Núria Isanda Capell i la passió per l'educació social com a eina transformadora

Va arribar a Barcelona de la seva Mollerusa natal, amb 25 anys i 10.000 pessetes (60 euros) a la butxaca. Volia passar de la caritat cristiana a fer de l'educació social la seva professió. Era l'inici de la democràcia i el primer encàrrec va ser treure les persones amb discapacitat dels asils, on no tenien identitat i el seu nom era un número, per crear les primeres parelles terapèutiques i d'inserció social.

La seva es una història de compromís i feina en un àmbit nou que ràpidament va evolucionar amb projectes col·lectius i cooperatives. Ens ha del repte d'aliniar estratègies entre educadores i famílies, del projectes en l'àmbit de la paràlisi cerebral i dels microcrèdits per ajudar a dones amb risc d'exclusió social.

Actualment és voluntària de la comissió social de la cooperativa de serveis solidaris i financers Coop 57. També és una gran amant de la cuina i de la poesia, des d'on participa en diferent activitats. De fet, va ser una de les ànimes impulsores del cicle Horiginal i forma part del col·lectiu "La cuina que s'aprén"

A la secció "dones amb història" hem recordat la poetessa Montserrat Abelló i en els "moments regalats" ens ha recomanat "Era medianoche en Bhopal" de Javier Moro i Dominique Lapierre.

Dirigeix i presenta: Bego Floria.