Picama
Un programa de l'associació Prevenció Informació Càncer Molins (PICAM) on hi trobareu entrevistes, divulgació de projectes, consells saludables per pacients oncològics, etc.
Subscriu-te
Picama del 25/11/2025 — Cuina saludable: llom amb bolets i llet de cibada
Presentació del programa Picama, magazín setmanal de salut i prevenció del càncer de l’associació PICAM. Es presenta la Mercè Sallés, voluntària i col·laboradora, que avui explicarà una nova recepta saludable.
La Mercè exposa recomanacions generals de cuina saludable: prioritzar productes ecològics, de proximitat i de temporada; evitar elaborats i refinats; reduir arrebossats i fregits; controlar la temperatura de l’oli i apostar per bullits, vapor, forn, planxa i ofegat suau.
Es proposa substituir sucre refinat per panela reduint-ne la quantitat i utilitzar cereals i farines integrals. Es defensa l’oli d’oliva verge extra, primera prensada en fred, com a greix principal, destacant que ajuda a baixar el colesterol, millora la salut cardiovascular i s’aprofita millor que un oli refinat.
Es recomana evitar mantega i margarina per ser greixos menys saludables. Per a la beixamel, s’aconsella fer-la amb oli d’oliva i, si es vol, amb llet de cibada en comptes de llet de vaca, aconseguint una textura igualment cremosa.
La Mercè presenta la recepta del dia: llom de porc amb llet de cibada i remenat de bolets. Explica que normalment utilitza carns blanques però avui fa una excepció amb el llom, part menys greixosa del porc. Aclareix que el porc és carn vermella i que adapta una recepta de la seva mare substituint la llet de vaca per llet de cibada.
Detall dels ingredients per a 4 persones: peca de llom amb uns 16 talls marcats sense separar, ametlla torrada, llet de cibada, barreja de bolets (camagrocs, trompetes de la mort, rossinyols, rovellons), oli d’oliva, llimona, alls, julivert, sal i pebre. Es proposen alternatives amb bolets cultivats (portobello, shitake) fora de temporada.
Explicació pas a pas: salar i empebrar el llom marcat; preparar una pasta espessa d’ametlla i llet de cibada; farcir els espais entre talls; lligar la peça amb cordill; enrossir-la en cassola amb oli, pela de llimona i mitja branca de canyella; afegir llet de cibada fins a mig llom i coure uns 15 minuts abans de deixar-ho refredar.
S’explica com netejar correctament els bolets, preferint drap humit o pinzell per evitar que s’amarre d’aigua, amb excepcions si porten molta sorra. Després es tallen (trossos petits de rovellons i rossinyols) i es salten en paella amb oli i all picat fins que deixen anar i redueixen el seu suc, afegint julivert picat al final.
Un cop fred, es treu el cordill del llom i se’n tallen els talls completament. Es disposen en la cassola amb la salsa de llet de cibada, llimona i canyella, afegint una mica més de llet si cal. Es cou uns 10 minuts més, el temps just per escalfar i integrar l’ametlla amb la salsa sense resecar la carn, obtenint una textura cremosa i gustosa.
La Mercè comenta que la gent gran no hauria de prendre llet de vaca perquè se’ls fa pesada de digerir i relata la reflexió d’una dietista: cap animal adult beu llet. A continuació, introdueix que, aprofitant que és temporada, parlaran de les propietats dels bolets i els seus beneficis de salut.
Es descriu la composició dels bolets (90 % d’aigua, poc hidrats de carboni, fibra i proteïna, gairebé sense greix) i se’n destaca el contingut en iode per a la tiroide, fòsfor per als ossos i potassi per a l’activitat muscular, així como vitamines del grup B, vitamina A i l’ergosterol, que es converteix en vitamina D activa.
S’explica que els bolets tenen propietats anticancerígenes, especialment en la prevenció del càncer de pit, citant la doctora Odile Fernández i el seu llibre sobre receptes anticàncer. Es ressalta la funció prebiòtica dels bolets, beneficiosa per a la microbiota, i es recorda la llarga tradició històrica del seu consum i les diferents formes de conservar-los i cuinar-los.
S’introdueix la beguda de cibada com a substitut saludable de la llet de vaca. Es qüestiona la creença que la llet de vaca és imprescindible per als ossos i es posa de manifest que hi ha molts aliments, tant d’origen vegetal com animal, amb dosis altes i biodisponibles de calci.
Es presenta un llistat detallat de fonts de calci per 100 g: sèsam, ametlles, figues seques, bledes, cigrons i pa integral, així com aliments animals com formatge gruyère, sardines, bessuc i rovell d’ou. Es compara amb el calci de la llet de vaca, iogurt i altres formatges, mostrant que es pot cobrir el calci sense dependre dels làctics.
S’esmenta que un 70 % de la població adulta mundial és intolerant o poc tolerant a la lactosa. També s’explica que els làctics de vaca contenen una proteïna que allibera beta-casomorfin-7 durant la digestió, un pèptid proinflamatori que pot alentir el trànsit intestinal, reforçant els arguments per reduir el consum de llet de vaca.
Es detallen les propietats de la beguda de cibada: és agradable al gust, rica en beta-glucans (fibra fermentable beneficiosa) i en minerals com ferro, magnesi, potassi i fòsfor, i és ben tolerada per persones amb problemes digestius. Es recomana triar versions ecològiques, amb alta proporció de cibada i sense sucres afegits, o fins i tot elaborar-la a casa.
La Mercè comparteix el refrany "A l'octubre mullat, assolellat i fred, ha sortit el bolet" i escull la cançó "Plora i riu" d’Oques Grasses per tancar el programa. L’equip de Ràdio Molins de Rei acomiada els oients, agraeix les explicacions de la Mercè i anuncia la propera cita setmanal del programa.
Comença el bloc informatiu "Notícies en xarxa" amb la presentadora Maria Lara. Aquest segment forma part de la programació general de la ràdio i no del contingut de l’espai Picama.
Resum general del programa
Aquest episodi de Picama (magazín sobre salut i hàbits saludables vinculat a la prevenció del càncer) es dedica a:
- Explicar recomanacions generals de cuina saludable (tipus de cocció, olis, productes a evitar).
- Presentar una recepta de llom amb llet de cibada i bolets, adaptació saludable d’una recepta tradicional.
- Detallar les propietats nutricionals i anticancerígenes dels bolets.
- Analitzar la llet de vaca vs. begudes vegetals de cibada, especialment pel que fa al calci, la digestió i la salut òssia.
- Tancar amb un refrany popular relacionat amb els bolets i una cançó del grup Oques Grasses.
1. Presentació del programa
- Programa setmanal Picama de l’Associació Prevenció i Informació Càncer Molins (PICAM), una associació de pacients al servei de pacients.
- Enfoc en hàbits saludables i prevenció i tractament del càncer.
- L’episodi d’avui el protagonitza Mercè Sallés, voluntària de PICAM i col·laboradora habitual.
"Avui la Mercè Sellers, voluntària de Picam i col·laboradora del programa, ens parlarà d'una de les seves receptes saludables."
2. Recomanacions generals de cuina saludable
2.1. Productes recomanats
- Productes ecològics, sempre que sigui possible.
- Productes de proximitat i de temporada, perquè:
- Tenen més nutrients. - Tenen millor gust quan són de temporada.
"Cada temporada té els seus productes i és quan estan amb tot el seu auge de nutrients."
2.2. Tècniques de cocció més sanes
- Evitar arrebossats i fregits habitualment.
- Controlar la temperatura de l’oli:
- L’oli ha d’estar calent però sense fumejar. - A partir d’uns 100 °C es formen compostos difícils de pair. - Al punt de fum es produeixen compostos tòxics.
- Prioritzar:
- Bullits - Vapor - Forn - Planxa - Ofegat (sofregit suau, o putxat, sense que l’oli bulli, a foc lent o mig)
2.3. Ingredients a prioritzar i a evitar
- Prioritzar:
- Productes frescos, naturals i de temporada. - Cereals integrals en lloc de refinats. - Panela en lloc de sucre refinat, i reduir els grams indicats a les receptes, ja que endolceix més.
- Evitar:
- Productes elaborats o precuinats. - Productes refinats (pasta, farines, sucre blanc). - Mantegues i margarines (greix animal i greixos poc saludables).
2.4. L’oli d’oliva verge extra
- Recomanació insistida: usar oli d’oliva verge extra, primera prensada en fred.
- Beneficis:
- Ajuda a baixar el colesterol (contràriament a la creença antiga). - Millora la salut cardiovascular. - Té efecte antioxidant.
- Consideració econòmica:
- Tot i ser més car, s’expandeix més a la paella en escalfar-se, de manera que amb menys quantitat s’aconsegueix el mateix volum que amb un oli refinat.
2.5. Alternatives saludables per a la beixamel
- Substituir margarina o mantega per oli d’oliva.
- Fer la farina ben cuita perquè no sigui pesada.
- Es pot fer beixamel amb llet de cibada (llet d’avena) en lloc de llet de vaca:
- Aporta textura cremosa similar.
3. Recepta: Llom amb llet de cibada i bolets
Recepta principal de l’episodi, adaptació saludable d’una recepta de la mare de la Mercè.
3.1. Context i enfoc nutricional
- Normalment, la Mercè aposta per carns blanques (conill, pollastre, gall dindi).
- Avui fa una excepció amb el llom de porc (tocino), però escollint la part menys greixosa.
- Aclareix una qüestió important:
- El porc (tocino) es considera carn vermella, tot i la creença que és blanca.
"El tocino és una carn vermella. [...] Si tu mires el plat de l’ambulatori, a la part de les carns vermelles, hi ha la vedella i el tocino."
- Versió saludable: “llom amb llet, però sense llet”:
- Substitueix la llet de vaca per llet de cibada (beguda vegetal d’avena).
3.2. Ingredients principals (per a 4 persones)
- Llom de porc (peca sencera de dues cares), amb:
- Uns 16 talls marcats sense arribar a separar-los (com llibrets sense tallar del tot).
- Ametlla torrada: aprox. 120 g, que es pelaran.
- Llet de cibada: aprox. 1 litre (quantitat ajustable segons la textura).
- Bolets (tardor):
- Camagrocs: ~200 g - Trompetes de la mort - Rossinyols - Rovellons: aprox. 1/2 kg (aportaran cremositat al plat) - Alternativa fora de temporada: xampinyó portobello, shitake o barreges de bolets cultivats disponibles tot l’any.
- Oli d’oliva: 8 cullerades (4 per al llom, 4 per als bolets).
- Llimona: 1, de la qual se n’utilitza la pela (sense part blanca).
- Alls: uns 5 grans (ajustar segons mida i gust).
- Julivert.
- Branca de canyella: mitja branca.
- Sal i pebre.
3.3. Preparació del llom farcit d’ametlla
- 1 Preparar la carn:
- Demanar a la carnisseria una peca de llom sencera amb uns 16 talls marcats però no tallats del tot. - Separar lleugerament els talls i salar i empebrar per dins.
- 2 Preparar la crema d’ametlla i cibada:
- Pelar les ametlles torrades. - Posar-les en un pot de triturar amb una mica de llet de cibada. - Triturar afegint llet a poc a poc fins a obtenir una pasta espessa, no líquida.
"Millor tires les ametlles amb una miqueta de llet i, segons vagis veient, vas tirant una miqueta més. Ha de quedar una pasta espessa."
- 3 Farcir el llom:
- Amb una cullereta, posar la pasta d’ametlla entre cada dos talls del llom. - Quan tota la peca estigui farcida, lligar-la amb cordill de cuina (que es pot demanar a la carnisseria) perquè no es desfaci en coure.
3.4. Cocció inicial del llom
- 1 En una cassola, posar 4 cullerades d’oli d’oliva.
- 2 Afegir:
- Mitja branca de canyella. - Peles de llimona (tretes amb pelador de patates, evitant la part blanca).
- 3 Quan l’oli sigui calent, daurar la peca sencera de llom:
- Enrossir-la per totes bandes amb cura.
- 4 Afegir llet de cibada fins que el llom quedi submergit aproximadament fins a la meitat.
- 5 Coure uns 15 minuts a foc suau-mig, remenant una mica el suquet perquè agafi textura cremosa.
- 6 Treure el llom de la cassola, reservar-lo en una safata perquè es refredi.
- 7 Reservar també el suquet de llet de cibada amb llimona i canyella.
3.5. Preparació i cocció dels bolets
- 1 Neteja dels bolets:
- Millor no posar-los sota el raig d’aigua, sinó netejar-los amb drap humit o pinzell, per evitar que quedin xopats. - Excepció: si porten molta sorra (com alguns rovellons), es poden esbandir lleugerament, procurant que no hi quedi terra. - Detalls: - El camagroc es neteja fàcilment de la pinassa. - El rossinyol és resistent i es neteja bé amb drap. - Les trompetes de la mort poden costar una mica més.
- 2 Tall dels bolets:
- Tallar rossinyols i rovellons en tires petites per facilitar el servei. - El camagroc i les trompetes de la mort sovint es poden deixar sencers o només tallar una mica.
- 3 Saltat de bolets:
- En una paella gran, posar les 4 cullerades d’oli restants. - Picar fí i petit els alls i sofregir-los lleugerament. - Afegir els bolets i deixar-los coure fins que: - Deixin anar el seu suc. - Aquest suc es redueixi i espesseixi una mica. - Al final, afegir el julivert picat, donar un parell de voltes i reservar.
3.6. Cocció final i servei del llom
- 1 Quan el llom ja és fred, retirar el cordill.
- 2 Tallar-lo completament seguint els talls marcats, obtenint lloms individuals farcits d’ametlla.
- 3 Tornar a posar els talls a la cassola amb el suquet de llet de cibada, llimona i canyella.
- 4 Si cal, afegir una mica més de llet de cibada per cobrir bé els talls.
- 5 Coure uns 10 minuts més, el temps just per:
- Escalfar bé els talls. - Deixar que la ametlla es barregi amb la llet i doni més cremositat. - Evitar que el llom es ressequi.
El resultat és un llom melós, ple de trossets d’ametlla, amb una salsa cremosa on destaquen:
- El gust suau i cremós de la llet de cibada.
- L’aroma fresca de la llimona.
- El toc de canyella.
La Mercè destaca que quan el va servir ningú va notar que no era llet de vaca.
4. Propietats nutricionals i saludables dels bolets
4.1. Composició nutricional bàsica
Els bolets pertanyen al regne dels fongs i són un aliment baix en calories.
- Contingut aproximat:
- Aigua: 90 % - Hidrats de carboni: 4 % - Fibra: 2 % - Proteïna: 2 % - Greix: pràcticament inexistent
Des del punt de vista nutricional, s’assemblen molt a les verdures.
4.2. Minerals i vitamines
- Minerals destacats:
- Iode: essencial per al funcionament de la tiroide. - Fòsfor: reforça l’estructura dels ossos. - Potassi: necessari per a l’activitat muscular.
- Vitamines:
- Grup B (B2, B3): intervenen en el metabolisme cel·lular. - Vitamina A: essencial per a la visió. - Ergosterol: substància vegetal que al ronyó es transforma en vitamina D activa.
"La vitamina D activa és capdalt per al bon funcionament de l'organisme perquè té una acció antiviral i antitumoral important."
4.3. Propietats anticancerígenes i sobre la microbiota
- Els bolets tenen propietats anticancerígenes, especialment
- Preventives del càncer de pit.
- Es menciona la doctora Odile Fernández, supervivent de càncer i autora de Mis recetas anticáncer, que inclou els bolets dins dels aliments anticàncer.
- També tenen funció prebiòtica:
- Alimenten la flora intestinal sana. - Ajuda a mantenir activa la microbiota.
"Ara que se'n parla tant de la microbiota, [els bolets] van molt bé per a la microbiota."
4.4. Tradició i formes de consum
- El consum de bolets és molt antic:
- Ja present a l’antiga Grècia i Roma. - També a l’edat mitjana.
- Actualment, formen part de la tradició culinària i es poden consumir:
- Frescos de temporada. - Congelats. - Dessecats. - En conserva. - Fins i tot en pols.
- Es poden cuinar de moltes maneres:
- A la brasa, en estofats, com a acompanyament o com a plat principal.
5. Llet de vaca vs beguda de cibada
5.1. Reflexió sobre l’ús de la llet de vaca en adults
La Mercè exposa una crítica a la idea que els adults necessiten prendre llet de vaca:
- En una xerrada amb una dietista naturista, es va remarcar que cap animal adult beu llet.
- Es planteja que els humans tampoc haurien de consumir-la de manera habitual, especialment la gent gran:
- Sovint tenen problemes digestius. - La llet de vaca pot no ser beneficiosa en aquesta etapa.
5.2. El calci: mites i fonts alternatives
Es qüestiona la creença que la llet de vaca és imprescindible per als ossos.
- En zones amb alt consum de làctics (Europa, EUA) també hi ha alta fragilitat òssia.
- El calci també es troba en molts altres aliments, vegetals i animals.
5.2.1. Fonts vegetals de calci (per 100 g)
- Sèsam: 975 mg
- Sèsam en gra bullit: 280 mg
- Ametlles: 254 mg
- Figues seques: 170 mg
- Bledes: 160 mg
- Cigrons: 149 mg
- Pa integral: 100 mg
5.2.2. Fonts animals de calci (per 100 g o unitat aproximada)
- Formatge gruyère: 1.100 mg (molt elevat, però també molt gras).
- Sardines: 240 mg
- Bessuc (peix): 140 mg
- Rovell d’ou: 225 mg
Comparativa amb làctics:
- Gots de llet de vaca: ~125 mg de calci.
- Iogurt natural: ~122 mg.
- Formatge fresc: 61 mg.
- Formatge sencer: 55 mg.
"Amb el que veieu, podeu compensar el calci ràpidament" combinant altres aliments.
La Mercè comenta el seu cas d’osteoporosi:
- El problema no és la manca de calci sinó que no se li adereix bé a l’os, tot i tenir calci alt en analítiques.
- No beu llet de vaca i, tot i això, no li falta calci a nivell analític.
5.3. Lactosa i altres components problemàtics
- S’indica que aproximadament un 70 % de la població adulta mundial no és capaç de digerir bé la lactosa, un sucre present a la llet.
- Els làctics de vaca contenen una proteïna que en la digestió allibera un pèptid anomenat beta-casomorfin-7:
- Té efectes proinflamatoris. - Pot alentir el trànsit intestinal.
5.4. Beneficis de la beguda de cibada
La beguda de cibada (llet de cibada o d’avena) és una alternativa molt estesa i ben acceptada.
- Gust i textura:
- Té un gust i textura agradables al paladar. - Aporta cremositat a salses com la beixamel o la salsa del llom.
- Propietats nutricionals de la cibada:
- Cereal amb propietats molt interessants. - Conté beta-glucans, una fibra fermentable molt beneficiosa: - Afavoreix la salut intestinal. - Rica en minerals: - Ferro - Magnesi - Potassi - Fòsfor
- Tolerància digestiva:
- Suele ser ben tolerada per persones amb problemes digestius o intoleràncies.
5.5. Com triar una bona beguda de cibada
- Atenció al mercat actual:
- Hi ha moltes marques de begudes vegetals. - Cal mirar les etiquetes.
- Recomanacions:
- Triar begudes amb alta proporció de cibada. - Evitar que portin sucres afegits. - Prioritzar versions ecològiques per evitar processos industrials agressius i afegits no desitjats.
- Algunes persones prefereixen elaborar la beguda de cibada a casa per controlar:
- La quantitat de cereal. - L’absència de sucres i additius.
"També hi ha molta gent que se l'acaba fent a casa perquè no tingui sucres."
6. Tancament: refrany i música
6.1. Refrany relacionat amb els bolets
La Mercè comparteix un refrany tradicional de temporada de tardor:
"A l'octubre mullat, assolellat i fred, ha sortit el bolet."
Relaciona el temps de tardor (pluja, sol i fred) amb la bona sortida de bolets.
6.2. Cançó escollida
Per acabar el programa, la Mercè tria una cançó del grup Oques Grasses:
- Cançó: "Plora i riu".
- Sonen fragments de la lletra durant els segons finals de l’àudio.
El programa es tanca amb agraïments a la Mercè per la recepta i les explicacions, i amb una salutació de l’equip des de Ràdio Molins de Rei, anunciant la propera emissió.
"Fins la pròxima setmana a dos quarts d'una. Que tingueu molt bona setmana."
Temes principals tractats
- Cuina saludable i hàbits culinaris:
- Tècniques de cocció saludables. - Ús d’oli d’oliva verge extra. - Reducció de fregits, refinats, sucres i greixos animals.
- Recepta saludable de llom amb llet de cibada i bolets:
- Adaptació d’una recepta tradicional (llom amb llet) substituint llet de vaca per beguda de cibada. - Ús d’ametlles i bolets de temporada.
- Propietats nutricionals i anticancerígenes dels bolets:
- Contingut baix en calories, ric en minerals i vitamines. - Relació amb la prevenció del càncer, especialment de mama. - Efecte prebiòtic i beneficis per a la microbiota.
- Reflexió crítica sobre el consum de llet de vaca:
- Mites sobre el calci i la salut òssia. - Intolerància a la lactosa i efectes inflamatoris.
- Begudes vegetals de cibada com a alternativa:
- Propietats de la cibada (beta-glucans, minerals). - Criteris per triar begudes vegetals més saludables.
Interlocutors
- Presentadora del programa (no s’especifica el nom dins del fragment).
- Mercè Sallés, voluntària de PICAM i col·laboradora del programa.
Tags
Seccions de l’episodi
[Nota: els temps es basen en els timestamps proporcionats i marquen l’inici i final aproximats de cada bloc temàtic.]
- 1 Presentació del programa Picama i tema del dia
- Inici: 14 s - Final: 68 s - Títol de la secció: Presentació de Picama i introducció de la Mercè - Resum: Es presenta Picama, magazín setmanal sobre salut i prevenció del càncer de l’associació PICAM. Es presenta també la Mercè Sallés com a voluntària i col·laboradora, i s’anuncia que explicarà una nova recepta saludable.
- 2 Recomanacions generals de cuina saludable
- Inici: 68 s - Final: 188 s - Títol de la secció: Com cuinar de manera més saludable - Resum: La Mercè explica que parteix de la cuina mediterrània però amb ajustos per fer-la més saludable. Recomana productes ecològics, de proximitat i de temporada, evitar precuinats i refinats, prioritzar tècniques com bullits, vapor, forn, planxa i ofegat i controlar la temperatura de l’oli per evitar compostos tòxics.
- 3 Ús de panela, cereals integrals i oli d’oliva verge extra
- Inici: 168 s - Final: 229 s - Títol de la secció: Substitucions saludables: sucre, farines i greixos - Resum: Es proposa substituir sucre refinat per panela i reduir-ne la quantitat, i fer servir farines i cereals integrals. La Mercè defensa l’ús d’oli d’oliva verge extra, primera prensada en fred, pel seu efecte sobre el colesterol i la salut cardiovascular, i explica que s’aprofita més que un oli refinat.
- 4 Greixos animals vs oli d’oliva i alternativa per a la beixamel
- Inici: 229 s - Final: 300 s - Títol de la secció: Evitar mantegues i margarines: fer beixamel amb oli i llet de cibada - Resum: Es recomana no utilitzar mantegues ni margarines per ser greixos animals o processats. Per a salses com la beixamel, es proposa utilitzar oli d’oliva i, si es vol, llet de cibada com a alternativa a la llet de vaca, aconseguint la mateixa cremositat.
- 5 Introducció de la recepta de llom amb llet de cibada i bolets
- Inici: 300 s - Final: 421 s - Títol de la secció: Presentació del llom amb llet de cibada i bolets - Resum: La Mercè presenta una recepta especial: llom de porc amb llet però sense llet de vaca, substituïda per llet de cibada. Aclareix que el porc és carn vermella i comenta que farà servir el llom, part menys greixosa. Acompanya la recepta amb un remenat de bolets de temporada.
- 6 Ingredients del llom amb cibada i bolets
- Inici: 421 s - Final: 552 s - Títol de la secció: Ingredients per al llom farcit i el remenat de bolets - Resum: Detall dels ingredients per a 4 persones: peca de llom amb 16 talls marcats, ametlla torrada, llet de cibada, bolets variats (camagrocs, trompetes de la mort, rossinyols, rovellons), 8 cullerades d’oli d’oliva, llimona, alls, julivert, sal i pebre. Es menciona la possibilitat d’usar bolets cultivats (xampinyó portobello, shitake) fora de temporada.
- 7 Preparació del llom farcit d’ametlla i primera cocció amb cibada
- Inici: 552 s - Final: 752 s - Títol de la secció: Elaboració del llom amb ametlles, llimona i canyella - Resum: S’explica, pas a pas, com salar i empebrar el llom marcat, preparar una pasta d’ametlla i llet de cibada espessa, farcir-ne els espais entre talls, lligar la peca amb cordill, i coure-la en una cassola amb oli, pela de llimona i mitja branca de canyella. Es deixa el llom enrossir i després es cobreix parcialment amb llet de cibada, coent-ho uns 15 minuts abans de deixar-ho refredar.
- 8 Neteja i cocció dels bolets
- Inici: 752 s - Final: 890 s - Títol de la secció: Neteja i saltat dels bolets - Resum: La Mercè explica com netejar els bolets (preferiblement amb drap humit o pinzell per evitar excés d’aigua) i com tallar-los. Detalla la cocció en una paella amb oli i all picat, deixant que deixin anar el suc fins que redueixi i afegint el julivert picat al final, després de veure que la salsa és una mica més espessa.
- 9 Cocció final del llom i textura de la salsa
- Inici: 890 s - Final: 991 s - Títol de la secció: Tallar el llom i acabat amb salsa cremosa d’ametlla i cibada - Resum: Un cop fred, es treu el cordill del llom, es tallen els talls completament i es tornen a posar a la cassola amb la salsa de llet de cibada. Si cal, s’hi afegeix una mica més de llet. Es cou uns 10 minuts més sense resecar la carn. La ametlla es barreja amb la salsa, aportant cremositat, mentre que la llimona i la canyella donen un gust molt característic. La Mercè destaca que els convidats no van notar que no fos llet de vaca.
- 10 Debat sobre la llet de vaca i presentació del tema dels bolets
- Inici: 991 s - Final: 1065 s - Títol de la secció: Llet de vaca en adults i introducció a les propietats dels bolets - Resum: La Mercè comenta que la gent gran no hauria de beure llet de vaca per la seva mala digestibilitat. Relata la reflexió d’una dietista naturista sobre el fet que cap animal adult pren llet. A partir d’aquí, introdueix el bloc sobre propietats dels bolets i beneficis per a la salut.
- 11 Propietats nutricionals dels bolets: composició i minerals
- Inici: 1065 s - Final: 1124 s - Títol de la secció: Composició nutricional i minerals dels bolets - Resum: Es descriu la composició bàsica dels bolets (molta aigua, pocs hidrats, fibra i una mica de proteïna, sense greix) i els minerals fonamentals (iode per a la tiroide, fòsfor per als ossos, potassi per al múscul), així com les vitamines del grup B, la vitamina A i el paper de l’ergosterol en la formació de vitamina D activa.
- 12 Propietats anticancerígenes, microbiota i tradició dels bolets
- Inici: 1124 s - Final: 1209 s - Títol de la secció: Bolets, anticàncer i microbiota - Resum: Es remarca la funció antitumoral de la vitamina D activa i les propietats anticancerígenes dels bolets, especialment en la prevenció del càncer de pit. Es cita la doctora Odile Fernández i es destaca el paper prebiòtic dels bolets sobre la microbiota. També es recorda la tradició històrica del consum de bolets i es comenten diverses formes de conservació i consum (congelats, secs, en conserva, en pols).
- 13 Begudes de cibada com a substitut de la llet de vaca
- Inici: 1231 s - Final: 1315 s - Títol de la secció: Per què substituir la llet de vaca per beguda de cibada - Resum: S’introdueix la beguda de cibada com a substitut de la llet de vaca. Es desmunta la idea que només la llet de vaca aporta calci per als ossos, i s’anuncia que hi ha molts aliments vegetals i animals rics en calci. El diàleg prepara el llistat comparatiu de fonts de calci.
- 14 Fonts de calci vegetals i animals: comparativa amb la llet
- Inici: 1315 s - Final: 1410 s - Títol de la secció: On trobem el calci si reduïm la llet de vaca - Resum: Es llisten, amb xifres aproximades per 100 g, els aliments vegetals rics en calci (sèsam, ametlles, figues seques, bledes, cigrons, pa integral) i també aliments animals (formatge gruyère, sardines, bessuc, rovell d’ou). Es compara amb el contingut de calci de la llet de vaca i altres làctics, mostrant que es pot arribar a les necessitats de calci sense dependre exclusivament de la llet.
- 15 Intolerància a la lactosa i beta-casomorfin-7
- Inici: 1410 s - Final: 1478 s - Títol de la secció: Problemes associats als làctics de vaca - Resum: Es comenta que aproximadament un 70 % de la població adulta mundial no digereix bé la lactosa. També s’explica que els làctics de vaca contenen una proteïna que allibera beta-casomorfin-7 durant la digestió, un pèptid amb efectes proinflamatoris i que pot alentir el trànsit intestinal.
- 16 Beneficis i tria de la beguda de cibada
- Inici: 1478 s - Final: 1545 s - Títol de la secció: Propietats de la cibada i com escollir una bona beguda vegetal - Resum: Es descriu la beguda de cibada com una de les begudes vegetals més consumides i ben tolerades. S’explica que la cibada conté beta-glucans (fibra fermentable beneficiosa) i és rica en ferro, magnesi, potassi i fòsfor. S’adverteix sobre la presència de sucres afegits i baixa proporció de cereal en algunes marques, i es recomanen begudes ecològiques o, fins i tot, fer-les a casa per evitar sucres i processos industrials.
- 17 Refrany sobre bolets, cançó i acomiadament
- Inici: 1545 s - Final: 1733 s - Títol de la secció: Refrany de bolets, Oques Grasses i tancament del programa - Resum: La Mercè comparteix el refrany "A l'octubre mullat, assolellat i fred, ha sortit el bolet". Tot seguit, sona la cançó "Plora i riu" d’Oques Grasses. El programa es tanca amb agraïments a la Mercè per la recepta i les explicacions sobre els bolets, i amb la salutació de l’equip de Ràdio Molins de Rei, anunciant la propera emissió.
- 18 Inici del bloc informatiu aliè al programa
- Inici: 1763 s - Final: 1780 s (aprox.) - Títol de la secció: Inici de Notícies en Xarxa (fora de Picama) - Resum: S’inicia el bloc de "Notícies en xarxa" amb presentació de la locutora Maria Lara. Aquest segment no forma part del contingut del programa Picama, sinó de la graella informativa general de la ràdio.