Una finestra oberta al Món del 25/11/2025 — Dret a la vida, trauma post‑avort i karma

Resum general del programa

Aquest episodi d’Una finestra oberta al Món a Ràdio Molins de Rei gira al voltant d’un tema central: l’avortament, des de tres grans mirades complementàries:

• Testimoni personal i associatiu: l’experiència vital de Leire Navaridas, fundadora de l’associació Amasube, que acompanya dones i homes amb trauma post‑avort.

• Debat ètic, legal i terapèutic: reflexions sobre el dret a la vida, el llenguatge institucional (interrupció voluntària de l’embaràs vs. intervenció violenta de l’embaràs), els efectes emocionals i psicosomàtics i les vies de sanació.

• Perspectiva espiritual i kàrmica: a la segona part, el convidat Manuel presenta el seu llibre «El aborto y el karma» i, junt amb altres tertulians, introdueix la idea del karma, la reencarnació i la consciència del fetus.

Entre blocs hi ha les habituals intervencions musicals i una franja informativa amb notícies locals i nacionals, on apareix repetidament Ràdio Molins de Rei com a emissora i es mencionen activitats culturals a Molins de Rei i al Baix Llobregat.

1. Presentació del programa i dels tertulians

1.1. Inici del programa

• El conductor dona la benvinguda al programa Una finestra oberta al Món i saluda un ampli grup de tertulians habituals.

• Ambient distès: alguns estan berenant i hi ha comentaris humorístics que trenquen el gel abans d’entrar en el tema central.

1.2. Presentació de convidats

• Es presenta Ramón, vingut del Papiol, i més endavant el retorn de Manuel, que feia temps que no passava pel programa i que després tindrà un espai propi per parlar del seu llibre.

• També es presenta Leire Navaridas, connectada per telèfon, qui serà la convidada principal per parlar de dret a la vida i avortament.

"Hoy vamos a hablar del derecho a la vida, ¿no?" — Conductor del programa

2. Testimoni de Leire Navaridas i naixement d’Amasube

2.1. Experiència personal d’avortament

Leire explica amb gran cruesa i claredat la seva història:

• Als 26 anys es queda embarassada.

• En aquell moment tenia una mentalitat pro‑avortista i una visió del embarazo com un “marrón” o un “yugo opresor del patriarcado”.

• Decideix avortar de manera freda, comparant-ho amb anar a depilar-se: un tràmit dolorós però assumible per continuar amb els seus plans de vida.

• Anys després, a través de molta teràpia, accepta que en aquell avortament van matar de manera violenta la seva filla.

• Això desencadena una culpa devastadora:

- Sentiments de ser mala dona, mala mare, desalmada, cruel. - Sensació de no merèixer res bo i d’auto‑destrucció emocional.

2.2. Procés de ruptura i reconstrucció

• El seu matrimoni es trenca arran de l’avortament.

• A través del treball interior, Leire aconsegueix:

- Transformar la culpa en amor cap als fills no nascuts. - Reconstruir-se com a dona i obrir-se de nou a l’amor i a la maternitat.

• Coneix una nova parella que, segons ella, estima de veritat les dones i amb qui té un nou fill, viscut com un regal i un motor de vida.

2.3. Naixement de l’associació Amasube

• A partir del seu testimoni, Leire grava una entrevista amb Red Madre que es difon a YouTube.

• La resposta és massiva: moltes dones i també homes li escriuen demanant acompanyament perquè se senten compresos i no jutjats.

• Comença a donar testimoni en col·legis i altres espais.

• El 2023 institucionalitza aquesta tasca creant Amasube, amb dues línies clau:

- Acompanyament (A): suport emocional i espiritual a persones amb trauma post‑avort. - Visibilització (V): fer públic el trauma per denunciar les conseqüències de l’avortament i trencar el silenci.

"Amasube, de hecho, es acompañamiento y visibilización, porque es súper importante visibilizar el trauma post-aborto" — Leire Navaridas

• Subratlla que, com més visibilització hi ha (entrevistes, mitjans), més persones contacten l’associació, i això alhora genera més testimonis valents que passen de víctimes a heroïnes.

3. Trauma post‑avort, culpa i camins de sanació

3.1. El llenguatge: d’“interrupció” a “intervenció violenta”

• Gabriela li demana que expliqui per què rebutja el terme legal interrupción voluntaria del embarazo.

• Leire defensa que és un marc lingüístic enganyós dissenyat per la indústria i la política amb bon màrqueting.

• Proposa rebatejar IVE com a “intervención violenta del embarazo”:

- Reflecteix millor la realitat física i emocional del procediment. - Trenca la idea que es tracta només d’un tràmit neutre.

• Critica que es vengui l’avortament com a:

- feminista, - inocu, - positiu per a la dona.

3.2. Culpa i possibilitat de “sortir del pou”

• El conductor li pregunta si es pot superar un trauma així.

• Leire afirma que sí, basant-se en el seu propi cas:

- Abans: soledat, pessimisme, foscor. - Ara: amor, vida, esperança, optimisme.

• Però remarca que ha estat una “odissea”:

- travessar deserts emocionals, - camps minats, - un procés llarg i dolorós.

• Moltes dones (i alguns homes) encara no arriben a la llum al final del túnel, bé perquè:

- no la veuen, - o, quan veuen que hi és, el camí els fa molta por.

3.3. Perfil de les persones afectades

Des de la seva experiència de 7 anys acompanyant pos‑avort:

• El trauma no afecta només dones pobres o en entorns violents.

• Hi ha també empresàries d’èxit, dones amb diners i carreres potents.

• Element comú:

- Soledat profunda. - Absència de relacions sanes d’intimitat i amor. - Parelles sexuals sense estructura, compromís ni suport real.

3.4. Magnitud del fenomen

• Leire aporta algunes xifres (basades en dades registrades):

- >100.000 avortaments l’any 2024 a Espanya. - Entre 34 i 72 milions anuals al món (parla de forquilla àmplia, però remarca que són molts milions).

• Ho qualifica com la “gran pandèmia del nostre temps”:

- En qualsevol grup humà hi ha algú afectat directament o indirectament per un avortament provocat (propi, d’una amiga, germana, filla…).

3.5. Com es frena? Canvi social i esperança

• Considera que la societat està molt malalta:

- joves desorientats, - nadons enganxats a pantalles, - gent gran sola.

• Torna a una idea central: el sentit de la vida és “estimar i ser estimat”.

• A partir d’aquí, sosté que el sistema actual és insostenible i que hi haurà una reacció.

• És optimista: creu que, com el moviment MeToo va donar veu a víctimes d’abusos, arribarà un moment en què:

- moltes dones explicaran els seus testimonis de post‑avort a gran escala (no només en espais de nic), - i això farà caure el relat de l’avortament com a acte inocu i alliberador.

"Estoy convencida que aunque esto no interese a los grandes medios, al final va a salir, así sea por redes sociales" — Leire Navaridas

4. Dinàmica de parella, responsabilitat masculina i comparació amb el suïcidi

4.1. El paper de la parella masculina

• El conductor pregunta si la seva parella d’aleshores va compartir la decisió d’avortar.

• Leire explica que ell va dir el típic “yo respeto tu decisión”:

- No es va oposar, - però tampoc va assumir un rol actiu de protecció de la vida.

• Ella mateixa reconeix que no li hauria deixat gaire marge, ja que vivia la maternitat com càrrega exclusivament femenina.

• Malgrat tot, ressalta que l’home també és còmplice, encara que sigui per omissió.

4.2. Comparació amb el suïcidi

• Per explicar la seva visió ètica, Leire compara l’avortament amb el suïcidi:

- Si algú vol llançar-se d’un quart pis, ningú diria “respecto la teva decisió” i es quedaria mirant. - El deure humà és intervenir per salvar una vida.

• Extén aquesta lògica al fetus: quan la vida està en perill, no n’hi ha prou amb “respectar”, cal actuar.

5. Aspectes legals, llenguatge jurídic i avortament forçós

5.1. “Interrupció voluntària” vs. realitat clínica

• Leire insisteix que l’etiqueta legal interrupció voluntària de l’embaràs és:

- Enganyosa: transmet la idea que el procés “es pot reprendre” més tard. - Serveix perquè les dones pensin: ara no em convé, ja tindré fills quan em vagi millor.

• Recorda que un embaràs no es pot “reprendre”: quan avortes, aquella vida concreta s’acaba definitivament.

5.2. Manca d’informació i consentiment

• Denuncia que no s’està complint la llei pel que fa al consentiment informat:

- No s’explica a les dones què els faran exactament, - ni com es realitzarà la intervenció, - ni quines poden ser les conseqüències físiques i psicològiques.

• Per això sosté que, encara que signin documents, moltes dones no són realment conscients del que estan consentint.

5.3. Avortament forçós i incompliment de la llei

• Esmenta la reforma de la llei de l’avortament de 2023 a Espanya:

- El únic punt positiu, segons ella, és que es tipifica l’avortament forçós com a delicte.

• Però alhora denuncia que:

- No hi ha protocols ni mesures reals per detectar i prevenir avortaments forçats. - Moltes dones hi van coaccionades per la parella, la mare o fins i tot el pare.

• Exposa també casos en què dones es volen aturar a última hora (fins i tot ja estant a la camilla) i la clínica continua igualment l’avortament, malgrat el seu arrepentiment explícit.

"Se aprovechan de la vulnerabilidad de esas mujeres y entonces las manipulan, como decía, como marionetas o como corderos en matadero" — Leire Navaridas

6. Teràpia, culpa i abordatge psicoemocional

6.1. Mirada terapèutica: culpa i somatitzacions

• Una tertuliana terapeuta pregunta com aborden a Amasube la sanació terapèutica del trauma.

• Aporta dades de la seva pràctica:

- Després d’un avortament, sovint apareixen malalties psicosomàtiques greus: lupus, vitiligen, problemes de pell. - Relaciona la pell amb temes de contacte, separació i maternitat.

• Subratlla que la culpa és el factor que “mata” interiorment la persona, i que els homes de vegades són qui busquen ajuda psicològica abans que les dones.

6.2. De la carta de comiat a la carta de benvinguda

• Leire discrepa del concepte de “tancar” el tema:

- En dols convencionals es recomana escriure cartes d’acomiadament. - En el cas de fills no nascuts, ella proposa l’oposat: una carta de benvinguda.

• Objectiu: integrar el fill avortat a la vida de la mare i/o del pare:

- Acceptar que formes part de la meva família. - Reconèixer una relació espiritual permanent, encara que no hi pugui haver relació física.

"Una madre, hasta que no está activa amando a todos sus hijos, no puede quedar en paz" — Leire Navaridas

6.3. Responsabilitat i alliberament de la culpa

• Un punt clau per alleugerir la culpa és reconstruir la història:

- Com es va arribar a aquell embaràs? - En quin tipus de relació es trobava la parella? - Quines pressions mèdiques, familiars o socials hi havia?

• Moltes dones descobreixen que no van actuar en plena llibertat, sinó com a marionetes d’un entorn hostil.

• En casos de diagnòstic prenatal greu:

- Es descriu com alguns metges gairebé insulten la mare que no vol avortar, acusant-la de egoista o irresponsable.

• En dones vulnerables (violència, precarietat, irregularitat…), el sistema, en lloc d’oferir suport social real, condueix cap a l’avortament com única sortida.

"Hoy día al final, más bien por lo que se tiene que luchar es por el derecho a no abortar" — Leire Navaridas

7. Casos límit: violació, diagnòstic prenatal i nens amb discapacitat

7.1. Avortament després de violació

• Aritz planteja el cas més extrem: embaràs fruit d’una violació.

• Leire defensa que la violència mai no és solució d’una altra violència:

- L’avortament és una “intervenció violenta” que agreuja el trauma de la dona. - Pot deixar seqüeles físiques greus: esterilitat, embarassos ectòpics futurs, complicacions.

• Proposa un enfocament d’acollida i acompanyament intensiu:

- Centrar-se primer en la sanació de la violència sexual. - Explicar que el nadó és innocent de l’acte del pare. - Emfatitzar que un embaràs complet és més positiu per a la salut reproductiva de la dona que un avortament. - Oferir la via de l’adopció si ella no pot o no vol criar-lo.

• Explica un cas recent:

- Noia violada pel padrastre, amb la mare en fase terminal de càncer. - Decideix continuar l’embaràs i ara el nadó és la seva principal font d’amor i sentit vital.

7.2. Diagnòstics prenatals greus

• Albert planteja què passa si la mare rep una amniocentesi o prova similar amb diagnòstic de grans deformitats o discapacitat severa.

• Leire respon en dos nivells:

1. 1 Nivell humà i ètic:

- “Vingui com vingui, és el teu fill.” - Un fill malalt no hauria de ser menys desitjable que un de sa.

1. 2 Nivell mèdic i pràctic:

- Molts diagnòstics són equivocats: casos de bebès anunciats com quasi monstres que neixen sans. - Altres vegades sí que hi ha patologies molt greus i el nadó pot morir intrauterí o poc després de néixer.

• Diferència clau, segons Leire:

- Acompanyar la vida fins al final, encara que sigui breu, i acomiadar-se amb amor. - Vs. Programar una mort violenta a la clínica, la qual genera un pes psicològic i moral molt més gran per als pares.

• Explica el cas d’una parella jove amb diagnòstic molt greu:

- Inicialment abocats a l’avortament per pressió sanitària. - A través d’Amasube, els deriven a especialistes (Clínica Universitat de Navarra, Fundació Jérôme Lejeune). - En trobar suport i opcions, decideixen no avortar i viuen l’embaràs amb una alegria inesperada.

7.3. Nens amb síndrome de Down i paper del sistema

• Es debat sobre els cribratges prenatals i la freqüència de proves com l’amniocentesi.

• Leire recorda que el genetista Jérôme Lejeune va descobrir la trisomia 21 per millorar l’atenció mèdica, no per justificar l’eugenèsia.

• Apunta que avui hi ha:

- Intervencions prenatals que poden salvar vides, - Però el sistema usa sovint la informació per recomanar l’avortament en lloc de preparar el millor seguiment mèdic.

• Gabriela afegeix una lectura espiritual i sistèmica:

- Un fill amb discapacitat pot venir amb una “missió de reparació” dins el sistema familiar (teràpia sistèmica). - És un acte d’amor immens que pot elevar la consciència del llinatge.

8. Dimensió espiritual, karma i consciència del fetus

8.1. Intervenció de Manuel i el llibre “El aborto y el karma”

A la segona part del programa, Manuel presenta el seu llibre «El aborto y el karma»:

• Treball conjunt de:

- un vident, - una mèdium, - un especialista en hipnosi regressiva, - i un exorcista laic.

• Objectiu: aportar experiències sobre avortament i karma des d’una perspectiva espiritual i esotèrica.

"Quien aborta no solo impide dar la oportunidad de renacer a un espíritu para que pueda evolucionar, sino que también echa por la borda todo el trabajo de los ángeles" — Fragment del text de Francisco / filosofia oculta, alineat amb el que defensa Manuel

• Manuel afirma que:

- L’ànima s’incorpora al fetus cap a la setena setmana de gestació. - A partir d’aquí hi ha consciència intel·ligent al fetus.

• Fa una crida a metges i psiquiatres perquè investiguin amb hipnosi per verificar aquests plantejaments.

8.2. Hipnosi regressiva i record intrauterí

• Manuel narra experiments d’hipnosi regressiva on:

- Persones revisiten el període al seno matern. - Detecten esdeveniments com caigudes per escales durant l’embaràs, després confirmats per les mares.

• Es conclou que:

- El fetus registra experiències i emocions. - La consciència pot percebre i memoritzar agressions o intents d’avortament.

• Una tertuliana aporta el seu propi cas: odiava la mare sense entendre per què, i sota hipnosi descobreix que la mare prenia herbes adelgazants sense saber que estava embarassada. El fetus ho vivia com un atac a la seva vida.

8.3. Karma i responsabilitat espiritual

• Manuel sosté que:

- L’avortament genera karma ineludible, independentment de si la persona en és conscient o no. - Aquest karma s’haurà de pagar en vides futures, tant si es viu amb culpa com si es banalitza l’acte.

• Idea de la “cazuela de karma”:

- Les nostres accions acumulen “deute kàrmic”. - Si “menjem moltes culleres” (moltes faltes greus en poc temps), les conseqüències poden ser molt dures en la propera reencarnació (malalties, discapacitats, patiment).

• També s’apunta que:

- El fetus té una ànima “assignada” des de la concepció. - Encara que l’ànima no s’integri plenament fins unes setmanes després, el projecte de vida ja hi és.

• Algunes tertulianes afegeixen que, quan un nen és avortat, l’ànima acostuma a tornar al mateix arbre familiar (com a nét, nebot, etc.) per complir la seva missió.

8.4. Educació, consciència i responsabilitat social

• Ramón, vinculat al món educatiu, planteja un altre angle:

- Ha vist mala educació i desatenció extrema en moltes famílies. - Es pregunta si alguns pares haurien de tenir dret a tenir fills, donades les seves mancances.

• Leire replica que:

- Això no justifica relacionar-ho directament amb l’avortament. - Si de cas, caldria educar en responsabilitat prèvia (no deixar la parella embarassada fins que estigui preparada) i reforçar sobretot la capacitat d’estimar, no només de “educar en les formes”.

• Tots coincideixen que el nivell de consciència i coneixement espiritual de la societat és baix i que això facilita la manipulació i les decisions preses des de la por i la ignorància.

9. Leire, agenda i contacte d’Amasube

Cap al final de la seva intervenció, Leire:

• Anuncia que serà a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) en un acte sobre maternitat i bioètica.

• Dona el contacte d’Amasube:

- Web: amasv.org - Correu i WhatsApp disponibles al web.

• Reitera que:

- L’acompanyament i l’assessorament són gratuïts. - També ofereix xerrades en col·legis i espais que la convidin.

"Estamos plenamente entregados y comprometidos a revertir esta situación, a que ninguna mujer embarazada se vea abocada al aborto" — Leire Navaridas

10. Franja informativa i publicitat local

Entre la primera i la segona part del debat s’emet el bloc de Notícies en xarxa i falques locals de Ràdio Molins de Rei:

10.1. Notícies generals i polítiques

• Pacte català contra les violències masclistes, amb focus en la violència digital.

• Debat sobre la compra especulativa d’habitatge i limitacions legals.

• Informació sobre Esquerra Barcelona, tarifes d’aigua a l’Àrea Metropolitana, etc.

10.2. Agenda cultural i social de Molins de Rei i entorn

• Activitats de cinema, xerrades de geologia al Baix Llobregat, actes solidaris (Posa’t la gorra), espectacles infantils a la Peni.

• Informació de farmàcia de guàrdia.

• Falques de programes de Ràdio Molins de Rei (Generació Chic, espots sobre educació i cursos digitals, etc.).

Aquesta franja re-situa l’oient en el context de Molins de Rei i reforça el paper de Ràdio Molins de Rei com a emissora de proximitat.

11. Tancament amb espiritualitat, Papiol i cultura

11.1. Intervenció de Francisco: filosofia oculta i família

• Francisco llegeix un text basat en ensenyances ocultes sobre:

- Karma familiar i rols canviants (el fill d’avui pot haver estat el pare en una altra vida). - Predestinació de matrimonis i fills per resoldre deutes kàrmics. - Deure d’ajudar fills i familiars per evitar haver de reencarnar junts repetidament.

• Enllaça amb l’avortament:

- Impedir el naixement d’un fill és trencar un pla de reparació kàrmica. - El qui avorta “va contra les lleis de Déu” i haurà d’afrontar les conseqüències.

11.2. Cultura al Papiol i exposició Ferran Rocabón

• Ramón explica breument una doble exposició al Papiol dedicada al pintor Ferran Rocabón:

- Obra molt espiritual, amb cels, lletres hebrees, arquitectures i geometries. - Una part a la sala L’Etzella i una altra a la biblioteca.

• Destaca la voluntat del Papiol de potenciar la cultura i l’art i com el municipi “s’apropia” simbòlicament del pintor, enterrat a Rocas Blancas.

11.3. Tertúlia final: colors de l’ànima i reencarnacions

• Manuel comenta que pot “veure el color de l’ànima” de les persones i fins i tot detectar entitats negatives.

• Esmenta l’ànima de color blau (més de mil reencarnacions) i fa broma dient que això implica ser una “ànima molt vella”.

• René aporta que ha passat per moltes tradicions religioses (catòlic, protestant, mormó, musulmà, jueu) i es mostra interessat en la visió del karma i els fills com a karma.

• El programa acaba amb to distès, agraint la participació i deixant la porta oberta a futures emissions dedicades específicament al tema avortament i karma i a noves visites de Manuel.

12. Idees clau del programa

• Avortament com a trauma: lluny del relat d’“operació menor”, el programa recull testimonis i dades que el mostren com un xoc profund emocional, espiritual i relacional.

• Culpa vs. victimització: la feina d’Amasube consisteix a:

- Fer visible el trauma, - Acompanyar perquè la persona deixi de sentir-se “monstre culpable” i es vegi també com a víctima d’un sistema que l’ha abocat a l’avortament.

• Llenguatge i política: critiquen el marc de “interrupció voluntària” i reclamen parlar de violència i pressió social en lloc de llibertat neutra.

• Responsabilitat masculina: el “yo respeto tu decisión” és vist com una fugida de responsabilitat; l’home també ha de comprometre’s en la protecció de la vida i el suport a la dona.

• Casos límit (violació, malformacions): fins i tot aquí, Leire defensa que la resposta no és més violència sinó més acompanyament, encara que acabi en adopció.

• Dimensió espiritual: bona part del programa gira al voltant de karma, reencarnació i consciència prenatal, introduint un debat que transcendeix l’ètica laica i posa l’èmfasi en les conseqüències a llarg termini de les decisions presents.

• Paper de Ràdio Molins de Rei i Una finestra oberta al Món: el programa es consolida com un espai de tertúlia profunda on es poden tractar temes delicats (avortament, mort, espiritualitat) amb testimonis personals i veus diverses, alhora que manté l’arrelament a Molins de Rei i al seu entorn cultural.