordi Nicolau i Coll sobre el dia a dia en la jubilació, records de la mili a Saragossa (1979), la importància de l’amistat i les visites a residències, el patrimoni religiós local amb la Mare de Déu de la Candelera (origen als tallers d’Art Cristià d’Olot), i molta música: des de “Love Is in the Air” fins a “Felicità”, l’adaptació catalana de “La Bohèmia” i “No cambié”. També s’explica el concepte d’ajudes mútues en l’àmbit notarial i es tanca anunciant la nova temporada (8 de setembre). — 1) Dia a dia en la jubilació de Jordi Rutina matinal: esmorzar variat (cereals tipus Ecoa, alternant amb altres opcions), higiene i ventilar el llit “perquè s’aventiri bé”. Passeig i sociabilitat: surt a caminar i s’atura sovint a xerrar amb la gent del poble; valora l’amabilitat mútua. Cures i companyia a la gent gran: truca a persones que fa temps que no veu i fa visites a residències per evitar la soledat. “Si una persona fa temps que no l’he vist… si tinc el seu número mòbil, la truco, per veure com està.” Cuina i casa: reconeix que ha perdut pràctica fent cassoles; aposta per sopars senzills (verdures en pot, un bon raig d’oli verge extra) i ordre domèstic bàsic. — 2) Records i identitat local Mili a Saragossa (1979): moltes guàrdies a l’entorn de l’Acadèmia General Militar; to de record entre nostàlgia i humor. Pa i forns de barri: llonguets i panets de Viena de la infantesa; memòria d’adreces i comerços del poble. Obres i serveis: impaciència per les obres de l’estació i millores de mobilitat al municipi. Humor local: anècdotes presentant Pere com “el rector de Molins” i jocs de malnoms (“Miquel·ho”, “Kelo”). — 3) Cultura i fe popular: la Candelera Imatge de la Mare de Déu de la Candelera: feta expressament per a Molins de Rei als tallers d’Art Cristià d’Olot; detalls de manteniment (fins i tot reparació d’un dit trencat en una processó). Debat sobre restauracions: es comenta el cas d’una altra imatge (la “mecanena”) on una restauració hauria canviat massa la fisonomia. Llegat i accés públic: Pere ha deixat la Candelera en herència a la parròquia i demana que tingui un lloc visible. “L’he deixada amb herència a la parròquia… en un lloc que es vegi; per posar en un racó, està més bé a casa meva.” — 4) Música, memòria i orgull local Cançons que sonen o es comenten “Love Is in the Air” — interludi festiu. “Candelera, ja ets aquí” — himne local amb imatgeria festiva i catalana. “Felicità” (Albano & Romina, 1982) — record de Sanremo (2n premi) i comentari d’instrumentació (piano elèctric, bateria, guitarres, cordes). “La Bohèmia” (Aznavour) — adaptada al català per Pere, amb paral·lelisme a la Barcelona canviant. “No cambié” (Tamara) — anècdota pop i tancament musical. Repertori de Pere i difusió Cançons pròpies: “Molins de Rei”, “La Fira”, “El Camell”, “Els Gegants”, “Per tu una rosa, Rosa”. Objectiu: que les cobles toquin la peça “Molins de Rei” (arranjament existent; l’han interpretat cobles com la Montgrins i la Principal del Llobregat). Drets cedits (1998) al poble: voluntat que la música sigui patrimoni compartit. — 5) Alimentació, llengua i memòria gastronòmica Sopars simples i dieta de base vegetal quan cal; apunts sobre sopes escaldades i pa “no tou”. Anècdotes lingüístiques: confusió entre “potes de pollastre” i “cuixes de pollastre” amb un amic cubà (pates de pollo vs. cuixes). Sensibilitat envers els animals: rebuig vist de petit al sacrifici de conills i gallines, cosa que el va portar a avorrir-ne el consum. — 6) Envelliment, espiritualitat i dol El pas del temps: sorpresa perquè el “papa” actual seria “més jove” que Pere (reflexió lúdica sobre l’edat i els referents). Espiritualitat: conversa afectuosa sobre “fer bondat” i retrobar-se “allà dalt”. “Ens hem de trobar tots dos al mateix lloc… i viure sense problemes.” Pèrdues familiars: Jordi repassa defuncions de germans i familiars; teranyina d’afectes i memòria en l’edat adulta. — 7) Nota cívica: ajudes mútues i testament Explicació d’ajudes mútues: possible contracte intergeneracional entre una persona gran i una de més jove amb dificultats, que pot modular la càrrega fiscal d’una deixa en testament (tractant-la com a parent pròxim en determinats supòsits). Missatge clau: informar-se bé (notaria) per vehicular l’ajuda a persones de pocs recursos. — 8) Tancament i propera temporada Comiat de temporada i anunci de retorn el 8 de setembre (Mare de Déu trobada), amb voluntat de convidar més gent jove i mantenir el pols amb les persones grans. Planets finals: cap de setmana, aniversari i sintonia Que Rico Mami com a rúbrica alegre. — Idees clau destacades La soledat es combat amb converses, trucades i presència. La cultura local (Candelera, cançons) cohesiona comunitat i memòria. Les ajudes mútues poden facilitar llegats solidaris. La música actua com a fil conductor emocional i identitari.

  • 48'

    De tu a tu del 15/7/2025 — De “Hacia lo salvaje” a “Il mondo”: Eurovisió 64, bohemia parisenca, Federació Obrera i cites al Zurich

    Visió general Programa conduït per Pere “Pierre” Vergoñón‑Reventós amb un recorregut musical i vital que combina cançons clàssiques i romàntiques, memòria local de Molins de Rei, reflexions sobre la llengua i anècdotes personals. • Fil conductor musical: grans veus i melodies en castellà, italià i català, amb parades a Eurovisió i a la cançó d’autor local. • Memòria i identitat: records del cinema Savoy, la Federació Obrera i els gegants del poble (Montserrat i Miquel). • Reflexions de proximitat: el català i la normalització lingüística, les llistes d’espera sanitàries i una restauració polèmica a Sevilla. • Toc personal: anècdotes del mòbil nou i una cita per internet al Cafè Zurich que acaba… al carrer Petritxol amb xocolata i xurros. “No tenéis ni idea de lo alto que puedo volar.” “Els gegants ballen i ballen i ballen...” Temes principals 1) Música i emoció • Obertura potent amb Amaral i tancament clàssic amb Jimmy Fontana. • Passatge per la bohèmia parisenca (Aznavour), el pop italo‑espanyol (Al Bano), el romanticisme de Demis Roussos i la cançó italiana de Domenico Modugno. • Evocació eurovisiva amb Gigliola Cinquetti (1964). • Tema propi en català: “El vals del retorn”, una peça narrativa sobre la Federació Obrera i els gegants. 2) Context cultural i memòria local • Records del cine Delicias/Savoy i del carrer Carril (etapa com a Carrero Blanco i recuperació del nom). • La Federació Obrera: la façana, la rosa esculpida, la lluita de Lluís Pons i el vincle amb els gegants Montserrat i Miquel. 3) Llengua i normalització • Defensa d’usar el català: parlar-lo, escriure’l i llegir premsa per guanyar fluïdesa. • Reconeixement de les dificultats de qui no va escolaritzar-se en català i del suport de serveis de normalització lingüística. 4) Anècdotes i actualitat • Tecnologia quotidiana: el “drama” del mòbil nou i la finestreta de la càmera. • Horaris que fallen: migdiada llarga, bus perdut i reprogramació musical sobre la marxa. • Cites per internet: trobada al Cafè Zurich i passeig fins al carrer Petritxol; nervis, lavabos i xocolata amb xurros. • Sanitat i serveis: llistes d’espera, la cita prèvia i una restauració polèmica vinculada a la Macarena de Sevilla. Bloc musical destacat Selecció i moments clau • Amaral — “Hacia lo salvaje” (obertura enèrgica). • Charles Aznavour — “La bohemia” (versió en castellà): nostàlgia artística de París. • Al Bano (sense Romina Power) — “La mañana”: incidència de catàleg i versió només d’ell. • Demis Roussos — “Forever and ever” (castellà): romanticisme melòdic. • Domenico Modugno — “Dio come ti amo”: context d’Eurovisió i menció de Gigliola Cinquetti. • Pere “Pierre” — “El vals del retorn” (en català): Federació Obrera, gegants i memòria col·lectiva. • Gigliola Cinquetti — “No tengo edad (Non ho l’età)” (Eurovisió 1964): clàssic adolescent i romàntic. • Jimmy Fontana — “Il mondo” (comiat clàssic). Tancament i invitació • Recitals al pati de casa del Pierre (dissabtes, 21:00–24:00 fins a mitjans de setembre): ball en línia, pasdoble, vals, cançons en directe i música de disc. • Entrada lliure amb caixa solidària; ambient cordial i porta “ajustada” però oberta a tothom. Conceptes clau • Federació Obrera, normalització lingüística, cita prèvia, memòria local, Eurovisió, bohemia, cites per internet.

  • 51'

    De tu a tu del 8/7/2025 — De Molins de Rei a Itàlia: 54 anys d’amor, memòries locals, animalisme, política i l’origen d’«esquirol»

    Panorama general • Entrevista íntima i viva amb Pepita Forés i Massana, veïna de Molins de Rei, que recorre la seva vida: 54 anys de matrimoni, infància als carrers del poble, records de la bodega de Cal Massana, mudances forçades per l’autopista, joventut lliure amb minifaldilla pionera, amistats, viatges i amor pels animals. • Debat cultural i polític: cançons de Joan Manuel Serrat, el significat històric de botifler, la gènesi del terme esquirol, i una mirada crítica a la classe política i a la desinformació a les xarxes. • Trama personal i col·lectiva: arrels tortosines i el Delta de l’Ebre, memòria laboral (Turbo), família (fills Mònica i Joan, nét Guifré), i un record emotiu a l’amiga Concha Leiva i la seva lluita contra l’ELA. Temes principals Infància i família a Molins de Rei • Naixement al carrer Samarant (aleshores, Federic Soler “Pitarra”). • Records de la bodega de Cal Massana: olor de vi, botes grans i petites anècdotes de barri. • Família amb arrels tortosines (cognom Forés) i molinenques (Massana). La iaia com a gran referent després de la mort prematura de la mare (1959). Mudances i transformació urbana • Trasllat al carrer General Castanyos; la casa és enderrocada el 1967 per fer l’autopista. La família passa de casa amb pati a viure en pis. Joventut, moda i autonomia • Passió pel ball i el cinema (Foment i Federació). Viatge a Itàlia (Rimini, Venècia) amb amigues (1969-70). • Pepita es declara primerenca amb la minifaldilla a Molins, gràcies a la botiga Calatxata (modelet de Barcelona, Passeig de Gràcia, Can Gonzalo). Jo vaig ser la primera d’aquí a Molins de Rei [amb minifaldilla]. Animals i natura • Tradició familiar d’animalisme (especialment gats). El germà, amb vida “hippie”, recollia gats abandonats. Respecte per tots els animals. Al meu net li prohibeixo trepitjar les formigues. Música i cultura popular • Moments musicals amb Serrat (Els vells amants), Tot és trist a Venècia i final amb Avui he tornat (evocació de Molins de Rei). Emoció amb la cançó de Molins de Rei. Treball i estudis • Feina a la Turbo; renúncia a seguir estudiant tot i voler ser infermera (penediment posterior). Conversa sobre l’aixovar i les seves inèrcies socials. Família i noms propis • Casada fa 54 anys; fills Mònica i Joan (tradició de Joans a la família) i nét Guifré (reivindicació del nom català). • Referència a Guifré el Pilós i el mite de les quatre barres. Política, país i xarxes • Pepita es declara convergent i pujolista; defensa l’obra de Pujol tot i les crítiques. • Lamenta la divisió de l’independentisme i la mediocritat política; alerta de la toxicitat a xarxes i la banalització de l’odi. Hem d’anar junts i després ja ens barallarem. Origen del terme “esquirol” • Explicació històrica: en una vaga tèxtil a Roda de Ter, l’amo va anar a buscar mà d’obra a L’Esquirol i van trencar la vaga. D’aquí el terme esquirol per a qui revinta vagues. Els que revinten les vagues són esquirols. Arrels tortosines, Delta i l’Emili • Records del Delta de l’Ebre i l’època de l’arròs. Històries familiars per esquivar l’Emili (servei militar). Amistats i dol • Reconeixement a Montserrat Port (amistat d’adolescència; desig de retrobar-la) i a Concha Leiva, amiga de tota la vida, que va morir d’ELA (diagnòstic definitiu al Vall d’Hebron). La seva malaltia va ser molt cruel: perdia dia per dia. Cites destacades Jo vaig ser la primera d’aquí a Molins de Rei [amb minifaldilla]. Al meu net li prohibeixo trepitjar les formigues. Els que revinten les vagues són esquirols. Hem d’anar junts i després ja ens barallarem. Moments musicals • Joan Manuel Serrat — Els vells amants. • Tot és trist a Venècia (versió en català). • Serrat — Avui he tornat (evocació de Molins de Rei).

  • 52'

    De tu a tu del 1/7/2025 — Halterofília, motos i la COE: memòries de Joan Santamans a Molins de Rei (pont, anys 60, viatges i muntanya)

    Visió general Entrevista a Joan Santamans al programa "De Tu a Tu" amb Pere Vergoñón-Reventós (Pierre). Un recorregut vital per la seva infància i joventut a Molins de Rei, el testimoni directe de l’ensorrament del pont de Molins de Rei, la introducció de l’halterofília al poble als anys 60, la seva passió pel motociclisme, una trajectòria professional polièdrica (del tèxtil a la representació comercial i, finalment, al sector de la moto), vivències a la mili a la COE amb anècdotes sorprenents, i la seva vida actual d’excursionista. Inclou pauses musicals significatives i l’anunci de la propera convidada. Infància i joventut a Molins de Rei Arrels i cases • Neix a l’antiga plaça dels Caiguts (avui Països Catalans), “amb el tren de les 3” com a marcador d’hora. • Records de cases i veïnat (famílies Rodrigo i Solsona) i del trasllat posterior al carrer General Castanyos, àtic sobre un taller SEAT. L’ensorrament del pont de Molins de Rei (testimoni) • De matinada sent un estrèpit; l’endemà descobreix el pont ensorrat. • L’últim cotxe que el travessa és el d’Arenas (forn de Sant Jaume), que se salva per dècimes; cau un camió i mor el conductor. "Si l’enganxa una dècima de segon abans, ja se’n va dintre el riu." Escola i riu • Escola als Padres i després al col·legi nacional Alfonso Duce. Disciplina dura (càstigs per no anar a missa). • Escapades al riu; parla dels xocladors i de tragèdies d’amics ofegats. Balls i vida social • Balls al Foment i a la Federació (pista d’estiu, “floretes” per accedir a la pista, picaresca per reutilitzar-les). Anys 60: Halterofília a Molins de Rei Fundació del gimnàs i pioners • El 1962-63 impulsa un gimnàs i introdueix l’halterofília a Molins (“aixecament de pes”). • Es federen, s’entrenen i comencen a competir. Rep suport tècnic de gimnasos de Barcelona. Èxits i continuïtat • Miquel Andreu “el Mut” queda subcampió d’Espanya per pes. • Anys després, relleu amb David Sòria (pare i fill), que converteixen el club en referent estatal, amb gran participació femenina. • Dades impactants: • Dona de 40 kg aixeca fins a 110 kg. • Alumne que comença amb 8 anys: ara fa 2 metres i aixeca 240 kg. Motociclisme, família i territori Passió Montesa i grans rutes • Montesista declarat. Experiència clau: 4.700 km en ruta per Bèlgica i nord de França (motos cedides per una fàbrica de cascos; viatge amb el fill). Mònica, Joan i els gorgs de Talamanca • Sortides de trial amb la filla Mònica i el fill Joan per Talamanca, Mura, Montcau. • Parla de gorgs entre Talamanca i Navarcles i de l’accés segons vehicle. El net • El Guifré (5 anys i mig), nom del “primer rei de Catalunya”. Servei militar (COE) i anècdotes • Inicia el campament a Sant Climent Sescebes; s’ofereix a diverses unitats i l’accepten a la COE (Companyia d’Operacions Especials) al Bruc (Diagonal, BCN). • Entrenaments exigents i maniobres amb els Rangers americans (molts parlaven castellà). • Truc de comunicació: passar les ordres a català per ràdio per evitar interceptació. "A partir d’ara es parla en català" (ordre del comandament, en plena època franquista). • Impacte: poc després, els Rangers amb qui entrenaven moren en acció (camí al Vietnam, volen un pont amb el tren). Trajectòria professional Del tèxtil a la mecànica • A Can Iborra (aprenent de contramestre; manteniment de telers) i després a Cal Folc (mecànica exigent al carrer Major). Comercial de fruita i logística • A l’empresa Fruit (Sant Feliu): ruta de tarda per vendre; de matinada carrega el camió segons l’ordre de repartiment. Un rescat a la bassa de Can Rebella • Explica com va salvar un noi que s’ofegava a la bassa (ell no ho recordava fins que el noi l’hi agraeix anys després). Sector de la moto (equipament) • Feina “de la seva vida”: cascos, jaquetes, guants, patrocinis i pilots. • Viatges a Taiwan i Xina per a proveïdors. • Fitxa clau: Marco Lucchinelli (Nava/Olio Fiat) i el primer títol de MotoGP que arriba a Europa amb ell. Corseteria i humor de frontera • Com a representant de Velcor (corseteria), anècdota a la garita de Llívia: "Represento… contra el movimiento" (joc de paraules: faixes i sostenidors) — riures i pas lliure de la Guàrdia Civil. Vida actual • Actiu al Centre Excursionista de Molins: mitja/alta muntanya, neu i bolets. • Cims: Canigó, Puigmal, Matagalls, Montseny, pics de França, Aneto (caiguda recent que l’obliga a frenar una ascensió). Notes musicals i ambient • "A les noies dels talers" — homenatge a les teixidores que travessaven el pont per anar a fàbrica. • "La lleva del biberó" — memòria de la guerra i els joves reclutes. • "El tren de 500 millas" — comiat i nostàlgia; ressona amb el relat dels Rangers i el tren. Tancament i continuïtat • Es tanca anunciant la Pepita Forés Massana (esposa de Joan) com a convidada de la setmana vinent. • Breu butlletí informatiu final amb Marce Roura. Temes principals • Memòria oral de Molins de Rei: cases, pont, riu, balls i clubs. • Halterofília: gènesi local, èxits i expansió (amb participació femenina destacada). • Motociclisme: identitat montesista, rutes internacionals i indústria de l’equipament. • Servei militar (COE): maniobres amb americans, ús del català per ràdio i pèrdua dels companys. • Trajectòria laboral diversa: tèxtil, mecànica, comercial, equipament moto, corseteria. • Excursionisme actual: cims, neu i bolets.

  • 55'

    De tu a tu del 24/6/2025 — Eurovisió 68 i nostàlgia melòdica: de Massiel i Cliff Richard a Serrat, Nino Bravo, Rocío Jurado i més

    Visió general Aquest episodi de "De Tu a Tu" amb Pierre és una selecció musical plena de nostàlgia i records personals. El fil conductor arrenca amb Eurovisió 1968 —la victòria de Massiel i el duel amb Cliff Richard— i s’endinsa en la cançó melòdica i el pop romàntic en castellà i català dels 60, 70 i 80. Entre cançó i cançó, Pierre comparteix anècdotes vitals (el servei militar a Maó, els salons de ball del Foment i la Federació, la feina de repassar llibres), teixint memòria col·lectiva i història musical. Temes principals Eurovisió 1968: Massiel vs. Cliff Richard • Massiel triomfa amb "La, la, la", en un context on Serrat havia reclamat cantar en català. • Cliff Richard, favorit amb "Congratulations", queda segon. Joan Manuel Serrat • La polèmica lingüística i la tria final de Massiel marquen època. • Sonoritat i poesia de "Me’n vaig a peu" en català. Nino Bravo • "Un beso y una flor" com a himne emotiu d’acomiadament i esperança. Francisco • "Latino" i la tradició melòdica dels 80, amb pinzellades familiars i de trajectòria. Rocío Jurado i Rocío Dúrcal • Jurado amb el seu primerenc estil folklòric a "Un clavel, un rojo clavel" i records de cinema popular. • Dúrcal i la melancolia elegant de "Cómo han pasado los años". Camilo Sesto • La passió de "Algo más" i el seu llegat immens malgrat alts i baixos personals. Demis Roussos • La dolçor romàntica de "Mañanas de terciopelo" en versió castellana. Engelbert Humperdinck i salons de ball • Evocació de Foment i Federació, espais socials i musicals d’una època. Raphael i Salomé • Raphael amb "Yo soy aquel", un clàssic d’Eurovisió. • Salomé amb "Se’n va anar" (Festival del Mediterráneo, 1963) en català, joia de bolero-pop. Moments i anècdotes destacats Records de 1968: entre titulars de la victòria de Massiel i una notícia sobre un nen francès desaparegut. Servei militar a Maó (1971): una guàrdia a la Mola, un transistor i el descobriment de Nino Bravo a la ràdio. Salons de ball: el Foment i la Federació com a llocs de trobada, balls i memòria musical. Cinema i cultura popular: Jurado a "Los Guerrilleros" amb Manolo Escobar i la menció de Gracita Morales (gràcies a David). Curiositats de trajectòries: Soledad Miranda, esmentada com a parella promocional de Raphael, i la seva tràgica mort el 1970. Cites i lletres que ressonen "Yo soy aquel que por tenerte da la vida..." "¿Cómo han pasado los años... nuestro amor siguió creciendo y con él nos fue envolviendo." Clau d’escolta La selecció combina Eurovisió, bolero, ranxeres i cançó melòdica, amb contrast d’idiomes (català i castellà) i èpoques. El relat de Pierre aporta context històric, emoció personal i memòria col·lectiva, fent de cada cançó una postal del temps.

  • 52'

    De tu a tu del 17/6/2025

    En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals. Amb Pere Bergoñón.

  • 53'

    De tu a tu del 10/6/2025 — De la construcció a l’escenari: Joan Padilla entre Molins de Rei, karaoke, corals i àries d’òpera (Granada, ranxeres i Nino Bravo)

    Resum general Episodi de De Tu a Tu amb Joan Padilla García, un molinenc que explica la seva vida professional a la construcció des dels 12 anys i el seu gir cap a la passió pel cant: des de karaoke i ranxeres fins a àries d’òpera en corals locals. Entre records de Molins de Rei, disciplina apresa als Salesians i una història d’amor que neix al Foment, el Joan comparteix també interpretacions en directe com Granada i Nessun Dorma. "Jo m’he caracteritzat per cantar cançons: quan més complicades i fortes, millor." Temes principals 1) Infància, ofici i disciplina • Inici al ram de la construcció amb 12 anys a Calvadí (recomanat pel metge per tractar uns tics nerviosos). • Tasques de pinxe i manobre: aigua a l’obra, aprenentatge i bassa de calç els diumenges (sense remuneració). • Obres a Molins de Rei (fàbriques tèxtils) i rodalia; pas als 17 anys a Núñez i Navarro a Barcelona, on duplica el sou. • Valors clau: disciplina, formalitat i tenir paraula. 2) Gir musical: de karaoke a corals • Influències familiars: mare amb coples (Concha Piquer) i pare amb veu de baríton (sarsuela i tangos). • Explosió musical amb els karaoke (Barcelona, inicis 90): Nino Bravo com a referent. • Participació coral: de la històrica Flor de Neu (fins a la pandèmia) a la Coral Cordona (Casal de la Dona). • Repertori ampli: ranxeres, pasdobles, pop melòdic, medleys sardanistes, peces en català, castellà, italià i anglès; direcció i arranjaments de Laura Capellà; acompanyament sovint amb acordió. 3) Vida personal i arrelament local • Naixement i joventut al carrer Josep Fulqué (Molins de Rei); escola al Liceu Escolar (c. Carril) i als Salesians de Sant Vicenç. • Coneix la Montse al Foment (1965); valses, swing i pasdobles com a llenguatge compartit. • Cançoner local: peces sobre Molins de Rei i repertori per a residències i bolos. 4) Veu, repertori i preferències • Tècnica i gust per peces exigents: ària “Nessun Dorma”, “Va, pensiero”, ranxeres i pasdobles. • Ídols i temes favorits: Nino Bravo (Un beso y una flor, Mi tierra, Libre); també Francisco i Juan Bau. • Actitud oberta a la interacció: li agrada que el públic balli quan toca música de ball. Interpretacions en directe (marques de temps) • Granada (José Padilla) — 554–780 • Qué me importa el mundo — 961–1149 • Yo soy mexicano — 1377–1591 • Bella enamorada — 1973–2166 • Nessun Dorma (Puccini, Turandot) — 2910–3041 Moments clau i cites • Origen de l’ofici: metge recomana treballar per millorar els nervis; entra de pinxe a Calvadí. • “Diumenges gratis” per la bassa de calç com a requisit d’aprenent de paleta. • Canvi laboral: de 17 a 35 pessetes/hora en passar a Núñez i Navarro (Plaça Espanya). • Escola i valors: Salesians, duresa i disciplina com a eix vital. • “La meva dona sempre m’ha acompanyat”: la Montse s’incorpora a cantar a la coral amb ell. • Coral Cordona: 36 dones i 3 homes, repertori variat, arranjaments propis i actuacions socials. Conceptes clau • Pinxe (aprendís/ajudant a obra) • Bassa de calç (preparació de morter) • Psicomotricitat i ritme aplicats al ball/cant • Repertori coral: medleys (sardanes, ranxeres), cançó melòdica i popular

  • 52'

    De tu a tu del 3/6/2025

    En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals. Amb Pere Bergoñón.

  • 52'

    De tu a tu del 27/5/2025

    En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals. Amb Pere Bergoñón.

  • 52'

    De tu a tu del 20/5/2025

    En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals. Amb Pere Bergoñón.

  • 52'

    De tu a tu del 13/5/2025

    En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals. Amb Pere Bergoñón.