Un programa que ens obre les portes a les diferents cultures del món que conviuen a la nostra vila. Col·laboradors: Mari Carmen Valle, Yari Hernández, Gloria Reyes, Lirio Ruiz, Martin Paulus, Federic LLansó, Joan Ganduxé, Jordi Salat i Jorge Nahmanovici.
Un programa que ens obre les portes a les diferents cultures del món que conviuen a la nostra vila. Conduït per Carles Lopez amb Mari Carmen Valle, Yari Hernández, Gloria Reyes, Lirio Ruiz, Martin Paulus, Federic LLansó, Joan Ganduxé, Jordi Salat i Jorge Nahmanovici.
Un programa que ens obre les portes a les diferents cultures del món que conviuen a la nostra vila. Conduït per Carles Lopez amb Mari Carmen Valle, Yari Hernández, Gloria Reyes, Lirio Ruiz, Martin Paulus, Federic LLansó, Joan Ganduxé, Jordi Salat i Jorge Nahmanovici.
L’episodi d’Una finestra oberta al Món gira al voltant del moviment Tribus Conscientes i de la necessitat de recuperar comunitat, intimitat i connexió amb la natura en plena cultura moderna, urbanitzada i digitalitzada. Marc Joseph explica com les tribus conscients reinventen la família extensa: són famílies escollides de 20–30 persones, sense jerarquia fixa, unides per un camí compartit d’autoconeixement i per la pràctica de les relacions conscients, que combina meditació, respiració i diàleg des de la presència per veure l’altre com una expressió única del gran misteri. Aquest treball interior ha de transformar també la vida diària: consum, alimentació, manera de viure i de compartir recursos. Les tribus poden néixer al barri o al poble on ja vivim i són llavors d’una nova cultura, en xarxa amb altres tribus. El programa inclou una secció de Francisco sobre l’evolució espiritual de minerals, vegetals, animals i humans, i el paper de les mascotes. A la part final, el sembrador de llavors Kiko Barranco exposa la seva tasca de recuperació de llavors autòctones i defensa que cultivar la terra i la consciència és una forma molt pragmàtica de comunitat. Tots tres coincideixen que cal sembrar tant consciència com llavors reals, des de petits gestos quotidians fins a noves formes de viure en tribu.
L'episodi del programa Una finestra oberta al Món de Ràdio Molins de Rei ofereix una profunda reflexió sobre l'avortament i el karma des d'una perspectiva espiritual i esotèrica. A través de la intervenció de Manuel Paracuellos i altres tertulians, s'analitza com l'ànima s'integra en el cos físic i quines són les conseqüències de trencar aquest procés vital segons la llei de la causalitat. El diàleg transita per l'ús de la hipnosi com a eina de consciència, la definició del libre albedrío i la importància del grup d'almes en el procés de reencarnació. També es dedica un espai a l'ètica de la vida, el respecte pels qui vénen amb missions especials, com els nens amb síndrome de Down, i la pau en la transcendència final cap al món espiritual.
Resum general del programa Aquest episodi d’Una finestra oberta al Món a Ràdio Molins de Rei gira al voltant d’un tema central: l’avortament, des de tres grans mirades complementàries: • Testimoni personal i associatiu: l’experiència vital de Leire Navaridas, fundadora de l’associació Amasube, que acompanya dones i homes amb trauma post‑avort. • Debat ètic, legal i terapèutic: reflexions sobre el dret a la vida, el llenguatge institucional (interrupció voluntària de l’embaràs vs. intervenció violenta de l’embaràs), els efectes emocionals i psicosomàtics i les vies de sanació. • Perspectiva espiritual i kàrmica: a la segona part, el convidat Manuel presenta el seu llibre «El aborto y el karma» i, junt amb altres tertulians, introdueix la idea del karma, la reencarnació i la consciència del fetus. Entre blocs hi ha les habituals intervencions musicals i una franja informativa amb notícies locals i nacionals, on apareix repetidament Ràdio Molins de Rei com a emissora i es mencionen activitats culturals a Molins de Rei i al Baix Llobregat. 1. Presentació del programa i dels tertulians 1.1. Inici del programa • El conductor dona la benvinguda al programa Una finestra oberta al Món i saluda un ampli grup de tertulians habituals. • Ambient distès: alguns estan berenant i hi ha comentaris humorístics que trenquen el gel abans d’entrar en el tema central. 1.2. Presentació de convidats • Es presenta Ramón, vingut del Papiol, i més endavant el retorn de Manuel, que feia temps que no passava pel programa i que després tindrà un espai propi per parlar del seu llibre. • També es presenta Leire Navaridas, connectada per telèfon, qui serà la convidada principal per parlar de dret a la vida i avortament. "Hoy vamos a hablar del derecho a la vida, ¿no?" — Conductor del programa 2. Testimoni de Leire Navaridas i naixement d’Amasube 2.1. Experiència personal d’avortament Leire explica amb gran cruesa i claredat la seva història: • Als 26 anys es queda embarassada. • En aquell moment tenia una mentalitat pro‑avortista i una visió del embarazo com un “marrón” o un “yugo opresor del patriarcado”. • Decideix avortar de manera freda, comparant-ho amb anar a depilar-se: un tràmit dolorós però assumible per continuar amb els seus plans de vida. • Anys després, a través de molta teràpia, accepta que en aquell avortament van matar de manera violenta la seva filla. • Això desencadena una culpa devastadora: - Sentiments de ser mala dona, mala mare, desalmada, cruel. - Sensació de no merèixer res bo i d’auto‑destrucció emocional. 2.2. Procés de ruptura i reconstrucció • El seu matrimoni es trenca arran de l’avortament. • A través del treball interior, Leire aconsegueix: - Transformar la culpa en amor cap als fills no nascuts. - Reconstruir-se com a dona i obrir-se de nou a l’amor i a la maternitat. • Coneix una nova parella que, segons ella, estima de veritat les dones i amb qui té un nou fill, viscut com un regal i un motor de vida. 2.3. Naixement de l’associació Amasube • A partir del seu testimoni, Leire grava una entrevista amb Red Madre que es difon a YouTube. • La resposta és massiva: moltes dones i també homes li escriuen demanant acompanyament perquè se senten compresos i no jutjats. • Comença a donar testimoni en col·legis i altres espais. • El 2023 institucionalitza aquesta tasca creant Amasube, amb dues línies clau: Acompanyament (A): suport emocional i espiritual a persones amb trauma post‑avort. Visibilització (V): fer públic el trauma per denunciar les conseqüències de l’avortament i trencar el silenci. "Amasube, de hecho, es acompañamiento y visibilización, porque es súper importante visibilizar el trauma post-aborto" — Leire Navaridas • Subratlla que, com més visibilització hi ha (entrevistes, mitjans), més persones contacten l’associació, i això alhora genera més testimonis valents que passen de víctimes a heroïnes. 3. Trauma post‑avort, culpa i camins de sanació 3.1. El llenguatge: d’“interrupció” a “intervenció violenta” • Gabriela li demana que expliqui per què rebutja el terme legal interrupción voluntaria del embarazo. • Leire defensa que és un marc lingüístic enganyós dissenyat per la indústria i la política amb bon màrqueting. • Proposa rebatejar IVE com a “intervención violenta del embarazo”: - Reflecteix millor la realitat física i emocional del procediment. - Trenca la idea que es tracta només d’un tràmit neutre. • Critica que es vengui l’avortament com a: - feminista, - inocu, - positiu per a la dona. 3.2. Culpa i possibilitat de “sortir del pou” • El conductor li pregunta si es pot superar un trauma així. • Leire afirma que sí, basant-se en el seu propi cas: - Abans: soledat, pessimisme, foscor. - Ara: amor, vida, esperança, optimisme. • Però remarca que ha estat una “odissea”: - travessar deserts emocionals, - camps minats, - un procés llarg i dolorós. • Moltes dones (i alguns homes) encara no arriben a la llum al final del túnel, bé perquè: - no la veuen, - o, quan veuen que hi és, el camí els fa molta por. 3.3. Perfil de les persones afectades Des de la seva experiència de 7 anys acompanyant pos‑avort: • El trauma no afecta només dones pobres o en entorns violents. • Hi ha també empresàries d’èxit, dones amb diners i carreres potents. • Element comú: - Soledat profunda. - Absència de relacions sanes d’intimitat i amor. - Parelles sexuals sense estructura, compromís ni suport real. 3.4. Magnitud del fenomen • Leire aporta algunes xifres (basades en dades registrades): >100.000 avortaments l’any 2024 a Espanya. Entre 34 i 72 milions anuals al món (parla de forquilla àmplia, però remarca que són molts milions). • Ho qualifica com la “gran pandèmia del nostre temps”: En qualsevol grup humà hi ha algú afectat directament o indirectament per un avortament provocat (propi, d’una amiga, germana, filla…). 3.5. Com es frena? Canvi social i esperança • Considera que la societat està molt malalta: - joves desorientats, - nadons enganxats a pantalles, - gent gran sola. • Torna a una idea central: el sentit de la vida és “estimar i ser estimat”. • A partir d’aquí, sosté que el sistema actual és insostenible i que hi haurà una reacció. • És optimista: creu que, com el moviment MeToo va donar veu a víctimes d’abusos, arribarà un moment en què: moltes dones explicaran els seus testimonis de post‑avort a gran escala (no només en espais de nic), i això farà caure el relat de l’avortament com a acte inocu i alliberador. "Estoy convencida que aunque esto no interese a los grandes medios, al final va a salir, así sea por redes sociales" — Leire Navaridas 4. Dinàmica de parella, responsabilitat masculina i comparació amb el suïcidi 4.1. El paper de la parella masculina • El conductor pregunta si la seva parella d’aleshores va compartir la decisió d’avortar. • Leire explica que ell va dir el típic “yo respeto tu decisión”: - No es va oposar, - però tampoc va assumir un rol actiu de protecció de la vida. • Ella mateixa reconeix que no li hauria deixat gaire marge, ja que vivia la maternitat com càrrega exclusivament femenina. • Malgrat tot, ressalta que l’home també és còmplice, encara que sigui per omissió. 4.2. Comparació amb el suïcidi • Per explicar la seva visió ètica, Leire compara l’avortament amb el suïcidi: Si algú vol llançar-se d’un quart pis, ningú diria “respecto la teva decisió” i es quedaria mirant. El deure humà és intervenir per salvar una vida. • Extén aquesta lògica al fetus: quan la vida està en perill, no n’hi ha prou amb “respectar”, cal actuar. 5. Aspectes legals, llenguatge jurídic i avortament forçós 5.1. “Interrupció voluntària” vs. realitat clínica • Leire insisteix que l’etiqueta legal interrupció voluntària de l’embaràs és: Enganyosa: transmet la idea que el procés “es pot reprendre” més tard. Serveix perquè les dones pensin: ara no em convé, ja tindré fills quan em vagi millor. • Recorda que un embaràs no es pot “reprendre”: quan avortes, aquella vida concreta s’acaba definitivament. 5.2. Manca d’informació i consentiment • Denuncia que no s’està complint la llei pel que fa al consentiment informat: No s’explica a les dones què els faran exactament, ni com es realitzarà la intervenció, ni quines poden ser les conseqüències físiques i psicològiques. • Per això sosté que, encara que signin documents, moltes dones no són realment conscients del que estan consentint. 5.3. Avortament forçós i incompliment de la llei • Esmenta la reforma de la llei de l’avortament de 2023 a Espanya: El únic punt positiu, segons ella, és que es tipifica l’avortament forçós com a delicte. • Però alhora denuncia que: No hi ha protocols ni mesures reals per detectar i prevenir avortaments forçats. Moltes dones hi van coaccionades per la parella, la mare o fins i tot el pare. • Exposa també casos en què dones es volen aturar a última hora (fins i tot ja estant a la camilla) i la clínica continua igualment l’avortament, malgrat el seu arrepentiment explícit. "Se aprovechan de la vulnerabilidad de esas mujeres y entonces las manipulan, como decía, como marionetas o como corderos en matadero" — Leire Navaridas 6. Teràpia, culpa i abordatge psicoemocional 6.1. Mirada terapèutica: culpa i somatitzacions • Una tertuliana terapeuta pregunta com aborden a Amasube la sanació terapèutica del trauma. • Aporta dades de la seva pràctica: Després d’un avortament, sovint apareixen malalties psicosomàtiques greus: lupus, vitiligen, problemes de pell. Relaciona la pell amb temes de contacte, separació i maternitat. • Subratlla que la culpa és el factor que “mata” interiorment la persona, i que els homes de vegades són qui busquen ajuda psicològica abans que les dones. 6.2. De la carta de comiat a la carta de benvinguda • Leire discrepa del concepte de “tancar” el tema: En dols convencionals es recomana escriure cartes d’acomiadament. En el cas de fills no nascuts, ella proposa l’oposat: una carta de benvinguda. • Objectiu: integrar el fill avortat a la vida de la mare i/o del pare: Acceptar que formes part de la meva família. Reconèixer una relació espiritual permanent, encara que no hi pugui haver relació física. "Una madre, hasta que no está activa amando a todos sus hijos, no puede quedar en paz" — Leire Navaridas 6.3. Responsabilitat i alliberament de la culpa • Un punt clau per alleugerir la culpa és reconstruir la història: Com es va arribar a aquell embaràs? En quin tipus de relació es trobava la parella? Quines pressions mèdiques, familiars o socials hi havia? • Moltes dones descobreixen que no van actuar en plena llibertat, sinó com a marionetes d’un entorn hostil. • En casos de diagnòstic prenatal greu: Es descriu com alguns metges gairebé insulten la mare que no vol avortar, acusant-la de egoista o irresponsable. • En dones vulnerables (violència, precarietat, irregularitat…), el sistema, en lloc d’oferir suport social real, condueix cap a l’avortament com única sortida. "Hoy día al final, más bien por lo que se tiene que luchar es por el derecho a no abortar" — Leire Navaridas 7. Casos límit: violació, diagnòstic prenatal i nens amb discapacitat 7.1. Avortament després de violació • Aritz planteja el cas més extrem: embaràs fruit d’una violació. • Leire defensa que la violència mai no és solució d’una altra violència: L’avortament és una “intervenció violenta” que agreuja el trauma de la dona. Pot deixar seqüeles físiques greus: esterilitat, embarassos ectòpics futurs, complicacions. • Proposa un enfocament d’acollida i acompanyament intensiu: Centrar-se primer en la sanació de la violència sexual. Explicar que el nadó és innocent de l’acte del pare. Emfatitzar que un embaràs complet és més positiu per a la salut reproductiva de la dona que un avortament. Oferir la via de l’adopció si ella no pot o no vol criar-lo. • Explica un cas recent: Noia violada pel padrastre, amb la mare en fase terminal de càncer. Decideix continuar l’embaràs i ara el nadó és la seva principal font d’amor i sentit vital. 7.2. Diagnòstics prenatals greus • Albert planteja què passa si la mare rep una amniocentesi o prova similar amb diagnòstic de grans deformitats o discapacitat severa. • Leire respon en dos nivells: Nivell humà i ètic: “Vingui com vingui, és el teu fill.” Un fill malalt no hauria de ser menys desitjable que un de sa. Nivell mèdic i pràctic: Molts diagnòstics són equivocats: casos de bebès anunciats com quasi monstres que neixen sans. Altres vegades sí que hi ha patologies molt greus i el nadó pot morir intrauterí o poc després de néixer. • Diferència clau, segons Leire: Acompanyar la vida fins al final, encara que sigui breu, i acomiadar-se amb amor. Vs. Programar una mort violenta a la clínica, la qual genera un pes psicològic i moral molt més gran per als pares. • Explica el cas d’una parella jove amb diagnòstic molt greu: Inicialment abocats a l’avortament per pressió sanitària. A través d’Amasube, els deriven a especialistes (Clínica Universitat de Navarra, Fundació Jérôme Lejeune). En trobar suport i opcions, decideixen no avortar i viuen l’embaràs amb una alegria inesperada. 7.3. Nens amb síndrome de Down i paper del sistema • Es debat sobre els cribratges prenatals i la freqüència de proves com l’amniocentesi. • Leire recorda que el genetista Jérôme Lejeune va descobrir la trisomia 21 per millorar l’atenció mèdica, no per justificar l’eugenèsia. • Apunta que avui hi ha: Intervencions prenatals que poden salvar vides, Però el sistema usa sovint la informació per recomanar l’avortament en lloc de preparar el millor seguiment mèdic. • Gabriela afegeix una lectura espiritual i sistèmica: Un fill amb discapacitat pot venir amb una “missió de reparació” dins el sistema familiar (teràpia sistèmica). És un acte d’amor immens que pot elevar la consciència del llinatge. 8. Dimensió espiritual, karma i consciència del fetus 8.1. Intervenció de Manuel i el llibre “El aborto y el karma” A la segona part del programa, Manuel presenta el seu llibre «El aborto y el karma»: • Treball conjunt de: - un vident, - una mèdium, - un especialista en hipnosi regressiva, - i un exorcista laic. • Objectiu: aportar experiències sobre avortament i karma des d’una perspectiva espiritual i esotèrica. "Quien aborta no solo impide dar la oportunidad de renacer a un espíritu para que pueda evolucionar, sino que también echa por la borda todo el trabajo de los ángeles" — Fragment del text de Francisco / filosofia oculta, alineat amb el que defensa Manuel • Manuel afirma que: L’ànima s’incorpora al fetus cap a la setena setmana de gestació. A partir d’aquí hi ha consciència intel·ligent al fetus. • Fa una crida a metges i psiquiatres perquè investiguin amb hipnosi per verificar aquests plantejaments. 8.2. Hipnosi regressiva i record intrauterí • Manuel narra experiments d’hipnosi regressiva on: Persones revisiten el període al seno matern. Detecten esdeveniments com caigudes per escales durant l’embaràs, després confirmats per les mares. • Es conclou que: El fetus registra experiències i emocions. La consciència pot percebre i memoritzar agressions o intents d’avortament. • Una tertuliana aporta el seu propi cas: odiava la mare sense entendre per què, i sota hipnosi descobreix que la mare prenia herbes adelgazants sense saber que estava embarassada. El fetus ho vivia com un atac a la seva vida. 8.3. Karma i responsabilitat espiritual • Manuel sosté que: L’avortament genera karma ineludible, independentment de si la persona en és conscient o no. Aquest karma s’haurà de pagar en vides futures, tant si es viu amb culpa com si es banalitza l’acte. • Idea de la “cazuela de karma”: Les nostres accions acumulen “deute kàrmic”. Si “menjem moltes culleres” (moltes faltes greus en poc temps), les conseqüències poden ser molt dures en la propera reencarnació (malalties, discapacitats, patiment). • També s’apunta que: El fetus té una ànima “assignada” des de la concepció. Encara que l’ànima no s’integri plenament fins unes setmanes després, el projecte de vida ja hi és. • Algunes tertulianes afegeixen que, quan un nen és avortat, l’ànima acostuma a tornar al mateix arbre familiar (com a nét, nebot, etc.) per complir la seva missió. 8.4. Educació, consciència i responsabilitat social • Ramón, vinculat al món educatiu, planteja un altre angle: Ha vist mala educació i desatenció extrema en moltes famílies. Es pregunta si alguns pares haurien de tenir dret a tenir fills, donades les seves mancances. • Leire replica que: Això no justifica relacionar-ho directament amb l’avortament. Si de cas, caldria educar en responsabilitat prèvia (no deixar la parella embarassada fins que estigui preparada) i reforçar sobretot la capacitat d’estimar, no només de “educar en les formes”. • Tots coincideixen que el nivell de consciència i coneixement espiritual de la societat és baix i que això facilita la manipulació i les decisions preses des de la por i la ignorància. 9. Leire, agenda i contacte d’Amasube Cap al final de la seva intervenció, Leire: • Anuncia que serà a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) en un acte sobre maternitat i bioètica. • Dona el contacte d’Amasube: Web: amasv.org Correu i WhatsApp disponibles al web. • Reitera que: L’acompanyament i l’assessorament són gratuïts. També ofereix xerrades en col·legis i espais que la convidin. "Estamos plenamente entregados y comprometidos a revertir esta situación, a que ninguna mujer embarazada se vea abocada al aborto" — Leire Navaridas 10. Franja informativa i publicitat local Entre la primera i la segona part del debat s’emet el bloc de Notícies en xarxa i falques locals de Ràdio Molins de Rei: 10.1. Notícies generals i polítiques • Pacte català contra les violències masclistes, amb focus en la violència digital. • Debat sobre la compra especulativa d’habitatge i limitacions legals. • Informació sobre Esquerra Barcelona, tarifes d’aigua a l’Àrea Metropolitana, etc. 10.2. Agenda cultural i social de Molins de Rei i entorn • Activitats de cinema, xerrades de geologia al Baix Llobregat, actes solidaris (Posa’t la gorra), espectacles infantils a la Peni. • Informació de farmàcia de guàrdia. • Falques de programes de Ràdio Molins de Rei (Generació Chic, espots sobre educació i cursos digitals, etc.). Aquesta franja re-situa l’oient en el context de Molins de Rei i reforça el paper de Ràdio Molins de Rei com a emissora de proximitat. 11. Tancament amb espiritualitat, Papiol i cultura 11.1. Intervenció de Francisco: filosofia oculta i família • Francisco llegeix un text basat en ensenyances ocultes sobre: Karma familiar i rols canviants (el fill d’avui pot haver estat el pare en una altra vida). Predestinació de matrimonis i fills per resoldre deutes kàrmics. Deure d’ajudar fills i familiars per evitar haver de reencarnar junts repetidament. • Enllaça amb l’avortament: Impedir el naixement d’un fill és trencar un pla de reparació kàrmica. El qui avorta “va contra les lleis de Déu” i haurà d’afrontar les conseqüències. 11.2. Cultura al Papiol i exposició Ferran Rocabón • Ramón explica breument una doble exposició al Papiol dedicada al pintor Ferran Rocabón: Obra molt espiritual, amb cels, lletres hebrees, arquitectures i geometries. Una part a la sala L’Etzella i una altra a la biblioteca. • Destaca la voluntat del Papiol de potenciar la cultura i l’art i com el municipi “s’apropia” simbòlicament del pintor, enterrat a Rocas Blancas. 11.3. Tertúlia final: colors de l’ànima i reencarnacions • Manuel comenta que pot “veure el color de l’ànima” de les persones i fins i tot detectar entitats negatives. • Esmenta l’ànima de color blau (més de mil reencarnacions) i fa broma dient que això implica ser una “ànima molt vella”. • René aporta que ha passat per moltes tradicions religioses (catòlic, protestant, mormó, musulmà, jueu) i es mostra interessat en la visió del karma i els fills com a karma. • El programa acaba amb to distès, agraint la participació i deixant la porta oberta a futures emissions dedicades específicament al tema avortament i karma i a noves visites de Manuel. 12. Idees clau del programa • Avortament com a trauma: lluny del relat d’“operació menor”, el programa recull testimonis i dades que el mostren com un xoc profund emocional, espiritual i relacional. • Culpa vs. victimització: la feina d’Amasube consisteix a: - Fer visible el trauma, - Acompanyar perquè la persona deixi de sentir-se “monstre culpable” i es vegi també com a víctima d’un sistema que l’ha abocat a l’avortament. • Llenguatge i política: critiquen el marc de “interrupció voluntària” i reclamen parlar de violència i pressió social en lloc de llibertat neutra. • Responsabilitat masculina: el “yo respeto tu decisión” és vist com una fugida de responsabilitat; l’home també ha de comprometre’s en la protecció de la vida i el suport a la dona. • Casos límit (violació, malformacions): fins i tot aquí, Leire defensa que la resposta no és més violència sinó més acompanyament, encara que acabi en adopció. • Dimensió espiritual: bona part del programa gira al voltant de karma, reencarnació i consciència prenatal, introduint un debat que transcendeix l’ètica laica i posa l’èmfasi en les conseqüències a llarg termini de les decisions presents. • Paper de Ràdio Molins de Rei i Una finestra oberta al Món: el programa es consolida com un espai de tertúlia profunda on es poden tractar temes delicats (avortament, mort, espiritualitat) amb testimonis personals i veus diverses, alhora que manté l’arrelament a Molins de Rei i al seu entorn cultural.
Resum general del podcast En aquest episodi d’Una finestra oberta al Món a Ràdio Molins de Rei, el programa gira al voltant de tres grans eixos espirituals i humans: • L’experiència de Gabriela Peragallo amb els “Mensajeros del silencio”: missatges escrits que rep des de l’any 2003, que ella atribueix a Déu, al seu fill difunt i a altres seres de llum. • El sentit del silenci i de la connexió espiritual: el silenci com a porta d’entrada a la inspiració, a la sanació emocional i al contacte amb el món espiritual. • La llei de conseqüència i el karma segons la visió d’en Francisco (col·laborador des de Madrid), amb una explicació extensa d’astrologia, lliure albir i evolució de l’ànima. L’episodi combina testimonis personals molt íntims, reflexions espirituals (catolicisme, budisme, visió esotèrica), comentaris sobre sueños premonitorios, àngels custodis i la idea que no estem mai realment sols, encara que físicament ens hi puguem sentir. Entre mig, apareix la franja informativa de Molins de Rei al Dia amb notícies locals i culturals, i falques institucionals de serveis municipals i de la Generalitat de Catalunya. 1. Presentació del programa i convidats Participants a taula • Conductor del programa (Carlos) i col·laboradors habituals: Joan, Albert, Laber, Aris/Arid, Enric. • Convidades: Gabriela Peragallo (escriptora i protagonista del tema espiritual), Julia (amiga d’Aris, amb experiències de somnis i percepcions) i intervenció telefònica de Francisco des de Madrid. "Hoy hablaremos de Mensajeros del silencio… Proyecto cielo." Es recorda que en un programa anterior ja s’havia introduït Proyecto Cielo, el conjunt de missatges que Gabriela rep i ordena. 2. L’inici dels missatges: el fill difunt i la justícia sense misericòrdia 2.1. Origen de l’experiència (any 2003) Gabriela relata com, el 2003, es desperta i troba una mena de carta escrita amb la seva lletra però amb un contingut que no recorda haver redactat. La signa el seu fill Rodrigo, mort tràgicament el 1991 en un incendi als 17 anys. • Ella treballava en tribunals de justícia i havia estudiat Dret. • Explica que va renunciar perquè veia molta justícia però sense misericòrdia: sancions que deixaven famílies sense ingressos (per exemple, retirar un taxi que era l’únic mitjà de vida). • En ple trencament vital i laboral, comencen a aparèixer aquests escrits que no reconeix com a propis. A partir d’aquell 26 de maig de 2003, els missatges es repeteixen i ja no només vénen del fill, sinó de diferents ànimes que han “emigrat al cel”. A aquests continguts se’ls acaba dient profecies. 2.2. Avaluació mèdica i discerniment Gabriela conta que, en sentir-se desbordada i fins i tot pensant que podia estar “trastornada”, es posa en mans d’una comissió de l’Església Catòlica que la deriva a un sacerdot metge. • Passa per exàmens de psiquiatres, psicòlegs, especialistes en PNL, etc. • La conclusió és que no hi ha patologia greu, sinó un estat de trànsit quan escriu. "Uno de los psiquiatras me dijo que yo entraba en un trance, porque yo no me doy cuenta de qué escribo." 2.3. Diferència entre el que ella escriu i el que rep Gabriela mostra dos tipus de fulls: • Textos propis (poemes, pensaments): esborranys amb subratllats, correccions, canvis de puntuació (per exemple, un poema inspirat per la història de Tamara Falcó i la maternitat). • Missatges “rebuts”: fulls nets, cal·ligrafia homogènia, sense ratllades, escrits d’un sol cop. Ella descriu el procés així: • Es desperta amb una força imperativa d’escriure. • No és conscient del contingut mentre escriu i acaba cansada. • Sovint no llegeix immediatament el que ha escrit; ho fa més tard. "Entiendo que es algo que yo no manejo, que viene desde arriba, desde el cielo." "Confianza divina en oportunidad divina" (frase clau que rep sovint). 3. El primer missatge del fill Rodrigo: consol i missió 3.1. Lectura del missatge (26/05/2003) Amb música de fons, Gabriela llegeix el primer missatge rebut del seu fill Rodrigo. Els trets principals són: • Li diu que no està sola, que les grans companyies són espirituals. • Assegura que són diversos éssers els que estan amb ella. • Anuncia que comença una nova tasca: transmetre veritats espirituals per ajudar a assolir pau i prosperitat humana. • Explica que les seves estranyes hores de son són vigilias espirituales. • Li parla del seu racionalisme com a barrera per a la connexió. • Li anuncia que tindrà ajuda humana i que la solitud física serà compensada. "Hoy tu ser espíritu se asoma reveladamente al mundo y dará a conocer verdades espirituales..." "No te preocupes por nada, solo ocúpate." 3.2. Reaccions i interpretacions a taula Els companys comenten que el text sembla escrit: • No només pel fill, sinó per un equip de comunicadors des del cel. • Com si haguessin pensat junts la millor manera d’infondre-li pau i confiança. Aris i altres col·laboradors hi relacionen conceptes com: • Yo superior, Junta Kármica, maestros ascendidos i arxius akàshics. • La idea que és un grup de seres de luz sense límits físics. Enric aporta una visió filosòfica: quan es traspassa el llindar de la mort, no hi ha barreres de temps ni espai, i el sentiment de solitud desapareix; el que anomenem dualitat és propi del món material. 3.3. Dol, solitud i companyia espiritual Gabriela subratlla dues frases essencials del missatge: • “No te sientas sola” • “Las grandes compañías son espirituales” Per a ella, aquest text va ser: • Una clau de sanació del dol per la mort del fill. • Una prova que el fill continua viu en un altre pla i es pot comunicar. Afegeix que això és extrapolable a qualsevol pèrdua (parella, mare, amic): "No veo personas, pero siento una compañía interior que no es física, es espiritual." 4. Profecies, karma personal i responsabilitat 4.1. De funcionària a “mensajera” Gabriela vincula la seva trajectòria en tribunals (28 anys, família d’advocats) amb el gir espiritual: • Se sentia atrapada en una estructura de justícia sense caritat. • La renúncia li provoca fragilitat, dolor i sensació de caiguda: just el que el missatge del fill descriu. "Nos ha sido un poco duro conectar contigo. Es tu racionalidad… Ahora estás más entregada y la conexión ha llegado por el canal de la fragilidad." Ella ho viu com un anunci del seu futur servei espiritual: acabarà treballant per al Vaticà i vivint a Roma gràcies a una profecia rebuda. 4.2. Missatges profètics concrets Gabriela explica alguns casos on els missatges van antecedir esdeveniments importants: • Renúncia del Papa Benet XVI: rep que Déu escollirà un Papa capaç d’un gran gest de grandesa: renunciar. • Maremot d’Àsia: n’hauria rebut avisos previs. • Atemptats terroristes (Atocha 2004 i escola russa): – Escriu un missatge dirigit a les “mujeres madres terroristas” a Espanya el febrer de 2004. – Torna a Xile el 3 de març. – El 11-M passa l’atemptat d’Atocha, i posteriorment un atac a una escola a Rússia, amb participació de dones. "Mensaje dirigido a todas aquellas mujeres madres… Volví a Chile el 3 de marzo… ocho días después se produjo el atentado de Atocha." També menciona que alguns missatges li arriben directament a la ment, com informació sobtada, sense visió ni veus. 4.3. Com es defineix ella mateixa? El conductor li pregunta si es considera mèdium. Ella rebutja diverses etiquetes: • No fa espiritisme ni bruixeria. • No li agrada la paraula canal ni es veu com a mèdium clàssica. • Accepta amb gust el terme “mensajera”: "Mensajera del silencio, porque esto pasa en el silencio." 5. Silenci, meditació i transformació interior 5.1. El silenci com a condició per escoltar Aris i Enric desenvolupen la idea del silenci interior: • En la religió, el silenci és aquietar-se per sentir la presència de Déu. • Quan “som” (no només pensem), podem sentir la presència de l’altre i de la divinitat. • El silenci implica separar-se del soroll extern i del soroll mental, creant espai perquè sorgeixi el missatge. "Si jo estic sent, puc sentir l’altre. És quan hi ha connexió real." Enric hi afegeix una perspectiva corporal: • Cal reduir l’estrès, calmar l’hipotàlem i les amígdales cerebrals. • Parla de relaxar la glàndula pineal per poder estar una hora sense moure’s. • Compara el silenci amb tècniques com el soroll blanc que calma nadons i animals. 5.2. Biologia del silenci Cap al final, Aris fa un resum bio-psicològic del benefici del silenci: • Afavoreix la neurogènesi: creació de noves neurones i, amb això, més capacitat d’aprenentatge i memòria. • Redueix cortisol i adrenalina: menys estrès i ansietat. • Permet un veritable encontre amb un mateix, generant espai perquè emergeixin els dons naturals i la connexió amb el pla espiritual. "El silenci ens deixa espai per crear, connectar i descobrir els nostres dons." 6. Experiències de somnis i presències: testimonis personals 6.1. El fill d’Enric i la mort de l’àvia Enric comparteix l’experiència del seu fill menor: • La seva mare (l’àvia del noi) ingressa en un hospital; ell encara no ho sap. • El fill somia que la veu morir, flotant sobre ella, i veu fins i tot colors de la roba, tipus de llit i nom de l’hospital. • L’endemà, quan Enric li comunica la mort, ell respon que ja ho sabia. • Dies després, somia l’àvia asseguda amb ell en una taula de picnic: – Ella diu que està bé, però que “la comida está un poco fría” i que això canviarà quan vagi a la setena casa (i possiblement l’“octava”). – Descriu com l’àvia es fon com cera. Gabriela interpreta que: • És una profecia i una experiència post-mortem: ànima que es comunica. • La imatge de la cera indica desprendre’s del cos, el vestit corpòri. 6.2. Dons espirituals innats Gabriela insisteix que: • Tots tenim talents espirituals a més dels talents humans. • El problema és que ens racionalitzem i funcionem en mode automàtic (dutxa, feina, factures…), i no deixem entrar el món espiritual. • Sovint cal un cop fort (dol, malaltia, pèrdua) per obrir la porta, com va ser la mort del seu fill o el fill d’Enric. "La humanidad está herida y quiere ser ayudada, pero somos tan racionales que no abrimos la porta." 6.3. Experiències de Julia i Aris Julia explica que: • De petita (7 anys) va veure dos àngels dins una església, amb un altre nen. • Quan ells dos els observen, les figures es giren i els fan por; no ho va explicar quasi a ningú per por de semblar boja. • Ha tingut flashos o lagunes temporals, on continua una acció sense recordar com ha passat d’un punt a l’altre. • Interpreta somnis d’altres persones, com un somni d’Aris que s’està complint punt per punt. Aris relata un somni recurrent: • Durant mesos o anys somiava estar en un lloc ple d’habitacions i no trobar mai la sortida. • L’últim somni (el que Julia li interpreta) trenca el patró: finalment troba la sortida i això coincideix amb un canvi vital positiu (el seu “port de Palos”). Aris practica budisme des de fa 44 anys i relaciona: • Els somnis amb l’inconscient personal, familiar i col·lectiu. • L’ús de símbols i imatges com un llenguatge de l’ànima. "El fons del somni és la inseguretat: moltes portes possibles i la necessitat de saber quina és la teva." Julia, per la seva banda, és vista com algú que té el do d’interpretació de somnis i fins i tot de somnis premonitoris. 7. Àngels custodis i “Mensajeros del silencio” 7.1. Un missatge dels àngels custodis Gabriela llegeix un altre text rebut, signat per “Vuestros ángeles custodios”. Alguns punts clau: • Les històries s’escriuen de cel a terra i el verb central és amar. • Encarnar-se és “vestir-se de corpòri” per complir missions massives, individuals o en parella (aparells). • Cada acte vivencial té un sentit espiritual; part de la tasca és descobrir-lo. • S’insisteix en la “serena espera” dels esdeveniments enviats des del pla celeste. • Es parla d’un mandat invisible i intangible, acordat abans, que s’ha de traduir a pla físic. • S’anima a auxiliar-se mútuament, a viure aventures “en els camps de Déu”. • Es confirma que hi ha guies espirituals que “cautelen” el nostre caminar i riuen amb nosaltres, compartint carcajades de luz i també llàgrimes d’ombra. "Nada es más atractivo, pleno y feliz que vivir aventuras pero en los campos de Dios." "Vuestros guías están ahí, cautelando vuestro andar y sonriendo..." 7.2. L’àngel de la guarda: sempre present Neix un debat sobre si l’àngel custodi pot marxar si fem “coses dolentes”. Gabriela respon que no: • L’àngel és com una segona pell, una presència constant. • No desapareix quan ens equivoquem; respecta el lliure albir, però roman per consolar, guiar i acompanyar. "No hay peor farra que dejar cesante al ángel custodio." Aris comenta que de petita li havien dit que, si es portava malament, l’àngel la deixaria, i que això la va apartar de la religió institucional. El grup distingeix clarament entre: • Religió institucional (dogmes, por, infern simbòlic). • Experiència directa de Déu o de la força universal amorosa, que és incondicional. Albert explica la seva pròpia posició: • Creu profundament en Déu però no tant en la institució eclesial. • No entra gaire a esglésies, però resa cada matí. • Sent que el seu pare, tot i “no creure” formalment, vivia més els preceptes divins que molts creients. "Mi Dios no castiga, me pide que le hable de tú y me basta con decirle ‘perdóname, me he equivocado’ de corazón." 7.3. Purgatori, infern i revisió de vida A partir d’un comentari de Francisco (en la seva secció) sobre el purgatori i el cel, Gabriela afegeix la seva pròpia revelació: • Després de morir, fins i tot el pitjor delinqüent (per exemple, un violador d’infants) experimenta una revisió de vida envolta d’un amor immens. • Quan veu els actes que ha comès des de la perspectiva de l’amor, sent un dolor tan profund que aquest estat de consciència equival al que anomenem infern o purgatori. • No es tracta de flames físiques, sinó de dolor moral i comprensió del dany causat. "El infierno es un estado de conciencia, no una foguera eterna." Això encaixa amb la visió que Albert havia citat de la pel·lícula “La cabaña”, sobre com Déu acull i transforma el dolor extrem. 8. Intervenció de Francisco: karma, llei de conseqüència i astrologia Cap a la meitat-final del programa, entra en Francisco (des de Madrid) amb la seva secció habitual. Desenvolupa una explicació metòdica sobre: 8.1. Llei de conseqüència i karma Defineix la llei de conseqüència (karma) així: • Som esperits en evolució dins un pla diví que vol portar-nos a la perfecció. • Algunes experiències de la vida estan programades prèviament: - Perquè necessitem aprendre determinades lliçons. - Per pagar deutes madurs d’altres vides. - Per recollir recompenses de bons actes passats (oportunitats laborals, relacions, circumstàncies favorables). • Però no tot està determinat; hi ha lliure albir i una voluntat pròpia en cada encarnació. "Dios no puede obligar a sus hijos a consumir droga ni a hacerse alcohólicos." També explica el procés post-mortem dins la seva escola esotèrica: • En el purgatori, l’ànima es posa al lloc de les persones que ha fet patir i sent el mateix sofriment, perquè la consciència enregistri el que no ha de repetir. • En el cel, reviu la felicitat que altres li han donat, perquè la consciència vegi el que sí ha de reproduir en futures vides. 8.2. Lliure albir enfront de determinisme Francisco critica la idea que “tot el que passa ha de ser així”: • Si ho fos, no caldria ensenyament espiritual ni esforç moral. • Subratlla la importància de la consciència i del Pepito Grillo interior que ens indica si actuem bé o malament. • El karma no és un destí fixes, sinó una tendència corregible a través de decisions conscients. "No todo es porque deba ser. Somos libres en nuestras decisiones." 8.3. El paper de l’astrologia Des de la seva òptica, l’astrologia reflecteix el pla de vida però no obliga: • Els astres inclinen, però no obliguen. • L’horòscop marca tendències, deutes i oportunitats, però la persona sempre pot corregir i elevar la seva resposta. • Si fóssim autòmats, tots els horòscops serien iguals i la vida no evolucionaria. "En cada vida tenim un destí nou perquè creem causes noves amb la nostra voluntat." Aquest segment aporta una visió estructurada del karma, complementant l’experiència viscuda de Gabriela. 9. Futur de la humanitat: hi ha esperança? Cap al tram final, el conductor planteja a Gabriela si els missatges actuals anuncien un futur positiu o fosc per a la humanitat. Ella respon que: • La humanitat es troba ferida i llagada (guerres, egoisme, ambició…). • Però hi ha vigors poderosos que poden revertir la situació: - L’amor. - L’amparo (cuidar l’altre). - El renéixer després de l’error. • Si s’instaura de veritat la consciència de bé superior, misericòrdia i unitat, poden desaparèixer: - L’ambició desmesurada. - L’egoisme i el individualisme. - Les guerres i les traïcions. "La solució és la consciència: adonar-nos de com actuar amb bé, amor i humor." Albert, amb sinceritat, confessa sentir una certa enveja sana d’aquests dons i experiències perquè li agradaria poder-se comunicar amb els seus difunts estimats. Gabriela i la resta li animen a treballar el silenci, la presència i la confiança per obrir-se també a la seva pròpia forma de connexió. 10. Bloc informatiu local i falques de servei Enmig del programa s’emet el butlletí informatiu de Ràdio Molins de Rei (espai tipus Molins de Rei al Dia) amb diverses notícies i anuncis, principalment catalans i de proximitat: 10.1. Notícies d’àmbit català i sanitari • Retirada i resignificació de símbols franquistes arreu de l’Estat, amb un nou catàleg impulsat pel govern espanyol. • Acord entre l’Hospital de Sant Pau i la Fundació Althaia (Manresa) per millorar l’atenció cardiològica a la Catalunya Central, amb noves sales d’intervencionisme cardíac. • Canvis en les proves de competències bàsiques a 6è de primària i 4t d’ESO: passaran de ser universals a realitzar-se en una mostra representativa d’escoles. 10.2. Cultura i equipaments a Molins de Rei Es destaquen diverses activitats vinculades a equipaments locals: • Conferència del Museu Frederic Marès dins del cicle de museus convidats al Museu del Renaixement, a La Gòtica. • Presentació de la novel·la El bosc dels lladres de Joan Castellví a la Federació Obrera. • Taller participatiu dins l’assessoria d’afectivitat i sexualitat per a adolescents i joves, a El Molí Jove. • Inici de les inscripcions per fer de patge a la cavalcada de Reis, amb informació a la web específica i a Ca n’Ametller i la Federació Obrera. • Activitat Museu per a les persones grans al Museu del Renaixement, amb visita guiada per a majors de 65 anys. 10.3. Serveis i falques institucionals • Farmàcia de guàrdia al barri de la Granja (Farmàcia La Granja, carrer Roseta Canalias, 16). • Falca de l’Ajuntament anunciant el nou servei d’assessorament en sexualitat i afectivitat al Molí Jove. • Campanya de la Generalitat de Catalunya – Catalunya Lidera, sobre infraestructures, lideratge econòmic i llocs de treball. • Anunci del programa “El misteri de la vida” amb Sílvia Moros a Ràdio Molins de Rei. • Campanya del Banc de Sang insistint que “amb una vegada no n’hi ha prou” i cal donar sang de manera periòdica. Aquest bloc serveix com a pausa informativa entre trams espirituals del programa. 11. Tancament del programa Al final, amb música de fons i últims comentaris d’agraïment: • Gabriela és acomiadada afectuosament; se li agraeix haver compartit experiències tan íntimes i profundes. • Es deixa oberta la porta a futurs programes per continuar parlant de misericòrdia, mansuetud, dol i espiritualitat. • Es remarca la idea central: – El silenci com a via d’entrada als Mensajeros del silencio. – La presència dels àngels custodis i guies. – La importància del lliure albir i de l’amor per transformar la realitat personal i col·lectiva. "Que los de arriba puguin connectar amb nosaltres… i que no ens morim sense conèixer els nostres dons." Interlocutors principals • Carlos – conductor del programa Una finestra oberta al Món • Gabriela Peragallo – escriptora, protagonista de Proyecto Cielo i Mensajeros del silencio • Joan, Albert, Laber, Aris/Arid, Enric – col·laboradors i tertulians • Julia – convidada amb experiències de somnis i percepcions • Francisco – col·laborador des de Madrid (secció sobre karma i llei de conseqüència) • Mercè Roura – veu informativa de Molins de Rei al Dia a Ràdio Molins de Rei Tags (paraules clau) • Mensajeros del silencio • Proyecto Cielo • Gabriela Peragallo • Dol per la mort d’un fill • Comunicació espiritual • Profecies • Àngels custodis • Somnis premonitoris • Interpretació de somnis • Ànima i esperit • Llei de conseqüència • Karma • Astrologia espiritual • Lliure albir • Silenci interior • Meditació • Budisme • Església Catòlica • Purgatori i cel • Revisió de vida • Dolor i sanació • Amor i misericòrdia • Ràdio Molins de Rei • Molins de Rei al Dia • Museu del Renaixement • La Gòtica • Federació Obrera • El Molí Jove • barri de la Granja Seccions principals de l’episodi Nota sobre els temps Les marques de temps són aproximades i basades en els segments facilitats: start_second indica el segon on comença el tema real, i end_second on s’esgota de manera clara o és substituït per un altre bloc. Benvinguda i presentació del programa i convidats • start_second: 49 • end_second: 140 • section_title: Presentació d’“Una finestra oberta al Món” i convidats • section_summary: Es presenta el programa, es dona la benvinguda als col·laboradors habituals (Joan, Albert, Laber, Aris, Enric) i a les convidades Gabriela Peragallo i Julia. Es fa un breu apunt sobre el tema del dia: “Mensajeros del silencio” i el projecte espiritual de Gabriela. Context vital de Gabriela i inici de l’escriptura inspirada • start_second: 258 • end_second: 383 • section_title: De tribunals de justícia a missatges del cel • section_summary: Gabriela explica com el 2003 comença a trobar cartes escrites amb la seva lletra però amb contingut desconegut, inicialment signades pel seu fill mort, Rodrigo. Relata la seva trajectòria com a funcionària de tribunals, la renúncia per manca de misericòrdia en el sistema i la crisi personal que obre la porta a aquestes experiències espirituals. Verificació mèdica, diferència entre escriptura pròpia i rebuda • start_second: 410 • end_second: 599 • section_title: Avaluació psiquiàtrica i naturalesa dels missatges • section_summary: Gabriela relata com, per discernir si patia una alteració mental, es posa en mans d’un sacerdot metge i diversos especialistes (psiquiatres, psicòlegs). Mostra la diferència entre els seus poemes, plens de correccions, i els missatges rebuts, escrits d’una sola tirada, nets i ordenats, alguns signats per “tu Dios” i amb frases clau com “confianza divina en oportunidad divina”. Mort del fill, renúncia i primer missatge de Rodrigo • start_second: 694 • end_second: 1037 • section_title: El primer missatge del fill difunt • section_summary: Es contextualitza la mort tràgica de Rodrigo el 1991 i la renúncia de Gabriela als tribunals el 2003. Explica com es desperta el 26 de maig de 2003 amb una carta a la tauleta, que resulta ser el primer missatge dictat pel seu fill. Després, amb música de fons, llegeix el text complet, on Rodrigo parla de companyia espiritual, de la nova missió de Gabriela i del seu paper com a transmissora de veritats espirituals. Comentaris al missatge: equip espiritual i companyia invisible • start_second: 1176 • end_second: 1529 • section_title: Interpretació del missatge de Rodrigo i companyia espiritual • section_summary: Els tertulians comenten que el missatge sembla procedir d’un equip de seres de luz, no només del fill. S’hi introdueixen conceptes com yo superior, Junta Kármica, maestros ascendidos i arxius akàshics. Gabriela destaca la idea que mai estem realment sols, encara que físicament ho puguem estar; la companyia espiritual l’ha ajudat a travessar el dol per la pèrdua del fill. Justícia sense misericòrdia i dimensió profètica • start_second: 1572 • end_second: 1691 • section_title: De la racionalitat legal a la missió profètica • section_summary: Gabriela aprofundeix en el conflicte entre justícia i misericòrdia en la seva feina anterior i com això la deixa trencada. El missatge del fill li parla de la seva racionalitat com a obstacle i li anuncia que il·luminarà “senderos humanos”. Ella connecta aquest anunci amb la seva posterior feina per al Vaticà i altres experiències profètiques, presentant el text com un tresor vital. Com arriben els missatges, profecies i exemples (Atocha, Benet XVI) • start_second: 1886 • end_second: 2234 • section_title: Trance, dictat i profecies concretes • section_summary: Gabriela explica que entra en estat de trance quan escriu: no sap què posa fins després. Parla de missatges llargs (per exemple, adreçats a “mujeres madres terroristas”), escrits a Espanya el 2004, que van precedir l’atemptat de l’11-M a Atocha i un atac en una escola russa. També relata com va rebre un missatge sobre la grandesa de la renúncia del Papa Benet XVI i altres avisos de desastres com el maremot d’Àsia. Dons espirituals, silenci i desenvolupament de la consciència • start_second: 2293 • end_second: 2419 • section_title: Dons, canalització i camí cap al silenci • section_summary: Es debat com anomenar el que li passa a Gabriela (mèdium, canal, escriptura automàtica…) fins que ella accepta “mensajera”. Aris introdueix la idea que tots tenim dons diferents i que, sovint, el despertar ve a través de crisis dures (com la pèrdua d’un fill). El fil conductor del dia es defineix com el silenci, condició perquè la divinitat es pugui expressar a través nostre. Silenci, religió, biologia de la calma i somnis recurrents • start_second: 2419 • end_second: 2627 • section_title: El silenci com a trobada amb Déu i amb un mateix • section_summary: Aris descriu el silenci des de la religió (espai per sentir Déu) i des de la psicologia (aquietar-se per poder “ser” i sentir l’altre). Enric aporta el vessant fisiològic: reduir estrès, relaxar glàndula pineal, calmar hipotàlem i amígdales per accedir a un estat de quietud profunda. S’estableix la relació entre silenci i inspiració, i com això alimenta la creativitat i la receptivitat espiritual. Somni premonitori del fill d’Enric i talents espirituals innats • start_second: 2653 • end_second: 2930 • section_title: Somnis premonitoris i revisió simbòlica • section_summary: Enric llegeix un text del seu fill on relata haver somiat la mort de l’àvia el mateix dia que va morir, i una posterior trobada on ella parla d’anar a la “setena casa” abans de fondre’s com cera. Gabriela ho interpreta com la dissolució del cos físic i la continuïtat de l’ànima. Es destaca que tots tenim talents espirituals (somnis premonitoris, escriptura inspirada, intuïció), però la vida mecànica i racionalista sovint ens impedeix escoltar-los. Pausa informativa: Molins de Rei al Dia i falques • start_second: 3033 • end_second: 3519 • section_title: Bloc de notícies locals i falques de servei • section_summary: Espai informatiu a càrrec de Mercè Roura amb notícies d’àmbit català i local (símbols franquistes, cardiologia a Manresa, proves de competències bàsiques, nominacions de cinema). S’anuncien activitats del Museu del Renaixement a La Gòtica, la presentació d’un llibre a la Federació Obrera, tallers al Molí Jove, inscripcions per a patges de la cavalcada, visites guiades per a gent gran i la farmàcia de guàrdia al barri de la Granja. Es tanquen amb falques municipals, campanyes de la Generalitat i del Banc de Sang. Secció de Francisco: llei de conseqüència, karma i astrologia • start_second: 3592 • end_second: 4208 • section_title: Karma, lliure albir i destí segons l’astrologia • section_summary: Francisco, des de Madrid, explica la llei de conseqüència i el karma des d’una perspectiva esotèrica: certes experiències estan programades per aprendre, pagar deutes o rebre recompenses, però mantenim un lliure albir que fa que no siguem autòmats. Detalla el paper del purgatori i del cel com a espais d’aprenentatge de la consciència, i com l’astrologia reflecteix tendències i deutes sense imposar-los (els astres inclinen però no obliguen). Retorn al silenci, biologia i missatges d’esperança • start_second: 6280 • end_second: 6369 • section_title: Neurogènesi, estrès i trobada amb els propis dons • section_summary: Aris tanca el fil del silenci des d’una perspectiva biològica: el silenci i la calma fomenten la neurogènesi, redueixen el cortisol i l’adrenalina, milloren memòria i aprenentatge i obren espai per a la creació i la connexió espiritual. Es presenta el silenci com a condició perquè els dons naturals de cada persona puguin aparèixer i desplegar-se. Futur de la humanitat, amor i responsabilitat col·lectiva • start_second: 6369 • end_second: 6514 • section_title: Es pot revertir el sofriment de la humanitat? • section_summary: Pregunten a Gabriela si els missatges actuals anuncien un futur fosc o esperançador. Ella respon que, malgrat que la humanitat està ferida i dividida (guerra, inharmonia), hi ha forces com l’amor, l’amparo i el renéixer que poden revertir la situació, si es desenvolupa una consciència del bé superior. Això eliminaria l’ambició desmesurada, l’egoisme i el conflicte. Enveja sana dels dons, àngels custodis i relació amb Déu • start_second: 6514 • end_second: 5863 • section_title: Relació personal amb Déu, àngels i infantesa religiosa • section_summary: Albert confessa enveja sana d’aquests dons perquè li agradaria contactar amb els seus morts. Aris pregunta si l’àngel de la guarda marxa quan fem coses dolentes, com li deien de petita; Gabriela aclareix que no, que sempre hi és. Es distingeix entre religió institucional (sovint basada en la por i el càstig) i vivència directa de Déu com a energia amorosa que perdona i acompanya. Gabriela descriu l’“infern” com un estat de consciència dolorós durant la revisió de vida, no com un foc etern. Història personal de Joan i guia de la mare • start_second: 6098 • end_second: 6214 • section_title: La veu de la mare que canvia un destí • section_summary: Joan recorda com, als 24-25 anys, a punt d’embarcar-se des de Valparaíso cap a Veneçuela en un vaixell d’un amic, va sentir clarament la veu de la seva mare (viva aleshores) que li deia: “Juan, date la vuelta, todavía estás a tiempo”. Decideix fer-li cas, es queda a Xile i finalment torna a casa seva a l’Argentina. Ho interpreta com un missatge protector que li canvia el destí. Tancament: silenci, dons i agraïments • start_second: 6254 • end_second: 6632 • section_title: Comiat i síntesi espiritual • section_summary: En els darrers minuts, Aris reforça la importància del silenci també des del punt de vista químic i biològic, com a base per regenerar-nos i obrir-nos als dons. Gabriela respon sobre l’esperança per a la humanitat i es torna a subratllar la centralitat de l’amor i la misericòrdia. El conductor acomiada el programa agraint a Gabriela i a tots els participants, deixant oberta la continuïtat del tema en futurs espais.
Un programa que ens obre les portes a les diferents cultures del món que conviuen a la nostra vila. Conduït per Carles Lopez amb Mari Carmen Valle, Yari Hernández, Gloria Reyes, Lirio Ruiz, Martin Paulus, Federic LLansó, Joan Ganduxé, Jordi Salat i Jorge Nahmanovici.
Context i idea central Programa: Una finestra oberta al Món (Ràdio Molins de Rei) • Eix del programa: presentació del llibre “Cinco vidas, cinco heridas”, creat a quatre mans per Albert (escriptor) i Gabriela (terapeuta holística). • Estructura del llibre: 5 relats (rebuig, abandonament, humiliació, traïció, injustícia) + marc terapèutic aplicable per reconèixer-se i començar a sanar. “Ara sí, ara soc escriptor… i no em sento inferior a ningú.” —Albert Naixement i procés del llibre • Origen: proposta inesperada a Albert després del seu primer llibre; repte d’“sortir de la zona de confort”. • Mètode: investigació exhaustiva, dissabtes maratonians (9h-21h), polir relats perquè les persones amb la ferida s’hi reconeguin. • Coautoria real: Albert construeix la narració; Gabriela integra la teràpia. L’obra és “50/50”. • Exemple clau: relat de la humiliació (bullying, abús infantil, amistats inclusives) convertit en una de les peces més potents del llibre. Les 5 ferides i la seva universalitat • Les ferides es gesten a la infància però poden condicionar tota la vida si no es treballen. • Objectiu: que el lector s’hi vegi reflectit i activi la consciència per buscar solucions. • Bullying i sobrenoms: allò “innocent” pot ferir profundament; cal empatia i consciència del dany. “A vegades ferim algú sense ni tan sols pretendre-ho.” Marc científic i terapèutic Emocions bàsiques (MATEA) • M: por; A: alegria; T: tristesa; E: enuig; A: amor. Bioquímica del cos • Bioquímics i metabolisme alteren l’estat intern; excés o dèficit impacten. • Neurotransmissors: dopamina (plaer/motivació), serotonina (ànim), adrenalina i noradrenalina (alerta/estrès). • Hormones: insulina, glucagó, sexuals (estrògens, testosterona) i l’estrès amb cortisol. • Concepte clau: psicoshock — impacte que congela/empeny a lluita/fugida i pot sembrar el trauma que després somatitza. Origen possible de les ferides • Transgeneracional, “projecte sentit” (−7 a +13 mesos del naixement), memòries intrauterines, tipus de part, i sobretot com interpretem el que passa. Apegos i dinàmiques de parella • Apego dependent: lligat a abandonament i humiliació; por a la soledat, control, “omplir buits”. • Apego evitatiu: lligat a rebuig i traïció; por a exposar emocions i compromís; tendència a fugir. • Els oposats s’atreuen i es tensionen: si jo apreto, l’altre fuig. • Patrons que escalen si no es treballen: de narcisista a sociòpata/psicòpata. • Recepta: treball intern i responsabilitat personal; no projectar en l’altre allò que hem de sanar. Criança i prevenció • Família moderna: jornades llargues, guarderia precoç, extraescolars i competitivitat poden activar ferides. • Proposta: criança més conscient, ritmes i presència, i educació emocional des de ben petits. Testimonis i resiliència Voluntariat i espiritualitat (Francisco) • Experiència en hospitals (oncologia): el voluntariat honest és camí de desenvolupament espiritual. “El servei amorós i desinteressat és el camí més curt, segur i joiós per arribar a Déu.” Història personal (Albert) • Superació del bullying i d’un divorci; transformació de la relació en amistat col·laborativa per bé dels fills i nets. Vida quotidiana i autocura • Infusió de temporada (José): tomillo, ajedrea, escaramujo, pell de taronja, figues seques, mel, sàlvia, essència d’eucaliptus i pròpolis — per a benestar respiratori. • Debat social: rols de gènere, “els homes no ploren”, constel·lacions familiars, tecnologia i pèrdua d’empatia; cal elevar la consciència individual per canviar el col·lectiu. Agenda i on trobar el llibre • Presentació inicial a Ràdio Molins de Rei i propera a FNAC (Les Rambles). • Editorial: Tarannà. Disponible en línia (cerca pel títol i autors). Descompte de llançament a algunes llibreries. Notícies en xarxa (resum) • Ocupació rècord a Catalunya; debat sobre estacionalitat laboral. • Permís de la CE per vacunar contra dermatosi nodular en 22 comarques. • Condemna a metge per delictes sexuals; nous contractes de neteja a Vilanova. • Agenda local cultural i formativa (La Gòtica, teatre, exposicions).
Context i convidat Programa: Una finestra oberta al Món (Ràdio Molins de Rei (RMR)) amb taula plural de tertulians. Convidat: Tupten Wangchen (prefereix “Wangchen”), monjo tibetà, exiliat de petit, educat a l’Índia i resident a Barcelona; va viure 11 anys al monestir privat del Dalai Lama. To general: conversa espiritual i humanista sobre Tíbet, budisme, impermanència, karma, meditació i compassió, amb espais de notícies i agenda local de Molins de Rei. "El passat ja va passar; viu el present, actua en el present." Tíbet: repressió i silenci internacional Context històric: invasió de 1959 i víctimes massives. La mare de Wangchen va ser assassinada; ell fuig amb el pare i germans cap a Nepal i l’Índia. Denúncia actual: el govern xinès continua amb repressió, tortura i destrucció cultural/ambiental. Monestirs controlats per un estat ateu; propaganda exterior (“conte xinès”) que diu que al Tíbet es viu millor que abans. Infància i llengua: denúncia d’internats on gairebé un milió de nens tibetans (4–14 anys) són separats de les famílies i escolaritzats només en xinès, erosionant la llengua i la transmissió cultural. Silenci internacional: interessos econòmics amb la Xina i una ONU limitada; la diàspora tibetana persisteix sense rendir-se. Dalai Lama: 90 anys, va afirmar que viurà fins als 130 anys; explica el procés de reencarnació i contempla una futura reencarnació femenina si les dones lideren millor. "No tinguis odi ni rancor als xinesos; el problema és el govern." Budisme: religió, filosofia i pràctica Ciència de la ment i criteri El budisme és sovint descrit com filosofia de vida i “ciència de la ment”. No n’hi ha prou amb la fe: cal raonament lògic i proves; si l’ensenyament serveix, es practica. Binomi clau: compassió + saviesa (“com dues ales d’un ocell”). Escoles i tradicions Corrents generals: Theravada, Mahayana i Vajrayana. Budisme tibetà (arriba al Tíbet al s. VIII des de l’Índia) amb quatre escoles: Nyingma, Kagyu, Sakya i Gelug (Dalai Lama com a màxima autoritat espiritual). Essència comuna entre religions Diàleg amb la fe Baha’i: el nucli compartit és amor, compassió, misericòrdia i bondat. Crida a parlar d’espiritualitat més que de religió per evitar fanatismes i connectar amb els joves. Vida, mort, impermanència i karma Clau budista: impermanència i mort com a recordatori diari per viure i morir dignament. El que ens acompanya en morir és el karma (accions) —no béns ni relacions. Explicació de la roda de la vida (sansara), el camí cap al nirvana i la importància de superar les emocions negatives. "La compassió i la saviesa són com dues ales d’un ocell." Animals i alimentació Els animals tenen ànima; cal respectar la vida, fins i tot la dels insectes. Exemples de pobles tibetans on està prohibit matar animals. Recomanació de reduir la carn i potenciar dieta vegetal; Wangchen és vegetarià. Meditació, ‘mindfulness’ i silenci La meditació (i el ‘mindfulness’) no són una moda nova; provenen del budisme antic. Crítica al mercantilisme: el valor real és aplicar l’atenció conscient a la vida diària (trànsit, veïnat, feina). Pràctica suggerida: propòsit diari (no enganyar, no fer mal, actuar bé), agraïment i acceptació per reduir queixa i ira. Aportació col·lectiva: el silenci interior com a via transversal, més enllà de religions; la contemplació, l’art, la natura i la música hi ajudan. Interludi informatiu i agenda local a Molins de Rei Butlletí “Notícies en xarxa” i informació local: política catalana i estatal; serveis i cultura. Agenda de Molins de Rei: Coral al Casal d’Avis 1 de Maig (barri del Canal). Xerrada del SEM sobre alta muntanya amb Genís Zapater. Presentació de llibre a la llibreria Cent Vides (c. Verdaguer 98). Cicle “Músiques al Museu” amb Arlet Valls i Mariona Font (Museu Municipal). Diada castellera a la plaça de la Vila amb diverses colles i els Matossers. Programació del Foment Cultural i Artístic (Foment CiA): impro, monòleg i teatre a cap de setmana. Farmàcia de guàrdia i falca de Ràdio Molins de Rei. Reflexió de Francisco (trucada) Visió esotèrica de Déu com a causa primera, evolució i jerarquies de la natura. L’ésser humà com a esperit immortal que renéix per aprendre; crida a conèixer-nos per apropar-nos a la divinitat fent el bé. Casa del Tíbet (Barcelona) Adreça: c/ Rosselló 181. Oberta a tothom (creients i no creients), amb meditacions, ioga, conferències, cerimònies i concerts. Hospital Clínic a prop; metges de vegades recomanen visitar-la per inspiració i calma. Cites destacades "No és càstig de Déu: és la llei de causa i efecte —tu mateix et premies o et castigues." "Morir en pau, amb Déu, Al·là o Buda —això és l’important." Conceptes clau Impermanència, karma, sansara, nirvana, mindfulness, compassió, saviesa, reencarnació.
Idea central La salut física és tributària de la salut mental. El programa debat com una ment sana pot conduir a un cos sa, posant èmfasi en l’actitud, les expectatives, el sentit vital i l’espiritualitat. Punts clau • La ment governa el cos: l’estat mental influeix fortament en la salut física i en l’evolució de les malalties. • Dolor vs. patiment: el dolor és inevitable però el patiment és una construcció mental i, per tant, és opcional. • Expectatives i ego: rebaixar pretensions i gestionar l’ego porta a més calma i equilibri interior. • Humor i jovialitat: riure i relativitzar ajuden a la salut mental i a la convivència. • Mort i sentit: acceptar la mort relativitza els problemes i reforça el propòsit vital. • Col·lectivitat i família: viure en funció d’altres (servei, família, comunitat) dona direcció i valor a la vida. • Tecnologia i ment: l’automatització i les pantalles afavoreixen una atrofia mental si no es compensa amb pensar, llegir i analitzar. • Espiritualitat i arquetip de vida (ocultisme): un arquetip mental (karma, evolució, oportunitats) influiria en la durada de la vida; la bona obra podria allargar-la. • Prevenció vs. intervenció: dieta, moviment i gestió emocional abans que medicació indiscriminada; reconeixement del paper clau de la medicina en urgències i mecànica corporal. "El dolor és inevitable, però el patiment és opcional." Debat temàtic 1) Ment vs. cos • Es proposa invertir el lema clàssic: no és només "cos sa, ment sana", sinó cos sa com a fruit d’una ment sana. • Crítica al culte excessiu al cos i al poc entrenament de la ment. 2) Equilibri, humor i expectatives • L’exemple de Hawking il·lustra que ment i cos són dimensions que cal equilibrar. • Rebaixar expectatives i ajustar desitjos disminueix frustració i millora el benestar. 3) Ataràxia i consciència • Cercar l’equilibri emocional estil ataràxia estoica: impasibilitat davant alts i baixos. • Conte del rei i l’anell: "també això passarà" recorda la transitorietat del bo i del dolent. 4) Mort, plans i jubilació • Assumir la mort redueix l’angoixa i ordena prioritats; es pot viure amb jovialitat fins al final. • La jubilació pot ser una etapa de més vida i salut si hi ha propòsit i projectes. 5) Fisiologia de l’estrès i tristesa • Estrès crònic (hipotàlem, amígdales cerebrals) afavoreix ansietat, depressió i malaltia. • La tristesa sostinguda s’assenyala com a corrosiva per a l’ànima i la salut. 6) Dolor, psicosomàtica i hàbits • Dolor com a alarma: atendre’l amb actitud constructiva; evitar medicalitzar-lo sempre. • Psicosomàtica: emocions bloquejades somatitzen en símptomes; cal expressar, comprendre i regular. • Alimentació conscient: llegir etiquetes, evitar additius nocius, reduir intoxicacions (químics, medicació innecessària). 7) Espiritualitat i arquetip (secció d’ocultisme) • L’arquetip de vida (forma mental) determinaria la duració de l’existència, modulada per evolució, karma i oportunitats. • Vida ètica i de servei podria allargar l’arquetip; malgastar energia (abusos, pensaments destructius) l’acurta. 8) Col·lectivitat, família i rols de gènere • La vida creix en valor quan és en funció d’altres (fills, nets, comunitat). • Debat sobre feminisme/masclisme, comunicació home-dona, i com trobar un punt d’equilibri i respecte. 9) Tecnologia, mitjans i joventut • Risc d’atrofia mental per passivitat davant pantalles i IA; cal tornar a pensar, llegir, analitzar. • No demonitzar la joventut: tenen coneixement; el repte és reconnectar i cultivar. 10) Consumisme i responsabilitat personal • El sistema ofereix felicitat a través d’objectes; cal recentrar la solució en un mateix (ment, hàbits, propòsit). • Tornar a la família i comunitat en moments de crisi; valorar intercanvi de llibres i lectura com a fitness mental. Frases destacades "Quan vaig acceptar que m’havia de morir, tots els problemes es van relativitzar." "La ment està atrofiada si deleguem tot a pantalles i IA. Cal exercitar-la." "Viu en funció d’algú més: el servei dona sentit i mesura la vida." Notes de servei i agenda (Ràdio) • Butlletí de La Xarxa de Comunicació Local: sanitat, mobilitat, emergències i successos. • Agenda local: taller de La Meva Salut al CAP; sortida a la colònia Sedó; Escape Room a la Federació Obrera; conversa d’Òmnium amb Xavier Antic; activitats d’escacs. • Identificació d’emissora: Ràdio Molins de Rei (RMR); falques i promos de programes.
Panorama del programa • Benvinguda i presentació del panell amb to distès i referències a la pluja i al cafè. • Convidada central: Maria Àngels Hernández Galera. Tema: ensenyances de l’Escriba del Tao (Tomás Hernández Muñoz) i psicoteràpia transpersonal. L’Escriba del Tao: vida i obra Trajecte vital • Nascut el 1956, traspassat el 2023. Va viure i va impulsar projectes a Tembleque (Toledo). • Servei militar a Cadis (infermeria). Va impulsar el restaurant-cultural vegetarian “Tao” a Algesires (anys 80), que esdevingué espai de trobada artística i social; finalment clausurat per pressions polítiques. • Perfil “versàtil”: treball de camp, mecànica, capacitat de comunicar-se amb tothom; impuls d’una escola de saviesa i agricultura. • Ideari d’empresa ètica: primer es paga als treballadors, després proveïdors i impostos, i l’últim que cobra és el director. Obra publicada (trilogia) • “El devenir en el ahora” (1995): clau de volta per entendre canvi d’era; obra curta de “degustació”. • “La cuarta dimensión” (obra mare): nucli doctrinal (voluntat, ànima, esperit, treball, tercera dimensió...). • “Diario del Escriba”: memòries focalitzades en les relacions entre vida personal i societat. • Entrevistes posteriors per Alfredo López Muñoz que amplien temes concrets. “Esto es fe cierta, fe comprobada. No fe subjetiva.” Claus doctrinals (ciència i espiritualitat) Ment vs ànima • L’ànima és l’“electricitat” que mou la matèria (cos); entra amb la primera respiració i marxa en l’última, emergint per la glàndula pineal. • La ment és com una “aplicació” que s’instal·la i crea un magatzem d’experiències (capsetes) especialment fins als 7 anys. Tendeix a: - Buscar el plaer - Fuir del dolor - Aparentar i voler ser present - Fins i tot “matar o morir” (literal o emocionalment) per mantenir-se • Diferència clau: caràcter ve amb l’ànima; personalitat s’adquireix amb la ment. • Metàfora: la ment és el cavall; la voluntat de l’ànima n’és el genet. Electromagnetisme i dimensió • Integració d’Occident (psicologia) i Orient (consciència): matèria (magnetisme) i ànima (electricitat) com a pols d’una mateixa realitat. • “Simpleja”: allò que és simple per a l’ànima pot resultar complex per a la ment. Psicoteràpia transpersonal i consciència • Arrelada en Carl Jung (5a via humanística). Integra psicologia occidental i cosmovisions orientals centrades en la consciència. • Aplicació pràctica: Maria Àngels treballa en mediació de conflictes (gabinet jurídic-psicològic), abordant nusos emocionals i legals des d’una mirada conscient. • Exemple clínic: l’anorèxia il·lustra com la ment pot distorsionar la imatge i “portar al precipici” el cos. Debat sobre dimensions • 3D (llarg, ample, alt): allò material i evident. • 4D: el vector que falta és el moviment/energia/temps. A la quarta dimensió es “veu” el temps i el que en 3D intuïm però no veiem. • Tesi clau: no es pot saltar de 3a a 5a sense travessar la 4a (com pujar del 3r al 5è pis sense passar pel 4t). • Relectura d’“espai-temps”: l’espai es veu; el temps no es veu però es manifesta en nosaltres. En 4D el temps es fa evident. Secció d’ocultisme: ment, pensaments i aura (Francisco) • La ment pensa sola bona part del dia; cal l’observador per evitar derapades en judicis, crítiques i negativitat. • Els pensaments tenen forma i vida (elementals) i s’allotgen a l’aura; el positiu atreu formes lluminoses, el negatiu, figures fosques. • Salut i ànim: pensaments elevats afavoreixen vitalitat i harmonia; la negativitat desgasta (ex.: la ira esgota). • Pràctiques: música armònica, optimisme, enfoc conscient; la voluntat (esperit) governa la ment, i la ment, els desitjos. “Som el que pensem” i sembrem l’atmosfera mental on vivim. Amor i saviesa: llei i ordre universals • L’amor (llum) és la Llei Universal i el principi que atreu; la saviesa (color) n’és l’ordenament que separa i discrimina. • Els colors de l’arc de Sant Martí simbolitzen graus de saviesa que s’impregnen a l’ànima. “La luz es el amor… El amor es la ley universal.” Recursos i vies per aprofundir Web oficial i biblioteca • laquartadimensiondelescriva.com / .es / .info — Biblioteca completa i Fòrum Mundial per a preguntes. Xerrades i difusió • Sense congregació formal; xerrades vivencials per part de Maria Àngels (Catalunya) i Alfredo López Muñoz (Granada). Cites destacades “Creu i veuràs.” “Esto es fe cierta, fe comprobada.” “No es pot saltar del 3r al 5è sense passar pel 4t.” Notes d’emissió • Blocs de notícies i publicitat a mitja emissió; tancament amb proposta de segona i tercera part sobre el tema i recordatori del web.
Panorama del programa Espai coral amb tertúlia inicial i presentació de la convidada Esther Dara (psicòloga i terapeuta regressiva). Tema central: vides passades, teràpia regressiva i psicologia psicoespiritual, amb un debat ampli sobre reencarnació, consciència i sanació. El programa inclou una interrupció informativa (Notícies en xarxa) i una peça editorial sobre vida i mort. La convidada i el seu camí professional Trajectòria: llicenciada el 1989; pas per orientació psicoanalítica i serveis d’atenció a la dona. Gir professional: la pràctica clínica li mostra límits de la teràpia clàssica per a alguns casos; inicia procés personal (meditació, Gestalt, cos) i integra l’òptica psicoespiritual. Clau: descobreix que la teràpia regressiva accedeix a capas profundes del subconscient on la paraula i l’anàlisi racional sovint no arriben. "La teràpia regressiva arriba on no arriba el psicoanàlisi." Què és i com funciona la teràpia regressiva Porta d’entrada Tècniques: hipnosi, relaxació profunda o activació per emoció intensa. Treballa amb el subconscient (on es prenen moltes decisions), mentre la ment racional tendeix a justificar i defensar-se. Per què començar per vides passades Si es comença per aquesta vida, el record ja conegut pot bloquejar l’accés regressiu. Anar a vides passades facilita informació espontània i acostuma a localitzar l’origen del conflicte. Creure o no creure No cal creure en la reencarnació perquè funcioni: es pot treballar la regressió com una “pel·lícula simbòlica” que exterioritza conflictes interns. Creure-hi facilita fluir sense la ment jutjant cada pas. Casos, exemples i debat Exemples pràctics Hipotètic: opressió de gola/dificultat per parlar vinculada a mort per forca en una vida passada. Relatats per Gabriela: Tristor profunda associada a una història tipus cavalleresa. Memòries d’ésser pedra i després saltamartí (impacte corporal vivencial en sessió). Embaràs amb por extrema arrel d’una execució a la foguera. Debat a l’estudi Déu i reencarnació: compatibilitat o no; alternatives (dissolució en el tot, energia que es transforma). Escepticisme: importància de l’estat de calma i el límit del llenguatge per descriure l’experiència. Memòries prenatals i part: influència de cesària, fòrceps, incubadora, etc., i vies (sofrologia) per abordar-ho. "Morir no és extingir la llum, és apagar la làmpada perquè ja ha clarejat." — Tagore Protocol de sanació a la regressió La tríada terapèutica Emoció: alliberar la que va quedar bloquejada (plorar, cridar, expressar la por) en l’episodi original. Creença: transformar decrets interns (p. ex. "mai més diré el que penso") i contrarestar amb vides positives on expressar-se va ser segur i beneficiós. Símptoma físic/energia: desbloqueig energètic del símptoma (imposició de mans, visualització guiada, “treure” l’element del coll, etc.). Integració i reprogramació La integració es fa durant el mateix estat expandit; molts canvis són graduals i naturals. Fases: 1) regressions a vides amb dolor, 2) vides recursos (positives), 3) reprogramació (creences, pendents específics). Logística i perfils Durada de sessió: ~2 hores (el temps percebut sol ser menor en estat expandit). Nombre de sessions: orientativament 8–10 per abordar temes concrets (variarà segons cas i capacitat de connexió). Vides per sessió: habitualment una (no és lineal ni seqüencial; s’accedeix a la vida més relevant per al tema). Perfil del terapeuta: bona formació regressiva, tranquil·litat, absència de judici, presència i servei a l’ànima del pacient. Motivacions de consulta: problemes concrets (ansietat, símptomes físics sense causa mèdica clara, bloquejos), però també creixement personal (descobrir dons/talents i el pla d’ànima). Altres continguts del programa Butlletí Notícies en xarxa: habitatge (proposta 210.000 habitatges/5 anys), resultats d’expressió oral a escoles, formació a mercats municipals, museïtzació jaciment, jornades pal·liatives i agenda cultural local. Editorial de Francisco: dues teories sobre vida/mort — religiosa clàssica vs. ocultista (renéixer, karma, purgatori com a vivència del mal causat i cel com a impressió del bé fet; progrés de l’ànima per cicles). Idees clau per emportar-se La regressió és una via profunda d’accés al subconscient per identificar l’origen del patiment. No cal creure en vides passades: el llenguatge simbòlic del subconscient ja és transformador. Sanar implica emoció, creença i cos/energia; els tres nivells s’han d’abordar. La millora sovint és natural i progressiva, sense “forçar” la integració. El debat espiritual/filosòfic enriqueix però no impedeix el benefici clínic. Recursos i contacte (convidada) Esther Dara (Vilassar de Mar / Barcelona / online) Instagram: regresion.vidas.pasadas WhatsApp: 626 72 11 23 Esdeveniment: Terapias XXL (18/10, Institut de Salud Holística, c/ Consell de Cent 555, Barcelona). Proper programa Continuarà amb psicologia psicoespiritual: sentit de vida, valors, meditació i integració espiritual en el procés terapèutic.