
Una finestra oberta al Món del 25/11/2025 — Dret a la vida, trauma post‑avort i karma
Resum general del programa Aquest episodi d’Una finestra oberta al Món a Ràdio Molins de Rei gira al voltant d’un tema central: l’avortament, des de tres grans mirades complementàries: • Testimoni personal i associatiu: l’experiència vital de Leire Navaridas, fundadora de l’associació Amasube, que acompanya dones i homes amb trauma post‑avort. • Debat ètic, legal i terapèutic: reflexions sobre el dret a la vida, el llenguatge institucional (interrupció voluntària de l’embaràs vs. intervenció violenta de l’embaràs), els efectes emocionals i psicosomàtics i les vies de sanació. • Perspectiva espiritual i kàrmica: a la segona part, el convidat Manuel presenta el seu llibre «El aborto y el karma» i, junt amb altres tertulians, introdueix la idea del karma, la reencarnació i la consciència del fetus. Entre blocs hi ha les habituals intervencions musicals i una franja informativa amb notícies locals i nacionals, on apareix repetidament Ràdio Molins de Rei com a emissora i es mencionen activitats culturals a Molins de Rei i al Baix Llobregat. 1. Presentació del programa i dels tertulians 1.1. Inici del programa • El conductor dona la benvinguda al programa Una finestra oberta al Món i saluda un ampli grup de tertulians habituals. • Ambient distès: alguns estan berenant i hi ha comentaris humorístics que trenquen el gel abans d’entrar en el tema central. 1.2. Presentació de convidats • Es presenta Ramón, vingut del Papiol, i més endavant el retorn de Manuel, que feia temps que no passava pel programa i que després tindrà un espai propi per parlar del seu llibre. • També es presenta Leire Navaridas, connectada per telèfon, qui serà la convidada principal per parlar de dret a la vida i avortament. "Hoy vamos a hablar del derecho a la vida, ¿no?" — Conductor del programa 2. Testimoni de Leire Navaridas i naixement d’Amasube 2.1. Experiència personal d’avortament Leire explica amb gran cruesa i claredat la seva història: • Als 26 anys es queda embarassada. • En aquell moment tenia una mentalitat pro‑avortista i una visió del embarazo com un “marrón” o un “yugo opresor del patriarcado”. • Decideix avortar de manera freda, comparant-ho amb anar a depilar-se: un tràmit dolorós però assumible per continuar amb els seus plans de vida. • Anys després, a través de molta teràpia, accepta que en aquell avortament van matar de manera violenta la seva filla. • Això desencadena una culpa devastadora: - Sentiments de ser mala dona, mala mare, desalmada, cruel. - Sensació de no merèixer res bo i d’auto‑destrucció emocional. 2.2. Procés de ruptura i reconstrucció • El seu matrimoni es trenca arran de l’avortament. • A través del treball interior, Leire aconsegueix: - Transformar la culpa en amor cap als fills no nascuts. - Reconstruir-se com a dona i obrir-se de nou a l’amor i a la maternitat. • Coneix una nova parella que, segons ella, estima de veritat les dones i amb qui té un nou fill, viscut com un regal i un motor de vida. 2.3. Naixement de l’associació Amasube • A partir del seu testimoni, Leire grava una entrevista amb Red Madre que es difon a YouTube. • La resposta és massiva: moltes dones i també homes li escriuen demanant acompanyament perquè se senten compresos i no jutjats. • Comença a donar testimoni en col·legis i altres espais. • El 2023 institucionalitza aquesta tasca creant Amasube, amb dues línies clau: Acompanyament (A): suport emocional i espiritual a persones amb trauma post‑avort. Visibilització (V): fer públic el trauma per denunciar les conseqüències de l’avortament i trencar el silenci. "Amasube, de hecho, es acompañamiento y visibilización, porque es súper importante visibilizar el trauma post-aborto" — Leire Navaridas • Subratlla que, com més visibilització hi ha (entrevistes, mitjans), més persones contacten l’associació, i això alhora genera més testimonis valents que passen de víctimes a heroïnes. 3. Trauma post‑avort, culpa i camins de sanació 3.1. El llenguatge: d’“interrupció” a “intervenció violenta” • Gabriela li demana que expliqui per què rebutja el terme legal interrupción voluntaria del embarazo. • Leire defensa que és un marc lingüístic enganyós dissenyat per la indústria i la política amb bon màrqueting. • Proposa rebatejar IVE com a “intervención violenta del embarazo”: - Reflecteix millor la realitat física i emocional del procediment. - Trenca la idea que es tracta només d’un tràmit neutre. • Critica que es vengui l’avortament com a: - feminista, - inocu, - positiu per a la dona. 3.2. Culpa i possibilitat de “sortir del pou” • El conductor li pregunta si es pot superar un trauma així. • Leire afirma que sí, basant-se en el seu propi cas: - Abans: soledat, pessimisme, foscor. - Ara: amor, vida, esperança, optimisme. • Però remarca que ha estat una “odissea”: - travessar deserts emocionals, - camps minats, - un procés llarg i dolorós. • Moltes dones (i alguns homes) encara no arriben a la llum al final del túnel, bé perquè: - no la veuen, - o, quan veuen que hi és, el camí els fa molta por. 3.3. Perfil de les persones afectades Des de la seva experiència de 7 anys acompanyant pos‑avort: • El trauma no afecta només dones pobres o en entorns violents. • Hi ha també empresàries d’èxit, dones amb diners i carreres potents. • Element comú: - Soledat profunda. - Absència de relacions sanes d’intimitat i amor. - Parelles sexuals sense estructura, compromís ni suport real. 3.4. Magnitud del fenomen • Leire aporta algunes xifres (basades en dades registrades): >100.000 avortaments l’any 2024 a Espanya. Entre 34 i 72 milions anuals al món (parla de forquilla àmplia, però remarca que són molts milions). • Ho qualifica com la “gran pandèmia del nostre temps”: En qualsevol grup humà hi ha algú afectat directament o indirectament per un avortament provocat (propi, d’una amiga, germana, filla…). 3.5. Com es frena? Canvi social i esperança • Considera que la societat està molt malalta: - joves desorientats, - nadons enganxats a pantalles, - gent gran sola. • Torna a una idea central: el sentit de la vida és “estimar i ser estimat”. • A partir d’aquí, sosté que el sistema actual és insostenible i que hi haurà una reacció. • És optimista: creu que, com el moviment MeToo va donar veu a víctimes d’abusos, arribarà un moment en què: moltes dones explicaran els seus testimonis de post‑avort a gran escala (no només en espais de nic), i això farà caure el relat de l’avortament com a acte inocu i alliberador. "Estoy convencida que aunque esto no interese a los grandes medios, al final va a salir, así sea por redes sociales" — Leire Navaridas 4. Dinàmica de parella, responsabilitat masculina i comparació amb el suïcidi 4.1. El paper de la parella masculina • El conductor pregunta si la seva parella d’aleshores va compartir la decisió d’avortar. • Leire explica que ell va dir el típic “yo respeto tu decisión”: - No es va oposar, - però tampoc va assumir un rol actiu de protecció de la vida. • Ella mateixa reconeix que no li hauria deixat gaire marge, ja que vivia la maternitat com càrrega exclusivament femenina. • Malgrat tot, ressalta que l’home també és còmplice, encara que sigui per omissió. 4.2. Comparació amb el suïcidi • Per explicar la seva visió ètica, Leire compara l’avortament amb el suïcidi: Si algú vol llançar-se d’un quart pis, ningú diria “respecto la teva decisió” i es quedaria mirant. El deure humà és intervenir per salvar una vida. • Extén aquesta lògica al fetus: quan la vida està en perill, no n’hi ha prou amb “respectar”, cal actuar. 5. Aspectes legals, llenguatge jurídic i avortament forçós 5.1. “Interrupció voluntària” vs. realitat clínica • Leire insisteix que l’etiqueta legal interrupció voluntària de l’embaràs és: Enganyosa: transmet la idea que el procés “es pot reprendre” més tard. Serveix perquè les dones pensin: ara no em convé, ja tindré fills quan em vagi millor. • Recorda que un embaràs no es pot “reprendre”: quan avortes, aquella vida concreta s’acaba definitivament. 5.2. Manca d’informació i consentiment • Denuncia que no s’està complint la llei pel que fa al consentiment informat: No s’explica a les dones què els faran exactament, ni com es realitzarà la intervenció, ni quines poden ser les conseqüències físiques i psicològiques. • Per això sosté que, encara que signin documents, moltes dones no són realment conscients del que estan consentint. 5.3. Avortament forçós i incompliment de la llei • Esmenta la reforma de la llei de l’avortament de 2023 a Espanya: El únic punt positiu, segons ella, és que es tipifica l’avortament forçós com a delicte. • Però alhora denuncia que: No hi ha protocols ni mesures reals per detectar i prevenir avortaments forçats. Moltes dones hi van coaccionades per la parella, la mare o fins i tot el pare. • Exposa també casos en què dones es volen aturar a última hora (fins i tot ja estant a la camilla) i la clínica continua igualment l’avortament, malgrat el seu arrepentiment explícit. "Se aprovechan de la vulnerabilidad de esas mujeres y entonces las manipulan, como decía, como marionetas o como corderos en matadero" — Leire Navaridas 6. Teràpia, culpa i abordatge psicoemocional 6.1. Mirada terapèutica: culpa i somatitzacions • Una tertuliana terapeuta pregunta com aborden a Amasube la sanació terapèutica del trauma. • Aporta dades de la seva pràctica: Després d’un avortament, sovint apareixen malalties psicosomàtiques greus: lupus, vitiligen, problemes de pell. Relaciona la pell amb temes de contacte, separació i maternitat. • Subratlla que la culpa és el factor que “mata” interiorment la persona, i que els homes de vegades són qui busquen ajuda psicològica abans que les dones. 6.2. De la carta de comiat a la carta de benvinguda • Leire discrepa del concepte de “tancar” el tema: En dols convencionals es recomana escriure cartes d’acomiadament. En el cas de fills no nascuts, ella proposa l’oposat: una carta de benvinguda. • Objectiu: integrar el fill avortat a la vida de la mare i/o del pare: Acceptar que formes part de la meva família. Reconèixer una relació espiritual permanent, encara que no hi pugui haver relació física. "Una madre, hasta que no está activa amando a todos sus hijos, no puede quedar en paz" — Leire Navaridas 6.3. Responsabilitat i alliberament de la culpa • Un punt clau per alleugerir la culpa és reconstruir la història: Com es va arribar a aquell embaràs? En quin tipus de relació es trobava la parella? Quines pressions mèdiques, familiars o socials hi havia? • Moltes dones descobreixen que no van actuar en plena llibertat, sinó com a marionetes d’un entorn hostil. • En casos de diagnòstic prenatal greu: Es descriu com alguns metges gairebé insulten la mare que no vol avortar, acusant-la de egoista o irresponsable. • En dones vulnerables (violència, precarietat, irregularitat…), el sistema, en lloc d’oferir suport social real, condueix cap a l’avortament com única sortida. "Hoy día al final, más bien por lo que se tiene que luchar es por el derecho a no abortar" — Leire Navaridas 7. Casos límit: violació, diagnòstic prenatal i nens amb discapacitat 7.1. Avortament després de violació • Aritz planteja el cas més extrem: embaràs fruit d’una violació. • Leire defensa que la violència mai no és solució d’una altra violència: L’avortament és una “intervenció violenta” que agreuja el trauma de la dona. Pot deixar seqüeles físiques greus: esterilitat, embarassos ectòpics futurs, complicacions. • Proposa un enfocament d’acollida i acompanyament intensiu: Centrar-se primer en la sanació de la violència sexual. Explicar que el nadó és innocent de l’acte del pare. Emfatitzar que un embaràs complet és més positiu per a la salut reproductiva de la dona que un avortament. Oferir la via de l’adopció si ella no pot o no vol criar-lo. • Explica un cas recent: Noia violada pel padrastre, amb la mare en fase terminal de càncer. Decideix continuar l’embaràs i ara el nadó és la seva principal font d’amor i sentit vital. 7.2. Diagnòstics prenatals greus • Albert planteja què passa si la mare rep una amniocentesi o prova similar amb diagnòstic de grans deformitats o discapacitat severa. • Leire respon en dos nivells: Nivell humà i ètic: “Vingui com vingui, és el teu fill.” Un fill malalt no hauria de ser menys desitjable que un de sa. Nivell mèdic i pràctic: Molts diagnòstics són equivocats: casos de bebès anunciats com quasi monstres que neixen sans. Altres vegades sí que hi ha patologies molt greus i el nadó pot morir intrauterí o poc després de néixer. • Diferència clau, segons Leire: Acompanyar la vida fins al final, encara que sigui breu, i acomiadar-se amb amor. Vs. Programar una mort violenta a la clínica, la qual genera un pes psicològic i moral molt més gran per als pares. • Explica el cas d’una parella jove amb diagnòstic molt greu: Inicialment abocats a l’avortament per pressió sanitària. A través d’Amasube, els deriven a especialistes (Clínica Universitat de Navarra, Fundació Jérôme Lejeune). En trobar suport i opcions, decideixen no avortar i viuen l’embaràs amb una alegria inesperada. 7.3. Nens amb síndrome de Down i paper del sistema • Es debat sobre els cribratges prenatals i la freqüència de proves com l’amniocentesi. • Leire recorda que el genetista Jérôme Lejeune va descobrir la trisomia 21 per millorar l’atenció mèdica, no per justificar l’eugenèsia. • Apunta que avui hi ha: Intervencions prenatals que poden salvar vides, Però el sistema usa sovint la informació per recomanar l’avortament en lloc de preparar el millor seguiment mèdic. • Gabriela afegeix una lectura espiritual i sistèmica: Un fill amb discapacitat pot venir amb una “missió de reparació” dins el sistema familiar (teràpia sistèmica). És un acte d’amor immens que pot elevar la consciència del llinatge. 8. Dimensió espiritual, karma i consciència del fetus 8.1. Intervenció de Manuel i el llibre “El aborto y el karma” A la segona part del programa, Manuel presenta el seu llibre «El aborto y el karma»: • Treball conjunt de: - un vident, - una mèdium, - un especialista en hipnosi regressiva, - i un exorcista laic. • Objectiu: aportar experiències sobre avortament i karma des d’una perspectiva espiritual i esotèrica. "Quien aborta no solo impide dar la oportunidad de renacer a un espíritu para que pueda evolucionar, sino que también echa por la borda todo el trabajo de los ángeles" — Fragment del text de Francisco / filosofia oculta, alineat amb el que defensa Manuel • Manuel afirma que: L’ànima s’incorpora al fetus cap a la setena setmana de gestació. A partir d’aquí hi ha consciència intel·ligent al fetus. • Fa una crida a metges i psiquiatres perquè investiguin amb hipnosi per verificar aquests plantejaments. 8.2. Hipnosi regressiva i record intrauterí • Manuel narra experiments d’hipnosi regressiva on: Persones revisiten el període al seno matern. Detecten esdeveniments com caigudes per escales durant l’embaràs, després confirmats per les mares. • Es conclou que: El fetus registra experiències i emocions. La consciència pot percebre i memoritzar agressions o intents d’avortament. • Una tertuliana aporta el seu propi cas: odiava la mare sense entendre per què, i sota hipnosi descobreix que la mare prenia herbes adelgazants sense saber que estava embarassada. El fetus ho vivia com un atac a la seva vida. 8.3. Karma i responsabilitat espiritual • Manuel sosté que: L’avortament genera karma ineludible, independentment de si la persona en és conscient o no. Aquest karma s’haurà de pagar en vides futures, tant si es viu amb culpa com si es banalitza l’acte. • Idea de la “cazuela de karma”: Les nostres accions acumulen “deute kàrmic”. Si “menjem moltes culleres” (moltes faltes greus en poc temps), les conseqüències poden ser molt dures en la propera reencarnació (malalties, discapacitats, patiment). • També s’apunta que: El fetus té una ànima “assignada” des de la concepció. Encara que l’ànima no s’integri plenament fins unes setmanes després, el projecte de vida ja hi és. • Algunes tertulianes afegeixen que, quan un nen és avortat, l’ànima acostuma a tornar al mateix arbre familiar (com a nét, nebot, etc.) per complir la seva missió. 8.4. Educació, consciència i responsabilitat social • Ramón, vinculat al món educatiu, planteja un altre angle: Ha vist mala educació i desatenció extrema en moltes famílies. Es pregunta si alguns pares haurien de tenir dret a tenir fills, donades les seves mancances. • Leire replica que: Això no justifica relacionar-ho directament amb l’avortament. Si de cas, caldria educar en responsabilitat prèvia (no deixar la parella embarassada fins que estigui preparada) i reforçar sobretot la capacitat d’estimar, no només de “educar en les formes”. • Tots coincideixen que el nivell de consciència i coneixement espiritual de la societat és baix i que això facilita la manipulació i les decisions preses des de la por i la ignorància. 9. Leire, agenda i contacte d’Amasube Cap al final de la seva intervenció, Leire: • Anuncia que serà a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) en un acte sobre maternitat i bioètica. • Dona el contacte d’Amasube: Web: amasv.org Correu i WhatsApp disponibles al web. • Reitera que: L’acompanyament i l’assessorament són gratuïts. També ofereix xerrades en col·legis i espais que la convidin. "Estamos plenamente entregados y comprometidos a revertir esta situación, a que ninguna mujer embarazada se vea abocada al aborto" — Leire Navaridas 10. Franja informativa i publicitat local Entre la primera i la segona part del debat s’emet el bloc de Notícies en xarxa i falques locals de Ràdio Molins de Rei: 10.1. Notícies generals i polítiques • Pacte català contra les violències masclistes, amb focus en la violència digital. • Debat sobre la compra especulativa d’habitatge i limitacions legals. • Informació sobre Esquerra Barcelona, tarifes d’aigua a l’Àrea Metropolitana, etc. 10.2. Agenda cultural i social de Molins de Rei i entorn • Activitats de cinema, xerrades de geologia al Baix Llobregat, actes solidaris (Posa’t la gorra), espectacles infantils a la Peni. • Informació de farmàcia de guàrdia. • Falques de programes de Ràdio Molins de Rei (Generació Chic, espots sobre educació i cursos digitals, etc.). Aquesta franja re-situa l’oient en el context de Molins de Rei i reforça el paper de Ràdio Molins de Rei com a emissora de proximitat. 11. Tancament amb espiritualitat, Papiol i cultura 11.1. Intervenció de Francisco: filosofia oculta i família • Francisco llegeix un text basat en ensenyances ocultes sobre: Karma familiar i rols canviants (el fill d’avui pot haver estat el pare en una altra vida). Predestinació de matrimonis i fills per resoldre deutes kàrmics. Deure d’ajudar fills i familiars per evitar haver de reencarnar junts repetidament. • Enllaça amb l’avortament: Impedir el naixement d’un fill és trencar un pla de reparació kàrmica. El qui avorta “va contra les lleis de Déu” i haurà d’afrontar les conseqüències. 11.2. Cultura al Papiol i exposició Ferran Rocabón • Ramón explica breument una doble exposició al Papiol dedicada al pintor Ferran Rocabón: Obra molt espiritual, amb cels, lletres hebrees, arquitectures i geometries. Una part a la sala L’Etzella i una altra a la biblioteca. • Destaca la voluntat del Papiol de potenciar la cultura i l’art i com el municipi “s’apropia” simbòlicament del pintor, enterrat a Rocas Blancas. 11.3. Tertúlia final: colors de l’ànima i reencarnacions • Manuel comenta que pot “veure el color de l’ànima” de les persones i fins i tot detectar entitats negatives. • Esmenta l’ànima de color blau (més de mil reencarnacions) i fa broma dient que això implica ser una “ànima molt vella”. • René aporta que ha passat per moltes tradicions religioses (catòlic, protestant, mormó, musulmà, jueu) i es mostra interessat en la visió del karma i els fills com a karma. • El programa acaba amb to distès, agraint la participació i deixant la porta oberta a futures emissions dedicades específicament al tema avortament i karma i a noves visites de Manuel. 12. Idees clau del programa • Avortament com a trauma: lluny del relat d’“operació menor”, el programa recull testimonis i dades que el mostren com un xoc profund emocional, espiritual i relacional. • Culpa vs. victimització: la feina d’Amasube consisteix a: - Fer visible el trauma, - Acompanyar perquè la persona deixi de sentir-se “monstre culpable” i es vegi també com a víctima d’un sistema que l’ha abocat a l’avortament. • Llenguatge i política: critiquen el marc de “interrupció voluntària” i reclamen parlar de violència i pressió social en lloc de llibertat neutra. • Responsabilitat masculina: el “yo respeto tu decisión” és vist com una fugida de responsabilitat; l’home també ha de comprometre’s en la protecció de la vida i el suport a la dona. • Casos límit (violació, malformacions): fins i tot aquí, Leire defensa que la resposta no és més violència sinó més acompanyament, encara que acabi en adopció. • Dimensió espiritual: bona part del programa gira al voltant de karma, reencarnació i consciència prenatal, introduint un debat que transcendeix l’ètica laica i posa l’èmfasi en les conseqüències a llarg termini de les decisions presents. • Paper de Ràdio Molins de Rei i Una finestra oberta al Món: el programa es consolida com un espai de tertúlia profunda on es poden tractar temes delicats (avortament, mort, espiritualitat) amb testimonis personals i veus diverses, alhora que manté l’arrelament a Molins de Rei i al seu entorn cultural.


















