Cris Alonso López, salut mental i soledat no desitjada, camins d’inclusió i esperança

Aquí comença Heroïnes quotidianes, un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren a l'art de la vida. Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Cris Alonso López, psicòloga i educadora social, especialista en salut mental. A veure si ho dic bé tot, eh? I que actualment, que això m'interessa molt perquè després en parlarem, estàs investigant la soledat no desitjada, investigant dins del teu doctorat, que estàs fent, un tema que em sembla superinteressant i que després parlarem, que és la soledat no desitjada dels joves immigrants en situació de viure al carrer, de sensellarisme, que es diria sensellar, i com utilitzen l'espiritualitat entesa en un sentit ampli com a element de protecció. Exacte. Em sembla un tema molt innovador. Doncs moltes gràcies. A mi també m'agrada molt el tema. La veritat és que per fer una tesi t'has d'enamorar una mica del tema, així que jo de moment sigo en mi fase d'amorio. Estàs enamorada. Després en parlarem una mica, però anem a parlar de qui és la Cris. Primer, primer comentar-vos que la Cris és de Vallirana, molt a prop d'aquí de Ràdio Molins de Re, que és on fem aquest programa, i per tant de la comarca del Major Bregat. Tu ets Vallinar... Què es diu? Com es diu? Valliranenca. Valliranenca, de sempre, de tota la vida. Sí, sí. Nascuda a Vallirana, i bueno, els meus pares fa molts anys que estan a Vallirana, així que sí, sí. Estàs allà estupenda. I a més a més, estàs fent, o sigui, estàs, que no ho he dit, com a professora i coordinadora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social, Pere Terrés, a la Universitat Ramon Llull. Correcte. És que és una mica llarg, per això ho faig així. Sí, sí, sí. I estàs amb un grup de recerca que es diu Gies. Correcte. Què vol dir Gies? És el grup d'investigació i de recerca d'Educació Social. Educació Social. Sí. Recerca en Educació Social, d'això també en parlarem. Sí. Em sembla molt curiós, perquè no és una disciplina que diguis, no? Allò quan penses en recerca, potser penses més en temes, bueno, també de lletres, però potser més vinculats a temes o científics o històrics. Sí. Però amb Educació Social ja em diràs ara què és el que esteu investigant i cap a on aneu. Però deia que tu eres de Vallirana, que havies passat allà la teva infantesa, que has estat una noia vinculada molt a l'excursionisme i a la muntanya. Correcte. Això, et ve de família? Això, sí. Els meus pares, els encanta la muntanya, sempre des de petit he anat amb ells a la muntanya. El meu pare és supermuntanyista, ha fet moltíssims cims a nivell Catalunya i, bueno, doncs sí, m'han inclocat molt ells i després li vas agafar anar al costillo i he seguit jo una mica amb la tradició també familiar. I d'on et ve la part d'educadora social o d'anar-te cap a psicologia i aquesta branca més social? Perquè psicologia, normalment la gent fa psicologia clínica. Jo, no sé, a vegades dic que m'he equivocat, que em vaig equivocar buscant l'educació social sense conèixer l'educació social, no? Vaig començar fent psicologia, m'encanta, la psicologia m'ha ajudat molt i m'ha agradat moltíssim poder-la estudiar, però sí que és veritat que jo era una persona anòmala al grau perquè tothom volia fer psicologia clínica i jo buscava alguna cosa més social. Jo volia estar al costat de les persones vulnerables, no? I a partir de fer pràctiques, després d'acabar el màster, doncs vaig descobrir l'educació social i vaig dir jo vull ser educadora social. I aquí, bueno, doncs vaig anar cap a aquí. Vaig anar cap a aquí. I has estat vinculada, ara per circumstàncies que estàs fent el doctorat i, per tant, estàs en una mica d'impàs laboral, però tu estàs molt vinculada també a nivell laboral, no?, amb la Fundació Hèstia. Sí, correcte. Que fa acompanyament amb persones de diversitat funcional i salut mental. Exacte, exacte. Què vol dir això? Què vol dir això? Quina feina és? Sí, doncs mira, nosaltres el que fem a la Fundació és acompanyar persones que es troben en una situació de vulnerabilitat per la seva problemàtica de salut mental. Llavors, som persones, doncs, que no poden o tenen dificultats per autogovernar, doncs, les àrees de la seva vida i, doncs, estem acompanyant-les, som persones que acompanyem, assistim aquestes persones, doncs, en les àrees de la vida, doncs, que tenen més dificultats, com pugui ser, doncs, la salut, pugui ser el tema de la gestió econòmica, la gestió de patrimoni, tot el que és vincular-los a temes d'oci, per exemple. Sí, som com si diguéssim, sense ser-ho, no com un tutor, perquè no és un tutor, però sí una persona, no? Com un suport. Exacte, som una persona de suport, tu ho has dit. Abans sí que eren els tutors, els tutelats, no? Però va haver tota una reforma de la llei que, doncs, ara no tenim... Que donen més autonomia. Exacte, exacte. Llavors, doncs, aquesta feina que fem, doncs, és una feina supermaca, perquè poder acompanyar persones i, no?, veure una mica el seu progrés i acompanyar-les, doncs, és una cosa superbonic. Del que no em vull desprendre, no? Tu deies, estàs fent la tesi, estic a la universitat, també, però aquesta part de connexió amb les persones amb salut mental, doncs, és una cosa que a mi m'enriqueix moltíssim i que també enriqueix, doncs, la docència que faig amb els meus alumnes a la Facultat Pere Terres. Perquè ells diuen, la meva profe no només ensenya, sinó que també practica. Els hi explico, clar, els hi explico moltes experiències, no? Al final, l'alumne ha de tenir una base teòrica, però sí que és veritat que quan els veig connectar i posar els ulls com taronges és quan els dic, l'altre dia em va passar amb un usuari, i llavors aquí connecten, i connecten molt, no? Jo crec que l'educació social és un grau que busca molt aquesta presència, aquesta practicitat, no? Llavors, quan tu els hi poses casos pràctics i, a més, casos reals, doncs, és quan ells realment connecten i quan ells realment acaben entenent tota la teoria que hem anat fent durant el curs. I que has anat. Sí. Perquè, sí, hem tingut altres convidades que venen del teu sector. I jo he començat a explicar moltes coses que fas, perquè fas moltes coses, fas moltes coses. M'he deixat una, per cert, i aquí faig aquest parèntesi, que és el llibre que ha sortit, que va sortir l'any passat, però que, diguem-ne, que està recent, que és Societats inclusives, revisions sobre la discapacitat, coordinat per Òscar Martínez i Jordi Planella, i és de l'editorial BOC, de la Universitat Oberta de Catalunya. Sí. I que aquí sou una sèrie de col·laboradors, no? Que és un llibre que diu que aprendràs sobre inclusió, diversitat, discapacitat, exclusió i incorporació, i que sou tant professionals com persones que serien usuàries, diguem-ne, del... Sí. A veure, aquest llibre és un llibre molt especial, perquè els coordinadors, la veritat, que han tingut molta cura i molt de carinyo en seleccionar les persones que hem col·laborat en fer els capítols. Som persones de diferents edats, tant un estudiant d'educació social, fins a una persona que està jubilada, paritat entre homes i dones, i també persones dedicades a l'acadèmia, i persones que o estan a la pràctica professional, o són elles les que tenen una situació de... Bé, són diverses funcionalment, sí. Ho entenem, això, a nivell social? Sabem com diem les coses? Que això, ara que ho has dit així... Clar, bé, per això també el títol, no? El títol ja és controvertido, no? De per si, no? Perquè és Revisiones Discapacitat, no? Amb guions, perquè la gent ho entenc. Sí, llavors, el tema de la discapacitat, doncs, bueno, és un tema candent, no? Perquè, al final, parlar de discapacitat o parlar de diversitat funcional és canviada totalment de paradigma, no? Quan tu parles de discapacitat, és quan la persona no té la capacitat suficient com per arribar a fer una sèrie de coses, no? La diversitat funcional es centra més en que les persones funcionem de maneres molt diverses, i que, bueno, hi ha gent que es desplaça d'un lloc a un altre caminant, hi ha persones que es desplacen amb una cadira de rodes, hi ha persones que es desplacen amb una crossa, amb un bastó, no? I que, al final, som diversos tots, no? Tothom tenim diversitat, no? I una mica també el que diu aquest paradigma és que, bueno, el que discapacita realment és l'entorn en el que està la persona, no? Perquè, si tu vas agafar el metro, si tu construeixes un metro, no? Que puguin arribar totes les persones, ja no parlo d'una cadira de rodes, no? Però podem pensar, doncs, en una senyora que està embarassada, d'un senyor que va amb un bastó, no? Si tu adaptes o fas les societats pensades per tothom, per la diversitat, potser no hi hauria persones amb discapacitat, sinó simplement persones diverses. Creus que arribarem amb aquest paradigma? Bé, doncs, un dels motius pels quals he estudiat educació social i formo els meus estudiants una mica és per fer aquest canvi de paradigma. Sí, sí, i hi ha persones, doncs, que, per exemple, a la meva facultat, el professor Òscar Martínez, la seva assignatura és diversitat funcional. Ja no li estem dient treballar amb persones amb discapacitat, no? Sinó que li diem diversitat funcional. Tu en aquest llibre parles de salut mental, que tornem a l'inici de la teva presentació, que seria la teva especialitat, no? De què estem parlant quan parlem de salut mental? Perquè és molt ampli, salut mental. Salut mental, sí. És un tema molt ampli i també és un tema molt desconegut, no? I molt tabú. Encara vols dir que és tabú, sí? I, bueno, cada cop se'n va parlant més, però sí que és veritat que hi ha molt desconeixement. Quan pensava una mica, no?, si em preguntaves sobre el tema de la salut mental, no?, jo he recorrido a una fuente fiable, no?, i me'n vaig a l'OMS, no?, i et portava una mica la definició, també, perquè la reviséssim, no? Les paraules són importants, la senyora. Totalment, totalment. Per mi són superimportants, no? I diu que la salut mental és un estat de benestar, fins aquí, bien, no?, on l'individu és conscient de les seves pròpies capacitats per afrontar les tensions normals de la vida. I aquí ve el tema. Treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de construir, contribuir, perdona, a la seva comunitat, no? Això vol dir tenir salut mental. Això vol dir, per l'OMS, tenir salut mental. La necessitat mundial de la salut, però si algú no se'n recorda del que és, estem parlant d'això. Exacte. Llavors, clar, ostres, treballar de forma productiva, no? Llavors penses, ostres, quina definició més neoliberalista, no?, de dir. Sí, sí, sí. Tens salut mental si treballes i produeixes, i contribueixes a la societat. Llavors, bueno, una mica la reflexió de la salut mental és que, al final, tothom som persones que podem patir una situació, una problemàtica de salut mental. De fet, l'OMS diu que una de cada quatre persones ha patit, pateix o patirà alguna problemàtica de salut mental a la seva vida. Déu mira. I que el 2030 la salut mental serà la primera causa de discapacitat en el món, no? Llavors, tothom som, bueno, persones vulnerables davant de la salut mental, perquè la salut mental no vol dir tenir un diagnòstic d'esquizofrènia, un trastorn de conducta alimentària, sinó que un tema de depressió, un tema de desànim, un tema de, no sé, de qualsevol cosa, no?, que pugui trastocar una mica els pilars de la nostra vida. I en la societat en la que vivim veig tot el que és, no sé, problemàtiques amb el tema de la vivenda, no? Persones que no poden pagar el lloguer, la precarietat laboral, no? Tot això que està al dia de nosaltres, clar, qualsevol moment es podem col·locar en aquesta situació, no?, de tenir la salut mental perjudicada, no? Per tant, bueno, no t'he donat exactament una definició, però sí una advertència de cap a on, de què és el que passa. De què és el que està passant, no? De què és el que passa. I a més la gent ho explica poc, això, quan algú es troba, diguem-ne. La gent ho explica poc, moltes vegades per estigma, d'acord? Hi ha molt estigma amb el tema de la salut mental, hi ha molta vergonya, dir, doncs mira, tinc un trastorn de conducta alimentària, m'han diagnosticat depressió. També, també hi ha molta, no sé com dir-te, eh?, molta facilitat per treballar aquestes coses, no? De seguida, doncs tens depressió i tens l'amic que et diu, bueno, te tienes que animar, tu, ben t'arriba, no? Bueno, doncs no és això exactament la depressió, no? O mira, l'altre dia veia una pel·li que et recomano així molt... I tant, i tant ens agrada molt que les convidades facin recomanacions, i recomana el que vulguis. Sí? Doncs porto unes quantes coses, eh?, per recomanar-te aquesta tarda, però veia una pel·li així molt senzilleta, eh?, i que es diu Votar. I parlava d'una comunitat de veïns que es reuneixen per votar si posen un ascensor o no a casa seva i descobreixen que una persona vindrà a viure al seu pis i té un diagnòstic de salut mental. I acaben votant la comunitat si permeten que aquesta persona visqui o no visqui a la comunitat, no? Per aquest estigma, no? Per aquesta, quan dius tinc salut mental, doncs a vegades poses en situacions de pel·lícules que va salir i me va secuestrar. No, no, això no és la salut mental, no? Jo treballo amb persones amb trastorns mentals greus i per a nada, és res de tot això, no? Però sí que pateixen i arrosseguen molt l'estigma que tenir un diagnòstic d'esquizofrènia, doncs molta gent els diu si estan bojos, si no són capaços, si són perillosos, no? Per a res de tot això. Bueno, són persones que tenen un don o funcionen d'una altra manera, no? Diferent. Sí. Però això és molt difícil de trasporar-ho en una societat tan estigmatitzada, amb moltes coses, no? Amb moltes coses. Però al final també... O sigui, tu treballes amb els teus alumnes, però una mica... Si parles així, diguem-ne... Imagina't, no? Aquest és un programa que escolta molta gent de molt diversa procedència i de molt diversa sensibilitat, no? Quin consell donaries per enfocar una situació propera a algú que té un problema de salut mental o un trastorn, no sé com dir-ho? Com superar aquestes pors? Que suposo que és el motor d'aquesta desconfiança, la por. Al final la por és el por del desconegut. Sí. Primer no arrossegar-se per l'estigma, no? I informar-se. I no és tant el que li passa, sinó com pots ajudar-lo, com el pots acompanyar, no? No aïllar-lo, no deixar que aquesta persona estigui aïllada. Amb aquesta ciutat tan individualista, a vegades ens hem oblidat que al costat tenim persones que tinguin o no poden patir situacions de vulnerabilitat, no? Llavors, apropar-se a la persona... Hi ha un professor que deia que... Héctor Colunga deia que les persones som el cinturó de seguretat dels altres, no? Una mica, doncs, poder-nos apropar a aquestes persones, trencar malestigma, que no passin desapercebudes, no? Sí, sí, sí. Bé, és un consell que deixem aquí. Tot i que ja hem dit que la salut mental afronta moltes coses, una d'elles... Tu parles del llibre als joves. Sí. Explica com enfoques aquest capítol d'aquestes societats inclusives. com les he enfocat, aquest capítol? El tema dels... A veure, en el meu capítol parlo dels joves, perquè jo com a professora hi comença aquí... No és dir noies, no? Perquè aquí no hi ha diferències de sexe en quant a la salut mental, o sí? Sí que n'hi ha. Sí? Totalment. Les dones som molt més vulnerables a les situacions de... de problemàtiques de salut mental. Som molt més vulnerables, i tant. perquè, bueno, a veure, violència masclista, estereotips de gènere, discriminació laboral, pobresa, migració, totes aquestes... aquestes fletxes ens van atrevessant a les dones, no? I ens posicionen en una situació d'encara més vulnerabilitat a la salut mental, no? Llavors, òbviament, les dones sí... Tenim com a situació més de risc, diguem-ne. Sí, som molt més... Esclar. Més vulnerables. Sí, estem més exposades. Estem més exposades. En tot cas, et preguntava pel capítol del llibre, com s'ha enfocat. Sí, sí. Amb el tema del llibre, jo hi ha una part que jo vaig gaudir especialment, no? Que és parlar dels joves, no? Perquè, bueno, se'ls ha tillat com la generació de vidre, no? Això vull que m'ho expliquis. Sí, sí. Ho vam preparar al programa i em vas dir la generació de vidre. Ho has sentit a parlar? I jo vaig dir, doncs no. Sí. No sé què vol dir la generació de vidre. Parlem, parlem, no? Explica-ho una mica. Però el tema dels joves, bueno, jo me n'adonava a classe que molts dies em venia una alumna i em deia Cris, tinc psiquiatra. Cris, avui has de sortir abans perquè vaig al psicòleg. Cris, avui no vindré perquè he tingut un atac de pànic i m'ha passat no sé què. Bueno, no? Diferentes casuístiques, no? I pensava, ostres, que xungos, que malament estan els nostres joves, no? I una mica el que et deia, no? Se'ls ha tallat com la generació de vidre. La generació de vidre és com... És una alegoria a generació que es trenca fàcilment, no? Que això també genera pressió i genera vulnerabilitat amb ells, no? Perquè, clar, pensar que són una generació que es pot trencar de qualsevol moment... Ei, parem un moment, no? Aquests joves són joves que han passat per una pandèmia, que són fills de crisi econòmiques, són joves que en el moment, no?, on havien de sortir, on havien de relacionar-se, han trobat les xarxes i no han sabut molt bé com gestionar-ho. Una sèrie de situacions que al final es converteixen en persones, doncs, molt vulnerables, no? Una societat individualista, com et deia, no? Que cada cop es genera més soledat, doncs... La soledat és terrible. La soledat és terrible. I és terrible que siguin els joves, avui en dia, els que pateixen més soledat respecte a altres generacions, no? Abans, la gent gran no eren les persones més vulnerables a patir soledat no desitjada. Ara mateix, els números situen que són els joves els que pateixen soledat no desitjada. I dius, com pot ser una societat tan hiperconectada, no? Tenim a un clic o a dos clics el poder parlar per WhatsApp, el poder publicar a l'Instagram, no? I es senten tan sols. Doncs sí, són els joves els que es senten molt sols, no? I a vegades molt incompresos per uns adults que a vegades sembla que no ens en recordem, que tots hem sigut joves, no? Hi ha una diferència generacional entre els pares i els joves d'avui en dia que hi ha una incomprensió entre les dues bandes que genera molta soledat, no? I per això tots aquests riscos i exposicions a la salut mental, no? I apuntes alguna solució d'alguna manera en el capítol o simplement fas una descripció? Bé, una mica el que et deia abans, no? Molta visibilització en la problemàtica de salut mental no minimitzar quan una persona, doncs no sé, deixa de menjar, deixa de tenir ganes de sortir de casa, no minimitzem, això no soluciona un vinga, niña, come un poco más o no, quan una persona està trista, pues lo que tienes que hacer es animarte, no? Bueno, doncs no minimitzar doncs aquestes situacions, evidentment destinar recursos econòmics doncs a l'atenció de totes aquestes problemàtiques, no? perquè hi ha unes llistes d'espera ara fa un temps que estic desconnectada de la xarxa de salut mental perquè estic amb el tema de la tesi com deies abans però abans em trobava amb dos mesos d'espera per una visita al centre de salut mental infantojuvenil és una passada no pot ser, no? I els pares i les mares creus, o les famílies creu que avui són pares, mares i altres famílies diverses creus que estem preparats o estan preparats jo tinc l'edat de ser àvia però diguem estan preparats per afrontar aquestes nous reptes és que jo crec jo crec que ningú està preparat per això és molt difícil és molt difícil hem de fer un treball molt de conscienciació molt pedagògic també com et deia, no? molta inversió econòmica però sobretot jo crec que hi ha un factor molt important que és el tema de la comunitat de les xarxes de fer xarxa comunitària de poder estar a prop de les persones que estan patint de poder fer no sé grups de trobada entre mares que estan passant per una situació on els està passant el mateix amb els seus fills jo crec que aquesta frase de el pueblo salva al pueblo amb aquestes situacions és una mica real de dir si ens apropem si creem xarxes si creem comunitat doncs jo crec que és una mica la manera de poder almenys calmar doncs aquests patiments que els pares pateixen molt jo que amb la meva feina he estat amb adults i que porten famílies arrossegant la problemàtica de salut mental amb els seus fills des dels 16 des dels 17 anys que van debutar per primer cop el patiment és brutal és bestial no culpabilitzar els pares també perquè moltes vegades és com hauran educat els seus fills perquè es portin d'aquesta manera o perquè es portin d'aquesta manera no es poden culpabilitzar els pares els pares jugant el millor que poden i en una situació de salut mental a casa és molt molt complicat molt difícil sí sí vas decidir o sigui has fet aquest llibre estàs fent de professora a la universitat i la tesi vas decidir tirar cap a la part acadèmica diguem-ne i em deies sempre en el programa i ara entrem en la tesi que potser amb el teu sector la investigació no es té prou en compte a vegades sí bueno això què volies dir què volies dir amb això bueno doncs a veure tothom coneixem temes d'investigacions amb el camp de les ciències de la vida de la biologia i aquí hi ha moltes inversions inclús hi ha programes de doctorat on es paga el doctorant perquè pugui fer una recerca aquí jo em pago la tesi jo salem i golsillo i jo crec que no se li dona prou importància encara a lo necessari que és investigar sobre temes socials que també estan repercutint sobre la salut de les persones a mi abans et criticava una mica la definició de l'OMS de salut mental però sí que m'agrada molt la de salut perquè no la porto escrita però diu alguna cosa així com que la salut no és només una absència de malaltia sinó que també és un tema d'inclusió social de benestar social llavors si entenem la salut també com un benestar social que important és investigar en ciències socials per millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones que formem per una comunitat exactament exactament i com és que vas triar aquest tema dels joves torno a recordar la Cris Alonso López que està estudiant la soledat no desitjada de joves immigrants en situació de carrer que estan al carrer i com l'espiritualitat entesa en un sentit existencial ampli els serveix com element de protecció això tan llarg això és molt difícil de triar i em vaig estar un any per decidir-me el tema jo volia treballar alguna cosa que estigui relacionada amb la salut mental però des d'una visió social com et deia abans no tant amb el tema de diagnòstic sinó un tema més social llavors joves m'interessava molt m'interessava molt el tema de la soledat no desitjada és una cosa que hem treballat en el grup de recerca en els dies com abans comentaves i el que a mi em superflipa és l'espiritualitat l'espiritualitat em sembla una cosa superinteressant que jo desconeixia totalment i que gràcies al meu director de tesi l'Enric Benavent que és un superexpert i un megacrac en temes d'espiritualitat em va apropar i em vaig adonar que era un factor de protecció i com tu deies l'espiritualitat hem d'explicar de quina espiritualitat estem parlant perquè a l'espiritualitat hi ha molta gent que se'n va al catolicisme molta gent que se'n va a la religió musulmana hi ha gent que se'n va al budisme hi ha gent que se'n va doncs quasi és fet-ho la definició perquè l'espiritualitat pot ser qualsevol cosa que ens doni pau que ens doni sentit que ens doni benestar sentit de la vida sentit de la vida exacte tenir una direcció un sentit una connexió amb alguna cosa amb la natura amb l'univers amb els altres però alguna cosa que doni sentit per què m'aixeco jo cada dia què he vingut a fer o què faré que a mi m'aixequi de llit cada dia que tiri cap endavant llavors pensava que aquests joves que es troben una situació super difícil perquè estan vivint al carrer sense recursos viure al carrer és duríssim és una situació molt molt complexa que recordem que a Barcelona estan augmentant les persones que viuen al carrer actualment això ens ho diu la Fundació Arrels i tu ets voluntària de la Fundació Arrels en aquest recompte que es fa anualment col·laboro puntualment amb temes de recompte de persones que estan sense allà això també sensibilitza de cara a triar una tesi llavors veia que l'espiritualitat és a dir donar-li un sentit per què estàs vivint encara que estiguis vivint una situació de tremenda dificultat com t'ajuda a tirar endavant hi ha un llibre que m'has dit que t'agraden les recomanacions del Víctor Frankel és un clàssic és el primer llibre que l'Enric em va recomanar perquè jo no tenia ni idea d'espiritualitat però del Víctor Frankel que es diu L'home a la recerca de sentit i és un llibre d'una persona que està en un centre de concentració en una situació que t'haig de dir i quin és el sentit d'estar allà quin és el sentit d'aixecar-te cada dia en un centre amb un camp de concentració llavors per aquest home per el Víctor Frankel tenia un sentit i això va fer que seguís viu i acabés sortint d'allà llavors és com i aquests joves joves ho dius en masculí són nois majoritàriament quan dic joves em refereixo en general a l'actiu juvenil però sí que és veritat sí és veritat que el que trobem avui en dia majoritàriament són joves que venen del nord d'Àfrica i l'Àfrica subsahariana i són homes són homes majoritàriament però per un tema de rol de gènere cultural és a dir quan estan en el seu país i no tenen per menjar són cinc germans vuit germans el pare ha mort la mare ha desaparegut el que sigui al final com a home tenen com la responsabilitat de salvar entre cometes la seva família i se la juguen tremendament perquè es posen en una patera durant quatre cinc dies sota un camió per venir aquí a buscar a buscar una feina a buscar una vida millor llavors quin és el sentit si això els hi dona sentit a tot el patiment que tenen durant el trajecte bueno adaptar-se aquí procés de culturació complicadíssim clar aquí pensen que venen a treballar i ja està però quan es troben que tenen una situació administrativa irregular que els treballs són precaris que si treballen treballaran en negre i per quatre duros que no podran pagar un lloguer acaben al carrer acaben al carrer acaben al carrer sí i aquesta tesi la teva diguem-ne en quant de temps es fa una tesi quatre o cint anys no sé depèn del temps que tinguis per dedicar-li jo porto no et voldria mentir però porto uns quatre anys fent-la i fas entrevistes també sí doncs mira la part teòrica i la part de recerca la part de recerca sí la part teòrica aprofito els meus directors dir-los que aquest cap de setmana he tancat la teòrica Paco Enric està tancada i després ja la part de camp he fet ja una part he estat fent entrevistes a joves que anaven a l'hospital de campanya Santa Anna a la fundació a Barcelona a la fundació a la fundació a la fundació a la fundació a la fundació a la fundació a la fundació al cor del Raval que al final la fundació a la fundació a la fundació a la fundació a la fundació el que ha fet és convertir una església en un espai on es fan entrevistes a persones no vingudes on es dona de menjar un menjador social supergran que donen esmorzars i dinars a moltíssimes persones que viuen al carrer i aquí he pogut fer les entrevistes a aquests joves i com et deia majoritàriament homes he entrevistat alguna noia també que ha vingut per circumstàncies sobretot de violència en el seu país però sí que és veritat que són una minoria respecte respecte els homes suposo que és més difícil viure al carrer per una noia totalment també som molt més vulnerables les dones vivint al carrer imagina't hi ha estudis que parlen d'això però una dona sola vivint al carrer pot ser víctima d'agressions sexuals pallissa robatoris situacions molt complicades i moltes vegades les dones que viuen al carrer acaben ajuntant-se amb homes i sometent-se a homes només perquè les protegeixen per sobreviure i sense dir noms tens alguna experiència que hagis dit ostres un cas no d'èxit vull dir d'esperança deixa'm-ho dir així perquè a vegades hi ha una certa sensació que es treballa molt però per exemple la gent que està al carrer no només els joves que venen de fora és un tema social molt candent la gent vol que es facin coses però no el vull al costat de casa meva exacte exacte sí sí i molt invisibilitzat doncs mira una de les coses més precioses que m'han pensat i que si parlem de sentit a mi dona sentit a fer una tesi i un patiment de 4 a 5 els anys que em duri la tesi doncs és un cas d'una noia que vaig entrevistar i era una noia que va venir del seu país fugint per una situació de violència molt bèstia i ella a l'arriba aquí doncs comença a conèixer una mica el món social li agrada fa integració social subvencionada per mil per mil fundacions que els puguin pagar el tema de la integració social què és integració social? és un curs? és un cicle formatiu ah un cicle formatiu i quan l'entrevisto ella em diu m'explica que el seu somni és ser treballadora social i és el seu somni perquè una treballadora social d'aquí de Barcelona li va salvar la vida així m'ho va dir literalment a mi és que se me ponen los pelos de punta perquè diu que li va salvar la vida perquè ella venia feta caldo amb una motxilla que li passava moltíssim sola espantada va conèixer una treballadora social que va ser un àngel per ella i ella el seu somni era treballar fent el mateix ella em deia ser llum per altres i a través de conèixer-la però econòmicament la situació de desensellerisme no li permetia i parlant una mica dins de la Fundació Pere Terres es va aconseguir un beneficiari anònim que que li ha pagat el grau de treball social i em fa superil·lusió tenir-la com a estudiant de treball social sé que serà una super mega professional perquè clar algú que ha passat per això i que té aquest sentit de la vida que és ser llum pels altres serà una magnífica professional i a mi em fa superil·lusió i et dic eh Bego és una de les coses més boniques que m'ha passat no només a la tesi sinó a la meva vida professional i un pels altres això és una mica el que feu la gent del teu sector però sou dones majoritàriament majoritàriament sí som dones és una professió molt feminitzada hi ha professionals homes que també que són boníssims però sí que és veritat que tant l'educació social com el treball social doncs són professions doncs de la de les cures de l'atenció a l'altre de l'acompany a l'altre i això doncs encara és una professió molt molt feminitzada molt de dones i a tu d'on ha anat bé això? m'ha anat bé? què vols dir? d'on et ve? ah d'on em ve la seva educadora perquè hi ha algú a casa teva algun algun referent que hagis tingut que t'hagi portat cap aquí? doncs la veritat és que no a casa meva no de fet casa meva bueno són d'altres sectors altres sectors números no? planos i tal no? llavors no però jo sempre he tingut aquesta sensibilitat social amb temes no sé amb les notícies amb el tema del voluntariat no? des dels 16 anys soc voluntària portant-me nens a la muntanya que no té res a veure no? però llavors no sé sempre sempre m'ha cridat l'atenció sempre he buscat he buscat i fins que fins que vaig trobar la professió de l'educació social que jo sempre dic que és la millor professió del món és que estava buscant els antecedents de per què arribaves aquí i era una mica perquè això és diguem-ne és una manera de ser sí totalment és vocacional sí és ha de ser totalment vocacional no? jo ho dic a vegades perquè si no les motxilles te les emportaries a casa bueno a veure hi ha un falso mitó de que tu tanques la porta a la feina i ho deixes allà a la feina no sempre és així no sempre és així no ens acanyem però sí que tenim eines per poder gestionar certes situacions i tenim eines tant personals com d'equip tenir supervisions d'equip que també acompanyen el professional perquè escoltem coses i vivim coses que són molt dures també abans et deia és la millor professió del món però també és una professió que moltes vegades veus el pitjor de les persones veus el pitjor de les persones o el que els altres no volen veure no? però també la satisfacció que et porta un missatge de màn agafat a la feina la satisfacció que et dona un gràcies he aconseguit sortir de casa i portava tres mesos sense sortir doncs això és bueno és el que t'emportes no? també de la professió i ets més psicòloga o més educadora més educadora sempre 100% a veure tinc la part de psicòloga que això també ho explico molt no? jo quan quan tinc els alumnes al davant jo faig una assignatura que es diu salut mental aplicada a l'educació social que tinc mi part de psicòloga per la part de salut mental però té la part d'aplicació a l'educació social no? i dic bueno jo quan vaig estudiar psicologia a mi psicologia em va permetre veure com és la persona com és el servei de la persona i com funciona la persona però no donava resposta a una cosa que per mi era molt important que era no és què és la persona sinó què necessita i el què necessita ho respon sempre el professional de l'acció social un treball social un educador social que ens encarreguem d'això no? d'aquesta part per tant jo soc més del que necessita que no ni qui és ni quina etiqueta té ni m'agrada molt més el que necessita i poder estar al seu costat sí cap aquí i com et projectes al futur cap on vols enfocar un cop acabis la tesi un cop que t'agrada més el món acadèmic t'agrada més tornar una mica a la part més pràctica d'una feina com la que tens a la fundació què et motiva més? tot i que no acostumo a projectar molt com a a llarg termini perquè bueno la vida ja m'ha anat portant pels camins i jo m'he deixat a vegades portar bastant pels camins clar jo si et dic que vaig començar a batxillerat queriendo ser arquitecta y repartiendo segundo batxillerato això volia parlar mira m'has connectat perquè et volia parlar d'això tu vas perquè ens entenguem tu parteixes d'un fracàs jo sí sí no del que socialment es consideraria un fracàs exacte exacte exacte jo t'ho puc explicar com que estava interessada per moltíssimes altres coses menys els estudis que també acostuma a ser habitual amb un adolescent que s'està trobant a ella mateixa que estàs molt més interessada doncs pel teatre perquè feia teatre per el tema de la música per les amigues per els nòvios estava molt més interessada per tot això que no pas per la filosofia per les matemàtiques i per l'economia o sigui a mi que m'estàs explicant però això ho connectava perquè em va fer gràcia de dir ostres ara estàs fent un doctorat o sigui que a vegades un adolescent que té un fracàs els pares i les mares o les famílies han de mirar-ho constructivament jo sempre ho explico i a vegades m'he trobat amics de família familiars inclús és que va repetir batxillerat o és que ha decidit no estudiar no seguir estudiant dic bueno tranquil ja trobarà el camí a vegades el camí es va fent es va construint per això et deia jo no soc molt de projectar perquè el camí s'ha anat portant m'ha anat portant m'ha anat portant ara bé m'agrada molt l'acadèmia m'agrada moltíssim la docència m'agrada estar a prop dels meus estudiants però no desconnectar mai de la part professional de l'educador social que està al costat de les persones això no m'agradaria desconnectar-ho si puc faré demanar aquest desig mantenir mantenir una mica una mica les coses i a casa teva quan que venen d'altres sectors jo saps que en aquest programa sempre m'agrada parlar de les mares i de la teva que a més a més la conec encara més em para des d'aquí et saludem des d'aquí et saludem però a banda de la ta mare tu també tens una figura familiar important que va ser la teva herida Araceli sí elles dues aquestes dues dones a casa teva m'agrada connectar-les amb les meves convidades com a dones referents per tu una mica què és el que t'han portat què és el que són què tens d'elles avui en dia o en què et reconeixes jo et diria que jo crec que soc soc jo perquè perquè m'han fet elles no també no sé la meva mare la seva tenacitat les idees que té superclares però a la vegada la tendresa la tendresa de la meva mare la comprensió l'escolta amb la meva mare és un pilar per mi per la meva vida i la meva àvia també aquesta part tendra aquesta part bueno les àvies són les àvies però és que la meva àvia Araceli era una persona molt molt especial me'n recordo molt d'ella a part penso a vegades penso si la meva àvia si la meva àvia veiés que avui vinc a fer un programa a ràdio i me'n recordo me'n recordo d'ella doncs és que tot la teva àvia que va ser una dona de la seva època una dona de la seva època dedicant-se que vull dir que va treballar molt super treballadora amb temes de neteja que no va poder estudiar en tot cas o que no va tenir exacte exacte però una persona com super entregada tant als seus fills com als seus nets i bueno la recordem amb moltíssim de carinyo les dones de la teva família que m'agrada molt parlar d'elles de les dones referents els homes també ens agraden amb aquest programa però aquest és un programa que fem visibles dones home jo vego sense la veritat és que em sento una privilegiada perquè he tingut una mare i un pare que han estat amb mi que m'han acompanyat que no han deixat que caigués en cap moment a vegades han sigut durs també i també m'han dit les coses com me les havien de dir però la sort que tinc de tenir els pares que tinc segurament no seria o no hagués fet el que he fet i arribat sense ells totalment i quan tu tens aquests joves al costat els que ajudes que no tenen aquests pares que els hi ha sigut referents quines són les eines més importants que els has de donar doncs primer l'autenticitat ser autèntics amb les persones ser tu mateix no? bueno el tema de... Tenen esperança que és una mica te refaig la pregunta algú que no ve d'una... no? és molts l'han perdut i crec que la feina de l'educador social és acompanyar-los a trobar-la a trobar el sentit no? per això és per mi tan important el tema de l'espiritualitat perquè li podem dir com tu vulguis no? però ajudar-los a trobar l'esperança a trobar el camí i acompanyar-los en aquest procés jo no et parlo de la... no utilitzo la paraula ajudar no? que és com el típic quan comences a fer educació social els de primer sempre diuen no, jo estic aquí perquè quiero ayudar a la gente i diem bueno, ajudar ajudar bueno, acompanyem les persones fan els seus propis processos no? tu estàs allà al costat per acompanyar-los no? i connectant-ho amb el que deies dels meus pares els meus pares també m'han acompanyat no han fet el camí per mi i això també jo ho tinc molt present quan acompanyo a persones fer l'acompanyament i no fer-los el camí a ells que això jo crec que és molt important però parlaves de temes d'heroïnes referents sí i de dones referents de dones referents i i em vas demanar alguna alguna dona que jo tingués com a referència que suposo que en parlaràs ara en parlaràs però també et volia dir que jo tinc moltes heroïnes quotidianes a la meva vida no? tinc les meves millors amigues la Berta i l'Ester que la Berta és superfan del teu programa que lo sepas que bé la saludem la Berta no? tinc a les a les meves a les meves amigues tinc a les meves gates la saludem a les meves companyes a la universitat a l'Eliset a la Isabel a l'Aina a la Gisela no? a totes les les meves companyes no em vull deixar nadie m'he deixat molta gent així que ho deixarem amb companyes no? tens moltes dones referents moltes dones referents la Susana i la Gemma de la Fundació Oestia no? o sigui tinc el privilegi de treballar amb dones que són per mi referents i jo crec que això també em fa qui soc no? no només la mare i l'àvia que són importants sinó que estic configurada per totes aquestes dones que van passant a la meva vida i em van deixant cadascuna alguna coseta que maco per totes elles doncs fem recordes d'aquest programa i això ens permet entrar amb la dona de la història que has triat per parlar d'ella la dona que has triat està molt de moda aquests dies bé de moda vull dir és notícia que no ho he dit bé és notícia aquests dies sempre ho ha sigut de fet des de molt joveneta és la Greta Thunberg ella va néixer un 3 de gener del 2003 a Estocolm a Suècia amb una família molt vinculada a les arts la seva mare la Malena és una reconeguda cantant d'òpera i el seu pare actor i productor i des de ben petita ella va mostrar una sensibilitat especial respecte al medi ambient als animals als entorns i als 8 anys molt jove va veure un documental sobre el canvi climàtic i va quedar molt impactada i no podia entendre com és que els adults les persones adultes no feien res davant una crisi que tant en parlem i que tant hem parlat que parlem cada dia perquè cada dia hi ha pluja cada dia tenim episodis crítics avui era notícia quants diners s'han perdut amb les onades de calor a l'estiu i ella bueno va ser molt coneguda amb només 15 anys que va decidir no anar a escola i es va ser a davant del Parlament suec amb un cartet que deia vaga escolar pel clima no ho diré en suec perquè pot ser una mica difícil per mi i volia que el seu govern el govern suec complís l'acord de París i ella va fer aquest gest que inicialment va ser una mica la gent una mica escèptica i després molts estudiants la van seguir o sigui que és una xica que ha sigut líder i va néixer aquest moviment de Fridays for Future que se va estendre per a Europa arreu del món tots recordem també molts nens i nenes de moltes escoles amb aquests dibuixos dels Fridays for Future ha anat a la ONU al Parlament Europeu al Fórum Econòmic de Davos s'ha fet gran és carismàtica i també té un compromís amb altres causes i ara mateix participa amb la Flutilla Civil que està anant a Gaza que és una iniciativa internacional que reclama d'altor el foc d'aquest genocidi terrorífic que estem vivint per part del govern d'Israel i reclama poder entrar ajuda humanitària a la població palestina un cop he fet un resum molt resum de la seva vida ha tingut nombrosos reconeixements però sobretot ella té un valor que és que una noia tan joveneta ara ja no però quan va començar ha generat aquesta consciència col·lectiva i ha sigut un referent i m'agrada molt que la triessis bueno ets la 185 convidada i encara no havíem parlat de la Greta Thunberg no m'hiro rodó a mi em va sorprendre que no la tinguessis a la llista sí, sí, sí hi ha moltes dones potents i ella és una per què l'has triat? per què l'has triat? bueno una mica el motiu de triar-la bueno primer perquè em recordava tota tota la la conscienciació social que ella fa al darrere com a activista social que a mi m'encanta i a part t'he pogut explicar una mica la meva vida i per tant veure'm reflexada però sobretot sobretot perquè és una dona jove que a vegades el que parlàvem abans el tema dels joves doncs els joves no tots els joves estan a casa sense voler fer res doncs hi ha molts joves que treballen moltíssimes hores joves que jo veig a la universitat que s'aixequen venen a la universitat se'n van a treballar se'n van a fer pràctiques al cap de setmana o sigui hi ha molts joves que sí que volen canviar el món que sí que tenen aquesta força i una mica l'homenatge a aquests joves que no els oblidem i que hi ha majoria majoritàriament joves que sí que volen tirar endavant que sí que lluiten que sí que treballen i per últim ella ho ha comentat públicament però ella és neurodivergent i també a mi em semblava que és una diversitat és una diversitat exacte ella ha explicat que té un diagnòstic d'autisme i trastorn obsessiu compulsiu i ella ho viu com un do no vull romantitzar tampoc el tema de la diversitat funcional ni molt menys però ella ho veu i ho viu com un do i una mica el recordatori de joves d'acció social de col·lectivisme i el tema de la diversitat funcional una mica per portar-te a algú i parlar no ho vull com es diu romantitzar perquè s'ha de tractar si es pot també s'ha de tractar i s'ha de treballar però primer hem de començar per la societat per la societat per canviar la societat sí sí sí no no que pugui haver diagnòstic jo crec que ja és bastant positiu que moltes vegades no hi ha diagnòstics aquí també podríem allargar-nos moltíssim perquè a vegades el diagnòstic és posar una etiqueta a algú i també oblidem-nos més de la etiqueta i pensem més en el que necessita aquesta persona i no pas en aquesta etiqueta que a vegades es posa i que pesa molt sobre la persona que a Carles li recau aquesta etiqueta Déu-n'hi-do tenim moltes coses per aprendre entrem al toc final perquè ens queden res un minut i mig clar jo et volia preguntar moltes coses així més teves així com a personals entre altres coses bé doncs només diré que tu també has sigut com a molt reivindicativa no? tota la vida sí sí sí sí sí a casa a la uni a tot arreu et consideres molt treballadora o t'has de motivar? no sóc una persona treballadora però també canalitzo els esforços canalitzo els esforços mira et portava s'acaba el temps però hi ha un llibre superxulo d'un filòsof surcoreà que es diu la societat del cansament que una mica parla d'esta autoexplotació i este superpositivisme amb el tema de la producció i del treball que tampoc ens hem de tornar bojos que hem de reivindicar també espais de connexió amb un mateix de descans i d'avorrir-nos i d'avorrir-nos i on t'avorreixes tu? a casa? a la muntanya? on t'avorreixes? jo m'avorreixo moltes vegades a casa però sempre busco alguna cosa per fer cuinant m'agrada molt cuinar m'agrada molt fer això muntanya faig sí sí m'agrada avorrir-me també per què no? bueno m'estic integrant perquè portem ahir el xip hem de fer hem de fer i a vegades costa però el que sí que hem fet avui és un programa llarg quasi d'una hora i ja arribem al final perquè ens hem d'acomiadar així que moltíssimes gràcies Cris ha estat un plaer gràcies a tu per acompanyar-nos hem après molt ens portem molts deures i reflexions i també volia agrair com sempre a la Eli Arjona que ens ha acompanyat des de la part tècnica i recordar a les persones que ens escolteu que sempre busquem heroines quotidianes on potser no les aniríem a buscar mai i que estem al segle de les dones però queda molta feina a fer recordeu que podeu tornar a escoltar el programa a les plataformes de podcast i a la web de ràdio Molins de Rei que sempre ens acull magníficament adeu Després de l'anul·lació de l'última etapa de la Vuelta el president del govern espanyol Pedro