Vides, Veus i Doblatge: De l'Origen a l'Herència de les Heroïnes Quotidianes

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida. Us parla Bego Florian i avui ens acompanya Estel Tor-Gelada, actriu, promotora cultural, moltes més coses i ara molt posada en el món del doblatge, que és la teva activitat principal, però fas més coses i visc per aquí. Més coses has fet durant aquests anys i suposo que altres projectes, perquè això d'actriu engloba moltes coses. Estel, molt bona tarda, primer de tot. Bona tarda. Molt bona tarda. Sí, jo sempre em fa com gràcia dir actriu perquè crec que és com alguna cosa tan genèric que pot englobar absolutament tot el que m'agrada fer, faig i lluito per fer. Llavors, sí, pico de tot arreu. A mi m'encanta fer coses. Anava a dir perquè he vist que has fet també musicals, has fet també presentació d'esdeveniments. Bé, tens el cinquè grau... Bé, em sembla dificilíssim. El cinquè grau... Grau? Grau. Grau. Ui, mira, estava bloquejada. Grau de piano em sembla dificilíssim. Això de coordinar les dues mans i el cervell. Sí, és complicat. De fet, ara no m'ho fessis repetir, eh? Perquè ara ja fa anys que no m'examino ni faig classes i crec que se m'ha oblidat absolutament tot. Però la música i actuar, diguem-ne, que no és ben bé teatre el que fas, ni cinema. Bé, fas cinema però d'una manera diferent. Sí. Això ho has portat des de sempre? D'alguna manera, sí. Sí. Sí que és veritat que des de petita tenia com una obsessió amb les veus. que em vaig ser conscient més gran, era més conscient ma mare que jo i sí que un dia em va dir però si tu des de petita que dius que vols ser la veu de la Renfe, que vols fer l'opening de la Sakura de l'anime que veia quan era petita. Sí que és veritat que d'una manera inconscient sempre m'hi havia fixat moltíssim i m'agradava el teatre des dels vuit anys que estava a la passió de Molins de Rei i sí, jo crec que sempre format com part de mi. Tot i que tu eres molt tímida, patològicament tímida, em vas explicar preparant l'entrevista. Horrible. Sí. I aquest salt perquè tothom que et cogenegui ara aquesta visió que no et conegués d'abans no la deu connectar. No, hi ha gent que em diu tímida a tu, sí, home. I encara ho soc. L'únic que, clar, després de fer molta feina i molta lluita, aprens a dissimular-ho i a superar-ho, de dir, bé, em fa vergonya, però ho farem, no? Però sí, de petita ho era moltíssim. A mi, si em parlava algú que no coneixia, m'apartava i m'amagava darrere la meva mare. Me'n recordo que quan vaig voler començar com a ser periodista, perquè el primer que vaig voler ser era periodista, vaig anar enllaç i vaig dir, va, sí, sí, jo vull fer algun article. I me'n dius, val, doncs prepara aquest article, has de parlar amb tal persona. I un dia per... no sé si hi ha Festa Major o Sant Jordi, que hi havia... que estava tothom del poble a la plaça, ma mare m'ha dit, mira, el tens allà. I jo, m'acompanyes? I potser tenia ja 14 o 15 anys i ma mare m'ha dit, no, va. Tu sola. I jo, no, no, no, no. No m'atrevia, em costava moltíssim. Però a la vegada tenia tantes ganes de fer tot el que volia fer que jo crec que em va anar molt bé tot el món del periodisme, la comunicació, el teatre, com per anar-me superant i anar-me llançant a la piscina. I estar amb aquesta casa, tu ets de Molins de Rei, de tota la vida, ets de les MTV's, no, que diuen, no? MTV. No, Molinenca de tota la vida. Ah, sí, home, i tant, i tant, i tant. I deies aquesta casa, que és la de Molins de Rei, que ens acull, tot i que per podcast ens escolten des de tot arreu, però d'aquesta casa que ens acull i que agraïm, tu aquí vas començar molt petita amb la teva àvia. Sí. L'Eugènia Pijuant. Sí, sí. Explica'ns una mica aquesta etapa i qui era la teva àvia, que era una senyora... La iaia és meravellosa. Com m'agrada a mi a les heroines quotidianes de recordar. Sí, el poble jo crec que la coneix tothom, absolutament, perquè jo si vaig pel món dient, sóc la filla de l'Eugènia, l'Eugènia ja m'ubica. Ja sap qui és. La saludem des d'aquí, l'Eugènia se'ns escolta. Hola, Eugènia. L'Eugènia va tenir molts anys a una perfumeria, a la perfumeria Eugènia, allà a la baixada de l'església, i clar, jo havia estat molt, molt, molt amb els meus avis. Igual que el meu avi m'havia portat als vuitanyets a fer la passió amb ell, doncs la iaia ja m'havia portat algun cop quan la ràdio estava a la plaça del mercat a reacompanyar-la, que tampoc deia re, i quan va venir aquí a col·laborar amb un programa fix els dijous a la tarda, que jo el dijous estava amb ella a casa a la tarda, va dir, i aquí ja em va començar a picar el coquet d'ai, jo vull parlar, em fa il·lusió dir alguna cosa, i el presentador, que era el Joan Espanyol, doncs sempre m'havia fet com intervenir, llavors em va dir, va, agafa tu el telèfon, quan truquin, tu les reps, i jo, vale, vale, i molt joveneta a acompanyar-la iaia. Després has fet més coses, a la gràdia. Sí, després ja amb 14 anys ja vaig dir, jo vull fer alguna coseta, no vull només acompanyar en el programa, i l'Oriol feia els estius, i em van dir, va, digue-li, proposa-li alguna cosa, i jo no sabia ni què proposar-li, és que no sabia ni què podria fer, i em va dir, va, per què no llegeixes relats en directe? Llavors, doncs re, buscava relats, me'ls preparava, la mama m'ajudava, i els llegia en directe, que vés a saber, pobra de mi, com ho deuria fer jo amb 14 anys, però... Bueno, ja començaves, no?, a posar la veu. Sí, la mare, la Lourdes, que la saludem també des d'aquí. M'agrada saludar les mares, les àvies, m'agrada molt. Totes saludades. Són d'unes referents a la teva vida. Home, clar, inevitablement. Què tens d'elles? Què dius? Jo això ho tinc de l'àvia, això ho tinc de la mare, què tinc? Què tinc? Home, jo diria... Clar, tinc un híbrid de mare i pare, crec, però aquesta part social de la iaia, jo crec que és inevitable, vull dir, clar, que de cop era adolescent i estava ficada en no sé quantes associacions hi ha del poble i tothom deia, clar, ets digna neta de l'Eugènia, no? Llavors, jo crec que aquestes ganes de comunicar i de parlar amb la gent i d'estar ficada com en tots els saraus, jo crec que això és molt de la iaia. Molt de l'àvia. Ton pare, que el recordem també, va ser una persona molt important a la teva vida, no hi és ja, però en aquesta casa se'l recorda molt, a més a més. Sí, home, en moltes llocs de Molina Reina se'l recorda molt, però aquí se'l... És que va ser molt feliç amb l'opar aquí, sí, sí. Se'l recorda molt, el Miquel Dor. Estel, anem a explicar una mica la gent que no et coneix, o sigui, tu comences pel món de la ràdio, comences pel món del teatre, amb la passió, de Molins de Rei, el món de la ràdio, i en el moment de la teva vida decideixes que vols anar cap al món de la interpretació, que has acabat amb el món de la interpretació, majoritàriament a la teva vida, de doblatge, però també tu t'ho defineixes no com a actriu de doblatge, sinó com a actriu. Sí, perquè, clar, també faig teatre, teatre musical, llavors, sí, és això, és el que et dic, com que ho acaba englobant una miqueta tot, és el... Doncs, quina és que el dia aquell que dius, jo, cap aquí. Doncs, mira, jo recordo, a primer d'ESO, que tindria 12 o 13 anys, que tenia fregida a la meva millor amiga del moment parlant-li de teatre. a ella no li agradava especialment i jo no parlava d'una altra cosa, ai sí, perquè l'orca va dir no sé què, clar, jo estava en el meu moment més apassionat, amb aquella passió adolescent, que tot sembla superintens i superemocionant, i un dia m'ha dit, ai, doncs si tant t'agrada, per què no t'hi dediques? Com tota... I va ser un... Calla ja. i vaig fer... Ah! Ai, espera! No? I vaig estar un temps que sí, que deia que volia ser actriu, després com que vaig entrar molt més en el món de la ràdio cap als 15, que vaig començar a col·laborar amb el Futures Ara, que era el programa dels dissabtes, que érem tots joves, i ens ho passàvem molt bé, aquí vaig dir, ai no, m'agrada molt això del periodisme. I vaig tenir una altra etapa de dir, no, no, periodisme, periodisme. Fins que més endavant vaig anar sent conscient que el que a mi m'agradava de la ràdio era el performar, no? El que més m'agradava de la ràdio era la part més interpretativa, més... Com dir-ho? Més d'entreteniment, que ho trobava molt més dins del món de la interpretació. Però sempre he ballat entre dues aigües. I vas anar cap allà a formar-te a l'Escola Aules de Barcelona, no? Que és on et vas formar. I vas començar projectes teatrals, no? Vaig llegint una mica el teu currículum, eh? Un cau de Mil Secrets, tot el que no ens van dir, més els joves i combustibles, dades a musical, què t'agrada més? Comèdia, drama, musical? Què és el que t'agrada? Quin gènere t'agrada més? A mi? Tot. Hi ha dies que tens més ganes d'una cosa, d'una altra... Home, sí que és veritat que a mi la comèdia em perd. O sigui, soc feliç fent comèdia, soc feliç pensant que porto felicitat a la gent, vull dir que puc aportar una estona de desconnexió i de riure i d'endorfines i de coses maques. però m'agrada tot i jo hi ha dies que vull doblar un bon drama o que vull fer una escena ben dramàtica o més tendra o més nostàlgica, però sí que és veritat que cada cop que em reparteixen un personatge còmic, clar, interpretativament és molt sucós, fan moltes coses normalment i m'ho passo molt bé. Però ara la teva vida majoritàriament ve del doblatge. O sigui, la teva vida, vull dir, la teva professió. El temps que hi dediques més és el doblatge. Sí, ara mateix, sí. I estàs fent, com se'n deia, les pel·lícules d'un... Jo aquestes pel·lícules t'he de dir que no les he vist. Galadiel, Los Anillos del Poder, tant en català com en castellà, Barbie, El joc del calamar, algunes també d'anime. Sí, és que m'agrada molt l'anime. Ah, anava a preguntar. I què és més difícil? Doblar una actriu de Carniosos o doblar un dibuix? Doncs depèn. Perquè, per exemple, els dibuixos de Pixar, per exemple, que són com superben animats, molt exagerats, s'assembla bastant ja a doblar a una persona de Carniosos perquè et dona molta informació. Dóna molta informació. La cara, la boca, com es mouen, com respiren. L'anime, que és un tipus de dibuix una mica més pla, més senzill, depèn de la producció també, sí que és veritat que tens com menys informació a nivell visual. però també te la donen molt a nivell de veu. A més, els japonesos tenen una interpretació molt exagerada, molt potent, molt intensa. Llavors, no ho sé, depèn del dia, depèn de com estiguis, si necessites... Jo crec que em sento més... més còmode o més... amb més informació amb la ficció, quan doble una persona de Carniosos. Perquè li veig moltes... Hi ha molts matins, moltes reaccions, i només que respiris amb ella i et fixis en algun detall, és com que ja surts sol. i com és? O sigui, tu... Hem parlat de la teva etapa inicial, però el dia que dius... No, no, i a més a més vaig cap al doblatge. Aquest dia, què és el que et va fer decidir cap aquí? Va ser de les primeres decisions, de fet, perquè quan jo acabo batxillerat i dic, vale, interpretació, faig les proves de l'Institut del Teatre, em surt tan fatal, perquè estava tan nerviosa, no vaig menjar res, i a més amb 18 anys, a més encara era molt tímida, no m'atrevia, bueno, va ser un absolut desastre. Em vaig posar malalta, de fet, i tot aquell dia volia vomitar. Ui, ho vaig passar molt malament. I llavors vaig dir, ara què faig? No he entrat a l'Institut? Què? I en aquell moment, el meu millor amic, el Marc Gómez, que ens coneixíem d'aquí a Filagarça, que és de Sant Vicenç dels Horts, havia començat a fer doblatge. i va ser on vaig ser conscient que era una branca de la professió a la qual jo també podria accedir, si ell hi havia accedit, no era un món tancat on hi havia quatre persones que ja ho coneixien, no? I allà vaig dir, doncs mira, mentre no entro a l'Institut, que després va ser una idea que em vaig acabar traient del cap, vaig estudiar doblatge i cant, que vaig començar a descobrir també que, ui, més o menys canto. I allà va ser on em va començar a picar el coquet del doblatge. però era papizota. Jo feia les esses molt malament. Llavors ho vaig deixar com a aparcat i fins anys després no ho vaig recuperar perquè vaig passar per l'logopèdia, em vaig arreglar les esses, tot. Déu-n'hi-do. Sí, bueno, clar. No, no, és que penso, dic, déu-n'hi-do el procés. Perquè, no, a preguntar, de l'experiència de l'Institut del Teatre, què vas aprendre? O que et quedes de bo? Ai, del dia de les proves? De no haver entrat, sí. O d'aquell moment tan difícil. Oh, no ho sé. Ets algú que aprens de quan tens un moment difícil? Sí. Jo més aviat aprendria ara del que vaig fer. És a dir, penso, però és que va lenta, no? Que, inconscient, també, de pensar-te que sense cap mena de miniformació prèvia o de... No era conscient, tampoc, del que m'arribava a limitar la vergonya, l'aport ridícul. Llavors, em vaig llançar allà, als lleons, i, clar, i així vaig acabar, també t'ho dic. Però va ser molt bonic perquè el dia que no em van agafar, me'n recordo que vaig tenir com un baixón emocional, estava com desfeta, i el Ferran Botifoll i la Màrient, que van estar aquí a Molins, el Ferran és de Molins, però van estar vivint un temps a Molins i feien els pastorets amb mi, que em van com mitja a dubtar com a filla, em va dir, vine a casa. I vaig anar allà a casa seva i em va dir, benvinguda al club dels que no hem entrat mai a l'Institut del Teatre. I em va com obrir tot un món en plan, hi ha vida més enllà de l'Institut, no pateixis. Ets jove. Ets jove i que no tot és passar per l'Institut del Teatre per arribar a sector, no? Hi ha altres opcions i altres maneres. O sigui, que no pateixis. no sé, sí, suposo que de tot se n'aprèn, però no et sabria dir. Exactament. Sí. Llavors, va s'anar cap al doveig i quin va ser el teu primer paper? Te'n recordes? Primer, primer? Així que guanyessis el primer euro, es diu ara. Sí. A l'època, és el primer duro, no? Primer vaig fer ambients, com tothom, que són petites frases, ambients de fons, jo què sé, una manifestació, doncs s'ha de doblar tota la gent que està en una manifestació, amb un partit de futbol que crida, no, àrbitre, no sé què. Però el primer paper va ser a la sèrie Spirit, que era Cavalgando en Libertad, que primer va ser en català i després la vaig fer en castellà, però se m'ha quedat en castellà, un paper que es deia Marisela, una nena, repelint, repelint, repelint, que cantava òpera. I per això em van agafar i aquí va ser quan vaig ja posar la poteta. a començar a fer... En el món del doblatge. I què t'agrada més, en català o en castellà el doblatge? O és igual? Més indiferent. A mi m'agrada de les dues maneres. Sí que és veritat que després de tant de temps sense doblatge en català em fa especial il·lusió fer doblatge en català pel que significa, pel que suposa i perquè jo també vaig viure una època en què se'n consumia molt i de cop havia parat i jo volia que els meus nebots seguissin consumint doblatge en català. Llavors, hi ha un punt d'il·lusió quan arribo a l'estudi i em diuen, ai, és en català. Ai, que bé. Però a l'hora d'exercir-lo, diguem, disfruto igual amb els dos. I com funciona això? O sigui, tu t'arriba en... És una mica, diguem-ne, tu saps quin és el teu dia a dia o són projectes que van arribant i llavors en funció del més tens més cosa, menys cosa... Exacte. És una mica... És una mica... Incertesa constant. I com es viu això? Has d'adaptar-t'hi o has de tenir una ment que s'hi vulgui adaptar perquè hi ha gent que no i que ho acaba deixant perquè el que necessita és una rutina. A mi m'agrada. Jo això de que una setmana vaig a cul i la de després potser tinc dos dies sencers lliures i puc aprofitar i anar aquí i fer allò... Jo no tinc problema. A més, ja m'he acostumat que quan de cop hi ha baixada de feina en comptes de preocupar-me ai, per què no hi ha feina no em truquen, no... Res. Dic, pues aprofita i descansa. Relaxa't, fes hobbies, fes altres coses perquè ja arribarà una altra etapa en què moriràs d'èxit. T'has de tenir molta feina. Llavors... Perquè això com funciona? et truquen i llavors et prepares el paper a casa, no? Allà o vas a... No. A tu et truquen i et diuen en tens per tanta estona, de fet et diuen tens tants takes, que és com la mesura que tenim, la unitat de mesura, quin dia et va bé? Entre aquest i aquest. Doncs tal, val, no sé què, acordeu una hora, et guardes aquella franja, saps amb quin director és i a vegades saps si és una sèrie o una pel·li o una pel·li de cine i fins aquí. llavors tu arribes i t'expliquen. Un cop has arribat et diuen va, però això és una sèrie, fas aquesta persona d'aquí, aquesta noia li ha passat això, això, això i això i ara li tocarà enfrontar-se en això i aquí ja depèn del director si et volen explicar tota la pel·li i saber com acaba o a vegades hi ha directors que et diuen i no t'explico res més i ja t'ho trobaràs. Perquè ja el director de la pel·lícula no? És el director de doblatge. doblatge, sí. O sigui que és un paper diferent del director. Jo és que sóc una mica profana en aquest món, eh? No, no, no. Per això t'ho pregunto. Sí, hi ha la figura del director de doblatge que és el que ens dirigeix a nosaltres. Val, sí. I què és el més difícil per tu? Jo crec que el més difícil del doblatge és la immediatesa. És en un moment has d'entrar en aquella història i expressar allò que estan expressant unes persones que s'han estat mesos preparant aquell personatge i aquell paper. Sí que és veritat que com que ells s'han estat mesos tu ja el reps mastegadet, no? Però sí, la dificultat principal raó en això en què tens el temps que tens i va, dona-ho, ja. I per tant no pots repetir massa escenes. Pots repetir i depèn del producte tens més marge o menys o si és una pel·lícula de cinema normalment es va amb més temps es va amb més calma si és una sèrie sèrie B d'invent d'una plataforma que volen el producte ja no, ja és ràpid, ràpid. Si el podes tenir ja, ja i tu, vale, vale. I això, en algun lloc que hi ha alguns productes em sembla que era una cosa de nens que vas fer tots els papers de l'AUCA. Sí, a Samuel una sèrie preciosa. Que és a Televisió Espanyola em sembla, no? I a Trescat van fer les dues. Les dues que vas fer una mica tots els papers de l'AUCA Tots, tots, absolutament. en català i en castellà? Sí, i això sí que ho vaig fer amb la creadora a sala l'Emili Tronj que era ella és la dibuixant la creadora i la que posa la veu en francès i va venir a fer el doblatge perquè era no era ben bé un doblatge era quasi una versió original català-castellà llavors ens havíem d'inventar de fet em deia ai, aquesta conversa l'he improvisat i jo, val doncs re anem a improvisar saps? però i ella feia tots els personatges canviant molt poquet la veu era qüestió d'actitud era un format molt curiós i és preciosa la sèrie doncs mira la recomanem que a les persones que vulguin molt, molt, molt està a la plataforma 3CAT o a la plataforma de RTB i a RTB Play em sembla que es diu i enmig de tot això vas tenir un moment molt difícil que va ser la lesió que vas tenir de les cordes vocals per moment d'estrès no? un multifactor multifactorial sí és que m'hi haguessin i jo tens una estona que t'ho explico sí no van ser molts factors que van fer que se m'inflamessin una lesió que tenia ja congènita per dir-ho d'alguna manera que la tenia de tota la vida però que no m'implicava res el meu aparell s'havia acostumat allò i actuava amb allò i cap problema doncs allò es va inflamar de més i vaig passar no ser funcional a la feina treballava un dia i havia descansar-ne dos quasi no podria vaig començar a notar que et passava això o com o què és el que vaig començar a notar molta fatiga molta fatiga pèrdua de tessitura de cop els aguts em costaven molt més si cridava o feia alguna cosa més intens em cansava molt i necessitava parar se'm distorsionava una miqueta la veu i bueno vaig anar a la foniatra primer vam intentar fer tandes de cortisona per desinflamar vam intentar-ho de totes les maneres però no se'n va anar llavors en un moment donat em va dir quiròfan i fem net i jo vinga sense saber el que m'esperava en principi m'havien dit que en uns tres mesos ja estava i vaig trigar vuit mesos a fer el primer take fatal patint molt està més o menys bé un any i està de dir bueno encara que no estic del tot bé he deixat de patir tant dos anys Déu-n'hi-do sí però aquest és un tema bueno clar que és diguem-ne una malaltia això ho expliques tu que t'he llegit però en algun mitjà és com l'esportista que té una lesió no? el futbolista que es trenca els creuats o el perquè forma part de la teva feina no? però no se'n parla gaire en el vostre món no és una mica tabú és es llegeix una mica com un símbol de debilitat d'alguna manera hi ha molta gent que s'ha operat i no ho diu prefereix guardar-s'ho deien tu ho diràs jo no ho dic si tu no ho dius i jo pensava que al principi sí que em feia un punt de por i després vaig pensar a la merda per què per què m'he d'amagar d'això no he fet res malament és a dir no ha sigut una no sé no és que m'han haginat a un concert a fotre crits és que hi ha hagut una mala gestió de moltes coses combinades amb altres que no he controlat i ha passat això igual això que un futbolista doncs pot estar corrent i posar mal el turmell i escolta què li hem de dir sí, sí bueno són factors i ara en la xarxa et va tant ser gent dient a mi també m'ha passat sí sí molta gent que no és que ho amaguin però no ho no ho van dient els quatre vents jo sí que és veritat que ho dic bastant els quatre vents però m'agrada perquè crec que contribueixo a la normalització d'això i sí que de cop em vaig com a tu també tu també tu també era com perquè s'ha operat mitja professió i efectivament s'ha operat mitja professió i hi ha casos de tot i experiències de tot perquè cada cada persona és un món però però sí no no clar és que la teva eina també és molt difícil o sigui molt difícil l'has de cuidar molt i si hi ha una lesió és molt evident vull dir que clar sí clar salt de la vista és molt evident i què és el que et va fer més por en el procés i que després en perspectiva has vist que no era per tant per exemple jo crec que és al revés no tenia tanta por i en perspectiva n'hauria d'haver tingut molta més no sí que el dia del quiròfan fa molta por però crec que és totalment justificada poden passar moltes coses i i òbviament sí que hi ha una estadística que diu que normalment surt bé però jo no puc deixar de pensar que hi ha una persona amb un bisturí que em tocarà la meva veina de treball llavors si aquesta persona se li va una miqueta la mà la lía i jo estava molt molt nerviosa el dia de l'operació i sort de les infermeres de quiròfan que van ser un encant no lo següent em vaig a dormir plorant gràcies a elles perquè em van posar música clar em van fer emocionar dient que estoy yo como para que me toques un poco la fibra i i bueno clar vaig passar molta por després em vaig com relaxar i em vaig tornar a estressar quan quan vaig veure que arribava la deadline i la meva veu no estava ni molt menys com hauria d'estar clar i després tornar a la professió va ser fàcil difícil quina estratègia vas fer servir una estratègia cap la d'anar de cara i dir no estic bé vull dir de fet els primers takes era una sèrie que m'estaven esperant que en principi havia d'anar a primers de gener desembre a primers de gener i és que és quan havia de tornar i em van dir mira doncs començarem el desembre i t'esperem a tu pel gener i quan vaig veure que no arribava els vaig dir no no no no m'espereu no m'espereu perquè no estic bé i no sé quan ho estaré vaig decidir no posar-me més deadlines perquè no em feien bé mentalment i els vaig dir no no m'espereu i em van dir bueno ells t'esperaran cosa que és molt raro perquè no vull dir després van cancel·lar la sèrie o sigui que jo crec que els era absolutament igual el que passés amb aquesta sèrie però era una segona temporada llavors volien mantenir la veu i em van esperar fins a mitjans de març i els hi vaig dir bueno jo ho intento però i bueno aquell inici va ser dur havia de fer combos molt curtetes molt poca estona la gent en general va ser molt empàtica sobretot les de producció jo al principi és que estava per regalar els riflors ho has dit en femení això les de producció rara vegada hi ha algun home ni algun però quasi totes són dones i a més en aquell estudi concret sí totes són dones i totes van ser amabilíssimes amb mi ajudant-me amb les hores em deien tranquil·la jo t'ho munto ja t'ho farem amb tres parts en comptes d'una i va ser molt bonic i què et va ajudar a recuperar-te a nivell físic com emocionalment què és el que més et va ajudar? uf moltes coses el meu rehabilitador els meus rehabilitadors que n'he tingut més d'un la meva psicòloga la meva família la meva parella la meva parella és la que més ho ha aguantat pobra l'Adrià és es mereix una estàtua perquè clar m'ha aguantat tots els baixons totes les anades i vingudes totes ha sigut un temps dur i els antidepressius que van molt bé va ser sí, va ser un canvi molt gran quan me'ls van receptar i al principi deia ai, però jo tampoc estic tan malament sí, sí, sí quan me'ls vaig començar a prendre oh i què li diries a algú que es trobi en una situació com la teva en aquell moment o com creus que el podries orientar? jo crec que és important deixar-se ajudar i parlar-ho no pensar que no té sentit el que estàs sentint perquè en té molt i al final si ho estàs sentint és perquè pobra ho estàs patint i que és important comunicar-ho i buscar ajuda per totes bandes i que sí i després és el típic paciència sí, clar i has canviat la manera de treballar des d'allà sí, en molts aspectes sí ja no m'atapaeixo tant les coses a nivell d'agenda diguem-ne sí i m'he atrevit a demanar que no ho tenia encara integrat i m'he atrevit a dir no, no posa'm-ho pel matí si és algú així difícil perquè pel matí estic molt millor a la tarda ja vaig cansada i no tal o a dir que no això influeix amb la veu el cansament en mi en aquesta època sí perquè ara ja no tant ara ja em poso coses al matí i tarda indiferentment bastant indiferentment però sí després de descansar tota la nit em llevo més fresca en canvi si vaig fent anar la veu durant tot el dia les últimes hores arribo una miqueta ja uff i com et cuides la veu més enllà que has tingut l'alésia però així com les per la teva professió cuidar-se la veu què vol dir? doncs no tinc aire acondicionat a casa o no? sí, sí això la gent que conviu amb tu és molt feliç perquè tinc una animadversió a l'aire acondicionat perquè resseca molt i no no ens va gaire bé però bàsicament descansar bé dormir bé hores i descansar i beure molta aigua o sigui hidratació i una bona alimentació clar, si abuses d'aliments irritants molt de cafè molts aliments que puguin provocar refluxa i tot això no li estàs fent cap bé tampoc clar que hi ha gent que té uns estòmacs de ser i els envejo profundament i poden menjar el que els hi roti però però sí jo si tinc un musical l'endemà el dia abans no soparé tard i una pizza m'explico ja intentaré portar-me bé és important i això de ser anònima des del punt de vista físic tot i que sí que m'has dit que fas coses de teatre en paral·lel però diguem-ne la teva part més important professional és la part de doblatge ara mateix no vol dir que en el futur sigui l'altre t'agrada preferiries ser més visible no a mi a mi m'agrada i m'és molt còmode no no tinc molta preferència vull dir que si em coneixen més doncs val i si no també fins aquí de fet a mi hi ha un punt que m'encanta d'anar al cinema a veure una pel·li que he doblat i pensar tothom m'està sentint i ningú sap que soc jo vull dir em fa il·lusió em fa com gràcia però no m'hi sento còmode tampoc voldria ser una persona famosa crec que m'atabalaria moltíssim i què és el necessari o sigui per què consideres que tu ets una bueno perquè a més estàs demandada i tens feina quins són els teus valors com a actriu de doblatge jo crec que tinc una bona memòria que fa molt bé perquè vulguis que no quan com més ràpid t'aprens el take el text que has de dir més lliure vas perquè ja no estàs pendent de mirar el guió ja pots mirar la cara tranquil·lament i que copio bastant amb bastanta facilitat que és la nostra feina al final és copiar la interpretació que et proposen a doblatge no has de fer la teva pròpia interpretació del que tu estàs veient i sí que ja quan estudiava cant al principi de tot el meu profe m'ho deia em deia aprenta aquesta cançó però escolta't la versió d'aquesta cantant perquè ja que copies copia el que m'interessa que copies i i crec que això és una bondat a l'hora de de poder de tenir doblatge ja ha canviat molt el doblatge des dels últims anys per exemple la intel·ligència artificial aquest tipus de coses que ja sé que és una encara no ha entrat del tot i estem lluitant perquè no entri tothom pensava que la veu no es podria generar i ara ja no estem tan segurs d'això bueno és que no és que generi de zero és que genera a partir de les nostres interpretacions perquè el que fan és entrenar intel·ligències amb les nostres veus s'està legalitzant això ara s'està regulant s'està legislant i a veure cap on va nosaltres des del sindicat d'actors de doblatge de Barcelona d'UB associats amb tots els sindicats de veu d'Espanya hem fet l'associació Passave i a nivell internacional l'associació UBA United Voice Artists i estem lluitant per legislar tot el tema de la IA i de la IA generativa sobretot i quin és el repte més important en aquesta regulació des del teu punt de vista ara mateix és que quedi palers que nosaltres hem fet una clàusula però que no ho acaba de cobrir tot que a no ser que nosaltres donem el consentiment explícit no es poden utilitzar les nostres gravacions per entrenar intel·ligències artificials generatives aquest és el pas amb el qual estem més ficats i que és el més plausible però és que a partir d'aquí hi ha tantes coses que són tan difícils de legislar de controlar que vés a saber no ho sé no sé on anirà per a tot hi ha dies que estic més positiva i dies que estic totalment de dir bueno quants anys em queden de doblatge? cinc? deu? cap a on voldries anar l'Estel Torr on es veu d'aquí 10 anys? picotejant de tot jo sempre com més coses faci més feliç soc m'agrada fer doblatge m'agrada fer locucions m'agrada fer de presentadora m'agrada la ràdio o sigui que ara tinc com així mini objectiu tornar tornar a tenir una miqueta més de contacte amb la ràdio i tot tot el que m'he etxin sí jo feliç teatre sí més directes potser els directes amb aquest punt d'adrenalina després d'estar tants anys ara dos anys i mig tres sense poder fer res d'això per la lesió i tal jo ara ja vols fer coses més en directe vinga sí ho trobo molt a faltar sí i això també és com el doblatge hi ha vegades que tens feina i hi ha vegades que no sí la interpretació en general no seria la professió més estable i segura de totes les professions però ja sabem on ens fiquem i quan tu vas a veure coses què vas a veure? quin teatre vas a veure? ui doncs últimament molt poc eh jo fa un temps que que el que vaig a veure són els meus amics perquè són els que em donen invitacions i i i i et sents una mica allò compromesa diguem-ne no no ja no és compromesa o sigui perquè em fa il·lusió veure'ls per a més tinc uns amics talentosíssims i em fa molta il·lusió veure'ls triomfar porten una porten una ratxa els meus millors amics que de tela van estrenar un musical de creació pròpia a la gran del nacional a principis de temporada i crec que l'he vist és el de ànima el vaig veure molt xulo doncs el Víctor Gómez Marc Gómez Oriol Boré són els creadors i fa molta il·lusió és veritat i a més amb aquella supersala no sí no clar jo estava que plorava només d'imaginar el que estarien sentint no és molt bèstia i i la part més difícil de la teva feina que aquesta nota l'he preguntat me l'has dit una mica que és la rapidesa amb la que ho has de amb la que ho has de fer i si fots la pota què passa repeteixes i ja està clar és la bondat d'això no de que estem gravant doncs és una professió més d'homes de dones o molt barrejat jo et diria que durant molts anys has sigut d'homes perquè inevitablement el cinema també ha sigut una professió d'homes nosaltres anem sopeditats a això jo quan vaig entrar a la professió em van dir bueno tu sigues conscient que a partir dels 40 s'ha t'acabat la carrera perquè no hi havia papers de dones ah hi ha un buit legal allà a partir dels 40 i no tornen a aparèixer fins que no fan de mares o àvies mares grans diguem bueno clar àvies hi ha i clar i papers que no solen ser les protagonistes de les pel·lis però sí que és veritat que en els últims anys ha canviat una mica la tendència gràcies a Déu i hi ha una mica més de presència de dones en un rang d'edat més variat dels 40-50 que eren una mica sí això és veritat i també de més grans que no facin de mares o àvies o sigui que facin altres papers i ara sí que comences a veure produccions que presten més atenció això ho diu l'Emma Villaraçava a la Casa en Flames quan no sé quin premi va rebre ho va dir i diu home almenys que sigui un paper que no sigui fer de jubilada exacte clar tenim més d'oferir a part d'això saps que sí és veritat això no ho havia pensat però és veritat que amb aquest canvi sí jo noto que es va canviant una miqueta la tendència però en la part tècnica sí que hi ha més dones m'has dit una mica a la part tècnica o sigui els tècnics de so no és un món bastant més masculí sí que és veritat que les noies que hi ha sí que n'hi ha alguna de més gran que fa com il·lusió però ara comença a haver-hi més noies i són noies molt joves els tècnics tots són molt joves de doblatge jo me'n recordo que els anava parlant com si fossin de la mateixa generació fins que un dia em vaig donar que em duia 15 anys quasi amb la persona que tenia davant i dic val, callo són molt joves i ells funcionen diferent o sigui la nova gent que entra treballa diferent o no? clar no queda molta gent de generacions anteriors em parlo de molt anteriors perquè hi ha hagut molts canvis a nivell tècnic en el moment en què es van deixar enrere les bobines i va començar protools i es va tot autopatitzar més més tecnològic i hi ha poca gent d'aquella generació que sobrevisqués diguem en aquest canvi n'hi ha i els durem i a més em cauen tots molt bé però no el que s'han d'adaptar és a treballar més ràpid perquè m'ha anat molt de producció i que ho volen per allà ho volen per abans d'ahir si t'ho donen i diuen val però ja m'ho hauries de mentir mira escolti hem de fer tota una feina aquí i quin ja sé que suposo que aquesta és una pregunta més tòpica però a mi m'agrada fer preguntes tòpiques també quin paper t'agradaria doblar en un futur i quin paper t'hagués agradat doblar de dones d'alguna pel·lícula antiga o clàssica de pel·lícula antiga la Laisa Minnelli a Cabaret i cantant i tot i sí sí si s'hagués doblat buamos i de pel·lícula futura el meu somni humit és que la Jessi Buckley que és una actriu a qui jo he doblat alguna vegada va fer Cabaret a Londres amb el Lady Redmayne però com a musical i m'encantaria que aquesta producció es portés en cinema i pogués doblar Cabaret fent de Sally Bowles és una gran banda sonora Cabaret és una gran banda sonora doncs mira amb això m'adones peu per entrar en la sintonia de Dones amb Història sí entra a la sintonia no vol entrar que deu estar per aquí no passa res Dones amb Història que avui parlarem de la mare de l'Aisa Minelli que és la Judy Garland que és una bueno una breu brillant atrapada una mica entre la llum i l'ombra no? al llarg de la de la seva vida que ella deia sempre seré superada per una cosa la meva pròpia la meva agenda o sigui m'ha sembrat una frase com a molt indicativa del que va ser Judy Garland que va ser mítica per moltes generacions les generacions joves potser ja no la coneixen tant però la meva per exemple sí i bueno és una dona que a més a més va tenir aquestes dificultats en alguns moments de la seva vida perquè també va ser una mica nina trencada d'un Hollywood que explodava molt a les dones en aquell moment ella va néixer com a Francesc Ethel Gamm un 10 de juny del 22 a Grans Ràpids a Minnesota va ser una de les actrius i cantants més icòniques del segle XX amb una veu única això m'ho pots dir tu? és una veu única? uf uniquíssima em porta la pell de gallina aquesta veu sí més que la filla? sí també no? sí diferent no no més que la filla més que la filla i amb una presència escènica molt magnètica que va cocarir Hollywood i el món de la música tot i això doncs també va tenir una pressió extrema del món de Hollywood i això la va portar a addiccions a la recerca constant de l'amor de l'estabilitat bueno va tenir una vida molt muga de tella és de família d'artistes va començar a actuar de petita amb les seves germanes i als 13 anys no com tu però diguem-ne que va ser precoç va signar un contracte a Metro-Golden-Mayer i tot i que no era guapíssima amb els cànons de bellesa d'aquella època sí que va bueno el seu talent vocal és la que la va convertir en una de les grans estrelles sobretot a partir del Mac-Doth aquesta pel·lícula que va interpretar Dorothy i Over the Rainbow és una de les cançons jo crec més cantades pràcticament sí amb la màtica és el cinema la va convertir en un ídol mundial era més fàcil suposo en aquella època ser algú conegut a nivell mundial que no ara amb tanta tecnologia no sé com ho veus sí, no, eh perquè això ho he pensat moltes vegades el que se'ls exigia a nivell de virtuosisme per ser qui eren o sigui per estar allà dalt les grans de Hollywood de l'època del cinema musical a nivell de dansa a nivell o sigui de fet ai com es deia la protagonista de Cantando bajo la lluvia que he oblidat el nom de l'actriu ara mateix sí jo tampoc me'n recordo ara la pobra tenia me'n recordo del Jim Kelly no me'n recordo d'ella malament dona-lo conor també molt malament doncs la pobra tenia 18 anys i de tantes vegades que van gravar el Good Morning i que l'havia de ballar amb talons li van acabar sagnant els peus que la van haver de portar a coll fins al camerino quan van acabar Déu-n'hi-do vull dir era una època molt dura i de fet Judy Garland va començar amb les addiccions perquè a la metro li donaven de tot per aguantar perquè havia d'aguantar un ritme de producció que el seu pobre cos segurament no l'aguantava no l'aguantava i així van començar amb moltes addiccions en aquella època com és que ha sigut bé, explica'ns per què ha sigut l'ajudicar-la perquè quan vaig descobrir tot el món dels musicals del cinema clàssic primer va ser a través de la seva filla va ser a través de l'Aisa Minnelli a Cabaret i em va com fascinar jo crec que a nivell vocal l'Aisa era més més potent a nivell tècnic potser o tenia més rang que la seva mare però quan vaig descobrir la versió ja gran no gaire gran perquè pobretes se'n va anar molt jove de Judy Garland em vaig enamorar perquè la seva veu és com que guardava tot el que havia viscut i tenia com un cos i una cosa i quan la veies interpretar li veies aquella fragilitat però aquella força a la vegada em va recordo que em va colpir molt i em vaig començar a tornar absolutament fan d'ella m'he escoltat mil coses d'ella he vist el Judy Garland Show al seu programa l'he vist mil actuacions que han fet allà i vaig començar com a obsessionar-me moltíssim amb la seva figura i com cantava de fet l'imito moltíssim a casa sí l'altre dia estava cantant una cançó que l'Adrià no coneixia de res i em va dir oh perquè a ell no li agrada gens el so antic com de veu antiga va dir estàs cantant Judy Garland una altra vegada i dic com ha sabut qui era Judy Garland em diu perquè la imites sempre la cantes igual quan cantes algú d'ella sempre cantes igual i jo cantes a casa? sí ara sí quan tenia tot el dia ocupat cantant doblant abans de la lesió que només feia que cantava i doblar que acabava rebentada no cantava mai a casa però ara com que no canto mai de moment de moment doncs em ve de gust cantar a vegades a casa si tinc molta feina no perquè clar tinc la veu rebentada i dic sí home però sí ella va fer pel·lícules com Meet Me in St. Louis amb Vincent Minelli o Esther Paradise una de les seves col·laboracions més recordades amb Fred Astaire i Star is Born que és una de les millors interpretacions dramàtiques que li va valer una nominació a l'Òscar i després va fer per exemple els judicis de Nuremberg un drama on va demostrar la seva capacitat interpretativa i va guanyar una altra nominació a l'Òscar en aquest cas com a actriu secundaria crec que no el va guanyar mai a l'Òscar i bueno va tenir va casar cinc vegades això que dèiem va buscar l'estabilitat emocional perquè ella va tenir una lluita constant amb aquesta addicció a les pastilles un hàbit imposat ho has explicat tu molt bé pels estudis de Hollywood des que era adolescent i això li va portar problemes de salut mental intents de suïcidi i molts molts molts problemes de fet va morir 47 anys 47 anys joveníssima i semblava molt més gran perquè tu veies els últims anys de Judy Carlin Show i deies ui tenia com cosetes com de velleta que tremolava li tremolava una mica la mandíbula i pobra era les addiccions quin greu però sí que és veritat que és un personatge potser ara no tan mira veus clar jo dic que es va morir mentre que jo n'esqués i jo ja tinc una edat o sigui que o sigui que Déu-n'hi-do perquè va ser una generació d'artista i la seva filla bueno ja va tenir amb el segon maní perdó el primer el David Rose això m'ha semblat fortíssim va ser un matrimoni curt influenciat per les exigències de la Metro Golden Mayer que li van prohibir tenir fills amb el seu primer matrimoni li van prohibir tenir fills perquè no la podria explotar òbviament un horror després es va casar amb el Vincent Minelli que va ser el pare de la Isa Minelli que és la que ha seguit una mica els seus passos i després també va tenir dues filles més la Lorna Loft i la Joey Loft que una sí que va dedicar una mica a la música a la interpretació però no deu ser molt coneguda perquè jo no la conec no em sembla de res i l'altra filla va optar per una vida privada allunyada va ser la que va tenir seny de l'espectacle perquè bueno i res després també va tenir violència domèstica va tenir de tot aquesta dona amb el Marc Herron que va ser molt curt però amb violència domèstica a més hi ha una època que les dones aquestes coses tampoc és que suposo no les devien poder explicar en excés i tot i que la Isa Minelli també ha tingut ara ja no sé i una adicció a l'alcohol molt exagerada també la seva carrera artística s'ha acabat s'ha acabat abans d'hora per això perquè se li va començar va començar a perjudicar-se-li la veu i clar va quedar frenar va ser els musicals serien el teu somni futur? t'agraden tant? no m'agraden molt però sempre dic que m'agrada més el petit format jo el concepte gran format tal com està ara mateix al país no no em satisfà gaire en quin sentit? és que sembla és com si més és com si transformessin el teatre en una oficina quasi 8 xous a la setmana no pots fer res més està mal pagat no ho sé hauria de ser un paper que diguessis em motiva tant que m'és igual qualsevol altra cosa com perquè m'hi llancés en canvi el petit format té alguna cosa que m'atrapa a més quasi sempre llavors sí que trobes més musicals de creació que a mi això em motiva molt més amb gent d'aquí gent que que té ganes d'expressar i d'explicar coses i tens connexió generacional amb els creadors i artistes de la teva generació? sí clar inevitablement ens coneixem bastant perquè perquè hem estudiat junts i és un país petit sí no i que al final quan estrenes alguna cosa doncs la directora coneix a tal altra i ve a veure't i tu el coneixes llavors un dia que estrenes una altra cosa és inevitable acabar coneixent una miqueta tota la professió sentia un actor amic que no hi ha ecosistema no hi ha star system català aquest és un dels problemes que tenim aquí que no hi ha star system català un ecosistema i que bueno que això genera que no hi hagi a vegades referents o dones referents o homes referents tan clars com en altres espais ahí lo dejo com a reflexión i entrem en la fase final del nostre programa que és un toc final ara sí que hem d'anar la sintonia molt bé Eli Eli és la nostra tècnica que després la saludaré al comiat i sempre ho dic que hi ha poques dones tècniques l'Eli és una i molt contenta de compartir vinga toc final Estel per acabar de conèixer-te una mica vinga vinga matinera o noctàmbula matinera sí però molt molt molt allò de les de 5 sí jo sempre pel matí sóc molt més activa útil i funcional que per la nit sens dubte i què feu té per començar el dia ni una cosa ni l'altra els excitants em van fatal sóc una persona molt nerviosa jo necessito relaxar no excitar i llavors què fas un kombucha o què fas un bon esmorzar i ja està amb aigua amb aigüeta sí amb aigüeta ordenada o caòtica creativa ai caòtica creativa m'agradaria ser una persona ordenada però no em diguis que no és un concepte xulo allò de caòtica creativa sí és un bon eufemisme bueno però això mira agafes els llibres aquests que ara s'han posat de moda de les tiktokers no ordena no no la teva vida no no quina angoixa passo passo jo parlar en públic o escriure en privat si haguessis de triar parlar en públic sí jo sóc una tieta comunicativa jo necessito t'agrada improvisar m'encanta jo jo hauria d'estar a la cubana algun cop a la vida perquè a mi això de baixar a parlar amb el públic sempre que algun espectacle ens deien aquí algú hauria de jo jo sóc la voluntària a mi m'encanta sí sí planificar-ho tot o deixar-se'emportar no es pot ser un híbrit he de triar-ne una de les dues bueno què et sents més identificada en tot cas podem deixar un 60-40 vinga va doncs a planificar potser un 60-40 i sempre música no perquè ja m'ho has dit o amant del silenci impossible tens silenci en algun moment de la teva vida sí i em fa feliç el silenci l'únic que sí que és veritat que últimament a la que estic una estona com cuinant no el que sigui i poso la ràdio llavors però no jo diria silenci sí i ets arriscada o prudent prudent això al llarg ja de sempre o perquè el d'anar-te al teatre va ser arriscat a l'institut del teatre sí però li dono voltes les coses sí que de tant en tant tinc un leap of faith un salto de fe però sóc força prudent i prefereixes platja o muntanya muntanya i llibre amb paper o llibre digital amb paper ara ja clar era una pregunta que tenia preparada però ja no cal que quasi que ni que te la faci perquè anava a dir clàssic del cinema o novetats de plataforma clàssic del cinema i quan es tracta de menjar què fas? dolç o salat? què prefereixes? salat sí, ets bona cuinera es dir? molt quin és el teu plat? va, el teu plat estrella va, venen els convidats a casa és el que jo triomfo sempre jo diria que els plats de cuina tradicional plats de la iaia són els que em llueixo fort sí de la teva iaia sí, sí, no plats de concepte de cuina catalana de iaia sí ara hi ha tot un moviment no cal ramen ja tenim l'escudella això és tot un moviment jo no, a mi no em facis triar això no quan viatges improvises o ho tens tot planificat? força planificat i a on t'agradaria viatjar que no hagis anat? al Japó profundament és que hi havia d'anar aquest any al final no podrem i el tinc aquí ficat al Japó i després Nova Zelanda fer una ruta del Senyor dels Anills ah, mira et va marcar molt m'encanta m'encanta i a sobres després he doblat a la Galadriel llavors ja el cap a explotar ho tens tot allà prefereixes concerts en viu o sessions de cinema? mmm sessions de cinema sí? sí, crec que sí o sigui m'agraden els concerts en viu però no no acostumo i anava a dir cuinar o que et cuinin bueno, m'has dit que cuinaves bé però cuinar o que et cuinin que això és una altra cosa jo crec que cuinar és a dir m'agrada molt que em cuinin de tant en tant però és que em relaxa tant tant cuinar que no cuinar, cuinar cuinar i si haguessis de viure en una època diferent passat o futur quina triaries? mira, de joveneta sempre deia que als anys 20 l'explosió de de l'art la zona París tot aquell món hi ha una pel·li que es diu Midnight i París de Woody Allen que en el seu moment vaig pensar merda, em reflecteix molt doncs amb això ens quedarem perquè hem arribat al final Estel, moltes gràcies Estel Torgelada a vosaltres moltes gràcies per haver-nos acompanyat en aquesta tarda en directe amb les heroïnes quotidianes que podeu recuperar en plataforma de podcast al llarg de la setmana o quan vulgueu gràcies Eli pel teu suport tècnic i aquí seguirem ja sabeu que sempre dic que és el segle de les dones però queda molta feina a fer Notícies en xarxa Bona tarda Sola 7 Us parla Mercè Roura La reunió entre el govern de la Generalitat i els grups parlamentaris per exposar-los al pla per respondre als nous arancels dels Estats Units està en marxa per part del govern a la reunió i assistència