Joana Casas Poves, entre el rigor de la biblioteca i la llibertat de la fotografia.
Quan el rigor d’una bibliotecària es combina amb la llibertat creativa d’una artista, apareix una manera única de mirar el món. La Joana Casas Poves, molinenca instal·lada a Vic, treballa en el foment de la lectura a les biblioteques públiques de Catalunya des de la Generalitat i transita entre el mètode i la intuïció per donar visibilitat a històries, sovint del seu entorn més pròxim que sovint han quedat fora de pla. Un exemple és l'obra “Jo fa segles que ho estic”, on treballa amb negatius de vidre dels anys 40 i 50 trobats als Encants i que restitueix la dignitat a dones anònimes que posaven en plena postguerra. Cada imatge és un gest de resistència i d’homenatge a vides que intuïm als marges d’una societat oprimida, per voluntat o per necessitat. A l’entrevista, també hem parlat de la fragilitat de la memòria digital i de per què el paper continua essent imprescindible per preservar qui som. Hem reflexionat sobre el paper de les biblioteques i del plaer de la lectura, i també de la seva resta de projectes (els podeu trobar a la seva web https://joanacasaspoves.com/ ) molt lligats a la cultura popular, a la ironia i el quotidià. A la secció #DonesAmbHistòria, la Joana ens porta Joana Biarnés, primera fotoperiodista de l’Estat, pionera valenta que va obrir camí en un món profundament masculinitzat i que va deixar una obra imprescindible tant per la seva mirada com per la seva determinació. Tip: la Joana ens recomana llegir l'assaig "True Crime. Una mirada al dolor de las demás" de Berta Comas Casas (Ediciones Lengua de Trapo). Dirigeix Bego Floria
