De tu a tu del 9/9/2025 — Tapissos de Can Samaran i història del tèxtil a Molins de Rei: Jacquard, Club Samarang i memòria obrera
Visió general Episodi centrat en la memòria tèxtil de Molins de Rei a través del col·leccionisme de tapissos de Can Samaran de Joan Daniel Ferrer, amb passatges musicals i lectures històriques. Es repassen les arrels industrials de la vila, la tecnologia del teler Jacquard, l’arquitectura i l’acció social de la fàbrica, i el paper esportiu del Club Samarang, amb anècdotes que connecten amb Samaranch, el Barça i Kubala. "Va revolucionar el tèxtil com la impremta": la introducció del sistema Jacquard va transformar la producció de teixits complexos i va obrir el camí a l’automatització i al codi perforat. Temes principals Exposició i col·lecció de tapissos de Can Samaran Joan Daniel Ferrer presenta la seva col·lecció (37 peces) i la motivació emocional darrera l’afició; parla del mercat (peces grans i petites, regals a treballadors) i de noves exposicions. Tecnologia i evolució estètica De les limitacions cromàtiques inicials (blanc, negre, ocre, marró) a models més coloristes i moderns d’inspiració francesa, italiana i belga. El sistema Jacquard permet el moviment individual dels fils d’ordit i abarateix costos. Memòria industrial de Molins de Rei Paper de Can Malvei i Tèxtils Samarang, S.A.; bombardeig de 1939, expansió fins a 550 treballadors, producció de bànoves, tapissos mecànics i teles per a valencianes. Arquitectura i acció social Fàbrica projectada per Joan Gomà Cuevas: façana amb torre-rellotge i cobertes en serra per aprofitar la llum natural. Club Samarang com a centre cultural i esportiu: biblioteca, cinema, filatèlia, bàsquet, patinatge, economat i Casa Cuna (1944). Esport i burgesia Connexions de Juan Antonio Samaranch amb el club i el món esportiu; anècdotes sobre Kubala i els vincles de la burgesia catalana amb el Barça i la consolidació de patrimonis. Conservació i logística del col·leccionisme Condicions de conservació òptimes (humitat, temperatura, fibres naturals com cotó i llana). "La veritat és que produeix estrès" — l’entusiasme per trobar peces i preparar exposicions porta un ritme exigent. Cultura popular i memòria oral Cançons: “Les teixidores del Baix Llobregat” i “Avui he tornat (Molins de Rei)”; lectures: “Qui era Jacquard?” i “El tèxtil de Molins de Rei” (Montserrat Bargalló), que fixen context històric i social. Detalls destacats • Primeres dècades: formats petits i pocs colors per limitacions del Jacquard inicial. • Amb les targetes perforades i, més tard, cintes perforades (codi binari: forat/no forat), s’obre el camí a la computació aplicada al tèxtil. • El Club Samarang publica el butlletí mensual «Ecos de Samarang» i esdevé embrió del Museu Municipal de Molins de Rei. • Reproduccions en tapís d’obres famoses (p. ex., «L’Últim Sopar» de Leonardo), i producció internacional (Sant-Étienne; germans Neiret; Mariano Alonso). Conclusions Memòria viva: l’episodi rescata la història industrial, social i artística de Molins de Rei a través d’objectes (tapissos), espais (fàbrica i club) i veus (col·leccionista, rapsode, cançons). Clau tecnològica: el Jacquard actua com a vector de modernització, connectant artesania i protoinformàtica. Patrimoni compartit: la col·lecció i les exposicions proposen reconèixer i difondre un art «amagat» que encara emociona la comunitat.

