Tots els episodis

35759 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1945-1968 de 35759
  • Una finestra oberta al Món del 25/11/2025 — Dret a la vida, trauma post‑avort i karma - episode art
    Una finestra oberta al Món
    1h 52min

    Una finestra oberta al Món del 25/11/2025 — Dret a la vida, trauma post‑avort i karma

    Resum general del programa Aquest episodi d’Una finestra oberta al Món a Ràdio Molins de Rei gira al voltant d’un tema central: l’avortament, des de tres grans mirades complementàries: • Testimoni personal i associatiu: l’experiència vital de Leire Navaridas, fundadora de l’associació Amasube, que acompanya dones i homes amb trauma post‑avort. • Debat ètic, legal i terapèutic: reflexions sobre el dret a la vida, el llenguatge institucional (interrupció voluntària de l’embaràs vs. intervenció violenta de l’embaràs), els efectes emocionals i psicosomàtics i les vies de sanació. • Perspectiva espiritual i kàrmica: a la segona part, el convidat Manuel presenta el seu llibre «El aborto y el karma» i, junt amb altres tertulians, introdueix la idea del karma, la reencarnació i la consciència del fetus. Entre blocs hi ha les habituals intervencions musicals i una franja informativa amb notícies locals i nacionals, on apareix repetidament Ràdio Molins de Rei com a emissora i es mencionen activitats culturals a Molins de Rei i al Baix Llobregat. 1. Presentació del programa i dels tertulians 1.1. Inici del programa • El conductor dona la benvinguda al programa Una finestra oberta al Món i saluda un ampli grup de tertulians habituals. • Ambient distès: alguns estan berenant i hi ha comentaris humorístics que trenquen el gel abans d’entrar en el tema central. 1.2. Presentació de convidats • Es presenta Ramón, vingut del Papiol, i més endavant el retorn de Manuel, que feia temps que no passava pel programa i que després tindrà un espai propi per parlar del seu llibre. • També es presenta Leire Navaridas, connectada per telèfon, qui serà la convidada principal per parlar de dret a la vida i avortament. "Hoy vamos a hablar del derecho a la vida, ¿no?" — Conductor del programa 2. Testimoni de Leire Navaridas i naixement d’Amasube 2.1. Experiència personal d’avortament Leire explica amb gran cruesa i claredat la seva història: • Als 26 anys es queda embarassada. • En aquell moment tenia una mentalitat pro‑avortista i una visió del embarazo com un “marrón” o un “yugo opresor del patriarcado”. • Decideix avortar de manera freda, comparant-ho amb anar a depilar-se: un tràmit dolorós però assumible per continuar amb els seus plans de vida. • Anys després, a través de molta teràpia, accepta que en aquell avortament van matar de manera violenta la seva filla. • Això desencadena una culpa devastadora: - Sentiments de ser mala dona, mala mare, desalmada, cruel. - Sensació de no merèixer res bo i d’auto‑destrucció emocional. 2.2. Procés de ruptura i reconstrucció • El seu matrimoni es trenca arran de l’avortament. • A través del treball interior, Leire aconsegueix: - Transformar la culpa en amor cap als fills no nascuts. - Reconstruir-se com a dona i obrir-se de nou a l’amor i a la maternitat. • Coneix una nova parella que, segons ella, estima de veritat les dones i amb qui té un nou fill, viscut com un regal i un motor de vida. 2.3. Naixement de l’associació Amasube • A partir del seu testimoni, Leire grava una entrevista amb Red Madre que es difon a YouTube. • La resposta és massiva: moltes dones i també homes li escriuen demanant acompanyament perquè se senten compresos i no jutjats. • Comença a donar testimoni en col·legis i altres espais. • El 2023 institucionalitza aquesta tasca creant Amasube, amb dues línies clau: Acompanyament (A): suport emocional i espiritual a persones amb trauma post‑avort. Visibilització (V): fer públic el trauma per denunciar les conseqüències de l’avortament i trencar el silenci. "Amasube, de hecho, es acompañamiento y visibilización, porque es súper importante visibilizar el trauma post-aborto" — Leire Navaridas • Subratlla que, com més visibilització hi ha (entrevistes, mitjans), més persones contacten l’associació, i això alhora genera més testimonis valents que passen de víctimes a heroïnes. 3. Trauma post‑avort, culpa i camins de sanació 3.1. El llenguatge: d’“interrupció” a “intervenció violenta” • Gabriela li demana que expliqui per què rebutja el terme legal interrupción voluntaria del embarazo. • Leire defensa que és un marc lingüístic enganyós dissenyat per la indústria i la política amb bon màrqueting. • Proposa rebatejar IVE com a “intervención violenta del embarazo”: - Reflecteix millor la realitat física i emocional del procediment. - Trenca la idea que es tracta només d’un tràmit neutre. • Critica que es vengui l’avortament com a: - feminista, - inocu, - positiu per a la dona. 3.2. Culpa i possibilitat de “sortir del pou” • El conductor li pregunta si es pot superar un trauma així. • Leire afirma que sí, basant-se en el seu propi cas: - Abans: soledat, pessimisme, foscor. - Ara: amor, vida, esperança, optimisme. • Però remarca que ha estat una “odissea”: - travessar deserts emocionals, - camps minats, - un procés llarg i dolorós. • Moltes dones (i alguns homes) encara no arriben a la llum al final del túnel, bé perquè: - no la veuen, - o, quan veuen que hi és, el camí els fa molta por. 3.3. Perfil de les persones afectades Des de la seva experiència de 7 anys acompanyant pos‑avort: • El trauma no afecta només dones pobres o en entorns violents. • Hi ha també empresàries d’èxit, dones amb diners i carreres potents. • Element comú: - Soledat profunda. - Absència de relacions sanes d’intimitat i amor. - Parelles sexuals sense estructura, compromís ni suport real. 3.4. Magnitud del fenomen • Leire aporta algunes xifres (basades en dades registrades): >100.000 avortaments l’any 2024 a Espanya. Entre 34 i 72 milions anuals al món (parla de forquilla àmplia, però remarca que són molts milions). • Ho qualifica com la “gran pandèmia del nostre temps”: En qualsevol grup humà hi ha algú afectat directament o indirectament per un avortament provocat (propi, d’una amiga, germana, filla…). 3.5. Com es frena? Canvi social i esperança • Considera que la societat està molt malalta: - joves desorientats, - nadons enganxats a pantalles, - gent gran sola. • Torna a una idea central: el sentit de la vida és “estimar i ser estimat”. • A partir d’aquí, sosté que el sistema actual és insostenible i que hi haurà una reacció. • És optimista: creu que, com el moviment MeToo va donar veu a víctimes d’abusos, arribarà un moment en què: moltes dones explicaran els seus testimonis de post‑avort a gran escala (no només en espais de nic), i això farà caure el relat de l’avortament com a acte inocu i alliberador. "Estoy convencida que aunque esto no interese a los grandes medios, al final va a salir, así sea por redes sociales" — Leire Navaridas 4. Dinàmica de parella, responsabilitat masculina i comparació amb el suïcidi 4.1. El paper de la parella masculina • El conductor pregunta si la seva parella d’aleshores va compartir la decisió d’avortar. • Leire explica que ell va dir el típic “yo respeto tu decisión”: - No es va oposar, - però tampoc va assumir un rol actiu de protecció de la vida. • Ella mateixa reconeix que no li hauria deixat gaire marge, ja que vivia la maternitat com càrrega exclusivament femenina. • Malgrat tot, ressalta que l’home també és còmplice, encara que sigui per omissió. 4.2. Comparació amb el suïcidi • Per explicar la seva visió ètica, Leire compara l’avortament amb el suïcidi: Si algú vol llançar-se d’un quart pis, ningú diria “respecto la teva decisió” i es quedaria mirant. El deure humà és intervenir per salvar una vida. • Extén aquesta lògica al fetus: quan la vida està en perill, no n’hi ha prou amb “respectar”, cal actuar. 5. Aspectes legals, llenguatge jurídic i avortament forçós 5.1. “Interrupció voluntària” vs. realitat clínica • Leire insisteix que l’etiqueta legal interrupció voluntària de l’embaràs és: Enganyosa: transmet la idea que el procés “es pot reprendre” més tard. Serveix perquè les dones pensin: ara no em convé, ja tindré fills quan em vagi millor. • Recorda que un embaràs no es pot “reprendre”: quan avortes, aquella vida concreta s’acaba definitivament. 5.2. Manca d’informació i consentiment • Denuncia que no s’està complint la llei pel que fa al consentiment informat: No s’explica a les dones què els faran exactament, ni com es realitzarà la intervenció, ni quines poden ser les conseqüències físiques i psicològiques. • Per això sosté que, encara que signin documents, moltes dones no són realment conscients del que estan consentint. 5.3. Avortament forçós i incompliment de la llei • Esmenta la reforma de la llei de l’avortament de 2023 a Espanya: El únic punt positiu, segons ella, és que es tipifica l’avortament forçós com a delicte. • Però alhora denuncia que: No hi ha protocols ni mesures reals per detectar i prevenir avortaments forçats. Moltes dones hi van coaccionades per la parella, la mare o fins i tot el pare. • Exposa també casos en què dones es volen aturar a última hora (fins i tot ja estant a la camilla) i la clínica continua igualment l’avortament, malgrat el seu arrepentiment explícit. "Se aprovechan de la vulnerabilidad de esas mujeres y entonces las manipulan, como decía, como marionetas o como corderos en matadero" — Leire Navaridas 6. Teràpia, culpa i abordatge psicoemocional 6.1. Mirada terapèutica: culpa i somatitzacions • Una tertuliana terapeuta pregunta com aborden a Amasube la sanació terapèutica del trauma. • Aporta dades de la seva pràctica: Després d’un avortament, sovint apareixen malalties psicosomàtiques greus: lupus, vitiligen, problemes de pell. Relaciona la pell amb temes de contacte, separació i maternitat. • Subratlla que la culpa és el factor que “mata” interiorment la persona, i que els homes de vegades són qui busquen ajuda psicològica abans que les dones. 6.2. De la carta de comiat a la carta de benvinguda • Leire discrepa del concepte de “tancar” el tema: En dols convencionals es recomana escriure cartes d’acomiadament. En el cas de fills no nascuts, ella proposa l’oposat: una carta de benvinguda. • Objectiu: integrar el fill avortat a la vida de la mare i/o del pare: Acceptar que formes part de la meva família. Reconèixer una relació espiritual permanent, encara que no hi pugui haver relació física. "Una madre, hasta que no está activa amando a todos sus hijos, no puede quedar en paz" — Leire Navaridas 6.3. Responsabilitat i alliberament de la culpa • Un punt clau per alleugerir la culpa és reconstruir la història: Com es va arribar a aquell embaràs? En quin tipus de relació es trobava la parella? Quines pressions mèdiques, familiars o socials hi havia? • Moltes dones descobreixen que no van actuar en plena llibertat, sinó com a marionetes d’un entorn hostil. • En casos de diagnòstic prenatal greu: Es descriu com alguns metges gairebé insulten la mare que no vol avortar, acusant-la de egoista o irresponsable. • En dones vulnerables (violència, precarietat, irregularitat…), el sistema, en lloc d’oferir suport social real, condueix cap a l’avortament com única sortida. "Hoy día al final, más bien por lo que se tiene que luchar es por el derecho a no abortar" — Leire Navaridas 7. Casos límit: violació, diagnòstic prenatal i nens amb discapacitat 7.1. Avortament després de violació • Aritz planteja el cas més extrem: embaràs fruit d’una violació. • Leire defensa que la violència mai no és solució d’una altra violència: L’avortament és una “intervenció violenta” que agreuja el trauma de la dona. Pot deixar seqüeles físiques greus: esterilitat, embarassos ectòpics futurs, complicacions. • Proposa un enfocament d’acollida i acompanyament intensiu: Centrar-se primer en la sanació de la violència sexual. Explicar que el nadó és innocent de l’acte del pare. Emfatitzar que un embaràs complet és més positiu per a la salut reproductiva de la dona que un avortament. Oferir la via de l’adopció si ella no pot o no vol criar-lo. • Explica un cas recent: Noia violada pel padrastre, amb la mare en fase terminal de càncer. Decideix continuar l’embaràs i ara el nadó és la seva principal font d’amor i sentit vital. 7.2. Diagnòstics prenatals greus • Albert planteja què passa si la mare rep una amniocentesi o prova similar amb diagnòstic de grans deformitats o discapacitat severa. • Leire respon en dos nivells: Nivell humà i ètic: “Vingui com vingui, és el teu fill.” Un fill malalt no hauria de ser menys desitjable que un de sa. Nivell mèdic i pràctic: Molts diagnòstics són equivocats: casos de bebès anunciats com quasi monstres que neixen sans. Altres vegades sí que hi ha patologies molt greus i el nadó pot morir intrauterí o poc després de néixer. • Diferència clau, segons Leire: Acompanyar la vida fins al final, encara que sigui breu, i acomiadar-se amb amor. Vs. Programar una mort violenta a la clínica, la qual genera un pes psicològic i moral molt més gran per als pares. • Explica el cas d’una parella jove amb diagnòstic molt greu: Inicialment abocats a l’avortament per pressió sanitària. A través d’Amasube, els deriven a especialistes (Clínica Universitat de Navarra, Fundació Jérôme Lejeune). En trobar suport i opcions, decideixen no avortar i viuen l’embaràs amb una alegria inesperada. 7.3. Nens amb síndrome de Down i paper del sistema • Es debat sobre els cribratges prenatals i la freqüència de proves com l’amniocentesi. • Leire recorda que el genetista Jérôme Lejeune va descobrir la trisomia 21 per millorar l’atenció mèdica, no per justificar l’eugenèsia. • Apunta que avui hi ha: Intervencions prenatals que poden salvar vides, Però el sistema usa sovint la informació per recomanar l’avortament en lloc de preparar el millor seguiment mèdic. • Gabriela afegeix una lectura espiritual i sistèmica: Un fill amb discapacitat pot venir amb una “missió de reparació” dins el sistema familiar (teràpia sistèmica). És un acte d’amor immens que pot elevar la consciència del llinatge. 8. Dimensió espiritual, karma i consciència del fetus 8.1. Intervenció de Manuel i el llibre “El aborto y el karma” A la segona part del programa, Manuel presenta el seu llibre «El aborto y el karma»: • Treball conjunt de: - un vident, - una mèdium, - un especialista en hipnosi regressiva, - i un exorcista laic. • Objectiu: aportar experiències sobre avortament i karma des d’una perspectiva espiritual i esotèrica. "Quien aborta no solo impide dar la oportunidad de renacer a un espíritu para que pueda evolucionar, sino que también echa por la borda todo el trabajo de los ángeles" — Fragment del text de Francisco / filosofia oculta, alineat amb el que defensa Manuel • Manuel afirma que: L’ànima s’incorpora al fetus cap a la setena setmana de gestació. A partir d’aquí hi ha consciència intel·ligent al fetus. • Fa una crida a metges i psiquiatres perquè investiguin amb hipnosi per verificar aquests plantejaments. 8.2. Hipnosi regressiva i record intrauterí • Manuel narra experiments d’hipnosi regressiva on: Persones revisiten el període al seno matern. Detecten esdeveniments com caigudes per escales durant l’embaràs, després confirmats per les mares. • Es conclou que: El fetus registra experiències i emocions. La consciència pot percebre i memoritzar agressions o intents d’avortament. • Una tertuliana aporta el seu propi cas: odiava la mare sense entendre per què, i sota hipnosi descobreix que la mare prenia herbes adelgazants sense saber que estava embarassada. El fetus ho vivia com un atac a la seva vida. 8.3. Karma i responsabilitat espiritual • Manuel sosté que: L’avortament genera karma ineludible, independentment de si la persona en és conscient o no. Aquest karma s’haurà de pagar en vides futures, tant si es viu amb culpa com si es banalitza l’acte. • Idea de la “cazuela de karma”: Les nostres accions acumulen “deute kàrmic”. Si “menjem moltes culleres” (moltes faltes greus en poc temps), les conseqüències poden ser molt dures en la propera reencarnació (malalties, discapacitats, patiment). • També s’apunta que: El fetus té una ànima “assignada” des de la concepció. Encara que l’ànima no s’integri plenament fins unes setmanes després, el projecte de vida ja hi és. • Algunes tertulianes afegeixen que, quan un nen és avortat, l’ànima acostuma a tornar al mateix arbre familiar (com a nét, nebot, etc.) per complir la seva missió. 8.4. Educació, consciència i responsabilitat social • Ramón, vinculat al món educatiu, planteja un altre angle: Ha vist mala educació i desatenció extrema en moltes famílies. Es pregunta si alguns pares haurien de tenir dret a tenir fills, donades les seves mancances. • Leire replica que: Això no justifica relacionar-ho directament amb l’avortament. Si de cas, caldria educar en responsabilitat prèvia (no deixar la parella embarassada fins que estigui preparada) i reforçar sobretot la capacitat d’estimar, no només de “educar en les formes”. • Tots coincideixen que el nivell de consciència i coneixement espiritual de la societat és baix i que això facilita la manipulació i les decisions preses des de la por i la ignorància. 9. Leire, agenda i contacte d’Amasube Cap al final de la seva intervenció, Leire: • Anuncia que serà a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) en un acte sobre maternitat i bioètica. • Dona el contacte d’Amasube: Web: amasv.org Correu i WhatsApp disponibles al web. • Reitera que: L’acompanyament i l’assessorament són gratuïts. També ofereix xerrades en col·legis i espais que la convidin. "Estamos plenamente entregados y comprometidos a revertir esta situación, a que ninguna mujer embarazada se vea abocada al aborto" — Leire Navaridas 10. Franja informativa i publicitat local Entre la primera i la segona part del debat s’emet el bloc de Notícies en xarxa i falques locals de Ràdio Molins de Rei: 10.1. Notícies generals i polítiques • Pacte català contra les violències masclistes, amb focus en la violència digital. • Debat sobre la compra especulativa d’habitatge i limitacions legals. • Informació sobre Esquerra Barcelona, tarifes d’aigua a l’Àrea Metropolitana, etc. 10.2. Agenda cultural i social de Molins de Rei i entorn • Activitats de cinema, xerrades de geologia al Baix Llobregat, actes solidaris (Posa’t la gorra), espectacles infantils a la Peni. • Informació de farmàcia de guàrdia. • Falques de programes de Ràdio Molins de Rei (Generació Chic, espots sobre educació i cursos digitals, etc.). Aquesta franja re-situa l’oient en el context de Molins de Rei i reforça el paper de Ràdio Molins de Rei com a emissora de proximitat. 11. Tancament amb espiritualitat, Papiol i cultura 11.1. Intervenció de Francisco: filosofia oculta i família • Francisco llegeix un text basat en ensenyances ocultes sobre: Karma familiar i rols canviants (el fill d’avui pot haver estat el pare en una altra vida). Predestinació de matrimonis i fills per resoldre deutes kàrmics. Deure d’ajudar fills i familiars per evitar haver de reencarnar junts repetidament. • Enllaça amb l’avortament: Impedir el naixement d’un fill és trencar un pla de reparació kàrmica. El qui avorta “va contra les lleis de Déu” i haurà d’afrontar les conseqüències. 11.2. Cultura al Papiol i exposició Ferran Rocabón • Ramón explica breument una doble exposició al Papiol dedicada al pintor Ferran Rocabón: Obra molt espiritual, amb cels, lletres hebrees, arquitectures i geometries. Una part a la sala L’Etzella i una altra a la biblioteca. • Destaca la voluntat del Papiol de potenciar la cultura i l’art i com el municipi “s’apropia” simbòlicament del pintor, enterrat a Rocas Blancas. 11.3. Tertúlia final: colors de l’ànima i reencarnacions • Manuel comenta que pot “veure el color de l’ànima” de les persones i fins i tot detectar entitats negatives. • Esmenta l’ànima de color blau (més de mil reencarnacions) i fa broma dient que això implica ser una “ànima molt vella”. • René aporta que ha passat per moltes tradicions religioses (catòlic, protestant, mormó, musulmà, jueu) i es mostra interessat en la visió del karma i els fills com a karma. • El programa acaba amb to distès, agraint la participació i deixant la porta oberta a futures emissions dedicades específicament al tema avortament i karma i a noves visites de Manuel. 12. Idees clau del programa • Avortament com a trauma: lluny del relat d’“operació menor”, el programa recull testimonis i dades que el mostren com un xoc profund emocional, espiritual i relacional. • Culpa vs. victimització: la feina d’Amasube consisteix a: - Fer visible el trauma, - Acompanyar perquè la persona deixi de sentir-se “monstre culpable” i es vegi també com a víctima d’un sistema que l’ha abocat a l’avortament. • Llenguatge i política: critiquen el marc de “interrupció voluntària” i reclamen parlar de violència i pressió social en lloc de llibertat neutra. • Responsabilitat masculina: el “yo respeto tu decisión” és vist com una fugida de responsabilitat; l’home també ha de comprometre’s en la protecció de la vida i el suport a la dona. • Casos límit (violació, malformacions): fins i tot aquí, Leire defensa que la resposta no és més violència sinó més acompanyament, encara que acabi en adopció. • Dimensió espiritual: bona part del programa gira al voltant de karma, reencarnació i consciència prenatal, introduint un debat que transcendeix l’ètica laica i posa l’èmfasi en les conseqüències a llarg termini de les decisions presents. • Paper de Ràdio Molins de Rei i Una finestra oberta al Món: el programa es consolida com un espai de tertúlia profunda on es poden tractar temes delicats (avortament, mort, espiritualitat) amb testimonis personals i veus diverses, alhora que manté l’arrelament a Molins de Rei i al seu entorn cultural.

  • De tu a tu del 25/11/2025 — Cent anys de Joieria Montfort i l’aventura d’Enreda’t - episode art
    De tu a tu
    50'

    De tu a tu del 25/11/2025 — Cent anys de Joieria Montfort i l’aventura d’Enreda’t

    Panorama general de l’episodi En aquesta edició de De tu a tu a Ràdio Molins de Rei, Pere Vergoñón-Reventós conversa amb Núria Gómez Montfort, joiera de la històrica Joieria Montfort i activista en l’àmbit de la discapacitat. L’entrevista combina memòria familiar i comercial, el repàs del centenari de la joieria, l’experiència personal de la Núria com a mare d’una filla amb síndrome de Down i leucèmia, i el naixement i creixement de l’associació Enreda’t per la discapacitat. Al llarg de la conversa es tracten tres grans blocs: • La història centenària de la Joieria i Rellotgeria Montfort, des dels orígens al barri del Born de Barcelona fins a la consolidació a Molins de Rei. • El premi als 100 anys de comerç (Premis Nacionals de Comerç de la Generalitat) i el pregó de la Fira de Molins de Rei que la Núria va fer, lligant comerç de proximitat i records de fira. • La trajectòria vital de la Núria com a mare, la història de la seva filla Estel, la superació d’una leucèmia infantil, i la creació d’Enreda’t, amb projectes com la discoteca adaptada, el grup de lleure, les sortides de muntanya amb cadira Joëlette i el documental i llibre sobre el Nandú. 1. La Joieria Montfort: 100 anys de comerç de proximitat 1.1. El Premi Nacional de Comerç i el reconeixement al centenari • La Núria explica que la joieria ha rebut el Premi als Comerços Centenaris dins dels Premis Nacionals de Comerç que atorga anualment la Generalitat de Catalunya. • El premi no és automàtic: és el comerç qui s’hi ha de presentar voluntàriament mitjançant una convocatòria al portal gencat.cat. • Per acreditar el centenari, la Joieria Montfort va aportar documentació que demostrava que ja existia a Molins de Rei l’any 1923. • El guardó el va lliurar el president de la Generalitat, acompanyat del conseller de Comerç (Samper). "És una cosa que tu sol·licites, no és una cosa que ells et diguin perquè no tenen registre." 1.2. Orígens familiars: de Barcelona a Molins de Rei • L’ofici comença amb Pau Montfort, el rebesavi, que obre una joieria i rellotgeria a Barcelona, a la zona del carrer Princesa, prop de Santa Maria del Mar. • Encara avui hi ha un rellotge de façana amb el nom Pau Montfort en aquell barri del Born, testimoni d’aquells inicis. • El negoci passa al seu fill, Lluís Montfort (besavi de la Núria). • L’any 1923, Lluís Montfort es trasllada a Molins de Rei, on obre la joieria-rellotgeria al passeig Pi i Margall 24, ubicació que es manté fins avui. • El motiu del trasllat té a veure amb contactes laborals vinculats a El Molí i coneixences prèvies a la vila. 1.3. Continuïtat generacional i escissió familiar • A Molins de Rei, els fills de Lluís, Francesc i Joan, ja hi neixen i esdevenen la segona generació local de joieria-rellotgeria. • Durant anys, els dos germans continuen el negoci conjuntament al passeig Pi i Margall. • Cap als anys 60 (aprox. 1965), es separen professionalment: - Joan Montfort obre una joieria al Passeig del Terraplè, que manté fins fa poc, conjuntament amb el seu fill Josep. - Francesc Montfort (avi de la Núria) continua la joieria original al passeig, juntament amb la seva filla Teresa, mare de la Núria. • Això consolida dues branques Montfort al món de la joieria a Molins de Rei. 1.4. L’ofici de joiera avui: entre l’artesania i la tecnologia • La Núria especifica clarament el seu rol: - No és rellotgera: no repara maquinària de rellotges. - És joiera: dissenya, transforma i repara joies. • Funcions principals: - Reparació de peces (soldo de cadenes, ajust de mides, reforç d’anelles, etc.). - Transformació de joies antigues: fondre un anell gran per fer-ne dos; aprofitar pedres familiars (d’una rebesàvia, per exemple) per a anells de compromís o peces noves. - Gravat d’inicials i dates en segells i aliances de casament, un costum que es manté molt viu. "Reparar les joies, per mi és tan important com saber fer una peça. I és molt artesà i són anys d’ofici." • Evolució tecnològica de l’ofici: - Incorporació del disseny en 3D, ordinadors i impressores 3D per agilitzar processos. - Tot i això, es manté l’acabat manual artesà: polit a mà, ajustos finals i acabats que donen un resultat menys “de fàbrica”. • La Núria remarca la necessitat de formació contínua: - Va aprendre l’ofici fa uns 30 anys, però s’ha d’actualitzar constantment amb cursos i reciclages. 1.5. Comerç de proximitat vs. grans superfícies i internet • El sector pateix la pressió de: - Grans superfícies i centres comercials (on també hi ha joieries). - Venda per internet, sobretot en el camp de la rellotgeria. • Tot i això, la Núria defensa que la joieria de proximitat té un valor insubstituïble: Confiança personal: deixar una cadena o una peça amb gran valor sentimental a algú conegut. Història emocional de cada joia: moltes peces tenen valor afectiu (d’un avi, besavi, etc.) més enllà del valor material. Relació intergeneracional amb la clientela: • Avis, fills i nets que continuen venint a la mateixa botiga. • Joies fetes per comunions, casaments i altres fites familiars. "Internet no ens ho podrà treure mai, perquè el poder mirar amb aquella persona... i que saps que t’ho deixa, que tu li soluciones, que et pot explicar..." 2. El pregó de la Fira de Molins de Rei i els records de la vila 2.1. La proposta del pregó i el vincle amb el centenari • L’Ajuntament proposa a la Núria ser la pregonera de la Fira de Molins de Rei (centenari de la fira). • La trucada li arriba de l’Ivan Mostieles, aleshores regidor de Fira. • Reacció inicial de la Núria: - Dubitativa: no entenia per què pensaven en ella i considerava que preparar un pregó era un repte massa gran. - Ho consulta amb la família (mare, marit Jaume, fills) i finalment accepta el repte. "Em va fer adonar que qualsevol persona, només pel fet d’haver viscut a Molins i haver viscut la fira, pot fer un pregó." • L’objectiu del govern municipal era lligar el pregó amb: - El centenari de la Joieria Montfort. - El comerç de proximitat. 2.2. Continguts del pregó: fira, comerç i discapacitat • El pregó es fonamenta en tres eixos: Records personals de la Fira de Molins de Rei: Olors, ambients, primeres feines de jove. Evocació del soterrani del Mercat Municipal com a espai clau de la fira. Paral·lelismes entre fira i comerç de proximitat: Tradició, continuïtat, xarxa de relacions humanes. Reivindicació del paper de les persones amb discapacitat: La Núria vincula el pregó al món de la discapacitat, que la toca de molt a prop. Destaca que en un poble com Molins, on tothom es coneix, les persones amb discapacitat tenen espai i reconeixement social. La Núria considera que només per aquest missatge sobre la discapacitat ja valia la pena que li encarreguessin el pregó. 2.3. Memòria de la fira de mostres i els comerços històrics • Es recorden experiències de la fira de mostres al soterrani del Mercat Municipal, als anys 60 i 80: - Exposicions de perruqueria i altres sectors. - Participació de comerços com Cal Culell i Cal Veumala, supermercats històrics de la vila. - Referències a altres comerços clàssics: Llibreria Alcaraz, farmàcia Xuclar, Tintoreria Riquet. • Aquestes anècdotes serveixen per reconstruir la història comercial de Molins de Rei i enllaçar-la amb el centenari de la Joieria Montfort. 3. Vida personal: maternitat, síndrome de Down i leucèmia 3.1. Família i residència • La Núria es casa l’any 2000 amb el Jaume Fuster, de Barcelona. • Viuen a Sant Andreu de la Barca, a la colònia Vallpalau, però la Núria treballa cada dia a Molins de Rei a la joieria familiar. • La seva mare, Teresa, sí que viu i treballa al passeig Pi i Margall, al mateix edifici de la joieria. 3.2. El naixement de l’Estel i el diagnòstic inesperat • Amb 27 anys, la Núria es converteix en mare per primera vegada: neix la Estel. • El diagnòstic de síndrome de Down arriba just després del part: - Durant l’embaràs no s’havia detectat res. - Els professionals, en veure els trets facials i la hipotonia (baix to muscular), sospiten de seguida. - Confirmen el diagnòstic després d’algunes proves. • La Núria considera positiu no haver-ho sabut abans: - Evita mesos d’angoixa i dubtes. - Reconeix que, si ho hagués sabut, no sap quina decisió hauria pres, sobretot tenint en compte que als hospitals sovint se subratllen més els problemes potencials que no pas les capacitats i opcions de vida. "Estic contentíssima que no sabessin res i que l’Estel arribés i fos, per nosaltres, el nostre regal." 3.3. Adaptació a la discapacitat i aprenentatges • Com que l’Estel és la primera filla, la Núria no té una “comparativa” prèvia d’un desenvolupament normotípic. • Això fa que el seu aprenentatge com a mare vagi al ritme de l’Estel: - Sap que costarà més caminar, parlar i assolir determinades fites. - Accepta des del principi la necessitat de suports específics: fisioteràpia, logopèdia, atenció precoç. • Per a ella, la síndrome de Down és sobretot una condició, no una tragèdia, i la clau és oferir els suports necessaris. 3.4. El cop més dur: la leucèmia infantil • Als 2 anys, l’Estel és diagnosticada d’una leucèmia. • La Núria subratlla que, comparat amb això, la síndrome de Down no és el que ella considera “dur”: "Per mi el que és dur és que un fill t’agafi una leucèmia i t’hagis d’enfrontar a la quimio, a tot un munt de màquines connectades al teu fill que només té dos anys." • L’Estel supera la leucèmia i, 20 anys després, amb 22 anys, està bé. • La Núria se sent especialment orgullosa de la pinya amb el Jaume: han afrontat plegats tant la discapacitat com la malaltia greu, sostenint-se mútuament. 3.5. Els altres fills: Eloi i Emma • L’any 2006 neix l’Eloi. • L’any 2015, als 40 anys de la Núria, neix l’Emma, que ella defineix com el seu regal dels 40. • Relació entre germans: - L’Eloi i l’Emma tenen una relació molt bona amb l’Estel. - L’Eloi ha començat a interessar-se per l’ofici de joier, cosa que podria significar una continuïtat generacional futura al negoci. 4. Enreda’t per la discapacitat: de la comissió escolar a l’associació 4.1. Origen a l’escola La Sínia • Tant l’Estel com l’Eloi (i ara l’Emma) estudien a l’escola La Sínia de Molins de Rei. • La Sínia treballa molt per projectes, amb metodologies flexibles que afavoreixen la inclusió d’alumnes amb discapacitat o dificultats diverses. • Allà, diverses famílies amb fills amb discapacitat, juntament amb professionals (mestres d’educació especial, etc.), creen la comissió d’inclusiva dins de l’escola. • Aviat veuen que tenen ganes de transformar coses del poble, més enllà centre escolar (accessibilitat, participació en activitats, etc.). 4.2. Del centre educatiu a l’associació formal • La directora de La Sínia, Teresa Fisas, els adverteix: - Des d’una simple comissió d’escola serà molt difícil influir en les polítiques de poble. • Van a parlar amb l’Ajuntament; en aquell moment l’alcalde és Joan Ramon Casals. • Resposta institucional: - Per incidir en el municipi, han de constituir-se com a entitat. - Cal ser associació registrada: president, secretari, tresorer, estatuts, tràmits a Justícia de la Generalitat... • Tot i que inicialment no volien burocràcia, acaben assumint-ho. • L’any 2018 neix oficialment Enreda’t per la discapacitat com a associació. • Evolució del col·lectiu: - Al principi, sobretot famílies amb infants amb discapacitat. - Actualment, també persones adultes amb diferents tipus de discapacitat (visual, física, intel·lectual, etc.). Enreda’t es defineix, de facto, com un espai de xarxa, suport mutu i acció comunitària al voltant de la discapacitat. 4.3. Filosofia de treball: xarxa i dignitat, no pena • La Núria insisteix que el motor d’Enreda’t no és la llàstima ni la pena. • El que suma és: - Compartir recursos i coneixements entre famílies i professionals. - Fer xarxa amb altres entitats, comerços i institucions (com l’Ajuntament o un Toc d’Art). - Potenciar la participació activa de les persones amb discapacitat en la vida social i cultural del poble. "Si ens posem tristos no farem res. Doncs va, anem per feina." 5. Enreda’t a la muntanya: Joëlette i documental al Balandrau 5.1. La cadira Joëlette i el dret a la natura • Enreda’t disposa d’una cadira Joëlette des de ~2020. • La Joëlette és una cadira tot terreny d’una sola roda, que permet portar persones amb mobilitat reduïda per camins i corriols on una cadira de rodes convencional no podria passar. • Funcionament bàsic: - Calen mínim 4 persones: • Una persona davant. • Una darrere. • Una a cada costat per equilibrar. • Gràcies a la Joëlette, persones amb mobilitat reduïda han pogut participar en: - Cursa de Sant Miquel. - Peni escalada. - Caminada popular. - Cebre del Puig Madrona. • Un dels usuaris més actius és el Nandú, que també ha fet aquestes rutes amb Enreda’t. 5.2. Enreda’t al Balandrau: el documental • El Balandrau és una muntanya del Ripollès. • El mes de juny (any recent), Enreda’t organitza una sortida de cap de setmana al Balandrau: - Dissabte: ascens al Balandrau amb la Joëlette. - Nit: dormir en un refugi de muntanya on només s’hi pot arribar caminant. • Participen, entre d’altres: - El Nandú. - La Núria, una noia amb malaltia degenerativa i antecedent de traumatisme cranioencefàlic, que abans feia molta muntanya i pensava que ja no podria tornar-hi. • Abans d’anar al Balandrau, amb ella ja havien fet sortides a: - Sant Jeroni (Montserrat). - Mura. • Quan li proposen el Balandrau, ella s’hi engresca immediatament. • L’experiència és tan potent que en fan un documental: “Enreda’t al Balandrau”, que es presenta un dissabte al Foment CiA. La Núria convida explícitament la gent a assistir-hi perquè és una mostra molt clara de com la muntanya pot tornar a ser accessible gràcies a la tecnologia i la solidaritat. 5.3. Parallels amb altres iniciatives inclusives • El conductor compara aquestes sortides amb experiències com: - Les cadires adaptades a la platja (per exemple a l’Hospital del Mar), que permeten a persones amb mobilitat reduïda banyar-se i gaudir del mar. • La Núria assenyala que, tot i que això ja és valuós, pujar a Sant Jeroni o al Balandrau amb Joëlette és un pas molt més exigent i transformador. 6. El Nandú: llibre, trajectòria i visibilitat 6.1. Presentació del llibre “El viatge del Nandú” • Enreda’t organitza, un divendres al Foment CiA, la presentació del llibre “El viatge del Nandú”. • És un dels actes forts de l’associació, complementat l’endemà amb la projecció del documental del Balandrau al mateix espai. 6.2. Autoria i il·lustració • Autora del llibre: Eva Matamoros, molinenca i membre d’Enreda’t. • L’Eva coneix el Nandú d’abans: els seus fills i l’Estel (la filla de la Núria) compartien escola (l’Estel de Molins). • Després de temps sense veure’s, es retroben a través d’Enreda’t: tant l’Eva com el Nandú s’hi involucren. • L’Eva té habilitat especial per escriure, i decideix explicar la història del Nandú en forma de llibre. • Il·lustracions: a càrrec de l’Aida, il·lustradora de Molins de Rei, que crea dibuixos molt expressius i delicats. 6.3. Contingut del llibre i sorpresa per al protagonista • El llibre explica la història del Nandú: - Des del Senegal fins a Molins de Rei. - El seu dia a dia en cadira de rodes. - Els viatges en tren diaris entre Molins de Rei i Barcelona, amb totes les dificultats associades a l’accessibilitat. • El “viatge del Nandú” juga amb un doble sentit: - El viatge migratori del Senegal a Catalunya. - El viatge quotidià amb tren, amb totes les barreres que implica per a una persona amb cadira de rodes. • L’Eva recull informació i vivències sobretot a través de la mare del Nandú, la Xili, i de l’entorn familiar. • El llibre és una sorpresa per al Nandú: - No en sap res fins pocs dies abans de la presentació. - L’Eva li entrega el llibre en una petita festa al local d’Enreda’t. - El moment és molt emotiu per al Nandú i per a tot el col·lectiu. Per al Nandú, la seva àvia ha estat una figura clau, i això també plana en la conversa com a part de la seva xarxa afectiva. 7. Discoteca adaptada i lleure inclusiu 7.1. Discoteca adaptada al Bacus • Enreda’t organitza des de fa aproximadament un any una discoteca adaptada a Molins de Rei. • Característiques principals: - Un cop al mes, l’últim diumenge de mes, a la tarda. - Horari aproximat: 17.00 h a 19.30 h. - Lloc: Bacus, local situat pràcticament paret amb paret amb l’estudi de ràdio. • Adaptacions específiques: - Volum de música moderat: evitant sons massa forts que puguin molestar o saturar. - Control de sorolls i estímuls perquè l’ambient sigui més amable i previsible. - Zero alcohol: no es serveix cap beguda alcohòlica, encara que algunes persones tinguin més de 40 anys. • Destinataris: - Pensada principalment per a persones amb discapacitat intel·lectual. - Hi participen també familiars i voluntaris (com la mateixa Núria i altres membres d’Enreda’t), però el protagonisme és per al col·lectiu. • Assistència: - Habitualment hi participen unes 50 persones. - A més de gent de Molins, hi arriba gent de tota la comarca, perquè no hi ha gaires espais semblants. "És molt bonic veure com es van entre ells, ja s’esperen, la relació que tenen és fantàstica." 7.2. El DJ Jambo (Jamvito) • La discoteca compta amb un DJ propi, conegut com Jambo o Jamvito. • El DJ també té una discapacitat intel·lectual i s’ha convertit en una de les figures clau del projecte. • Característiques del seu rol: - Es prepara molt bé les sessions. - Sap llegir l’ambient i posar música que agradi al grup. - És reconegut i valorat pels assistents com a DJ de referència. 7.3. Grup de lleure i obertura comarcal • Paral·lelament a la discoteca, Enreda’t impulsa un grup de lleure per a persones amb discapacitat. • Objectius del grup de lleure: - Fomentar l’autonomia i la vida social fora de l’àmbit estrictament familiar. - Crear vincles d’amistat entre participants. - Oferir activitats regulars i estructurades. • El projecte atrau participants de tota la comarca, no només de Molins de Rei, perquè: - Hi ha manca d’oferta similar en altres municipis. - Enreda’t s’ha consolidat com un referent territorial en lleure inclusiu. 8. Idees clau i missatges de fons 8.1. El valor dels oficis i del comerç de proximitat • La història de la Joieria Montfort mostra: - La importància dels oficis artesans i la necessitat de no perdre’ls. - Com un comerç pot esdevenir referent emocional d’un poble al llarg de generacions. • El Premi Nacional de Comerç reconeix no només la longevitat, sinó: - La capacitat d’adaptar-se als nous temps (tecnologia, nous hàbits de compra). - El paper comunitari d’un establiment de proximitat. 8.2. Discapacitat: de la mirada assistencial a la plena ciutadania • L’experiència de la Núria amb l’Estel i amb Enreda’t reforça diverses idees: La discapacitat és una condició, no una condemna. El veritable drama és la malaltia greu (com la leucèmia), no la diferència funcional per si sola. Les persones amb discapacitat han d’ocupar espais centrals en la comunitat: muntanya, festa, cultura, oci nocturn, etc. L’important és crear suports i entorns accessibles, més que “compadir”. 8.3. La força de la xarxa i el treball col·lectiu • L’èxit d’Enreda’t i de tots els projectes associats (Joëlette, discoteca, llibre del Nandú, documental) es basa en: - Fer xarxa entre famílies, professionals, entitats i institucions. - Enfocar-se en el fer, en lloc de quedar atrapats en la tristesa o la queixa. "Si ens posem tristos no farem res. Doncs va, anem per feina." 9. Estructura temporal i fils principals de l’episodi L’entrevista és principalment una conversa contínua entre Pere i la Núria, amb algunes pauses musicals que separen blocs temàtics. Tot i que no hi ha talls molt rígids, es poden identificar clarament tres grans eixos: Història i present de la Joieria Montfort i el premi centenari. Pregó de la Fira i records de Molins de Rei. Família, discapacitat i naixement d’Enreda’t, amb tots els seus projectes (Balandrau, llibre del Nandú, discoteca adaptada). Les cançons funcionen com a punts de transició entre aquests blocs. Tags • Joieria Montfort • comerç de proximitat • Premis Nacionals de Comerç • centenari • Molins de Rei • De tu a tu • Ràdio Molins de Rei • pregó de la Fira • memòria històrica local • botigues centenàries • joieria artesana • rellotgeria • disseny 3D • gravat d’aliances • síndrome de Down • leucèmia infantil • maternitat i discapacitat • inclusió social • Enreda’t per la discapacitat • escola La Sínia • associacionisme • cadira Joëlette • muntanya inclusiva • Balandrau • documental social • Nandú • llibre il·lustrat • Eva Matamoros • discoteca adaptada • lleure inclusiu • Bacus • DJ Jambo • xarxa comunitària • activisme local

  • Picama del 25/11/2025 — Cuina saludable: llom amb bolets i llet de cibada - episode art
    Picama
    29'

    Picama del 25/11/2025 — Cuina saludable: llom amb bolets i llet de cibada

    Resum general del programa Aquest episodi de Picama (magazín sobre salut i hàbits saludables vinculat a la prevenció del càncer) es dedica a: • Explicar recomanacions generals de cuina saludable (tipus de cocció, olis, productes a evitar). • Presentar una recepta de llom amb llet de cibada i bolets, adaptació saludable d’una recepta tradicional. • Detallar les propietats nutricionals i anticancerígenes dels bolets. • Analitzar la llet de vaca vs. begudes vegetals de cibada, especialment pel que fa al calci, la digestió i la salut òssia. • Tancar amb un refrany popular relacionat amb els bolets i una cançó del grup Oques Grasses. 1. Presentació del programa • Programa setmanal Picama de l’Associació Prevenció i Informació Càncer Molins (PICAM), una associació de pacients al servei de pacients. • Enfoc en hàbits saludables i prevenció i tractament del càncer. • L’episodi d’avui el protagonitza Mercè Sallés, voluntària de PICAM i col·laboradora habitual. "Avui la Mercè Sellers, voluntària de Picam i col·laboradora del programa, ens parlarà d'una de les seves receptes saludables." 2. Recomanacions generals de cuina saludable 2.1. Productes recomanats • Productes ecològics, sempre que sigui possible. • Productes de proximitat i de temporada, perquè: - Tenen més nutrients. - Tenen millor gust quan són de temporada. "Cada temporada té els seus productes i és quan estan amb tot el seu auge de nutrients." 2.2. Tècniques de cocció més sanes • Evitar arrebossats i fregits habitualment. • Controlar la temperatura de l’oli: - L’oli ha d’estar calent però sense fumejar. - A partir d’uns 100 °C es formen compostos difícils de pair. - Al punt de fum es produeixen compostos tòxics. • Prioritzar: - Bullits - Vapor - Forn - Planxa - Ofegat (sofregit suau, o putxat, sense que l’oli bulli, a foc lent o mig) 2.3. Ingredients a prioritzar i a evitar • Prioritzar: - Productes frescos, naturals i de temporada. - Cereals integrals en lloc de refinats. - Panela en lloc de sucre refinat, i reduir els grams indicats a les receptes, ja que endolceix més. • Evitar: - Productes elaborats o precuinats. - Productes refinats (pasta, farines, sucre blanc). - Mantegues i margarines (greix animal i greixos poc saludables). 2.4. L’oli d’oliva verge extra • Recomanació insistida: usar oli d’oliva verge extra, primera prensada en fred. • Beneficis: - Ajuda a baixar el colesterol (contràriament a la creença antiga). - Millora la salut cardiovascular. - Té efecte antioxidant. • Consideració econòmica: - Tot i ser més car, s’expandeix més a la paella en escalfar-se, de manera que amb menys quantitat s’aconsegueix el mateix volum que amb un oli refinat. 2.5. Alternatives saludables per a la beixamel • Substituir margarina o mantega per oli d’oliva. • Fer la farina ben cuita perquè no sigui pesada. • Es pot fer beixamel amb llet de cibada (llet d’avena) en lloc de llet de vaca: - Aporta textura cremosa similar. 3. Recepta: Llom amb llet de cibada i bolets Recepta principal de l’episodi, adaptació saludable d’una recepta de la mare de la Mercè. 3.1. Context i enfoc nutricional • Normalment, la Mercè aposta per carns blanques (conill, pollastre, gall dindi). • Avui fa una excepció amb el llom de porc (tocino), però escollint la part menys greixosa. • Aclareix una qüestió important: - El porc (tocino) es considera carn vermella, tot i la creença que és blanca. "El tocino és una carn vermella. [...] Si tu mires el plat de l’ambulatori, a la part de les carns vermelles, hi ha la vedella i el tocino." • Versió saludable: “llom amb llet, però sense llet”: - Substitueix la llet de vaca per llet de cibada (beguda vegetal d’avena). 3.2. Ingredients principals (per a 4 persones) • Llom de porc (peca sencera de dues cares), amb: - Uns 16 talls marcats sense arribar a separar-los (com llibrets sense tallar del tot). • Ametlla torrada: aprox. 120 g, que es pelaran. • Llet de cibada: aprox. 1 litre (quantitat ajustable segons la textura). • Bolets (tardor): - Camagrocs: ~200 g - Trompetes de la mort - Rossinyols - Rovellons: aprox. 1/2 kg (aportaran cremositat al plat) - Alternativa fora de temporada: xampinyó portobello, shitake o barreges de bolets cultivats disponibles tot l’any. • Oli d’oliva: 8 cullerades (4 per al llom, 4 per als bolets). • Llimona: 1, de la qual se n’utilitza la pela (sense part blanca). • Alls: uns 5 grans (ajustar segons mida i gust). • Julivert. • Branca de canyella: mitja branca. • Sal i pebre. 3.3. Preparació del llom farcit d’ametlla Preparar la carn: Demanar a la carnisseria una peca de llom sencera amb uns 16 talls marcats però no tallats del tot. Separar lleugerament els talls i salar i empebrar per dins. Preparar la crema d’ametlla i cibada: Pelar les ametlles torrades. Posar-les en un pot de triturar amb una mica de llet de cibada. Triturar afegint llet a poc a poc fins a obtenir una pasta espessa, no líquida. "Millor tires les ametlles amb una miqueta de llet i, segons vagis veient, vas tirant una miqueta més. Ha de quedar una pasta espessa." Farcir el llom: Amb una cullereta, posar la pasta d’ametlla entre cada dos talls del llom. Quan tota la peca estigui farcida, lligar-la amb cordill de cuina (que es pot demanar a la carnisseria) perquè no es desfaci en coure. 3.4. Cocció inicial del llom En una cassola, posar 4 cullerades d’oli d’oliva. Afegir: Mitja branca de canyella. Peles de llimona (tretes amb pelador de patates, evitant la part blanca). Quan l’oli sigui calent, daurar la peca sencera de llom: Enrossir-la per totes bandes amb cura. Afegir llet de cibada fins que el llom quedi submergit aproximadament fins a la meitat. Coure uns 15 minuts a foc suau-mig, remenant una mica el suquet perquè agafi textura cremosa. Treure el llom de la cassola, reservar-lo en una safata perquè es refredi. Reservar també el suquet de llet de cibada amb llimona i canyella. 3.5. Preparació i cocció dels bolets Neteja dels bolets: Millor no posar-los sota el raig d’aigua, sinó netejar-los amb drap humit o pinzell, per evitar que quedin xopats. Excepció: si porten molta sorra (com alguns rovellons), es poden esbandir lleugerament, procurant que no hi quedi terra. Detalls: El camagroc es neteja fàcilment de la pinassa. El rossinyol és resistent i es neteja bé amb drap. Les trompetes de la mort poden costar una mica més. Tall dels bolets: Tallar rossinyols i rovellons en tires petites per facilitar el servei. El camagroc i les trompetes de la mort sovint es poden deixar sencers o només tallar una mica. Saltat de bolets: En una paella gran, posar les 4 cullerades d’oli restants. Picar fí i petit els alls i sofregir-los lleugerament. Afegir els bolets i deixar-los coure fins que: Deixin anar el seu suc. Aquest suc es redueixi i espesseixi una mica. Al final, afegir el julivert picat, donar un parell de voltes i reservar. 3.6. Cocció final i servei del llom Quan el llom ja és fred, retirar el cordill. Tallar-lo completament seguint els talls marcats, obtenint lloms individuals farcits d’ametlla. Tornar a posar els talls a la cassola amb el suquet de llet de cibada, llimona i canyella. Si cal, afegir una mica més de llet de cibada per cobrir bé els talls. Coure uns 10 minuts més, el temps just per: Escalfar bé els talls. Deixar que la ametlla es barregi amb la llet i doni més cremositat. Evitar que el llom es ressequi. El resultat és un llom melós, ple de trossets d’ametlla, amb una salsa cremosa on destaquen: • El gust suau i cremós de la llet de cibada. • L’aroma fresca de la llimona. • El toc de canyella. La Mercè destaca que quan el va servir ningú va notar que no era llet de vaca. 4. Propietats nutricionals i saludables dels bolets 4.1. Composició nutricional bàsica Els bolets pertanyen al regne dels fongs i són un aliment baix en calories. • Contingut aproximat: - Aigua: 90 % - Hidrats de carboni: 4 % - Fibra: 2 % - Proteïna: 2 % - Greix: pràcticament inexistent Des del punt de vista nutricional, s’assemblen molt a les verdures. 4.2. Minerals i vitamines • Minerals destacats: - Iode: essencial per al funcionament de la tiroide. - Fòsfor: reforça l’estructura dels ossos. - Potassi: necessari per a l’activitat muscular. • Vitamines: - Grup B (B2, B3): intervenen en el metabolisme cel·lular. - Vitamina A: essencial per a la visió. - Ergosterol: substància vegetal que al ronyó es transforma en vitamina D activa. "La vitamina D activa és capdalt per al bon funcionament de l'organisme perquè té una acció antiviral i antitumoral important." 4.3. Propietats anticancerígenes i sobre la microbiota • Els bolets tenen propietats anticancerígenes, especialment - Preventives del càncer de pit. • Es menciona la doctora Odile Fernández, supervivent de càncer i autora de Mis recetas anticáncer, que inclou els bolets dins dels aliments anticàncer. • També tenen funció prebiòtica: - Alimenten la flora intestinal sana. - Ajuda a mantenir activa la microbiota. "Ara que se'n parla tant de la microbiota, [els bolets] van molt bé per a la microbiota." 4.4. Tradició i formes de consum • El consum de bolets és molt antic: - Ja present a l’antiga Grècia i Roma. - També a l’edat mitjana. • Actualment, formen part de la tradició culinària i es poden consumir: - Frescos de temporada. - Congelats. - Dessecats. - En conserva. - Fins i tot en pols. • Es poden cuinar de moltes maneres: - A la brasa, en estofats, com a acompanyament o com a plat principal. 5. Llet de vaca vs beguda de cibada 5.1. Reflexió sobre l’ús de la llet de vaca en adults La Mercè exposa una crítica a la idea que els adults necessiten prendre llet de vaca: • En una xerrada amb una dietista naturista, es va remarcar que cap animal adult beu llet. • Es planteja que els humans tampoc haurien de consumir-la de manera habitual, especialment la gent gran: - Sovint tenen problemes digestius. - La llet de vaca pot no ser beneficiosa en aquesta etapa. 5.2. El calci: mites i fonts alternatives Es qüestiona la creença que la llet de vaca és imprescindible per als ossos. • En zones amb alt consum de làctics (Europa, EUA) també hi ha alta fragilitat òssia. • El calci també es troba en molts altres aliments, vegetals i animals. 5.2.1. Fonts vegetals de calci (per 100 g) • Sèsam: 975 mg • Sèsam en gra bullit: 280 mg • Ametlles: 254 mg • Figues seques: 170 mg • Bledes: 160 mg • Cigrons: 149 mg • Pa integral: 100 mg 5.2.2. Fonts animals de calci (per 100 g o unitat aproximada) • Formatge gruyère: 1.100 mg (molt elevat, però també molt gras). • Sardines: 240 mg • Bessuc (peix): 140 mg • Rovell d’ou: 225 mg Comparativa amb làctics: • Gots de llet de vaca: ~125 mg de calci. • Iogurt natural: ~122 mg. • Formatge fresc: 61 mg. • Formatge sencer: 55 mg. "Amb el que veieu, podeu compensar el calci ràpidament" combinant altres aliments. La Mercè comenta el seu cas d’osteoporosi: • El problema no és la manca de calci sinó que no se li adereix bé a l’os, tot i tenir calci alt en analítiques. • No beu llet de vaca i, tot i això, no li falta calci a nivell analític. 5.3. Lactosa i altres components problemàtics • S’indica que aproximadament un 70 % de la població adulta mundial no és capaç de digerir bé la lactosa, un sucre present a la llet. • Els làctics de vaca contenen una proteïna que en la digestió allibera un pèptid anomenat beta-casomorfin-7: - Té efectes proinflamatoris. - Pot alentir el trànsit intestinal. 5.4. Beneficis de la beguda de cibada La beguda de cibada (llet de cibada o d’avena) és una alternativa molt estesa i ben acceptada. • Gust i textura: - Té un gust i textura agradables al paladar. - Aporta cremositat a salses com la beixamel o la salsa del llom. • Propietats nutricionals de la cibada: - Cereal amb propietats molt interessants. - Conté beta-glucans, una fibra fermentable molt beneficiosa: - Afavoreix la salut intestinal. - Rica en minerals: - Ferro - Magnesi - Potassi - Fòsfor • Tolerància digestiva: - Suele ser ben tolerada per persones amb problemes digestius o intoleràncies. 5.5. Com triar una bona beguda de cibada • Atenció al mercat actual: - Hi ha moltes marques de begudes vegetals. - Cal mirar les etiquetes. • Recomanacions: - Triar begudes amb alta proporció de cibada. - Evitar que portin sucres afegits. - Prioritzar versions ecològiques per evitar processos industrials agressius i afegits no desitjats. • Algunes persones prefereixen elaborar la beguda de cibada a casa per controlar: - La quantitat de cereal. - L’absència de sucres i additius. "També hi ha molta gent que se l'acaba fent a casa perquè no tingui sucres." 6. Tancament: refrany i música 6.1. Refrany relacionat amb els bolets La Mercè comparteix un refrany tradicional de temporada de tardor: "A l'octubre mullat, assolellat i fred, ha sortit el bolet." Relaciona el temps de tardor (pluja, sol i fred) amb la bona sortida de bolets. 6.2. Cançó escollida Per acabar el programa, la Mercè tria una cançó del grup Oques Grasses: • Cançó: "Plora i riu". • Sonen fragments de la lletra durant els segons finals de l’àudio. El programa es tanca amb agraïments a la Mercè per la recepta i les explicacions, i amb una salutació de l’equip des de Ràdio Molins de Rei, anunciant la propera emissió. "Fins la pròxima setmana a dos quarts d'una. Que tingueu molt bona setmana." Temes principals tractats • Cuina saludable i hàbits culinaris: - Tècniques de cocció saludables. - Ús d’oli d’oliva verge extra. - Reducció de fregits, refinats, sucres i greixos animals. • Recepta saludable de llom amb llet de cibada i bolets: - Adaptació d’una recepta tradicional (llom amb llet) substituint llet de vaca per beguda de cibada. - Ús d’ametlles i bolets de temporada. • Propietats nutricionals i anticancerígenes dels bolets: - Contingut baix en calories, ric en minerals i vitamines. - Relació amb la prevenció del càncer, especialment de mama. - Efecte prebiòtic i beneficis per a la microbiota. • Reflexió crítica sobre el consum de llet de vaca: - Mites sobre el calci i la salut òssia. - Intolerància a la lactosa i efectes inflamatoris. • Begudes vegetals de cibada com a alternativa: - Propietats de la cibada (beta-glucans, minerals). - Criteris per triar begudes vegetals més saludables. Interlocutors • Presentadora del programa (no s’especifica el nom dins del fragment). • Mercè Sallés, voluntària de PICAM i col·laboradora del programa. Tags • salut • alimentació saludable • càncer • prevenció del càncer • bolets • propietats dels bolets • llet de vaca • llet de cibada • begudes vegetals • calci • osteoporosi • microbiota • oli d’oliva verge extra • cuina mediterrània • recepta de llom • ametlles • rovellons • camagrocs • trompetes de la mort • rossinyols • Oques Grasses • Picama • Ràdio Molins de Rei • hàbits saludables • dietètica Seccions de l’episodi [Nota: els temps es basen en els timestamps proporcionats i marquen l’inici i final aproximats de cada bloc temàtic.] Presentació del programa Picama i tema del dia Inici: 14 s Final: 68 s Títol de la secció: Presentació de Picama i introducció de la Mercè Resum: Es presenta Picama, magazín setmanal sobre salut i prevenció del càncer de l’associació PICAM. Es presenta també la Mercè Sallés com a voluntària i col·laboradora, i s’anuncia que explicarà una nova recepta saludable. Recomanacions generals de cuina saludable Inici: 68 s Final: 188 s Títol de la secció: Com cuinar de manera més saludable Resum: La Mercè explica que parteix de la cuina mediterrània però amb ajustos per fer-la més saludable. Recomana productes ecològics, de proximitat i de temporada, evitar precuinats i refinats, prioritzar tècniques com bullits, vapor, forn, planxa i ofegat i controlar la temperatura de l’oli per evitar compostos tòxics. Ús de panela, cereals integrals i oli d’oliva verge extra Inici: 168 s Final: 229 s Títol de la secció: Substitucions saludables: sucre, farines i greixos Resum: Es proposa substituir sucre refinat per panela i reduir-ne la quantitat, i fer servir farines i cereals integrals. La Mercè defensa l’ús d’oli d’oliva verge extra, primera prensada en fred, pel seu efecte sobre el colesterol i la salut cardiovascular, i explica que s’aprofita més que un oli refinat. Greixos animals vs oli d’oliva i alternativa per a la beixamel Inici: 229 s Final: 300 s Títol de la secció: Evitar mantegues i margarines: fer beixamel amb oli i llet de cibada Resum: Es recomana no utilitzar mantegues ni margarines per ser greixos animals o processats. Per a salses com la beixamel, es proposa utilitzar oli d’oliva i, si es vol, llet de cibada com a alternativa a la llet de vaca, aconseguint la mateixa cremositat. Introducció de la recepta de llom amb llet de cibada i bolets Inici: 300 s Final: 421 s Títol de la secció: Presentació del llom amb llet de cibada i bolets Resum: La Mercè presenta una recepta especial: llom de porc amb llet però sense llet de vaca, substituïda per llet de cibada. Aclareix que el porc és carn vermella i comenta que farà servir el llom, part menys greixosa. Acompanya la recepta amb un remenat de bolets de temporada. Ingredients del llom amb cibada i bolets Inici: 421 s Final: 552 s Títol de la secció: Ingredients per al llom farcit i el remenat de bolets Resum: Detall dels ingredients per a 4 persones: peca de llom amb 16 talls marcats, ametlla torrada, llet de cibada, bolets variats (camagrocs, trompetes de la mort, rossinyols, rovellons), 8 cullerades d’oli d’oliva, llimona, alls, julivert, sal i pebre. Es menciona la possibilitat d’usar bolets cultivats (xampinyó portobello, shitake) fora de temporada. Preparació del llom farcit d’ametlla i primera cocció amb cibada Inici: 552 s Final: 752 s Títol de la secció: Elaboració del llom amb ametlles, llimona i canyella Resum: S’explica, pas a pas, com salar i empebrar el llom marcat, preparar una pasta d’ametlla i llet de cibada espessa, farcir-ne els espais entre talls, lligar la peca amb cordill, i coure-la en una cassola amb oli, pela de llimona i mitja branca de canyella. Es deixa el llom enrossir i després es cobreix parcialment amb llet de cibada, coent-ho uns 15 minuts abans de deixar-ho refredar. Neteja i cocció dels bolets Inici: 752 s Final: 890 s Títol de la secció: Neteja i saltat dels bolets Resum: La Mercè explica com netejar els bolets (preferiblement amb drap humit o pinzell per evitar excés d’aigua) i com tallar-los. Detalla la cocció en una paella amb oli i all picat, deixant que deixin anar el suc fins que redueixi i afegint el julivert picat al final, després de veure que la salsa és una mica més espessa. Cocció final del llom i textura de la salsa Inici: 890 s Final: 991 s Títol de la secció: Tallar el llom i acabat amb salsa cremosa d’ametlla i cibada Resum: Un cop fred, es treu el cordill del llom, es tallen els talls completament i es tornen a posar a la cassola amb la salsa de llet de cibada. Si cal, s’hi afegeix una mica més de llet. Es cou uns 10 minuts més sense resecar la carn. La ametlla es barreja amb la salsa, aportant cremositat, mentre que la llimona i la canyella donen un gust molt característic. La Mercè destaca que els convidats no van notar que no fos llet de vaca. Debat sobre la llet de vaca i presentació del tema dels bolets Inici: 991 s Final: 1065 s Títol de la secció: Llet de vaca en adults i introducció a les propietats dels bolets Resum: La Mercè comenta que la gent gran no hauria de beure llet de vaca per la seva mala digestibilitat. Relata la reflexió d’una dietista naturista sobre el fet que cap animal adult pren llet. A partir d’aquí, introdueix el bloc sobre propietats dels bolets i beneficis per a la salut. Propietats nutricionals dels bolets: composició i minerals Inici: 1065 s Final: 1124 s Títol de la secció: Composició nutricional i minerals dels bolets Resum: Es descriu la composició bàsica dels bolets (molta aigua, pocs hidrats, fibra i una mica de proteïna, sense greix) i els minerals fonamentals (iode per a la tiroide, fòsfor per als ossos, potassi per al múscul), així com les vitamines del grup B, la vitamina A i el paper de l’ergosterol en la formació de vitamina D activa. Propietats anticancerígenes, microbiota i tradició dels bolets Inici: 1124 s Final: 1209 s Títol de la secció: Bolets, anticàncer i microbiota Resum: Es remarca la funció antitumoral de la vitamina D activa i les propietats anticancerígenes dels bolets, especialment en la prevenció del càncer de pit. Es cita la doctora Odile Fernández i es destaca el paper prebiòtic dels bolets sobre la microbiota. També es recorda la tradició històrica del consum de bolets i es comenten diverses formes de conservació i consum (congelats, secs, en conserva, en pols). Begudes de cibada com a substitut de la llet de vaca Inici: 1231 s Final: 1315 s Títol de la secció: Per què substituir la llet de vaca per beguda de cibada Resum: S’introdueix la beguda de cibada com a substitut de la llet de vaca. Es desmunta la idea que només la llet de vaca aporta calci per als ossos, i s’anuncia que hi ha molts aliments vegetals i animals rics en calci. El diàleg prepara el llistat comparatiu de fonts de calci. Fonts de calci vegetals i animals: comparativa amb la llet Inici: 1315 s Final: 1410 s Títol de la secció: On trobem el calci si reduïm la llet de vaca Resum: Es llisten, amb xifres aproximades per 100 g, els aliments vegetals rics en calci (sèsam, ametlles, figues seques, bledes, cigrons, pa integral) i també aliments animals (formatge gruyère, sardines, bessuc, rovell d’ou). Es compara amb el contingut de calci de la llet de vaca i altres làctics, mostrant que es pot arribar a les necessitats de calci sense dependre exclusivament de la llet. Intolerància a la lactosa i beta-casomorfin-7 Inici: 1410 s Final: 1478 s Títol de la secció: Problemes associats als làctics de vaca Resum: Es comenta que aproximadament un 70 % de la població adulta mundial no digereix bé la lactosa. També s’explica que els làctics de vaca contenen una proteïna que allibera beta-casomorfin-7 durant la digestió, un pèptid amb efectes proinflamatoris i que pot alentir el trànsit intestinal. Beneficis i tria de la beguda de cibada Inici: 1478 s Final: 1545 s Títol de la secció: Propietats de la cibada i com escollir una bona beguda vegetal Resum: Es descriu la beguda de cibada com una de les begudes vegetals més consumides i ben tolerades. S’explica que la cibada conté beta-glucans (fibra fermentable beneficiosa) i és rica en ferro, magnesi, potassi i fòsfor. S’adverteix sobre la presència de sucres afegits i baixa proporció de cereal en algunes marques, i es recomanen begudes ecològiques o, fins i tot, fer-les a casa per evitar sucres i processos industrials. Refrany sobre bolets, cançó i acomiadament Inici: 1545 s Final: 1733 s Títol de la secció: Refrany de bolets, Oques Grasses i tancament del programa Resum: La Mercè comparteix el refrany "A l'octubre mullat, assolellat i fred, ha sortit el bolet". Tot seguit, sona la cançó "Plora i riu" d’Oques Grasses. El programa es tanca amb agraïments a la Mercè per la recepta i les explicacions sobre els bolets, i amb la salutació de l’equip de Ràdio Molins de Rei, anunciant la propera emissió. Inici del bloc informatiu aliè al programa Inici: 1763 s Final: 1780 s (aprox.) Títol de la secció: Inici de Notícies en Xarxa (fora de Picama) Resum: S’inicia el bloc de "Notícies en xarxa" amb presentació de la locutora Maria Lara. Aquest segment no forma part del contingut del programa Picama, sinó de la graella informativa general de la ràdio.

  • Molins de Rei al Dia del 25/11/2025 - episode art
    Molins de Rei al Dia
    15'

    Molins de Rei al Dia del 25/11/2025

    1. 25N: Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones Actes i activitats Avui, 18 h, a La Gòtica: Lectura del manifest de l’Ajuntament contra la violència masclista i per la igualtat de gènere. A continuació, microteatre amb Impuls Teatre sobre violències cap a les dones. Altres propostes de la setmana: Dimecres: projecció del film Mares sobre retardar la maternitat, amb la directora Ariadna Seuba. Dijous: taller de cures i comunitats més solidàries i equitatives al cívic de la Riera Bonet. Divendres: hora del conte a la biblioteca d’El Molí. Esquerra Republicana organitza una xerrada al seu local amb una supervivent de violència masclista. "L'Ajuntament es referma un any més a la lluita contra la violència masclista i a favor de la igualtat entre dones i homes." Recursos i serveis d’atenció SIAD – Servei d’Informació i Atenció a les Dones: Ofereix atenció psicològica i orientació jurídica. Des de 2020 incorpora Servei d’Acompanyament Psicològic per a fills de dones víctimes de violència. Actualment: La jurista treballa sense llista d’espera, programant cites a 15 dies – 1 mes vista. El SIAD infantil porta 8 casos actius. El servei psicològic atén unes 120 dones (no totes per violència masclista). Xarxa de coordinació: SIAD en contacte directe amb Serveis Socials, Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i el CAP per detectar i derivar casos. Ubicació i contacte: CIAT a Ca n’Ametller. Telèfon: 93 680 37 31. Telèfon Generalitat contra la violència masclista: 900 120 120, gratuït i 24/7. 2. Llars d’infants, municipalització i previsió de places Nou reglament i municipalització Al ple municipal de la setmana vinent s’aprovarà el nou reglament de les escoles bressol municipals. Objectius: Actualitzar el contingut educatiu i pedagògic de les tres escoles bressol: el Rodó, el Molí i la Traca. Adaptar el reglament antic (de 2017) a la nova realitat educativa 0-3 anys. A partir de desembre, l’Ajuntament municipalitza totalment: la Traca i el Molí, fins ara gestionades per la Cooperativa El Cargol. Passaran a ser 100% municipals. També s’introdueixen canvis de preinscripció per prioritzar les famílies de la vila en l’accés a places. Posició d’Esquerra Republicana Esquerra Republicana: Celebra l’actualització del reglament i la voluntat de millorar l’educació 0-3 anys. Adverteix de la necessitat de previsió per evitar que es repeteixi la situació de més demanda que places. Context de creixement de la demanda: Des que I2 és gratuït, han augmentat les sol·licituds a les escoles bressol públiques. Els darrers cursos han quedat famílies en llista d’espera i s’han hagut d’ampliar places o línies. La Generalitat ha anunciat que I1 també serà gratuït en algun moment, fet que pot incrementar encara més la demanda. Previsió de futur Marta Espona, portaveu d’Esquerra Republicana, reclama: Una “visió de futur” per valorar si cal més espai per al cicle 0-3 anys. No proposa una macroescola bressol, però sí nous espais per absorbir tota la demanda local. "Està molt bé que regulem els serveis amb la visió de present, però també hem de tenir la visió de futur i plantejar-nos què podem tenir més endavant i com els donarem sortida." Es preveu que el debat sobre llars d’infants i el cicle 0-3 sigui central al ple de novembre i desembre, amb intervencions de govern i oposició. 3. Matossers: nova junta i reptes de futur Renovació de la colla Salva Prat és el nou president dels Matossers. Ja havia estat president en períodes anteriors. Substitueix Pol Amat. Canvis tècnics: Oriol Català és el nou cap de colla, relleva Júlia Regall. Mandat de les noves juntes (directiva i tècnica): dos anys (2026–27). Balanç i objectius castellers Balanç de la darrera temporada: S’han assolit els objectius inicials. S’han fet castells de 7 pisos a la part final de temporada, tant a la vila com fora. Objectius futurs: Recuperar: castells de 7 i mig. castells de 8 pisos en properes temporades. Activitat social i recursos Línia social: mantenir i ampliar actes oberts a tothom per donar-se a conèixer: Assajos al carrer. Activitats com inflables a la primavera. Concert d’aniversari, entre d’altres. Local social: Actualment no en tenen per limitacions econòmiques (no poden assumir un lloguer). No descarten recuperar una seu a mig o llarg termini. Els assajos es fan al Castellodrum de la Federació Obrera. Gran repte: 25è aniversari Segons Salva Prat, el gran repte dels propers dos anys és: "Poder arribar al 25è aniversari amb una mica més de múscul econòmic [...] per poder fer activitats i extendre l’aniversari Matusseda entre tota la vila." Any clau 2027: Celebració del 25è aniversari dels Matossers. Probable organització de la trobada de les colles castelleres del Baix Llobregat. Volen que sigui una celebració extensa i visible per a tota la vila. Calendari d’assaigs: Aquest divendres: assaig dins l’Escola de Castells (per perfeccionar figures i acollir gent nova). Després, aturada de Nadal fins després de Reis. Gener: represa dels assaigs de cara a la nova temporada, que començarà al març. 6. Cultura i inclusió: llibre El viatge del Nandou Contingut i objectius del llibre Divendres es presenta el llibre El viatge del Nandou: Autora: Eva Matamoros. Il·lustracions: Aida Galceran, il·lustradora molinenca. Motiu de la presentació: proximitat del 3 de desembre, Dia Internacional de la Discapacitat. El llibre explica la vida de: Nandou Diedou, jove nascut al Senegal que viu a Molins de Rei amb la seva mare adoptiva. Temes principals: Discapacitat. Inclusió social. Superació personal i mirada empàtica cap a la diferència. Entitats implicades i procés creatiu Darrere del projecte hi ha: L’entitat Enredat per la Discapacitat. El Club de Boccia Sebastià Massana, que organitzen l’acte. Reflexions de l’autora, Eva Matamoros: Tenia clar que el llibre havia de començar a l’estació de Molins de Rei. "Sabia que havia de començar a l’estació de Molins de Rei. Llavors, a partir d’aquí vaig pensar, bueno, un viatge en tren..." Està escrit en primera persona, assumint la veu del Nandú. Va ser un gran repte passar de la tercera persona a escriure com si fos ell: "Vaig pensar, bueno, intenta veure d’això, de parlar com si fos ell, no? I la veritat ha sigut un repte, un repte molt gran." Dades de la presentació Dia: divendres. Hora: 18.30 h (dos quarts de set de la tarda). Lloc: Foment CiA. Presenta: Mònica Usart, meteoròloga, divulgadora i autora de llibres, coneguda per la seva feina a RAC1 i RAC105. Entrada: lliure. 6. Esports: golejada del Molins de Rei Club de Futbol Resultat i classificació Partit: Marianao – Molins de Rei Club de Futbol. Marcador final: Marianao 1 – Molins de Rei CF 5. El Marianao es troba a la meitat baixa de la taula. El Molins de Rei CF es col·loca segon classificat a Tercera Catalana: A 1 punt del líder, el Castellbisbal. Empatat amb el tercer, l’Unión Málaga. Desenvolupament del partit Descans amb 1–2 favorable al Molins de Rei. A la segona part, l’equip molinenc marca 3 gols més: Domini clar del joc i de les ocasions ofensives. Valoració d’Alberto Morales, entrenador: "L’única rada defensiva de tot el partit [...] va significar l’1 a 1 al minut 25. Tot i així, marxem a la mitja part 1-2. A la segona part vam fer 3 gols més, un partit on el control del joc i ocasions ofensives va ser total per part del Molins de Rei." Proper partit Dissabte, al camp municipal Josep Raich: Hora: 18 h (les 6 de la tarda). Rival: Rubí, novè classificat. El Molins de Rei CF arriba en un bon moment de forma i amb una classificació destacada (segon, a 1 punt del líder). 7. Recordatoris finals d’agenda Avui, 18 h, La Gòtica: Manifest del 25N. Microteatre amb Impuls Teatre. A partir de demà: continuïtat d’activitats vinculades al 25N (cinema, tallers, contacontes, xerrades). Divendres, Teatre de La Peni, 20.30 h (dos quarts de nou): Premi Esports: acte de reconeixement a esportistes, equips i clubs de la vila, organitzat per l’Ajuntament.

  • Bon Dia i Bona Hora del 25/11/2025 - episode art
    Bon Dia i Bona Hora
    4h

    Bon Dia i Bona Hora del 25/11/2025

    El magazín matinal de Ràdio Molins de Rei. Actualitat, entreteniment, cultura, opinió, participació. Els matins més complets a "la ràdio nostra". Amb Oriol Romeu, Sílvia Artés i Roger Tuset.

  • La Tenora del 25/11/2025 - episode art
    La Tenora
    59'

    La Tenora del 25/11/2025

    32 anys acostant la dansa de la nostra terra als oients de forma diària. Durant 1 hora, en Pere Pahissa selecciona les millors sardanes.

  • L'etapa reina del 24/11/2025 — NSN i Rockets: nous actors del ciclisme - episode art
    L'etapa reina
    57'

    L'etapa reina del 24/11/2025 — NSN i Rockets: nous actors del ciclisme

    Resum general del programa Programa de L'etapa reina a Ràdio Molins de Rei centrat en l’actualitat del ciclisme, amb to distès però molt informatiu. Els temes principals són: • Experiències personals dels locutors amb la bici i caps de setmana • Joc de "l’emmascarat" amb pistes sobre un equip espanyol • Canvis profunds a Carepharma i la situació de diversos ciclistes catalans • Repàs complet a la Copa del Món de ciclocross i curses C2 a Catalunya • Irrompuda al World Tour de NSN (Never Say Never), el nou equip d’Andrés Iniesta que agafa la llicència de l’Israel – Premier Tech • Evolució meteòrica dels Rockets (Unibet), l’equip nascut d’un canal de YouTube que apunta a córrer el Tour de França • Notícia final: Helena Casas, nova directora tècnica de la Federació Catalana de Ciclisme Al llarg del programa, els presentadors combinen anàlisi esportiva detallada amb humor, anècdotes personals i referències culturals, mantenint sempre un focus clar en el ciclisme català i internacional. 1. Inici de programa i to general 1.1. Presentació i nou horari • El programa comença amb alguns intents fallits de presentació de data i compte enrere per Nadal, jugant amb el fet que ara sonen en franja nocturna a Ràdio Molins de Rei. • Es remarca el context de tardor freda i ventosa i el cansament del Lluís després d’haver sortit a pedalar el mateix dia. "Avui és que vinc com al ralentí i no m'entra la segona". 1.2. Sortida en bici i primeres bromes • Expliquen una sortida molt modesta en bici (uns 5 km amb parades) amb un “port del Tur” mig inventat. • Comparen qui puja millor entre els membres de l’equip, destacant que: - El Roger és el més lleuger i puja relativament bé si es posa en forma. - El Marc (avui absent) és el que realment està més en forma pujant. - El Sergi té millor fons i activitat diària, mentre que la resta estan força “oxidats”. • S’utilitza molt humor d’autoparòdia: surt la idea d’un possible patrocini si en un futur pengen el vídeo de la sortida i fan “pena” amb l’outfit ciclista. 2. Caps de setmana personals i to de magazín 2.1. El cap de setmana del Sergi • El Sergi explica que ha estat en competicions de categories formatius (proves combinades) a Cornellà, passant molt fred i acabant lleugerament constipat. • Anuncia que a Molins de Rei hi haurà una cursa de trail running (“Camins de Conducció”) el diumenge següent, on farà d’speaker i ha de cuidar la veu. 2.2. Reunió d’esplai i “crisi dels 40” • El Lluís relata una trobada amb antics companys de l’esplai, ara ja tots amb uns 40 anys, en una casa rural: - Es reuneixen cada any des que van fer els 40. - Fan jocs com quan tenien 15 anys, acabant baldats físicament. • Ho qualifica amb humor com una crisi dels 40 singular, allargable fins als 50 mentre continuïn jugant. 2.3. Cap de setmana del Roger i la sogra • El Roger ha passat el cap de setmana a una casa rural a la Garrotxa, a Batet de la Serra (prop d’Olot i la Fageda): - Hi va amb la família de la seva parella i la sogra. - Resumeix l’experiència amb el titular: “Podria haver estat pitjor”, jugant amb les expectatives. • S’afanya a remarcar que té una sogra molt bona, que valoraria “de l’1 al 12”, en to clarament irònic i afectuós. 3. Secció de "l'emmascarat": joc d’endevinar un equip 3.1. Resolució de l’equip anterior • El Sergi Soler tanca la pista pendent de la setmana anterior: l’equip era el Festina. • En fan un breu repàs històric: - Equip molt important a finals dels 90 i inicis dels 2000. - Figures com Richard Virenque i altres ciclistes destacats. - Protagonista tant per èxits esportius com per polèmiques de dopatge. - Va arribar a tenir llicència andorrana durant un o dos anys, un cas gairebé únic. 3.2. Noves pistes de la setmana • Presenten l’equip misteriós del dia amb 3 pistes principals: Pista 1: És un equip de l’estat espanyol. Pista 2: S’hi destaca especialment l’any 2024. Pista 3: Tres ciclistes que hi han format part: Carlos Canal, Lluís Mas i Getsebol. • Alerten que al llarg del programa pot aparèixer també una pista visual al canal de YouTube. 4. Actualitat WorldTour: Carepharma i el mercat de fitxatges 4.1. Comunicats oficials de Carepharma • Tot i no haver-hi curses de carretera, hi ha molta activitat de mercat: • Carepharma anuncia sis baixes per a la temporada següent: - Pau Miquel (ja ho havia explicat al mateix programa anteriorment). - José Félix Parra. - Aimar Etxeberria. - Unai Aznar. - Miguel Ángel Fernández. - Quico Galván. 4.2. El cas d’Aimar Etxeberria • Ha estat un dels noms més comentats: - Any de gran explosió esportiva; semblava destinat a ser la cara visible de Carepharma. - Rebia ofertes de diversos equips WorldTour. - Tot apunta (encara no oficial, però molt oficiòs) que fitxarà per Red Bull. • Els locutors destaquen que no s’ho esperaven: salt molt gran cap a un equip que vol lluitar per tot i que està fitxant talent molt potent. 4.3. El cas Quico Galván: esport i imatge • Expliquen el context de la sortida de Quico Galván: - Video viral a les xarxes mostrant comportament perillós i inadequat a la carretera. - Carepharma emet comunicat anunciant mesures disciplinàries. - Una d’aquestes mesures acaba sent no renovar-lo, malgrat el seu gran rendiment esportiu (top 5-6 de la plantilla, sempre present als sprints i semiclàssiques). "Han decidit renunciar-hi per aquesta part no esportiva... una qüestió de cara al públic i d’ètica". • Alhora, mostren tristesa com a aficionats catalans: - Era un referent català constant en top-10. - Esperen que pugui trobar equip, potser en algun altre ProTeam espanyol. 4.4. Presència catalana a Carepharma • Subratllen la pèrdua de presència catalana: - Ara només Marc Brustenga queda clarament com a català a l’equip. - Es plantegen si Nil Jiménez es pot considerar també català (pel seu entorn vital). - Recorden altres corredors vinculats a Catalunya, com Urko Berrade, que hi viuen o hi tenen part important de la seva vida esportiva. 4.5. Futur de l’equip i Ivan Ramiro Sosa • L’equip haurà de buscar talent de la pedrera a un ritme accelerat. • Destaquen que Ivan Ramiro Sosa no apareix entre les baixes: - Interpreten que es queda, tot i que no s’ha anunciat renovació de forma explícita. - Si aparegués als següents dies com a baixa seria “estrany” després del comunicat. 4.6. Antonio Pedrero i Movistar • Altres moviments relacionats amb catalans: - Sembla que Antonio Pedrero no continuarà a Movistar. - L’equip ha de triar entre veterans amb molts anys a l’estructura, i tot indica que Pedrero haurà de buscar equip fora. 5. Ciclocross: Copa del Món i curses C2 a Catalunya 5.1. Estat del presentador i metodologia • El Sergi reconeix que ha estat mig malalt, però ha seguit l’actualitat del ciclocross “des de la White”, veient resums, informant-se per xarxes i recollint dades per fer un resum intens en 1-2 minuts. 5.2. Copa del Món de Ciclocross (Tabor, Txèquia) 5.2.1. Categoria femenina • Inici de la Copa del Món de Ciclocross 2025-26, composta per 12 curses, amb primera cita a Tabor (Txèquia). • Encara falten algunes de les grans estrelles: - Per exemple, Ceylin del Carmen Alvarado encara no s’ha estrenat perquè està de permís de bodes (broma recurrent al programa). • Resultats destacats: - Lucinda Brand guanya la cursa, confirmant un estat de forma espectacular: • Porta setmanes encadenant victòries i grans actuacions (també al Superprestige). • Decideix a l’esprint davant Sara Casasola. - Aniek van Alphen / Van der Heijden (hi ha un petit ball de noms) queda tercera; recorden que ve de ser campiona d’Europa recentment i manté una gran regularitat. "A falta que arribin les capos, que segurament estan un punt per sobre de Lucinda Brand, però de moment que li treguin lo ballat". 5.2.2. Categoria masculina • Triomf de Thibau Nys, el gran talent jove del ciclocross: - El defineixen com “l’amic irregular per excel·lència”, capaç tant d’exhibicions com de jornades desastroses. - Comença la Copa del Món de manera immillorable i és candidat número 1 al títol, si no irrompen massa sovint les grans estrelles de carretera. • Altres noms destacats: - Laurens Sweeck: molt regular, sempre davant, sense desaparèixer. - Joris Nieuwenhuis: temporada excel·lent. - Pronahr: també ressaltat pel seu rendiment. • Comentari que Felipe Orts ha fet un resultat “fluixet” (15è), lluny dels podis que havia aconseguit en altres edicions de la Copa del Món. 5.3. Curses C2 a Catalunya: Gurb i Vic 5.3.1. Context i format • S’han disputat dues curses categoria C2 UCI a Catalunya: - Dissabte a Gurb. - Diumenge a Vic, 7a prova de la Copa d’Espanya de ciclocross. • Molts corredors han aprofitat per córrer totes dues proves, atesa la proximitat entre ambdues localitats. 5.3.2. Categories masculines (elit/sub23) • Podis idèntics (mateixos noms i mateix ordre) a Gurb i Vic: - Gonzalo Inguanzo (Cantàbria) guanya amb autoritat. - Mario Junquera, corredor amb molta experiència en Copes del Món, és segon. - Thomas Mein, britànic amb podis en categories inferiors de Copa del Món, tercer. 5.3.3. Categoria femenina • A Vic, domina Sofía Rodríguez. • A Gurb, la victòria és per Larissa Hartog, neerlandesa de gran nivell internacional. • Destaquen la participació de Paula Blasi: - Va tenir problemes mecànics, va acabar molt endarrerida (sobre el 14è lloc i +5 minuts). - Sensació que el resultat final no reflecteix el seu nivell real. 5.3.4. Categoria júnior i el cas Benjamin Noval • A Gurb, corre Benjamin Noval, un dels grans talents mundials júnior de ciclocross: - Guanya amb total facilitat (“com vol”). • A Vic, anava primer i escapant-se en la primera volta però cau fort i es trenca dues dents: - Ha de abandonar la cursa. - Es comenta amb humor negre el cost del dentista i la possibilitat d’un patrocinador dental aprofitant la circumstància. 5.4. Difusió televisiva i recomanacions • Bona notícia: la Copa del Món de ciclocross passa a emetre’s en obert a Teledeporte (abans era a Eurosport). • Animen tothom a mirar-la perquè: - És una disciplina molt espectacular i divertida. - A Catalunya hi ha un ecosistema creixent de ciclocross (Franqueses, Vic, Gurb, etc.). 5.5. Apunt cultural i propostes • Recomanació de sortida familiar a Gurb: el bosc encantat, amb un camí ple de figures de fusta pintades, molt adequat per anar amb nens. • Proposen per l’any vinent fer combinació ciclocross + excursió al bosc encantat, fins i tot “sense nens”, només ells. 6. NSN: el nou equip World Tour d’Andrés Iniesta 6.1. Introducció i to: "Mai diguis mai" • Canvi de secció amb la cançó “Mai diguis mai a un mai” de Lax’n’Busto. "Mai diguis mai" és el concepte clau per parlar de NSN (Never Say Never). • El Lluís presenta NSN com “gent molt flipada”, però en el sentit positiu: pensen en gran i tenen ambició global. 6.2. Qui són NSN? • Empresa nascuda a Barcelona que ha evolucionat des de: - Una mena d’agència de màrqueting esportiu (Sports Life). - Cap a una marca internacional amb seu a Barcelona, Japó, Mèxic i Emirats Àrabs Units. • Un dels cofundadors és Andrés Iniesta: - Exjugador del Barça, figura global. - És una “cara” important del projecte, però no qui fa la feina diària de gestió. • Filosofia de marca: - Web plena de frases motivacionals i de superació (“Mr. Wonderful mode”). - Fan "coses guapes": grans esdeveniments esportius, espectacles híbrids esport + música, etc. 6.3. Àmbits d’activitat de NSN • Promoció musical i d’artistes: gestionen gires, concerts, imatge de marca. Exemples: - Estopa. - Rauw Alejandro (mencionat com a exemple de gran artista internacional). • Marca de bicicletes de gravel: Guava Bikes (amb seu al Tibidabo), on NSN impulsa la imatge i l’estratègia de marca. • Producció audiovisual i documental: creen continguts per explicar històries dels seus esportistes referents (Iniesta, Bojan Krkic, etc.). 6.4. Entrada al World Tour: adéu Israel, hola NSN • NSN serà l’empresa que assumeix la llicència World Tour de l’antic Israel – Premier Tech: - L’estructura de Sylvan Adams es desmunta després de protestes i controvèrsies (per exemple, les protestes a Figueres durant la Vuelta). - Israel desapareix del mapa World Tour i NSN entra en escena. • Tot això passa molt ràpid i en un moment de mercat complex: - La majoria d’equips ja tenen plantilles molt tancades. - NSN ha d’organitzar en temps rècord estructura, pressupost, plantilla i objectius. 6.5. Soci inversor: Stoneweg i llicència suïssa • NSN no entra sola: s’associa amb Stoneweg, empresa suïssa d’inversió. • La llicència esportiva de l’equip serà suïssa, però: - La base esportiva i logística estarà entre Barcelona i Girona. - L’empresa té un fort ADN català: el representant de Stoneweg es diu Jaume i té origen català. 6.6. Continuïtat esportiva i plantilla • La base inicial de plantilla i organigrama serà, en principi, l’heretada de l’Israel: - Mateixos directors esportius i estructura tècnica. - Continuïtat per als corredors amb contracte en vigor i els ja anunciats com a fitxatges. • Dubtes i fronts oberts: - Cal veure si NSN porta una nova filosofia esportiva (voltes, clàssiques, sprints, etc.) o manté línia continuista. - L’equip ha d’encaixar l’entrada de capital, la gestió de pressió per punts UCI i els objectius a 3-5 anys. 6.7. Casos concrets: Froome, Simon Clarke, Richitello, Derek Gee, Girmay • Chris Froome i Simon Clarke: - Ja fora del projecte abans de l’entrada d’NSN (retirada o no renovació). • Matthew Riccitello: - Jove talent que havia brillat en gran volta (mallot de millor jove, grans actuacions a muntanya). - Marxa a una altra estructura, possiblement sense saber encara que entraria NSN. - Es considera una baixa molt sensible per al nou projecte. • Derek Gee: - En litigi judicial amb l’antic equip. - No se sap si ja té un acord amb un altre equip, pendent de resolució. - Des d’un punt de vista lògic, NSN tindria interès a retenir-lo si fos possible. • Biniam Girmay: - De fa mesos es rumoreja una possible arribada seva a l’estructura NSN. - La fusió fallida Intermarché – Lotto retarda moviments. - Si es confirmés, seria el gran líder mediàtic i esportiu que l’equip necessita. 6.8. Objectius i horitzó temporal • El nou cicle de llicències (trienni UCI) comença ara, i NSN tindrà tres anys assegurats al World Tour. • Es preveu que: - El 2026 pot ser un any complicat per punts i estructura (moltes sortides, poques entrades de gran nom confirmades). - La intenció sembla ser un projecte a mitjà termini, invertint fort els propers 3-5 anys per construir un equip competitiu i atractiu. 6.9. Origen de l’oportunitat: de Figueres a Iniesta • Recorden una piulada de Miquel Vilalta sobre la cadena causal: "Del 5 de Figueres a Andrés Iniesta". • Idea central: - Les protestes de cinc persones a Figueres contra Israel – Premier Tech a la Vuelta desencadenen un efecte dominó. - Sense aquestes protestes, NSN probablement no estaria avui al ciclisme amb una llicència World Tour. • Els locutors expressen interès per parlar algun dia directament amb NSN al programa per saber: - Si ja pensaven entrar al ciclisme amb un equip continental propi. - O si l’oportunitat d’agafar una llicència World Tour els ha fet accelerar o canviar completament els plans. 6.10. Anècdota: aniversari de Pau Martí • Per tancar la secció, recorden que Pau Martí, un dels joves que pugen a l’estructura, fa 21 anys. • Bromegen amb el seu bigoti espectacular, en contrast amb el del Lluís (“bigoti de rata”). 7. Els Rockets (Unibet): de YouTube al Tour de França 7.1. Origen: un equip nascut d’un canal de YouTube • Explicació de la història dels Rockets: • Tres amics youtubers (entre ells, Bastiaan Tietema) que: - Anaven a grans curses (com el Tour) a fer contingut d’humor i reptes: portar pizzes als ciclistes, jocs amb fans, etc. - Tenien un canal de YouTube molt exitós, que atreia patrocinadors i públic jove. • Tietema havia estat ciclista júnior: - Torna al professionalisme fitxant per un equip ProTeam. - Corre un any a bon nivell però sense grans resultats. - Aquesta experiència interna, sumada al boom del canal, els porta a crear el seu propi equip. 7.2. Creixement meteòric de l’equip • En tres anys passen de projecte modest a candidat ferm a córrer el Tour de França 2026: 2023: primers passos com a equip Unibet. 2024: consolidació i creixement de plantilla. 2025: passen a dir-se oficialment Rockets (com a cognom fix de franquícia, estil NBA) i reforcen estructura. • Estratègia de marca: - El nom Rockets es vol mantenir estable com a identitat, mentre el patrocinador principal (com Unibet) pot anar canviant. 7.3. Clau esportiva: una finestra d’oportunitat inesperada • S’exposa que els Rockets no preveien ser al Tour el 2026: - Comptaven amb un horitzó més aviat 2027, en escenari molt bo. - Canvis sobtats al calendari UCI i estructures (desaparició d’equips, fusions fallides) han obert una finestra inesperada. • Situació actual: - Tenen llicència francesa, molt important per a les decisions d’invitacions del Tour. - Han acabat la temporada en posicions altes del rànquing ProTeam (al voltant del lloc 30), límit clau per aspirar a plaça. 7.4. Fitxatges estrella i construcció de plantilla • Han anat millorant la plantilla any rere any, fent salts qualitatius importants: Lukas Kubis: revelació de l’any anterior. • Debuta al World Tour amb ells. • 6è a l’Omloop a principi de temporada. • Sempre al top 10 a les curses on va. Dylan Groenewegen: fitxatge bomba de l’estiu. • Sprinter amb més de 70 victòries professionals. • Fitxat amb la promesa que l’equip aniria al Tour per intentar guanyar-hi etapes. • Quan el van fitxar, ni ells mateixos imaginaven tenir opció tan aviat. Victor Lafay: • Talent francès que s’havia arribat a plantejar retirar-se per manca de motivació. • Es retroba amb la passió en un equip on pot córrer amb més llibertat i amb menys rigidesa. Wout Poels: • Fitxat com a veterà il·lustre per liderar i aportar experiència. Elmar Reinders i altres llançadors: • Rodadors ràpids per organitzar trens per a Groenewegen. Tobias Müller: • Nou fitxatge alemany pensat per reforçar el bloc de clàssiques i sprints. 7.5. Marcel Kittel: el cop d’efecte mediàtic • Anuncien l’arribada de Marcel Kittel com a entrenador d’esprints: Un dels millors sprinters de la seva generació. Ha estat molt crític amb certes dinàmiques del ciclisme actual, se’l veu “de tornada de tot”. El seu fitxatge reforça la idea d’ambient fresc i alternatiu als grans World Tour tradicionals. • Combinació potent: - Groenewegen com a cap d’sprints. - Un bloc de velocistes forts (Kubis, Reinders...). - Kittel com a cervell tàctic i tècnic de l’equip. 7.6. El factor YouTube i la manera de comunicar • Un dels grans atractius dels Rockets és la seva transparència comunicativa: Publiquen documentals de 40-45 minuts sobre les grans curses on participen. Expliquen reunions de fitxatge (per exemple amb Groenewegen) amb tot detall. Mostren el dia a dia intern de l’equip: convivència, dinàmiques, errors i encerts. • Els locutors destaquen que: - Aquests continguts permeten entendre coses que els equips tradicionals no expliquen mai. - L’ambient que es veu és d’equip molt unit, on tothom vol aprofitar un somni compartit. - Alhora, es veu la part dura: han hagut de prescindir de 5-6 ciclistes que eren allà des del principi, perquè el nivell esportiu exigia un salt. 7.7. Estratègia per al Tour i composició de plantilla • Si obtenen la invitació al Tour de França 2026, l’estratègia serà clara: - Centrar-se massivament en buscar etapes d’esprint. - Posar tot el potencial al servei de Groenewegen i Kubis. • Encara els falta acabar de rematar la plantilla per tenir un bloc molt consistent, però: - Si es compara amb la resta de ProTeams candidats a invitació, els Rockets tenen ara mateix la millor plantilla. 7.8. Crítiques i matisos • No tot és perfecte: - Patrocinador principal: Unibet (apostes), fet que als presentadors no els agrada. - Tot i això, valoren molt positivament la manera de comunicar, la frescor i la innovació que aporten. • Comentari irònic però seriós: - Un ciclista com Quico Galván encaixaria molt bé en aquest tipus d’estructura: • Perfil ofensiu, bon caçador de punts. • S’ho passaria “teta” amb un equip amb tanta cultura de contingut i espectacle. 7.9. Impacte en la faunia del ciclisme • Es planteja que Rockets i NSN poden estar canviant la fesomia del ciclisme: Entren models nous d’equip: marca estable, relat propi, discurs mediàtic modern. S’introdueixen grans inversors i figures mediàtiques (Iniesta) que amplien l’audiència potencial del ciclisme. Això pot ajudar a reduir el desequilibri entre 2 o 3 macroestructures i la resta d’equips. "Celebrem que hi hagi inversió en el ciclisme; si no hi fos, hi hauria dos o tres que s’ho menjarien tot". 8. Dinàmica interna al programa i referències radiofòniques 8.1. Comentaris tècnics i l’Eli Arjona • Durant el programa, s’escolten intervencions indirectes de l’Eli Arjona (control tècnic): - Renya el Roger per parlar massa a prop del micro i fer cops de P molestos. - Diu que el Roger és el que millor parla (per dicció i to), mentre que el Lluís i el Sergi criden massa i el Sergi parla molt ràpid. • Els locutors juguen amb la idea de fer algun dia un programa on l’Eli parli tot el rato, però creuen que no ho aguantaria pel volum de feina que té. 8.2. Referència al director de la ràdio • Mencionen el director de Ràdio Molins de Rei, Oriol Romeu Llarús, definint-lo com: "Una bèstia de la comunicació catalana". • Recorden el seu programa “Bon Dia i Bona Hora”. 9. Notícia final: Helena Casas, nova directora tècnica 9.1. Canvi a la Federació Catalana de Ciclisme • La Federació Catalana de Ciclisme anuncia que Helena Casas serà la nova directora tècnica de ciclisme a Catalunya. • Relleu de Marta Vilajosana, que ocupava aquest càrrec anteriorment. 9.2. Valoració del fitxatge • Els locutors en fan una valoració molt positiva: Helena Casas és una de les millors ciclistes de pista de la història de Catalunya, referent indiscutible durant molts anys. Si dirigeix amb la mateixa excel·lència amb què competia, pot ser “l’hòstia” per al ciclisme català. • Expressen el desig de convidar-la al programa per: - Parlar de la seva trajectòria com a ciclista. - Conèixer en detall els seus objectius, reptes i línia de treball com a directora tècnica. 10. Tancament de programa • Comiat recordant que queda un mes per Nadal i que la setmana vinent tornaran amb més continguts ciclistes. • Tò de comiat informal: ofereixen fins i tot “informació personalitzada” sobre la casa rural de la Garrotxa on ha estat el Roger, i sobre els caps de setmana de cadascú, enfatitzant la proximitat amb els oients. • El programa es tanca amb la falca de la ràdio i el record que això és L’etapa reina a Ràdio Molins de Rei.

  • #54 - Joc per Randa del 24/11/2025 - episode art
    Joc per Randa
    54'

    #54 - Joc per Randa del 24/11/2025

    Un espai d'informació, opinió i debat sobre els videojocs, que ens presenta la visió de diferents generacions sobre l'actualitat i el passat. Notícies, entrevistes, monogràfics, debats i molt més! Amb: Rafel "JamQue", Dani "Den", Arnau "NapalM", Javi "Zaverius", Gerard "GT", Carles "Zettai", Dani "Vicieta" i en Neo.

  • Tot teatre del 24/11/2025 - episode art
    Tot teatre
    52'

    Tot teatre del 24/11/2025

    Tota l’actualitat sobre el món del teatre que podem veure a Catalunya i “pinzellades”de les novetats més importants que s’estrenen a l’estranger. Entrevistes i música dels espectacles de teatre musical de més renom. Amb Dani Pascual.

  • Mirant al cel del 24/11/2025 - episode art
    Mirant al cel
    51'

    Mirant al cel del 24/11/2025

    Els Matossers, la colla castellera de Molins de Rei, presenten un programa per acostar-nos al món casteller, amb tota l'actualitat pròpia i també de la resta de colles.

  • Heroïnes Quotidianes del 24/11/2025 — Neus Bonet: periodisme, ràdio i lideratge femení - episode art
    Heroïnes Quotidianes
    53'

    Heroïnes Quotidianes del 24/11/2025 — Neus Bonet: periodisme, ràdio i lideratge femení

    Context i protagonista Heroïnes Quotidianes entrevista Neus Bonet, periodista de llarg recorregut, primera dona al capdavant del matinal de Catalunya Ràdio, exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i presidenta de la Ràdio Associació de Catalunya. Al llarg de la conversa es repassen els grans reptes del periodisme avui, la seva trajectòria vital i professional, el lideratge femení a les redaccions, el paper de la ràdio i els podcasts i les referents feministes que l’han marcat, especialment Montserrat Roig. Periodisme avui: crisi de credibilitat i polarització Desinformació, algorismes i guerra del clic • El periodisme és ara mateix «notícia» per: - Desinformació espectacular i viralitat de notícies falses - Pèrdua de credibilitat dels mitjans - Dificultat d’arribar al públic jove, que s’informa per canals alternatius • Neus Bonet subratlla el paper dels algoritmes: - La polarització "guanya" l’algoritme: el contingut extrem genera més reaccions i rendiment econòmic - Això incentiva un espai públic de blanc o negre, sense matisos «Com més polarització hi ha, l’algoritme guanya; les grans empreses també.» • La guerra del clic ha tingut conseqüències: - Titulars enganyosos per aconseguir visites - Les subvencions públiques s’han arribat a vincular al nombre de clics - Ara, amb la intel·ligència artificial (IA) i el canvi en el posicionament (abans Google, ara també IA), alguns mitjans digitals han hagut de fer ERTOs i retallades. Funció social del periodisme • En un entorn tan digitalitzat, per Neus Bonet: - El periodisme és més necessari que mai - Cal trepitjar carrer, parlar amb persones reals, fugir de fer periodisme només des d’una pantalla - L’ofici és el reflex de la vida de cada comunitat, i això exigeix proximitat • Dos eixos clau: - Invertir en bones condicions laborals perquè els periodistes puguin treballar amb temps i rigor - Combatre la desinformació amb eines de fact-checking (CheckNews, verifica.cat, etc.) • La fragmentació informativa fa que molta gent només rebi les notícies que confirmen el seu propi biaix, cosa que dificulta el debat compartit. Procés, Col·legi de Periodistes i gestió de la polarització Deganat en temps convulsos • Neus Bonet va ser degana del Col·legi de Periodistes durant 10 anys (4 com a vicedegana amb Josep Maria Martí i 6 com a degana), en plena eclosió del procés (2017). • En aquella època el Col·legi tenia al voltant de 4.200 col·legiats amb ideologies molt diverses, i es van viure: - Tensions internes fortes - Polarització entre periodistes partidaris i contraris al procés «Vaig fer un màster de vida sent degana del Col·legi.» Diàleg, mediació i responsabilitat institucional • Aprenentatges principals del “màster”: - Intentar asseure a la mateixa taula perfils ideològicament molt allunyats - Fer del Col·legi una institució al mig, no una arma llancívola - Recordar que el Col·legi neix amb consens de tots els partits del Parlament i té el mandat de defensar l’ofici per sobre de les trinxeres • Pràctica concreta de cura de la comunitat: - Davant d’un comentari feridor a xarxes contra el Col·legi, trucar personalment a la persona - Explicar-li la informació que potser no tenia i, a partir d’aquí, que escrigui el que vulgui • Una de les claus que aplica sovint és el sentit comú: - Davant pressions sobre com obrir un informatiu, si se li vol imposar un criteri: demana que la instrucció sigui per escrit; si no, assumeix ella la decisió editorial - Defensa que, si t’han de rellevar del càrrec, que sigui per decisions teves, no per obeir ordres no assumides. Desigualtat de gènere al periodisme i lideratge femení Biaixos estructurals • Paradoxa al sector: - Les facultats i les redaccions estan plenes de dones - Però els càrrecs de responsabilitat continuen majoritàriament masculins • Per Neus, és especialment greu perquè som al segle XXI i, tot i això, hi ha sensació que en alguns aspectes fins i tot hem retrocedit. Liderar vs manar • Neus diferencia clarament entre manar i dirigir: - Manar: ordre jeràrquica ("fes això, ves allà"); és propi fins i tot de criatures - Dirigir: implica respecte, complicitat i escolta de tot l’equip • El seu estil de direcció: - Valorar des de la persona de producció fins al tècnic i als guionistes - Escoltar propostes, explicar els motius per acceptar o rebutjar - Evitar la imposició: les coses imposades no funcionen Lideratge femení • Segons la seva experiència, les dones dirigeixen diferent: - Des de l’empatia i el respecte - Amb un to menys jeràrquic i de “cadena de comandament” • Relata que, quan cal demanar a algú una feina complicada o poc atractiva, les dones solen buscar la manera de convèncer, explicar, sumar, en lloc d’imposar. Conciliació i penalització econòmica • Neus reconeix que ha pogut assumir horaris molt durs perquè no té fills: - Torn de 2 a 7 de la matinada als inicis - Entrar a les 12 de la nit i plegar a les 9 del matí a Catalunya Ràdio - Els últims 9 anys: entrar a les 3 de la matinada i plegar a les 3 de la tarda • Observació crítica: - A les redaccions, qui es redueix la jornada i renuncia a ingressos per cuidar la família són quasi sempre dones - Això implica menys cotització i futur de pensions més baixes • Quan li demanen consell a les noies joves, admet que és difícil perquè són opcions molt personals i el sistema encara penalitza fortament. Dones a les tertúlies • Com a directora del matí de Catalunya Ràdio va fixar una norma clara: «A cada tertúlia hi ha d’haver una dona.» • Això va generar crítiques perquè per fer espai a dones calia desplaçar tertulians habituals, majoritàriament homes. • També denuncia l’autocensura d’algunes dones que rebutgen anar a tertúlies per por de “no saber prou”, mentre constata que alguns homes hi opinen sense tenir la mateixa preparació. Vocació, trajecte professional i identitat periodística Orígens personals i entrada casual a la ràdio • Cognom matern Vegant, amb arrels a València. Famílies molt radiòfiles i lectores. • L’arribada al periodisme va ser casual: - Es queda sense feina - A Ràdio Reus busquen un DJ per posar discos de matinada - Fa de 2 a 7 del matí i descobreix que la música és central a la seva vida • Passos següents: - Ràdio Salou, en un projecte impulsat per Josep Maria Martí - Ràdio Popular de Reus (COPE), on comença amb música però s’avorreix i demana fer entrevistes - Allà, el cap d’informatius Carles Francino li proposa passar a informatius. Des d’aquí ja no en surt mai. Barcelona i salts professionals • Surt de Reus quan Ràdio Popular es converteix pràcticament en repetidor i ella es queda sense feina. • A Barcelona la dirigeixen a dues opcions: Cadena 13 i Cadena Catalana. Entra primer a Cadena 13 (a la Diagonal) i a partir d’aquí va encadenant: - Cadena 13 → Catalunya Ràdio → Una Catalana → retorn a Catalunya Ràdio Informatius locals i consciència d’ofici • És a Reus, fent informació local, on pren consciència que és periodista: - El periodisme local és molt dur perquè parles de veïns i conciutadans - Allò que dius pot afectar directament famílies «Amb una mala notícia mal redactada o no contrastada pots ensorrar la reputació d’una persona o d’una família.» • Allà entén profundament la responsabilitat del llenguatge, la necessitat de contrastar i de fugir d’adjectius innecessaris. Programes vs informatius • Ha treballat tant en informatius com en magazines/programació de tarda i li agraden molt ambdós registres. • Informatius: - Ritme alt, immediatesa - Estrès per contrastar i no equivocar-se - Adrenalina, que pot enganxar però també es gota amb els anys • Programes: - Donen temps per analitzar la realitat en profunditat - Permeten mirar les notícies des d’una perspectiva polièdrica - Espai per llibres, curiositats, riure i converses més llargues • Es declara fan dels enfocaments actuals que analitzen les notícies des d’angles nous (cita Manel Elies i Agnès Marquès com a exemple d’aquesta mirada de vespre). Autoexigència i síndrome de la impostora • Tot i l’experiència, confessa que no se sent còmoda com a tertuliana: - Diu que pensa sovint «a qui li pot interessar la meva opinió?» - Continua patint una certa síndrome de la impostora • Quan col·labora a Betevé a Bon Dia Barcelona, se centra en parlar de Barcelona, una realitat que coneix i trepitja. Ràdio Associació de Catalunya i el valor de la ràdio local Què és la Ràdio Associació de Catalunya • Explica que Ràdio Associació de Catalunya és: - Una cooperativa i “cos jurídic” dels orígens de la ràdio catalana - Hereva dels pioners de la ràdio a Catalunya (fa poc se’n va celebrar el centenari) • Aquests pioners no només van innovar en ràdio, sinó també en: - Inicis de televisió - Difusió d’informació meteorològica - Voluntat de democratitzar la cultura i fer arribar la vida cultural de Barcelona a tot el territori • Actualment la cooperativa és titular de freqüències que permeten el funcionament de RAC1 i RAC105, i continua promovent activitats i premis de ràdio. Premis Ràdio Associació i arxiu • S’està fent un procés de digitalització de tots els Premis Ràdio Associació de Catalunya: - Premis molt prestigiosos, encara que sense dotació econòmica - Volen reconèixer la ràdio en català a tots els nivells, inclosa la ràdio local, no només les grans cadenes Defensa de la ràdio local i cas de Ràdio Molins de Rei • Per a Neus, la ràdio local té una vocació global gràcies a internet i el podcasting: - Algú que viu a Berlín pot seguir el que passa a casa seva escoltant Ràdio Molins de Rei via web o podcast - Això evita el desarrelament i reforça la comunitat d’origen • Destaca la importància dels arxius sonors que generen les emissores locals. Podcasts, vídeo i transformació dels formats Hàbits d’escolta de les noves generacions • A les aules universitàries on ha fet de professora constata que molts estudiants: - No llegeixen diaris en paper - No miren televisió convencional al sofà - No escolten ràdio lineal • Però, sorprenentment, sí que escolten podcasts llargs: - Sobre salut mental, feminisme, nutrició, etc. - De 30 minuts, 1 hora o més Això desmenteix el tòpic que «no aguanten més de 30 segons». Aguanten, si el contingut els interessa. • A partir d’aquests podcasts se’ls pot arrossegar cap a la ràdio (en diferit o en directe), encara que no sigui en el format tradicional. Podcast com a eina de llibertat d’horari • Ella mateixa, ara que ha deixat d’aixecar-se de matinada, escolta programes matinals quan li va bé, descarregant-los en podcast. • Valora el podcast com un gran avantatge de flexibilitat tant per oients com per professionals. Ràdio i vídeo: màgia perduda i presència necessària • Sobre el videopodcast i la instal·lació de càmeres als estudis de ràdio, té sentiments mixtos: - D’una banda, han trencat part de la màgia de la ràdio, aquella fantasia de la veu que no té rostre - D’altra banda, són imprescindibles per ser visibles a les xarxes, on “som tots” «Abans deien: si t’enamores d’una veu radiofònica, no vagis mai a l’emissora.» • Comparteix anècdotes d’oients que, en conèixer-la en persona, deien: «no t’imaginava pas així» — per bé i per mal. • La conductora del programa explica que prefereix compartir petits fragments en vídeo (reels) com a tràilers de l’entrevista, per no trencar la intimitat del moment. Docència, vocacions joves i precarietat Experiència com a professora • Ha estat docent a: - Universitat Pompeu Fabra (UPF) - Universitat Ramon Llull - Universitat Internacional de Catalunya • Va deixar la docència per dues raons principals: - Una etapa d’apatia generalitzada d’alguns estudiants, com si “se’ls hagués de regalar el títol” - Sentir que les noves eines tecnològiques i la IA requerien un llenguatge i agilitat que ella creia que altres docents més joves podrien oferir millor Per què volen ser periodistes? • En una xerrada recent a la UPF, gira el paper i pregunta als alumnes: «Per què voleu ser periodistes?» • Respostes que la sorprenen i l’esperonen: - Molts volen ser corresponsals de guerra, tot i el risc vital - Una part significativa (sobretot nois) volen fer periodisme esportiu - Altres s’inclinen pel món de la moda o el "periodisme rosa" • Interpreta que, malgrat la precarietat, continuen existint vocacions fortes. Precarietat i paper del Col·legi • Recorda que el periodisme és una professió històricament mal pagada, amb algunes excepcions. • El Col·legi de Periodistes treballa contra la precarietat, especialment entre dones periodistes, on la situació és encara més greu. • Defensa una visió activa de la col·legiació: «No pensis tant què pot fer el col·legi per tu, sinó què pots fer tu pel col·legi.» — lluitar col·lectivament per dignificar l’ofici i compartir experiències entre generacions. Referents femenins: Montserrat Roig i altres veus Montserrat Roig com a gran referent • Neus Bonet tria Montserrat Roig com a dona de la seva història per diversos motius: - Periodista i escriptora amb una obra de referència: Els catalans als camps nazis - Gran entrevistadora, capaç de formar-se molt bé, escoltar de manera profunda i repreguntar amb intel·ligència, sense agressivitat - Defensora del paper de les dones amb múltiples articles i intervencions • Admira especialment el seu estil d’entrevista: - Plans de guió previs que sabia abandonar si la conversa prenia un altre camí interessant - Capacitat de fer emergir el món interior del convidat • Explica que el Centre de Documentació del Col·legi de Periodistes porta el nom de Montserrat Roig, decisió impulsada per la degana Montserrat Minobis i la junta d’aleshores. Altres referents femenins • Teresa Pàmies: - Col·laboradora seva en un magazín de tarda - Dona "de pedra picada", de presència forta i molt respectuosa amb la distància personal - Gran capacitat d’anàlisi de la situació mundial i del paper de la dona • Maria Aurèlia Capmany: - Referent intel·lectual i feminista, també vinculada a Montserrat Roig • Avia i mare de Neus: - No com a referents públics, però sí com a origen radiòfil i lector que la va marcar profundament. Feminisme en hores baixes i captura de la joventut Feminisme qüestionat • Coincideixen que el feminisme viu un moment de desprestigi o esgotament públic: - Sempre s’ha de justificar constantment - Mentre tothom entén la lluita contra discursos d’odi o xenofòbia, el feminisme genera dubtes recurrents «Som el 52% de la població mundial, paguem els mateixos impostos i hem de tenir els mateixos drets.» • Malgrat dècades de lluita, percep que cal tornar a reivindicar coses molt bàsiques una vegada i una altra. Sola, pantalles i extrema dreta • Mostra preocupació per l’impacte de les xarxes i la soledat en la joventut: - Hi ha molts nois i noies que pateixen soledat no desitjada - Estan enganxats a ordinadors i videojocs, cosa que els fa vulnerables • Aquests perfils són carn d’extremisme: - Poden ser captats per extrema dreta, jihadisme o altres formes de radicalització - L’extrema dreta sap aprofitar les converses i malestars per penetrar-hi • Al feminisme això li afegeix un context hostil, especialment entre una part dels nois joves, on creixen discursos antifeministes. IA, biaixos i futur personal Biaix de gènere en la intel·ligència artificial • Neus Bonet es declara molt empipada amb el biaix de gènere de la IA: - Ho compara amb altres biaixos històrics (assaigs clínics fets majoritàriament amb homes) - Li sembla incomprensible que, amb tants anys de lluita feminista, la IA repeteixi patrons masclistes «Després de 44 anys d’ofici, encara estem així?» Què li queda per fer? • No s’ha marcat mai grans objectius de carrera; la vida l’ha anat portant per camins diversos. • Ara no té una “llista de pendents” espectacular. El que vol és: - Continuar mirant el món amb ulls de periodista - Gaudir del luxe de llegir la premsa amb calma cada dia - Entendre en profunditat el context internacional i social en què viu • Sent que la vida la seguirà portant per camins que ara encara no veu, i no vol viure instal·lada en el lament del que no va fer. Hàbits actuals: lectura, viatges i presentacions de llibres Llegir per plaer • Després d’anys llegint per feina (cimeres, geopolítica, economia, etc.), ara vol llegir novel·la i assaig per plaer. • Diu que llegir molt és el que li ve més de gust en aquesta etapa. Viatjar • Li agrada viatjar, però reconeix que darrerament ha prioritzat la lectura per sobre dels viatges. «Ja viatjaré», comenta. Presentar llibres • Se li demanen sovint presentacions de llibres: - Cita un llibre que la va impactar especialment (El mar que brilla i riu, que presentarà a la Montse Barderi) - Ha presentat també El bosc de les sorpreses d’Albert Beorlegui, dins l’espai del Via Lliure de Xavi Bundó a RAC1 • Per ella, aquests encàrrecs són una manera de mantenir-se activa en el món cultural i radiofònic. Ràdio, tecnologia i resiliència del mitjà Què queda per inventar a la ràdio? • Creu que encara hi ha molt per inventar: - Si fa uns anys li haguessin dit que treballaria amb rils, IA i xarxes socials com ara, no s’ho hauria cregut - La velocitat amb què evoluciona la tecnologia fa pensar que vindran nous formats i usos de l’àudio La ràdio de piles i les crisis • Recorda la Dana i el dia de la gran apagada elèctrica: - La ràdio de piles va ser l’única que va funcionar - Molta gent jove ni tan sols tenia ràdio física; els aparells depenien de la càrrega del mòbil • Fa gràcia com veïns baixaven a casa seva perquè sentien que ella escoltava la ràdio i volien saber com (amb una ràdio de piles tradicional). • Contrasta això amb la situació de la televisió: a TV3 deien “estem parlant però no sabem si ens veu ningú”, mentre la ràdio sí tenia molta audiència real. Tancament: llegat i memòria • La conductora li recorda el Premi Comunicació de Ràdio Molins de Rei 2025 i la connexió emocional amb Miquel Armengol, molt recordat a l’emissora. • Neus no s’ha plantejat gaire si li agradaria ser recordada, però li agrada la idea que, mentre es parla d’algú i se’l recorda, continua present entre nosaltres a través del seu llegat. • L’entrevista acaba reivindicant que, malgrat estar “al segle de les dones”, queda moltíssima feina per fer i que programes com Heroïnes Quotidianes contribueixen a fer xarxa entre dones i a visibilitzar trajectòries que inspiren.

  • La Veu del 24/11/2025 - episode art
    La Veu
    51'

    La Veu del 24/11/2025

    L’Opera es converteix en protagonista durant 1 hora, un clàssic de la programació de “la nostra”. Amb Margarida Casadesus.

  • #10 - Històries de la fotografia del 24/11/2025 - episode art
    Històries de la fotografia
    29'

    #10 - Històries de la fotografia del 24/11/2025

    Una proposta sonora on s'uneixen la història i la fotografia. Cada setmana us expliquem les històries que hi ha darrere de les fotografies més famoses del món, dels fotògrafs i les fotògrafes que les van fer, dels personatges que les protagonitzen i de tot allò relacionat amb aquestes imatges. Amb David Rius

  • Molins de Rei al Dia del 24/11/2025 - episode art
    Molins de Rei al Dia
    15'

    Molins de Rei al Dia del 24/11/2025

    1. Temps i serveis Situació meteorològica estable i tranquil·la, amb temperatures més normals per l’època (entre 16 i 18 °C al migdia) i fred a primera hora. Cel amb núvols alts avui; es preveu més sol demà però amb lleu descens de temperatures. Es recorda la farmàcia de guàrdia: Farmàcia Xuclà, al carrer Major 100, oberta fins a les 23 h. 2. Municipalització de les llars d’infants Al desembre, l’Ajuntament assumirà la gestió de La Traca i El Molí, ara gestionades per la cooperativa El Cargol. Passaran a ser, juntament amb El Rodó, tres llars d’infants municipals sota un únic projecte educatiu. Objectius principals Unificar i actualitzar el projecte pedagògic de les tres escoles bressol. Municipalitzar La Traca i El Molí Modificar la preinscripció per donar prioritat a les famílies de Molins de Rei. Nou sistema de preinscripció "La preinscripció ja el proper curs serà diferent del que ha sigut durant aquest any." Segons el regidor Lucas Ferro: Hi haurà una única llista ordenada per punts. Les famílies indicaran preferències de centre, però el barem serà comú. Objectius: Evitar greuges entre famílies que, amb més punts, quedaven en llista d’espera segons el centre triat. Prioritzar famílies de Molins de Rei davant de famílies d’altres municipis. Tramitació al Ple Al Ple d’aquest dijous: aprovació del nou reglament de les escoles bressol municipals (actualitza el de 2017) i del nou sistema de preinscripció. Al Ple de desembre: aprovació de la municipalització de La Traca i El Molí. 3. Xerrada: l’esquerra, la nació i la immigració L’ANC organitza avui una xerrada titulada “L’esquerra, la nació i la immigració” a la Federació Obrera. Ponents: Tomàs Sinderman, politòleg. Noel Huguet, economista. Tots dos són membres de Nexa Nacional, espai independent, sense vinculació orgànica a partits, que reflexiona sobre independentisme, nacionalisme i esquerra catalana. Continguts destacats Es defensa que l’esquerra catalana: No té ben resolta la qüestió nacional. Sovint veu el nacionalisme com quelcom excloent, de dretes o que amaga conflictes socials. Sobre immigració: Es considera un fenomen clau, tant des de la perspectiva catalanista com d’esquerres. Es proposa anar més enllà del simple discurs de tolerància cap a minories ètniques i abordar com transforma les societats. "Hem d'anar més enllà de simplement el discurs del foment de la tolerància amb les minories ètniques." Horari i lloc: avui, 19.30 h, Federació Obrera, amb entrada lliure. 4. Cinema a La Peni: film noruec “Adorable” Dins el cicle del Cineclub, aquest dissabte es projecta a La Peni el film noruec “Adorable”. Temàtica Drama sobre: Maternitat i criança. Família i relacions de parella. Protagonista: Maria, que ha de conciliar la cura dels seus quatre fills amb la seva carrera professional, mentre el seu segon marit viatja constantment. Valoració Pel·lícula descrita com intimista però profunda, fins i tot dura, centrada en: Les relacions humanes. El pes de la “motxilla” personal (bagatge i experiències prèvies) en els conflictes. És el debut de la directora noruega , destacat per la seva profunditat i solvència cinematogràfica. Informació pràctica Dissabte, 19.00 h, a La Peni. Entrades a Entràpolis o a taquilla des de les 18.00 h. 5. Esports: muntanya i handbol 5.1. Nova cursa de muntanya “Camins de Collserola” Organitzen Trail Vicious i el CEM (Centre Excursionista). Recorreguts Llarg: 24 km, 1.400 m de desnivell positiu. Curt: 14 km, 750 m de desnivell. Sortida: diumenge des del Parc de la Sèquia, al barri de la Granja. Inscripcions Limitades a 500 participants per ser Parc Natural de Collserola. Les 500 places ja estan exhaurides des de fa setmanes. 5.2. Handbol: matinal solidària i competició Matinal solidària d’handbol Organitzada pel club d’handbol a l’escola Madorell. Objectius: Fer que infants provin i descobreixin l’handbol. Recollir fons per a Fanoc, dins la campanya “Posa’t la gorra” per infants amb càncer. Resultats i participació 80 infants participants, dels quals 40 no vinculats al club. Es calcula una assistència total d’unes 250 persones entre famílies i participants. Encara pendent de tancar el recompte econòmic de la recaptació per a Fanoc. Competiciò femenina L’equip sènior femení va perdre 29–33 contra el líder de la categoria en el primer partit de la segona volta. Segons el president Dani Martínez: Partit molt competitiu. L’equip queda ara 4 punts per sota de la zona de lluita per l’ascens. L’objectiu de la temporada és lluitar per les posicions altes, però sense convertir l’ascens en una obsessió. Calendari i presentació del club Sènior masculí (líder): Comença la segona volta diumenge, 19.45 h, al Poliesportiu Municipal contra el Barberà. Sènior femení: Juga dissabte a la pista del Sant Joan Despí. Presentació oficial dels equips Diumenge, a partir de les 13.00 h. Format de cercavila festiu, acompanyat pels timbalers del Camell. Recorregut: Sortida a les 13.00 h des de la plaça de la Creu. Carrer Major → plaça de la Vila. Tornada pel carrer Rafael Casanova. Final i acte central a la plaça del Palau de Requesens. 6. Premis Esport 2025 Divendres arriben els Premis Esport 2025, organitzats per l’Ajuntament. Objectiu: reconeixement a esportistes, equips i clubs de la vila. Lliurament: divendres, 20.30 h, al Teatre de La Peni. 7. Activitats de Nadal i coral Cor dona 7.1. Encesa de llums de Nadal Dissabte 29 de novembre, a les 18.00 h, a la plaça de la Vila. Acte d’encesa de l’enllumenat de Nadal, preludi del cicle nadalenc. Es convida la ciutadania a participar i gaudir de les activitats complementàries a la plaça. Durant la setmana, l’Ajuntament presentarà la programació completa del Nadal. 7.2. Coral Cor Dona Coral que assaig cada dimarts al local del CEM. Formada majoritàriament per dones (31), amb 3 homes. Realitzen concerts a la vila i també fora del municipi. Cicle de concerts de Nadal Dimarts 25 de novembre: actuació a la llar d’avis Dr. Josep Mestre (tarda). Divendres: concert al Centre Alois. La setmana vinent continuaran el cicle de cantades de Nadal en altres espais. 8. Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones (25N) Es recorda que demà, 25 de novembre, és el Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones (25N). Hi haurà diverses activitats de sensibilització al municipi. L’informatiu de demà donarà detall d’aquestes accions i les tractarà com a tema central del dia.

  • Bon Dia i Bona Hora del 24/11/2025 - episode art
    Bon Dia i Bona Hora
    4h

    Bon Dia i Bona Hora del 24/11/2025

    El magazín matinal de Ràdio Molins de Rei. Actualitat, entreteniment, cultura, opinió, participació. Els matins més complets a "la ràdio nostra". Amb Oriol Romeu, Sílvia Artés i Roger Tuset.

  • La Tenora del 24/11/2025 - episode art
    La Tenora
    59'

    La Tenora del 24/11/2025

    32 anys acostant la dansa de la nostra terra als oients de forma diària. Durant 1 hora, en Pere Pahissa selecciona les millors sardanes.

  • El Concert del 23/11/2025 - episode art
    El Concert
    54'

    El Concert del 23/11/2025

    Cada setmana una audició de música clàssica amb comentaris sobre les peces que s’escolten. Amb Margarida Casadesús

  • La Tenora del 23/11/2025 - episode art
    La Tenora
    1h

    La Tenora del 23/11/2025

    32 anys acostant la dansa de la nostra terra als oients de forma diària. Durant 1 hora, en Pere Pahissa selecciona les millors sardanes.

  • La Riota del 22/11/2025 - episode art
    La Riota
    2h

    La Riota del 22/11/2025

    Programa satíric on parlem més del que toca i de ben segur que fotem la pota! Setmanalment rebem a un convidat/da a qui despullem metafòricament (o no) i analitzem la seva figura i l'actualitat. Amb Carles Capella, Marc Llibre, Àlex Agudo "Agudinine", Adrià Lúria i els tècnics Pol Sedó, Nil i Ferran Badia

  • Highway 61 del 22/11/2025 - episode art
    Highway 61
    1h 53min

    Highway 61 del 22/11/2025

    Actualitat musical, recomanacions literàries i del seté art... un calaix de sastre. Amb Jordi Corrales i Bibiana Sallent

  • La Tenora del 22/11/2025 - episode art
    La Tenora
    59'

    La Tenora del 22/11/2025

    32 anys acostant la dansa de la nostra terra als oients de forma diària. Durant 1 hora, en Pere Pahissa selecciona les millors sardanes.