Resum general de l’episodi Informatiu de Molins de Rei al Dia amb un repàs de: - L’estat dels dos grans projectes d’equipaments del mandat (residència i nou poliesportiu). - Activitats d’emprenedoria juvenil i reconeixement al paper de les dones emprenedores. - Propostes de lleure i cultura (Molins Horror Games, teatre i música). - Actualitat esportiva local del Club Futbol Sala Molins 99. - Actes vinculats a Santa Cecília i al 25N – lluita contra la violència masclista. 1. Informació de servei Meteo Jornada d’ambient fred a Molins de Rei: màximes de 12–13 °C i mínimes que baixaran fins als 3–4 °C. Possibilitat de precipitació feble fins l’endemà al matí. A partir de l’endemà: vent de nord-oest, retirada de nuvolositat i nova baixada de temperatures amb mínims la matinada de divendres a dissabte. El cap de setmana: lleu recuperació de les màximes i ambient més assolellat, tardor normalitzada a inicis de la setmana següent. Transport i farmàcia Incidències al TRAM a les línies T4, T5 i T6 (freqüències alterades per avaria). Resta de transport públic metropolità: funcionament normal. Farmàcia de guàrdia: Farmàcia Soler (Avinguda Barcelona 51-53), oberta fins a les 22 h. 2. Grans projectes municipals: residència i poliesportiu Nou poliesportiu del pont de la cadena En marxa el procés de licitació per adjudicar l’obra. Actuacions prèvies: Adequació d’un aparcament públic al carrer Primer de Maig per compensar les places que es perden davant de l’Escola Pont de la Cadena. Construcció d’una carpa provisional que farà de gimnàs per a l’alumnat mentre durin les obres. Enderroc de l’antic gimnàs de l’escola aprofitant les vacances de Nadal. Objectiu: que en tornar de Nadal l’alumnat ja disposi de la carpa-gimnàs i l’enderroc estigui fet. Pressupost del poliesportiu: 4,2 milions d’euros. S’hi han presentat 3 empreses al concurs públic. Residència per a gent gran al barri de la Granja Projecte executiu ja redactat. Ara s’està fent el procés d’adjudicació de l’obra. Cost previst: uns 13 milions d’euros. S’hi han presentat 11 empreses. Declaracions de l’alcalde Xavi Paz "S’estan analitzant les ofertes dels dos grans contractes d’equipaments d’aquest mandat. [...] És un concurs molt especial [...] i s’ha de fer molt bé per mirar d’evitar que no hi hagi cap recurs en aquesta adjudicació." Es preveu tenir proposta d’adjudicació de la residència al desembre. També s’està resolent el concurs del pavelló (nou poliesportiu). Objectiu polític i de gestió: Entrar al mes de gener amb els dos contractes adjudicats. Iniciar les obres tant de la residència com del nou poliesportiu a principis d’any. El nou poliesportiu donarà servei: Principalment a l’alumnat de l’Escola Pont de la Cadena. Fora d’horari lectiu, a les entitats esportives de la vila. 3. 19a Jornada d’Emprenedoria Celebració de la 19a edició de la Jornada del Dia Internacional de l’Emprenedoria a Molins de Rei. Organització: Ajuntament amb suport econòmic de la Diputació. Participació de més de 200 alumnes i docents de batxillerat i cicles formatius. Objectiu: fomentar l’esperit emprenedor entre el jovent. 4. Molins Horror Games: jocs de taula i terror Activitat vinculada al Festival de cinema de terror de Molins de Rei (Terror Molins). Es tracta del Molins Horror Games, jornada de jocs de taula, misteri i terror. Data i lloc: dissabte, tot el dia, a l’Escola El Palau. Format: jornada lúdica oberta a diferents perfils de públic. Estructura de l’espai 4 zones diferenciades: Zona per a públic familiar. Zona per a experts. Zona de jocs de rol. Espai amb dissenyadors de jocs de taula, amb qui els aficionats poden jugar directament. Continguts i novetats (segons Sergi Sant Martí) “No oferir jocs de taula per experts, però també jocs de taula familiars i infantils [...] podrem provar jocs difícils, senzills, dificilíssims, i fins i tot jocs de la Fira Internacional d’Essen, que encara no han sortit a botigues.” Presència de jocs nous i en primícia, alguns: Procedents de la Fira Internacional d’Essen. Procedents d’Àsia i Amèrica. Encara no disponibles a botigues. Horaris i accés Matí: de 10 a 14 h. Tarda: de 16 a 20 h. Entrada gratuïta. 5. Propostes culturals al Foment Musical “Armstrong” – La Roda Produccions Diumenge a les 18 h, al Foment. Espectacle de teatre musical amb música en directe, pensat per a públic familiar. Companyia: La Roda Produccions. Idea central: homenatge als avis i àvies. “Principalment l’obra [...] volíem explicar bàsicament un homenatge als avis i ens anava molt bé explicar-ho des de l’espai. També és una història de superació, de l’amistat i sobretot del treball en equip.” (Dani Cherta) Argument: Protagonistes estudiants de l’Institut d’Aeronàutica Espacial. El seu somni és trepitjar la Lluna, com ja van fer els seus avis. Un dels avis és Neil Armstrong, primera persona a trepitjar la Lluna. Temes clau: Superació personal. Amistat. Treball en equip. Entrades anticipades: 10 € a través del web Entràpolis. Xou d’improvisació de David Puerto Dissabte a les 21 h, també al Foment. Espectacle de comèdia d’improvisació amb interacció amb el públic i música. Entrades també a Entràpolis. 6. Actualitat esportiva: Club Futbol Sala Molins 99 Sènior masculí – Divisió d’Honor Catalana Resultat: empat a 3 contra l’Exea l’Hospitalet. Partit descrit com a complicat i molt igualat. La lliga està molt ajustada a la part alta de la classificació. “Aquest empat ens situa una miqueta a la part més baixa de la classificació, però [...] estem en sis punts i el tercer classificat està a quatre punts només.” (Ivan Rodríguez) Situació classificatòria: L’equip queda a la part baixa, però amb poca distància de punts respecte al tercer classificat. Això redueix la preocupació del club. Sènior femení – Primera Divisió Catalana El resum indica un partit molt exigent, però amb victòria: Rival: Castelldefels, terceres classificades. Escenari: Poliesportiu de la Sínia. Resultat: 4-2 a favor del Molins. Impacte: És el partit més complicat fins ara. La victòria reforça la part alta de la classificació per a l’equip femení. Properes jornades Sènior femení: Juga a Barcelona contra Palma Sec (equip del Poble-sec). Sènior masculí: Juga a casa, al Poliesportiu de la Sínia. Rival: Gràcia, els líders del grup. Data i hora: dissabte a 18.30 h (dos quarts de set de la tarda). 7. Santa Cecília: música i tradició Avui és la festa de Santa Cecília, patrona de la música. L’Escola Municipal de Música Julià Canals i l’AMPA organitzen un concert especial. Participants: Alumnat. Exalumnat. Professorat. Lloc: Auditori de la mateixa escola. Horaris de les sessions 17.30 h (dos quarts de sis). 18.15 h (un quart de set). 19.00 h (les set de la tarda). El públic pot acostar-se en qualsevol d’aquestes franges per gaudir del concert. 8. Memòria històrica, dones i franquisme (25N) Activitat emmarcada en el programa del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Xerrada sobre dones i franquisme Data i hora: avui a les 19 h. Lloc: Federació Obrera. Organitza: Associació Obrera. Format: taula rodona sobre dones i franquisme. Participants Mercè Garcés: Mestra. Vicepresidenta de l’Ateneu Memòria Popular. Maria Pilar Molina: Doctora en Història per la Universitat de Barcelona. Autora del llibre: > Repressió Franquista i Prostitució. De la presó de dones de les Corts a l’Hospital de la Magdalena. Neus Roig: Doctora en Ciències Humanes i Socials. Antropòloga. Presidenta de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors. Conducció de l’acte: Begoña Floria, periodista i conductora del programa Heroïnes Quotidianes de Ràdio Molins de Rei. 9. Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista Acte relacionat amb el 25N. Marxa comarcal contra la violència masclista. Detalls pràctics Inscripcions: Es poden fer avui i demà a Ca n’Ametller. També via correu electrònic a siad.com. Data de la marxa: diumenge. Hora de sortida: 10.15 h (un quart d’onze del matí). Punt de sortida: plaça de la Vila de Molins de Rei. Arribada: Sant Feliu de Llobregat. Objectiu: visibilitzar el rebuig social a la violència masclista i promoure la participació ciutadana en una caminada reivindicativa. 10. Actes solidaris “Posa’t la gorra” (Afanoc) Cap de setmana amb activitats solidàries prèvies a la festa Posa’t la Gorra, en suport d’Afanoc i les famílies amb infants amb càncer. 10.1. Tast solidari de vins i caves Dissabte, 19.30 h (dos quarts de vuit), a la Federació Obrera. Activitat: tast solidari de vins i caves. Organitza: Associació Molinenca (esmentada com a organitzadora del tast). Inclou també subhasta de: Ampolles. Màgnums. Tiquet solidari: 30 €. Venda de tiquets: Pastisseria Cardona. 10.2. Taller de defensa personal Dissabte al matí, de 10 a 12 h, a l’Escola Madorell. Activitat: jornada/taller de defensa personal. Obert a tothom que es vulgui apuntar prèviament. 10.3. Trobada d’handbol infantil Diumenge, de 10 a 12 h, també a l’Escola Madorell. Organitza: Club d’Handbol. Activitat adreçada a infants nascuts entre 2016 i 2020 que vulguin: Provar l’handbol. Practicar aquest esport. 10.4. Bar solidari i venda de gorres Durant la trobada hi haurà: Bar solidari (barra solidària). Venda de la gorra d’Afanoc, símbol de la campanya. 11. Tancament de l’informatiu El programa es tanca recordant que es tracta de l’informatiu de dijous. Missatge final de comiat i bon dia a l’audiència. Idees clau destacades Dues obres estratègiques (residència i nou poliesportiu) podrien quedar adjudicades abans de gener, amb previsió d’inici d’obres a principis d’any. La Jornada d’Emprenedoria posa el focus en la joventut i en el lideratge femení. Molins Horror Games amplia l’oferta lúdica vinculada al Terror Molins, amb jocs en primícia internacional. El Foment consolida la seva programació familiar i d’humor amb “Armstrong” i el xou de David Puerto. Els equips sènior del Club Futbol Sala Molins 99 viuen una lliga molt igualada, amb el femení consolidat a la part alta. S’impulsen actes culturals, memorialistes i reivindicatius al voltant de Santa Cecília i el 25N. La vila s’activa amb propostes solidàries a favor d’Afanoc i la campanya “Posa’t la gorra”.
El magazín matinal de Ràdio Molins de Rei. Actualitat, entreteniment, cultura, opinió, participació. Els matins més complets a "la ràdio nostra". Amb Oriol Romeu, Sílvia Artés i Roger Tuset.
Un espai per compartir plegats i poder parlar obertament sobre temes d'actualitat relacionats amb les families. L'eix central del programa és "el nostre convidat" a qui entrevistarem amb l'objectiu d'aprendre.
Avui conversem amb el jove Miquel Figueroa Ortuño, guanyador de la XII Olimpíada de Filosofia de Catalunya en la categoria de “vídeo filosòfic”, i autor del documental: "Verde que te quiero verde : siguiendo los pasos de Federico García Lorca en la provincia de Granada". Aquest documental forma part del seu treball de recerca de segon de batxillerat i és fruit d'un viatge realitzat a Granada de l'u al cinc de setembre de 2025 en el que va entrevistar diverses persones especialistes en el poeta, i va visitar els principals llocs on va viure avui convertits en casa-museu. Aquest documental es pot veure a: https://www.youtube.com/@mikelroaaa Programa conduït per Àngel Beumala i Raventós.
Programa realitzat per l'associació LGTBIQ+ "Rainbow Molins" i que pretèn visibilitzar i normalitzar aquest col·lectiu. Amb les veus d'Helena Peiro i Mari Marcos i la producció de Cristina Avellaneda i Ma Dolors Avellaneda
Resum de continguts Política municipal Pep Daga, portaveu i regidor d'Enlaira Molins, confirma que dimitirà al desembre com a regidor de l’Ajuntament. Assegura que no se sent recolzat per Junts, partit que va cedir els drets electorals a Enlaira Molins. Explica que, en acabar el mandat, el partit desapareixerà perquè Junts vol recuperar la seva marca per a les properes municipals. Al ple de desembre deixarà l’acta; cal confirmar qui el substituirà (primer Joan Patanàs, després Marc López si cal). "Vaig entrar amb moltes ganes, se n'han esmortaït... jo m'esperava una mica més de suport del partit de Junts." Medi ambient: restauració de la riera de Vallvidrera L’Ajuntament continua la restauració de la riera de Vallvidrera i ha acabat el tram entre la font de Can Preciós i el Molí de Can Salat. Actuacions realitzades: Eliminació de 120 arbres exòtics. Retirada de canya invasora en 2.500 m². Extracció de la part visible i de les arrels per evitar rebrots. Plantació d’herbes autòctones per dificultar el retorn de la canya. S’ha previst manteniment periòdic per controlar possibles rebrots. Objectiu: afavorir la vegetació autòctona de ribera i reduir la presència d’espècies invasores. "Intentar que la vegetació autòctona... colonitzi... i no torni a créixer la vegetació exòtica." L’alcalde destaca una inversió de 1,2 milions d’euros (fons municipals, Agència Catalana de l’Aigua i fons privats). És la penúltima fase; quedarà un últim tram (de Can Rebella al riu) que hauria d’estar enllestit al març. Es considera una contribució al patrimoni natural de Molins de Rei i al corredor biològic entre el parc de Collserola i el parc fluvial del Llobregat. Joventut: assessoria d’afectivitat i sexualitat A l’edifici del Molí Jove funciona una assessoria d’afectivitat i sexualitat per a joves de 12 a 30 anys. Funcionament: 1r dimecres de mes (17–20 h): atenció individual i confidencial (un a un). 3r dimecres de mes: taller grupal. Avui s’hi fa un taller participatiu per decidir, entre les persones joves, quins temes interessen més i programar l’agenda de tallers per la resta de l’any. Conferència: Marroc, tan a prop i tan lluny Divendres a les 19 h, al local de l’Associació de Veïnes i Veïns del barri del Canal (carrer Ferran Agulló, 6), es farà la conferència "Marroc, tan a prop i tan lluny". Ponents: Rashid El Yunusi, llicenciat en filosofia. Fauzi Haliba, sociòleg. Moderació: Antònia Castellana, exalcaldessa i activista social i pels drets humans. Objectius principals: Apropar la realitat actual del Marroc. Trencar tòpics i estereotips sobre la població marroquina. Denunciar com el desconeixement genera por, i aquesta, odi i mals entesos. "El desconeixement no genera mai res bo. Genera por, i la por genera odi, i estereotips i mals entesos." Esports: Atlètic Incresa Nova derrota de la Matera de l'Atlètic Incresa a Tercera Catalana: Resultat al Municipal Josep Raïch: Atlètic Incresa 2 – Castellbisbal 3. Tot i la derrota: L’equip mostra un canvi de dinàmica, més intensitat i millor joc. El rival és un equip de la part alta de la classificació. Segons Adrià Cabrera (cos tècnic), els gols encaixats van ser fruit de petites errades pròpies. Situació a la classificació: penúltims. Proper partit: dissabte, 18.30 h, al camp del Juan XXIII (Terrassa), equip situat a la zona mitjana-baixa de la taula. A nivell social, unes 30 mares de jugadors i tècnics del club han participat a la Cursa de les Dones de Barcelona, prova solidària contra el càncer de mama. Cultura i agenda local Presentació de llibre al Museu del Renaixement Avui dimecres, 19 h, al Museu del Renaixement: Presentació del llibre "Cultura Cívica, Cultura de Palau". És el primer volum de la col·lecció Estudis del Renaixement de Molins de Rei. Participants: Maria Soler, degana de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Àngel Casals, director de la Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins de Rei i editor del volum. Festa solidària "Posa’t la gorra" per FANOC El 30 de novembre se celebra a la vila la festa "Posa’t la gorra" per recaptar fons per a FANOC i el projecte de la Casa dels Xuclis (allotjament per a famílies amb infants amb càncer que s’han de tractar a Barcelona). Activitats relacionades: Tast solidari aquest dissabte, 19.30 h, a la Federació Obrera. Preu: 30 €. Venda d’entrades a Pastisseria Cardona i a tast de vins i caves de DO Catalunya. Trobada d’handbol solidari diumenge, de 10 a 12 h, a l’Escola Madorell: Prova d’handbol per infants. Bars solidaris, venda de gorres i recaptació per a FANOC. Taller de defensa personal femenina dissabte, de 10 a 11 h, també a l’Escola Madorell, organitzat per l’Associació de Defensa Personal de Molins de Rei, amb finalitat solidària. Servei i informació general Meteorologia: Temperatures mínimes d’uns 5 °C i màximes de 12–14 °C: ambient de ple hivern. Fins dissabte al matí: petita onada de fred, amb el moment més fred dissabte. A partir de diumenge: lleu recuperació de temperatures, però dins la tònica de tardor avançada. Possible augment de nuvolositat i alguna gota dijous, amb neu a partir de 700 m (puntualment 500 m), tot i que no s’espera precipitació a Molins de Rei. Transport públic: Tall de servei a la línia T6 del TRAM fins a les 15 h per tasques de manteniment de l’arbrat a la Rambla de la Mina. Farmàcia de guàrdia: Farmàcia Lozano, al carrer Verdaguer, 68, oberta fins a les 22 h.
El magazín matinal de Ràdio Molins de Rei. Actualitat, entreteniment, cultura, opinió, participació. Els matins més complets a "la ràdio nostra". Amb Oriol Romeu, Sílvia Artés i Roger Tuset.
Resum general del podcast En aquest episodi d’Una finestra oberta al Món a Ràdio Molins de Rei, el programa gira al voltant de tres grans eixos espirituals i humans: • L’experiència de Gabriela Peragallo amb els “Mensajeros del silencio”: missatges escrits que rep des de l’any 2003, que ella atribueix a Déu, al seu fill difunt i a altres seres de llum. • El sentit del silenci i de la connexió espiritual: el silenci com a porta d’entrada a la inspiració, a la sanació emocional i al contacte amb el món espiritual. • La llei de conseqüència i el karma segons la visió d’en Francisco (col·laborador des de Madrid), amb una explicació extensa d’astrologia, lliure albir i evolució de l’ànima. L’episodi combina testimonis personals molt íntims, reflexions espirituals (catolicisme, budisme, visió esotèrica), comentaris sobre sueños premonitorios, àngels custodis i la idea que no estem mai realment sols, encara que físicament ens hi puguem sentir. Entre mig, apareix la franja informativa de Molins de Rei al Dia amb notícies locals i culturals, i falques institucionals de serveis municipals i de la Generalitat de Catalunya. 1. Presentació del programa i convidats Participants a taula • Conductor del programa (Carlos) i col·laboradors habituals: Joan, Albert, Laber, Aris/Arid, Enric. • Convidades: Gabriela Peragallo (escriptora i protagonista del tema espiritual), Julia (amiga d’Aris, amb experiències de somnis i percepcions) i intervenció telefònica de Francisco des de Madrid. "Hoy hablaremos de Mensajeros del silencio… Proyecto cielo." Es recorda que en un programa anterior ja s’havia introduït Proyecto Cielo, el conjunt de missatges que Gabriela rep i ordena. 2. L’inici dels missatges: el fill difunt i la justícia sense misericòrdia 2.1. Origen de l’experiència (any 2003) Gabriela relata com, el 2003, es desperta i troba una mena de carta escrita amb la seva lletra però amb un contingut que no recorda haver redactat. La signa el seu fill Rodrigo, mort tràgicament el 1991 en un incendi als 17 anys. • Ella treballava en tribunals de justícia i havia estudiat Dret. • Explica que va renunciar perquè veia molta justícia però sense misericòrdia: sancions que deixaven famílies sense ingressos (per exemple, retirar un taxi que era l’únic mitjà de vida). • En ple trencament vital i laboral, comencen a aparèixer aquests escrits que no reconeix com a propis. A partir d’aquell 26 de maig de 2003, els missatges es repeteixen i ja no només vénen del fill, sinó de diferents ànimes que han “emigrat al cel”. A aquests continguts se’ls acaba dient profecies. 2.2. Avaluació mèdica i discerniment Gabriela conta que, en sentir-se desbordada i fins i tot pensant que podia estar “trastornada”, es posa en mans d’una comissió de l’Església Catòlica que la deriva a un sacerdot metge. • Passa per exàmens de psiquiatres, psicòlegs, especialistes en PNL, etc. • La conclusió és que no hi ha patologia greu, sinó un estat de trànsit quan escriu. "Uno de los psiquiatras me dijo que yo entraba en un trance, porque yo no me doy cuenta de qué escribo." 2.3. Diferència entre el que ella escriu i el que rep Gabriela mostra dos tipus de fulls: • Textos propis (poemes, pensaments): esborranys amb subratllats, correccions, canvis de puntuació (per exemple, un poema inspirat per la història de Tamara Falcó i la maternitat). • Missatges “rebuts”: fulls nets, cal·ligrafia homogènia, sense ratllades, escrits d’un sol cop. Ella descriu el procés així: • Es desperta amb una força imperativa d’escriure. • No és conscient del contingut mentre escriu i acaba cansada. • Sovint no llegeix immediatament el que ha escrit; ho fa més tard. "Entiendo que es algo que yo no manejo, que viene desde arriba, desde el cielo." "Confianza divina en oportunidad divina" (frase clau que rep sovint). 3. El primer missatge del fill Rodrigo: consol i missió 3.1. Lectura del missatge (26/05/2003) Amb música de fons, Gabriela llegeix el primer missatge rebut del seu fill Rodrigo. Els trets principals són: • Li diu que no està sola, que les grans companyies són espirituals. • Assegura que són diversos éssers els que estan amb ella. • Anuncia que comença una nova tasca: transmetre veritats espirituals per ajudar a assolir pau i prosperitat humana. • Explica que les seves estranyes hores de son són vigilias espirituales. • Li parla del seu racionalisme com a barrera per a la connexió. • Li anuncia que tindrà ajuda humana i que la solitud física serà compensada. "Hoy tu ser espíritu se asoma reveladamente al mundo y dará a conocer verdades espirituales..." "No te preocupes por nada, solo ocúpate." 3.2. Reaccions i interpretacions a taula Els companys comenten que el text sembla escrit: • No només pel fill, sinó per un equip de comunicadors des del cel. • Com si haguessin pensat junts la millor manera d’infondre-li pau i confiança. Aris i altres col·laboradors hi relacionen conceptes com: • Yo superior, Junta Kármica, maestros ascendidos i arxius akàshics. • La idea que és un grup de seres de luz sense límits físics. Enric aporta una visió filosòfica: quan es traspassa el llindar de la mort, no hi ha barreres de temps ni espai, i el sentiment de solitud desapareix; el que anomenem dualitat és propi del món material. 3.3. Dol, solitud i companyia espiritual Gabriela subratlla dues frases essencials del missatge: • “No te sientas sola” • “Las grandes compañías son espirituales” Per a ella, aquest text va ser: • Una clau de sanació del dol per la mort del fill. • Una prova que el fill continua viu en un altre pla i es pot comunicar. Afegeix que això és extrapolable a qualsevol pèrdua (parella, mare, amic): "No veo personas, pero siento una compañía interior que no es física, es espiritual." 4. Profecies, karma personal i responsabilitat 4.1. De funcionària a “mensajera” Gabriela vincula la seva trajectòria en tribunals (28 anys, família d’advocats) amb el gir espiritual: • Se sentia atrapada en una estructura de justícia sense caritat. • La renúncia li provoca fragilitat, dolor i sensació de caiguda: just el que el missatge del fill descriu. "Nos ha sido un poco duro conectar contigo. Es tu racionalidad… Ahora estás más entregada y la conexión ha llegado por el canal de la fragilidad." Ella ho viu com un anunci del seu futur servei espiritual: acabarà treballant per al Vaticà i vivint a Roma gràcies a una profecia rebuda. 4.2. Missatges profètics concrets Gabriela explica alguns casos on els missatges van antecedir esdeveniments importants: • Renúncia del Papa Benet XVI: rep que Déu escollirà un Papa capaç d’un gran gest de grandesa: renunciar. • Maremot d’Àsia: n’hauria rebut avisos previs. • Atemptats terroristes (Atocha 2004 i escola russa): – Escriu un missatge dirigit a les “mujeres madres terroristas” a Espanya el febrer de 2004. – Torna a Xile el 3 de març. – El 11-M passa l’atemptat d’Atocha, i posteriorment un atac a una escola a Rússia, amb participació de dones. "Mensaje dirigido a todas aquellas mujeres madres… Volví a Chile el 3 de marzo… ocho días después se produjo el atentado de Atocha." També menciona que alguns missatges li arriben directament a la ment, com informació sobtada, sense visió ni veus. 4.3. Com es defineix ella mateixa? El conductor li pregunta si es considera mèdium. Ella rebutja diverses etiquetes: • No fa espiritisme ni bruixeria. • No li agrada la paraula canal ni es veu com a mèdium clàssica. • Accepta amb gust el terme “mensajera”: "Mensajera del silencio, porque esto pasa en el silencio." 5. Silenci, meditació i transformació interior 5.1. El silenci com a condició per escoltar Aris i Enric desenvolupen la idea del silenci interior: • En la religió, el silenci és aquietar-se per sentir la presència de Déu. • Quan “som” (no només pensem), podem sentir la presència de l’altre i de la divinitat. • El silenci implica separar-se del soroll extern i del soroll mental, creant espai perquè sorgeixi el missatge. "Si jo estic sent, puc sentir l’altre. És quan hi ha connexió real." Enric hi afegeix una perspectiva corporal: • Cal reduir l’estrès, calmar l’hipotàlem i les amígdales cerebrals. • Parla de relaxar la glàndula pineal per poder estar una hora sense moure’s. • Compara el silenci amb tècniques com el soroll blanc que calma nadons i animals. 5.2. Biologia del silenci Cap al final, Aris fa un resum bio-psicològic del benefici del silenci: • Afavoreix la neurogènesi: creació de noves neurones i, amb això, més capacitat d’aprenentatge i memòria. • Redueix cortisol i adrenalina: menys estrès i ansietat. • Permet un veritable encontre amb un mateix, generant espai perquè emergeixin els dons naturals i la connexió amb el pla espiritual. "El silenci ens deixa espai per crear, connectar i descobrir els nostres dons." 6. Experiències de somnis i presències: testimonis personals 6.1. El fill d’Enric i la mort de l’àvia Enric comparteix l’experiència del seu fill menor: • La seva mare (l’àvia del noi) ingressa en un hospital; ell encara no ho sap. • El fill somia que la veu morir, flotant sobre ella, i veu fins i tot colors de la roba, tipus de llit i nom de l’hospital. • L’endemà, quan Enric li comunica la mort, ell respon que ja ho sabia. • Dies després, somia l’àvia asseguda amb ell en una taula de picnic: – Ella diu que està bé, però que “la comida está un poco fría” i que això canviarà quan vagi a la setena casa (i possiblement l’“octava”). – Descriu com l’àvia es fon com cera. Gabriela interpreta que: • És una profecia i una experiència post-mortem: ànima que es comunica. • La imatge de la cera indica desprendre’s del cos, el vestit corpòri. 6.2. Dons espirituals innats Gabriela insisteix que: • Tots tenim talents espirituals a més dels talents humans. • El problema és que ens racionalitzem i funcionem en mode automàtic (dutxa, feina, factures…), i no deixem entrar el món espiritual. • Sovint cal un cop fort (dol, malaltia, pèrdua) per obrir la porta, com va ser la mort del seu fill o el fill d’Enric. "La humanidad está herida y quiere ser ayudada, pero somos tan racionales que no abrimos la porta." 6.3. Experiències de Julia i Aris Julia explica que: • De petita (7 anys) va veure dos àngels dins una església, amb un altre nen. • Quan ells dos els observen, les figures es giren i els fan por; no ho va explicar quasi a ningú per por de semblar boja. • Ha tingut flashos o lagunes temporals, on continua una acció sense recordar com ha passat d’un punt a l’altre. • Interpreta somnis d’altres persones, com un somni d’Aris que s’està complint punt per punt. Aris relata un somni recurrent: • Durant mesos o anys somiava estar en un lloc ple d’habitacions i no trobar mai la sortida. • L’últim somni (el que Julia li interpreta) trenca el patró: finalment troba la sortida i això coincideix amb un canvi vital positiu (el seu “port de Palos”). Aris practica budisme des de fa 44 anys i relaciona: • Els somnis amb l’inconscient personal, familiar i col·lectiu. • L’ús de símbols i imatges com un llenguatge de l’ànima. "El fons del somni és la inseguretat: moltes portes possibles i la necessitat de saber quina és la teva." Julia, per la seva banda, és vista com algú que té el do d’interpretació de somnis i fins i tot de somnis premonitoris. 7. Àngels custodis i “Mensajeros del silencio” 7.1. Un missatge dels àngels custodis Gabriela llegeix un altre text rebut, signat per “Vuestros ángeles custodios”. Alguns punts clau: • Les històries s’escriuen de cel a terra i el verb central és amar. • Encarnar-se és “vestir-se de corpòri” per complir missions massives, individuals o en parella (aparells). • Cada acte vivencial té un sentit espiritual; part de la tasca és descobrir-lo. • S’insisteix en la “serena espera” dels esdeveniments enviats des del pla celeste. • Es parla d’un mandat invisible i intangible, acordat abans, que s’ha de traduir a pla físic. • S’anima a auxiliar-se mútuament, a viure aventures “en els camps de Déu”. • Es confirma que hi ha guies espirituals que “cautelen” el nostre caminar i riuen amb nosaltres, compartint carcajades de luz i també llàgrimes d’ombra. "Nada es más atractivo, pleno y feliz que vivir aventuras pero en los campos de Dios." "Vuestros guías están ahí, cautelando vuestro andar y sonriendo..." 7.2. L’àngel de la guarda: sempre present Neix un debat sobre si l’àngel custodi pot marxar si fem “coses dolentes”. Gabriela respon que no: • L’àngel és com una segona pell, una presència constant. • No desapareix quan ens equivoquem; respecta el lliure albir, però roman per consolar, guiar i acompanyar. "No hay peor farra que dejar cesante al ángel custodio." Aris comenta que de petita li havien dit que, si es portava malament, l’àngel la deixaria, i que això la va apartar de la religió institucional. El grup distingeix clarament entre: • Religió institucional (dogmes, por, infern simbòlic). • Experiència directa de Déu o de la força universal amorosa, que és incondicional. Albert explica la seva pròpia posició: • Creu profundament en Déu però no tant en la institució eclesial. • No entra gaire a esglésies, però resa cada matí. • Sent que el seu pare, tot i “no creure” formalment, vivia més els preceptes divins que molts creients. "Mi Dios no castiga, me pide que le hable de tú y me basta con decirle ‘perdóname, me he equivocado’ de corazón." 7.3. Purgatori, infern i revisió de vida A partir d’un comentari de Francisco (en la seva secció) sobre el purgatori i el cel, Gabriela afegeix la seva pròpia revelació: • Després de morir, fins i tot el pitjor delinqüent (per exemple, un violador d’infants) experimenta una revisió de vida envolta d’un amor immens. • Quan veu els actes que ha comès des de la perspectiva de l’amor, sent un dolor tan profund que aquest estat de consciència equival al que anomenem infern o purgatori. • No es tracta de flames físiques, sinó de dolor moral i comprensió del dany causat. "El infierno es un estado de conciencia, no una foguera eterna." Això encaixa amb la visió que Albert havia citat de la pel·lícula “La cabaña”, sobre com Déu acull i transforma el dolor extrem. 8. Intervenció de Francisco: karma, llei de conseqüència i astrologia Cap a la meitat-final del programa, entra en Francisco (des de Madrid) amb la seva secció habitual. Desenvolupa una explicació metòdica sobre: 8.1. Llei de conseqüència i karma Defineix la llei de conseqüència (karma) així: • Som esperits en evolució dins un pla diví que vol portar-nos a la perfecció. • Algunes experiències de la vida estan programades prèviament: - Perquè necessitem aprendre determinades lliçons. - Per pagar deutes madurs d’altres vides. - Per recollir recompenses de bons actes passats (oportunitats laborals, relacions, circumstàncies favorables). • Però no tot està determinat; hi ha lliure albir i una voluntat pròpia en cada encarnació. "Dios no puede obligar a sus hijos a consumir droga ni a hacerse alcohólicos." També explica el procés post-mortem dins la seva escola esotèrica: • En el purgatori, l’ànima es posa al lloc de les persones que ha fet patir i sent el mateix sofriment, perquè la consciència enregistri el que no ha de repetir. • En el cel, reviu la felicitat que altres li han donat, perquè la consciència vegi el que sí ha de reproduir en futures vides. 8.2. Lliure albir enfront de determinisme Francisco critica la idea que “tot el que passa ha de ser així”: • Si ho fos, no caldria ensenyament espiritual ni esforç moral. • Subratlla la importància de la consciència i del Pepito Grillo interior que ens indica si actuem bé o malament. • El karma no és un destí fixes, sinó una tendència corregible a través de decisions conscients. "No todo es porque deba ser. Somos libres en nuestras decisiones." 8.3. El paper de l’astrologia Des de la seva òptica, l’astrologia reflecteix el pla de vida però no obliga: • Els astres inclinen, però no obliguen. • L’horòscop marca tendències, deutes i oportunitats, però la persona sempre pot corregir i elevar la seva resposta. • Si fóssim autòmats, tots els horòscops serien iguals i la vida no evolucionaria. "En cada vida tenim un destí nou perquè creem causes noves amb la nostra voluntat." Aquest segment aporta una visió estructurada del karma, complementant l’experiència viscuda de Gabriela. 9. Futur de la humanitat: hi ha esperança? Cap al tram final, el conductor planteja a Gabriela si els missatges actuals anuncien un futur positiu o fosc per a la humanitat. Ella respon que: • La humanitat es troba ferida i llagada (guerres, egoisme, ambició…). • Però hi ha vigors poderosos que poden revertir la situació: - L’amor. - L’amparo (cuidar l’altre). - El renéixer després de l’error. • Si s’instaura de veritat la consciència de bé superior, misericòrdia i unitat, poden desaparèixer: - L’ambició desmesurada. - L’egoisme i el individualisme. - Les guerres i les traïcions. "La solució és la consciència: adonar-nos de com actuar amb bé, amor i humor." Albert, amb sinceritat, confessa sentir una certa enveja sana d’aquests dons i experiències perquè li agradaria poder-se comunicar amb els seus difunts estimats. Gabriela i la resta li animen a treballar el silenci, la presència i la confiança per obrir-se també a la seva pròpia forma de connexió. 10. Bloc informatiu local i falques de servei Enmig del programa s’emet el butlletí informatiu de Ràdio Molins de Rei (espai tipus Molins de Rei al Dia) amb diverses notícies i anuncis, principalment catalans i de proximitat: 10.1. Notícies d’àmbit català i sanitari • Retirada i resignificació de símbols franquistes arreu de l’Estat, amb un nou catàleg impulsat pel govern espanyol. • Acord entre l’Hospital de Sant Pau i la Fundació Althaia (Manresa) per millorar l’atenció cardiològica a la Catalunya Central, amb noves sales d’intervencionisme cardíac. • Canvis en les proves de competències bàsiques a 6è de primària i 4t d’ESO: passaran de ser universals a realitzar-se en una mostra representativa d’escoles. 10.2. Cultura i equipaments a Molins de Rei Es destaquen diverses activitats vinculades a equipaments locals: • Conferència del Museu Frederic Marès dins del cicle de museus convidats al Museu del Renaixement, a La Gòtica. • Presentació de la novel·la El bosc dels lladres de Joan Castellví a la Federació Obrera. • Taller participatiu dins l’assessoria d’afectivitat i sexualitat per a adolescents i joves, a El Molí Jove. • Inici de les inscripcions per fer de patge a la cavalcada de Reis, amb informació a la web específica i a Ca n’Ametller i la Federació Obrera. • Activitat Museu per a les persones grans al Museu del Renaixement, amb visita guiada per a majors de 65 anys. 10.3. Serveis i falques institucionals • Farmàcia de guàrdia al barri de la Granja (Farmàcia La Granja, carrer Roseta Canalias, 16). • Falca de l’Ajuntament anunciant el nou servei d’assessorament en sexualitat i afectivitat al Molí Jove. • Campanya de la Generalitat de Catalunya – Catalunya Lidera, sobre infraestructures, lideratge econòmic i llocs de treball. • Anunci del programa “El misteri de la vida” amb Sílvia Moros a Ràdio Molins de Rei. • Campanya del Banc de Sang insistint que “amb una vegada no n’hi ha prou” i cal donar sang de manera periòdica. Aquest bloc serveix com a pausa informativa entre trams espirituals del programa. 11. Tancament del programa Al final, amb música de fons i últims comentaris d’agraïment: • Gabriela és acomiadada afectuosament; se li agraeix haver compartit experiències tan íntimes i profundes. • Es deixa oberta la porta a futurs programes per continuar parlant de misericòrdia, mansuetud, dol i espiritualitat. • Es remarca la idea central: – El silenci com a via d’entrada als Mensajeros del silencio. – La presència dels àngels custodis i guies. – La importància del lliure albir i de l’amor per transformar la realitat personal i col·lectiva. "Que los de arriba puguin connectar amb nosaltres… i que no ens morim sense conèixer els nostres dons." Interlocutors principals • Carlos – conductor del programa Una finestra oberta al Món • Gabriela Peragallo – escriptora, protagonista de Proyecto Cielo i Mensajeros del silencio • Joan, Albert, Laber, Aris/Arid, Enric – col·laboradors i tertulians • Julia – convidada amb experiències de somnis i percepcions • Francisco – col·laborador des de Madrid (secció sobre karma i llei de conseqüència) • Mercè Roura – veu informativa de Molins de Rei al Dia a Ràdio Molins de Rei Tags (paraules clau) • Mensajeros del silencio • Proyecto Cielo • Gabriela Peragallo • Dol per la mort d’un fill • Comunicació espiritual • Profecies • Àngels custodis • Somnis premonitoris • Interpretació de somnis • Ànima i esperit • Llei de conseqüència • Karma • Astrologia espiritual • Lliure albir • Silenci interior • Meditació • Budisme • Església Catòlica • Purgatori i cel • Revisió de vida • Dolor i sanació • Amor i misericòrdia • Ràdio Molins de Rei • Molins de Rei al Dia • Museu del Renaixement • La Gòtica • Federació Obrera • El Molí Jove • barri de la Granja Seccions principals de l’episodi Nota sobre els temps Les marques de temps són aproximades i basades en els segments facilitats: start_second indica el segon on comença el tema real, i end_second on s’esgota de manera clara o és substituït per un altre bloc. Benvinguda i presentació del programa i convidats • start_second: 49 • end_second: 140 • section_title: Presentació d’“Una finestra oberta al Món” i convidats • section_summary: Es presenta el programa, es dona la benvinguda als col·laboradors habituals (Joan, Albert, Laber, Aris, Enric) i a les convidades Gabriela Peragallo i Julia. Es fa un breu apunt sobre el tema del dia: “Mensajeros del silencio” i el projecte espiritual de Gabriela. Context vital de Gabriela i inici de l’escriptura inspirada • start_second: 258 • end_second: 383 • section_title: De tribunals de justícia a missatges del cel • section_summary: Gabriela explica com el 2003 comença a trobar cartes escrites amb la seva lletra però amb contingut desconegut, inicialment signades pel seu fill mort, Rodrigo. Relata la seva trajectòria com a funcionària de tribunals, la renúncia per manca de misericòrdia en el sistema i la crisi personal que obre la porta a aquestes experiències espirituals. Verificació mèdica, diferència entre escriptura pròpia i rebuda • start_second: 410 • end_second: 599 • section_title: Avaluació psiquiàtrica i naturalesa dels missatges • section_summary: Gabriela relata com, per discernir si patia una alteració mental, es posa en mans d’un sacerdot metge i diversos especialistes (psiquiatres, psicòlegs). Mostra la diferència entre els seus poemes, plens de correccions, i els missatges rebuts, escrits d’una sola tirada, nets i ordenats, alguns signats per “tu Dios” i amb frases clau com “confianza divina en oportunidad divina”. Mort del fill, renúncia i primer missatge de Rodrigo • start_second: 694 • end_second: 1037 • section_title: El primer missatge del fill difunt • section_summary: Es contextualitza la mort tràgica de Rodrigo el 1991 i la renúncia de Gabriela als tribunals el 2003. Explica com es desperta el 26 de maig de 2003 amb una carta a la tauleta, que resulta ser el primer missatge dictat pel seu fill. Després, amb música de fons, llegeix el text complet, on Rodrigo parla de companyia espiritual, de la nova missió de Gabriela i del seu paper com a transmissora de veritats espirituals. Comentaris al missatge: equip espiritual i companyia invisible • start_second: 1176 • end_second: 1529 • section_title: Interpretació del missatge de Rodrigo i companyia espiritual • section_summary: Els tertulians comenten que el missatge sembla procedir d’un equip de seres de luz, no només del fill. S’hi introdueixen conceptes com yo superior, Junta Kármica, maestros ascendidos i arxius akàshics. Gabriela destaca la idea que mai estem realment sols, encara que físicament ho puguem estar; la companyia espiritual l’ha ajudat a travessar el dol per la pèrdua del fill. Justícia sense misericòrdia i dimensió profètica • start_second: 1572 • end_second: 1691 • section_title: De la racionalitat legal a la missió profètica • section_summary: Gabriela aprofundeix en el conflicte entre justícia i misericòrdia en la seva feina anterior i com això la deixa trencada. El missatge del fill li parla de la seva racionalitat com a obstacle i li anuncia que il·luminarà “senderos humanos”. Ella connecta aquest anunci amb la seva posterior feina per al Vaticà i altres experiències profètiques, presentant el text com un tresor vital. Com arriben els missatges, profecies i exemples (Atocha, Benet XVI) • start_second: 1886 • end_second: 2234 • section_title: Trance, dictat i profecies concretes • section_summary: Gabriela explica que entra en estat de trance quan escriu: no sap què posa fins després. Parla de missatges llargs (per exemple, adreçats a “mujeres madres terroristas”), escrits a Espanya el 2004, que van precedir l’atemptat de l’11-M a Atocha i un atac en una escola russa. També relata com va rebre un missatge sobre la grandesa de la renúncia del Papa Benet XVI i altres avisos de desastres com el maremot d’Àsia. Dons espirituals, silenci i desenvolupament de la consciència • start_second: 2293 • end_second: 2419 • section_title: Dons, canalització i camí cap al silenci • section_summary: Es debat com anomenar el que li passa a Gabriela (mèdium, canal, escriptura automàtica…) fins que ella accepta “mensajera”. Aris introdueix la idea que tots tenim dons diferents i que, sovint, el despertar ve a través de crisis dures (com la pèrdua d’un fill). El fil conductor del dia es defineix com el silenci, condició perquè la divinitat es pugui expressar a través nostre. Silenci, religió, biologia de la calma i somnis recurrents • start_second: 2419 • end_second: 2627 • section_title: El silenci com a trobada amb Déu i amb un mateix • section_summary: Aris descriu el silenci des de la religió (espai per sentir Déu) i des de la psicologia (aquietar-se per poder “ser” i sentir l’altre). Enric aporta el vessant fisiològic: reduir estrès, relaxar glàndula pineal, calmar hipotàlem i amígdales per accedir a un estat de quietud profunda. S’estableix la relació entre silenci i inspiració, i com això alimenta la creativitat i la receptivitat espiritual. Somni premonitori del fill d’Enric i talents espirituals innats • start_second: 2653 • end_second: 2930 • section_title: Somnis premonitoris i revisió simbòlica • section_summary: Enric llegeix un text del seu fill on relata haver somiat la mort de l’àvia el mateix dia que va morir, i una posterior trobada on ella parla d’anar a la “setena casa” abans de fondre’s com cera. Gabriela ho interpreta com la dissolució del cos físic i la continuïtat de l’ànima. Es destaca que tots tenim talents espirituals (somnis premonitoris, escriptura inspirada, intuïció), però la vida mecànica i racionalista sovint ens impedeix escoltar-los. Pausa informativa: Molins de Rei al Dia i falques • start_second: 3033 • end_second: 3519 • section_title: Bloc de notícies locals i falques de servei • section_summary: Espai informatiu a càrrec de Mercè Roura amb notícies d’àmbit català i local (símbols franquistes, cardiologia a Manresa, proves de competències bàsiques, nominacions de cinema). S’anuncien activitats del Museu del Renaixement a La Gòtica, la presentació d’un llibre a la Federació Obrera, tallers al Molí Jove, inscripcions per a patges de la cavalcada, visites guiades per a gent gran i la farmàcia de guàrdia al barri de la Granja. Es tanquen amb falques municipals, campanyes de la Generalitat i del Banc de Sang. Secció de Francisco: llei de conseqüència, karma i astrologia • start_second: 3592 • end_second: 4208 • section_title: Karma, lliure albir i destí segons l’astrologia • section_summary: Francisco, des de Madrid, explica la llei de conseqüència i el karma des d’una perspectiva esotèrica: certes experiències estan programades per aprendre, pagar deutes o rebre recompenses, però mantenim un lliure albir que fa que no siguem autòmats. Detalla el paper del purgatori i del cel com a espais d’aprenentatge de la consciència, i com l’astrologia reflecteix tendències i deutes sense imposar-los (els astres inclinen però no obliguen). Retorn al silenci, biologia i missatges d’esperança • start_second: 6280 • end_second: 6369 • section_title: Neurogènesi, estrès i trobada amb els propis dons • section_summary: Aris tanca el fil del silenci des d’una perspectiva biològica: el silenci i la calma fomenten la neurogènesi, redueixen el cortisol i l’adrenalina, milloren memòria i aprenentatge i obren espai per a la creació i la connexió espiritual. Es presenta el silenci com a condició perquè els dons naturals de cada persona puguin aparèixer i desplegar-se. Futur de la humanitat, amor i responsabilitat col·lectiva • start_second: 6369 • end_second: 6514 • section_title: Es pot revertir el sofriment de la humanitat? • section_summary: Pregunten a Gabriela si els missatges actuals anuncien un futur fosc o esperançador. Ella respon que, malgrat que la humanitat està ferida i dividida (guerra, inharmonia), hi ha forces com l’amor, l’amparo i el renéixer que poden revertir la situació, si es desenvolupa una consciència del bé superior. Això eliminaria l’ambició desmesurada, l’egoisme i el conflicte. Enveja sana dels dons, àngels custodis i relació amb Déu • start_second: 6514 • end_second: 5863 • section_title: Relació personal amb Déu, àngels i infantesa religiosa • section_summary: Albert confessa enveja sana d’aquests dons perquè li agradaria contactar amb els seus morts. Aris pregunta si l’àngel de la guarda marxa quan fem coses dolentes, com li deien de petita; Gabriela aclareix que no, que sempre hi és. Es distingeix entre religió institucional (sovint basada en la por i el càstig) i vivència directa de Déu com a energia amorosa que perdona i acompanya. Gabriela descriu l’“infern” com un estat de consciència dolorós durant la revisió de vida, no com un foc etern. Història personal de Joan i guia de la mare • start_second: 6098 • end_second: 6214 • section_title: La veu de la mare que canvia un destí • section_summary: Joan recorda com, als 24-25 anys, a punt d’embarcar-se des de Valparaíso cap a Veneçuela en un vaixell d’un amic, va sentir clarament la veu de la seva mare (viva aleshores) que li deia: “Juan, date la vuelta, todavía estás a tiempo”. Decideix fer-li cas, es queda a Xile i finalment torna a casa seva a l’Argentina. Ho interpreta com un missatge protector que li canvia el destí. Tancament: silenci, dons i agraïments • start_second: 6254 • end_second: 6632 • section_title: Comiat i síntesi espiritual • section_summary: En els darrers minuts, Aris reforça la importància del silenci també des del punt de vista químic i biològic, com a base per regenerar-nos i obrir-nos als dons. Gabriela respon sobre l’esperança per a la humanitat i es torna a subratllar la centralitat de l’amor i la misericòrdia. El conductor acomiada el programa agraint a Gabriela i a tots els participants, deixant oberta la continuïtat del tema en futurs espais.
Resum general del podcast En aquest episodi de De tu a tu a Ràdio Molins de Rei, el conductor Pere Vergoñón-Reventós (Pier) conversa amb Marga Radó, veïna de Molins de Rei i assessora immobiliària amb més de 20 anys d’experiència. L’entrevista combina aspectes més personals amb una visió molt clara i pràctica del mercat immobiliari actual, especialment al municipi. L’episodi se centra en tres grans àmbits: • La vida i rutina personal de la convidada (energia, esport, animals de companyia) • L’evolució del sector immobiliari (crisi del 2008, pandèmia, nous perfils de comprador, tecnologia, finançament bancari) • El mercat immobiliari a Molins de Rei i consells pràctics per a vendre, comprar o llogar un habitatge, incloent-hi errors freqüents, importància de comptar amb un professional i situació actual dels locals comercials. El fil conductor és sempre la idea que comprar o vendre un immoble és una decisió molt important i a llarg termini, que demana prudència, informació i bona orientació professional. 1. Presentació del programa i de la convidada Context del programa • L’episodi forma part de l’espai De tu a tu, que s’emet els dimarts a la tarda i es repeteix els diumenges al matí. • El programa posa el focus en persones que coneixen Molins de Rei “com el palmell de la mà” i que formen part de la vida activa del municipi. Qui és la Marga Radó? • Veïna de Molins de Rei i assessora immobiliària amb més de 20 anys dedicats al sector. • El conductor la defineix com algú que “sap el que fa bategar aquest poble”. "Avui volem conèixer la persona que hi ha al darrere" (sobre la Marga, més enllà de la seva faceta professional) 2. Vida quotidiana, energia i hàbits personals Rutina diària • S’aixeca cap a dos quarts de vuit del matí i diu que sempre ho fa amb molta energia. • Té dos gats, la Tina i el Leo, als quals dona de menjar en llevar-se i que considera “els seus tresors”. Esport i benestar • Dona molta importància a la condició física i a l’equilibri emocional: • Va al gimnàs 3 o 4 cops per setmana. • Va començar fent sobretot natació, però amb els anys ha incorporat classes dirigides. • Activitats que fa actualment: • Zumba (molta intensitat i desgast energètic). • Classes de core. • Màquines de força (cada cop més necessàries, diu). • Natació un cop per setmana. • Tot l’exercici el concentra al matí, per tenir la resta del dia disponible per a la feina, que se centra més a les tardes. 3. Transformacions del sector immobiliari Canvis en 20 anys de professió • Destaca que el sector ha fet “un gir de 180 graus” en les darreres dues dècades. • Elements principals del canvi: • De l’època del crèdit fàcil i construcció massiva (abans del 2008) a un context de finançament estricte. • Ara, per comprar, cal un mínim del 30% d’estalvi. • Digitalització absoluta de la cerca d’habitatge: portals immobiliaris, xarxes socials, visites virtuals. Nou perfil de comprador • Ja no es busca només estar al centre de la ciutat. • Ara es prioritza: • Habitatges més grans. • Espais exteriors (terrasses, patis, balcons grans). • Eficiència energètica. • Flexibilitat d’espais per poder teletreballar. • Domòtica integrada. • Bona localització i serveis per no dependre del cotxe dins el municipi. "El canvi més gran és el nou comprador" (sobre la nova manera d’entendre l’habitatge) 4. Crisi del 2008, pandèmia i aprenentatges Experiència professional durant la crisi del 2008 • En aquell moment treballava sobretot a Terrassa (obra nova primer, i després segona mà). • Recorda la crisi com un període molt dur: • Molta gent es va quedar sense feina. • El sector immobiliari va ser vist com el punt d’inici de la crisi. • Ella tenia “molta feina per aconseguir resultats justets”. Impacte de la pandèmia • Paradoxalment, explica que professionalment la pandèmia li va anar bé. • Assenyala: • Que cal “treure forces d’on no n’hi ha” i espavilar-se en contextos difícils. • Que en aquella època ja estava treballant a la zona de Molins de Rei i voltants, no a Terrassa. Aprenentatges clau • Insisteix que comprar un immoble és una decisió a llarg termini i s’ha de fer amb molta prudència. • Reforça dos punts: • Cal fer bé els números (ingressos, estalvis, capacitat real d’endeutament). • El comprador ha de pensar la decisió amb molta calma i informació. "Comprar un immoble ha de ser una decisió molt ben pensada" (sobre la necessitat de prudència i planificació) 5. Competències d’un bon assessor immobiliari Tècnica, empatia o paciència? En reprendre el programa després de la primera pausa musical, el conductor li pregunta què és més important. La Marga respon que el perfil ideal combina: • Coneixement de mercat: • Estar continuament informat de preus, oferta, demanda i normatives. • Dominar tècnica i lleis vinculades al sector. • Dedicació: • És una feina que requereix estar molt al damunt de cada operació. • Empatia: • Els clients tenen sovint expectatives difícils de complir. • Cal posar-se a la pell de comprador i venedor i acompanyar-los durant tot el procés. 6. Errors típics de venedors i compradors Errors habituals dels venedors • Venedor que vol acompanyar les visites: • Ho fan amb ànim d’ajudar, però sovint acaben “posant la pota”. • Destaquen coses que potser no interessen o que condicionen el comprador. • Quan el propietari no hi és, el comprador se sent més lliure per comentar i expressar dubtes. • Sobrevaloració de la propietat: • Molts propietaris fixen el preu segons les seves necessitats, no segons el valor real de mercat. • Exemples: necessiten més diners per anar a viure a un lloc més car, i pugen el preu 30.000 o 40.000 euros per sobre del que correspondria. • L’assessora els fa un estudi de mercat i els mostra comparatives, però sovint necessiten un temps de “rodatge” per acceptar baixar el preu. "Els propietaris sovint sobrevaloren la seva propietat... sempre" (sobre la distància entre el que voldria el venedor i el valor real) Errors habituals dels compradors • Desajust entre expectatives i capacitat econòmica real: • Miren habitatges per sobre del que poden assumir: per exemple, busquen pisos de 300.000 € quan només poden arribar a 250.000 €. • La preparació financera prèvia és clau per no perdre temps ni frustrar-se. • Manca d’assessorament professional: • El conductor exemplifica que ha venut propietats pel seu compte i s’ha adonat que ho ha fet “molt malament” i per sota preu. • Això reforça la idea que un assessors immobiliari és una inversió, no només una despesa. 7. El mercat immobiliari a Molins de Rei Dinamisme i demanda • Defineix el mercat de Molins de Rei com a molt actiu, amb força demanda. • Factors que expliquen aquest atractiu: • Ubicació estratègica. • Bones comunicacions (carretera, busos, tren). • Bon ambient i vida de poble amb molta activitat. • Quan un immoble surt a un preu ajustat al mercat, la venda és relativament fàcil. Comunicacions i mobilitat • Es destaca el paper clau del transport públic: • Busos des de Castellbisbal, Terrassa, Rubí i connexions amb Barcelona. • Accés al carrilet (Quatre Camins, Sant Vicenç, Sant Boi). • Bus fins a la Floresta, amb connexió també cap a Barcelona. • Estació de Renfe molt cèntrica, encara que pendent de reforma. "És el que més fa que la gent s’inclini molt per Molins i que vingui gent de fora" (sobre el paper de l’estació de tren) Tipus de clients a Molins de Rei • Famílies que volen canviar d’habitatge: • Busquen pisos més grans. • Terrasses molt sol·licitades. • Gent jove que vol independitzar-se: • Són una part important de la demanda, però ho tenen complicat per preus i condicions bancàries. • Gent gran que viu a cases grans a les afores: • Quan els fills marxen, la casa els queda gran i poc pràctica. • Volen baixar al centre per viure més a prop dels serveis, amb una vida més funcional. Barriades i localització dins del municipi • El centre continua sent la zona més buscada. • Altres zones també valorades per les comunicacions: • Les Guardioles: molt a prop de l’estació i la carretera, amb moltes línies d’autobús. • barri de la Granja: bona connexió amb busos des de Terrassa i accés fàcil a l’estació. • Molins de Rei ha crescut cap a la zona de la Granja i també cap a l’altra banda, però l’estació continua quedant relativament a prop de tot arreu. Valor afegit de viure a Molins de Rei • Moltes persones trien Molins de Rei en lloc de Barcelona ciutat perquè: • Té bon ambient i vida pròpia de poble. • Àmplia oferta gastronòmica i de comerç local. • Molta activitat esportiva (quasi tots els nens fan esport, diu la convidada). • Moltes escoles amb bona reputació. "És un poble que té vida pròpia, té essència de poble" (sobre la identitat i el caràcter de Molins de Rei) • Com a conseqüència d’aquesta estabilitat: • La gent no ve de pas, sinó que se sol quedar. • Hi ha poca oferta immobiliària, perquè no hi ha tant moviment de sortida. "Al ser tan estable, la gent no ve de pas. La gent, quan ve aquí, es queda" (teoria de la Marga sobre l’escassetat d’oferta) 8. Consells pràctics per a qui vol vendre un pis 8.1. Primer: claredat i disponibilitat • Tenir clar que es vol vendre: • De vegades hi ha propietaris dubtosos (si pujarà o baixarà el preu, si marxar a Barcelona, etc.) i això entorpís tot el procés. • Sense decisió clara, hi ha problemes de disponibilitat per a visites i es perd temps. • A Molins de Rei, diu, la gent “té el cap molt ben amoblat” i aquests casos són menys freqüents. 8.2. Presentació de l’immoble • Aspectes imprescindibles: • Pis net i polit. • Sense males olors. • Molta llum natural (finestres i persianes obertes). • Evitar espais foscos, desendreçats o deixats. • Fora roba estesa al menjador, cuines desendreçades, etc. • L’objectiu és que el comprador, si el pis encaixa en zona, preu i tipologia, hi pugui projectar-se vivint-hi i tingui bones sensacions. • També és clau fer: • Bon reportatge fotogràfic. • Documentació en ordre. 8.3. Reformes: quan sí i quan no • Recomanació per a particulars “de peu”: • No fer grans reformes integrals pensades per recuperar tota la inversió. • Centrar-se en reparacions i millores visuals: • Pintura. • Cuina i banys: canvi de xaixetes, mampara, rejuntar rajoles, detalls que millorin l’aspecte. • Riscos de grans reformes: • El venedor incrementa el preu per recuperar la inversió. • El comprador pot preferir comprar més barat i reformar-ho al seu gust. • Per a qui no es dedica professionalment a això, la reforma surt cara i pot no recuperar-se. "Els particulars, cuidado, que igual no recuperen la inversió" (sobre el perill de sobrerreformar abans de vendre) • Diferència amb inversors professionals: • Sí que poden comprar, reformar i revendre amb criteri econòmic i coneixement del mercat. 9. Per què val la pena un professional immobiliari? 9.1. Un cost que és inversió • Marga defensa que una agència o assessor immobiliari no és una despesa, sinó la millor inversió per: • Evitar errors greus. • Maximitzar el preu de venda final. 9.2. Valor afegit d’un professional Punts clau que aporta: • Fixar un preu just: • Té el pols real del mercat. • Pot ajustar el preu a la realitat i evitar que la propietat s’eternitzi a la venda o es vengui per sota del que tocaria. • Xarxa de col·laboració: • Treballa amb una xarxa professional d’altres agents de confiança. • Això amplia molt l’abast de la propietat, però el propietari només ha de parlar amb un referent únic. • Estalvi de temps i seguretat: • Filtren curiosos i persones sense capacitat real. • Gestionen visites i burocràcia. • Vetllen perquè la transacció es faci dins la llei, protegint el patrimoni del client. "La gent immobiliària no és una despesa, sinó la millor inversió" (sobre el paper del professional en una operació de compravenda) 9.3. Famílies joves i suport dels pares • El conductor pregunta sobre visites amb molts familiars (pares, cunyats, cosins...); Marga diu: • És normal que la gent jove vulgui el recolzament de la família. • A ella li agrada que vinguin els pares, perquè: • No vol que pensin que “els ha manegat” o pressionat. • Els pares, per experiència de vida, donen bons consells. • Això fa que tothom se senti més segur (parelles joves, pares i l’assessora). 10. Allò que més li agrada de la feina Satisfacció emocional • La Marga destaca com a major satisfacció: • Ser testimoni de la il·lusió dels clients quan troben la propietat adequada per a una nova etapa. • Veure que tant per al comprador com per al venedor, la transacció acostuma a significar un canvi vital i una nova oportunitat. "La meva major satisfacció és ser testimoni de la il·lusió dels meus clients" (sobre el vessant humà de la seva feina) Compra en solitari • Confirma que també té clients solters o solteres, però: • Comprar sol avui és molt difícil. • Encara que tinguin bona feina i bona entrada, els bancs són molt més cauts des del 2008. • Hi ha més risc que una sola persona deixi de pagar que una parella, i això complica l’aprovació de préstecs. 11. Trajectòria professional prèvia i arribada a Molins de Rei Abans de la intermediació immobiliària • Durant 12 anys es va dedicar al màrqueting internacional, un àmbit que defineix com el seu somni de joventut. • Li va permetre interactuar amb cultures molt diverses d’arreu del món. Origen i vincle amb Molins de Rei • Abans vivia a Esplugues. • Coneixia Molins de Rei de joveneta perquè havia vingut al Xic (ambient d’oci juvenil). • Treballava en comerç internacional a Sant Feliu (El Pla), i va ser en aquell període quan va decidir venir a viure a Molins de Rei. • L’any 2002 va acabar la feina de comerç internacional i va trobar l’habitatge ideal per a ella i la seva família al municipi, fet que va motivar el canvi definitiu. 12. Lloguers, locals comercials i grans superfícies Lloguer i locals • Tot i que la seva especialitat és la compra-venda, també gestiona lloguers i locals comercials. • Sobre els locals comercials, afirma que: • Actualment són difícils de vendre o llogar. • Hi va haver una època en què els locals estaven molt buscats, però la tendència es va revertir i ara la situació és complicada. Empatia amb els petits negocis • Explica que li fa molta pena veure com: • Gent que ha capitalitzat l’atur, posat estalvis i il·lusió per obrir un negoci ha d’acabar tancant. "Em fa molta pena" (sobre els negocis que tanquen després d’haver-ho arriscat tot) • Assenyala dos grans factors que han perjudicat el petit comerç: • Les grans superfícies comercials (n’esmenta diverses al barri de la Granja). • L’auge de les compres per internet, amb serveis que porten els productes a casa. • Tot i això, reconeix que forma part del progrés i del futur del consum. 13. Tancament i idea clau del seu estil de treballar A la part final, el conductor li demana una frase que resumeixi el seu estil professional. • La Marga el sintetitza així: "Gestió honesta per a les dues parts, tant pel venedor com pel comprador" (malgrat que qui la contracta acostuma a ser el venedor) • Insisteix que la transparència i l’honestedat han de guiar tota la relació, tant amb qui ven com amb qui compra. El programa es tanca amb l’agraïment del conductor i una última peça musical, abans de donar pas a les Notícies en xarxa. Temes principals tractats 1. Vida privada i hàbits personals de la convidada • Rutina diària, importància de l’esport, animals de companyia. 2. Evolució del sector immobiliari • Crèdit fàcil vs. finançament estricte. • Digitalització del mercat. • Nou perfil de comprador i valor dels espais exteriors i del teletreball. 3. Impacte de la crisi del 2008 i de la pandèmia • Duresa de la crisi en el sector. • Adaptació a la pandèmia i aprenentatges: prudència i planificació financera. 4. Rols i competències d’un bon assessor immobiliari • Coneixement tècnic, dedicació i empatia. 5. Errors típics de venedors i compradors • Sobrevaloració, mala presentació del pis, expectatives econòmiques irreals. 6. Mercat immobiliari a Molins de Rei • Alta demanda, poca oferta, bona ubicació i comunicacions, qualitat de vida. 7. Consells pràctics per vendre • Decisió clara, preparació de l’immoble, reformes mínimes i estudi de mercat. 8. Valor d’un professional immobiliari • Fixació de preu, xarxa de contactes, estalvi de temps i seguretat jurídica. 9. Lloguers i locals comercials • Dificultats actuals dels locals, impacte de les grans superfícies i del comerç en línia. 10. Trajectòria vital i professional de la Marga • Màrqueting internacional, canvi de vida i arrelament a Molins de Rei. Tags (paraules clau) • De tu a tu • Ràdio Molins de Rei • Molins de Rei • Marga Radó • assessor immobiliari • sector immobiliari • crisi del 2008 • pandèmia • compra d’habitatge • venda d’habitatge • lloguer • locals comercials • preu de mercat • hipoteques • finançament bancari • reformes habitatge • presentació del pis • vida de poble • transport públic • grans superfícies • comerç local • màrqueting internacional • teletreball • espais exteriors • domòtica • famílies joves • gent gran • barri de la Granja • les Guardioles Seccions amb marques de temps 1. Presentació del programa i de la convidada • Inici: 8 • Final: 80 • Títol: Presentació de De tu a tu i introducció de la Marga Radó • Resum: El conductor presenta l’espai De tu a tu, contextualitza el programa dins la graella de Ràdio Molins de Rei i introdueix la convidada, Marga Radó, veïna de Molins i assessora immobiliària amb més de 20 anys d’experiència. 2. Rutina diària, gats i hàbits esportius • Inici: 81 • Final: 198 • Títol: Vida quotidiana, animals de companyia i esport • Resum: La Marga explica a quina hora es lleva, com comença el dia donant menjar als seus gats Tina i Leo i la importància de l’esport al matí (gimnàs, zumba, core, màquines i natació) per mantenir l’energia i l’equilibri mental. 3. Canvis en el sector immobiliari • Inici: 199 • Final: 290 • Títol: Transformacions del mercat immobiliari en 20 anys • Resum: Es parla de com el sector ha passat del crèdit fàcil i la construcció massiva abans del 2008 a un entorn de finançament estricte on es demana un 30% d’estalvi. També s’explica la digitalització del sector i el nou perfil de comprador, que busca més espai, terrasses, eficiència energètica, domòtica i flexibilitat per al teletreball. 4. Crisi del 2008, pandèmia i prudència en la compra • Inici: 291 • Final: 439 • Títol: Crisi econòmica, pandèmia i aprenentatges professionals • Resum: La Marga recorda la duresa de la crisi del 2008 quan treballava a Terrassa i com va afectar el sector immobiliari. Explica que, en canvi, la pandèmia li va anar relativament bé professionalment. Destaca com a aprenentatge la necessitat que el comprador sigui prudent, faci bé els números i entengui que la compra d’un immoble és una decisió a llarg termini. 5. Pausa musical 1 • Inici: 440 • Final: 714 • Títol: Primera pausa musical • Resum: El programa s’atura per escoltar una peça musical sencera abans de reprendre l’entrevista. 6. Habilitats d’un bon assessor i errors típics de venedors i compradors • Inici: 770 • Final: 1002 • Títol: Competències clau i errors freqüents en compravenda • Resum: A la tornada de la música, la Marga explica que un bon assessor necessita coneixement de mercat, dedicació i molta empatia. Detalla errors habituals dels venedors (acompanyar visites, sobrevalorar la propietat segons necessitats personals) i dels compradors (buscar habitatges per sobre de la seva capacitat real de compra). 7. Situació del mercat a Molins de Rei i perfils de clients • Inici: 1003 • Final: 1287 • Títol: Mercat immobiliari a Molins de Rei i perfils de demanda • Resum: Es descriu el mercat de Molins de Rei com a molt actiu i sol·licitat gràcies a la seva ubicació i comunicacions (busos, carrilet, estació de Renfe). S’analitzen els principals perfils de clients (famílies que busquen més espai i terrasses, joves que volen independitzar-se, gent gran que vol baixar al centre). També es comenten les zones més buscades (centre, les Guardioles, barri de la Granja) i la vida de poble amb bona oferta comercial, esportiva i educativa. 8. Pausa musical 2 • Inici: 1288 • Final: 1492 • Títol: Segona pausa musical • Resum: Segon bloc musical amb temes seleccionats pel tècnic David, pensats per connectar amb el públic jove. 9. Consells per vendre un pis i reformes • Inici: 1493 • Final: 1735 • Títol: Com preparar la venda d’un pis i quan convé reformar • Resum: La Marga dona consells concrets per a venedors: tenir clar que es vol vendre, oferir disponibilitat per a visites, presentar l’immoble net, lluminós i polit, tenir bona documentació i fotos. També aborda el debat sobre reformes: recomana fer només millores bàsiques i visibles (pintura, detalls de cuina i bany) i alerta que grans reformes poden no recuperar la inversió, especialment per a particulars. 10. Pausa musical 3 • Inici: 1736 • Final: 1967 • Títol: Tercera pausa musical • Resum: Nova pausa amb música en català, incloent-hi la cançó “Boig per tu”, que aporta un to emotiu al tram central del programa. 11. Per què cal un professional i acompanyament familiar • Inici: 1968 • Final: 2219 • Títol: Valor del professional immobiliari i paper de la família • Resum: La Marga defensa que l’assessor immobiliari és una inversió, no una despesa. Explica com ajuda a fixar un preu just, col·labora amb altres professionals per donar més visibilitat a la propietat i estalvia temps i riscos legals al propietari. També comenta que li agrada que els compradors joves vinguin amb els pares, perquè se senten més segurs i els pares aporten la seva experiència. Es parla també de la dificultat actual per comprar sol, per la prudència dels bancs. 12. Trajectòria prèvia, arribada a Molins de Rei i locals comercials • Inici: 2220 • Final: 2420 • Títol: De màrqueting internacional a immobiliària a Molins de Rei • Resum: La convidada explica la seva experiència de 12 anys en màrqueting internacional, el seu origen a Esplugues i com coneixia Molins de Rei de joveneta pel Xic. Relata el procés de canvi vital quan acaba la feina el 2002 i troba l’habitatge ideal a Molins. A continuació, el diàleg es desplaça cap als locals comercials: s’analitza la seva dificultat actual, el tancament de negocis i l’impacte de les grans superfícies i el comerç electrònic, especialment a la zona del barri de la Granja. 13. Pausa musical 4 • Inici: 2421 • Final: 2570 • Títol: Quarta pausa musical • Resum: Nova secció musical amb una cançó d’aire emotiu i familiar, que parla de records, dol i vincles, aportant un to més introspectiu abans del tancament de l’entrevista. 14. Idea clau del seu estil i comiat de l’entrevista • Inici: 2571 • Final: 2682 • Títol: Gestió honesta per a comprador i venedor • Resum: En els darrers minuts de conversa, la Marga resumeix el seu estil professional amb la idea de “gestió honesta per a les dues parts”, remarcant transparència i equitat envers venedor i comprador. El conductor agraeix la seva presència i destaca que és la primera vegada que el programa tracta a fons el tema de l’assessoria immobiliària. L’entrevista es tanca amb una última peça musical sobre la bohemia i l’enyorament de la ciutat. 15. Tancament musical i pas a informatius • Inici: 2683 • Final: 3096 • Títol: Cançó final i entrada a Notícies en xarxa • Resum: S’emet íntegrament la cançó “La bohèmia” en català, que parla de joventut, somnis i canvi del pas del temps. En acabar, el programa dona pas a les Notícies en xarxa, amb la locució informativa de Marce Roura, que marca el final definitiu de l’espai.
El magazín matinal de Ràdio Molins de Rei. Actualitat, entreteniment, cultura, opinió, participació. Els matins més complets a "la ràdio nostra". Amb Oriol Romeu, Sílvia Artés i Roger Tuset.
Programa on el Jazz actual és la clau, amb novetats d’editorials de casa nostra com Fresh Sound New Talent, Quadrant Records i Temps Record, pel que fa al Jazz d’autor. Amb Miquel Tuset
Resum general L'etapa reina d'avui a Ràdio Molins de Rei és una conversa distesa i molt completa amb Sergi Mas, creador de contingut ciclista en català. L'episodi combina: Entrevista personal sobre els seus inicis, el seu estil i la relació amb les xarxes. Debat ciclista (actualitat, videojocs, ciclocross, caigudes, competició amateur). Secció pràctica de consells per ciclistes amb enfoc molt planer i humorístic. Al llarg del programa, es parla tant de la carrera ciclista i vital del convidat com del seu rol com a referent del ciclisme en català a xarxes, sempre amb un to proper, autoirònic i molt basat en experiències reals. 1. Presentació del programa i del convidat Inici informal i dinar previ • El programa s'obre amb el to habitual de tertúlia relaxada: comenten l'hora d'emissió, la simulcast amb Ràdio L’Escala i que també es pot escoltar a Spotify i YouTube. • Els locutors parlen del dinar previ al programa (paella, secret de porc, canelons) i fan broma amb possibles patrocinis del restaurant. "Quan ve un convidat i anem a dinar és dels millors dies dels meus programes." Introducció de Sergi Mas • Presenten el convidat primer com a influencer però ràpidament rectifiquen i el defineixen com a “creador de contingut ciclista en català”. • Destaquen que: - El seu contingut és majoritàriament de ciclisme. - També toca altres temes i experiències vitals. - El que més els agrada és que ho afronta tot amb naturalitat i humor. Sergi entra en antena, saluda amb el seu clàssic "bon dia" i confirma que li encanten els canelons del dinar. 2. Joc inicial: endevinar un equip ciclista Resolució de la incògnita anterior • Recuperen el joc habitual del programa, a càrrec de Sergi Soler, on a partir de pistes s’ha d’endevinar un equip ciclista. • Resolució de la setmana anterior: l’equip era el Bardiani, històric italià amb llicència des de principis dels 80 i múltiples canvis de nom. Nou enigma de la setmana Es llancen tres pistes per a un nou equip misteriós: • Pista 1: L’equip és francès en l’any destacat, tot i haver tingut altres nacionalitats. • Pista 2: L’any clau és 1997. • Pista 3: Alguns ciclistes que hi van córrer: Pascal Herbé, Christophe Moró, Félix García Casas. • Classifiquen la dificultat com a 7,5 sobre 10, però el Sergi del joc creu que quan es reveli semblarà menys difícil. • El convidat admet que no el sap identificar, perquè diu que no té gaire cultura ciclista històrica. 3. Sergi Mas i el seu camí cap a creador de contingut Rebuig a la paraula “influencer” • Sergi explica que no li agrada el terme influencer: - El veu amb connotacions negatives. - No vol “marcar el patró moral de Catalunya”, sinó ensenyar el que fa amb la bici, el mòbil i la càmera. "Jo no em vull dedicar a influenciar. Jo ensenyo el que faig amb la bicicleta, el mòbil i càmera, ja està." L’origen dels seus vídeos de ciclisme • Explica l’anècdota fundacional: sortint amb bici des d’Artés, es desorienta i acaba a Terrassa pensant que anava en direcció contrària. • En veure el cartell de Terrassa pensa que seria molt divertit explicar-ho en vídeo perquè la gent hi riuria. • Aquest episodi (o un dels primers) es converteix en vídeo i té unes 8.000 visites, fet que li fa veure que hi ha interès real. Altres primers continguts: • Vídeo sobre “què fem els ciclistes per no avorrir-nos” (jocs com atrapar un altre ciclista o imaginar-se professional). • Comencen a arribar preguntes: “quin casc portes?”, “quines botes?” i altres dubtes de material. • Ell fa vídeos explicant el material sense cap patrocini inicial. De videojocs a ciclisme: canvi d’idioma i de to • Abans del ciclisme, ja havia provat de crear contingut el 2019, en ple període Covid, amb videojocs i gameplays. • Ho feia en castellà i no li funcionava: no li sortia natural. • S’adona que la clau és fer-ho en català i sobre allò que realment viu i li agrada. Videojocs que menciona: • CSGO, Call of Duty, GTA… • Formava part del format clàssic de streamer: narrar la partida mentre juga. El paper del català i el volum de seguidors • Porta uns 4 anys fent contingut (des de 2021 a TikTok, amb intents previs el 2019). • Actualment suma aproximadament 50.000 seguidors entre YouTube, TikTok i Instagram. • Remarquen que, en català, és una xifra molt gran: "50.000 persones en català és una bogeria". • Ell ho relativitza: creu que mai arribarà als nivells d’un Auronplay o grans creadors de parla castellana, i que això el fa estar tranquil. 4. Actualitat: Aleix Espargaró i la seva retirada del ciclisme professional Fitxatge mediàtic i balanç esportiu • Comenten la notícia del dia: Aleix Espargaró deixa el ciclisme professional després d’un any com a corredor. • La informació ha sortit per mitjans externs, no per ell ni pel seu equip (Trek). Valoració que en fan: • Consideren que el balanç és molt bo: - Va generar molt ressò mediàtic en el moment del fitxatge. - Ha estat un èxit de màrqueting per Trek i una bona experiència vital per a ell. - Tot i venir del motociclisme, s’ha demostrat com un bon esportista capaç de competir en ciclisme. • Destaquen la seva força a xarxes: uns 1.300.000 seguidors, xifra que el convidat coneix de memòria. • Sergi Mas diu que l’ha conegut en alguna ocasió i el defineix com un “tio maco”, proper, ja amb trenta i pico llargs però molt actiu. • Tots coincideixen que, tot i retirar-se, no deixarà mai d’entrenar i serà habitual de les carreteres. 5. Creativitat, riscos i polèmiques a les xarxes D’on surten les idees • La majoria d’idees surten del seu cap, sense equip al darrere. • La família fa més de filtre escèptic que no pas de generador d’idees: "La família és la que em diu: ‘de veritat has de fer això?’" • Li encanten totes les fases del procés: - Pensar la idea. - Escriure un guió bàsic perquè tingui sentit. - Gravar el vídeo. - Editar-lo, que és la part que més gaudeix. • Sovint les idees li venen abans d’anar a dormir: - Quan ja és al llit, a les fosques, comença a pensar. - Agafa el mòbil amb el brillo baix i pren notes; si no, l’endemà no se’n recorda. - Ha de deixar-ho ben escrit, perquè un sol títol pot ser insuficient. El vídeo del Fairy i altres riscos • Un dels vídeos més comentats és el del Fairy al terra de casa per provar d’anar amb bici sobre superfícies lliscants. • Explica que quasi es deixa el dit petit del peu enredat a l’escletxa de la porta. • L’anècdota es vincula (sense que ell ho sabés) amb el 1 d’octubre, quan alguns policies havien denunciat suposats terres amb Fairy als col·legis electorals. • Ell reconeix que el vídeo va comportar: - Risc físic real (per caiguda). - Possible polèmica política per la referència involuntària a l’1-O. • Subratllen que hi va estar molta estona sobre la bici fins que li va sortir, i que llavors havia de netejar-ho tot abans que arribés la parella. La relació amb crítiques i polèmiques • Diu que s’equivoca bastant escrivint i fins i tot parlant en català, però que ho accepta. • Per evitar embolics, sovint no toca segons quins temes o directament no fa alguns vídeos. Exemple destacat: • Vídeo sobre les fixis a Barcelona: no criticava les bicicletes en si, sinó el posar en perill la vida d’altra gent. • Això va generar polèmica i comentaris intensos; diu que hi ha creadors que busquen justament això, però ell no gaudeix de la polèmica: "Hi ha influencers que els agrada que parlin bé o malament, però que parlin d’ells. A mi no." • Es defineix com una persona molt tímida: ell es grava sol sense problema, però no pot fer-ho davant d’altra gent o en públic. El creixement i el pes de la responsabilitat • El creixement ha estat molt progressiu fins als 50.000 seguidors. • Diu que això, en català, equival a una ciutat mitjana plena. • Tot i això, afirma que no sent una gran responsabilitat: - Sap que és un nínxol petit. - Se sent lluny del nivell d’exposició dels grans creadors. • Sí que admet que hi ha una pressió peculiar: - A vegades s’ha plantejat deixar de crear contingut perquè li comporta molts maldecaps. - Aquesta és una pregunta que es fa sovint, i que rarament comparteix. 6. Ciclisme, cicloturisme i experiències personals De cicloturista a competir amb equip • Es defineix primer de tot com a cicloturista: - Té poca cultura de ciclisme professional clàssic. - Coneix sobretot la generació actual (Pogačar, Roglič…) i a Lance Armstrong per la famosa polsera groga. • Comença amb la bici de carretera als 18 anys: - Ja hi tenia ganes als 16–17, però els pares ho veien perillós i no el deixaven. - A casa ningú era ciclista; la motivació no venia de la família ni de colla ciclista. - Diu que li agradava no fer el que feia tothom: fa 10 anys, la bici de carretera “era per avis” si no eres del món. • Amb els anys, gràcies a crear contingut, contacta amb un entrenador de Barcelona i comença a entrenar-se seriosament. • Prova les curses socials de principi de temporada (febrer): - Nota que està fort i que amb bona planificació “cames en tenia”. - Entra en un equip amateur i descobreix la realitat de la competició: - Companys que corren des dels 10 anys. - Gent amb les caigudes molt interioritzades. Caigudes i límits personals • Explica la seva primera caiguda en cursa: - Cau, aixeca el cap un moment i quan torna a mirar, ja no hi ha ningú. - Té el manillar torçat, pensa que ha trencat la bici. - Demana una clau allen a un senyor, ajusta el manillar i se’n torna cap a casa. • Experiències d’equip: - Va arribar a portar pinganillo i parlar amb el cotxe, tot i que gairebé no sentia res. - Considera aquesta etapa molt maca com a experiència, però arriba a un límit. • Reflexió clau: "Jo el dilluns he d’anar a treballar. Si caic i em trenco la clavícula, què?" • Decideix que no vol assumir el risc constant de caigudes fortes. • Resumeix el dilema de l’esport amateur: compatibilitzar feina, vida i esport, que al cap i a la fi és un hobby. Caigudes en sortides i relació amb el descens • Explica una caiguda recent baixant amb la roda massa desinflada: - Anava a uns 30 km/h. - Es pela el cantó esquerre, però sense lesions greus. • També una caiguda en una corba de sempre prop d’Artés, un dia amb quatre gotes: - Baixava lent, però el terra rellisca i se’n va a terra. - Marxen rascades, li sap més greu pel mallot que per res més. • Sobre baixar ports: - Es defineix com a escalador, no especialment baixador. - Li agraden les baixades “quan controla” i quan té el dia de confiança. - Té clar que hi ha gent, fins i tot del seu grup, que baixa “a tomba oberta”, i ell prefereix esperar-los a baix. Descens i bikepacking • Ha provat el descens BTT amb bici de doble suspensió específica: - La sensació és que la bici “s’ho menja tot”: pedres, sots, salts. - Fa més por mirar-ho que no pas fer-ho, perquè la bici ho absorbeix. - Ho va provar guiat per un amic més expert, que li deia que confiés en la bici. • Tot i l’experiència, diu que no es pot permetre tenir una bici de descens (ni gairebé una de carretera) sent autònom. • Ha fet també bikepacking amb bici de carretera, que troba més còmode. • Comenten altres creadors de bikepacking, com Luis Ángel Maté (en castellà), però Sergi admet que no el segueix. 7. Sergi Mas com a personatge públic i el joc dels seguidors Relació amb la fama i trobades curioses • Diu que no es considera per sobre de ningú: - Sovint està més nerviós ell que els seguidors que l’aborden. - Anima la gent a saludar-lo amb naturalitat i a no quedar-se només mirant-lo. • Missatges que l’han marcat: - Persones que li diuen “he començat a fer bici pels teus vídeos”. - Altres que agraeixen l’alegria o el sentit d’humor. • Anècdota més surrealista: - A Caldea, li ve un portuguès a saludar-lo, dient-li que el segueix i mira els seus vídeos. - Ell mateix ho recorda com una situació "molt rara i molt divertida". El joc: qui té més seguidors a Instagram? Fan un joc classificatori amb ciclistes i figures dels Països Catalans relacionades amb el ciclisme, ordenats de menys a més seguidors a Instagram. Alguns noms que surten (entre d’altres): • Sergi Dardé, Jaume Guardenyo, Jan Castellón, Laura Molenar, Joel Nicolau, Pau Martí, Paula Blasi, Marcel Camprubí, Roger Adrià, Mireia Benito, Albert Torres, Kiko Galván, Abel Balderstone, Jofre Cullell, Juan Antonio Flecha, David de la Cruz, Sandra Alonso, Mavi García, Lluc Crusellas (pastisser mediàtic), Marc Soler, Enric Mas... • Sergi coneix i comenta alguns casos, especialment: - Marcel Camprubí (amb qui ha coincidir i que fa molt bon contingut a les curses). - Abel Balderstone, del qual creu tenir més seguidors. - Diversos ciclistes amb qui ha compartit furgoneta o estades d’entrenament. Resultat final del joc: • Sergi Mas té uns 20.000 seguidors més que Marcel Camprubí i també més que Roger Adrià i altres professionals. • Els locutors remarquen que és xocant que un creador amateur de contingut superi en seguidors molts ciclistes professionals. Proposta que li fan: "Els has d’ensenyar coses, aquests ciclistes. Tu els agafes un per un i els dius: ‘vols augmentar això?’" • Ell comenta que ja ha fet de càmera per altres creadors (per exemple, l’Antonio Barahona d’ABC Fit, en un projecte de bikepacking) i que li agrada aquest rol. 8. Consells pràctics per ciclistes (Secció “Consells amb Sergi Mas”) A la part final del programa, fan una secció estructurada de trucs i consells per a ciclistes novells, amb una careta musical pròpia. El supòsit és un oient (batejat com “Roger”) que: • Havia sortit en bici fa 10 anys. • Porta una dècada més o menys sedentari. • Ara ha tornat a agafar la bici amb ganes, però amb el risc de perdre la motivació. 8.1. Consell general per a qui reprèn la bici Punts clau que destaca Sergi: • Revisar pneumàtics: comprovar que no estiguin ressecs. • Portar eines bàsiques (per punxades, ajustos). • El més important: gaudir. "Si agafes la bici, que sigui per gaudir, no per obligar-te." • També detalls de roba i equip: - Talla correcta del mallot. - Ulleres sempre per sobre de la cinta del casc: no només per estètica, sinó per seguretat: Si caus, és millor que les ulleres caiguin que no pas que la cinta les empenyi contra la cara o els ulls. 8.2. Roba d’hivern: què és imprescindible i què està sobrevalorat? Imprescindible: • Paravent com a peça clau. • Bons mitjons i peus protegits. Truc de casa seva: • Bossa de brossa petita (o bossa de caques de gos) posada sobre el mitjó, dins la sabata: - Tallar completament l’aire. - Útil per sortides d’un parell d’hores. Sobrevalorat: • La típica barretina o gorra gruixuda sota el casc: només la veu útil amb molt fred. • Més enllà d’això, no li troba tant sentit. 8.3. Alimentació en ruta • És un defensor de parar al forn, fer croissants, esmorzars de forquilla, etc. • Però si s’ha de portar alguna cosa a sobre, recomana sucre fàcil d’ingerir: - Gominoles, xuxes o similars. - Alguna cosa que entri encara que no tinguis gana. "Quan he de menjar, moltes vegades no m’entra res. El que em sol entrar és o un gumi o xuxes." 8.4. Mecànica bàsica imprescindible Per a algú que no sap ni canviar la roda: • No hauria de sortir sense saber: - Reparar una punxada (o tenir recurs de taxi i diners). - Tornar a posar la cadena si surt. • Truc addicional: portar guants de làtex a la bossa d’eines per manipular la cadena sense embrutar-se. 8.5. Preparació física: bici i gimnàs • Considera important combinar bicicleta amb gimnàs, per no tenir només el tren inferior fort: - Si només fas bici, notes que els braços i part superior queden desequilibrats. - A ell personalment li costa molt anar al gimnàs, però s’hi està posant. • Sobre fer sèries a la carretera: - Ara fa mesos que no en fa i ho nota: se sent més “dièsel”. - Les sèries donen el “punch” que després falta a les grupetes. 8.6. Elecció de recorregut Zona ideal que recomana: • Sense dubtar-ho: Costa Brava com a lloc perfecte per anar amb bici (paisatge i carreteres). Criteris ordenats de prioritat (de més a menys important per ell): Paisatge. Forns i llocs per aturar-se a menjar. Desnivell. Trànsit (no li molesta gaire, fins i tot a vegades li agrada no sentir-se sol). Meteo (queda l’última com a factor que s’adapta a posteriori). 8.7. Supervivència en un port de muntanya Escenari: estàs pujant un port i les cames no tiren. Què fer? Opcions: • Tirar com puguis fins a dalt. • Parar, alimentar-te, esperar i seguir. • Donar la volta i tornar cap a casa. • Trucar algú perquè et vingui a buscar amb la furgoneta. Ell es decanta per: • Prioritzar menjar i gestionar esforços, abans que rendir-se. • Fer servir la trucada com a últim recurs. 8.8. Flipadisme i estrava • Parlen d’aquell oient obsessionat amb Strava i els KOM, però que sap que no tindrà mai cap rècord. • Alternativa: treballar el “flipadisme visual”: - Fotos o vídeos xulos. - Posicions cridaneres (tipus “superman” damunt la bici) o estètiques amb mallot obert, cadena al coll… La idea és que, encara que no tinguis KOMs, cridis l’atenció d’una altra manera i et diverteixis. • El programa tanca recomanant directament a l’oient que entri al perfil de Sergi Mas i es repassi tots els trucs. 9. Altres temes ciclistes puntuals Ciclocross i calendari internacional En una breu secció d’actualitat, repassen: • Resultats del Superprestige de ciclocross: - Destaquen Lucinda Brand (alt nivell, 35–36 anys). - Mencionen Denise Betsema, mare d’una filla de 13 anys, fet que els crida l’atenció. - En homes, victòria de Tibon Nys (amb mallot de campió belga). - Bona temporada de Cameron Mason, que s’està consolidant a l’elit. • Avanç del Campionat del Món de Tabor (Copa del Món, dia 23): - Encara no hi ha llista d’inscrits definitiva. - No hi seran encara els tres grans del “hat-trick”: Van der Poel, Van Aert, Pidcock. - Van der Poel té previst començar temporada de CX entre el 20 i el 22 de desembre (no se sap si 1, 2 o 3 dies). - Es preveu també que Van Aert torni al ciclocross. • Mentió especial al Ciclocross de Vic (Copa d’Espanya): - Destaquen el mur de Vic, una paret emblemàtica del circuit. - Esmenten que hi ha preinscrita Paula Blasi, que ve de l’atletisme i té molta explosivitat i experiència en cross. - Proposen a Sergi que hi vagi a gravar i ho converteixi en contingut. Altres disciplines que vol provar • Confessa que encara no ha fet Sea Otter Europe ni d’altres proves com Siglors, però li agradaria. • Té pendent anar al velòdrom d’Horta per provar la pista amb fixie. • Reconeix que li encanta provar-ho tot: recentment fins i tot s’ha comprat una moto de trial (encara per estrenar). 10. Tancament del programa • El temps se’ls fa curt i comenten que podrien estar una altra hora parlant. • Li proposen a Sergi Mas fer alguna cosa junts en bici, amb seguiment i gravacions, com a possible contingut futur. • El convidat agraeix la invitació i diu que estan en contacte. • El programa es tanca amb agraïments als oients i la sintonia final de Ràdio Molins de Rei. Tags ciclisme creador de contingut xarxes socials TikTok Instagram YouTube ciclisme en català Ràdio Molins de Rei L'etapa reina Aleix Espargaró Trek ciclocross Superprestige Tabor cicloturisme descens BTT bikepacking entrenament ciclista caigudes en bicicleta seguretat en bici mecànica bàsica bici roba d’hivern ciclisme influència a xarxes haters humor consells per ciclistes Costa Brava experiències timidesa Seccions de l’episodi 1) Presentació i ambient de tertúlia Inici: 42 Final: 181 Títol: Presentació de L'etapa reina i xerrada de dinar Resum: Els locutors situen l’horari del programa a Ràdio Molins de Rei i Ràdio L’Escala, recorden que es pot escoltar a Spotify i a YouTube i comencen amb un to desenfadat parlant del dinar previ amb el convidat (paella, secret, canelons) i fent broma amb possibles patrocinis del restaurant. 2) Introducció del convidat: creador de contingut ciclista Inici: 182 Final: 249 Títol: Qui és Sergi Mas? De “influencer” a creador Resum: Presenten Sergi Mas com a creador de contingut sobre ciclisme en català, rebutjant l’etiqueta d’“influencer” i destacant que el que els agrada més d’ell és la naturalitat amb què afronta tant el ciclisme com altres temes a les xarxes. 3) Joc ciclista: equip misteriós de la setmana Inici: 250 Final: 438 Títol: Joc de pistes: endevinar l’equip ciclista Resum: Es resol l’enigma de la setmana anterior (l’equip Bardiani) i es presenta un nou repte: un equip amb llicència francesa el 1997 on corrien Pascal Herbé, Christophe Moró i Félix García Casas. Valoraran la dificultat com a alta i el convidat admet que no el sap ubicar per manca de cultura ciclista històrica. 4) Origen i estil dels vídeos de Sergi Mas Inici: 439 Final: 638 Títol: De perdre’s amb la bici a viralitzar-se Resum: Sergi explica l’anècdota de com es va perdre sortint d’Artés i va acabar a Terrassa, moment que li inspira el primer vídeo viral. Recorda altres vídeos inicials sobre jocs entre ciclistes, respostes a preguntes de material i comenta el seu pas previ pel món dels videojocs i gameplays en castellà, que no li va funcionar perquè no li sortia natural. 5) Actualitat: retirada d’Aleix Espargaró com a ciclista Inici: 638 Final: 777 Títol: Aleix Espargaró deixa el ciclisme professional Resum: El programa comenta la notícia de la retirada d’Aleix Espargaró després d’un any com a ciclista professional a Trek. Valoraran que l’experiència ha estat un èxit mediàtic i esportiu, especialment per a Trek, i destaquen que, amb més d’1,3 milions de seguidors, ha aportat una gran visibilitat al ciclisme. Sergi Mas diu que el coneix, el defineix com un “tio maco” i tots coincideixen que seguirà entrenant-se i rodant per carretera. 6) Creativitat, risc i polèmica als vídeos Inici: 777 Final: 915 Títol: Idees, família-filtro i vídeos arriscats Resum: Sergi explica que la majoria d’idees li surten del cap, i que la família sovint fa de filtre preguntant-li si realment cal fer segons quins vídeos. Relata el famós vídeo del Fairy al terra, on gairebé es fa mal de veritat i que, sense voler-ho, es connecta amb el relat policial sobre l’1 d’octubre. Remarca que els vídeos poden ser físicament arriscats i que ell mateix ha d’anar amb compte. 7) Creixement, responsabilitat i polèmiques a xarxes Inici: 891 Final: 1071 Títol: 50.000 seguidors, pressió i límits temàtics Resum: Sergi comenta el seu creixement fins als 50.000 seguidors entre plataformes i reflexiona sobre què significa en català. Explica que no sent una responsabilitat enorme perquè sap que no arribarà al nivell dels grans influencers. Admet errors sovint en català i ortografia, i per això evita alguns temes sensibles. Posant d’exemple el vídeo polèmic sobre fixies a Barcelona, diu que ell no busca la controvèrsia, a diferència d’altres creadors, i es defineix com una persona tímida que prefereix passar més desapercebuda. 8) Procés creatiu i generació d’idees Inici: 1071 Final: 1158 Títol: Com s’inventen els vídeos: del llit a la càmera Resum: Detalla com s’ho passa bé en totes les fases del contingut: pensar la idea, fer un guió mínim, gravar i editar (la part que més disfruta). Explica que moltes idees li arriben al llit, just abans de dormir, quan escriu notes al mòbil amb el brillo baix per no molestar la parella. Reconeix que si no ho deixa ben anotat, l’endemà ja no recorda què volia fer. 9) Amor pel cicloturisme i entrada al món de la competició Inici: 1158 Final: 1487 Títol: De cicloturista sense cultura ciclista a córrer amb equip Resum: Sergi es defineix primer com a cicloturista amb poca cultura històrica del ciclisme (coneix l’era Pogačar, Roglič i Armstrong). Explica com als 18 anys aconsegueix que els pares el deixin sortir amb bici de carretera, malgrat que ells no són ciclistes i ho veuen perillós. Més endavant, gràcies al contacte amb un entrenador i a l’entrenament estructurat, prova les curses socials i entra en un equip, descobrint la duresa real de la competició i la diferència amb ciclistes que corren des de petits. 10) La realitat de competir, caigudes i límits personals Inici: 1487 Final: 1612 Títol: Experiències a les curses: pinganillo, caigudes i feina Resum: Relata la seva primera caiguda en cursa, on cau, aixeca el cap i veu que el pilot ja ha desaparegut. Amb el manillar torçat, demana ajuda a un espectador i torna cap a casa. Explica com va viure experiències com portar pinganillo i parlar amb el cotxe, però també com arriba al límit mental en adonar-se que dilluns ha d’anar a treballar i no es pot permetre lesions greus. Reflexiona sobre la dificultat de compaginar esport amateur i vida laboral. 11) Pausa i introducció a l’actualitat de ciclocross Inici: 1612 Final: 1673 Títol: Sintonia i entrada al bloc de ciclocross Resum: Fan una breu pausa musical i reprenen el programa amb comentaris sobre la temporada de ciclocross, tot apuntant que venen de parlar d’experiències personals i que ara abordaran l’actualitat competitiva. 12) Actualitat de ciclocross: Superprestige, Tabor i Vic Inici: 1633 Final: 1846 Títol: Superprestige, Tabor i el mur de Vic Resum: Analitzen resultats recents del Superprestige, destacant Lucinda Brand, Denise Betsema i Tibon Nys amb el mallot de campió belga, així com el progrés de Cameron Mason. Avancen el Campionat del Món de Tabor (Copa del Món) i comenten el retorn previst de Van der Poel i Van Aert al ciclocross. Destaquen el Ciclocross de Vic, part de la Copa d’Espanya, amb la presència de Paula Blasi i el famós “mur” del circuit. Proposen a Sergi que hi vagi a gravar algun vídeo pujant la paret. 13) Proves pendents, descens i relació amb la baixada Inici: 1846 Final: 2040 Títol: Provar-ho tot: Siglors, pista i descens BTT Resum: Parlen de proves que Sergi encara no ha fet, com Siglors, i del seu interès per provar la pista al velòdrom d’Horta amb fixie. Comenten el seu perfil com a escalador i la seva prudència a les baixades, especialment amb pluja, tot i que li agrada baixar quan se sent confiat. Sergi explica la seva experiència provant descens BTT amb una bici molt preparada, com aquesta “se menja tot” i com va confiar en un amic més expert que l’animava a deixar treballar la suspensió. 14) Economia, bicicletes i nou joc de seguidors Inici: 2040 Final: 2141 Títol: Límits econòmics i introducció al joc d’Instagram Resum: Sergi comenta que no es pot permetre tenir una bici de descens (i que fins i tot li costa permetre’s una bici de carretera) sent autònom. Això dona peu al nou joc que li proposen: una classificació de persones del món del ciclisme segons seguidors a Instagram, on ell haurà d’intuir en quin punt se situa. 15) Joc: comparant seguidors amb ciclistes dels Països Catalans Inici: 2141 Final: 2559 Títol: Qui té més seguidors a Instagram? Resum: Lluís li llegeix una llista de ciclistes i figures relacionades amb el ciclisme dels Països Catalans ordenats de menys a més seguidors a Instagram. Sergi ha de dir aproximadament en quin nivell creu que està ell. La llista inclou noms com Marcel Camprubí, Abel Balderstone, Roger Adrià, Mavi García, Lluc Crusellas, Marc Soler i Enric Mas. Sergi comenta alguns d’ells (especialment Camprubí i Balderstone) i finalment descobreix que ell té uns 20.000 seguidors més que Camprubí i més que molts ciclistes professionals, fet que sorprèn els locutors i obre el debat sobre la necessitat que els pros millorin el seu contingut a xarxes. 16) Bikepacking, repercussió positiva i trobades amb seguidors Inici: 2559 Final: 2744 Títol: Fer de càmera, bikepacking i històries de seguidors Resum: Sergi explica que ha fet de càmera per altres creadors com Antonio Barahona (ABC Fit) en projectes de bikepacking. Parlen breument del boom del bikepacking i de canals com el de Luis Ángel Maté, encara que Sergi no el segueix. Debaten sobre com li afecten les crítiques: admet que el frustra més treballar molt un vídeo que no funciona que no pas els haters. En canvi, els missatges positius l’emocionen, com quan algú li diu que ha començat a fer bici gràcies als seus vídeos. Explica l’anècdota del portuguès que el va reconèixer a Caldea. 17) Secció “Consells amb Sergi Mas” – Part 1 Inici: 2744 Final: 3012 Títol: Consells generals, roba i menjar per a ciclistes nous Resum: S’engega la secció "Consells amb Sergi Mas" amb careta pròpia. A partir del supòsit d’un oient que reprèn la bici després de 10 anys, Sergi dona recomanacions generals: revisar pneumàtics, dur eines bàsiques, sortir per gaudir i no per obligació. En l’àmbit de roba, destaca la importància del paravent, bons mitjons i el truc de la bossa de plàstic sobre el mitjó per tallar l’aire. Apunta que la barretina sota el casc està sovint sobrevalorada. En alimentació, defensa el croissant i les parades al forn, però si s’ha de portar menjar damunt, recomana sobretot sucre en forma de gominoles o llaminadures, que entren millor quan costa tenir gana. 18) Secció “Consells amb Sergi Mas” – Part 2 Inici: 3012 Final: 3281 Títol: Mecànica bàsica, gimnàs, rutes i flipadisme a Strava Resum: Segueixen els consells amb èmfasi en mecànica: considera imprescindible saber reparar una punxada i tornar a col·locar una cadena, i recomana portar guants de làtex per no embrutar-se. Sobre preparació física, defensa combinar bici i gimnàs per mantenir el cos equilibrat, tot i que a ell li costa anar-hi; reconeix que nota la falta de sèries als entrenaments. En tria de rutes, situa la Costa Brava al capdamunt i ordena les prioritats: paisatge, forns per parar, desnivell, trànsit i, finalment, meteo. Plantegen escenaris de supervivència en ports quan les cames no tiren, i discuteixen opcions com parar a menjar, donar la volta o trucar a algú. Finalment parlen del "flipadisme" per a qui mai farà KOMs a Strava, suggerint treballar l’estètica de fotos i vídeos (mallot obert, cadena al coll, etc.) per divertir-se igualment. 19) Tancament de la secció i final del programa Inici: 3281 Final: 3357 Títol: Acomiadament i propostes de sortides conjuntes Resum: Tanquen la secció recomanant als oients que visitin el perfil de Sergi Mas per veure tots els seus trucs. Els locutors comenten que el programa se’ls ha fet curt i proposen repetir l’experiència o fer algun projecte conjunt en bici, amb ells fent-li seguiment i gravant. Sergi agraeix la invitació, es mostra disposat a fer alguna cosa plegats i el programa es tanca amb els agraïments habituals als oients i la sintonia final de Ràdio Molins de Rei.
Un espai d'informació, opinió i debat sobre els videojocs, que ens presenta la visió de diferents generacions sobre l'actualitat i el passat. Notícies, entrevistes, monogràfics, debats i molt més! Amb: Rafel "JamQue", Dani "Den", Arnau "NapalM", Javi "Zaverius", Gerard "GT", Carles "Zettai", Dani "Vicieta" i en Neo.
Tota l’actualitat sobre el món del teatre que podem veure a Catalunya i “pinzellades”de les novetats més importants que s’estrenen a l’estranger. Entrevistes i música dels espectacles de teatre musical de més renom. Amb Dani Pascual.
Els Matossers, la colla castellera de Molins de Rei, presenten un programa per acostar-nos al món casteller, amb tota l'actualitat pròpia i també de la resta de colles.
