De tu a tu del 15/7/2025 — De “Hacia lo salvaje” a “Il mondo”: Eurovisió 64, bohemia parisenca, Federació Obrera i cites al Zurich
Sintonia i entrada de “De Tu a Tu” amb Pierre.
Pierre dona pas al primer tema i explica la peripècia amb el mòbil nou i la “finestreta” de la càmera.
Obertura musical amb to empoderador i líric.
Cadenes de cortinetes/jingles que fan de pont entre blocs.
Pierre arriba just, reorganitza el bloc musical i proposa una alternativa.
Nostàlgia artística del París bohemi.
S’emet la versió d’Al Bano; queda pendent la de duet per a la setmana vinent.
Pierre explica el problema de catàleg amb Romina i evoca el cantant francès (Aznavour).
Record del cinema Savoy (abans Delicias) i del canvi temporal de nom del carrer (Carrero Blanco).
Clàssic romàntic amb to melòdic i cor.
Reflexió sobre la cita prèvia sanitària i un cas de restauració polèmica a Sevilla.
Record de Sanremo i Eurovisió 1964, i del debut de Gigliola amb 16 anys.
Interpretació clàssica italiana carregada d’èmfasi romàntic.
Importància de parlar, escriure i llegir en català; dificultats generacionals i recursos de normalització.
Introducció a la peça pròpia sobre la Federació Obrera, els gegants i la rosa esculpida; menció de Lluís Pons.
Narrativa musical sobre memòria obrera i festa popular (gegants).
Debat sobre dir-ne “la federació”, estudi de Sabadell, agraïments a Sergi Pi, colla gegantera i Josep Reventós Cartró.
Clàssic eurovisiu de 1964 en castellà.
Cita per internet entre nervis i lavabos; passeig fins a les xocolateries; final abrupta de la trobada.
Nova sèrie de cortinetes abans del tram final.
Anunci de recitals de dissabte: ball, cançons, entrada lliure i caixa solidària; benvinguda oberta.
Comiat amb un estàndard italià sobre el pas del temps i el moviment constant del món.
Visió general
Programa conduït per Pere “Pierre” Vergoñón‑Reventós amb un recorregut musical i vital que combina cançons clàssiques i romàntiques, memòria local de Molins de Rei, reflexions sobre la llengua i anècdotes personals.
- Fil conductor musical: grans veus i melodies en castellà, italià i català, amb parades a Eurovisió i a la cançó d’autor local.
- Memòria i identitat: records del cinema Savoy, la Federació Obrera i els gegants del poble (Montserrat i Miquel).
- Reflexions de proximitat: el català i la normalització lingüística, les llistes d’espera sanitàries i una restauració polèmica a Sevilla.
- Toc personal: anècdotes del mòbil nou i una cita per internet al Cafè Zurich que acaba… al carrer Petritxol amb xocolata i xurros.
“No tenéis ni idea de lo alto que puedo volar.”
“Els gegants ballen i ballen i ballen...”
Temes principals
1) Música i emoció
- Obertura potent amb Amaral i tancament clàssic amb Jimmy Fontana.
- Passatge per la bohèmia parisenca (Aznavour), el pop italo‑espanyol (Al Bano), el romanticisme de Demis Roussos i la cançó italiana de Domenico Modugno.
- Evocació eurovisiva amb Gigliola Cinquetti (1964).
- Tema propi en català: “El vals del retorn”, una peça narrativa sobre la Federació Obrera i els gegants.
2) Context cultural i memòria local
- Records del cine Delicias/Savoy i del carrer Carril (etapa com a Carrero Blanco i recuperació del nom).
- La Federació Obrera: la façana, la rosa esculpida, la lluita de Lluís Pons i el vincle amb els gegants Montserrat i Miquel.
3) Llengua i normalització
- Defensa d’usar el català: parlar-lo, escriure’l i llegir premsa per guanyar fluïdesa.
- Reconeixement de les dificultats de qui no va escolaritzar-se en català i del suport de serveis de normalització lingüística.
4) Anècdotes i actualitat
- Tecnologia quotidiana: el “drama” del mòbil nou i la finestreta de la càmera.
- Horaris que fallen: migdiada llarga, bus perdut i reprogramació musical sobre la marxa.
- Cites per internet: trobada al Cafè Zurich i passeig fins al carrer Petritxol; nervis, lavabos i xocolata amb xurros.
- Sanitat i serveis: llistes d’espera, la cita prèvia i una restauració polèmica vinculada a la Macarena de Sevilla.
Bloc musical destacat
Selecció i moments clau
- Amaral — “Hacia lo salvaje” (obertura enèrgica).
- Charles Aznavour — “La bohemia” (versió en castellà): nostàlgia artística de París.
- Al Bano (sense Romina Power) — “La mañana”: incidència de catàleg i versió només d’ell.
- Demis Roussos — “Forever and ever” (castellà): romanticisme melòdic.
- Domenico Modugno — “Dio come ti amo”: context d’Eurovisió i menció de Gigliola Cinquetti.
- Pere “Pierre” — “El vals del retorn” (en català): Federació Obrera, gegants i memòria col·lectiva.
- Gigliola Cinquetti — “No tengo edad (Non ho l’età)” (Eurovisió 1964): clàssic adolescent i romàntic.
- Jimmy Fontana — “Il mondo” (comiat clàssic).
Tancament i invitació
- Recitals al pati de casa del Pierre (dissabtes, 21:00–24:00 fins a mitjans de setembre): ball en línia, pasdoble, vals, cançons en directe i música de disc.
- Entrada lliure amb caixa solidària; ambient cordial i porta “ajustada” però oberta a tothom.
Conceptes clau
- Federació Obrera, normalització lingüística, cita prèvia, memòria local, Eurovisió, bohemia, cites per internet.

