episodis

Programa on les protagonistes són les dones de Molins de Rei i comarca, dones que tenen coses a explicar, experiències a compartir, reflexions a expressar. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. // Amb Bego Floria.

Introducció i context Programa d’entrevistes “Heroïnes Quotidianes” amb una conversa profunda amb Genoveva “Beba” Català Bosch (Molins de Rei), activista social i cultural, presidenta (2019–) del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Temes principals: memòria antifranquista, feminisme i drets de les dones, democràcia local, cultura i patrimoni, i el record i l’obra de Teresa Pàmies. "Qui perd els orígens perd identitat" — (Raimon) una idea que vertebra bona part de la conversa. Orígens i valors familiars Família pagesa amb fort arrelament a Molins de Rei; transformació econòmica familiar de la pagesia al comerç del planter, fruita i verdura. Referents clau: la mare (Remei) i la tieta (Maria), dones de postguerra, treballadores del tèxtil, que van sostenir la família en moments duríssims. Valors transmesos: cura pels altres, resiliència i discreció (elles sempre al final). "La mama i la tieta són dues persones amb una." "Sempre ens prioritzaven." Despertar polític i educatiu Als 16 anys (1970), Beba inicia feina i estudis nocturns; entra en contacte amb activisme i política local (de Bandera Roja al PSUC i després ICV). Experiència teatral juvenil amb poesies de Salvat-Papasseit i altres, com a pas de la infantesa a una adolescència "madura" treballadora. Educació segregada fins a l’estrena de l’Institut Lluís de Requesens i accés al batxillerat nocturn. Referents femenins que marquen Mare i tieta Dones fortes, amb històries de malaltia, guerra i sacrifici; model de fortalesa quotidiana. Doña Carminha Domínguez (mestra) Mestra peculiar, exigent i presumida, que va sembrar l’ambició de conèixer i trencar el destí únic del “casar-se”. Feminisme local i salut sexual i reproductiva Als 80, el Grup de Dones pacta amb l’Ajuntament la creació d’un Centre de Planificació Familiar: projecte, materials i protocol elaborats pel col·lectiu i executats pel consistori. Context nacional: campanya d’anticoncepció (conseller Ramon Espasa) amb visibilització de preservatius i diafragmes; polèmica social però pas endavant històric. Democràcia i representació: avanços i assignatures pendents Contrast entre dictadura i societat democràtica: canvis innegables (drets civils, autonomia de les dones: compte bancari, cotxe, etc.). Malgrat l’eclosió de dones a l’esfera social i cultural, els punts de decisió continuen essent un repte: paritat real encara incompleta. Memòria local: primeres juntes plenes d’homes; avenç cap a juntes paritàries al Centre d’Estudis; debats sobre nomenclàtor femení i memòria. Cultura i territori: el Centre d’Estudis del Baix Llobregat Missió del Centre: recerca, difusió del coneixement, dinamització associativa, gestió de serveis (visites de la colònia Sedó, centre cívic Mas Lluí, jornades i escoles d’estiu). Viratge cap a l’audiovisual i al llibre electrònic interactiu; projecte de recerca sobre lideratges femenins al Baix Llobregat. Governança: junta paritària, impulsada per una mirada feminista consolidada i l’herència de lideratges com Conxita Sánchez. Música que marca (Raimon, Rosalía, Rosalén) Raimon — “Jo vinc d’un silenci”: memòria del concert al Foment en silenci el dia de l’execució del “Xiqui”; símbol d’antifranquisme i identitat. Rosalía: fenomen trencador que connecta textos medievals i estètica “poligonera”; “El mal querer” com a al·legat contra els maltractaments. Reconeguda com a Baixllobregatina de l’Any (2018). Rosalén — “La Puerta Violeta”: himne de sortida de la violència masclista i banda sonora personal per a Beba en la seva jubilació. Heroïna amb història: Teresa Pàmies Escriptora, activista i periodista; testimoni de guerra, clandestinitat i exili (Cuba, RD, Praga). Premis: Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or al Mèrit Artístic, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Obres clau: Testament a Praga, Quan érem capitans, Amor clandestí. Relació amb el PSUC i amb Gregorio López Raimundo; mirada incisiva sobre masclisme, desigualtats i pobresa. Connexió personal de Beba a través de la cosina Roser Escofet, lectora infatigable i lliurepensadora, que li fa descobrir Pàmies i li transmet el fil invisible de la memòria feminista. "No som úniques a la història, però totes tenim una història singular que explicar." Actualitat amb perspectiva de gènere Camí de Sant Jaume, “amable, segur i lliure” per a dones Impuls des de Logroño d’un protocol de seguretat i acompanyament per a pelegrines; més dones arriben a Santiago que homes; focus en prevenció d’agressions i formació d’albergs. Museus i dones invisibilitzades El MACBA i altres museus treballen per rescatar artistes oblidades pel relat patriarcal de l’art (ex. Rosemary Castoro), amb un canvi de cànon necessari i tardà però imprescindible. Idees clau Memòria i identitat: l’arrel local i la memòria antifranquista com a brúixola cívica i cultural. Feminisme pràctic: de la planificació familiar a la paritat i la visibilització de lideratges femenins. Cultura com a servei públic: recerca, patrimoni i audiovisual per arribar a més persones. Relats que restitueixen: Teresa Pàmies i les veus femenines que completen la història.

Música i docent, és una dona amb grans inquietuds que ens ha inspirat amb reflexions interessants, com el paper de les dones compositores al llarg de la història i els lligams de la música, l'educació i la literatura. Hem aprofundit en l'etapa del romanticisme, en perquè costa recordar noms de dones compositores, de la influència en la seva vida de Gustav Mahler i la serva relació amb Dostoievski. A la secció "dones amb història" hem recuperat la vida d'Alma Mahler, pianista, compositora i pintora, de gran influència en l'època malgrat ser les seves obres poc conegudes en aquell moment. Programa 1. Edita: Bego Floria.