PNI, Nutrició Integrativa, Farmàcia Assistencial i Pa Resistents

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren al llarg de la vida. Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Carlota Serra, Jorba, farmacèutica, dietista i nutricionista i actualment focalitzada en la psico-neuro-immuno-endocrinologia. Ho he dit bé? Ho has dit perfecte. PNI, pels amics i amigues que ens escolten, no? Exacte. PNI, PNI. PNI, que no... Bé, jo una mica sí perquè en aquests últims temps, evidentment com que el tema de la salut sempre t'ocupa, però en el meu cas més gana et fas, més t'ho mires, no? Tu ets molt jove, però... Bé, doncs és una vessant que alguna gent coneixem i altra no. Per tant, m'agradaria molt que comencem explicant per aquí. Bé, primer donar-te bona tarda. Bona tarda. Molt contenta que ens acompanyis. A Ràdio Molins de Rei. Tu que has viscut aquí uns quants anys de la teva vida. Correcte. Des dels 7... Des dels 7 anys, correcte. Des dels 7 fins l'any passat que vaig independentitzar-me a Barcelona. Vas, però bueno, coneixes... Bueno, has estat... La teva adolescència infantesa a Molins de Rei. I ara, que t'has independentitzat i que estàvem comentant una mica què et dediques, un dels focus... Parlarem de farmàcia, parlarem de dietètica, parlarem de nutrició, però volia començar per aquí, per la PNEI, que és la psiconeuroimmunoendocrinologia. Però amb paraules que jo les entengui. Exacte. Doncs sí, l'actual és que la paraula no és una paraula que és molt amigable, però això bàsicament és medicina integrativa o el que jo practico, que és la nutrició integrativa, que és el que... Doncs jo soc nutricionista, faig això, la nutrició integrativa. I doncs és bàsicament buscar la causa dels problemes, en comptes de posar-li parxes. Per exemple, si... Ho explico amb un exemple que penso que s'entendrà millor. Si tu, per exemple, tens un mal de cap un sol dia, bueno, no passa res, et prens l'ibuprofè, i si això te'n va, doncs ja està. Però què passa si aquest mal de cap és recurrent? Ve un dia, ve l'altre, ve l'altre... Clar, i tu et vas prenent ibuprofens, ibuprofens, ibuprofens... Què passa? Doncs que no estàs tractant la causa realment. És a dir, per què hi ha aquest mal de cap recurrent? Què és el que està causant? Llavors la medicina o la nutrició integrativa tracta bàsicament d'això, de buscar l'origen per posar-li solució d'aquesta manera que no es repeteixi. Per tant, d'una manera, diguem-ne, que no és només amb la part aguda, sinó de pensar una mica les causes últimes que poden haver darrere. Exacte, sí, sí, sí. I això és un tipus de... La nutrició integrativa, en el teu cas, és un tipus de matèria molt nova, fa molts anys que funciona... Ostres, doncs em sembla que fa bastants anys, perquè, si no m'equivoco, el pioner va ser Xevi Verdaguer, que és el meu professor actual del màster. Però sí que és veritat que, tot i que fa temps que sí que està rodant i demés, crec que ha sigut en els últims anys que ha cobrat força, per sort. I que ha agafat volada. Exacte, exacte. La gent es preocupa més amb la seva salut, ara, tu creus? Jo penso que sí. Jo penso que en els últims anys hi ha com més interès en saber què és el que ens està passant i de posar-li solució, el que dic, no només un parxe, sinó solució definitiva. Definitiva voldria dir canviar hàbits, canviar alimentació, canviar prendre suplements... Depèn, depèn. Generalment, jo penso que la base és l'alimentació i, segons el que jo veig en consulta i a la farmàcia i a més, és un pilar que és fonamental. Després, sí, hem de valorar la suplementació en determinats casos específics perquè hi ha algun dèficit o perquè realment es necessita per recuperar la funcionalitat, doncs es suplementa. Però la base, des del meu punt de vista, és sempre l'alimentació. Sempre a partir d'aquí. I ens alimentem bé, tu creus, en general? Cada cop millor, també, perquè també és això, no? Que hi ha més exposició, o sigui, es parla més d'això a les xarxes i penso que també la gent agafa consciència del que és l'alimentació saludable, però així com també hi ha molta informació, també hi ha molta desinformació. Llavors, penso que potser sí que ens tenim una tendència cap a alimentar-nos millor, però l'haver aquesta barreja d'informacions tan disperses o tant de volum d'informació, també ens podem perdre en el camí. I quins són els perills més greus de perdre't? O quins errors serien els més greus? A veure, jo penso que el primer de tot seria potser les deficiències nutricionals. És a dir, parlo de l'alimentació, no parlo de... Bé, primer que hi hagi una malaltia, és a dir, que seguint alguna moda acabem alguna malaltia. Per altra banda, o sigui, una altra cosa que podria passar seria interaccions amb els medicaments o amb els complements. Una cosa que ara està molt de moda és la suplementació, però no ens preguntem si realment no necessitem, després si aquest suplement és realment efectiu, no ens farà pensar la qualitat d'aquest suplement i després el que dic, no? Si aquest suplement interacciona amb un altre i o perd efectivitat o es potencia l'efecte i pot arribar a la toxicitat. Clar. O sigui, que moltes d'allò de l'automedicació, dolentíssima. No, clar, o sigui, ni amb els medicaments, que això, sisplau, que ningú ho faci, però tampoc amb els suplements. Penso que sempre s'ha de buscar el consell d'un professional de la salut. I fer-ho bé. Sí. Anem a començar pel principi. Tu ets, ja ho hem explicat, ara vius a Barcelona, però has viscut molts anys a Morins de Rei, que és aquesta ràdio que ens acull, aquest municipi meravellós. Quan eres ja joveneta, tu com has decidit dedicar-te a la salut? A veure, jo ho tenia bastant clar, perquè també vinc d'una família aquí de farmacèutics i la salut... Pare i mare, tots dos. Pare i mare, correcte, pare i mare tots dos són farmacèutics. Llavors, jo sempre ho he dit, que he crescut entre medicaments. Sempre llavors he tingut aquesta curiositat per la salut. Sempre, no és que hagi sabut més que la resta, ni de conya, però sí que, bueno, tant la mare farmacèutica que em deia, eh, doncs pren-te això, doncs jo ja sabia alguna cosa més que no... Llavors, jo penso que això ha tingut molt a veure amb què jo em dediqués a aquest món. Cap aquí. Tu és una noia curiosa i estudiosa. Les dues coses són fonamentals per estudiar farmàcia? Perquè és una de les carreres més dures que hi ha. Bé, totes... En principi, la universitat ha de ser complexa, però farmàcia, diguem-ne, cap al detall de la carrera, és complexa. Jo penso, jo que he fet dues carreres, bueno, vaig fer el doble grau, però al final són aquestes dues carreres, farmàcia i nutrició. Farmàcia és una carrera que és molt, molt dura. O sigui, realment es necessita potser més dedicació potser que intel·ligència, o potser les dues, no ho sé. A veure, al final també, encara que no siguis curiós, si tu hi fiques esforç, jo penso que si tu treballes ho pots aconseguir. Clar. A casa teva, però, ta mare és farmacèutica, que ta mare es diu... Rosa. La Rosa. Però tenies dues àvies estupendes, que elles no eren farmacèutiques. No. Bueno, l'àvia de part de mare, la Mari Carme i la... Sí, la Rosa. I la Rosa Maria. Sí, la Rosa Maria. No, elles no van estudiar, sí, suposo que van estudiar al col·le, suposo, però després... Venen d'una altra època. Sí, exacte. Estudis superiors no van tenir, com dius, que venen d'una altra època. però, bueno, les dues sí que sempre doncs s'han espavilat i han... La veritat és que han marcat el seu camí dintre de les seves possibilitats. O sigui, les dues penso que són superespavilades i tot això, tot i que no tinguessin una base sòlida de coneixement, doncs això, no? Han seguit, han pogut fer el seu camí. M'agrada parlar de les àvies, a mi. De les mares també, però de les àvies molt. Què tens tu d'aquesta nissaga femenina? Què trobes? En què t'identifiques quan et mires de com ets avui en dia? A veure, jo penso que una de les coses que he tret, de la part de les meves àvies, és això, la perseverança i com el fet de perseguir o seguir el teu camí, tot i els obstacles, no? Aquesta perseverança, aquesta constància, aquesta constància. El que dic, seguir, seguir, seguir, tot i no queixar-se també. O sigui, tot i que passin 50.000 coses, tot i que no sigui un bon dia, tot i que... Doncs seguir, seguir, seguir, seguir, seguir. I seguir, seguir estudiant i seguir... Bueno, parlo en general, eh? És a dir, no només parlo a nivell professional, sinó la vida. A nivell vital. Sí, sí, sí. Llavors, tu tenies, bueno, tenies, venies de família de farmacèutics, ets la gran de tres, no? Un nen i una nena. Això marca, ser la gran? Sí. En el meu cas, jo penso que sí. O sigui, també, en el meu cas, crec que m'ha marcat bastant. O sigui, els meus pares, els dos són persones molt... Bueno, no treball... També treballadores, però no va dir molt... Que tenen molt marcades les coses. Llavors, crec que això també m'ho van inculcar des de ben petita i, clar, ser la germana gran indirectament també inclou una responsabilitat, que és ser la figura que els teus germans... Que ets una referent. Bueno, no sé si ets referent, no sé si ets referent per ells, però, vamos, que indirectament pot ser que ho sigui, sí. Que ho pots tirar cap aquí. Sí, sí, sí. Doncs acabes estudiant farmàcia, però per què et decides complementar amb dietètica i nutrició? La veritat és que no ho tenia clar, com qualsevol adolescent als seus 18 anys. Volia fer una... És a dir, no volia fer farmàcia com els meus pares, això que un poco rebelde, però sí que tampoc se tenia molt clar el que feia. Llavors vaig decidir, bueno, doncs mira, faig farmàcia, però a més a més faig aquesta nutrició, que és el que em diferencia una mica dels meus pares i penso que pot ser interessant la combinació de les dues disciplines. Però aquesta branca, aquesta disciplina, a casa teva no hi era. No, no, no que va. No, no, és més, quan vaig començar jo a estudiar a la carrera, vaig començar a implementar les coses que jo prenia a la facultat, van ser canvis, és a dir, que vam notar la diferència. Van ser canvis no sobtats, però sí que vam veure això, no? Coses que passàvem de fer en aquell moment, que teníem supernormalitzades, un exemple claríssim. Mira, posaré dos exemples que penso que també pot ser interessant per la gent que t'escolti. Ens escolta. Sí, per una banda. El primer és que la meva mare o el meu pare feien patades fregides quasi cada dia. És que estan boníssimes. Ja, estan boníssimes, però són molt poc saludables. Bueno, d'entrada, és a dir, un cop cada X temps, perfecte, però clar, cada dia, doncs no. Llavors, la vam passar de menjar patades fregides a complementar, per exemple, els segons plats amb verdura o patates cuinades d'una altra manera. Una altra cosa és que les patades fregides, nosaltres teníem una fregidora i clar, aquest oli s'ha de canviar. O sigui, l'oli s'oxida amb les coccions i quan s'oxida perd les seves propietats nutricionals que són boníssimes. Clar, els meus pares no el canviaven, aquest oli. Per costum. Clar, no el canviaven i això ja els deia, a veure, sisplau, canvieu-lo perquè no només perda l'oli perd les seves vitamines que són una part molt bona d'aquest oli d'oliva verza extra, sinó que, a més a més, és font d'acrilamides que és un declarat tòxic, cancerígen. Clar, clar. Però tot això se separa, no? Com el debat de les sarténs, no? Que si porten teflon, que si no en porten, que... O si hem de fer servir estris de fusta o de... Tot això, aquesta mirada també la poses? Sí, sense dubte. Clar, és que... És això, mira, medicina integrativa no és només... Potser això no ho he deixat del tot clar. No és només alimentació, sinó que és estil de vida. també és gestió de l'estrès, és el son, és el ritme circadians, és medicina integrativa, no? La integració de tot. I això no estressa una mica haver d'estar pendent de tantes coses? Però jo penso que no és... La idea és integrar-ho dintre de la teva rutina i també jo, això ho intento inculcar-ho molt a les meves pacients, arriba fins on puguis. O sigui, això no t'ha de portar a un estrès. Tot això, aquests canvis que fem són per la teva salut. Que si aquests canvis que fem tant genera l'estrès, prou, canviem. O sigui, no pot ser. Clar. En temes d'hàbits, deies, ritmes circadians. Això què vol dir? Que has de saber si ets de matí, de nit, llavors anar-te'n a dormir abans o no? Pot ser, sí. O sigui, la cosa és que, tot i que tu siguis de nit o siguis de matí, els horaris estan establerts d'algunes maneres. És a dir, la meva mare és clarament nocturna, però s'ha d'aixecar cada matí a les vuit i ha de seguir amb la seva vida. Per tant, sí que està bé conèixer els cronotips, que és així com es coneix, si ets més matutina o més de nit, però em refereixo més a saber, per exemple, quan menjar. És a dir, s'ha vist que, per exemple, si, i això hi ha moltíssims estudis i cada cop més, que dinant més tard de les 3 del migdia, aquest excés o aquest menjar s'acongula més en forma de greix. Per tant, una persona... Què em dius? Si ho faig cada dia! Clar, bueno, clar, una persona que vulgui, que vulgui intentar perdre pes, una recomanació que li faré quasi segur és menjar abans de les 3. O, per exemple, que ara està molt de moda el tema de la junta intermitent, també sopar més tard, també, bueno, ho dic així perquè és més... Sí, amb genèric, estem parlant amb genèric. Doncs amb greixa. Llavors, això seria adaptar-nos al ritme circadians. Ah, doncs mira, això tu tindré en compte, eh? Perquè, clar, els que treballem i acabem a les 3, bueno, hem de buscar estratègies, hem de buscar... Exacte. Hem de buscar estratègies. en la part de farmàcia, tu treballes a banda de tenir la teva desemprenedora i tenir la teva pròpia consulta, tu treballes també a l'oficina de farmàcia familiar i també tens una mirada una mica peculiar al voltant de què vol dir una farmàcia. Explica'm una mica en què creus que la teva mirada és diferent d'altres oficines de farmàcia. Bueno, la vostra farmàcia que també hem de tomar aquí. Sí, exacte. Doncs la nostra farmàcia és una farmàcia que jo considero que és molt assistencial. és a dir, que nosaltres no dispensem un medicament i s'ha acabat, no? Nosaltres, a banda d'explicar com es pren, quines interaccions pot tenir amb altres medicaments, possibles reaccions adverses, no només fem això, que això és el bàsic com a professió de farmàcia, que és segons el meu punt de vista, sinó que anem més enllà, és a dir, per exemple, us posaré un exemple perquè s'entengui millor. Les estatines, aquests medicaments que es prenen pel colesterol, una atorvastatina, per exemple, una cimvastatina, que és típiquíssim i això es veu cada dia moltíssimes vegades, uns problemes que donen a llarg termini o potser a vegades fins i tot avareix abans de l'any, donen problemes musculars, rampes. Llavors, a vegades, si no has prestatensió, pots caure en, doncs et poso, jo què sé, et poso un magnesi perquè actuï com a relaxant muscular i no estem atenent a que realment és aquest medicament el que està causant aquesta rampa. Aleshores, hem de buscar, torno al mateix, buscar què és el que ha causat aquesta rampa. Doncs la cosa és que les estatines, a part de disminuir la síntesi, la fabricació del colesterol endògene, és a dir, la fabricació del colesterol que fem nosaltres en el nostre cos, també disminueix la producció d'una coenzima, d'una molècula que està al cos, la coenzima CUDEU. Llavors, és aquesta disminució de la coenzima CUDEU la que causa aquestes rampes musculars. Per tant, una de les coses que fem nosaltres com a intervenció és, ostres, tu t'has de vendre aquesta estatina perquè ho necessites, però per entre això també, que ja se t'acabaran les rampes. Valtros teniu la farmàcia a Castelldefels, no? A Garraf? Sí, sí, a Castelldefels. Això és possible fer-ho en una societat tan canviant com la que tenim ara que la gent va i ve, o sí que és molt estable? Una farmàcia, diguem-ne, encara és d'aquells espais, sí que hi ha farmàcies que venen per internet, però diguem-ne, les que teniu oficina de farmàcia encara, és a dir, la venda per internet encara no ha explotat dins d'aquest àmbit tant. Jo penso que és essencial perquè nosaltres no estem venent alimentació, o sigui, no estem venent pomes, peres, estem venent medicaments. No només et poden curar en la salut, sinó que te la poden empitjorar si no es prenen de manera correcta. Correcte. Des del meu punt de vista és imprescindible fer-ho conèixer i que la venda de medicaments sigui feta per un farmacèutic o per un professional de l'àmbit farmacèutic. I quins són els errors més greus que cometem en general a la gent? Així en genèric, no coses concretes. Errors a la medicació? La hipermedicació, que és una cosa molt típica que es diu. A veure, jo penso, una cosa que veig, dos coses que veig molt freqüentment, és l'abús dels analgèsics, és a dir, prendre ibuprofenos o fins i tot en àntiums o no d'útils, medicaments així analgèsics com si fossin caramels sense pensar en l'impacte que tenen sobre el nostre organisme. Per exemple, dues coses que estan relacionadíssimes amb l'abús dels analgèsics és una, la gastritis, és a dir, la inflamació de l'estómac, que això ho té moltíssima, moltíssima gent i més ara amb tot l'estrès que portem, que això és una causa conegudíssima de la gastritis. No només això, sinó que, per exemple, també l'abús dels ibuprofenos i a mi em passava d'adolescent, dona mal de cap, és a dir, està superdescrit el mal de cap post-Aines, post-analgèsic d'aquest estil. Això seria un exemple i l'altre, la venda d'antibiòtics com si fos, moltes vegades ve gent a la farmàcia i et diu donem també un Tobrex, que això és un, no sé si et sona, que és un coliri que es posa per quan tens, no sempre, però per quan tens una conjuntivitis bacteriana o quan tens potser algun orzuelo que et pots posar al mussol, en forma de pomada i la gent no sap que la primera causa de mort a nivell mundial és la resistència als antibiòtics. A part que necessiten recepta, òbviament, i sense una recepta no es poden dispensar, és que la gent no és conscient. O sigui, primera causa de mort és la resistència, és a dir, que els antibiòtics no facin efecte. Això vol dir que si et poses un Tobrex quan realment no el necessites, quan el necessites de veritat, és que no et farà efecte. És que no et farà efecte i la bactèria et pot matar. O sigui, que fem coses amb caràcter preventiu quan no caldria, diguem-ne. Bueno, sí, també, exacte, sí, sí, sí. Que hi ha molta gent també que, bueno, que no per desinformació potser o per costum o per facilitat potser, no?, per accessibilitat també, doncs li agrada posar-se parxes. Això és generacional, també t'ho dic, perquè jo recordo quan era petita la moxicilina anava que... Per sort, ja no. que anava bé, eh? Vull dir, amb la meva generació era una cosa... Per sort, ja no. Clar, també era diferent la consciència que hi havia sobre l'impacte dels antibiòtics, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I el tema del... El tema del... Tornem a la nutrició. En el teu cas, ets bona cuinera o no? Això no té res a veure. Perquè a mi he mirat el teu Instagram, eh? que es diu... Ai, ai, ai, Conoce Teisana, barra baixa. Perquè ara parlarem d'això, de la divulgació, de la divulgació, que també és molt important. I t'he vist allà uns plats estupendos. Amb algunes coses que jo no sé què són, eh? El kimchi, per exemple, he hagut de buscar què era, eh? També t'ho dic, eh? Jo, clar, vinc de... No sé, de la col. I això de les cols del menjar fermentat oriental encara no el tenia tan integrat. Ets bona cuinera, que és la pregunta. A veure, no sóc cuinera d'Histeria Michelin, però sí que una cosa molt interessant que penso que es fa a la carrera de nutrició és que ens ensenyen a com manipular els aliments. O sigui, tenim una, dos, em sembla que dos assignatures que són de tècniques culinàries, que es diu. És a dir, que t'ensenyen a com tallar les verdures, a com cuinar-les, els canvis de peso, si t'ensenyen a manipular els aliments. Llavors, indirectament, tot i que no tinguis ni idea de cuinar, alguna cosa has d'aprendre. És que em preguntaves, no? És necessari? Ostres, jo penso que sí. És a dir, avui en dia hi ha moltíssimes receptes que es poden buscar per internet, però a l'hora de muntar plats, per exemple, si pensem, jo què sé, en el plat d'una persona que està a l'etapa de la menopàusia, doncs, i volem fer una estratègia que realment li millori la salut, doncs és interessant saber com combinar els diferents aliments, no? I que quedin bé i que estiguin bons, perquè una cosa és, vale, doncs, et menges el tomàquet, et menges això, però després se'ls ha de menjar a la persona i ha d'agradar, per tant, penso que és important, no necessari potser, però sí important. I això et ve de, bueno, una vegada les mares, però també hi ha pares molt cuiners, també hi ha pares molt cuiners. Ostres, doncs mira, abans que parlem de les àvies, les meves dues àvies són supercuineres, bueno, ara ja no cuinen tant, però eren supercuineres, sí, sí. Sempre ho dic en femení, perquè tot i que aquest és un programa feminista, és veritat que la cuina a casa, a casa, no els restaurants. Els restaurants està plena de xefs, homes, i últimament alguna dona, i en canvi a casa les xefs quotidianes són les dones. Ara està canviant, eh? El meu pare també cuina molt bé, la meva parella també està cuinant bastant i cuina molt bé. Bueno, per això està canviant, però bueno, jo per això preguntava, ho dic per contextualitzar, perquè et preguntava per les àvies. O sigui que de les àvies també has fet... I quin és el plat que més t'agrada a tu? Ostres, en general? Sí. Mira, a mi m'encanta el pa. Ah? O sigui, així d'alcohol, eh? Sóc supersenzilla, però és que m'encanta el pa. Sí, però si menges molt de pa, engreixa. Ostres, depèn, o sigui, molt de pa, home, si menges molt de pollastre, engreixa, no? Clar. O sigui, no és que sigui... És a dir, jo no sóc d'aquelles que diuen, no, fora el pan, però tampoc el mengen accés ni encoratzo que es mengen accés. I ara connectarem amb la teva part divulgadora perquè una de les coses en les... Bé, tu tens aquest canal, o sigui, a Instagram aquest canal que divulgues. Per què vas decidir divulgar això primer? I després parlarem del pa. Per què vas decidir divulgar? Perquè avui en dia és molt important la presència de les xarxes i a mi m'agradaria créixer a nivell professional i llavors estar a les xarxes era una... o sigui, supernecessari. Al principi em feia por perquè, ostres, no saps quina reguda tindrà, no saps si ho faràs bé, si t'encaixaràs, si encaixaràs, però al final un cop t'animes et llences, doncs penso que és important i necessari. I tothom moltes portes també. Sí? Per exemple? Per exemple, doncs jo, d'això si vols en parlem més endavant, però col·laboro amb una marca que es diu Doma. És una marca que treu productes suplaments per a dones menopàusiques, en transició menopàusica o postmenopàusiques i que a més a més no només això sinó que fa l'acompanyament de la dona en aquesta etapa. Llavors, gràcies a que jo tinc aquesta presència a les xarxes, doncs hem començat col·laborant a moda de... faig un vídeo ensenyant els seus productes i a més i ara una part del meu treball és recomanar o acompanyar aquestes dones donant consells de nutrició. Bé, doncs connectem per aquí. Algún consell per nutrició per les dones amb menopàusica com jo, per exemple? Algún consell? Així genèric, eh? Mira, doncs una cosa que em trobo molt també a la meva consulta és que em descriviu moltes la falta de sacietat o els antulls, los antojos en castellano, sobretot a mitja tarda després de... quan arriben a casa a l'hora de berenar a les set, per exemple, abans de fer el sopar em diuen és que moro de gana i em menjo... No sé, no... Una vaca, diria jo. Sí, mira, això m'ho diuen moltíssimes dones. Sí, una vaca, diria jo. O també després de sopar diuen és que començo amb els fruits secs i no paro. Això és una frase que es repeteix moltíssimes vegades. doncs, un consell que diria seria estructurar els plats perquè siguin més sacians. Un altre consell més pràctic, no? Incrementar la proporció de proteïna. La proteïna als ous, el pollastre, la carn, les llagums... Incrementar aquesta proporció perquè t'aporti més sacietat. Ah, mira, t'anem amb compte. El sucre també diuen que és un anemic... Sempre, però amb la menopausa. Sempre, sempre. El sucre amagat. Sense... Mira, exacte, d'això en parlo molt jo perquè és una cosa fonamental no només en la menopausa sinó en totes les etapes de la vida que penso que és necessari conèixer els aliments o sigui, els ingredients de les etiquetes alimentàries perquè l'indústria alimentària és molt llesta i ens posa diferents ingredients que són hiperpaletables que el que fan és que tu tinguis més ganes de consumir-los. Per tant, no sé què... Això, el sucre amagat, no? Per tant, és molt important ser conscient d'aquest sucre amagat i saber identificar-lo per no comprar aquests productes. Dins de la... Per exemple, per exemple, el queixup que té sucre o el vinagre de Módena... No, no, és que sense anar més lluny, o sigui, quan vas a comprar per exemple un pot de tomàquet el típic amica de casa ens compraven el Solís. Sí, bueno... Us animo a que mireu l'etiqueta del tomàquet Solís i mireu quanta quantitat de sucre té una cosa que no hauria de ser més que tomàquet sal i potser no ser aigua o... És que no hauria de portar sucre. Déu-n'hi-do, eh, aquestes coses. Parlem de la teva faceta divulgadora, que aquí has tingut algun ensurt, eh, però ensurt que a més a més em servirà per parlar d'això que m'agrada molt que és que et van copiar i això va fer que un vídeo teu fos viral un vídeo, atenció a les persones que ens escolteu que parla que el pa s'ha de menjar prèviament congelat i després torrat perquè el midó és resistent, o sigui, perquè el pa ens faci aprimar en lloc d'engreixar. Ho he dit a lo bruto, ho he dit a lo bruto, ho he dit a lo bruto. Sí, la cosa va ser, bueno, clar, jo vaig parlar del pa d'una cosa que és molt quotidiana i llavors la gent li va causar interès. Aquest vídeo s'ha de fer viral, viral, viral entre cometes, i va fer això que literalment una noia agafés les meves mateixes paraules i me les copiés en un vídeo com si hagués sigut idea seva. Sí, sí, de veritat, però bueno, jo vaig fer ja el meu vídeo explicant, reivindicant la teva autoria de la idea que no és que sigui una idea exactament teva però a tu t'agrada aprofundir en les coses. Llavors, explica'm com arribes aquí, per exemple, en aquest cas i després ens expliques per què el pa s'ha de menjar d'aquesta manera. Clar, és que és això, no?, que darrere de cada vídeo hi ha moltíssimes, no hores, bueno, sí, sí, és que a vegades hores de feina perquè és això, no?, que jo, per exemple, agafo inspiració de coses que em diuen a la farmàcia o de coses que jo trobo a la meva consulta o de llibres o del màster o del, no sé, qualsevol lloc, no?, però clar, tot això després no em quedo aquí perquè pot ser que sigui així, pot ser que no, pot ser que s'hagi malinterpretat, el que faig és evidència científica, o tots, no?, els que pugui, els que trobi, els que em semblin interessants i m'ho estudio, realment entenc el perquè, l'arraó de darrere. Correcte. Sí, sí, i després clave. És una cosa només, el que deies abans, perquè dins de la teva faceta també és divulgar contingut de qualitat. Sense dubte, sense dubte. Que és un àmbit aquest que abans dèiem que hi ha de tot. Exacte, sense dubte. I el pa, aquesta cosa del pa, explica'ns primer per què hem de menjar el pa així. A veure, va. Ja sé que ho has explicat molt, però ens ho expliques aquí a les heroïnes. És a dir, hi ha diferents maneres de menjar el pa. Jo em refereixo a fer aquest mètode quan estem parlant de pa blanc o pa integral, és a dir, que porti el blat. Perquè després hi ha, jo què sé, el pa torrat ja no el pots fer així. O hi ha opcions de pa que són en forma de crackers, per exemple, que estan molt bé i que no s'ha de fer així. Però bueno, en aquest cas... El pa de tota la vida. El pa de tota la vida, exacte. El pa de tota la vida. Una bona estratègia per fer-lo més resistent a la digestió i que, per tant, entre cometes no engreixi tant, és prèviament congelar-lo perquè aquestes molècules del pa es tornin inaccessibles a les enzims, a les personetes que l'intenten absorbir i després es torna per fer-lo encara una mica més difícil d'accedir. D'aquesta manera, passem d'un pa que és completament accessible, és a dir, que tal qual entra ja es comença a digerir i pot ser que arribi més ràpid en sang i per dir-ho de forma marketingiana ens engreixi més, a un pa que és quasi inaccessible i podríem dir que tal qual entra tal qual surt, entre cometes. És com si no haguéssim menjat pa. Així dit, de manera molt superficial. Molt superficial. Però, bueno, en tot cas, el midós d'ultra resistència que és una de les coses que últimament es parla molt en nutrició. Sí. No només amb el pa, també amb la patata correcte. enfriada, no? Refredada. Ai, quin catanyol que m'ha sortit ara. refredada o albunyato. És que també és això, no? Jo, clar, es parlava molt del midó resistent en la patata i en albunyato, però jo vaig dir, ostres, el patam és un aliment que es pot fer, per què no en parlem? O l'arròs, tot el que sigui carbohidrat, és a dir, tot el que sigui que tingui aquest midó disponible, es pot fer. O sigui, no cal que sigui això, patata o bunyato. No sabia que l'arròs es congelés. Es pot fer, sí. En venen congelats, clar. Sí, sí, sí. O sigui, no cal congelar-ho, simplement, per exemple, tu el bulls, el guardes de la nevera en comptes de consumir-lo de forma immediata i el dia següent l'escalfes una miqueta perquè estigui tevi. No molt, no molt. No, perquè llavors si el tornes a escalfar molt, tornem a l'estructura original que és més accessible. Però si tornes el pa, sí que l'escalfes molt. No, clar, això no ho he dit, s'ha de controlar la temperatura. Una cosa que no he explicat i podem aprofundir una mica si ve de gust és que quan es torna també es forma un altre compost que es duen melanoidines que es tornen en fibra prebiòtica. Bàsicament, el que deia abans que l'estructura encara es torna més inaccessible és un dels motius per això. Que s'ha de torrar una mica. Exacte. Però una mica, no allò negre, sinó una mica. No, perquè llavors, a part que deixa de ser saludable perquè es pot formar acrilamida que és un cancerigen declaradíssim, a part d'això perquè podria tornar a la seva estructura original i llavors no en serveix de res. Déu-n'hi-do, has de pensar en moltes coses. S'ha de pensar en moltes coses. Perquè dius, mare meva, al final, no? Això que et preguntava, i els nous aliments, el kimchi, aquest tipus de coses i els suplements que em deies abans, això s'ha de prendre tot bé. Estan molt de moda els suplements ara? Els suplements o els nous aliments? De les dues coses. Va, comencem pels nous aliments. Els nous aliments. Nous aliments no és que siguin nous, sinó que en la nostra cuina ara també és veritat que hi ha algunes reivindicacions de dir que a Catalunya tenim escudella i no cal que fem realment tot el dia. Exacte, sí. Saps què vull dir? Sí, exacte. Però sí que estem parlant, per exemple, del xucrut, o sigui, dels fermentats, els probiòtics. Sí, per exemple, a mi m'agrada, és a dir, jo soc molt de, això, reivindicar els nostres aliments, la nostra terra. A més, això és importantíssim perquè també canvia la composició dels aliments en funció d'on es cultivi. Això també és molt important. però, bueno, el que anava a dir és que també em sembla interessant agafar aliments que potser no són propis nostres per les seves propietats nutricionals. Per exemple, ara està molt de moda el que deies dels probiòtics. Doncs, el kimchi, el kimchi és que és probiòtics directament, és com si et prengués un suplement. O sigui, aquí, per exemple, el probiòtic més conegut és el iogurt. Clar. El iogurt és un probiòtic i és boníssim. O sigui, és boníssim. però, si podem ampliar aquesta llista de probiòtics amb més aliments, per què no fer-ho? Potser no cal cada dia, potser no en totes les persones, però si estem fent alguna estratègia nutricional d'aquell que hem estat, per exemple, hem passat per helicobacter pylori. Hem fet una tanda d'antibiótics bestial perquè el tractament per aquesta... És mal així. És correcte. Doncs, per reboblar l'intestí, a part de prendre suplements de probiòtics, una bona estratègia és incorporar el kimchi, per exemple. Per no haver de prendre de tants complements. I tantes pastilles. Correcte. Que es diuen, no? Sí, sí, sí. Perquè, amb el tema alimentació, per tu, el plat perfecte, quin seria? El plat d'Oxford, que es diu? Ah, o sigui... El d'Oxford és el que es divideix en parts. Correcte. Bueno, clar, és que jo la teoria me la sé tota, i després ja practiques una altra cosa. Sí. Aquí riem amb la Eli, la nostra tècnica, oi Eli? No, ara, fora bromes, quin és per tu, diguem-ne, un plat? És una distribució. Una distribució correcta. Doncs jo el que utilitzo molt, la veritat, és el plat d'Oxford, però... Per les persones que ens escolten que no sapien què és. O Harvard. Harvard, eh? Meina, meina, meina. El plat de Harvard. Perdó, perdó, perdó. Sí, sí, sí. Doncs utilitzo l'estratègia, el recurs aquest del plat de Harvard perquè realment és una estratègia fàcil de seguir i que gent que necessita estructurar els menjars, doncs està realment bé. Què vol dir? Un quart de proteïna? Un quart de verd? Sí, jo ho adapto. No, jo ho adapto. O sigui, també depèn de la població. Sempre s'ha d'adaptar al context, però jo el que... Generalment, per la meva població, per la gent que tinc en consulta, perquè al final és gent... Moltes dones que són... que estan a la perimenopausa i menopausa i que necessiten... Bé, més proteïna. Per exemple, d'entre altres coses, doncs el que fem és la meitat del plat ha de ser verdura, una mica més d'un quart ha de ser proteïna i la resta ha de ser carbohidrat. I una pregunta que em fan molt... Ostres, però el carbohidrat el mantenim? No l'eliminem? I si vull perdre pes el carbohidrat també el deixem? A veure, clar que sí. O sigui, si tu treus tota la part del carbohidrat, realment, tu podrías seguir aquesta dieta per sempre? O sigui, la meva idea no és que sí que podem adaptar-ho de forma puntual, però la meva idea és ensenyar a menjar que aquesta dieta sigui de per vida i que t'aporti salut a llarg termini. I a part una altra cosa, i això ja ho dic perquè quedi aquí, per metabolitzar greix, per cremar més greix, necessitem carbohidrats, si no els nostres enzymes del metabolismo. És a dir, la ximaneia que crema greix és que no s'activa. Clar. I el tema del gluten, que a vegades és molt polèmic. Sí. Però hi ha gent que s'atreu el gluten i no caldria, i hi ha gent que se l'hauria de treure i no ho sap. Clar. A veure, qui és celíac s'ha de treure el gluten? Això no hi ha cap mena de dubte. Llavors, què passa? Últimament, s'està detectant molt la sensibilitat al gluten no celíaca. Això vol dir que reacciones de manera exagerada a una proteïna com és el gluten que no hauries de tenir-li al·lèrgia. Llavors, clar, això té un baix diagnòstic. És a dir, no es diagnostica tant com s'hauria de diagnosticar. Aleshores, què passa? Que hi ha gent que reacciona de manera exagerada, com deia, al gluten i li causa hipersensibilitat, hinchazón, que es diu en castellà, la inflamació intestinal, diarrees, flatulències, el que sigui. Llavors, des del meu punt de vista s'hauria de valorar en cada cas individual si hi ha o no hi ha aquesta sensibilitat al gluten. Perquè pensem també que si ens retirem al gluten quan no cal, estem perdent molts nutrients. És a dir, el que es discuteix a les xarxes o a la comunitat científica és que el gluten pot comportar-se com una proteïna pro-inflamatòria que desencadena una reacció en contra d'ella i llavors causa inflamació i causa tots aquests símptomes que ja escric. Però per això dic, s'hauria d'avaluar de forma, des del meu punt de vista, individual si hi ha aquesta reacció o no la hi ha. O no hi és, però no treu tal perquè sí, diguem-ne. Això és com el de prendre del suplement perquè sí. Clar, no, perquè ja us dic, els aliments que porten gluten, no el gluten en si, sinó els aliments rics en gluten si no consumsim aquests aliments. I el futur on et veus? El futur on em veig. El futur què vol dir? Cap a on t'agradaria? El futur pròxim, el futur... No ho sé, cap a on t'agradaria? Cap a la divulgació que ho estàs fent, cap a la farmàcia que també ho estàs fent, cap a la part de notícia integrativa que també ho estàs fent? A mi m'agradaria seguir amb la meva consulta, jo vaig començar la consulta fa potser un any i mig o així, però no deixa de banda la farmàcia. El que estic fent ara m'encanta. M'encanta. Perquè la farmàcia què t'aporta? La farmàcia que m'aporta. Doncs, el contacte freqüent amb els pacients i veure les millors... Tu recomanes una cosa i la millora és el dia següent o el feedback aquest és el dia següent. I també el fet de poder recomanar coses, el que deia al principi de les estatines, trobar estatines, cimbastatina pel colesterol, simplement afegint aquesta codeu ja veus molta millora. A mi m'agrada poder fer aquests petits canvis de manera més directa. m'agrada molt la recomanació, l'atenció farmacèutica m'agrada molt i, bueno, això m'agradaria créixer a nivell professional, que la meva consulta arriba amb més gent per poder ajudar la major quantitat de gent possible i així seguir com estic. Sí que m'agradaria, mira, una cosa que penso sempre, que el punt on m'agradaria arribar seria poder dedicar-me a estudiar sempre. Sí? Sí. O sigui, jo què sé, dedicar-me a fer de tant en tant alguna classe, alguna classe de professionals o xerrades i així que em permetin que el meu treball sigui estudiar. Sí? T'agradaria investigar? No. Investigar crec que no. Perquè a la carrera quan fèiem coses de l'abulatori jo no era fan. No eres gaire. No, no, no. Sí, però ara quan estudies, estudies més farmàcia o estudies més dietètica i nutrició? O les dues alhora? Estudio, m'agrada molt estudiar coses de nutrició però amb mirada de farmacèutica perquè penso que, m'agrada molt entendre els mecanismes d'acció, és a dir, el de sempre, no? Perquè aquesta molècula fa aquest efecte sobre aquesta diana en aquesta població. Val. I per què la menopausa ha sigut un tabú molts anys? Sí, correcte. moltíssim. Sí, sí, tant. Sí, sí, fins fa poc. Tu ets molt jove encara que t'hi dediquis una mica en aquest àmbit però jo què t'ho puc dir? La menopausa fa de malparlar que deien les àvies, no? I en canvi ara per sort s'està posant mirada. Jo sempre dic que en altres cultures les dones menopàusiques són les àvies amb ve baixa de la tribu. Vull dir, les dones amb... Sí, sí, sí. No, no, sí que és... Amb autòrites, no? Fa poquíssim que se'n comença a parlar i tot i així penso que encara queda molt per fer conèixer, per també fer veure a la població, no només a les dones. Perquè també penso ara una cosa que estic pensant és que s'està donant a conèixer molt i es parla molt de la menopàusia però enfocat a les dones, no? Penso que potser s'hauria d'obrir una mica l'espectre de població. És a dir, que jo penso, eh? Potser m'equivoco o simplement és una opinió meva. Perquè, bueno, als homes no se li diu menopàusa. No, no, no, però vull dir... És a dir, que hi ha molts canals de xarxes socials de divulgació i que divulgació sobre la menopàusia però que penso... Van adreçats a les dones. Clar, clar, exacte. Bueno, jo crec que el canvi cultural que els homes escoltin això costa una mica més, eh? Vale, sí, segurament. O sigui, sí, sí. Però per això dic, no? Que potser el pas més potser serà ampliar una mica més el públic. Cap aquí. Penso, penso. I tu com a divulgadora això ho veus o és allà difícil? Sí. Perquè la gent que et segueixi a tu és gent jove, bàsicament. Bueno, hi ha tot, eh? Gent jove i també tinc... És que per això tinc moltes noies, bé, dones que em segueixen que estan en aquesta etapa perimenopàusia, menopàusia... Sí, també parles de coses que m'ha semblat molt curiós explicar-ho, allò dels anticonceptius i la xia. Ah, sí. Em va semblar importantíssim explicar-ho perquè ara està molt de moda a les xarxes socials doncs prendre la xia com a esmorzar o com a... bueno, incloure el puding de xia a la dieta. I em va semblar molt important explicar que si tu prens el puding de xia juntament en realitat amb qualsevol fàrmac ja siguin anticonceptives ja sigui un medicament per la hipertensió sigui el medicament que sigui com que aquesta xia una vegada entre l'organisme s'infla crea com una espècie de moc perquè ens entenguem que pot atrapar aquesta pastilla i pot fer que la seva absorció i per tant l'efecte d'aquest medicament sigui inferior. en el cas de les anticonceptives s'han descrit casos d'embaràs Mare meva Clar, sí, sí és que per això que per això dic que s'ha d'individualitzar i contextualitzar és a dir que no perquè ho haguem vist a les xarxes que no sé l'omega 3 és bueníssim ostres, però no sé depèn perquè si una persona pren no sé m'invento venga cada dia peix blau m'estic inventant potser no li cal i fem l'efecte contrari al desitjat Sí, però bueno vols dir que això s'enta malament llavors? Bueno, per exemple pot donar diarrees en accés a l'omega 3 i jo tinc una pacient que li vaig donar a l'omega 3 una mica alt perquè està embarassada volien prevenir la dermatitis atòpica i en accés li va donar diarrees i vaig haver de reduir la dosi Mare meva Resum, hem d'anar a consultar algú que ens ho expliqui que ens ho expliqui que ens ho expliqui Doncs entrem amb les dones amb història perquè m'aproposes una dona molt interessant Doncs sí Que és la Laura Herrera Rodríguez Sí Científica destacada a l'àmbit de la bioquímica i de la biologia molecular amb una trajectòria molt centrada en l'estudi del metabolismo relacionat amb l'obesitat i la diabetis Que no n'hem parlat de l'obesitat No, no n'hem parlat Però ara en podem parlar una mica Bé, no m'ho explicar primer què és la Laura Herrera Rodríguez Ella va néixer a Madrid tot i que actualment resideix em sembla que a Eivissa Es va lliçenciar en química l'any 99 i es va doctorar el 2004 a la Universitat de Barcelona Va estar a la Harvard Medical School i actualment és professora agregada de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB que és on tu has estudiat Sí Ha sigut professora teva i lidera un grup de recerca especialitzada en el metabolismo en l'obesitat i malalties associades Ella ha rebut diversos premis com ha destacat diríem el For Women in Science de l'Oreal Unesco el 2013 i altres que per mi són impronunciables EFS de Lili Fundació Mersalut entre altres El que sí que volia destacar és que ella sempre amb les entrevistes que ha donat ha sigut una dona que a més ha aixecat molt la veu per explicar que falten referents femenines a la ciència que hi ha poca visibilitat de les investigadores que són dones i que són líders d'equip i que és important i fonamental que les nenes i adolescents vegin que poden ser científiques innovadores i que hi ha camins possibles trencant estereotips que encara hi són encara hi són per què has triat la Laura? Herrera Rodríguez Sí, he triat la Laura perquè jo la vaig tenir de professora a primera carrera i només entrar jo no la coneixia de res només entrar a mi em va impactar va explicar una mica la seva trajectòria professional que havia estudiat el postdoctorat a Harvard que Holín és una universitat de moltíssim renom i això va explicar una anècdota que puc explicar si vols i és que ella estava fent això el postdoctorat estava investigant ara no recordo en què i ella havia fet un treball excel·lent i el professor o la persona que estava encarregada d'aquest grup de recerca va dir vinga, expliqueu-me els resultats que he obtingut i expliqueu-me una mica com va i ella en aquell moment no era no volia denotar o no volia no sé explicar la seva la seva per no jo què sé per no anar a sobre exacte sí, exacte i un company seu que ho havia fet segons ella malament que potser no era de 10 sinó que era de 5 doncs va dir jo ho va vendre molt bé i ho va vendre molt bé i ella va pensar ostres, però si jo he fet moltíssim millor per dins i explicar-nos això va dir heu de creure en vosaltres i heu de encara que heu de fer-vos valer o sigui heu de fer tot allò que esteu fent doncs això explicar-ho amb la seguretat que es mereix que teniu l'autoritat per fer-ho correcte sí, exacte llavors a mi això em va marcar molt a part que ella com a professora em va encantar o sigui jo vaig aprendre moltíssim d'ella i de fet més endavant la vaig tornar a tenir a una altra assignatura em va tornar a encantar i l'any passat quan vaig fer el treball de recerca li vaig demanar que si podia ser la meva tutora perquè el meu treball de recerca anava enfocat una mica per la seva de recerca i va ser boníssima ella és que a mi m'agrada molt aquesta mirada perquè és veritat que les dones en parlem molt que costa trencar el síndrome de la impostora mira sí però jo pensava que això era més la meva generació no, no a mi també em passa a la vossa generació també passa a mi em passa cada dia mare meva doncs això s'ha de superar s'ha de superar i s'ha de tirar endavant ella ha fet una cosa més molt interessant que és enfocar les coses transmetent que la ciència no només investiga o estudia en aquest cas cossos no o mitjans per sanar sinó que també transforma vides no que la ciència és un mecanisme de transformació de vides de fet treballar temes com la diabetes i la obesitat transforma vides i el metabolismo en aquest sentit tu vas fer el teu treball final de carrera de final de carrera sí sobre què el vas fer jo vaig voler crear el que li vaig dir la dieta definitiva per al tractament de la pandèmia de l'obesitat vaig voler crear això la dieta definitiva i quina és bueno així resumida ostres o quatre claus que a tu semblarien importants quatre claus doncs una dieta que és de baix index glucemic és a dir que no dispara els nivells de sucre en sang de manera que es agrada de forma pràctica reduir el sucre i prioritzar aliments que siguin integrals per exemple o les llagums o això que dèiem del pa congelat i després torrat després que aportessin sacietat omega 3 també molt important com a antiinflamatoris que sigui rica en antioxidants i molècules antiinflamatòries perquè l'obesitat no és només tinc excesso de grasa no o sigui hi ha canvis a nivell intern que tenen molt a veure amb la dispara o sigui amb els mecanismes d'inflamació que estan disparats i que això genera també neuroinflamació és a dir que hi hagi menys ansietat que hi hagi menys control sobre el que es menja per tant molt enfocat a controlar això la inflamació i els sistemes d'oxidació llavors com deia carbohidrats que es diuen de baix index glucemic omega 3 dieta rica en fibres vegetals és a dir, verdures fruites i també prebiòtics i probiòtics també molt important va ser la diferència mira, molt fàcil el probiòtic és el bitxo viu la bactèria viva i el prebiòtic és l'aliment que jo li dono perquè creixi la bactèria al meu organisme i això amb alimentació en què es tradueix? amb ioguri per exemple el iogur seria el probiòtic que té les bactèries vives i un prebiòtic seria menjar-me per exemple la pell de la poma que té fibra que es diu fibra prebiòtica jo no m'agrada la fruita bueno un altre exemple els espàrrecs els espàrrecs són super rics en una fibra que es diu inulina que això alimenta les bactèries del teu tracte intestinal i regula en realitat tot l'estat d'ànim la inflamació el control de la sacietat el son tot tot és que tot el que expliques és super interessant no m'estranya que t'agradi la teva feina és que m'encanta no sé si es nota però sí que es nota i amb la part divulgativa i amb això acabem aquesta fase bueno havent recordat que m'ha agradat molt la Laura Rodríguez espera que li he canviat el cognom i no potser la Laura Rodríguez li he dit el segon cognom que no passa res que el cognom de les males sempre és molt important també ella va ser referent mira anava a preguntar una cosa però pregunto aquesta ella va ser referent hi ha moltes dones referents en el món de la farmàcia o hi ha poquetes és un món molt masculí ostres no jo penso que sí a veure jo clar referent per mi jo segueixo molt a dones potents en aquest àmbit que es troben que les trobo per les xarxes socials o que han escrit llibres al respecte i d'altres i jo penso que sí que és més un món de dones que no almenys referents per mi sí sí doncs amb això entrem amb el toc final home que aquí és on pots dir aquesta recomanació que et vaig demanar perquè clar jo veia mi libro com el com diu aquell que és un llibre per la menopausa sí i em vas dir a veure si l'he trobat et vaig dir t'ho dic sí digue'm-ho digue'm-ho és no tret un menopausa això sí de la Marta Mercè ara que ve a Sant Jordi ah si algú me vol regalar algun llibre així ho diguem està molt bé a mi em va agradar molt i penso que ho va explicar tot de manera molt clara molt directa i una cosa que vaig veure és que pensava més o menys igual és a dir jo pensava o tinc el mateix pensament que ella amb aquest tema s'ha de canviar molt la nutrició en les etapes de la vida en general te parlo de jove de gran jo penso que s'adapta sí i homes i dones també tenen molta diferència o no sí sí sí i tant i tant i tant ara ja no sé si tu una altra entrevista ara ja no em dóna temps quan vulguis no sé que em desenvolupis això no et dono idees per parlar al teu canal divulgatiu perquè m'agrada molt vinga quatre preguntes ràpides per acabar de conèixer-te a tu què t'agrada més parlar en públic o escriure en privat parlar en públic i sempre música o amant del silenci música i amb allò que dèiem d'estudiar de matins o de nits de nits més productiva de nits sí platja o muntanya platja i llibre en paper o digital paper sí tot i que vas aquí tot i que ets dona de noves tecnologies però jo paper sí sempre paper cafè o te per començar el dia i què esmorzes va vaig variant però mira un exemple que poso que faig molt és iogurts naturals sencer amb puding de chia o chia molta o lli molt fruita de temporada i fruit sex o granola vaig variant i amb això aguantes tot el matí i tant i t'animo que ho provis perquè tu també puguis aguantar sí sí bueno i allò de menjar cinc vegades al dia és un mite o no és una cosa que des d'alguna vista molt desfassada quan parlem de l'edat adulta nens és una altra cosa però està desfassadíssima super si haguessis de ser un personatge de pel·lícula què series protagonista o secundari amb carisma a veure secundari amb carisma protagonista protagonista jo crec tu prota això m'agrada dones el poder i el líder i prefereixes això ja ho sé perquè fas part del que no ho hem dit que prefereixes fer esport que veure'l des del sofà o també t'agrada veure'l bueno també m'agrada però jo sí sí si vull fer esport el faig doncs vinga última pregunta perquè em sembla que si no l'Eli ens dirà que ja estem acabant tot i que ens queda un minut tele sorpresa inesperada o regal ben triat sorpresa inesperada i si poguessis sopar amb qualsevol persona viva o morta amb qui seria ostras quina pregunta és que clar ostras no ho sé no ho sé no ets mitòmana no tens ningú així que digués en Cleopatra en Cleopatra mira aquesta m'agrada per exemple en Cleopatra m'agrada moltes gràcies moltes gràcies Carlota ha estat genial ha estat genial ens ho hem passat molt bé gràcies Eli Arjona pel suport tècnic com sempre i gràcies a qui ens escolteu per ajudar-nos a conèixer heroïnes quotidianes allà on potser no les aniríem a buscar mai recordeu com sempre dic que estem al segle de les dones però queda molta feina a fer aquí seguirem fent xarxa i podeu recuperar l'entrevista també en podcast a Ràdio Molins de Rei i a les plataformes de podcasting seguim notícies en xarxa no les aniríem a fer