Relació cos-ment, Kinesiologia i Heroïnes: Històries amb Núria Sánchez Bueno

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida. Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Núria Sánchez Bueno, quinesòloga, osteòpata, docent, no sé si més coses... La directora del programa diversitari de quinesiologia per la Universitat d'UNEIF. Exacte, que és la Victòria. Bueno, havia dit docent, però va lligat amb això. Doncs molta benvinguda. Gràcies. I moltes gràcies per acompanyar-nos aquesta tarda de dilluns aquí a les Hercules Quotidianes per parlar d'un tema que a mi em sembla superinteressant, que és aquesta relació entre el cos i ment. des d'un punt de vista la teva, que és la teràpia en salut, en aquest cas integrativa, que ara ens explicaràs una mica què és i també conèixer-te tu una mica més perquè tu ets molinenca, vius a Molins des de fa uns quants anys, tot i que ets d'hospitalet i per tant desenvolupes aquí la teva tasca, que ara ens explicaràs com vas arribar. Però començarem pel principi, per les persones que ens escolten, que jo no sé si sap tothom... De fet, a mi sempre barrejo conceptes, perquè hi ha moltes teràpies de salut. Moltíssimes. Fisioteràpia, osteopatia, que tu també ho ets. Quiropràxia. Quiropràxia. Mira, no em sortíem, així, aixem-te el pensament. Quiropràxia, moltes teràpies que són complementàries, entenc, del que és la medicina tradicional. Alopàtica, sí. Sí, i la quinesologia en concret sí que tracta d'aquest moviment de Cosmen, però vull que m'ho expliquis tu, que ho faràs molt millor. Bé, ho intentaré perquè explicar què és la quinesiologia, si no l'experimentes, és una mica complicat, però jo... Vinga. Vamos, anem, endavant. La quinesiologia és una disciplina que contempla l'ésser humà en tots els seus àmbits. diguem que podríem treballar en l'àmbit físic, en l'àmbit emocional, en el mental, en l'energètic i també en l'espiritual. Sí? Perquè nosaltres, si tenim un mal de cos, doncs no ens sentim bé. Vull dir, ens pot mimbar la capacitat professional, sí? I amb això ens pot mimbar l'autoestima de creure que podem fer una cosa, superar-ho o no superar-ho. Però, clar, també aquest estat emocional també et porta a tenir una petita ferida a l'ànima. Sí? Llavors... L'ànima, que és un concepte... Sí, és difícil, no? Sí, és difícil, però diguem que quan una persona té el camí d'ànima o el propòsit de vida alineat amb el que és ella i amb el que fa a la vida, aquesta ànima es pot expandir, pot elevar-se des de la felicitat que t'agradi la teva vida, des de la felicitat que t'agradi tot el que fas. Anima, des d'un concepte, entenc que cadascú entengui com vol una mica, no? Evidentment. Perquè hi ha moltes interpretacions religioses, més espirituals, més... Però encara que sigui religiosa, jo l'entenc com a felicitat. És a dir, si una persona és feliç, està en l'amor i amb la compassió cap a ell mateix i cap als altres, això també pot ser... totes les religions promulguen això. Que és un ànima. És això que la felicitat t'eleva, t'expandeix. És difícil, eh, això d'estar alineat amb el teu propòsit de vida, o no? Bueno, hi ha persones que no ho troben mai i moriran sense haver-ho trobat. Hi ha persones molt joves que ja tenen clar què és el que faran i què és el que han vingut a fer en aquesta vida. Hi ha persones que ens ha costat una mica més. T'ho anava a preguntar, ara tu ja tens clar quin és el teu propòsit de vida. Jo crec que sí, jo crec que sí. Bé, jo crec que sí, no. Sí, definitivament. O sigui, jo soc quinesiòloga i m'encanta ensenyar a altres persones la quinesiologia com a mitjada per tenir aquesta felicitat. Tota la gent que és terapeuta i que vol tenir, treballar en una teràpia que et doni moltes satisfaccions, és que és la quinesiologia. És a dir, que dins de les teràpies de salut i que estan vinculades també a l'autoconeixement, per tu el nivell, diguem-ne, no? El high, no? El high level. El high level. El high level. El top 10 o el top 10, no? Que serien 10. El principal seria la quinesiologia. Per mi, sí. I que té una mica de diferenciació amb altres teràpies des del teu punt de vista. Bé, té la diferenciació aquesta que hem comentat abans, que és que no estàs fent una teràpia energètica purament, no estàs fent una teràpia de donar-te'n compte de coses, no estàs fent una teràpia de contactar amb el teu cos i no estàs fent un reconeixement de les teves emocions, sinó que no ho estàs fent, però ho estàs fent tot a la vegada. Perquè quan jo tinc un impacte, no ho sé, per exemple, em deixa la meva parella, llavors em sento fatal, trista, sí, dius, oh, ja no podré, no, no, no tornaré a enamorar-me, no? Això, això es nota a l'ànima, està en el pensament, està en les teves emocions de tristesa i està en el teu cos. Llavors, si aconseguim, vull dir, el que es pretén és ajuntar totes les variables possibles que intervenen en aquest assumpte. Però hi arribes des del cos. Arribo des del cos. Des del moviment, és a dir, ho dic per diferenciar amb el que seria en aquest cas, que podries dir, bueno, doncs vaig al psicòleg, no? En el teu cas, des de la quinesiologia, arribes des del cos. Puc arribar des del cos, puc arribar des de la ment, des d'aquest donar-te'n compte, perquè s'ha de centrar el tema, i ara s'ha de centrar el tema, igual la persona pensa, diu, jo vinc perquè tinc molta ràbia, per exemple, i jo no vull, vull dir, estic malbaratant totes les meves relacions, sí? I quan anem centrant el tema, veiem que no és ràbia ben bé, sinó que és tristesa que aquelles persones no la considerin com ella pensa que ha de ser considerada. Llavors, el tema no és ràbia, el tema és tristesa, ja ens hem adonat d'algú que és realment important. I que va per aquí. Clar. Llavors, a partir d'aquí, sí que veiem com ens fa sentir el que sentim de veritat, aquesta tristesa, com ens està afectant en el cos i com està afectant a totes les diferents facetes de la meva vida, amb la meva familiar, a professional, amb amistats... Però el tractament o la teràpia és de mobilitat. La teràpia és de mobilitat, sí i no. Per què? Perquè tenim la vertent estructural, que llavors aquí treballem amb músculs, amb lligaments, però també treballem amb articulacions, sobretot perquè jo també soc osteòpata, perquè treballem des de la postura, des d'una postura emocional estàtica, la postura que té la persona, però també dinàmica. I aquesta postura estàtica o dinàmica és la postura que adoptarem amb la vida. Llavors, jo vaig... Sempre me'n recordo d'un acudit, em sembla que era de l'Snopi, que anava així tot encongit i que li deia al Carlitos, em sembla... Els personatges de l'Snopi ja no me'n recordo, ja fa molts anys que no els miro, però què li deia? Diu, per què no t'aixeques, no? O sigui, per què no eleves les espatlles, no? Perquè ens entenguem? No ens veieu, però és com elevar les espatlles. Diu, no, no, és que jo vull estar deprimit. Clar. És que jo vull estar deprimit. Per tant, m'encongeixo i vull estar encongit. Sí, és que són palanques automàtiques. És a dir, quan un està trist, si et poses a saltar, apretes els punys, saltes, vull dir, somrius i mires cap amunt, ni, no sé, i te pones tu traje de la suerte, vale? Doncs és que és impossible estar deprimit. Però quan estàs deprimit, realment t'emportes el cos. Són palanques i van totes juntes. Van totes juntes. Llavors, és el tema de... No només ho estem mirant des d'aquesta vertenta física, que la treballem, que et deia, des de la branca estructural, sinó que també podem treballar per alliberar emocions, perquè treballem amb recessions d'edat, amb l'edat que va provocar la causa, sí, però també anem a etapes intrauterines, però també podem anar a generacions, treballem amb el transgeneracional, i també a altres vides, per la gent que tingui aquest concepte. Llavors, quan es va crear la causa? És un transgeneracional que t'està afectant a tu? Són vivències de la teva mare que va tenir, que potser es va morir un familiar, i que estava molt trista i que et va afectar el fetus? No seria la primera vegada ni l'última que m'ho trobo. Però també amb l'amplitud de la manera de pensar i, després, amb la medicina tradicional xinesa. Nosaltres tenim un munt de punts d'acupuntura amb el cos, d'acupressura, que els podem treballar de milers de maneres, amb polaritat, amb sincronitzacions... Hem de parlar una mica més que ho entengui jo, eh? Oh! Si no, malament. Sí, sí. Què vol dir polaritat o cincronitzacions? Ah, polaritat. Polaritat són imants. Val. Val, imants, polaritat positiva, negativa, perquè en les mans tenim una polaritat a cada mà, però també una a cada dit, però també podem treballar amb biomagnetisme. Sí? I tot això com encaixa amb la medicina tradicional, per exemple? Amb la medicina tradicional xinesa? No, amb la tradicional xinesa. Ah, amb la tradicional. Home, encaixa 100%. Tu tens una persona que té un colon irritable, per exemple, que és una disfunció de l'aparell digestiu, i, clar, és que no li poden fer res. Llavors, quan ve a la consulta i treballem les emocions del per què, no assimila les coses, és a dir, que passen per la seva vida i les fa fora, sense tenir un aprenentatge, sense nutrir-se d'aquesta experiència, o bé té moltes dificultats per passar pàgina. Aquesta seria la metàfora, perquè o tenen restrenyament o realment són persones que van massa al lavabo. Llavors, clar, treballant amb la metàfora, treballant amb quin paral·lelisme podem trobar amb la malaltia, amb les actuacions que té la persona a la vida, doncs, realment, això va millorant. Només es busca sempre connexió amb el cos, no hi ha coses físiques només, o també? Coses físiques, coses físiques, i, esclar, que hi ha coses... És a dir, em fa mal l'espatlla. Em fa mal l'espatlla. Per exemple, podem tenir alguna cosa que sigui postural, postural o de repetició. Imagina't gent que treballa amb una cadena de muntatge o gent que fa aquests moviments repetitius per esport o per el que sigui. Evidentment, això té un impacte, però aquí el que podem mirar, vull dir, el que a més al cap ràpidament, amb aquestes persones que tenen aquesta repetició, amb aquella articulació, seria mirar que els músculs no s'hagin quedat associats. Per què? Perquè és molt repetitiu. Perquè costa memòria. Correcte. Ens passen moltes coses mentre estem fent aquest gest. Llavors, els músculs es poden quedar associats per impactes emocionals, perquè jo estic pensant en no sé què mentre estic fent aquell gest. Perquè aquell gest, com que el faig sempre, hauré passat moments bons de la meva vida, però també dolents. Dig-lo del costa memòria, perquè això també m'ho diuen a mi quan vaig entrar. Em diuen, has de vigilar, perquè el costa memòria i el múscul l'has d'estirar i has de pensar que l'estàs estirant. És això del que estem parlant. Sí, sí, estem parlant d'això. Estem parlant d'això. I un quinesòleg o osteòpata, com es cuida a si mateix? Vas amb un altre quinesòleg i amb un altre osteòpata. Això dius una mica, no?, perquè has d'anar mirant si ho fa bé o no ho fa bé. Bueno, clar, estem molt crítics, no? Suposo que és com si a tu et fan una entrevista de ràdio, no? Dius, oh, jo li hauria preguntat no sé què. O una altra cosa. Clar, els professionals estem allà. Però sí, vull dir, has de triar el teu professional que t'agrada com treballa. I a mi m'agradaria trobar un quinesòleg que fos osteòpata i que treballes com jo, integrant tot. A mi m'encantaria. No és molt habitual? Sí que n'hi ha, però els que jo conec, per exemple, que van ser companys de formació, això, doncs és un viu a València. No aniria a València, saps? Vull dir, estan una mica lluny i no t'agafen. No és còmode d'anar. Tu com vas arribar aquí? Perquè tu, bé, ho hem explicat abans una mica, no? Vas néixer a l'Hospitalet, ets d'una família, la petita, de cinc germans. Això marca molt o no? Ser la petita. Sí, sí, perquè vinc després de tres nens i una nena Roseta amb ulls verds. I després vaig arribar allò. Era la meva mare, no volia més, home. No volia més, home. Sí? Clar. I això, creus que et va marcar aquesta part? Sí? La teva mare, la Zaira, si ens escolta, la saludem des d'aquí. Home. Jo sempre espento les mares. Sí. La mare i la teva àvia. Tens una àvia molt heroïna, la Josefa. Home, sí. Que va ser orfa molt jove, en una època molt difícil. Sí. Sí, sí. Per què dius que va ser heroïna, la teva àvia, Josefa? Heroïna? Doncs perquè va viure a una època que ella va viure a la Segona República, era molt lliure. El ser orfa, doncs, tenia molta llibertat per jugar amb els nens al poble, per casa o tot. feia teatre amb el seu pare i, clar, després... L'orfa de mare. Sí, l'orfa de mare, perdó. L'orfa de mare. I llavors, clar, després de viure això, la vida acaba... Bueno, tothom ho sabem que va venir una guerra i que va venir... Una dictadura i la posada. Exacte. I llavors, però ella mantenia el seu bon humor. O sigui, sempre. Sí, els seus nets. Jo ni li he vist que obrís la porta un dels seus nets qualsevol i que no estigués feliç. Què recordes ser la teva àvia? Perquè vas tenir molta connexió amb ella. Sí, va estar vivint molts anys amb nosaltres, perquè sí. I, bueno, és que sempre estava contenta, sempre s'alegrava de veure't, sempre et veia al costat bo. Sempre. I què t'ha quedat a tu d'ella? D'ella? Home, a mi m'encantaria desenvolupar-ho jo amb mi, eh? veure aquest costat bo de la vida i tenir l'alegria que tenia ella. Malgrat tot. Sí, malgrat tot. Aquest seria el punt, no? Exacte. L'alegria, malgrat tot. Exacte. Amb aquest cognom darrere, que no sempre és fàcil i que és molt complex. Dèiem que ets la petita de cinc germans i que tu m'explicaves per a l'entrevista que de petita pensaves que... de petita d'adolescent no vaig entendre massa. Sempre. Sempre. Que les coses no encaixaven o que tu no encaixaves. Exacte. Amb el teu entorn. Sí, sí, sí. Tal qual. Tal qual. Hi ha persones que des que neixen o tenen consciència de si mateixos senten que tot està bé i hi ha persones que no ho senten així. Llavors jo sentia que com que sobrava. Vull dir, però, clar, aquí m'estic fent un araquiri, eh, jo. Vull dir, ara, estic agafant una espasa i buah, obrim-ne el cor. Perquè, clar, però sí, em va passar això. És descriptiu, no?, d'una anàlisi, entenc, que has fet també de la teva vida. Sí, sí, sí, totalment. Doncs això, jo sentia que no encaixava, que no encaixava la família, que no encaixava amb els grups, amb els grups del col·le, que no encaixava quan era adolescent, que no encaixaven enlloc, fins que vaig entendre que no, que no era jo qui no encaixava. Era la mirada dels altres, que no era correcta. Que no hi havia cap error, no? No, clar. L'autoconfiança, el respectar-se, que això és important. Clar. I vas decidir que feies ADE, però també vas fer mig d'empresària, no?, amb una empresa informàtica, amb un amic. Ah, sí, sí, als 19 anys. Sí, que ets una dona, allò, ja emprenedora. Sí, home, als 19, sí, la vam posar a Sant Just d'Esvern, al carrer Montserrat. Sí, i d'aquí la família tenia una empresa, tu un pare, no?, de pernils o de Salamanca, i decideixes, com tu dius, ser infidel a tu mateixa i quedar-te en l'empresa familiar. Clar. Per què va passar això? Jo dubtava entre, quan vaig decidir com que vaig muntar l'empresa, jo sabia que als 25 aniria a la universitat. Cap problema. Llavors, dubtava entre estudiar Psicologia o estudiar ADE. Clar, o sigui, era una dicotomia que no tenia ni per què existir, perquè era una cosa el que convenia per negoci familiar, i l'altra era el que m'agradava. I al final vaig decidir per el que em convenia, és a dir, que vaig oblidar-me de mi en aquest punt de jo no importo, sí? Sí, sí, sí. Que és molt important perquè s'arrossega i es reflecteix en molts moments de la vida de la meva i de la de moltes persones. Per això t'ho demano, perquè a algú que se trobi en aquesta situació, quin consell li donaries? Que ha de triar entre el que toca, seria això, no? Sí. El que toca, per tradició, per circumstàncies, i el que vols. Home, jo li diria que vingués a veure'm. Clar, perquè és que no, això és com una traïció a tu mateix. és ser infidel, vull dir, clar, ser infidel a tu mateix, després és pagar car. És complexa. Clar. És complexa. I abans tu aquí vas acabar passant amb un moment familiar difícil, que era, bueno, no, jo ja vull fer, vull dedicar-me, vas començar per diferents teràpies, no? Sí, però clar, ho compatibilitzava perfectament. perquè treballava a l'empresa familiar i després a la tarda o caps de setmana estudiava. Ah, d'acord, eh? I era perfectament compatible. Un segon. Hem fet aquesta minipausa, perquè el que ens estaves explicant era molt intens i ja necessitava assimilar. Tornem-hi. Estaves en un moment de la teva vida en què vas tenir una situació complexa i que també vas haver de... O sigui, havies començat ja estudiant paral·lel, no? Sí. Va dir, bueno, jo vull dedicar-me a les teràpies. A les teràpies. I vas començar a estudiar filosofia tibetana i altres temes. Bueno, no va ser una decisió, jo vull dedicar-me a les teràpies i per això ho fa tot això, sinó que vaig començar a fer, a entrar en un grup de filosofia tibetana, en un monestir, a fer voluntariat, em vaig fer més reiki, vaig estudiar reflexologia, però no amb una intenció de dedicar-me, sinó que ho feia com a hobby, d'acord? I és després, quan vaig descobrir la quinesiologia, que practicant, practicant, practicant... Vas decidir que volies anar cap aquí. Clar, és que la consulta se'm va començar a omplir i vaig veure que dius, ostres, és que la meva vocació està aquí, no treballant amb la família. I abans va passar una cosa, que la vida sempre són moments, a vegades, no? Que en aquest cas va ser un moment tràgic, que va ser la mort del teu germà, que estava acompanyant el pare amb el negoci familiar. Sí, estava amb els tres, i clar, va passar això i... Doni un fart, a més a més, una cosa molt sobtada. Sí, molt sobtada. Llavors, clar, un altre cop, jo ja tenia decidit, quan deixava l'empresa familiar, només em calia dir-li al meu germà, però, pobret meu, doncs mira, li va passar això i no li vaig poder ni arribar a dir. I la meva família em va demanar que em quedés i un altre cop vaig ser infidel a mi mateixa. Però és difícil, eh? Perquè si la família et necessita, també és complex. La família et necessita, però tu et necessites més, i primer. I si tu estàs bé i fas el que has de fer, el que et fa feliç, des d'aquí pots ajudar molt més a la família. Amb frustració no pots ajudar ningú. És complex, això, és el que et deia abans. És complex, però no... És valent, també. Ens oblidem de nosaltres. Sí, clar. Aquells moments, quin aprenentatge et va quedar? Ui, vaig viure moments molt... Vull dir que no l'hi desitjo a ningú. Els moments d'aprenentatge sí que els hi desitjo, però l'altre no. Vaig aprendre que era molt més forta del que jo em pensava. Vaig aprendre que el primer és pensar en mi, ho sento, vull dir, però és així. Però ho diguem en positiu, no? Ja ho hem dit abans. Sí, sí, sempre en positiu. Per poder ajudar els altres, penso en mi. Exacte. Vull dir que el primer és pensar en mi, que quan tingui que prendre una altra decisió important a la meva vida, m'aturaré. vull dir, i si m'haig d'anar un cap de setmana o el que sigui. No ho sé, un cap de setmana o una setmana, o prendre-me un mes per reflexionar, però que la decisió sigui realment sentida des de les entranyes, des del teu cor, no? Jo vull això. I això ho passa. I llavors, en aquell moment que prens aquestes decisions, perquè per circumstàncies diverses, doncs amb l'empresa no es podia tirar endavant, tu decideixes al final, doncs, bueno, jo ho he intentat, però no es pot. Sí. I llavors sí que decideixes tancar l'empresa i anar-te'n a el que és la teva vocació. Sí. Sí, i en aquest tancar l'empresa, penso que vaig tancar cicles a nivell transgeneracional, saps? de, bueno, aquest era el somni del meu pare, jo he vingut a viure la meva vida. Clar. No he vingut a viure la vida de la meva família, sinó que, com a individu, tinc la meva. Llavors, a partir d'aquí, doncs sí, em vaig dedicar a tope i vaig decidir amb 49 anys que em posava a estudiar osteopatia per potenciar la vertent estructural de la kinesiologia. Perquè la kinesiologia, per qui ens escolta i no sap ben bé, no és exactament un estudi reglat a Espanya, sí que ho és en altres països, però sí que hi ha estudis superiors, diguem-ne, que és on tu ara faràs aquest curs, aquest programa a l'escola, no?, o a la Universitat d'Uneiz. Exacte. És Universitat d'Uneiz, sí? Sí, Universitat d'Uneiz, a Victoria. De Uneiz, a Victoria. Per tant, bueno, perquè la gent que ens escolta que no coneix una mica aquest món, si algú vol formar-se en aquest àmbit, quines opcions té? Doncs hi ha escoles privades que fan, hi ha escoles que fan... Clar, el no està arreglat, trobem escoles de més qualitat i trobem escoles de no tant de qualitat, perquè és que... I a més hi ha intrusisme també amb això, una mica. Clar, perquè hi ha gent que va un cap de setmana, li ensenyen a fer un test muscular, i pot posar en el seu escaparat que fan quinesiologia. No, la quinesiologia és molt més, és la construcció de tot aquest entorn on es posen de manifest tots els àmbits de la persona. Llavors, fer un test muscular, doncs no és quinesiologia, és fer test muscular. I ja està. I que els quedi clar a tothom que això és fer test muscular, no quinesiologia, la quinesiologia és molt més. Clar, parlant d'aquest test muscular, he de dir que la quinesiologia es basa en això, d'acord? Es basa en el test muscular perquè dona respostes automàtiques, perquè té unes cèl·lules, les gamma 2 dinàmiques, que tenen memòria davant de situacions i d'emocions. Llavors, a partir d'aquí, amb la resposta binària dels músculs de contracció i elongació, doncs podem parlar en clau de sí i no. És allò típic que passa una cosa que tu no ets molt conscient perquè l'estàs repetint una i de sobte se t'ha contractat tota l'esquena. Correcte. Correcte. Que és allò de... Mira, va venir una senyora fa poc que va tenir un problema i és que sentia que... com si li haguessin clavat un punyal a l'esquena. Com si li haguessin clavat un punyal a l'esquena. Llavors, va venir, vam estar treballant, vam estar parlant, ella em va explicar què li havia passat una vegada anteriorment i li dic... I, clar, aquesta vegada, anteriorment, et va enclarar un punyal per l'esquena, tal qual, eh? I va dir... Com ho saps? I dic... I ara t'enclava a un altre? Diu... Ostres! I les mateixes... Bueno, són traïcions que un viu i es reflecteixen amb el cos. Que pot ser això? Des d'un punt de vista que no t'estaven tenent metafòric, que la van trair, diguem-ne, no? Correcte. Sí, sí, la van trair i ella va sentir que li clavaven un punyal a l'esquena i les mateixes persones la van tornar a trair i era el dolor que tenia aquí. I ja en aquell punt, no? Sí. Vam disassociar la musculatura i ja està. Una sessió. Quin tipus de perfil tens gent molt jove, gent gran, nens, adults... Quin tipus de perfil va o busca una teràpia de kinesiologia? De kinesiologia. Mira, van les persones que es preocupen del creixement personal. Això, per una banda. Van les persones que volen anar una mica més enllà en el que els passa. És a dir, jo tinc una disfunció digestiva, una al·lèrgia, una sensibilitat i vull saber què hi ha al darrere o tinc una hipertensió i vull saber què hi ha al darrere per poder-ho millorar jo. Sí? Aquestes persones que tenen consciència que el seu cos els hi parla és aquest el perfil que hi ve. Llavors, en ve gent de tota mena. En venen nens amb problemes al col·le o nenes que els cau el cabell a clapes, vull dir, però que les pots veure i tot això és un estrès, és una autoexigència que tenen els nens amb ells mateixos per ser vistos. És que, de veritat, en les emocions de les persones és un ABC. I quin és, aquest ABC? Aquest ABC que tothom volem que ens estimin tal com som, sense tenir que modificar res. Que és tan simple i tan difícil, a vegades, no? Sí. De quin tema, sense donar noms, evidentment, de quin cas te sents més orgullosa d'haver ajudat perquè ens entenguem o d'haver... que la teva teràpia ha sigut exitosa? O que vas trobar que fos més difícil? Bé, més sorprenent perquè potser ni jo esperava el resultat. Per exemple, me'n recordo d'una nena de sis anys que la seva mare me la va portar perquè era guinyada als dos ulls i la mare pensava que hi havia alguna emoció darrere que estava condicionant això. I, clar, vam estar treballant amb la nena, havia nascut el germanet petit, ella volia tornar al col·le davant... Bé, una sèrie de qüestions que van anar donant pistes i sí, sí, en cinc sessions em va trucar la mare i dient que està enfocant, per exemple. I que era un tema de gelos potser? Un tema de gelos? No, és que ella pensava que com havia nascut el seu germanet tothom s'havia oblidat que no li havien celebrat la festa dels tres anys i que, bueno, coses així. Deu dir, sí, sí. O, per exemple, és una mica més escatològic però un senyor que ja tenia data perquè li operessin del... de l'esfínter de l'ano perquè no podia anar de ventre, no podia. I llavors vam estar treballant per múscul substitut perquè, clar... Què vol dir múscul substitut? En quina cirurgia es treballa per substitut quan una persona està en coma o és un bebè que no li podem fer efectes muscular. Llavors, si nosaltres tenim un braç, per exemple, que està enguiixat i volem treballar amb la musculatura d'aquell braç, li demanem a un altre múscul de qualsevol part del cos que ens respongui pels que no es poden bellugar. Llavors, amb aquests músculs, per exemple, l'esfínter de la bufeta, no sé, el sol pèlvic, sí, doncs nosaltres podem treballar per substitut o, per exemple, no ho sé, sempre hi ha el mite que el múscul soàs, sí, que no es pot inhibir. Per mi, inhibir un soàs és com bufar i fer ampolles. És que és bufar i fer ampolles. Inhibir un soàs què vol dir? Que el fas més curt? Inhibir un soàs vol dir que hi ha molta tensió i que aquesta tensió provoca dolor. I llavors, clar, la maniobra amb osteopatia per inhibir el soàs, uau, fa un mal que és tremendo i no cal fer tot aquest mal. No cal. els músculs es poden inhibir amb punts vasculars, amb punts referits, amb punts linfàtics, recorrent al meridiar, es poden treballar amb un reflexe vertebral que inerva aquell òrgan que està lligat amb un meridiar i amb un múscul. Per tant, hi ha un munt de teràpies que, és que clar, jo, com que m'has dit, jo, de la meitat de les coses que m'has dit, no tinc el context, per tant, ho desconec, però el que entenc és que hi ha molts tipus de manipulacions o d'alternatives dins de la pròpia kinesiologia per arribar al final. I estàvem parlant del cas d'aquest senyor que tenia dificultats però també estàveu connectat amb un tema emocional. Sí, perquè ell no acceptava la seva edat. Ah. Tenia, clar, és que no acceptava la seva edat i no, no, no, no podia assimilar que tenia que deixar enrere tota la seva vida, que hi havia coses que als 82 anys ja no podia fer. I tu com a terapeuta has vist un canvi a partir de la Covid? Home, tothom, quan escoltes a la gent, diu que tothom està molt malament. Molt malament. I jo això ho veig pel carrer, vull dir, la gent no té paciència. En les cues dels supermercats deixen el carro, t'empenten, no ho sé, jo noto un canvi amb això. Jo noto un canvi quan estàs en una caravana tothom pitant, algú es vol canviar i l'altre li insulta i dius, mare meva, que no t'ha fet res, que només es volia canviar de carril. No? I, clar, la pena, jo penso que a teràpia tindríem, o sigui, a teràpia no va qui té un problema, a teràpia, perquè problemes en tenim tots, a teràpia va qui el vol resoldre. És a dir, d'una manera, d'una altra, decideixis anar amb un osteòpata, decideixis anar amb un psicòleg, decideixis venir amb mi com a equinació, que és important prendre consciència de qui ets tu tret dels condicionaments que hagis pogut tenir. I això ho fem habitualment o no? O és un aprenentatge perdut de moment? O poc treballat a nivell social? A veure, cada vegada hi ha més persones que es cuiden d'això, però realment hi ha moltes que ni en saben parlar. Jo ara estic fent un grup de... Bueno, són alumnes de quinesiologia que els faig en una escola a Barcelona i al principi vull dir, no tenen consciència del que senten. Sí, és a poc a poc amb les sessions de quinesiologia que van prenent perquè són molt pràctiques i sempre es fan les pràctiques i es treballen en temes privats. Llavors, van prenent consciència de què és el que els apreta, el que els molesta d'ells mateixos, de les seves actituds, de lo que fan, de lo que no fan, dels autosabotatges que es creen. A nivell personal. A nivell personal, evidentment. Primer és de resoldre els teus problemes per poder ser una bona terapeuta o no? Jo crec que t'has de treballar i això no pot... I això s'acaba mai? No, no s'acaba mai. Quin és el moment per deixar de créixer? No ho sé. I en quinesiologia hi ha... Tu fas integració cerebral, comportament, fisiologia aplicada, psicoenergètica, no? Hi ha diferents vessants, ho dic per entendre-ho una mica? Sí, diguem que l'arrel de la... Suposo que com amb la medicina, no? Que hi ha el traumatòleg, sí, sí, sí. Cardiòleg, l'anestesiòleg. Sí, doncs en quinesiologia tot parteix de la quinesiologia aplicada que va descobrir un quiropràctic, per tant, tots els quiropràctics, vull dir, pràcticament tots els quiropràctics fan servir quinesiologia a les seves consultes i això es va difondre. Llavors, el... Els tipus de quinesiologia diferents, la teva és la psicoenergètica. Sí, psicoenergètica, sí, integració. i a partir d'aquí es van desenvolupar diverses branques, quinesiologia de l'esport, quinesiologia amb integració cerebral, la més emocional o més de comportament, que treballa amb comportament, després hi ha una que es diu brain gym, sí, hi ha moltes. i tu en quina estàs d'elles? Jo estic en psicoenergètica, en quinesiologia aplicada, fisiologia aplicada, integració cerebral, comportament... Déu-n'hi-do, en totes una mica. Bé, m'agrada, m'agrada estudiar, m'agrada saber el que faig i per això també és que vaig estudiar osteopatia per tenir més coneixements de fisiologia, de fisiopatologia, d'anatomia, perquè quan més saps, més pots anar amb la... si fos una fletxa, per encertar on és el punt. I amb els metges, quina relació tens? Jo amb els metges, molt bé, aquí amb la meva... Metgesses, també. Sí, sí, amb la meva doctora d'aquí, ho dic, perfecte, ja sap que soc quinesiòloga i vull dir, i sempre mirem... I s'entén aquest tipus de teràpies complementàries, sí? Creu? Sí que s'entén, però, clar, la medicina alopàtica, vull dir, els ensenyen a la universitat el que els ensenyen. Llavors, hi ha altres vies que, clar, no hi ha la paratologia inventada com per mesurar-les. Clar. És a dir, si jo he de comprovar que, realment, el que jo vaig treballar amb aquella nena o amb aquell senyor per l'operació de les fintes de l'anus, que no podia el lavabo el pobre, que, realment, la meva intervenció va ser decisiva perquè no l'operessin, però com ho mesurem? Clar. I no és el problema que no existeixi. Abans no hi havia aparells per fer escàners o per fer radiografies. Clar. Llavors, això, doncs, bueno, s'han de fer estudis serios, no? Qui està interessat en que es facin estudis sobre alguna cosa que no et receptarà res? Ja. Sí, aquest és un debat, eh? Jo ho tinc molt clar, també. Sí, sí. Clar. Llavors, amb els metges, jo el que intento és treballar i si la persona s'està medicant o s'està prenent alguna medicació i tal, és el metge qui li baixa la medicació o no en funció de com estigui el pacient. Com evoluciona. Jo no retiro absolutament res i en aquest punt som molt complementaris. I quantes, quina, quantes sessions has de fer o depèn del problema? Depèn del problema i depèn de la persona. Per exemple, aquesta senyora que sentia com un punyal a l'esquena va venir un dia i ja està. Clar. Aquest senyor, per la seva operació de l'esphinter, d'acord? Això es va resoldre en una sessió, però ell va considerar que volia venir per solucionar aquest problema que no li tornés a passar perquè era molt sèrio per ell. Llavors, vam fer dos o tres i ja està. I ja està. Clar, hi ha persones que estan sumides amb una depressió molt profunda o, per exemple, nens que me'ls porten perquè tenen clapes al cap, els cau el cabell, després veiem que hi ha una autoexigència, veiem que estan patint bullying o xantatge al col·legi. Clar, és... Això s'ha de complar un tant per a l'el. Però, el que surt es pot anar treballant. I quan vas decidir que volies ser docent? Que volies ser professor? O sigui, que volies que el que tu sabies ho volies traslladant la resta. Doncs mira, escollint quin asiòleg per mi. D'acord? Vaig estar intentant, bueno, seguir, perquè a mi sempre m'ha agradat, perquè tens que portar un manteniment, sí? I continuar mirant coses, perquè quan veus una, ja la pots treure aquesta capa, però veus la següenta capa. Clar. Llavors, doncs bueno... I no s'acaba mai, ja ho hem dit, això. No, i hi ha persones que dius, bueno, fins aquí, a vegades descanses una temporadeta, però sempre fas. I llavors, intentant trobar quin asiòleg per mi, doncs vas amunt, proves amb un altre, proves amb un altre, i dius, ei, que això s'ha d'ensenyar bé. S'ha d'ensenyar bé. No t'ho vas tenir bons mestres. Jo, els millors, jo, els millors, jo vaig estudiar amb els grans de la quinesiologia internacional, venien a una escola aquí a Montmeló, que ho portava el Juan Carlos Monge i la Francesca Simeón, i allà vam tenir la possibilitat d'estudiar amb en Charles Creeps, amb el Marco Orrado, amb en Philip Rafferty, és a dir, els grans, amb l'Irina Chobano, vull dir... I aquest programa que faràs ara, a la universitat, que començaràs a l'octubre, no?, tot i que hi ha cursos, o sigui, això és un programa, diguem-ne, anual, tipus postgrau o màster, no?, però després hi ha els cursos d'especialització que els pots fer, diguem-ne, de forma autònoma. Sí. Això és a EUNEIS i quina matèria donaràs aquí o què és el que faràs? Bé, aquí el que es donarà és quinesiologia bàsica, o sigui, la quinesiologia bàsica, que això ja ens ocuparà cinc sessions, després es farà quinesiologia emocional, entrarem en quinesiologia estructural, clar, es va com endensant a dins de la persona, vull dir, la tranquil·litat no està en el cap, està a la panxa, llavors, això, amb quinesiologia l'exuada s'ha de saber manegar i moltes coses de l'aparell digestiu són disfuncions que no és que n'hi hagi una malaltia, és una disfunció, llavors, vull dir, treballant amb el tacte, però d'una manera molt concreta, molt determinada, podem millorar moltes coses, llavors, és una mica, o sigui, una mica de quinesiologia amb les quatre vertents, l'estructural, bioquímica, faig així amb els mudres, perquè treballem amb mudres, els mudres són? Els mudres són com posicions dels dits, de les mans, de ioga, però també de quinesiologia, que volen dir, volen enviar una vibració, no sé, si em toco amb el pols i l'índex, és la vibració estructural, si toco amb el dit cor, és la vibració d'ecologia personal o bioquímica, si toco amb l'anul·lar, és la vibració emocional, i si toco amb el petit, és l'elèctrica, però n'hi ha molts mudres. Mudres que ho fan servir de la gent per meditar, que és aquesta situació de les mans, de tocar-se els dits, com dius tu. Exacte. Que provoquen una freqüència determinada, llavors jo oferim aquesta freqüència al pacient perquè amb la seva musculatura digui vull aquesta, perquè pugui escollir quin és el seu camí per anar a la seva homeostasi. Homeostasi, què vol dir? Oh, equilibri, equilibri, equilibri. El que es busca és l'equilibri. Sempre, sempre. Així parlant una mica clar, no? Llavors, perdona, però la diferència entre els cursos curs aquests d'especialització universitària i l'expert universitari seria que uns som per diplomats superiors, i la meva pretensió és fer aquests cursos més curs trimestrals perquè la gent que no té una carrera universitària es pugui formar amb la mateixa qualitat però fent aquests programes més curts. Perquè la formació universitària a la que hi arribes que és des d'infermeria, des de fisioteràpia, depèn. La condició que posen és que siguin titulats superiors, i llavors hi haurà la diferenciació que si venen de cincers de la salut les assignatures de fisiopatologia, fisiologia i anatomia, ja te les saps, ambriologia o bioquímica, ja tu les saps, i si ve algú d'història doncs les tindrà que fer. Molt bé. Clar. Quina és la part del cos que més t'agrada a tu? A mi? Ui, el cap. Sí? La ment. Sí. Sí, sí. D'aquí... Ara que està molt de moda també tot el que és la neurociència, no? Bueno, és que està implicada, d'això va, la integració cerebral. Sí, sí, d'alliberar l'amic d'aquests estats de supervivència i de veure els recorreguts de les emocions i de la memòria curt i de la memòria llarg. Ens hem de cuidar. Sempre. Ens hem de cuidar molt. Doncs anem a entrar amb la dona amb història que ens has portat? La dona amb història que ens has portat és la sister Rosetta Zerb, no sé si ho he dit bé, sempre dic que el meu anglès és una mica macrònic, que ella, bueno, de nom es diu Rosetta Navin, va néixer a Cotumplà a Narcanses un 20 de març de 1915 i va morir a Filadèlfia el 9 d'octubre de 1973. Ella és coneguda com a sister Rosetta Zerb i va ser una cantant i guitarrista nord-americana que la nostra convidada, la Núria Sánchez Bueno, sempre diu que sempre pensem que el primer, no?, descobridor del rock and roll, no? Doncs potser era Elvis, no, Elvis no, però... Itxalberri... Itxalberri i tal, i no, era una dona, i és aquesta dona, no? Per què has triat aquest personatge? Home, perquè amb ella va ser qui va descobrir el punteig del rock and roll, ella mateixa en va fer amb una bateria, que va amb una caixa de resonàncies, va fer com una guitarra elèctrica, clar, ella va... Little Richard va cantar amb ella perquè ella el va convidar i clar, i a l'elogi més potent que li van dir és que toca com un home. Déu-n'hi-do. En sèrio. Ara ja és reconeguda, ja té un lloc al rock and roll, però, clar, Chuck Berry deia que ell només s'aproximava a el que feia Sister Rosita. Sister Rosita. Bueno, de fet, el seu disc Don't By The Riverside va ser seleccionat el 2004 en el Registre Nacional d'Enregistraments de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Aprofito per dir a les persones que ens escolten que la Biblioteca del Congrés dels Estats Units tot el que tenen penjat és en obert i el que tenen penjat digital i, per tant, qualsevol, des de qualsevol lloc del món pot entrar. Bueno, ara no sé amb Trump, però fins ara es podia entrar. I que aquest enregistrament d'aquesta cançó és considerat un precursor del rock and roll sinó directament el primer disc de rock and roll de la història. Ella era filla d'un matrimoni de recollectors de Cotó i sa mare era cantant i tocava la madolina a l'església quan eren feligresos i allà permetia que les dones cantessin i prediquessin. I ella, amb sis anys, doncs ja apareix com a intèrpret a la seva parròquia. O sigui, que ella era una nena que de seguida la música doncs li va agradar. Feien concerts religiosos, ella es va casar amb un predicador, després es va divorciar, però va agafar el nom artístic del seu ex-marit perquè ens entenguem doncs per la seva la resta de la seva carrera. Primer feia gospel i després ja va anar passant cap a aquest ritme en blues o inici del rock and roll i va ser etiquetada com la germana del soul o la padrina del rock and roll i va tenir molta influència com deies, no? amb gent com Lidl Richard, Johnny Cash, Chuck Berry, Elvis Presley o Jerry Lewis i amb aquesta tècnica pionera de la distorsió que obria el camí al blues elèctric. O sigui, una superpionera. Jo t'he de dir que me l'has fet descobrir, eh? És fantàstic. No la tenia. Suposo que... Sí, és això, no? És que hi ha tantes dones que la història... Estan amagades. Sí, sí, estan amagades. Ella va fer gires per Europa, també, i, bueno, a partir del 70 va tenir problemes grusos de salut i ja, doncs, va tenir al final, una mica al final de la seva vida i ella, durant la Segona Guerra Mundial, va ser un dels dos únics artistes de gospel que van enregistrar discos i els van enviar les tropes americanes a l'estranger, una mica, doncs, per animar. M'ha agradat molt, eh?, que portis aquesta música. Tu t'agrada la música? M'encanta, i el rock and roll m'agrada molt. Sí? Sí, m'agrada molt. De les teves aficions? De les meves aficions. Més enllà de la kinesiologia, quines són? M'encanta llegir. Sí? Sí. Per exemple, què ens recomanes? Què ens recomanes? Mira, jo us recomano, jo, un dels últims llibres que he llegit és la Vegetariana de Han Kang i, bueno, en el Nobel, no? Ah, sí, li han donat el Nobel de Literatura. És una dona coreana i té una manera molt particular d'explicar les coses. La Vegetariana, a mi em va sorprendre molt, és una història explicada des del punt de vista de tres persones diferents, que també surten a la història i, bueno, et dona una visió com més complerta de l'assumpte, no? I més... A tu t'agrada la novel·la per somiar o l'assaig per reflexionar? No, a mi per somiar. Per somiar. Per reflexionar. Per reflexionar m'agafo un llibre de fisiologia. I quan tens un dia lliure què tries? Un dia lliure m'envacen les meves amigues. Ah? Sí, sí, clar. Els efectes. Afectes, home, afectes. I si estic molt fan últimament amb la xarxa d'efectes que crec que és el que ens ajuda també, no?, a tirar endavant. Sempre. Les xarxes d'efecte. I les xarxes de dones. O sigui, les dones de la teva vida no tenen substitució. Els homes, els homes germans, pares, etcètera, però la mare, la germana, l'amiga, això és per sempre. És molt, molt de dones, per exemple, els teus pacients o les teves pacients? No. És molt igualitari. Sí, hi ha una majoria de dones i és la dona la que porta el nen, però venen molts homes. Sí, sí, sí. Tot i que les, diguem-ne, les especialitats de salut solen ser molt feminitzades, eh? Sí, perquè les dones ens cuidin més. Si tens una cita, què vols? Un pla romàntic o un sopar desenfadat? Això són les preguntes ja del toc final que no hem posat la sintonia. Vinga. Para, anar acabant una mica, conèixer-te una mica més. Vinga, va. Què? Pla romàntic o sopar desenfadat? No, desenfadat, a riure. A riure, una mica. I fas la maleta a mantelació o sempre a última hora? Amb mantelació, amb mantelació, la faig amb mantelació, però és que trigo mitja hora a fer les maletes. Sí, és amb una mantelació però d'última hora, diguem-ne, una barreja. Sí, sí, sí. Sí, mentalment faig una llista, l'ho preparo i després, pa, pa, pa, a la maleta. I tu ets d'aquelles que esmorzas bé o cafè i tiromilles? Cafè i tiromilles fins al migdia. Sí, això de l'alimentació no ho hem dit, però també deu tenir que veure, amb el cos. Sí, és una de les fonts de nutricions diària. I amb tot això. I si haguessis de viatjar en un país que no haguessis anat mai, quin triaries? Jo a Bali. A Bali? Jo sí. A fer ioga? No, bueno, a fer ioga també, però a mi el que m'ha treu de Bali és els mars, perquè sóc submarinista i vull dir, bussejar allà té que ser la bomba i que m'estiguin beneint tot el rato. Sí? Sí, sí, perquè allà t'estan beneint tot el rato, però jo vull benediccions, vinga, va, sisplau, sisplau, més, més. Tu ets aquella que quan et ve algú que et dius uuuh, energia negativa, no el vull, no el vull? No, no, no, perquè si, si ve amb una energia així una mica més espesa o més densa, és que li ha passat alguna cosa amb aquella persona. Sí? Clar, no és perquè sí. I tu tens autocompassió amb tu mateixa? Bueno, intento tenir-la, ara ja, com que som més conscient que he de pensar en mi, doncs ja, bueno, doncs clar. Aquest és un concepte de la compassió pròpia que jo també m'agrada desenvolupar de tant en quant, perquè a vegades ens estem renyant tot el dia. No, exacte, aquest és el punt. No ho pot ser, no ens hem de renyar tot el dia, no? M'agrada molt xerrar amb tu aquesta tarda, m'agrada molt descobrir la kinesiologia i et desitgem molts èxits també amb aquest nou projecte de docència a la universitat que em sembla molt xulo. Doncs, que ens cuidis molt des d'allà on estiguis. Doncs jo també t'ho agraeixo molt i, bueno, i també encantava que m'he compartit amb tu aquestes reflexions sempre tan interessants de cuidar-nos i de cuidar. Us ha parlat Bego Florian i Arjona, des de la part tècnica, moltes gràcies, com sempre, amb aquestes heroïnes quotidianes on hem conegut dones com la Josefa, la teva àvia, que van ser molt valentes en el moment donat i també la nostra convidada que també ho ha sigut de moltes maneres a la seva vida. Recordeu, com sempre dic, que estem al segle de les dones però queda molta feina a fer i aquí seguirem fent xarxa. Podeu recuperar el programa en podcast quan vulgueu, des de l'emissora des de Ràdio Molins de Rei o des de Spotify i altres xarxes i ens podeu seguir a Instagram erocotidianes quan vulgueu i aquí seguirem. Notícies en xarxa Bona tarda, són les 7, us parla Marce Roura el preu