14/09/2020

Beba Català: de la militància i els drets de les dones al lideratge cultural al Baix Llobregat — Teresa Pàmies, Raimon, Rosalía i l’art amb mirada femenina

Heroïnes Quotidianes

Introducció i context

• Programa d’entrevistes “Heroïnes Quotidianes” amb una conversa profunda amb Genoveva “Beba” Català Bosch (Molins de Rei), activista social i cultural, presidenta (2019–) del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
• Temes principals: memòria antifranquista, feminisme i drets de les dones, democràcia local, cultura i patrimoni, i el record i l’obra de Teresa Pàmies.

"Qui perd els orígens perd identitat" — (Raimon) una idea que vertebra bona part de la conversa.

Orígens i valors familiars

• Família pagesa amb fort arrelament a Molins de Rei; transformació econòmica familiar de la pagesia al comerç del planter, fruita i verdura.
• Referents clau: la mare (Remei) i la tieta (Maria), dones de postguerra, treballadores del tèxtil, que van sostenir la família en moments duríssims.
• Valors transmesos: cura pels altres, resiliència i discreció (elles sempre al final).

"La mama i la tieta són dues persones amb una."
"Sempre ens prioritzaven."

Despertar polític i educatiu

• Als 16 anys (1970), Beba inicia feina i estudis nocturns; entra en contacte amb activisme i política local (de Bandera Roja al PSUC i després ICV).
• Experiència teatral juvenil amb poesies de Salvat-Papasseit i altres, com a pas de la infantesa a una adolescència "madura" treballadora.
• Educació segregada fins a l’estrena de l’Institut Lluís de Requesens i accés al batxillerat nocturn.

Referents femenins que marquen

Mare i tieta

• Dones fortes, amb històries de malaltia, guerra i sacrifici; model de fortalesa quotidiana.

Doña Carminha Domínguez (mestra)

• Mestra peculiar, exigent i presumida, que va sembrar l’ambició de conèixer i trencar el destí únic del “casar-se”.

Feminisme local i salut sexual i reproductiva

• Als 80, el Grup de Dones pacta amb l’Ajuntament la creació d’un Centre de Planificació Familiar: projecte, materials i protocol elaborats pel col·lectiu i executats pel consistori.
• Context nacional: campanya d’anticoncepció (conseller Ramon Espasa) amb visibilització de preservatius i diafragmes; polèmica social però pas endavant històric.

Democràcia i representació: avanços i assignatures pendents

• Contrast entre dictadura i societat democràtica: canvis innegables (drets civils, autonomia de les dones: compte bancari, cotxe, etc.).
• Malgrat l’eclosió de dones a l’esfera social i cultural, els punts de decisió continuen essent un repte: paritat real encara incompleta.
• Memòria local: primeres juntes plenes d’homes; avenç cap a juntes paritàries al Centre d’Estudis; debats sobre nomenclàtor femení i memòria.

Cultura i territori: el Centre d’Estudis del Baix Llobregat

• Missió del Centre: recerca, difusió del coneixement, dinamització associativa, gestió de serveis (visites de la colònia Sedó, centre cívic Mas Lluí, jornades i escoles d’estiu).
• Viratge cap a l’audiovisual i al llibre electrònic interactiu; projecte de recerca sobre lideratges femenins al Baix Llobregat.
• Governança: junta paritària, impulsada per una mirada feminista consolidada i l’herència de lideratges com Conxita Sánchez.

Música que marca (Raimon, Rosalía, Rosalén)

• Raimon — “Jo vinc d’un silenci”: memòria del concert al Foment en silenci el dia de l’execució del “Xiqui”; símbol d’antifranquisme i identitat.
• Rosalía: fenomen trencador que connecta textos medievals i estètica “poligonera”; “El mal querer” com a al·legat contra els maltractaments. Reconeguda com a Baixllobregatina de l’Any (2018).
• Rosalén — “La Puerta Violeta”: himne de sortida de la violència masclista i banda sonora personal per a Beba en la seva jubilació.

Heroïna amb història: Teresa Pàmies

• Escriptora, activista i periodista; testimoni de guerra, clandestinitat i exili (Cuba, RD, Praga). Premis: Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or al Mèrit Artístic, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
• Obres clau: Testament a Praga, Quan érem capitans, Amor clandestí.
• Relació amb el PSUC i amb Gregorio López Raimundo; mirada incisiva sobre masclisme, desigualtats i pobresa.
• Connexió personal de Beba a través de la cosina Roser Escofet, lectora infatigable i lliurepensadora, que li fa descobrir Pàmies i li transmet el fil invisible de la memòria feminista.

"No som úniques a la història, però totes tenim una història singular que explicar."

Actualitat amb perspectiva de gènere

Camí de Sant Jaume, “amable, segur i lliure” per a dones

• Impuls des de Logroño d’un protocol de seguretat i acompanyament per a pelegrines; més dones arriben a Santiago que homes; focus en prevenció d’agressions i formació d’albergs.

Museus i dones invisibilitzades

• El MACBA i altres museus treballen per rescatar artistes oblidades pel relat patriarcal de l’art (ex. Rosemary Castoro), amb un canvi de cànon necessari i tardà però imprescindible.

Idees clau

• Memòria i identitat: l’arrel local i la memòria antifranquista com a brúixola cívica i cultural.
• Feminisme pràctic: de la planificació familiar a la paritat i la visibilització de lideratges femenins.
• Cultura com a servei públic: recerca, patrimoni i audiovisual per arribar a més persones.
• Relats que restitueixen: Teresa Pàmies i les veus femenines que completen la història.

Marcadors

Darrers podcast