Títol i resum generats per IA

Una finestra oberta al Món del 18/11/2025 — Missatges del silenci, ànimes i karma

0:00Una finestra oberta al Món1:50:40
Compartir
Una finestra oberta al Món
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
17 seccions · 1:50:40
01
Presentació d’“Una finestra oberta al Món” i convidats
0:49 — 2:20

Benvinguda al programa a Ràdio Molins de Rei, presentació del conductor i dels col·laboradors (Joan, Albert, Laber, Aris, Enric) i de les convidades Gabriela Peragallo i Julia. Es menciona que el tema del dia seran els “Mensajeros del silencio” i el projecte espiritual de Gabriela.

0:49
02
De tribunals de justícia a missatges del cel
4:18 — 6:23

Gabriela explica l’origen dels missatges que rep des de 2003: es desperta amb cartes escrites amb la seva lletra però amb contingut desconegut, primer signades pel seu fill Rodrigo, mort el 1991 en un incendi. En aquell moment treballava en tribunals de justícia i havia renunciat per la manca de misericòrdia en el sistema, situació que li genera una gran crisi vital i obre la porta a l’experiència espiritual.

4:18
03
Avaluació psiquiàtrica i naturalesa dels missatges
6:50 — 9:59

Davant la por d’estar “trastornada”, Gabriela s’ofereix a una investigació de l’Església Catòlica i passa per psiquiatres i psicòlegs. Mostra la diferència entre els seus textos literaris (plens de correccions) i els missatges rebuts, nets i ordenats, alguns signats per “tu Dios” i amb idees recurrents com “confianza divina en oportunidad divina”. Es reforça que ella no controla conscientment aquests escrits.

6:50
04
El primer missatge del fill difunt
11:34 — 17:17

Gabriela contextualitza la mort del seu fill Rodrigo (1991) i el seu trencament professional el 2003. Explica com el 26 de maig de 2003 es desperta amb un escrit que resulta ser el primer missatge del fill, on ell li parla de companyia espiritual, de la seva missió de transmetre veritats espirituals i de la necessitat de no sentir-se sola. Ella el llegeix íntegrament amb música de fons.

11:34
05
Interpretació del missatge de Rodrigo i companyia espiritual
19:36 — 25:29

Els participants comenten que el text sembla procedir d’un equip de comunicadors celestials més que d’una sola ànima. Aris introdueix conceptes com el yo superior, la Junta Kármica i els maestros ascendidos. Enric aporta que, un cop traspassat el pla físic, no hi ha dualitat de temps i espai. Gabriela subratlla que les grans companyies són espirituals i que això li ha alleujat el dol per la mort del fill.

19:36
06
De la racionalitat legal a la missió profètica
26:12 — 28:11

Es desenvolupa el xoc entre la carrera jurídica de Gabriela i la seva nova missió espiritual. El missatge del fill li retreu la seva racionalitat com a obstacle i l’anima a confiar. Ella connecta el contingut amb esdeveniments del futur, com el seu treball per al Vaticà i la seva tasca com a transmissora de missatges i profecies, que considera un tresor vital.

26:12
07
Trance, dictat i profecies concretes
31:26 — 37:14

Gabriela descriu l’estat de trance quan escriu: no sap què escriu fins després. Refusa ser anomenada mèdium o canal, i prefereix “mensajera”. Explica missatges llargs i profètics, com el dedicat a les “mujeres madres terroristas” escrit a Espanya el febrer del 2004, vuit dies abans de l’atemptat de l’11-M a Atocha, i altres advertiments previs sobre el maremot d’Àsia i la renúncia del Papa Benet XVI.

31:26
08
Dons, canalització i camí cap al silenci
38:13 — 40:19

Es debat com anomenar el fenomen que viu Gabriela, fins que s’arriba al terme “mensajera del silencio”. Aris explica que cadascú desenvolupa el do per al qual ha vingut, i que sovint s’hi arriba per crisis profundes (pèrdua d’un fill, grans dolors). El silenci apareix com a concepte central del dia: és l’espai interior que permet que la divinitat es manifesti i on florixen els dons.

38:13
09
El silenci com a trobada amb Déu i amb un mateix
40:19 — 43:47

Aris defineix el silenci religiós com l’aquietament que permet sentir la presència de Déu i, psicològicament, com l’estat de “ser” que possibilita la connexió amb un mateix i els altres. Enric detalla la dimensió fisiològica: reducció de l’estrès, relaxació de glàndula pineal, hipotàlem i amígdales, i com això prepara el cos per a la quietud i la inspiració. Es vincula el silenci amb la creativitat i la receptivitat espiritual.

40:19
10
Somnis premonitoris i revisió simbòlica
44:13 — 48:50

Enric llegeix el relat del seu fill sobre un somni en què veu morir l’àvia a l’hospital i una posterior trobada on ella parla de la setena casa abans de fondre’s com cera. Gabriela ho interpreta com la dissolució del cos físic i la continuïtat de l’ànima. Es parla dels talents espirituals innats (somnis premonitoris, intuïció, escriptura inspirada) i de com la vida racional i mecànica sovint impedeix que els escoltem.

44:13
11
Bloc de notícies locals i falques de servei
50:33 — 58:39

Espai informatiu de Ràdio Molins de Rei amb Mercè Roura: novetats sobre la retirada de símbols franquistes, un nou servei cardiològic a Manresa amb l’Hospital Sant Pau, canvis en les proves de competències bàsiques i nominacions de cinema europeu. També es difonen activitats del Museu del Renaixement a La Gòtica, la Federació Obrera, el Molí Jove, les inscripcions per a patges de la cavalcada de Reis, visites per a gent gran i la farmàcia de guàrdia al barri de la Granja, acompanyades de falques institucionals.

50:33
12
Karma, lliure albir i destí segons l’astrologia
59:52 — 1:10:08

Francisco, des de Madrid, desenvolupa una explicació de la llei de conseqüència (karma): certes experiències vitales estan programades per aprendre, saldar deutes o rebre recompenses, però mantindrem sempre el lliure albir. Explica el paper del purgatori i el cel com a espais on la consciència registra el mal fet i la felicitat rebuda, per guiar-nos en futures vides. Finalment, mostra com l’astrologia reflecteix tendències i karmas sense imposar-los: els astres inclinen però no obliguen.

59:52
13
La veu de la mare que canvia un destí
1:41:38 — 1:43:34

Joan explica una experiència juvenil: a punt d’embarcar-se des de Valparaíso cap a Veneçuela en un vaixell d’un amic, sent clarament la veu de la mare que li diu que es torni enrere. Fa cas del missatge, es queda a Xile i finalment torna a l’Argentina amb el pare. Ho interpreta com una intervenció protectora que li canvia el rumb vital.

1:41:38
14
Comiat i síntesi espiritual
1:44:14 — 1:50:32

En els últims minuts es recapitula la importància del silenci, tant espiritual com biològic, per regenerar-nos i descobrir els nostres dons. Gabriela respon sobre l’esperança per a la humanitat i es torna a remarcar el paper central de l’amor, la misericòrdia i la consciència. El conductor agraeix la participació de Gabriela i de tots els tertulians i acomiada el programa fins a la propera emissió.

1:44:14
15
Neurogènesi, estrès i trobada amb els propis dons
1:44:40 — 1:46:09

Aris reprèn el tema del silenci des d’una visió biològica i química: el silenci i la calma fomenten la neurogènesi (noves neurones), redueixen cortisol i adrenalina i milloren l’aprenentatge, la memòria i les emocions. Això obre espai per a la creativitat i perquè els dons naturals s’expressin, permetent una comunió més profunda amb un mateix i amb la divinitat.

1:44:40
16
Es pot revertir el sofriment de la humanitat?
1:46:09 — 1:48:34

El conductor pregunta a Gabriela si els missatges actuals indiquen un futur positiu o negatiu. Ella respon que, tot i que la humanitat està ferida per guerres, inharmonia i egoisme, existeixen forces poderoses com l’amor, l’amparo i la capacitat de renéixer. Si es desenvolupa una veritable consciència del bé superior, aquests valors poden revertir l’ambició desmesurada, l’egoisme i els conflictes col·lectius.

1:46:09
17
Relació personal amb Déu, àngels i infantesa religiosa
1:48:34

Albert confessa enveja sana d’aquests dons espirituals perquè li agradaria contactar amb els seus difunts. Aris planteja el dubte infantil que l’àngel de la guarda marxi quan fem coses dolentes; Gabriela aclareix que l’àngel custodi sempre hi és. Es diferencia entre una religió basada en la por (infantícia d’infern i càstig) i una experiència directa de Déu com a energia amorosa i misericordiosa. Gabriela descriu l’infern com un estat de consciència dolorosa durant la revisió de vida més que com un lloc físic de càstig etern.

1:48:34
Seccions generades automàticament

Resum general del podcast

En aquest episodi d’Una finestra oberta al Món a Ràdio Molins de Rei, el programa gira al voltant de tres grans eixos espirituals i humans:

  • L’experiència de Gabriela Peragallo amb els “Mensajeros del silencio”: missatges escrits que rep des de l’any 2003, que ella atribueix a Déu, al seu fill difunt i a altres seres de llum.
  • El sentit del silenci i de la connexió espiritual: el silenci com a porta d’entrada a la inspiració, a la sanació emocional i al contacte amb el món espiritual.
  • La llei de conseqüència i el karma segons la visió d’en Francisco (col·laborador des de Madrid), amb una explicació extensa d’astrologia, lliure albir i evolució de l’ànima.

L’episodi combina testimonis personals molt íntims, reflexions espirituals (catolicisme, budisme, visió esotèrica), comentaris sobre sueños premonitorios, àngels custodis i la idea que no estem mai realment sols, encara que físicament ens hi puguem sentir.

Entre mig, apareix la franja informativa de Molins de Rei al Dia amb notícies locals i culturals, i falques institucionals de serveis municipals i de la Generalitat de Catalunya.

1. Presentació del programa i convidats

Participants a taula

  • Conductor del programa (Carlos) i col·laboradors habituals: Joan, Albert, Laber, Aris/Arid, Enric.
  • Convidades: Gabriela Peragallo (escriptora i protagonista del tema espiritual), Julia (amiga d’Aris, amb experiències de somnis i percepcions) i intervenció telefònica de Francisco des de Madrid.

"Hoy hablaremos de Mensajeros del silencio… Proyecto cielo."

Es recorda que en un programa anterior ja s’havia introduït Proyecto Cielo, el conjunt de missatges que Gabriela rep i ordena.

2. L’inici dels missatges: el fill difunt i la justícia sense misericòrdia

2.1. Origen de l’experiència (any 2003)

Gabriela relata com, el 2003, es desperta i troba una mena de carta escrita amb la seva lletra però amb un contingut que no recorda haver redactat. La signa el seu fill Rodrigo, mort tràgicament el 1991 en un incendi als 17 anys.

  • Ella treballava en tribunals de justícia i havia estudiat Dret.
  • Explica que va renunciar perquè veia molta justícia però sense misericòrdia: sancions que deixaven famílies sense ingressos (per exemple, retirar un taxi que era l’únic mitjà de vida).
  • En ple trencament vital i laboral, comencen a aparèixer aquests escrits que no reconeix com a propis.

A partir d’aquell 26 de maig de 2003, els missatges es repeteixen i ja no només vénen del fill, sinó de diferents ànimes que han “emigrat al cel”. A aquests continguts se’ls acaba dient profecies.

2.2. Avaluació mèdica i discerniment

Gabriela conta que, en sentir-se desbordada i fins i tot pensant que podia estar “trastornada”, es posa en mans d’una comissió de l’Església Catòlica que la deriva a un sacerdot metge.

  • Passa per exàmens de psiquiatres, psicòlegs, especialistes en PNL, etc.
  • La conclusió és que no hi ha patologia greu, sinó un estat de trànsit quan escriu.

"Uno de los psiquiatras me dijo que yo entraba en un trance, porque yo no me doy cuenta de qué escribo."

2.3. Diferència entre el que ella escriu i el que rep

Gabriela mostra dos tipus de fulls:

  • Textos propis (poemes, pensaments): esborranys amb subratllats, correccions, canvis de puntuació (per exemple, un poema inspirat per la història de Tamara Falcó i la maternitat).
  • Missatges “rebuts”: fulls nets, cal·ligrafia homogènia, sense ratllades, escrits d’un sol cop.

Ella descriu el procés així:

  • Es desperta amb una força imperativa d’escriure.
  • No és conscient del contingut mentre escriu i acaba cansada.
  • Sovint no llegeix immediatament el que ha escrit; ho fa més tard.

"Entiendo que es algo que yo no manejo, que viene desde arriba, desde el cielo." "Confianza divina en oportunidad divina" (frase clau que rep sovint).

3. El primer missatge del fill Rodrigo: consol i missió

3.1. Lectura del missatge (26/05/2003)

Amb música de fons, Gabriela llegeix el primer missatge rebut del seu fill Rodrigo. Els trets principals són:

  • Li diu que no està sola, que les grans companyies són espirituals.
  • Assegura que són diversos éssers els que estan amb ella.
  • Anuncia que comença una nova tasca: transmetre veritats espirituals per ajudar a assolir pau i prosperitat humana.
  • Explica que les seves estranyes hores de son són vigilias espirituales.
  • Li parla del seu racionalisme com a barrera per a la connexió.
  • Li anuncia que tindrà ajuda humana i que la solitud física serà compensada.

"Hoy tu ser espíritu se asoma reveladamente al mundo y dará a conocer verdades espirituales..." "No te preocupes por nada, solo ocúpate."

3.2. Reaccions i interpretacions a taula

Els companys comenten que el text sembla escrit:

  • No només pel fill, sinó per un equip de comunicadors des del cel.
  • Com si haguessin pensat junts la millor manera d’infondre-li pau i confiança.

Aris i altres col·laboradors hi relacionen conceptes com:

  • Yo superior, Junta Kármica, maestros ascendidos i arxius akàshics.
  • La idea que és un grup de seres de luz sense límits físics.

Enric aporta una visió filosòfica: quan es traspassa el llindar de la mort, no hi ha barreres de temps ni espai, i el sentiment de solitud desapareix; el que anomenem dualitat és propi del món material.

3.3. Dol, solitud i companyia espiritual

Gabriela subratlla dues frases essencials del missatge:

  • “No te sientas sola”
  • “Las grandes compañías son espirituales”

Per a ella, aquest text va ser:

  • Una clau de sanació del dol per la mort del fill.
  • Una prova que el fill continua viu en un altre pla i es pot comunicar.

Afegeix que això és extrapolable a qualsevol pèrdua (parella, mare, amic):

"No veo personas, pero siento una compañía interior que no es física, es espiritual."

4. Profecies, karma personal i responsabilitat

4.1. De funcionària a “mensajera”

Gabriela vincula la seva trajectòria en tribunals (28 anys, família d’advocats) amb el gir espiritual:

  • Se sentia atrapada en una estructura de justícia sense caritat.
  • La renúncia li provoca fragilitat, dolor i sensació de caiguda: just el que el missatge del fill descriu.

"Nos ha sido un poco duro conectar contigo. Es tu racionalidad… Ahora estás más entregada y la conexión ha llegado por el canal de la fragilidad."

Ella ho viu com un anunci del seu futur servei espiritual: acabarà treballant per al Vaticà i vivint a Roma gràcies a una profecia rebuda.

4.2. Missatges profètics concrets

Gabriela explica alguns casos on els missatges van antecedir esdeveniments importants:

  • Renúncia del Papa Benet XVI: rep que Déu escollirà un Papa capaç d’un gran gest de grandesa: renunciar.
  • Maremot d’Àsia: n’hauria rebut avisos previs.
  • Atemptats terroristes (Atocha 2004 i escola russa):

– Escriu un missatge dirigit a les “mujeres madres terroristas” a Espanya el febrer de 2004. – Torna a Xile el 3 de març. – El 11-M passa l’atemptat d’Atocha, i posteriorment un atac a una escola a Rússia, amb participació de dones.

"Mensaje dirigido a todas aquellas mujeres madres… Volví a Chile el 3 de marzo… ocho días después se produjo el atentado de Atocha."

També menciona que alguns missatges li arriben directament a la ment, com informació sobtada, sense visió ni veus.

4.3. Com es defineix ella mateixa?

El conductor li pregunta si es considera mèdium. Ella rebutja diverses etiquetes:

  • No fa espiritisme ni bruixeria.
  • No li agrada la paraula canal ni es veu com a mèdium clàssica.
  • Accepta amb gust el terme “mensajera”:

"Mensajera del silencio, porque esto pasa en el silencio."

5. Silenci, meditació i transformació interior

5.1. El silenci com a condició per escoltar

Aris i Enric desenvolupen la idea del silenci interior:

  • En la religió, el silenci és aquietar-se per sentir la presència de Déu.
  • Quan “som” (no només pensem), podem sentir la presència de l’altre i de la divinitat.
  • El silenci implica separar-se del soroll extern i del soroll mental, creant espai perquè sorgeixi el missatge.

"Si jo estic sent, puc sentir l’altre. És quan hi ha connexió real."

Enric hi afegeix una perspectiva corporal:

  • Cal reduir l’estrès, calmar l’hipotàlem i les amígdales cerebrals.
  • Parla de relaxar la glàndula pineal per poder estar una hora sense moure’s.
  • Compara el silenci amb tècniques com el soroll blanc que calma nadons i animals.

5.2. Biologia del silenci

Cap al final, Aris fa un resum bio-psicològic del benefici del silenci:

  • Afavoreix la neurogènesi: creació de noves neurones i, amb això, més capacitat d’aprenentatge i memòria.
  • Redueix cortisol i adrenalina: menys estrès i ansietat.
  • Permet un veritable encontre amb un mateix, generant espai perquè emergeixin els dons naturals i la connexió amb el pla espiritual.

"El silenci ens deixa espai per crear, connectar i descobrir els nostres dons."

6. Experiències de somnis i presències: testimonis personals

6.1. El fill d’Enric i la mort de l’àvia

Enric comparteix l’experiència del seu fill menor:

  • La seva mare (l’àvia del noi) ingressa en un hospital; ell encara no ho sap.
  • El fill somia que la veu morir, flotant sobre ella, i veu fins i tot colors de la roba, tipus de llit i nom de l’hospital.
  • L’endemà, quan Enric li comunica la mort, ell respon que ja ho sabia.
  • Dies després, somia l’àvia asseguda amb ell en una taula de picnic:

– Ella diu que està bé, però que “la comida está un poco fría” i que això canviarà quan vagi a la setena casa (i possiblement l’“octava”). – Descriu com l’àvia es fon com cera.

Gabriela interpreta que:

  • És una profecia i una experiència post-mortem: ànima que es comunica.
  • La imatge de la cera indica desprendre’s del cos, el vestit corpòri.

6.2. Dons espirituals innats

Gabriela insisteix que:

  • Tots tenim talents espirituals a més dels talents humans.
  • El problema és que ens racionalitzem i funcionem en mode automàtic (dutxa, feina, factures…), i no deixem entrar el món espiritual.
  • Sovint cal un cop fort (dol, malaltia, pèrdua) per obrir la porta, com va ser la mort del seu fill o el fill d’Enric.

"La humanidad está herida y quiere ser ayudada, pero somos tan racionales que no abrimos la porta."

6.3. Experiències de Julia i Aris

Julia explica que:

  • De petita (7 anys) va veure dos àngels dins una església, amb un altre nen.
  • Quan ells dos els observen, les figures es giren i els fan por; no ho va explicar quasi a ningú per por de semblar boja.
  • Ha tingut flashos o lagunes temporals, on continua una acció sense recordar com ha passat d’un punt a l’altre.
  • Interpreta somnis d’altres persones, com un somni d’Aris que s’està complint punt per punt.

Aris relata un somni recurrent:

  • Durant mesos o anys somiava estar en un lloc ple d’habitacions i no trobar mai la sortida.
  • L’últim somni (el que Julia li interpreta) trenca el patró: finalment troba la sortida i això coincideix amb un canvi vital positiu (el seu “port de Palos”).

Aris practica budisme des de fa 44 anys i relaciona:

  • Els somnis amb l’inconscient personal, familiar i col·lectiu.
  • L’ús de símbols i imatges com un llenguatge de l’ànima.

"El fons del somni és la inseguretat: moltes portes possibles i la necessitat de saber quina és la teva."

Julia, per la seva banda, és vista com algú que té el do d’interpretació de somnis i fins i tot de somnis premonitoris.

7. Àngels custodis i “Mensajeros del silencio”

7.1. Un missatge dels àngels custodis

Gabriela llegeix un altre text rebut, signat per “Vuestros ángeles custodios”. Alguns punts clau:

  • Les històries s’escriuen de cel a terra i el verb central és amar.
  • Encarnar-se és “vestir-se de corpòri” per complir missions massives, individuals o en parella (aparells).
  • Cada acte vivencial té un sentit espiritual; part de la tasca és descobrir-lo.
  • S’insisteix en la “serena espera” dels esdeveniments enviats des del pla celeste.
  • Es parla d’un mandat invisible i intangible, acordat abans, que s’ha de traduir a pla físic.
  • S’anima a auxiliar-se mútuament, a viure aventures “en els camps de Déu”.
  • Es confirma que hi ha guies espirituals que “cautelen” el nostre caminar i riuen amb nosaltres, compartint carcajades de luz i també llàgrimes d’ombra.

"Nada es más atractivo, pleno y feliz que vivir aventuras pero en los campos de Dios." "Vuestros guías están ahí, cautelando vuestro andar y sonriendo..."

7.2. L’àngel de la guarda: sempre present

Neix un debat sobre si l’àngel custodi pot marxar si fem “coses dolentes”. Gabriela respon que no:

  • L’àngel és com una segona pell, una presència constant.
  • No desapareix quan ens equivoquem; respecta el lliure albir, però roman per consolar, guiar i acompanyar.

"No hay peor farra que dejar cesante al ángel custodio."

Aris comenta que de petita li havien dit que, si es portava malament, l’àngel la deixaria, i que això la va apartar de la religió institucional. El grup distingeix clarament entre:

  • Religió institucional (dogmes, por, infern simbòlic).
  • Experiència directa de Déu o de la força universal amorosa, que és incondicional.

Albert explica la seva pròpia posició:

  • Creu profundament en Déu però no tant en la institució eclesial.
  • No entra gaire a esglésies, però resa cada matí.
  • Sent que el seu pare, tot i “no creure” formalment, vivia més els preceptes divins que molts creients.

"Mi Dios no castiga, me pide que le hable de tú y me basta con decirle ‘perdóname, me he equivocado’ de corazón."

7.3. Purgatori, infern i revisió de vida

A partir d’un comentari de Francisco (en la seva secció) sobre el purgatori i el cel, Gabriela afegeix la seva pròpia revelació:

  • Després de morir, fins i tot el pitjor delinqüent (per exemple, un violador d’infants) experimenta una revisió de vida envolta d’un amor immens.
  • Quan veu els actes que ha comès des de la perspectiva de l’amor, sent un dolor tan profund que aquest estat de consciència equival al que anomenem infern o purgatori.
  • No es tracta de flames físiques, sinó de dolor moral i comprensió del dany causat.

"El infierno es un estado de conciencia, no una foguera eterna."

Això encaixa amb la visió que Albert havia citat de la pel·lícula “La cabaña”, sobre com Déu acull i transforma el dolor extrem.

8. Intervenció de Francisco: karma, llei de conseqüència i astrologia

Cap a la meitat-final del programa, entra en Francisco (des de Madrid) amb la seva secció habitual. Desenvolupa una explicació metòdica sobre:

8.1. Llei de conseqüència i karma

Defineix la llei de conseqüència (karma) així:

  • Som esperits en evolució dins un pla diví que vol portar-nos a la perfecció.
  • Algunes experiències de la vida estan programades prèviament:

- Perquè necessitem aprendre determinades lliçons. - Per pagar deutes madurs d’altres vides. - Per recollir recompenses de bons actes passats (oportunitats laborals, relacions, circumstàncies favorables).

  • Però no tot està determinat; hi ha lliure albir i una voluntat pròpia en cada encarnació.

"Dios no puede obligar a sus hijos a consumir droga ni a hacerse alcohólicos."

També explica el procés post-mortem dins la seva escola esotèrica:

  • En el purgatori, l’ànima es posa al lloc de les persones que ha fet patir i sent el mateix sofriment, perquè la consciència enregistri el que no ha de repetir.
  • En el cel, reviu la felicitat que altres li han donat, perquè la consciència vegi el que sí ha de reproduir en futures vides.

8.2. Lliure albir enfront de determinisme

Francisco critica la idea que “tot el que passa ha de ser així”:

  • Si ho fos, no caldria ensenyament espiritual ni esforç moral.
  • Subratlla la importància de la consciència i del Pepito Grillo interior que ens indica si actuem bé o malament.
  • El karma no és un destí fixes, sinó una tendència corregible a través de decisions conscients.

"No todo es porque deba ser. Somos libres en nuestras decisiones."

8.3. El paper de l’astrologia

Des de la seva òptica, l’astrologia reflecteix el pla de vida però no obliga:

  • Els astres inclinen, però no obliguen.
  • L’horòscop marca tendències, deutes i oportunitats, però la persona sempre pot corregir i elevar la seva resposta.
  • Si fóssim autòmats, tots els horòscops serien iguals i la vida no evolucionaria.

"En cada vida tenim un destí nou perquè creem causes noves amb la nostra voluntat."

Aquest segment aporta una visió estructurada del karma, complementant l’experiència viscuda de Gabriela.

9. Futur de la humanitat: hi ha esperança?

Cap al tram final, el conductor planteja a Gabriela si els missatges actuals anuncien un futur positiu o fosc per a la humanitat.

Ella respon que:

  • La humanitat es troba ferida i llagada (guerres, egoisme, ambició…).
  • Però hi ha vigors poderosos que poden revertir la situació:

- L’amor. - L’amparo (cuidar l’altre). - El renéixer després de l’error.

  • Si s’instaura de veritat la consciència de bé superior, misericòrdia i unitat, poden desaparèixer:

- L’ambició desmesurada. - L’egoisme i el individualisme. - Les guerres i les traïcions.

"La solució és la consciència: adonar-nos de com actuar amb bé, amor i humor."

Albert, amb sinceritat, confessa sentir una certa enveja sana d’aquests dons i experiències perquè li agradaria poder-se comunicar amb els seus difunts estimats.

Gabriela i la resta li animen a treballar el silenci, la presència i la confiança per obrir-se també a la seva pròpia forma de connexió.

10. Bloc informatiu local i falques de servei

Enmig del programa s’emet el butlletí informatiu de Ràdio Molins de Rei (espai tipus Molins de Rei al Dia) amb diverses notícies i anuncis, principalment catalans i de proximitat:

10.1. Notícies d’àmbit català i sanitari

  • Retirada i resignificació de símbols franquistes arreu de l’Estat, amb un nou catàleg impulsat pel govern espanyol.
  • Acord entre l’Hospital de Sant Pau i la Fundació Althaia (Manresa) per millorar l’atenció cardiològica a la Catalunya Central, amb noves sales d’intervencionisme cardíac.
  • Canvis en les proves de competències bàsiques a 6è de primària i 4t d’ESO: passaran de ser universals a realitzar-se en una mostra representativa d’escoles.

10.2. Cultura i equipaments a Molins de Rei

Es destaquen diverses activitats vinculades a equipaments locals:

  • Conferència del Museu Frederic Marès dins del cicle de museus convidats al Museu del Renaixement, a La Gòtica.
  • Presentació de la novel·la El bosc dels lladres de Joan Castellví a la Federació Obrera.
  • Taller participatiu dins l’assessoria d’afectivitat i sexualitat per a adolescents i joves, a El Molí Jove.
  • Inici de les inscripcions per fer de patge a la cavalcada de Reis, amb informació a la web específica i a Ca n’Ametller i la Federació Obrera.
  • Activitat Museu per a les persones grans al Museu del Renaixement, amb visita guiada per a majors de 65 anys.

10.3. Serveis i falques institucionals

  • Farmàcia de guàrdia al barri de la Granja (Farmàcia La Granja, carrer Roseta Canalias, 16).
  • Falca de l’Ajuntament anunciant el nou servei d’assessorament en sexualitat i afectivitat al Molí Jove.
  • Campanya de la Generalitat de Catalunya – Catalunya Lidera, sobre infraestructures, lideratge econòmic i llocs de treball.
  • Anunci del programa “El misteri de la vida” amb Sílvia Moros a Ràdio Molins de Rei.
  • Campanya del Banc de Sang insistint que “amb una vegada no n’hi ha prou” i cal donar sang de manera periòdica.

Aquest bloc serveix com a pausa informativa entre trams espirituals del programa.

11. Tancament del programa

Al final, amb música de fons i últims comentaris d’agraïment:

  • Gabriela és acomiadada afectuosament; se li agraeix haver compartit experiències tan íntimes i profundes.
  • Es deixa oberta la porta a futurs programes per continuar parlant de misericòrdia, mansuetud, dol i espiritualitat.
  • Es remarca la idea central:

– El silenci com a via d’entrada als Mensajeros del silencio. – La presència dels àngels custodis i guies. – La importància del lliure albir i de l’amor per transformar la realitat personal i col·lectiva.

"Que los de arriba puguin connectar amb nosaltres… i que no ens morim sense conèixer els nostres dons."

Interlocutors principals

  • Carlos – conductor del programa Una finestra oberta al Món
  • Gabriela Peragallo – escriptora, protagonista de Proyecto Cielo i Mensajeros del silencio
  • Joan, Albert, Laber, Aris/Arid, Enric – col·laboradors i tertulians
  • Julia – convidada amb experiències de somnis i percepcions
  • Francisco – col·laborador des de Madrid (secció sobre karma i llei de conseqüència)
  • Mercè Roura – veu informativa de Molins de Rei al Dia a Ràdio Molins de Rei

Tags (paraules clau)

  • Mensajeros del silencio
  • Proyecto Cielo
  • Gabriela Peragallo
  • Dol per la mort d’un fill
  • Comunicació espiritual
  • Profecies
  • Àngels custodis
  • Somnis premonitoris
  • Interpretació de somnis
  • Ànima i esperit
  • Llei de conseqüència
  • Karma
  • Astrologia espiritual
  • Lliure albir
  • Silenci interior
  • Meditació
  • Budisme
  • Església Catòlica
  • Purgatori i cel
  • Revisió de vida
  • Dolor i sanació
  • Amor i misericòrdia
  • Ràdio Molins de Rei
  • Molins de Rei al Dia
  • Museu del Renaixement
  • La Gòtica
  • Federació Obrera
  • El Molí Jove
  • barri de la Granja

Seccions principals de l’episodi

Nota sobre els temps

Les marques de temps són aproximades i basades en els segments facilitats: startsecond indica el segon on comença el tema real, i endsecond on s’esgota de manera clara o és substituït per un altre bloc.

  1. 1 Benvinguda i presentació del programa i convidats
  • start_second: 49
  • end_second: 140
  • section_title: Presentació d’“Una finestra oberta al Món” i convidats
  • section_summary: Es presenta el programa, es dona la benvinguda als col·laboradors habituals (Joan, Albert, Laber, Aris, Enric) i a les convidades Gabriela Peragallo i Julia. Es fa un breu apunt sobre el tema del dia: “Mensajeros del silencio” i el projecte espiritual de Gabriela.
  1. 2 Context vital de Gabriela i inici de l’escriptura inspirada
  • start_second: 258
  • end_second: 383
  • section_title: De tribunals de justícia a missatges del cel
  • section_summary: Gabriela explica com el 2003 comença a trobar cartes escrites amb la seva lletra però amb contingut desconegut, inicialment signades pel seu fill mort, Rodrigo. Relata la seva trajectòria com a funcionària de tribunals, la renúncia per manca de misericòrdia en el sistema i la crisi personal que obre la porta a aquestes experiències espirituals.
  1. 3 Verificació mèdica, diferència entre escriptura pròpia i rebuda
  • start_second: 410
  • end_second: 599
  • section_title: Avaluació psiquiàtrica i naturalesa dels missatges
  • section_summary: Gabriela relata com, per discernir si patia una alteració mental, es posa en mans d’un sacerdot metge i diversos especialistes (psiquiatres, psicòlegs). Mostra la diferència entre els seus poemes, plens de correccions, i els missatges rebuts, escrits d’una sola tirada, nets i ordenats, alguns signats per “tu Dios” i amb frases clau com “confianza divina en oportunidad divina”.
  1. 4 Mort del fill, renúncia i primer missatge de Rodrigo
  • start_second: 694
  • end_second: 1037
  • section_title: El primer missatge del fill difunt
  • section_summary: Es contextualitza la mort tràgica de Rodrigo el 1991 i la renúncia de Gabriela als tribunals el 2003. Explica com es desperta el 26 de maig de 2003 amb una carta a la tauleta, que resulta ser el primer missatge dictat pel seu fill. Després, amb música de fons, llegeix el text complet, on Rodrigo parla de companyia espiritual, de la nova missió de Gabriela i del seu paper com a transmissora de veritats espirituals.
  1. 5 Comentaris al missatge: equip espiritual i companyia invisible
  • start_second: 1176
  • end_second: 1529
  • section_title: Interpretació del missatge de Rodrigo i companyia espiritual
  • section_summary: Els tertulians comenten que el missatge sembla procedir d’un equip de seres de luz, no només del fill. S’hi introdueixen conceptes com yo superior, Junta Kármica, maestros ascendidos i arxius akàshics. Gabriela destaca la idea que mai estem realment sols, encara que físicament ho puguem estar; la companyia espiritual l’ha ajudat a travessar el dol per la pèrdua del fill.
  1. 6 Justícia sense misericòrdia i dimensió profètica
  • start_second: 1572
  • end_second: 1691
  • section_title: De la racionalitat legal a la missió profètica
  • section_summary: Gabriela aprofundeix en el conflicte entre justícia i misericòrdia en la seva feina anterior i com això la deixa trencada. El missatge del fill li parla de la seva racionalitat com a obstacle i li anuncia que il·luminarà “senderos humanos”. Ella connecta aquest anunci amb la seva posterior feina per al Vaticà i altres experiències profètiques, presentant el text com un tresor vital.
  1. 7 Com arriben els missatges, profecies i exemples (Atocha, Benet XVI)
  • start_second: 1886
  • end_second: 2234
  • section_title: Trance, dictat i profecies concretes
  • section_summary: Gabriela explica que entra en estat de trance quan escriu: no sap què posa fins després. Parla de missatges llargs (per exemple, adreçats a “mujeres madres terroristas”), escrits a Espanya el 2004, que van precedir l’atemptat de l’11-M a Atocha i un atac en una escola russa. També relata com va rebre un missatge sobre la grandesa de la renúncia del Papa Benet XVI i altres avisos de desastres com el maremot d’Àsia.
  1. 8 Dons espirituals, silenci i desenvolupament de la consciència
  • start_second: 2293
  • end_second: 2419
  • section_title: Dons, canalització i camí cap al silenci
  • section_summary: Es debat com anomenar el que li passa a Gabriela (mèdium, canal, escriptura automàtica…) fins que ella accepta “mensajera”. Aris introdueix la idea que tots tenim dons diferents i que, sovint, el despertar ve a través de crisis dures (com la pèrdua d’un fill). El fil conductor del dia es defineix com el silenci, condició perquè la divinitat es pugui expressar a través nostre.
  1. 9 Silenci, religió, biologia de la calma i somnis recurrents
  • start_second: 2419
  • end_second: 2627
  • section_title: El silenci com a trobada amb Déu i amb un mateix
  • section_summary: Aris descriu el silenci des de la religió (espai per sentir Déu) i des de la psicologia (aquietar-se per poder “ser” i sentir l’altre). Enric aporta el vessant fisiològic: reduir estrès, relaxar glàndula pineal, calmar hipotàlem i amígdales per accedir a un estat de quietud profunda. S’estableix la relació entre silenci i inspiració, i com això alimenta la creativitat i la receptivitat espiritual.
  1. 10 Somni premonitori del fill d’Enric i talents espirituals innats
  • start_second: 2653
  • end_second: 2930
  • section_title: Somnis premonitoris i revisió simbòlica
  • section_summary: Enric llegeix un text del seu fill on relata haver somiat la mort de l’àvia el mateix dia que va morir, i una posterior trobada on ella parla d’anar a la “setena casa” abans de fondre’s com cera. Gabriela ho interpreta com la dissolució del cos físic i la continuïtat de l’ànima. Es destaca que tots tenim talents espirituals (somnis premonitoris, escriptura inspirada, intuïció), però la vida mecànica i racionalista sovint ens impedeix escoltar-los.
  1. 11 Pausa informativa: Molins de Rei al Dia i falques
  • start_second: 3033
  • end_second: 3519
  • section_title: Bloc de notícies locals i falques de servei
  • section_summary: Espai informatiu a càrrec de Mercè Roura amb notícies d’àmbit català i local (símbols franquistes, cardiologia a Manresa, proves de competències bàsiques, nominacions de cinema). S’anuncien activitats del Museu del Renaixement a La Gòtica, la presentació d’un llibre a la Federació Obrera, tallers al Molí Jove, inscripcions per a patges de la cavalcada, visites guiades per a gent gran i la farmàcia de guàrdia al barri de la Granja. Es tanquen amb falques municipals, campanyes de la Generalitat i del Banc de Sang.
  1. 12 Secció de Francisco: llei de conseqüència, karma i astrologia
  • start_second: 3592
  • end_second: 4208
  • section_title: Karma, lliure albir i destí segons l’astrologia
  • section_summary: Francisco, des de Madrid, explica la llei de conseqüència i el karma des d’una perspectiva esotèrica: certes experiències estan programades per aprendre, pagar deutes o rebre recompenses, però mantenim un lliure albir que fa que no siguem autòmats. Detalla el paper del purgatori i del cel com a espais d’aprenentatge de la consciència, i com l’astrologia reflecteix tendències i deutes sense imposar-los (els astres inclinen però no obliguen).
  1. 13 Retorn al silenci, biologia i missatges d’esperança
  • start_second: 6280
  • end_second: 6369
  • section_title: Neurogènesi, estrès i trobada amb els propis dons
  • section_summary: Aris tanca el fil del silenci des d’una perspectiva biològica: el silenci i la calma fomenten la neurogènesi, redueixen el cortisol i l’adrenalina, milloren memòria i aprenentatge i obren espai per a la creació i la connexió espiritual. Es presenta el silenci com a condició perquè els dons naturals de cada persona puguin aparèixer i desplegar-se.
  1. 14 Futur de la humanitat, amor i responsabilitat col·lectiva
  • start_second: 6369
  • end_second: 6514
  • section_title: Es pot revertir el sofriment de la humanitat?
  • section_summary: Pregunten a Gabriela si els missatges actuals anuncien un futur fosc o esperançador. Ella respon que, malgrat que la humanitat està ferida i dividida (guerra, inharmonia), hi ha forces com l’amor, l’amparo i el renéixer que poden revertir la situació, si es desenvolupa una consciència del bé superior. Això eliminaria l’ambició desmesurada, l’egoisme i el conflicte.
  1. 15 Enveja sana dels dons, àngels custodis i relació amb Déu
  • start_second: 6514
  • end_second: 5863
  • section_title: Relació personal amb Déu, àngels i infantesa religiosa
  • section_summary: Albert confessa enveja sana d’aquests dons perquè li agradaria contactar amb els seus morts. Aris pregunta si l’àngel de la guarda marxa quan fem coses dolentes, com li deien de petita; Gabriela aclareix que no, que sempre hi és. Es distingeix entre religió institucional (sovint basada en la por i el càstig) i vivència directa de Déu com a energia amorosa que perdona i acompanya. Gabriela descriu l’“infern” com un estat de consciència dolorós durant la revisió de vida, no com un foc etern.
  1. 16 Història personal de Joan i guia de la mare
  • start_second: 6098
  • end_second: 6214
  • section_title: La veu de la mare que canvia un destí
  • section_summary: Joan recorda com, als 24-25 anys, a punt d’embarcar-se des de Valparaíso cap a Veneçuela en un vaixell d’un amic, va sentir clarament la veu de la seva mare (viva aleshores) que li deia: “Juan, date la vuelta, todavía estás a tiempo”. Decideix fer-li cas, es queda a Xile i finalment torna a casa seva a l’Argentina. Ho interpreta com un missatge protector que li canvia el destí.
  1. 17 Tancament: silenci, dons i agraïments
  • start_second: 6254
  • end_second: 6632
  • section_title: Comiat i síntesi espiritual
  • section_summary: En els darrers minuts, Aris reforça la importància del silenci també des del punt de vista químic i biològic, com a base per regenerar-nos i obrir-nos als dons. Gabriela respon sobre l’esperança per a la humanitat i es torna a subratllar la centralitat de l’amor i la misericòrdia. El conductor acomiada el programa agraint a Gabriela i a tots els participants, deixant oberta la continuïtat del tema en futurs espais.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament