Heroïnes Quotidianes: Maria Visa Voladeres, Entre Dones, Tecnologia i Futbol

Aquí comença Heroïnes Quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida, avui en l'àmbit digital. I avui ens acompanya Maria Visa Voladeres, enginyera copropietària de l'empresa MTX Tech, que és de l'àmbit de la robòtica mòbil col·laborativa, que ara ens explicaràs una mica què és tot això, i parlarem d'innovació, de tecnologia, d'emprenedoria i de futbol. I de futbol, perquè tu vas ser jugadora de futbol. Bé, vas ser... Ets... Vaig ser... Vaig ser, vaig ser. Vaig ser, diguem-ne, federada. Ara segueixes jugant o ja no? No, ara ja no. He canviat d'esport. Vas ser jugadora de futbol del Barça, però encara no era com ara. No, no, no, no. Com era, en aquella època? Encara enterranàvem a camps de terra, la roba ens anava a tres o quatre talles grans perquè aprofitàvem la roba dels homes. Sí que nosaltres ja vam viure un procés de canvi de quan vam començar, quan jo vaig marxar, que d'això deu fer uns 10-12 anys, però no vam viure el boom del futbol femení com coneixem fins ara. Hem de jugar al Camp Nou Gran, diguem-ne, a més a més. No, clar, nosaltres no vam arribar a trepitjar la gespa fresca, no? O sigui, sí que ja entrenàvem a la ciutat esportiva i jugàvem a la ciutat esportiva, però encara entrenàvem a aquelles hores que ningú volia, en els camps on també que s'obraven, no?, per dir-ho d'alguna manera, però, bueno, representa que vam fer camí, no?, per poder arribar on hem arribat ara. Això, després, evidentment no estàs aquí pel futbol, però sí que m'agrada que treguis aquest tema perquè penso que de les revolucions més grans que hi ha hagut a nivell, sobretot mediàtic, amb el futbol, amb l'esport femení, però, com sempre, només amb el futbol majoritàriament, que això també passa, ha sigut aquests darrers cinc anys, sis, no?, com a molt, molt poquet. Bé, jo crec que va ser des que el Barça va apostar de manera ferma pel futbol femení, també va veure que podia ser a nivell de màrqueting i comunicació com un reflex o una imatge dels seus valors i que era encara com un sector on podia ser el primer a posicionar-se i això jo crec que va ser un tema estratègic, però que alhora ha ajudat moltíssim. I clar, en el moment que el Barça comença a apostar i es comencen a guanyar en Lligues, Champions, sobretot la primera Champions, no?, del Barça, crec que marca un abans i un després, però després també crec que la revolució important és la que hi ha arran del Mundial, no?, amb el... som campiones, però fins aquí, no? Sí, sí, sí. Bé, que no és sols arran del Mundial, ja venia d'abans, el que passa que a nivell de comunicació potser no se li havia donat tan bombo i és en el Mundial on diuen ja n'hi ha prou perquè a més es fa visible, no? Sí, sí, sí. Tot el que passava de portes cap endins es fa visible de portes cap on fora. És molt oportú que parlem d'això avui perquè avui és, si ens escolteu en podcast, és qualsevol dia de l'any, però avui, el dia que ho estem fent en directe, és 25 de novembre, que és el Dia Mundial de les Eliminacions de les Violències contra les Dones i les violències no són només físiques, que aquestes són les més greus, evidentment, i a més a més les que causen l'amor. Hi ha moltes microviolències que a vegades no es veuen i en el món de l'esport precisament el futbol han sigut... Les dones del futbol han sigut un referent, jo crec, no? Bé, les del cinema i amb el Mitu també, però a casa nostra, perquè ens entenguem, sortit des d'aquí han sigut les dones del futbol, amb la qual cosa avui, doncs mira, un homenatge per a elles. Sí, sí. No, no, és que, a més, jo a vegades ho comentem entre companyes i amigues, o sigui, jo no conec cap de les meves col·legues del món del futbol que no hagi patit o vist violència de gènere, no? O sigui, a dia d'avui, això seria denunciable en moltíssims casos, no? Sí. Ho parlàvem amb l'anterior convidada a tu, que és periodista, que encara hi ha un... i amb això acabem una mica el tema, però volia parlar-ho també avui, molta violència, també avui en dia, amb les xarxes socials, que a les dones és molt més forta que als homes. En el cas del futbol, a les dones del futbol molt més forta que als homes del futbol, en el cas del periodisme, a les dones del periodisme molt més forta. Vull dir, amb llenguatge molt més gruixut, vull dir, i molt més a lo personal, i molt més a insults que van més a lo personal. Bueno, perquè a mi em dóna la sensació que quan la víctima denuncia segueix sent víctima. i això és el greu de la societat en la qual estem, que a més, quan algú té la valentia per denunciar-ho, és que encara és pitjor que si no ho denuncia. I clar, si no resolem això, seguirem tenint molta violència silenciada. Sí, senyora. Doncs des d'aquí deixem aquest missatge avui, i ara hi entrarem una mica més a fons. Hem començat pel futbol, hem començat pel dia d'avui, que és 25 de novembre, esperem que no s'hagi de celebrar alguna vegada a la vida, perquè no hagin violències, però això com que cada que de lluny ho seguirem fent. I ara sí que comencem una mica a saber qui és la Maria Visa Voladeres, que els dos cognoms són singulars, però el de Visa et deuen fer bromes amb això de la tarja, de pagar o no. Bueno, jo de conya ja ho dic, o sigui, jo quan dic Maria Visa, com la targeta. I així ràpidament la gent sap escriure el cognom. Ja ho escriu molt bé. Maria, tu ets d'Esparreguera, aquí estem a Ràdio Molins de Rei, però tenim una vocació comarcal i internacional molt gran. I a més a més, recentment, has estat premi per al Centre d'Estudis del Baix de Bregat, Premi Economia, per l'empresa que has tirat endavant, com a copropietària, que és una empresa del món tecnològic, del món de la robòtica. Explica'ns una mica què feu. Bueno, d'on ve el nom de MT7 Tech? Sí. I una mica què és el que feu i quin és l'element diferencial d'aquesta empresa? Val. Doncs a veure, el nom, et puc donar l'argument oficial, que en teoria és Main Technical Solutions, però el nom extraoficial, diríem que va sorgir com una idea en un bar prenent alguna cosa, com que el meu soci es diu Toni, és Maria i Toni Soluciones, un poc com allò remiendo es pepito, per dir-ho d'alguna manera. Doncs diríem que una mica aquest és l'extraoficial que ens fa gràcia i després vam buscar un nom una mica més tecnològic, per dir-ho d'alguna manera, però sí que l'origen era una mica del joc entre els dos propietaris. Tu ets enginyer industrial de disseny, no? Sí, correcte. A veure si ho dic bé. Engineria de disseny industrial, que ho he dit al revés. A l'Elisaba, que és una escola on encara fas classes. Correcte. Ara ens ho explicaràs. Però tu de petita ja volies anar cap aquí, o com va anar això exactament? Bé, jo crec que a vegades la vida són casualitats. Jo de petita, potser perquè la majoria de dones de casa meva s'han dedicat al món del magisteri, a mi m'agradava o fer magisteri o fer medicina, però per casualitats vaig conèixer un noi d'Esparreguera que estava estudiant la carrera aquesta d'Engineria en disseny industrial. Em va semblar com superinteressant i que tenia la part aquesta de component tècnic i creatiu que a mi m'agradaven les dos vessants i vaig dir per què no. Llavors vaig estudiar, l'Engineria en disseny industrial, després també a l'UPC vaig fer una enginyeria superior d'organització d'empreses, però una mica els meus companys de universitat sempre m'ho han dit, no? No, és que tu classe ja deies que volies tenir la teva pròpia empresa. No ho sabíem bé de què i el que m'era una mica igual, però sí que des de ben jove tenia una mica aquest coquet o aquest neguit de voler ser empresària. Des de petita, molt petita, des de petita, adolescent, perquè ho vas veure a casa, perquè ja venies, no ho sé, feies aquelles coses de manualitats i les venies a un euro per treure't... Bueno, sempre he tingut un punt molt comercial, que això, ma mare sempre ho m'ha dit, vendria sorra al desert, per dir-ho d'alguna manera. Sempre he tingut aquest punt de comercial, aquest punt del negoci, més del mercadeig mediterrani, per dir-ho d'alguna manera. Jo crec que... Però el neguit més això de tenir una empresa, de tenir un projecte meu propi, crec que em ve més arran de quan començo a estudiar la carrera a la universitat. Sí, sempre que he tingut una actitud més indirectament, sense ser conscient, emprenedora, però sí que agafo consciència quan ja començo a la universitat, que també veus una mica com són els teus companys, quin perfil de gent et trobaràs al llarg de la teva vida i també en el món professional i llavors també veus quines són les teves oportunitats, no? I quin dia vas dir jo robòtica? El tema de la robòtica també és casualitats. És a dir, jo vinc de... Abans de fundar la nostra pròpia empresa, nosaltres treballem en robòtica, però especialitzada en el que és automatitzar la logística interna. els moviments que passen dins d'una indústria o dins d'un hospital, dins d'una residència de gent gran, també podria ser. Allà on hi ha un moviment repetitiu, que és moure palets d'un punt a un altre, moure carros, moure caixes, doncs això ho fem amb robots. Llavors, una de les parts també molt xules de la nostra empresa o del nostre sector és que al final treballem en molts sectors diferents. Jo no estic especialitzada només en automoció o només en alimentació, sinó que al final qualsevol sector té moviments interns. Per tant, pot ser interessant que treballem un projecte amb indústries molt diferents. Llavors, jo abans havia començat a treballar ja en altres empreses amb tot el que són els magatzems intel·ligents tipus Amazon, tipus Mangos, Desiguals, etcètera, més amb la part de manteniment, amb la part d'automatització més convencional, amb camins de rodets, bandes transportadores, etcètera, i de cop, quan decidim muntar la meva pròpia empresa m'adono que pot ser interessant buscar robots que automatitzin aquest moviment sense tenir barreres físiques i hi havia una... Sense carrils, però que ens en tanquem. Correcte, sense carrils. Sense estar correctament guiats. Sí. Perquè existien els AGUVs, els AGUVs són vehicles guiats que fa potser 30 o 40 anys que existeixen i de cop vam topar amb aquesta robòtica que es diuen AMRs, que, per exemple, amb els equips que nosaltres treballem són dissenyats i fabricats a Dinamarca i arran d'aquí vaig dir ostres, doncs això és una oportunitat, comencem a investigar-ho, com ho podem implementar les necessitats que tenien clients que teníem en el mercat espanyol. Perquè era una oportunitat perquè no hi havia, no existia aquest tipus de mirada. Perquè ningú estava implementant AMRs, s'havien implementat a AGUVs però aquesta nova tecnologia era una tecnologia que entrava i jo sempre dic que el repte de la tecnologia és transformar-la en alguna cosa real, en una aplicació que treballi 24 hores, 7 dies en un entorn real, en unes necessitats reals de l'indústria. Perquè a vegades tenim tecnologia superpotent però dius però hi ha ara això perquè ho utilitzo. Baixar-ho a terra és una mica també el que fem a MTS, al final nosaltres no dissenyem el robot, no desenvolvem robots, això també seria un altre tema però a dia d'avui dissenyar tecnologia en aquest país és molt difícil perquè és molt difícil que sigui competitiu però el que fem és aportar el servei d'implementar aquesta tecnologia a les necessitats que té el nostre client. Molt bé i una de les coses que vau fer molt interessant va ser utilitzar aquest tipus de tecnologia a la pandèmia del Covid perquè l'empresa que no ho hem dit com que sou una mica oportuns perquè ens en tinguem vau dir venga va 2019 falta un any pel Covid no ho sabíem evidentment estic fent broma correcte venga ens liem la 2019 i al cap darrer d'un any és que és curiós a més a més el meu fill neix obrim l'empresa el 2019 ens tanquen a casa el 13 de març del 2020 i el meu fill el meu primer fill neix el 10 de març del 2020 Déu-n'hi-do o sigui que sortim de l'hospital i anem directament a casa tancat amb una empresa acabada de fer amb un nen acabat de néixer tot acabat de sortir del fort per dir-ho d'alguna manera un repte llavors clar arribar el Covid ens tanquen a casa i què fem quan ens tanquen a casa pensar de quina manera podem sobreviure o podem aportar valor amb la situació que estem vivint llavors ens adonem que la llum ultraviolet és super eficient per poder desinfectar tot el que en aquell moment era focalitzat tot Covid Covid Covid al final serveix per desinfectar virus bactèries o altre tipus de microorganismes però en aquell moment ens vam focalitzar amb el Covid i vam dir clar però l'eficiència de la llum ultravioleta depèn de la distància de treball és a dir si jo estic a un metre ho desinfectaré tot però si jo estic a tres metres no desinfectaré res per tant si muntem aquesta llum sobre d'un robot nostre que té la capacitat de tenir l'entorn mapejat i poder-se moure per aquest entorn i li programo una ruta perquè es mogui a un metre de tots els elements podria desinfectar el 100% de l'espai arran d'aquí tancats a casa dissenyem el prototip el fabriquem com podem i amb aquest primer prototip l'hospital clínic ens diu veniu que ens interessa que és una de les coses bones que també va tenir el Covid que processos que en un àmbit o en un entorn normal sense un entorn de pandèmia triguen anys el Covid va fer que trigessin setmanes llavors primer vam anar a l'hospital clínic el vam testar quan l'hospital clínic va veure l'eficiència i diu és que això és una passada llavors ho vam certificar amb el laboratori Cressa que és un laboratori de nivell 3 que t'has de dutxar 2-3 vegades abans d'entrar per sortir jo crec que ho vam veure viure una mica com de pel·lícula llavors vam desenvolupar aquest robot que va ajudar la pandèmia a poder desinfectar aquests entorns i també ens va ajudar nosaltres com a empresa a poder seguir venint robots i a donar-nos la visibilitat perquè arran d'això perquè eren molt joves l'empresa no teníem ni un any pràcticament d'empresa i a veure Maria i com fas aquest Eureka de dir això funcionaria com ho fas perquè tu expert d'aquestes no sé si ets o si jo no sóc expert en llum ultravioleta però comencem mirar articles científics informes busquem gent que sigui especialista en llum ultravioleta els entrevistem els preguntem com funciona me'n recordo en aquella època que mon pare just s'havia jubilat i mon pare és enginyer químic també el tenia tancat a casa a disposició papa llegeix-te això mira això i també ens ajudava amb tota la part tècnica del desenvolupament de la llum ultravioleta mentre paral·lelament nosaltres desenvolupàvem la part tècnica del robot jo vaig desenvolupar més la part del disseny mecànic el meu soci més la part elèctrica i de control i al final jo al final sempre dic una cosa s'ha de provar què és el pitjor que podia passar que no funcionés el pitjor era quedar-se quiet sempre el pitjor és quedar-se quiet per tant s'havia de provar i això va arribar fins i tot vau estar a l'exposició d'emergències del Museu del disseny de Barcelona que es van seleccionar 50 solucions de disseny industrial que van ajudar amb una pandèmia que sembla que la tinguem una mica oblidada però suposo que són solucions que encara deuen ser vàlides correcte a més encara hi ha una rèplica del prototipo original que se la va quedar al Museu del disseny jo crec que encara no hem paït tot el que ens va passar durant l'època del Covid o sigui que no hem digerit de dir però bé hem fet tot això és que tenim la màquina certificada com a model de desinfecció del Covid o sigui sí que és cert que és un producte que en aquell moment ens va ajudar molt a sortir de la pandèmia però un cop ha passat la pandèmia i per exemple segueix sent un producte supereficient pel virus d'hospital i per poder combatre tot el que són les infeccions d'hospital lo típic he anat a l'hospital que m'han si m'han operat del braç i m'hi he quedat 15 dies perquè he agafat una infecció que no és doncs una mica el robot està focalitzat en disminuir el que és el virus d'hospital perquè a més és un tema sobresilenciat i hi ha estudis que informen que el virus d'hospital mata més gent que els accidents de trànsit Déu-n'hi-do però és una cosa que no se'n parla llavors clar vivim en un país on les barreres d'entrada de tot el que és el sector públic són complexes i aquí una mica és on encara estem treballant però per mi per exemple vendre un projecte a l'indústria és ràpid o sigui ràpid els nostres projectes potser de negociació poden anar des de sis mesos a dos anys però acabem quan ja ho tens correcte en canvi en el sector públic és molt complex són altres canals de comunicació altres canals d'entrada que nosaltres venim més de la part industrial i no pas de la part mèdica Valtos Ara llavors és una empresa que no ho hem explicat que ara ho explicarem esteu a la colònia Sedó que és una colònia és un espai patrimonial sí correcte i quin és el vostre àmbit de feina nosaltres diríem que principalment les nostres principals zones d'influència i on tenim més clients és tot el que toca al mar per dir-ho d'alguna manera anem des de Galícia País Basc Navarra la part d'Aragó Catalunya i Llevant sí també tenim projectes en el que és la zona de Madrid però principalment treballem aquest boomerang que jo l'hi dic les zones més més tocant a costa també hem muntat projectes a Marroc i Mèxic però el nostre principal àmbit a dia d'avui és l'estat és nacional en un sentit de l'estat i en aquest món teu la igualtat o sigui el tema de les dones la presència de dones en el món de la robòtica industrial per exemple a la universitat quanta gent era? Clar, a veure dins del que cap a l'Isaba és com una mica l'oasis perquè al ser una carrera d'enginyeria en disseny industrial que té ja un factor de disseny de creativitat pràcticament a l'Isaba estem entre un 50-50% de dones i homes però sí que clar jo al final vaig un món molt tècnic molt robotitzat on aquí ve gent de qualsevol altra enginyeria on el percentatge és molt més baix i on la majoria de reunions de clients meus són homes o sigui és un sector molt masculinitzat costa trobar dones en el camp de la robòtica i més en el camp de la robòtica industrial a vegades estan més en la part d'IMSD d'innovació més de recerca en projectes conjuntament amb la universitat però diríem que a peu de fàbrica el percentatge és bastant baix quines són les teves estratègies per poder triomfar en aquest context on encara suposo que els rols no estan normalitzats en la igualtat perquè ens entenguem no sé si m'explico és a dir no sé si el fet que siguis jove siguis dona permet que tinguis la mateixa credibilitat no et costa més o has d'explicar més a mi encara em passa que quan vaig a una reunió amb un col·lega meu que sigui home directament només sembla que l'interlocutor només sigui l'home i això ens passa que no passa res tampoc no criminalitzo els meus clients perquè ens passa de forma inconscient hi ha un factor inconscient que directament quan tu vas a fer un projecte de robòtica si en una sala entren un home i una dona de per si l'home en sabrà més que la dona de partida sembla que el teu argument o el que tu hagis d'explicar hagis de tenir quatre vegades més coneixement que l'altre per defensar aquell projecte quina és la meva estratègia la meva estratègia és que encara em passa que el primer impacte molts cops costa però després quan em coneixen com que jo m'he especialitzat molt en un sector al final agafes un expertís i sempre he intentat molt el nostre jo porto més la part comercial de l'empresa el mosso s'hi porta més la part de la direcció tècnica però al final el disseny del projecte surt des de l'inici des de la part comercial llavors sempre m'hi he especialitzat molt en entendre molt quina és la necessitat del client jo sempre li dic no em diguis què vols digue'm quin problema tens i jo et plantejaré quines poden ser les millors solucions perquè no hi ha una única solució en robòtica i poden haver-hi diverses solucions que després depenent de si és més important l'ergonomia o el preu o ja acabarem ajustant cap on anem llavors crec que els nostres clients veuen que hi ha un nivell de coneixement que ens diferencia dels altres i és un sector molt competitiu o no? bé clar quan vam començar fa sis anys com que era una nova tecnologia teníem una mica com l'exclusivitat del mercat d'entrar a alguna cosa i ara diríem que ara cada cop hi ha més competitivitat més competència perdó quin és l'avantatge que tenim que portem sis anys només fent això llavors el coneixement que tenim de fer això respecte als noms competidors que estan entrant clar és diferenciador i sí que entra producte asiàtic una mica com està passant amb els cotxes no? que és molt més barat i molt més competitiu però al final el gran valor afegit de la robòtica és la implementació és l'aplicació final no és el servei que et donen no? no és sols el robot en si en si mateix amb el tema del tipus d'empreses amb les que treballeu també t'he sentit en alguna entrevista que explicaves que també es contribueix a que hi hagi menys accidents laborals no? que en el tema de la logística com li dius intra intralogística intralogística que vol dir el que passa dins de la fàbrica correcte la logística interna hi ha molts accidents laborals que a vegades tenen a veure amb moure coses sí sí perquè nosaltres amb el que ens hem especialitzat molt és fer la logística interna de la zona de producció allà on hi ha gent treballant allà on circulen persones allà on hem de cooperar amb persones normalment és on apliquem els nostres robots perquè aquestes són zones perilloses per les persones que estan treballant de si tu vas amb un toro amb una traspaleta elèctrica tot això són elements perillosos a nivell de seguretat per a aquestes persones per tant també contribuïm a millorar aquesta seguretat ets professora a l'Isaba què és el que dones robòtica i mecatrònica i aquí has connectat amb la part de les mares com es diu ta mare que a mi m'agrada esmentar les mares l'Urdes l'Urdes l'Urdes és així aquí has connectat amb la part de mestra de l'herència familiar sí jo crec jo crec que sí és que també m'agrada molt donar classes o sigui és una part que també m'apassiona i a més fent tota la part d'empresa la part més tecnològica que a vegades et pots com desvincular una mica de què és el que està passant amb les noves generacions de què és el que està arribant a la universitat doncs m'agrada tenir com aquest contrast aquest contrapeu perquè t'ajuda i a vegades també poder explicar el que tu fas d'una manera més pedagògica perquè és el que ja Maria però és que si em dius que és una GV jo no en tinc ni idea doncs també es tracta d'intentar baixar tot això a terra i al final jo quan anava a la universitat m'apassionaven aquells professors que estaven treballant i em venien a explicar coses que els estava passant en el seu món real perquè és com que t'obrien una finestra a la realitat i és una mica el que intento quan jo vaig a donar classes explicar-los una mica què us trobareu allà fora o què està passant allà fora i quin consell els hi dones als que volen emprendre a les dones que són alumnes teves que volen emprendre t'ho ajusto una mica més és que el tema de consells és complicat donar donar consells quines eines els hi suggereixes jo sempre jo sempre dic que les ganes mouen fronteres o sigui l'actitud és que és que a vegades sona molt al pic però és que amb l'actitud la perseverança la persistència i a l'estar i a l'estar i a l'estar és la diferència no cal ser ni molt intel·ligent ni haver estudiat no o sigui cal ser-hi cal donar resposta i un tema molt important és atrevir-se i deixar-ho tot per atrevir-se que a vegades hi ha molta gent que diu jo vull emprendre però bueno mentre estic aquí treballant no no això no funciona és a dir has de tocar fons perquè emprendre a sortir bé i què vol dir tocar fons no tenir res no tinc ingressos o sigui no? o sigui ara ho deixo tot paro tot i em poso a ser a ser empresària llavors el primer mes doncs bueno és més fàcil el segon no? però t'ha de pujar la pressió arterial per per sobreviure no? per buscar aquelles estratègies que necessites per tirar la teva empresa endavant perquè mentre estiguis a una zona de confort és molt difícil emprendre de tirar endavant i quins són els moments més difícils que has tingut tu com a dona emprenedora? bueno encara els tinc eh crec que no crec que no els he superat crec que no els he superat tots hi ha un primer moment quan comences que és el no poder passar el recado a ningú per mi aquest és el primer moment més complicat de dir no és que els problemes arriben a mi i no tinc ningú més amunt al qual jo puc derivar el problema no? és a dir jo ets a resoldre aquest problema no hi ha ningú més no? i això el primer al principi sí que genera com un punt d'estrès de dir què faig què faig no? per això també jo crec que tenir un soci i no estar sol jo també ho recomano no? o sigui sempre compartir els problemes ajuda no? tenir algú amb qui parlar perquè molts cops clar jo porto més la gerència i el Toni porta més la part de direcció tècnica però a vegades jo al Toni el truco li explico alguna cosa i no estic esperant ni que em doni resposta però el fet de jo explicar-ho m'ajuda a trobar la resposta no? allò de que algú que entén perfectament què és el que fas i li puguis explicar també ajuda molt el mateix a l'inrevés a vegades em truca i dic bueno i si tu ja ho saps però aquest suport moral és important després el tema de sobretot quan comences tenir molt clar quina és la teva filosofia d'empresa i seguir la raca a taula o sigui podràs fer excepcions quan econòmicament puguis permetre't fer excepcions però mentre no tens un cert volum i un cert nivell has de passar pel tubo o aquestes són les nostres condicions com a empresa si vols podem fer-ho si no o no però si des del principi ja fas excepcions és molt difícil que puguis crear una estructura sòlida vols dir que si per exemple poses uns estàndards de qualitat i de preu doncs no fer rebaixes perquè si fas un rebaix és allò que dirien en castellà en català fan per avui no? correcte no pa per avui fan per demà seria una mica sí sí i després jo ara crec que estem encara en un moment molt complicat que és com organitzar el creixement perquè ara estem en un punt que som unes bueno anem fluctuant entre 12 i 15 persones a l'equip i cada cop anem creixent més cada cop intentem generar departaments perquè clar al final si 15 persones directament et pregunten a tu és com el dia a dia és molt difícil de gestionar però veure com organitzes l'estructura per poder créixer de moment és de les coses més difícils que estic trobant i parles amb amics que tenen empreses parles amb gent que té experiència i tothom et diu és que no ho sé no ho sé com ho vaig fer ho vaig fer però no i és allò que t'has de buscar el teu propi el teu propi camí i el talent de lideratge per ser dona per ser creus que és o sigui no diferent sinó creus que tens un lideratge diguem-ne amb un rol molt copiat dels rols masculins referents o tens un lideratge diguem-ne més propi més més bueno crec que hauria de treballar més o sigui crec que tinc un lideratge erinnat però no el tinc treballat per la qual cosa això s'ha de treballar no? o sigui que podríem millorar moltes de les coses que segurament a dia d'avui no estic fent perquè en moltes coses no tinc consciència les faig per inèrcia però sense una consciència i crec que arriba un moment que tu has de tenir més consciència de quin lideratge vols no? sí que és cert que que sempre ho dic és que no tenim no tenim referents femenins de lideratge llavors el nostre lideratge a vegades tenim un lideratge masculinitzat però és que perquè no en coneixem tampoc una altra o perquè no sabem fer-ho d'una altra manera o o a vegades dius bueno és que prou contracorrent vaig no puc obrir un altre un altre foc sí que sí que jo crec que tinc un lideratge molt esportiu o sigui sempre porto el meu lideratge haver fet futbol tants anys jo m'adono que molts cops poso símils del futbol o penso en mentalitat de com és un equip de futbol no? és una mica el referent que jo utilitzo i un equip de futbol femení és diferent d'un equip de futbol masculí? home no conec l'equip de futbol masculí no puc comparar-ho no puc comparar-ho directament però però jo em baso més més en l'estratègia més en un equip dins del camp independentment si és masculí o femení jo crec que el femení té més capacitat de patiment no crec que els homes aguantin jugant en un camp de terra tirat hi ha unes hores que són amb tot el carinyo per tots els xics que ens escolteu eh? ho dic com ha dit abans la Maria però en un tema ja de natural sí sí sí sí amb això també un vestuari de d'hora segurament és més complicat que un vestuari d'homes sí sí sí sí no ho sé sí sí potser sí no ho sé no ho sé perquè no conec el d'homes el d'homes i no ho podem parlar correcte no podem fer la comparativa volia parlar una mica d'una part que a mi m'assembla molt interessant que és que tu has decidit bueno ubicar l'empresa en un espai jo que sóc una gran amant del patrimoni en un espai molt inspirador que és la colònia Sador que per les persones que ens escolten i que no sapiguen la seva història va ser fundada l'any 46 per Miquel Puig i Catatús i és una fàbrica tèxtil al costat d'un antic molí fariner que ja existia aquí a Molins de Rei també tenim història de Molins que per això ens diem Molins i era conegut per Can Can Bruquetes si no si no ho he dit va ser una colònia industrial i al segle XX va ser una empresa una de les més grans importants de la història econòmica de Catalunya quan ell va morir el va associar el fill i bueno això va anar tirant fins que ara és un és un polígon industrial on hi ha cabudes diferents empreses la teva una i i el Museu de la Colònia Sador que forma part del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya el moviment actual ve que l'any 80 es va tancar la fàbrica i per tant això es va reconduir cap a un bueno un hub empresarial seria o un no? és un clar en el moment de tancar la fàbrica entenc que llavors es van vendre diríem les diferents propietats a diferents persones i cada una d'aquestes persones ha anat generant el seu negoci o llogant aquests locals en altres negocis per desenvolupar una una activitat de fet a nivell d'ara d'ocupació a la colònia estem al 90% clar sí que convivim gent que tenim allà una activitat forta hi ha alguns edificis que estan en mal estat hi ha algun edifici com la casa de l'AMU que crec que l'Ajuntament d'Esparreguera el volia adquirir hi ha la part del museu que el museu també és preciós perquè hi ha la turbina antiga on hi havia el sal d'aigua clar és que la colònia era era un gran model de projecte ecologista no? perquè era autosuficient aprofitaven l'aigua del Llobregat amb el sal d'aigua tenien una turbina amb la qual generaven l'electricitat o sigui que era una passada a nivell tecnològic sí que és cert que jo crec que fins a dia d'avui la colònia s'ha mantingut gràcies a l'indústria gràcies a les empreses que ara estem allà però que també l'administració no hi ha fet res però jo crec que l'administració també hi hauria de tenir un paper perquè sent un patrimoni històric jo crec que entre tots hauríem de sumar que seria fantàstic el que tu dius que fos un hub tecnològic on hi haguessin empreses no sols tecnològiques també hi poden també empreses que treballen diríem materials de tota la vida no? juntament amb alguna universitat o alguna formació professional perquè és que estem en un lloc estratègic o sigui estem a 5 minuts de la SEAT estem a 20 minuts de tota la zona del Vallès ara també han obert la B40 cap a tota la zona de Terrassa de Manresa vull dir aquí esteu a milions de Molins de Reis també milions de Molins de Reis però volia dir que Esparraguera ara al centre de Catalunya seria entre Esparraguera i Molins de Reis i Molins de Reis aquí no ens barallarem no ens barallarem perfecte què va significar per vosaltres el premi del centre d'estudis? doncs bé és que sempre que per començar va ser com molt inesperat no? perquè fan una candidatura que tu no saps ni que ni que et proposen després ets finalista i després resulta que guanyes no? o sigui que que va ser una sorpresa super super grata i sempre que hi ha reconeixement jo crec que és molt bonic per l'equip no? també perquè tornant al cotxe ho parlàvem amb la gent que havia vingut de l'equip i a vegades l'equip creu que allò que fas és normal o és monòton i quan dius ostres però si rebem premis per allò que fem potser no és tan normal o no ho fa tanta gent potser estem fent alguna cosa diferent i crec que això que un premi ens pugui donar aquest valor o aquesta reflexió a l'equip és importantíssim però una part d'aquest premi ja ho sé i em consta perquè sé qui va presentar la teva candidatura també és que al capdavant d'aquest projecte hi ha una dona jove que a més a més és un àmbit que com dèiem que no és gaire habitual tot i que sí que el disseny industrial ja ho has explicat que sí però diguem-ne que en aquesta emprenedoria no és gaire habitual no és gaire habitual tu com a dona jove aprenedora en què volia ser referent tu deies ens falten referents tu ara estàs al capdavant en què vols o sigui aquestes xiques que tens a classe altres dones que puguis compartir espais de reflexió o sigui bueno jo molts cops ho he dit perquè a vegades sense voler ets referent per altra gent te n'adones però jo volia ser un referent indirecte un referent pel meu dia a dia no per les fites que has aconseguit sinó per com vius aquest dia a dia no vull ser un referent perquè crees una empresa que pot tenir més o menys èxit i que pot tenir més o menys visualització vull ser un referent perquè allò que faig aporta valor a la societat o porta petjada o contribueixo a millorar la vida de la gent que treballa amb mi o contribueixo a ajudar la gent que estudialitzava perquè vegi que si volen ser emprenedores ho poden ser però un referent molt a petita escala saps què vull dir? una mica sí no perquè és molt perillós perquè quina responsabilitat ser referent que a vegades també jo dic deixeu-nos ser mediocres és a dir que falten referents mediocres falten referents de gent normal que a vegades no és que jo sempre poso un exemple que sembla que quan una dona governa ha de ser excel·lent per què? si han passat 10.000 homes que governen i són mediocres o sigui és una conversa que jo he tingut milers de vegades amb companys meus per exemple t'agradarà més o menys i jo amb això soc totalment neutre però la persecució que ha tingut la de Culao per ser dona no l'ha tingut cap política abans i era per ser dona llavors aquesta és una mica la queixa i si no és tan bona què passa? sí doncs m'agradaria que la feina meva també servís per dir que les dones no cal que ser excel·lents amb tot que ens podem equivocar que no passa res que també ho fan els homes també ho fan els homes i no on et veus d'aquí 10 anys? Maria és que em fas unes preguntes on t'agradaria veure't? on t'agradaria veure't? clar d'aquí 10 anys m'agradaria veure jo sempre havia dit que volia una empresa de 10 persones no volia una gran empresa però em sembla que em sembla que la cosa té pinta de que de que pot anar de que pot anar creixent no? jo em voldria veure doncs a nivell empresarial seguint poder disfrutar de la meva empresa seguir podent prendre decisions o sigui jo m'agradaria que que la criança no m'afectés a d'aquí 10 anys és a dir m'agradaria poder educar i dedicar el temps que vulgui els meus fills ara que em necessiten que en tinc dos que en tinc dos i d'aquí 10 anys que això no m'hagués penalitzat això estàs tocant un tema delicat que és el de la conciliació sí sí però és que té relació no? perquè jo penso que d'aquí 10 anys segurament jo tindré amb molta més llibertat de temps de la que tinc ara per tant em podré dedicar molt més al meu negoci però no vull que les renúncies saps? no vull haver de... no vols tenir renúncies ara correcte correcte i llavors això també és aquell punt que em deies que és complicat quan ets empresaria doncs això també és un punt complicat que no que estic aprenent a gestionar-ho perquè això no t'ho ha ensenyat allò Déu-n'hi-do ets bueno valenta ho deies no? ets la petita de 3 això t'ha marcat una mica? home sí sí a més que em porto 9 i 7 anys amb els meus germans o sigui que a mi em torturaven una mica a casa saps què vull dir i em putejaven bastant llavors això em va fer amb un caràcter més resilient i tenies legos i tenies legos o tenies nines? no tenia actionmans crec que es deien que era com tenia tenia legos també playmobils també però no les barbies i tot això no no m'agradaven gaire i dius que l'has canviat el futbol sí sí bueno a veure vaig jugar a futbol quan vaig plegar del Barça perquè vaig haver de decidir si feia la meva o sigui si posava per davant els meus estudis o el futbol i en aquell moment la resposta era clara havien de fer els estudis vaig decidir anar d'Erasmus a Noruega i llavors va ser quan vaig plegar de jugar al Barça i al tornar vaig decidir per un tema que ja començava a treballar i de per poder tenir diríem més conciliació vaig jugar a futbol a Esparreguera de fet vam juntament amb la meva parella vam entrar a l'Esparreguera de futbol sala i vam agafar l'equip que estava a l'última categoria i la vam pujar fins a Plata o sigui que llavors ens va tornar a tocar viatjar per tot Espanya Déu-n'hi-do no teníeu nens encara no no no no i i clar també va ser una experiència brutal de dir jo vaig estar durant molts anys jugant fora em van formar al Barça però vaig poder retornar tot això que havíem après al teu poble que guai i de de fet encara dia d'avui és l'equip que ha estat a categoria més alta d'Esparreguera a nivell de qualsevol equip i jo crec que això també va ser maco però clar arriba un moment que quan tu has competit molt al nivell jo no sé anar a jugar a futbol per fer una patxanga i això ho porto molt malament llavors vaig dir bueno doncs canvio d'esport i ara re ara faig una mica de tenis perquè més més fàcil quadrar-ho i com que el tenis ja he sigut dolenta sempre però si ara sóc dolenta no passa res que amb el futbol m'ho noto més saps què vull dir però mires el futbol de les noies sí els nois bueno de fet és que he fixat els arrolls que cometem l'altre dia el meu el meu fill de 4 anys ens va dir per què sempre mireu el futbol dels nois i gairebé no mireu el futbol de les noies clar per elles per què i és cert hi ha percentatge jo que he jugat a futbol femení tota la vida però em miro molt més futbol masculí que femení i ell des d'una perspectiva neutra em deia però no ho entenc no ho entenc molt bé doncs ara anem a entrar en la secció que si no ens dona temps a parlar d'una dona que sí que ha sigut referent i que ara m'ha explicat per què la secció que com que estem a les heroïnes digitals és les dones amb TIC-història de tecnologia de TIC-història és l'Anna Navarro d'Escals que és bueno ja va néixer a Olot el 21 de febrer del 68 és coneguda professionalment com Anna N. Xengle si no ho dic malament perquè la meva pronúncia és una mica i ella és una executiva espanyola especialista en tecnologia i en la internacionalització d'empreses bueno de treballar en la internacionalització d'empreses ara ha tornat a Catalunya com a diputada per Junts des del juny d'aquest any del 24 però és una bueno és un perfil que ha sigut directora d'equips d'enginyeria de producte transformació digital d'infraestructura i a mi m'ha semblat molt curiós a veure si ho trobo que així va ser reconeguda com una de les 100 dones més influents del món per Silicon Valley Business Journal o sigui per un dels diaris importants de Silicon Valley perquè ella vivia a San Francisco a San Francisco també premi a la persona de l'any de la indústria lingüística per Tinc Global nomenada dona més influent del món de la tecnologia per la revista Analytics Insight això l'any 2020 bueno i a banda Garrotxina de l'any del 21 perquè suposo que la Terra també dirà per què has triat l'Anna Navarro Descals bueno primer de tot perquè és que considero una dona que si fos un home tothom en aquest país la coneixeria ha estat considerada la dona més influent a nivell tecnològic del món sí és que és molt fort o sigui si tu vas per aquí a Catalunya jo crec que la majoria de gent coneixerà Salai Martí sí doncs és que a Anna Navarro potser li dóna 20 voltes bueno potser no m'atreviria tant jo ho dic jo potser no m'atreviria tant però clar és que estem parlant d'un perfil molt top i he escoltat diverses entrevistes seves i per mi és una persona molt inspiradora perquè ella havia sigut també jugadora professional de vòlei inclús crec que va jugar a les olimpiades de Barcelona el 92 potser això no t'ho he sabut però o sigui a nivell d'esport havia sigut també una esportista de jove i també explica com la seva vessant esportiva li ha marcat a nivell empresarial i a nivell de negocis i després també és una persona que té com diverses coses que a mi m'inspiran molt perquè em recorda una mica també com els meus valors també molt arrelada a la terra sempre parla d'Olot els referents que té a nivell de la Garrotxa a nivell familiar i jo sempre que l'escolto em resulta molt molt inspiradora també una mica molts cops explica que la seva carrera també és com per casualitat que ella volia ser filòsofa va acabar sent filòloga però llavors de la filologia es va especialitzar en el món tecnològic perquè se'n va adonar que el llenguatge a tots els països era diferent i clar com ho farien per digitalitzar el món no? Si no unifiquem aquest llenguatge no? Sí, sí, sí que també és molt curiós sí que té un tren molt diferenciador és que ella ha viscut molts anys molts anys fora i crec que va estar 30 anys vivint als Estats Units també va passar per Berlín per Alemanya però ara també ha tornat com per jo no ho sabia de fet quan vam estar comentant i vaig mirar vaig veure que ara el 2024 ha tornat i també té un punt aquest de retornar tot el que he fet d'on vaig sortir Ella és bueno és una dona molt compromesa també en promoure la igualtat de les dones en la tecnologia Correctes Alvin va ser cap executiu de l'ONG Women in Technology i forma part de 5 directives més també està a l'organització Women in Localization el meu anglès és tan macarrònic és que sóc d'una generació que el vam aprendre tan malament no la teva però jo sé que tu parles perfecte a l'anglès si no no podries estar suposo on estàs No, no, clar però tampoc no el parlo perfecte el parlo amb morro que és el més important Això també és veritat Això també és veritat Això també és veritat i també bueno va estar a la Young Women in Tech que també és una altra entitat de lideratge en el món tecnològic això tu també t'anava a comentar hi ha moltes entitats de lideratge en el món tecnològic perquè suposo que esteu en un món que encara que en el teu concretament potser no tant però que fa falta aquesta mirada d'aquestes referents o aquestes entitats que hi treballin Bueno, és que clar, és que per exemple amb la gent de Women in Tech i així que també hi coincidit diverses vegades la nostra una mica l'obsessió que tenim és clar, jo vull tenir paritat a la meva empresa però no m'és possible perquè no hi ha nenes motivades per estudiar una enginyeria de robòtica és a dir llavors s'ha de fer una feina molt gran de pedagogia prèvia però prèvia és als 3, 4 anys 5 anys o sigui i no sols a les nenes també als pares perquè jo ara que soc mare i porto nens petits a l'escola me n'adono tics que tenim que que són del patriarcat i que amb aquests tics que a vegades fem involuntàriament estem evitant no que que que el talent doncs no arribi en l'àmbit tecnològic no arribi en l'àmbit de robòtica i que crec que és que és importantíssim perquè hi ha una característica que és l'empatia que la necessitem la necessitem en el primer en tot el que ens està venint a nivell d'intel·ligència artificial de robòtica de dades necessitem l'empatia que és una característica principal de les dones els robots tenen sexe com la intel·ligència artificial que jo crec que té sexe perquè l'estan fent homes i per tant tenen molts tics en algunes coses que són ho dic té sexe en un sentit metafòric sí sí sí sí correcte clar és que bueno igual que la intel·ligència artificial la robòtica no té sexe però depèn qui la programi serà d'una manera o serà d'una altra per això dèiem això em preferia llavors sí passarà el mateix hem de treballar-ho això bueno de fet aquest programa el fem juntament amb dones amb xarxa que aprofito per dir-ho que no ho he dit al principi perquè també és una entitat d'aquí a Catalunya que treballa molt tot el tema de la igualtat en l'àmbit tecnològic per això dic que hi ha moltes mirades per sort suposo que totes anem remant cap a un mateix objectiu doncs molt bé amb això entrem amb la darrera de les seccions que és la secció un toc final en el que et preguntaria algunes coses així jo què sé doncs per exemple alguna sèrie que estiguis mirant ara mateix o no em dires no miro sèries no no sí que miro sèries quan puc l'última que vaig mirar és a This Is Us ah mira a mi també em va agradar aquesta ambra molt llarga quin és el teu ritual per començar el dia quan puc quan puc de fet porto una tinc una llibreta que és un un planner diari diari no un planner setmanal on m'apunto les tasques o m'organitzo a principi de setmana les tasques de cada dia llavors el meu ritual és obrir el planner i veure aquell dia quines tasques tinc és un planner en paper? sí en sèrio? en sèrio i això? perquè necessito paper o sigui tinc també l'iPad per prendre notes a nivell digital però necessito quan tacho una cosa ha de ser en boli paper si no és com que no l'has acabat igual sí? Déu-n'hi-do quina gràcia un lloc ideal per anar a passar les vacances Menorca però hi vas o t'agradaria? hi vaig i tu quan t'inspires més o jo sé perquè m'ha dit una col·laboradora teva que el teu cap no para mai i el cap de la Maria avisa no para mai però quan estàs més actiu de dia? o sigui quan ets més creativa de dia o de dia? jo sóc persona diurna de sempre? del col·le també? de sempre perquè jo crec que vaig baixar a estudiar el batxillerat a Barcelona des d'Esparreguera llavors clar m'aixecava molt d'hora perquè a Esparreguera no tenim tren i anem amb l'Hispana igual a dina llavors ja des de ben jove amb 16 anys m'aixecava cada dia a les 6 menys quart 6 del matí clar llavors jo crec que el meu ritme diurn és molt millor que el nocturn i ets la primera que obres l'oficina sí bueno ara amb l'amor una vegada allà tenim clar amb els nens com que viatxo molt els dies que estic aquí intento preparar els nens abans de marxar llavors entro però si no però clar hi ha molts dies que a les 6 del matí també estic a l'oficina i escoltes podcasts tecnològics o d'algun tipus o no? sí sí i bueno també escolto podcasts a nivell per exemple un programa que m'agrada molt de Catalunya Ràdio els solidaris de la Marci Folk i quan viatxo perquè viatxo molt amb cotxe o a Bilbao o cap a València o quan vaig amunt y avall em poso molts molts programes de podcast molt bé a partir d'ara espero que seguissis les edines digitals per suposar doncs jo crec que aquí estem acabant ja moltes gràcies Maria Visa Voladeres m'ha agradat molt que ens hagis acompanyat en aquesta tarda de tardor i en un dia tan ensenyalat com és el 25 de novembre que sempre és especial gràcies Eli Arjona per la teva per donar suport a la part tècnica i gràcies a Dones amb Xarxa que ens dona suport en aquest programa especial digital que fem un cop al mes des del podcast Heroïnes Cotidianes sempre ho dic que estem al segle de les dones però queda molta feina a fer i aquí seguirem descobrint també dones referents com avui amb la Maria moltes gràcies moltíssimes gràcies i que vagi molt bé i molta sort gràcies notícies en xarxa Bona tarda són les 7 us parla Mercè Roura comencen aquesta hora manifestacions arreu gràcies gràcies gràcies