Heroïnes Quotidianes
Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria
Subscriu-te al podcast
Heroïnes Quotidianes: Dones, Tecnologia, Lideratge i Igualtat
Heroïnes Quotidianes presenta una conversa entre la periodista Bego Floria i Remei Àries Pérez, directora executiva de NTT Data per a projectes tecnològics en recursos humans. En aquest capítol es tracten:
- El rol de Remei en la implementació de solucions digitals per a la gestió del talent.
- Els reptes de captar, retenir i formar professionals en empreses tecnològiques.
- La trajectòria de Remei: de psicòloga a consultora SAP i l'obertura de noves oportunitats laborals.
- L’aposta per la diversitat de gènere a NTT Data (40% dones) i les iniciatives internes (Women Together, comitè d’Ionignes).
- Barreres de gènere: síndrome de la impostora, entorn masculí i mesures de coaching, mentoring i llenguatge inclusiu.
- Conciliació i programes de suport a progenitors (Parenhood).
- Col·laboracions externes amb Dones en Xarxa i accions a escoles i universitats.
- L’impacte de la intel·ligència artificial en el futur del treball i la necessitat d’adaptació contínua.
- La importància de l’esport i el descans com a estratègia de desconnexió.
- La figura de Catherine Switzer com a pionera de l’esport femení i referent d’empoderament.
Tancament: Preguntes personals ràpides i agraïments finals.
Seccions de l'episodi

Perfil i funcions de Remei
Remei Àries Pérez explica el seu rol a NTT Data: disseny i posada en marxa de solucions tecnològiques per al departament de recursos humans (reclutament, onboarding, plans de carrera).

Reptes en la gestió del talent
Discussió sobre les dificultats de captar talent especialitzat, formar-lo, retenir-lo i mantenir la motivació a grans empreses tecnològiques.

Orígens i formació acadèmica
Remei parla de la seva formació en psicologia d’organitzacions, el paper de germana gran i el desenvolupament de les habilitats socials i d’empatia.

Habilitats socials i lideratge
Explica la seva passió per l’esport des de petita, la competició i com aquestes activitats han potenciat la seva resiliència.

Transició al món tecnològic
Crisi econòmica i decisió de fer un màster en SAP; reinvenció professional i entrada en consultoria tecnològica gràcies a la combinació de RH i tecnologia.

Experiència en consultoria i habilitats clau
Remei descriu el funcionament de la consultoria, la importància de les relacions amb els clients, l’anglès i les habilitats comunicatives.

Diversitat i polítiques de gènere a NTT Data
Objectius globals (40% dones; 30% en alts càrrecs), directrius des del Japó, causes de la baixa representació i estratègies per millorar la inclusió.

Iniciatives de conciliació i formació interna
Programes per a pares i mares (Parenhood), coaching, programes de lideratge, formacions en llenguatge inclusiu i suport a executives i managers.

Barreres de gènere i superació
Reconeixement del síndrome de la impostora, comportaments masclistes en reunions i la necessitat d’un entorn de suport i reforç.

Treball en equip i satisfacció laboral
Remei comenta la satisfacció de treballar en un equip integrat, els reptes d’una multinacional i la importància de la confiança entre capes.

Col·laboracions externes i Dones en Xarxa
Participació com a ambaixadora de Gomer Liberti i col·laboració amb l’entitat Dones en Xarxa per compartir iniciatives i bones pràctiques.

Mentoria i habilitats per a joves talents
Consells sobre habilitats socials (empatia, vincles, flexibilitat) com a complement de les competències tècniques per a dones joves.

Intel·ligència artificial i futur del treball
Debat sobre l’impacte de la IA en processos interns i externs, biaixos de gènere potencials i els perfils professionals que es requeriran.

Ritme d’aprenentatge i adaptació
Reflexió sobre la velocitat del canvi tecnològic, la necessitat de formació contínua i la pressió d’estar sempre actualitzat.

Desconnexió mitjançant l’esport
Remei descriu com utilitza l’esport (crossfit, pàdel, running) per desconnectar i recuperar energia mental.

Heroïna digital: Catherine Switzer
Relat de la pionera Catherine Switzer, primera dona amb dorsal a la marató de Boston, la seva lluita per la igualtat a l’esport i iniciatives posteriors (261 Fearless).

Gestió del canvi i estat de flow
Analogies entre l’esport i la gestió del canvi professional: distància, perspectiva i com el moviment ajuda a resoldre problemes.

Preguntes ràpides i tancament
Breus qüestions personals (rutina matinal, viatges, eines tecnològiques), aspiracions a 10 anys i agraïments finals de Bego Floria.
Aquí comença Heroïnes Quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida, avui en l'àmbit digital. Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Remei Àries Pérez, directora executiva de l'empresa NTT Data en projectes tecnològics en l'àmbit dels recursos humans. Molt bona tarda, Remei. Molt contenta que ens acompanyis en aquesta tarda. Jo també. A parlar de dones, tecnologia, mirades d'empreses que volen la diversitat, i del món tecnològic que sempre amb dones sempre és un repte, perquè no sempre n'hi ha prou. Però començarem explicant què és el que fas exactament. Perquè projectes tecnològics en l'àmbit dels recursos humans, doncs una mica què és això que fas. Sí, la meva empresa, com tu dius, és NTT Data, és una companyia tecnològica que fem projectes molt diversos, una empresa molt gran, però que aquí a Barcelona som 3.500 persones, o sigui, Déu-n'hi-do. És una multinacional. És multinacional, japonesa. Ah, mira. Sí, sí, que nosaltres érem una companyia espanyola i ens van comprar els japonesos, no? Mira. Coses que passen a la vida, no? I llavors, en el meu dia a dia, és portar projectes, com tu dius, tecnològics en l'àmbit dels recursos humans. És a dir, el que ajudem és a les companyies, en el seu departament de recursos humans, doncs aportar la gestió del seu talent, de la seva gent tant de quan comencen a treballar, tots els processos de carreres que tenen, el recruiting, l'homboarding, etcètera. Ara m'has parlat de coses que no sé què volen dir. No passa res. Bé, doncs t'ho imagina't una companyia normal, no? Que té el seu departament financer, logístic, recursos humans, no? Llavors, en l'àmbit de recursos humans, gestiona persones, no? I aquestes persones comencen la companyia, no? Vull dir, les contractes, hi ha un procés d'unboarding, hi ha un procés... Què vol dir? Com d'incorporar-se... Ah, sí, perdona, t'ho dic en anglès. No, no passa res, d'incorporar-se. D'incorporar-se a la companyia. Després hi ha un moment en què gestiones la seva carrera, que gestiones, al final, la seva formació. Llavors, necessita aquestes companyies, en aquest departament de recursos humans, necessiten unes eines per portar tot això. Llavors, jo... Formes part del disseny? Del disseny i de la posada en marxa i acompanyar les companyies, a tenir aquests programes que l'ajuden a aquesta gestió del talent intert que tenen. És difícil gestionar el talent, creus? És difícil. Bé, hi ha una mica de tot, depenent de les companyies. Hi ha companyies que els costa més captar talent, com és el cas de la nostra companyia, que és una companyia molt gran, com tu has dit, però captar talent és difícil, no? Un talent amb una sèrie d'habilitats tècniques i una formació específica costa, i a més perquè hi ha molta competència. Hi ha d'altres companyies que el que els costa és, una vegada de captar, retenir-ho, no? Per el mateix, no? I també a vegades el que costa és donar aquesta formació, aquests plans de carreres a les persones, no? Vull dir que és un repte continu que tenen els departaments de recursos humans. Perquè la gent no marxi... No marxi, primer per captar-la, perquè no marxi... Perquè vingui i perquè no marxi. Això mateix. Ara has explicat què fas, ara vull saber qui ets. Vale. La Remei, ets de Barcelona. Soc de Barcelona. I tu no vas començar amb l'àmbit tecnològic. No. Tu vas començar... Tu volies ser... Bé, ets psicòloga. Soc psicòloga de formació. Ets psicòloga. Sí, sí, vaig estudiar psicologia. Molt bé. I tu ets la gran, no? Tens dos germans més petits. Sí. Jo sempre us pregunto a les grans si això marca una mica. Home, sí, fas una mica de mare, no? Moltes vegades sí que fas una mica de germana gran. I ara, bueno, no tant, no tant. Ara m'aprofito jo i faig que sigui jo la mimada de la família, no? Però sí, quan som petits, sí que, bueno, fins l'adolescència diguéssim que sí que fas una mica de mare. Perquè, a més, jo amb el meu germà petit em porto 10 anys. O sigui, amb un 5 i amb l'altre 10. Per tant, doncs, vulguis o no, sí que ser la gran en aquestes edats, doncs sí, sí, et marca. Sí que marca una mica. I tu una mica de petita, bé, vas tenir una infància feliç, ja volies ser psicòloga de petita, no? Vas ser allò, vas dir-siau d'última hora. Al final, com vas arribar després a les tecnològiques, tot això vull que m'expliquis. Va, comencem pel principi. Va, doncs comencem pel principi. No, jo no volia ser res de petita especialment, no? Eres bona estudiant, però. Sí, sí, jo era bona estudiant. Sí, sí, jo sempre superauteur exigent a mi mateixa, que és una cosa que mantinc ara. Vull dir que encara tinc aquest punt d'exigir-me molt. I jo, doncs, de petita, bueno, m'agradava tot. Vull dir, no tenia... m'agradava molt la història, potser ser professora, que és el que volien moltes o molts en aquell moment. Però sí que en el moment que vaig haver d'omplir, no?, la típica fitxa, no?, de com vas a la universitat i dius, ostres, què vols fer? Llavors allà, doncs sí que vaig tenir el meu moment de reflexió i vaig veure que volia fer psicologia. I d'on te ve aquesta mirada? Bueno, jo crec que és una manera de ser també nostra, no?, o meva, no?, en aquest cas, de dir, ostres, doncs, entendre les persones, intentar, doncs, aportar, no?, doncs, una mica d'aquestes habilitats més socials a entendre, doncs, a la persona, l'empatia que has de tenir, no?, davant de... Perquè no hi havia cap psicòloga a casa teva. No. O psicòloga. No, no, no. No, no, home, no. No, no, però el tema més social era el que m'agradava. O sigui, a mi, la part més estadística, matemàtiques, aquestes coses tan quadrades... Tècniques. Tècniques. En aquell moment, la part més tècnica no... No la tenies. No, no la tenia. Tenia més les habilitats socials, o això és el que entenia jo que m'agradava. Perquè ja erens així molt líder a la teva classe, o molt, diguem, acompanyant de la... No, jo el que m'agradava és estar amb els, sí, amb els amics, i, o sigui, aquest tema social sempre m'agradava. Bueno, sí, sí que participava. No era la líder, crec jo, però la que participava de tot, no?, de ficar-me tot el que es feia, no? De remengar-te de seguida. Sí, sí, això sí, això sí. I t'agradava... Què feies, què feies d'activitats extraescolars? Què feies? Que has sigut sempre esportista, lectora, o què has sigut? Jo sempre a l'esport. O sigui, jo me'n recordo de ser molt petita, primer de GB, no?, que es feia abans, i dir-la a la meva mare que jo volia que m'apuntessin a fer esport, no? I no hi havia res, em sembla, en aquell moment al col·legi i tal, i em va apuntar, no?, bueno, en alguna cosa extraescolar que hi havia fora, no? I jo sempre, sempre a l'esport. Jo sempre jugava al tenis, bàsquet, bueno, el que fos. O sigui, jo sempre, jo, no sé si és un tema d'hiperactivitat meva, o què, però és una cosa que jo necessito, no? I ja des de petita, doncs és una cosa que m'agradava molt, sí, sí. I quan comences a posar... Bueno, acabes la carrera, vas estudiar a la Universitat de Barcelona... Sí. I... I, i, i... I, i... Doncs res, acabo en un moment en què era difícil, doncs, trobar feina de psicòloga, era molt difícil, i clar, era post-olimpiades, no? La crisi. La crisi, no? Era... Si totes les oposicions que, doncs, un any o dos abans hi havia, van deixar d'existir, i llavors, doncs, doncs, bueno, em vaig ficar a fer el que podia, a fer una mica, a fer de pendenta, em vaig posar també a fer processos de selecció de manera autònoma, bueno, feia el que podia, no? Però, clar, no... No trobaves. No, home, era... Lògicament, jo buscava coses relacionades, o jo volia ser psicòloga, o a l'entorn del que jo havia estudiat, no? I tu ja anaves cap a la zona... La psicologia té moltes branques, cap a la branca, que he dit zona i no és correcta, cap a la branca de recursos humans, ja miraves cap aquí, has dit que feies processos de selecció? La psicologia, jo vaig estudiar... En l'àmbit del treball. Sí, psicologia d'organitzacions i treball, que es deia abans. O sigui, ja pensàvem... O sigui, a passar de ser més en l'àmbit social, sí que tenia clar que el que més m'agradava era l'entorn més de les empreses. De les empreses. Sí, sí, sí, això ho tenia bastant clar. I abans arriba un dia que decideixes que t'has de reinventar. Sí, va ser així. Va ser en un moment que vaig dir, ostres, no... També era el moment que això, que no era fàcil trobar feina, tenia companyes de universitat que alguna sí que havia trobat, d'altres que no havien trobat, i vaig pensar, és que això no em donarà de menjar directament, no? I llavors, en aquell moment, em van explicar que hi havia programes tecnològics que ajudaven a les companyies, en el món de recursos humans, i vaig pensar, doncs, bueno, doncs, jo em reinvento. I en aquell moment el que vaig estudiar era un màster en SAP, que SAP és una d'aquestes eines... Una eina d'aquestes de recursos... Bé, fa moltes coses, però també l'àmbit de recursos humans. Llavors, vaig deixar la feina que tenia, vaig anar a un banc, vaig demanar un préstec, en aquell moment... Molt valenta. Sí, sí, té un milió de pessetes. I me'n vaig anar a Madrid. Em vaig deixar-ho tot, i vaig anar a Madrid, vaig estar, doncs, dos mesos estudiant, i res, vaig turma a Barcelona, vaig estar buscant feina, i, bueno, en qüestió de dos o tres mesos vaig trobar feina. Et va ser més fàcil? Sí, sí, sí, va ser molt més fàcil. Sí, la tecnologia et va obrir la porta? La tecnologia em va obrir la porta totalment. Sí, sí, em va obrir la porta. I tu, abans d'això, eres tecnòloga, diguem-ne? No, no, res, no sabia. Si això, mentalitat, matemàtica, mentalitat... No, no, no, ni per mentalitat, ni per habilitat, perquè tampoc havia... És veritat que vinc d'una època... Sí, va ser una opció pràctica, diguem-ne. Va ser una opció de sortida i pensar també per què no el món dels recursos humans es pot combinar amb l'àmbit tecnològic, no? Vull dir, és veritat que vaig pensar també, home, també continuaré en el món recursos humans, però des d'una altra perspectiva que, a més, em donarà feina, no? O sigui, vaig combinar una mica la practicitat amb el que m'agradava. I vas trobar feina. I vaig trobar feina. Vaig trobar feina, això, als pocs mesos. Vaig començar una companyia tecnològica i, bueno, els primers dies em van dir, home, ja véns amb el màster i tal, i em van donar un xec amb el milió de pessetes. I em vaig dir, ostres, i això el primer dia... Bueno, va ser la primera setmana o el primer mes, eh? I vaig dir, home, però si acabo de començar, ja em doneu aquests diners. I em van dir, bueno, és que els teus companys també tenen aquest màster, els hem pagat nosaltres, doncs tu que acabes d'entrar tens el mateix dret. Va ser un regal, no? Va ser un regal, me'n vaig anar al banc, li vaig dir, cancel·lo el préstec, i va ser l'inici d'una nova vida professional. Una nova etapa. Com, ets d'una generació que és la meva, bueno, ets una mica més jove, on l'anglès no era una de les eines que teníem com a... Bueno, de fet, és un... Totalment. Encara ho és, però potser les generacions joves ho tenen com a més present. Bueno, regolint, eh? Regolint, encara. Regolint, regolint, encara, eh? Sí, sí. I jo entenc que per entrar en aquest món, i en aquell moment, tu havies de tenir l'anglès. Jo havia de tenir... Quines, diguem-ne, quines... Com descriuria els valors que tu tenies per poder anar cap a aquest camí? Doncs mira, habilitats en general, vols dir? Sí, perquè et van fitxar, més enllà que tinguessis un màster. Sí, sí, em van fitxar, clar, perquè al final en el nostre món és un món de consultoria, o sigui, és un món tecnològic, però treballem per clients. Clar. Llavors, això és el que vol dir consultoria, no? No treballes a casa teva o a l'oficina internament, no? Sinó que tens uns clients, treballes per ells, llavors això és el món de la consultoria. Llavors, has de tenir unes habilitats, no?, de relació, no? Aquestes mateixes que jo al principi, quan vaig agafar psicologia, doncs creia que era la meva fortalesa i aquesta fortalesa de relació social és una de les coses que em miren en aquestes entrevistes quan entres a una companyia tecnològica de consultoria. Aquesta relació, aquesta habilitat, no?, d'establir... Vincles. Vincles amb els clients, amb els companys, és que és tot. Clar. I l'anglès? L'anglès, sí, sí, sí. Jo vaig estudiar francès, m'ho he imaginat, perquè jo anava a un col·legi de monges franceses, sí. I vaig ser la darrera generació que ens va tocar francès al col·le. Les següents ja van començar amb l'anglès. Llavors jo vaig estudiar fins al cou, que es deia abans, francès, però clar, jo sabia que no estava l'anglès i jo des de primer de carrera, o potser al cou, em vaig començar a fer classes d'anglès perquè jo tenia clar que en el món laboral l'anglès era important. I ara dius que les imaginacions encara no hi són? Bé, no del tot, eh? O sigui, hi ha una mica de variació. No sé jo què diguis, la majoria tenen anglès, tenen anglès uns quants, però d'altres, justet, justet. Justejan, que es diu en català. És una paraula que m'agrada molt a mi. Justejan. Justejan. Justejan. Quin va ser el teu primer projecte amb l'àmbit tecnològic, te'n recordes? Sí, sí, sí, sí. El meu primer projecte va ser a Saragossa. Jo estava portant allà uns dies a l'oficina i va venir el meu jefe i em va dir te'n vas a un projecte a Saragossa. I jo vaig dir, bueno, perfecte, perquè jo el que vull és acció. i dic, bueno, vaig allà i què faig? I em va dir, bueno, tu has de muntar això, lo del programa, doncs aquesta part del programa. jo deia, però és que no, jo no sé, soc júnior, no? Ara, com ho faig? Bueno, ja que ets manuals i t'espaviles. I jo allà dient, però home, per molt que m'espavili, me mirava els manuals i jo deia, ostres, no sé, no? I llavors, algun dia venia el meu jefe allà a l'empresa i li deia, perdona, faig unes preguntes i diu, no, saps tu més que jo? I jo deia, ostres, però què sé jo més que tu? I llavors, bueno, sí, sí, vaig fer el projecte allà, aquella part jo sola, sent júnior, sense tenir ni idea, i va ser, doncs bueno, em vaig espavilar i també això d'aquest tema relacional, no?, amb el client que va veure que no tenia massa idea, però em portava molt bé amb ell, llavors em perdonava, no? Deus, em feia preguntes i jo, bueno, espera, que m'ho miro i tal. Clar. Si no tens bona relació, segur que el client es queixa, perquè t'acaben per tu, però a mi va ser, bueno, vinga, va, doncs demà m'ho dius i ja està, no? I vaig poder muntar jo un projecte sola com a júnior, coses que ara, doncs tu, algú de les noves generacions li dius, te'n vas de júnior sense saber res i espavila't, i jo amb un manual i te tiren el manual al cap, no? Sí, ha canviat molt les coses, creus? Sí, sí, sí, això ha canviat molt. Això ha canviat molt. Vull dir, jo no crec que l'estrem meu o la nostra generació en aquell moment fos el millor, perquè va sortir bé, però podria haver sortit fatal. Però ara mateix necessiten molt més coaching, necessiten molta més seguretat, sí, sí, sí, sí. Entre ells, no? Sí, sí. Home, i a més a més, les coses han canviat molt. El que no sé si ha canviat és el percentatge de dones. Això no en parlem molt amb aquests programes d'heroïnes digitals. Però tu des de la teva empresa, no?, la que estàs ara, sí que esteu promovent la carrera tecnològica entre les dones. Amb aquest objectiu, a veure si ho dic bé, d'arribar a un 40% en totes les categories, més o menys? Sí, bé, un 40% en totes les categories i les categories més top, que són directores executives i sòcies, un 30%, no?, que és la piràmide més de dalt de tot, però en general és un 40%. I com és que hi ha aquesta aposta? Per què ho creus? Perquè això és una multinacional, és un moviment a nivell mundial, és una cosa molt d'aquí d'Europa? No, és mundial, perquè això, per exemple, que nosaltres, la nostra empresa mare està al Japó, des del Japó també... I aquesta mirada. Sí, aquesta mirada en un país més complicat que el nostre. Sí? Oh, mira, entenia jo que està. Sí, sí, sí. O sigui, mirem els organigrames d'empreses japoneses i les dones hi ha molt poques, no? Clar. Llavors, això és una directriu que tenim des del Japó, però també molt centralitzada també a Espanya, no? I per què? Perquè al final les professions més tècniques, a les empreses més tecnològiques, és molt complicat. Des que no tenim tantes noies que estudien carreres tan tecnològiques i després el que ens passa, no? Que també, a lo millor sí que entren moltes, però se'ns van caient pel camí. No arribem que anem al... No consoliden, no es queden. No consoliden. Quan arribem a aquestes... Perquè les fitxen o perquè marxen? Marxen, marxen moltes vegades. O sigui, vull dir, les fitxen en el sentit que van cap a una altra feina millor o... Ai, espera. Això és un directe i ara vaig apagar l'aire, que el tenim aquí encès. No, passa res, ja el tenim apagat. Perquè si ens encostiparem tots aquí. Sí, sí, sí, estem tots encostipats. No, et preguntava això una mica. Retenir el talent, però perquè, diguem-ne, és talent que altres empreses el capten o perquè es renuncia a la carrera... Renuncia més a la carrera. Es renuncia. Es renuncia a la carrera, sí, moltes vegades per això. Per motius personals o per motius... Bé, hi ha molts motius, sí, però sí que són motius personals. Després hi ha aquesta autoexigència que et deia que tenim moltes vegades nosaltres mateixes. Per tant, és molt important també formació per intentar... Perquè les dones vegin que no hi ha un tema de sostre, sinó que també nosaltres mateixes podem estar en les mateixes posicions que els homes. Perquè a vegades és una de les barreres que ens posem nosaltres mateixes. I després també un entorn molt masculí, que també complica que nosaltres tinguem més veu i que estiguem més representades i que estiguem més còmodes. Hi ha una mica de l'entorn, de nosaltres mateixes, hi ha una mica de tot. I amb quines eines esteu intentant o treballant per aconseguir aquests objectius? Doncs fem una mica de totes les parts. Des d'anem també als col·legis per fomentar que les noies agafin el que diem les carreres estem. Estem, sí. Llavors amb això fem moltes activitats, fem coaching, fem programes per conscienciar a les noies que aquestes carreres estan molt bé i que està a l'abast de tot, de tots, de nois i de noies. I després dintre de la companyia tenim programes de lideratge. Tenim programes de lideratge per als líders, per a les noies líders, per donar-li habilitats de lideratge, perquè continuïn dintre de la companyia. I després també amb les capes més executives, de mànagers i directores, també fem programes de coaching, també per ajudar-les a trencar aquestes barreres que hi ha. I això és doble, per un costat, per a les noies, perquè continuïn aquestes habilitats de creixement dintre de la companyia i també a vegades els coachs són homes. Llavors és consciència que també han d'ajudar que les dones creixin dintre de la companyia. De la meitat. I llavors fem, ja et dic, programes de lideratge, aquestes activitats fem amb noies als col·legis i després hi ha formacions, formacions de llenguatge inclusiu, de trencar aquestes barreres, o sigui, fem moltes formacions. Formacions per a tothom, no només per a les dones, perquè ens entenguem. Per a tothom. I això, aquests objectius, des de quan els teniu o amb quin horitzó us ho heu marcat? Doncs ja fa uns anys, o sigui, és una cosa que sí que teníem dintre de la companyia, però no teníem tan més estructurat. Llavors vam crear el que es diu un comitè d'Iunignes. És un comitè que el que fa és treballar per la diversitat de gènere, cultural, de sexe, de persones amb discapacitat, i una de les iniciatives és la part de gènere. Tu estàs en aquest comitè. Jo estic en el comitè amb la part de, soc esponsor de gènere, per això coneixo aquestes iniciatives. Llavors ja portem això, uns senyets, que ho tenim molt treballat i que estem llançant tots aquests programes. Vam guanyar un premi en un d'aquests programes de lideratge, a Factor Humà. I llavors el que... Que és el Women Together, no? El Women Together. Sí. Sí, aquest és el nostre programa bandera de temes de lideratge amb les categories de... Que per les que tenim a l'anglès una mica rovellat, vol dir les dones totes a l'hora. Totes a l'hora, sí. No? No? Bueno, és de lideratge, no? És a dir, és això, d'ajudar que aquestes noies que han començat a setmanes i les fa poc, continuïn la seva carrera de lideratge dintre de la companyia. I és aquesta, que vam rebre un premi especial. Tu ets una d'aquestes dones que has continuat la teva carrera de lideratge? Jo sí, jo sí. Espero continuar. I quines barreres has hagut de trencar per tu mateixa, teves? Sí. Quines han sigut? Si les pots explicar, eh? Sí. Jo la veritat és que dintre de la companyia, bueno, sí que trobes cosetes, no? He trobat a vegades més de cara amb els clients, no? Que tens un entorn a vegades molt industrial, on et trobes, bueno, alguns líders d'alguns departaments, d'algunes companyies que parles tu i no et miren, no? I dius, ostres, no? I potser tu ets la que lideres la reunió i està mirant el teu company, que és un home, no? Llavors, aquestes coses, pots fer dues coses, no? O callar-te o insistir i que et miri al final, no? Al Suïssa. Llavors, sí que m'he trobat coses d'aquestes, a vegades, no? Amb reunions i portants amb clients, que dius, ostres, aquestes actituds estranyes, no? I després, bueno, després d'estar dintre de la companyia, a vegades, doncs, bueno, a vegades jo crec que sí que és veritat que nosaltres aquesta manera de ser fa que a vegades som molt porugues, no? En el moment de dir, ostres, jo vull... Perquè nosaltres tenim un pla de carrera, no? El pla de carrera és que vas de manager a directora, directora executiva, coses d'aquestes, no? I és veritat que nosaltres, i jo em passa tan bé, home, ha passat de, ostres, però segur que jo puc fer aquest salt o segur que jo... Fem el síndrome de la impostora. El síndrome de la impostora. Això mateix. És que últimament se'n parla molt, no? Sí, sí, sí. Hi ha un article de la Michelle Obama, em sembla, que parlava d'això, la dona del Barack Obama. Totalment. Totalment, però ho tenim molt... Ho tenim molt interioritzat, això. Molt, molt, molt, molt, sí, sí. I com has lluita contra això? Doncs fer consciència que ens passa. Per això hi ha aquestes formacions, que no només... Perquè que tu ho vegis, també està bé que els teus companys ho vegin, però dona, si estàs més preparada que ningú, no? Llavors, necessitem un entorn de seguretat i de confort. I de reforç. Llavors, l'important és que tota la companyia al teu voltant entengui, t'ajudi i et recolzi i que et digui, ostres, espavila, que si estàs molt preparada, per què no t'ho creus, no? Llavors, són les dues coses. Tu, i que l'entorn t'ajudi, també, ho entenem. I la conciliació? Perquè això també és per ells, però a vegades no s'ho creuen, diguem-ne. Això és cosa de tots. Sí, la conciliació és per a tothom. Per sort, les normatives en van en aquesta direcció fa molts anys, no? Sí, sí, sí. Però no sé si això encara... Sí, nosaltres, per exemple, tenim una iniciativa que li diem Parenhood, que vol dir... Tenim moltes iniciatives, no? Estem molt orgullosos de tot això, no? Clar. I aquesta iniciativa és precisament per ajudar pares i mares als primers anys de criança, no? També d'ajudar-los a... Això, que tinguin una bona integració quan tornen de les baixes, no? Que el seu entorn també els aculli bé, perquè igual, no és cosa teva, sinó també que els teus jefes també entenguin que vens d'una baixa i, bueno, oi, parles amb la persona que s'acaba d'incorporar, potser amb l'assignació que li poses, li preguntes quina pot ser la millor o no. Perquè a vegades prenem decisions sense parlar amb la persona que torna d'aquesta baixa, o sigui home i dona, no? I potser hi ha una... No sé, en el nostre cas que treballem per projectes, hi ha un projecte molt xulo, però has de viatjar un dia al mes a no sé on i no t'ho dono a aquest projecte, no? Pregunta-li, explica... No? A veure si té sentit. Si us pot organitzar. Clar, no? Llavors, a vegades posem unes barreres, no? Amb el tema de les tornades de baixes de maternitat i paternitat que també s'han de treballar, no? Llavors, una de les coses que també mirem, no? De la companyia. I de la feina que estàs fent, dels resultats o impactes que has observat fins ara, quin és el que més et satisfà, diguem-ne? O dius, mira... Bé, hi ha una mica de tot, no? Perquè, clar, jo al final també el que faig és vendre projectes tecnològics, no? Llavors, clar, la veritat és que jo treballo amb un equip que està molt bé. Tinc uns companys i un equip que treballa molt bé i, com et deia abans, no?, l'important no és tant si venem molt o poc en aquest moment, no? Perquè al final hem de guanyar diners, no? També és com ens ho passem durant el dia, no? Perquè treballem moltes hores junts, no? Llavors, que siguem un equip bastant integrat i que ens ajudem entre tots, doncs això és important. I això és fàcil en una multinacional o difícil? Depèn. És veritat que hi ha com moltes capes, no?, de relacions, no? Llavors, l'important és que la teva capa al costat teu sigui, doncs això, sigui un entorn de confiança. És veritat que com més puges a una organització i si aquesta organització és més internacional i més global, és veritat que hi ha moments, no?, però és que tens tants jefes i tantes capes per allà que és difícil, no?, tenir, perquè jo en el meu cas tinc responsabilitat sobre l'equip d'Espanya i també de Latinoamèrica, no? Llavors, clar, també es va complicant les coses, no? Llavors has de relacionar-te amb molts jefes que a vegades gairebé no... No saps qui són, o estan lluny. Bueno, quan és una cosa tan gran, vull dir, ho dic amb el sentit positiu. Llavors es complica, es complica, sí, sí. Tu has participat en aquest programa, sempre ho explico, el fem a Ràdio Morins de Rei i en col·laboració amb l'entitat Dones en Xarxa i tu has estat ambaixadora amb Gomer Liberti, que és una de les iniciatives que fa Dones en Xarxa per impulsar talent femení. És a dir, que també t'interessa fora del que és la teva feina l'impuls d'aquest talent femení. Clar, al final jo crec que és important posar en comú el que fem a totes les empreses i aquest és un foro on realment veus que no és un tema lògicament només de la teva companyia, no? Hi ha d'altres companyies també importants, més grans o més petites, que fan moltes iniciatives per promoure el talent femení en empreses tecnològiques. I quin és el secret perquè hi hagi aquest salt en què hi hagi més dones incorporades a l'àmbit tecnològic? Perquè s'està treballant molt, no tinc jo clar que s'estiguin aconseguint els resultats que es busquen, o sí? O si estic jo equivocada? És això que comentava, jo crec que hem de fomentar molt més a les escoles que les noies agafin aquestes carreres i d'aquesta manera intentar compensar. Després també en el procés de selecció també és un punt una mica també delicat, perquè a vegades també s'ha de veure si en igualtat de capacitats de dos candidats hi ha moments que s'ha de cantar més per la dona, perquè és la manera d'equilibrar. Ojalá d'aquí pocs anys això no sigui necessari, però segurament a dia d'avui s'ha de fer una mica també de... De discriminació positiva. Sí. Sí. Discriminació positiva. Bueno, hi ha debat. Hi ha debat, però jo crec que en igualtat de... Bueno, hi ha debat, però jo sempre penso que no n'hi ha hagut debat durant dos mil anys. Per tant, que n'hi hagi una mica durant els últims vint, tampoc em sembla que sigui. Sí. Nosaltres sí que el que fem és fer una sèrie d'incorporacions més de talent femení. O sigui, que entrem en certs processos cap al talent femení. Llavors, aquesta manera també... O sigui, s'ha de fer dues coses. Des de les noies que estan a les escoles, quan les incorpores a l'entorn laboral, també que promoguis que entri i després que es mantingui. O sigui, són els tres nivells per aconseguir tenir el 40%. I arribar cap aquí. I quines dones han estat referents a la teva vida? En ser com ets, o en les teves habilitats professionals o persones que t'han ajudat a tirar endavant? Jo crec que dintre de la meva companyia tinc referents molt potents. Jo tinc, per exemple, la Sandra Sanz, que és la nostra responsable del comitè d'Ionignes, que et deia, que és una dona líder dintre de la nostra companyia, sòcia, i que és la que va agafar aquest comitè, va dir, a partir d'ara, ja veurien totes aquestes iniciatives en l'entorn de la diversitat. Llavors, per mi, la Sandra, que a més va ser la meva mentora fa uns anys, doncs li tinc molt aprecio i crec que és un referent dona dintre de la companyia. I després treballo amb dones molt potents, molt potents. Per exemple, en el tema de gènere, tinc una companya del Departament de Recursos Humans, bé, li diem People, dintre la companyia, que és Vanessa Paulino, que ella també és una referent en temes de promoure tot el tema de selecció femení i a més, ara m'acompanya amb temes de gènere. Ozo Veida, que és la nostra responsable de talent dintre de la companyia a nivell d'Espanya. O sigui, jo treballo amb dones molt, molt potents i que desprenen un lideratge brutal dintre la companyia. És important que hi hagi aquestes figures per a les noves generacions. Sí, i més ja et dic una empresa tecnològica on... Jo a vegades estic a reunions i estic sola com a noia, però sola, sola, eh? I llavors, clar, a vegades quan surts i et trobes en unes reunions on s'està treballant molt pel talent de la companyia i veus tantes dones referents, llavors és... És el que dèiem abans, oi? Sí, sí, sí. I després ja et dic altra reunió i tothom es diu, ostres, no pot ser. No pot ser, no pot ser, no pot ser. I dins dels recursos humans des que tu vas començar fins ara i també amb aquesta mirada, bueno, ja n'hem parlat que potser abans no hi havia aquesta mirada tan inclusiva quan tu vas començar, no? però dèiem abans les habilitats. Més enllà que les dones s'incorporin a l'àmbit tecnològic, si tu haguessis de mentoritzar, que no sé si ho fas amb alguna dona jove, quines habilitats creus que són les que són fonamentals que treballi? Doncs, les habilitats que al final són les habilitats més socials perquè les habilitats més tècniques dintre del món tecnològic, no? La redondància, al final és aprendre, són anys d'experiència, però després hi ha habilitats de saber empatitzar amb el teu entorn i amb el nostre cas tant internament com fora amb els clients, això és vital, no? I després també al final ser empatia i sobretot ser flexible, no? Moltes vegades, no? Perquè o flexible en el sentit que vivim molts canvis, no? Dintre de les comunitzacions, no? I un dia som a Espanya, l'altre dia som a Espanya-Japò i un altre any som no sé què. Llavors, adaptar-te a l'entorn de les empreses que cada vegada són més grans, aquesta flexibilitat d'entendre i d'adaptar-te és important, no? I de talents joves en sectors en l'àmbit tecnològic, quines carreres ara mateix estan tenint més sortida per les dones? Les que tenen vinculació, com deies, en l'àmbit més tecnològic social o també enginyeres, la cosa més del hardware, no? de la part, no? La tècnica dura. una mica de tot. Sí, una mica de tot. Jo crec que la part més tècnica són les que tenen ara mateix més sortida, segurament. I treballeu alguna mena d'aliança amb entitats externes, fundacions o...? Sí, sí, i universitats, o sigui, nosaltres anem a universitats a fer xerrades, o sigui, igual que als col·legis, també a universitats anem a explicar quin tipus d'acompanyia som, també els expliquem què vol dir treballar en una empresa tecnològica, també perquè moltes vegades a les universitats t'expliquen molt bé la teoria, però després surts al mercat laboral i estàs molt fora. Llavors anem molt a fer xerrades i a explicar aquestes coses. També a captar talent, vull dir, també anem allà a buscar talent, tenim acords per... Per tirar. Sí, sí, sí. I per què tinc l'amor treballar en una tecnològica? A ver, convença'm, convença'm, convença'm. Doncs perquè al final hi ha molta feina. És un sector emergent. És un sector emergent, és un sector que s'ha demostrat que hi ha molta feina i que aquesta combinació de treballar en la part més teòrica, més tècnica, després amb equips de treball i aquesta combinació més humana i més tècnica jo crec que és interessant. I la intel·ligència artificial quin paper té? Uf, això... Què? Això és el nostre món, ara tot és intel·ligència artificial. Ara ja si no parlem d'intel·ligència artificial. No som ningú. No som ningú. No som ningú. I aquesta preocupació que existeix i que hi ha gent que està començant a parlar de l'esbiaix de gènere, amb el llenguatge o amb les respostes o amb el... Clar. Estem parlant de la... Perquè aquí també ja ho he après, de la intel·ligència artificial que ens permet tenir un mòbil que té un Google... O sigui, un map o el que sigui que ens permet anar amb el mapa i la generativa que és la que et dona respostes. En donar respostes i a sugerit. Jo ho explico perquè així també m'autovalu, saps? Si ho he après bé. Llavors, aquesta generativa hi ha com una mica de preocupació. No sé si és compartida o no. Clar. Que hi hagi... Aquesta igualtat per la que s'està treballant a nivell d'empresa això després no sigui aplicable des d'aquest... Des de la... Sí. I ja. Clar. Des del punt de vista de les empreses tecnològiques estan més preocupades, no? Estem més preocupats de com això ens transformarà, no? I com ens adaptem i com al final canviem la manera de treballar perquè això ens farà canviar totalment la manera de treballar quan s'ho està fent. I jo crec que estem més preocupats, no? Del futur i no d'aquestes... o sigui, aquestes mancances que pot tenir, no? De desviar, no? O de derivar-te a, no sé, a coses que no... És una cosa tan senzilla com el llenguatge inclusiu. Inclusiu. Per exemple. Sí, sí. Tens raó. Però jo crec que això estem preocupats com a humans tots nosaltres, no? Pensant, ostres, cap a on ens porta, no? Perquè al final, jo què sé, al final votarem tots al mateix partit, les dones sabem no sé com i els homes no sé quant, no? Es classificarà molt, no? Perquè ens canviarà una mica la manera de treballar o de pensar. Però des del punt de vista de les empreses estem més preocupats pensant, ostres, com impacta, quin tipus de perfils necessitem d'aquí uns anys i perquè, clar, moltes feines que fa un júnior a dia d'avui potser la fa la intel·ligència artificial, però, clar, si el júnior no aprèn, com serà, com tindrem els sínios i després com farem els sínios, no? Com tindrem gent formada? No, no, no? És una mica coses d'aquestes que dius, ostres, no sé com ho farem, no? Llavors, això és el que ens preocupa molt i també ens preocupa sobreviure, perquè al final la nostra competència està ficada en això, nosaltres també i tots hem d'estar en això perquè és el que ens demanen els clients. O sigui, tu no vas ara a vendre sinó els expliques que a part del que muntaràs, també com aplicaràs la intel·ligència artificial al que estàs muntant. Això és el que et volia preguntar. Quins canvis ja has vist? Doncs que ara tot has d'afegir intel·ligència artificial. Ja no és muntar un programa de recursos humans, no, vale, vale, però això com m'ajudarà? O sigui, quina intel·ligència artificial farà que jo no tingui gent responent a, no sé, per exemple, a preguntes de com es calcula la nòmina. Clar. O quin pot ser el meu pla de carrera, no, no, quin robot muntaràs allà perquè aquestes preguntes quan un empleat les faci li respongui. Clar. Clar, això ja... Sí, sí. Llavors, clar, l'empresa aquesta també s'haurà de reformular, no, perquè els empleats que responien a aquestes preguntes ja no estaran i hauran de fer d'altres coses. Sí, sí, sí. És un bucle... I anem molt ràpid, oi, Remei? Massa, massa, massa. Amb això? Massa, massa. Déu-n'hi-do. No sé, no sé com us dona temps a acabar d'aprendre tot el que s'ha d'aprendre cada dia de nou. Ja, en general, el món tecnològic sempre estàs en negatiu i sempre estàs... Hi ha coses noves que no t'ha donat temps de processar i has d'aprendre de seguida, de seguida, perquè els clients, clar, que ho has sentit ja t'estan preguntant com ho fem. I com ho fem, això? Sí, sí. I com desconecta? Com desconecta la Remei? Te'n vas a fer esport? Te'n vas a viatjar? Què fas? Doncs... L'esport, com no? El crossfit, que fa uns anys que m'ha donat pel crossfit i està bé. I després jugo al padel. Ah, mira, jo també. Ah, ara no, perquè em fa mal l'espatlla, però sí. doncs sí, sí, faig padel, o sigui, entre setmanes jugo a un partit i després intento també entrenar els dissabtes. I surts a córrer? I surto a córrer. Mira, vaig sortir ahir, que feia temps que no sortia i ara estic amb molt brutal. Però bueno, sí, sí. Esport. Això em connecta, que avui no parlarem d'una dona tecnològica, però és una dona molt inspiradora. Perquè ens queden deu minutets de... Ah, d'acord. Bueno, una mica més, 13. I jo volia entrar amb la dona que ens portes, que per això t'ho he connectat amb les teves passions. Ah, d'acord. Normalment, parlem de dones de l'àmbit tecnològic que són referents, però tu ja les has esmentat una mica, algunes d'elles que tens properes dins de la teva empresa. I avui em portes una dona que a mi em sembla, bueno, m'ha semblat molt interessat, que és la Catherine Switzer. Switzer. Que no era tecnóloga, però sí era esportista. Sí. I va ser la primera dona a córrer la marató, bueno, una marató al món. Així, diguem-ne, de forma... Sí, sí, sí. De forma... Amb dorsal, perquè ens entenguem. Que primer no li van deixar. Sí, sí, sí. Que primer no li van deixar. Per què has triat la Catherine Switzer? Switzer. Ho he dit bé. Switzer, sí. Doncs perquè em sembla una precursora, no? De... De fer coses al voltant de... Del lideratge femení, no? Al final, d'impulsar-se per sobre de tot, no? Ella va... Ella és de... Bueno, va néixer a Alemanya l'any 47, era filla de dos ciutadans nord-americans i sempre des de l'adolescència que vivien a Virginia amb la seva família havia començat a fer bàsquet, hockey, sobreherba i va començar amb l'atletisme com allà suposo que tothom a la universitat, no? Que la gent vincula als Estats Units, la gent es vincula molt a finals dels anys 60 i en aquell... ja època, a finals dels 60, eh? Les dones no podien federar-se per moltes competicions i no podien fer curses com per exemple a Marató de Boston. Sí, sí. Cosa que em sembla bastant al·lucinant. Al·lucinant. I aquí ella va prendre una decisió que va canviar la història de fet de l'esport en aquest sentit que és que ella va decidir fer aquesta Marató i per poder-ho fer no va posar el nom de Pila. Això és això per dissimular. No va posar el nom de Pila que això recorda quan hi ha aquestes seleccions de currículums on també poses una inicial davant, no? I no se sap ben bé si és un home i una dona i que llavors hi ha un canvi com, no? I, bueno, va quedar... no la volien deixar acabar i després, bueno, sí que va fer història després amb la Marató de Nova York que la va guanyar i, bueno, va obrir camí amb aquest tema i la Marató de Boston que també va quedar segona l'any 65. Però l'any 67 no la deixaven córrer. A veure, això va posar Kaube Switzer per evitar que els organitzadors identifiquessin el seu gènere i així va aconseguir aquest dorsal però fins que un dels comissaris la va veure al mig del grup d'homes indignat la va intentar aturar i la va agafar per les espatlles i li va exigir que abandonés. I el seu company, el seu nòvio el va apartar i va... ella va poder continuar però, bueno, va ser una decisió valenta i jo vull córrer. Va ser molt valenta i com tu deies, a més, és que una dona abans ho ha intentat el 66 que es deia Bobby Jeep que ho vaig estar mirant. Sí, Bobby Jeep, sí. La Roberta. Roberta Bobby Jeep. I ella no ho va aconseguir perquè, clar, ella no va posar les dades inicials o sigui, a més la... No li van donar dorsal. No li van donar dorsal i el que li van dir és que les dones no poden córrer a tants quilòmetres. És una bogeria. Llavors, la precursora, la pobra, no va poder i la Catherine va poder, va ser més llesta posant aquestes inicials i també super... Vamos, si t'arriba un home allà intentant parar, no sé, jo a mi m'hagués quedat allà una mica... Però ella no. Ella va... O sigui, és veritat que la van ajudar però va continuar i va acabar i ho va fer molt bé. Acabo jo i ja està. És una empenta impressionant. S'ha de tenir un punt de valentia per trencar... Molta valentia. ...barreres d'aquestes. Molta valentia, la veritat, eh? I la veritat és que... crec que... les dones som juitadores de mena. Per això també... en general les empreses ens valoren tant perquè al final som dones... O sigui, s'ha de tenir molt els canvis, som lluitadores i és veritat que ens costa una vegada posar-ho en valor però el som sí que ens el reconeixen a vegades més que nosaltres mateixes, no? Llavors jo crec que aquest punt de lluita és superimportant, sí, sí, sí. S'ha de... S'ha de mantenir. Aquest fet va obrir un debat de la dona amb el paper de l'esport però això diem que va ser important. Va ser molt important. Sí, sí. I va obrir aquest debat i després ella va fer tota una sèrie d'iniciatives com 261 Fearless que era una sèrie de curses per empoderar dones a través del running. Bueno, i va ser comentarista esportiva en televisió i va... Bueno, i ha sigut una persona molt referent amb la igualtat, amb la igualtat en l'esport. Sí, sí, sí. La connexió de l'esport amb la tecnologia és alguna o no? Creus que no? Bueno, jo crec que sempre que tenim a vegades professions així intensa, no? En el cas que a mi... Bueno, en el cas de treballar això amb clients internament, no? En el meu cas també amb iniciatives internes, vull dir que estàs a vegades a mil coses, l'esport és vital. Jo crec que és vital per després desconnectar, no? Aquesta conciliació en el meu cas ve de dir que he acabat la feina i me'n vaig a córrer o abans de treballar començo relaxada, no? Llavors jo crec que és vital aquesta connexió de l'esport amb la feina en general perquè... I tu quan fas esport és quan se t'apareix allò... Sí, sí, a vegades sí. Bueno, a vegades sí, o a vegades... La idea de... Hòstia, aquell problema que tenia ja el resol, no? Pam! Sí, o a vegades tinc un mega problema a la feina, començo a fer esport i durant aquella hora el que sigui és que desconnecto de tot i després acabo i dic hosta, si jo tenia un problema abans! Llavors, clar, l'agafes d'una altra manera aquest problema, molt diferent. S'ha de posar distància amb els problemes, Remei. Sí, total, total. Sí? Sí, sí. Aquest és un dels consells, també. Sí, s'ha de posar les coses a la nevera, no els problemes, i obrir la nevera quan toca i agafar-los tranquil·lament. I desconnectar? O sigui, aquesta distància et permet o t'ha de permetre, diguem-ne, bueno, si té solució, té solució, si no, no la té. Sí, clar, t'ajuda moltes vegades a pensar que potser no és decisió teva, sinó que potser tu has agafat aquest problema com a una cosa molt personal i penses, si pares penses, ostres, jo no puc fer-hi res, m'adaptaré a aquest problema com pugui, o a vegades és que és veritat que estàs allà tan liat que no trobes res, no trobes la solució. Acabem amb la nostra Catherine Switzer explicant que quan va fer 70 anys l'any 2017 va córrer una altra vegada. A mi això em sembla al·lucinant, que algú pugui fer una marató als 70 anys. Home, dona, m'és igual, em sembla. em sembla al·lucinant. I va completar la prova en 4 hores, 44 minuts i 31 segons i va agafar aquest mateix dorsal, el 261, que després que ella va arribar se li va retirar. És a dir, diguem-ne que se li va reconèixer des d'aquesta ciutat mítica per les maratons la seva gesta i aquell dia va donar el tret de sortida a la cursa femenina d'elit. T'ho has sentit alguna vegada que no podies fer una cosa després es visca a sí? Com ella? O sigui, allò de dir... Sí, sí, sí. Perquè a mi el que em passa moltes vegades és que quan tens un bloqueig, quan hi ha una situació així, en aquell moment penso que no podré. Però és veritat que quan agafes aquesta distància que dèiem, sí, sí, acabes fent-la. Acabes enfocant-la. I a la tanta vegades, aquesta gestió del canvi que ens costa, en el moment que et pares i tal, de sobte flueixes, no? I respires. I respires. I respires. Doncs ara anem a la secció final amb el... quatre preguntetes per acabar de saber qui ets. Ah, vale. Tren quatre minuts. Jo li dic el toc final. Són quatre preguntes tipus, el primer que et preguntaré. Tu ets més de matina? O sigui, tu ets allò del club de les cinc del matí o més de nit? Jo de farra de nit. De farra de nit, no? Sí, sí. Matinà no m'agrada. No t'agrada gaire. No. Ets molt viatgera, això sí que ens ho has dit. Sí, sí, sí. Quin és el país que has viatjat on les dones estan sorprès més? El rol de les dones o les dones que has trobat o els paisatges visuals de les dones que has vist? Fuc dir el contrari. Sí, el que no. Japó. No, no et va agradar. No m'agrada a vegades el rol de la dona allà. que no està del tot equilibrat per dir-ho d'alguna manera. Sí. Doncs mira, que a mi m'ha sorprès perquè és veritat que Japó, diguem-ne, que està dins del que seria una mentalitat de societat avançada. Molt avançada. Però la dona no està tan avançada. No està tan aquí. Però s'ha de seguir fent. S'ha de seguir fent. S'ha de seguir treballant. I d'algun que algun lloc que no hi hagis anat que diries aquí és un lloc que tinc pendent el meu xec. Però a nivell en general? Sí. Nova Salanda. Nova Salanda. Sí, allò de... Tu te'n recordes al col·le que ens feien posar el boli amb aquelles bolas, amb el, com es deia, la bola del món, no? I em deien què són les antípodes? Això ho feien a mi, almenys. I posaves el boli des de Catalunya a Espanya i anaves a l'altre cantó i era Nova Salanda. Sí, sí, sí. Estan allà, estan allà. Estan allà, una mica lluny. Molt lluny. I el lloc on repetiries? He anat ja tres cops a Canadà i m'encantaria tornar a Vancouver. Vancouver, Vancouver, per mi, és una de les ciutats... Això és perquè saps francès? Ah, no, que allà no. És a Montreal, és a Montreal. M'he equivocat. També vaig estar lluny, però... T'agrada més a Vancouver. Sí, Vancouver em sembla una ciutat super equilibrada, la gent superagradable, fa molt esport, o sigui, m'encanta a Vancouver. I a tu t'agrada més els dies plujosos d'allò de sortir al carrer o quedar-te a casa llegint un bon llibre? Jo a casa, sí. Tranquilament. Sí, a mi m'agrada estar sempre fora de casa, però si plou no. Si plou no. Si plou a casa. A casa, a casa. I quines eines, tecnològiques t'ajuden en el teu dia a dia més? Així, no sé, l'agenda del mòbil, el pen... El Teams. Ah, el Teams. Tot el dia. Que és una aplicació que ens permet fer reunions amb videotrucades. Videotrucades. Tot el dia estem amb el Teams. Perquè ara estem treballant també des de... Fem un mix, no?, entre casa i oficina. Clar. Llavors fem molt... La tecnologia ens ha facilitat la vida laboral? Molt. Tu creus? Molt. Això és una mirada des de la pandèmia, potser, no? Des de la pandèmia, des de la pandèmia. Abans estàvem sempre a casa... Ai, a casa, perdona, a l'oficina i ara s'ha demostrat que poden... Hi ha d'altres maneres de treballar, que han de ser mixtes, només a casa, només a l'oficina, doncs tampoc. Clar. Però aquesta manera de treballar més mixta és molt interessant. I molt més. I on te veus d'aquí, no sé, 10 anys? O on t'agradaria veure't? Sent una superlidera, no? Més... Bueno, d'aquí 10 anys potser ja estic viatjant. No, potser estaré ja... Bueno, suposo que continuaré a la companyia i intentant ajudar d'altres dones a estar allà dalt. Molt bé, això m'ha agradat molt. Doncs per acabar és un magnífic col·lofón, Remei. Molt bé. Ària, espere't, moltes gràcies per acompanyar-nos aquesta tarda amb aquestes heroïnes quotidianes, especial heroïnes digitals amb dones en xarxa. I gràcies a l'Iarjona, com sempre, per acompanyar-nos des de la part tècnica. ens agrada molt parlar de dones, de tecnologia, d'aquest nou món que ens arriba i d'igualtat i aquí seguiríem fent-ho i ens podeu escoltar també a les nostres xarxes socials i a les plataformes de podcast, a més a més de la web de Ràdio Molins de Rei. Notícies en xarxa Bona tarda, són les 7, us parla Mercè Roura. El govern ha aprovat que tot Catalunya passi a situació de normalitat per sequera excepte l'embassament de Riu de Canyes. Això implica canvis en vuit àrees diferents. Ho ha anunciat avui la consellera de Territori i la consellera de Territori.