Una finestra oberta al Món del 9/12/2025 — Tribus conscients, comunitats i llavors
Benvinguda a *Una finestra oberta al Món* amb els tertulians habituals. El presentador introdueix la connexió amb un convidat anglès que viu al nord d’Osca, prop de Bolea. Encara no es revela a fons qui és, però es prepara el terreny per anunciar el tema central del dia.
S’anuncia que el programa d’avui parlarà de *Tribus Conscientes*. Després d’un breu tall musical, es comença a introduir el concepte i el moviment que hi ha al darrere, tot posant el focus en la idea de tribus i consciència.
Marc Joseph explica que el moviment Tribus Conscientes neix al sud-oest d’Anglaterra, a Totnes, un centre de vida alternativa amb escoles lliures, universitat budista i el moviment de transició. Fa uns deu anys trasllada el projecte a l’Estat espanyol, en un inici amb un altre nom i més enfocat en el gènere, com a arrels del que després serà Tribus Conscientes.
Marc relata que actualment no hi ha un centre físic del moviment, sinó una base sobretot en línia, encara que a Osca han comprat un terreny per fer-hi retirs. Explica el seu recorregut per Caldetes i Sant Celoni, i com va decidir marxar a una zona menys poblada i industrialitzada per viure en un entorn de natura i silenci, amb connexió profunda amb el paisatge i els roures que l’envolten.
A partir de la idea de silenci interior, Marc desenvolupa una crítica a la cultura moderna, que considera urbanitzada, industrialitzada, digitalitzada i alienada de la natura i de la nostra humanitat. S’allunya de la intimitat, de la connexió amb la natura i del suport mutu. Davant d’aquest patiment, el moviment Tribus Conscientes proposa reunir-se i formar tribus com a resposta cultural i vital.
Marc descriu què entén per tribu conscient: una evolució de la família extensa del passat, que ja no es basa en la sang sinó en un camí compartit d’autoconeixement. Les tribus són famílies escollides on cadascú fa un viatge interior compartit. No es queden en la teràpia de cap de setmana, sinó que busquen impactar la vida diària: manera de viure, menjar, vestir, viatjar i relacionar-se, de manera que el creixement personal no sigui només un hobby sinó una transformació global.
En reprendre l’entrevista, es trenca el tòpic que una tribu ha de ser aïllada. Marc explica que Tribus Conscientes ajuda a crear tribus allà on la gent ja viu. No tothom pot anar a una ecoaldea, així que l’objectiu és formar comunitats de 20–30 persones al barri o poble, trobant-se setmanalment per nodrir la connexió del cor i el suport mutu, sense abandonar la vida existent.
En resposta a una pregunta sobre lideratge, Marc exposa que a les tribus no hi ha jerarquia fixa. Es parteix de la *honestedat radical*: tothom reconeix que les pròpies idees i creences són limitades i ningú posseeix la veritat absoluta. Cadascú pot tenir el seu camí (Jesús, Tai Chi, meditació budista, deessa…), però amb la consciència que ningú és superior. Això genera una igualtat sagrada on cada persona és una expressió única del gran misteri. Hi pot haver lideratges temporals vinculats a tasques concretes (permacultura, música…), però mai una autoritat estable sobre la tribu.
Marc explica que cada tribu és diferent segons el context: una tribu urbana no és igual que una que compra una aldea. Comparteixen, però, una mateixa base: al sentir-se part del misteri i relacionar-se en igualtat sagrada, canvia la manera de viure-ho tot. S’aspira a menjar de manera sagrada, la qual cosa porta a qüestionar el menjar industrial i potser crear un hort ecològic. Una altra tribu potser es centra més en el ball com a llenguatge, però sempre hi ha una tendència comuna a viure més simple, compartir recursos i tornar a formes de vida més naturals.
Es planteja si el moviment vol canviar la societat. Marc respon que cada tribu pot tenir el seu enfoc –fins i tot advocats que treballin per canviar lleis– però, sobretot, les tribus es veuen com *llavors* d’una nova cultura. A mesura que diverses tribus creixen i es connecten, poden crear una xarxa de comunitats que esdevingui una cultura alternativa. Les grans cultures no són més que xarxes de comunitats, i cada tribu posa un “maó” construint el seu projecte de vida lliure.
Una tertuliana (Gabriela) fa una síntesi àmplia: veu Tribus Conscientes com un moviment comunitari mundial que integra cultures locals, espiritualitat, dons i talents, i que és molt sanador per reduir estrès i caos urbà. Ho relaciona amb moviments com el capitalisme conscient i la crítica a productes tòxics (perfums, xampús, etc.). Des d’una mirada astrològica, considera que aquest moviment encarna el futur, com a gir disruptiu respecte al sistema. Pregunta: com aconsegueixen que la gent surti de la seva “màtrix personal” i faci el gir de consciència per sumar-se a la tribu? Marc respon descrivint detalladament la pràctica de *relacions conscients*: meditació i respiració per connectar amb el misteri, mirada sostinguda per veure’s com expressions úniques, treball amb interferències internes (judicis, pors) i, finalment, diàleg conscient per integrar aquest estat en la vida quotidiana. Aquesta pràctica sosté el viatge profund de la tribu.
La tertuliana relaciona la pràctica amb el “t’he vist” d’Avatar, com una manera de veure l’ànima i l’essència més enllà de la màscara. Pregunta a Marc per què no es va quedar a Sant Celoni i al Montseny, ateses les energies del lloc. S’anuncia una pausa i es deixa la resposta per a la segona hora.
Entra la secció setmanal de Francisco, que respon a una pregunta sobre si les mascotes tenen altres vides després de la mort. Fa una introducció esotèrica: Déu crea oleades d’esperits (arcàngels, àngels, humans, animals, vegetals, minerals), totes part de la seva vida i consciència. La vida comença el seu recorregut en el regne mineral, passa al vegetal (amb cos etèric), a l’animal (amb cos de desigs) i a l’humà (afegint-hi ment i consciència de jo). Els humans som responsables kàrmicament; els animals, guiats per esperits grupals, no tenen karma personal. Explica que els animals reencarnen i que els més evolucionats (gossos, cavalls, elefants) poden mantenir el seu cos astral un temps després de morir. Il·lustra això amb la història d’un home que somia el seu gos, el qual el guia fins al lloc on jeu el cos físic de l’animal. Conclou que les mascotes són “germans menors” que veuen més del que imaginem i comparteixen amb nosaltres el món de desigs quan dormim.
Marc es mostra sorprès pel canvi d’energia després de la secció de Francisco i demana una mica de temps per restablir el context del que estaven parlant. La tertuliana li recorda la pregunta sobre Sant Celoni i el Montseny. Marc respon que va marxar per motius personals i per desig d’una província més rústica i agrícola, menys poblada. Es menciona que una amiga seva, Karima, vinculada al moviment a Barcelona, li envia salutacions.
Es pregunta com funciona Tribus Conscientes a escala estatal. Marc diu que hi ha gent interessada arreu, però sense estructura vertical ni control central. El seu paper és ajudar la gent a iniciar el viatge: a la web hi ha recursos com el llibre “Amor y Revolución”, àudios de pràctica de relacions conscients i una guia en 5 passos per començar una tribu. S’explica que la web és bilingüe i que hi ha grups de pràctica en línia, tallers i opcions de retirs en el nou terreny a Aragó, on volen fer dos retirs anuals. També ofereix tallers in situ quan una comunitat vol començar una tribu però no se sent prou preparada. A Catalunya hi ha gent practicant, especialment a la zona del Montseny, on es reuneixen regularment.
Marc insisteix que una tribu no és una comuna tancada: ell viu sol en un terreny al camp, mentre altres membres viuen a Bolea o a la ciutat d’Osca. La tribu es reuneix i es dona suport, però cadascú té casa seva. En resposta a una pregunta sobre la relació amb la gent del lloc, explica que el nucli del moviment és la pràctica de relacions conscients, que obre el cor i porta a relacionar-se amb tothom amb respecte i amor, sense ingenuïtat. Parla dels veïns pagesos (Primitivo, Nacho) i del seu profund coneixement ancestral. Marc els escolta i aprèn, sense actuar com un “salvador espiritual”. No vol convertir ningú a Tribus Conscientes, perquè creu que no és un camí per a tothom; hi ha molta gent que simplement no hi està interessada.
Marc afirma que, tot i que Tribus Conscientes no és per a tothom, és important que alguns comencin a crear petites tribus com a llavors d’una altra cultura, perquè l’actual va cap a l’autodestrucció com un camió desbocat cap a un penya-segat. Subratlla que les tribus són necessàries perquè no podem viure aïllats: ens necessitem físicament, emocionalment i espiritualment, com passava amb les antigues famílies extenses.
S’incorpora al programa Kiko Barranco, vinculat a la recuperació de llavors i a Madre Tierra Semillas Biológicas. Explica que el 1979 va ocupar una finca de 180 hectàrees a Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac per crear una comunitat, experiència que li va deixar una “semilla” interna de comunitat conscient. Des de fa més de 40 anys es dedica a recuperar i multiplicar llavors autòctones, evitant transgènics i preservant la biodiversitat local. Amb Madre Tierra Semillas Biológicas, certifica llavors i les retorna als donants, amb el lema "liberando semillas para la vida". Marc es declara en plena ressonància amb aquest treball i amb el dolor per la contaminació química al cel fins i tot en zones rurals. Kiko defensa una actitud pragmàtica: repartir sobres de llavors a les llars, omplir les neveres amb aliments sans, i transmetre consciència a través de l’agricultura. Parla del seu paper com a “abuelo hombre semilla” al Camino Rojo i com a membre d’un consell internacional de guardians de llavors. Tots dos coincideixen que la consciència es manifesta tant en la mirada espiritual (veure el misteri en una mosca, un arbre o un gos) com en accions molt concretes de cultiu i intercanvi de llavors.
La tertuliana torna sobre la idea que Tribus Conscientes no és per a tothom i apunta que hi ha moltes passes quotidianes per començar el canvi: reduir el plàstic, revisar productes tòxics, comprar de manera més conscient. Marc matisa que no demana a ningú que se’n vagi al camp: proposa crear tribus allà on ja som. Però reconeix que el compromís profund amb una família escollida no biològica no és per a tothom. Hi ha gent que primer necessita treballar aspectes psicològics, espirituals o de consum abans de sentir-se preparada per a una tribu. Kiko complementa dient que viure al camp no és extrem, sinó natural; el veritable extrem és viure en grans ciutats. També amplia el concepte de comunitat conscient: pot ser una escala de veïns, una biblioteca, una caixera que atén amb amor. El clau és tenir “cobertura de cor”, perquè a partir d’aquí apareix l’eina adequada per compartir i elevar l’entorn.
El presentador destaca que el programa està sembrant una llavor de consciència sobre tribus, comunitat i llavors. Convida tant Marc com Kiko a participar en futurs programes per seguir aprofundint-hi. Tots dos accepten, agraeixen l’espai i s’acomiaden afectuosament. El programa es clou amb la idea que cal seguir sembrant consciència i llavors, tant simbòliques com reals, des de la ràdio i des de la vida diària.
L’episodi d’Una finestra oberta al Món gira al voltant del moviment Tribus Conscientes i de la necessitat de recuperar comunitat, intimitat i connexió amb la natura en plena cultura moderna, urbanitzada i digitalitzada. Marc Joseph explica com les tribus conscients reinventen la família extensa: són famílies escollides de 20–30 persones, sense jerarquia fixa, unides per un camí compartit d’autoconeixement i per la pràctica de les relacions conscients, que combina meditació, respiració i diàleg des de la presència per veure l’altre com una expressió única del gran misteri. Aquest treball interior ha de transformar també la vida diària: consum, alimentació, manera de viure i de compartir recursos. Les tribus poden néixer al barri o al poble on ja vivim i són llavors d’una nova cultura, en xarxa amb altres tribus. El programa inclou una secció de Francisco sobre l’evolució espiritual de minerals, vegetals, animals i humans, i el paper de les mascotes. A la part final, el sembrador de llavors Kiko Barranco exposa la seva tasca de recuperació de llavors autòctones i defensa que cultivar la terra i la consciència és una forma molt pragmàtica de comunitat. Tots tres coincideixen que cal sembrar tant consciència com llavors reals, des de petits gestos quotidians fins a noves formes de viure en tribu.

