Heroïnes Quotidianes: Dones Pageses i Compromís Social

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren al llarg de la vida. Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Sònia Serrano Cardenal, pagèsa Masovera de Can Capellans. Molt bona tarda. Bona tarda. Molt contenta que ens acompanyis avui. Jo també, molt contenta que m'he de estar aquí. La tardor, la tardor. No hi ha tomàquets a la tardor. No hi ha tomàquets a la tardor. És que això, mira, vull començar per aquí, eh? Les tomàquets s'han de menjar quan s'han de menjar. Quan s'han de menjar, exacte. A mi, o sigui, ho vaig aprendre ja d'adulta, vull dir, de jove, però... De fet, va ser la primera conversa que vaig tenir amb el meu company quan ens vam conèixer. Bé, ja ens coneixíem una mica, però quan ens vam conèixer com a companys. I just parlàvem d'això, no? Recordo que jo ja estàvem mirant altres maneres de viure el món i de fer-ho una mica més amable per tothom. I recordo, doncs, això, que l'Albert em parlava dels tomàquets, no? Vull dir, de dir, ostres, seria molt millor el món si tothom mengés de temporada i de proximitat. I, bueno, ens ha unit ara una història a través dels tomàquets que, bueno... I quan és la temporada de tomàquets? Doncs la temporada de tomàquets aquí comença... O sigui, es planta en l'abril, llavors, al juny podries començar a collir-ne algun. Això, si no, hi ha hivernacle. Amb hivernacle canvia una mica. Clar, però el de l'hivernacle és el que fa que puguem menjar tot l'any. Tot l'any, exacte. Però, bueno, podria donar-se el cas d'uns pagesos que tinguessin aquí un hivernacle, llavors seria... Seria quilòmetre zero. La modernitat, no? També ens hem d'acompanyar d'això, seria quilòmetre zero i podries avançar una mica la temporada. Potser no cal plantar-los al febrer, però... Clar. A l'abril, sí, ja pots menjar algun tomàquets. M'has fet pensar preparant l'entrevista, eh? Tot això de les tomàquets, però tu dies donant-li voltes, eh? Sí. De fet, avui m'he fet una manita sense tomàquets. Sense tomàquets. No, no, no. Bé, encara podries trobar algun dels últims, però nosaltres fins ara hem tingut algun. Déu-n'hi-do. Jo t'he de dir que això del calendari del pagesos ho recordo a casa meva quan era petita i ara no és com usual, no? No, perquè estem acostumats i habituats a comprar qualsevol cosa del nostre entorn i d'altres entorns, no? Vull dir, vas a un supermercat o a una friteria o a una parada de pagesos o de plaça, eh? I normalment tenen productes que no són només de temporada, no? Clar, el consumidor vol això i tothom s'hi posa, però, bueno, seria un altre el món que tindríem. Si fos tot més en temporada. Sí, jo crec que sí. Bé, això parlarem-ho durant l'entrevista, perquè he arrencat per aquesta idea, perquè m'ha semblat molt potent, perquè això identifica molt qui ets tu, Sònia, no? Una mica en aquests moments de la teva vida, perquè tu has estat moltes coses i altres que també t'han apassionat molt i ara les coneixerem. I ara ets pagesa i masovera, que ara explicarem també què vol dir ser masover, que sou, bueno, amb la teva parella, viviu amb aquest mas de mas capellans. Però tu, bueno, ets de Molins de Rei. Sí. A més a més, en aquesta casa havies fet ràdio. Sí, sí, m'he posat molt contenta. Vaig estar una temporada treballant a la biblioteca i fèiem un programa d'animació de lectura i de tots els àmbits de la biblioteca. I després jo també vaig estar al Casal de Joves, que vam crear l'antiga nau que hi ha al carrer Reseta. I allà vaig fer també un programa de ràdio, que es deia L'Altra Veu, amb el Roger Castillo. Quan vau fer aquest Casal de Joves, que era d'entra del moviment del MIP. No, això ja era després. Sí, sí, sí. Bueno, estava situant-te, que ets de la Sònia Serrano Cardenal, i és de Molins de Rei. Tons pares són de fora, no?, de València, de Conca, València, que el tenim amb el pensament aquests dies molt, eh? Déu-n'hi-do. Tens família per allà encara? Família molt llunyana de la meva iaia, però és a Llora, no ha estat molt afectat, sí. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. I tu ja vas néixer aquí, i Molinenca de tota la vida. Molinenca de tota la vida. Vas estar al Castell Siuró, i de petita, doncs ja vas començar a apuntar maneres, no?, amb això de dir, no?, del sentit de la justícia i que el món sigui millor. Sí, això, des de ben petita, que em preocupava moltíssim, i vaig anar com buscant el meu caminet per intentar posar el meu granet de sorra. Tu ets la gran de tres germans, germanes, noies. Sí, érem tot dones de casa, sí, menys mon pare. Noies. I això de ser gran, ser la gran, t'ha marcat una mica? Jo crec que sí, sí. Jo crec que el rol que ocupem en una família ens marca molt, i ser la gran, en el meu cas, m'ha fet ser molt responsable. Potser, potser, a vegades, fins i tot massa, no? Vull dir, ara, com a adulta, estic resituant-me, no?, també amb la meva família, no?, i intentant ser més mesurada en aquest rol. Però sí, jo crec que ser la gran de les germanes és molt potent, sí. Tots els rols, eh?, segurament tenen el seu... La seva cosa. La seva dificultat, i la seva... Però, ostres, ser germana gran, sí. Jo, ara que tinc filles, no?, vull dir, intento que... No donar-li aquest pes a la meva filla, però veig que passa sense... O sigui, que és alguna cosa que va més enllà de la criança, o sigui, conscient i inconscient, què fas, no? O sigui, no sé, és com... Una mica màgic, això. Tens una nena de 14... Espera, que me'ls he apuntat per aquí, ara no els veig. 14, 12... Quasi 10, gairebé 10. I el petitet, no? Què fa 3? 14, 12, 10, i el petitet, que és el nen, que fa 3 anys... Tu també valenta, eh?, amb aquests temps que vivim. Sempre dic valenta o inconscient. Crec que més la segona que la primera, però sí, sí. Sí, la veritat és que sí. Bé, tant jo com el meu company volíem família nombrosa, i estem molt contents, eh? A vegades és una mica complicat, però... Estressant. Sí, estressant, complicat, sí. Però... Surtout perquè per posar tanta gent en un cotxe sempre és difícil. Sempre, sí. I gairebé tots els cotxes són de 5, això ja per començar. Però sí, sí, la veritat és que... Sí, el número complica una mica. Tu, quan eres petita i començaves amb aquest esplai, que ara explicarem, del moviment infantil de barriades, i començaves amb aquesta mirada al món d'intentar que les coses fossin millors, t'imaginaves on estàs ara? No, ni molt menys. Vull dir, clar, jo de ben petita ja vaig... O sigui, em vaig visualitzar fent d'advocada, que després ho fem també. És la teva altra professió. Exacte. I m'imaginava vivint d'una altra... O sigui, sí, jo soc molt cosmopolita, i realment vinc d'una família que no tenia pràcticament contacte amb la pagesia, i m'arriben a dir als 15 anys o als 16 que faria de pagesa i estaria vivint a una masia aquí a Molins, i no m'hagués cregut ni de conya. Vull dir, no, no. Déu n'hi do la vida per on ens porta. Tu, quan eres petita, què somiaves? Perquè jo crec que ja... No m'has dit... Vas fer dret i advocacia. Sí. Que a vegades diem que és el mateix i no. No, clar, són coses diferents, sí. I no, i no. Que ara ho explicarem en aquesta etapa. Ho vas fer a la Universitat de Barcelona. Vas anar cap aquí, però tu això ho volies fer des de molt petita. Sí, des de molt petita. Jo m'imaginava, jo crec, des de... O sigui, als vuit anys m'he imaginat advocada i m'imaginava la típica persona amb un tratge, no? Vull dir, una mica la impressió que tens dels jutjats americans, no? Des, protesto, senyoria, allà, com lluitant-ho molt vivament, no? M'imaginava més així. Després, quan ja em vaig anar fent una mica més gran, també m'imaginava fent temes més amb cooperació internacional o alguna cosa així, no? I, clar, vull dir, la meva vida va donar una mica un gir al conèixer l'Albert i vaig anar a parar aquesta altra activitat, no? Però no m'imaginava per res que acabaries aquí. Anem per pams. El MIP, vinga, jo volia parlar del moviment... Infantil de barriades. Infantil de barriades, exacte. Que és una entitat que ha tingut molta força aquí a Molins i que és un exemple d'entitats escoltes, no? Bé, neix de la parròquia, no? El moviment infantil de barriades i de tot... O sigui, tota una població migrada, no? Del sud d'Espanya, que de cop i volta es troba una mica vivint en unes condicions no del tot favorables en tres barris de Molins de Rei, no? El que seria el barri de l'Àngel, a dalt de tot, on hi ha el Castell Siuró i l'Institut Bernat Alfarré, la Riera Bonet i el barri del Canal, la Incresa. Doncs, aquestes barriades, parlem dels anys 60, jo crec que és més 69, sí, 70, 80, vull dir, no tots els carrers estaven asfaltats, hi havia problemes de salubritat, vull dir, hi havia també després tot el tema de drogues, no? Que quan va arribar l'heroïna és on es van situar, no? En aquests barris. Bé, jo ho sé d'augudes, eh? Vull dir que no recordo tot això ni molt menys. No, perquè sóc molt jove. Sóc molt jove, sí. A les 80 tot just naixia. Però, llavors, clar, hi havia una situació amb els joves i infants en aquests barris una mica com deixats anar, no? Els pares treballaven molt, les manes també, i llavors neixen de les parròquies i dels joves voluntaris a la parròquia el moviment, o sigui, l'esplai, no? I llavors es generen activitats perquè aquests infants i aquests joves tinguin espais lúdics i de lleure cuidats. I també generen activitats que potser, d'una altra manera, les famílies no haguessin pogut organitzar o pagar, no? Ara s'està recuperant una mica la memòria de tota aquesta època, no? Amb pel·lícules i amb mirades. Jo crec que és important recordar-ho. Tu no vas veure exactament això, ho vas veure després, però una mica perquè la gent entengui, els que no coneixen el que és un esplai, hi ha molta gent que sí, però hi ha molta gent que no, des del teu punt de vista, o a tu personalment, quins són els valors o quina és l'emprenta que t'ha deixat a la teva vida? Ostres, per mi l'esplai ha estat molt, molt important. M'ha ofert, i crec que és el que ofereix una mica a tothom, una altra mirada, no? El fet que t'acompanyin persones molt properes a la teva edat, però que són una mica més grans, no? Fan que et mostrin el món d'una forma molt més innocent i més atrevida, no? Vull dir, els adults, quan ens fem pares i mares, no? Comencem a tenir una sèrie de pors, que són normals, jo crec, de l'etapa que estem vivint, però quan ets jove hi ha aquesta inconsciència que et llença una mica a obrir portes, que de l'altre... O sigui, que un adult ja... És més conservador. És més conservador, exacte. I crec que és molt interessant com això, no? Aquesta mirada com més innocent, jo diria això, eh? Vull dir, amb responsabilitat, eh? Perquè els monitors i monitores fan una tasca amb molta responsabilitat i això és així i crec que s'ha de valorar. Però sí que és veritat que hi ha com aquest punt d'atreviment i de transgressió una mica que els adults més grans no ens atrevim, no? I això, doncs clar, t'obre portes, depèn de la inquietud que tingui cadascú, no? Però t'obre portes que d'altra manera no tindries, no? Tu ets dels 80 i no tenies les xarxes socials i no tenies els mòbils. Per sort, jo crec. Els mòbils. Aquests moviments que tu vas viure, creus que encara tenen sentit avui en dia? O el tema dels mòbils o aquest tipus de coses? Jo crec que l'etapa que estem vivint amb la tecnologia dificulta, no? Crec que tenen més sentit que mai, però crec que hi ha un repte. Aquesta generació que està fent de monitor a monitor ara tenen un repte que és transgredir això. I aquest és molt difícil. Vull dir, crec que ens han posat reptes tant als monitors com a les famílies, com als propis infants i joves, molt difícils perquè és complicat anar... No dic en contra, eh? Perquè crec que no s'ha d'estar en contra de les xarxes ni molt menys, però buscar camins alternatius perquè no tot són les xarxes. Perquè no sigui una dependència. Exacte, i crec que quan estem tan ficats amb el tecnològic ens oblidem que hi ha un món real que es pot tocar, no? La muntanya, vull dir, no sé, espais que joves i infants haurien d'explorar moltíssim i que... No sempre és així ara. Mentre estan a la xarxa, exacte, no estan gaudint d'aquests espais. Tu en aquella època algú et va dir, no recordo aquí, que eras l'abogada del diable. Ma mare. Ah, ta mare. Ma mare. Jo sempre esmento les mares, no? Ta mare que és la Marisol. La Marisol, sí. Sí. Ta mare va dir que tu eres l'abogada del diable. Perquè sempre estava, bé, de ben petita, sempre estava com, bueno, això, buscant justícies i injustícies pertot arreu i qüestionava moltes coses a casa i sempre em deia això, no? I a mi em va marcar molt i, de fet, doncs, d'aquí neix la meva vocació. Cap a l'abocacia. Cap a l'abocacia. La meva primera vocació. La meva primera vocació. Sí, exacte. De camí cap aquí, ho has dit una mica al principi, també vas participar en l'impuls del Casal de Joves. Sí, vaig estar al Casal de Joves de Molins de Rei. Bueno, de fet, l'Esplai també t'obre aquestes portes, no? T'ensenya una mica què vol dir l'associacionisme i el voluntariat i llavors, doncs, jo sempre he tingut com molt aquesta inquietud, no? I llavors vam estar, o sigui, vaig estar molts anys a l'Esplai i després també vam crear el Casal de Joves. Vaig estar un temps vivint en una casa ocupada que tenia un espai que era Calabanya, que hi havia un pacte amb el propietari. Jo hi vaig arribar quan ja estava tot fet, eh? Però vam crear un centre social que també és, bueno, va ser un moviment interessant. Sí, bàsicament... Vas començar... I llavors vas tirar cap a l'abocacia, però no et va agradar gaire al principi. Els dos primers anys bastant. Va ser tercer. Jo vaig fer un Erasmus a Toulouse i quan vaig, clar, vaig marxar d'Erasmus i n'estava treballar perquè la beca que em donava no era suficient i la meva família no em podia costejar l'estada. I llavors vaig descobrir que podia fer-me valer per mi mateixa i, bueno, va ser una opertura al món molt gran fer l'Erasmus. I quan vaig tornar, clar, jo venia d'haver experimentat moltíssim amb entitats d'allà, no?, amb col·lectius d'allà. i vaig tornar i em vaig sentir com... Necessito canviar això que estic fent, no? Vull dir, allò com m'està portant la carrera no m'està acabant de... Jo treballava en un banc llavors i no em sentia realitzada en això. Vull dir, treballava els caps de setmana, mentre estudiava. I llavors, un dia a la universitat vaig veure un cartell que es deia Dret al Dret, un programa que permetia fer l'últim pràcticum de la carrera a una entitat social. i, bueno, me'n recordo el dia que vaig trobar el cartell que em saltaven els ulls, no? De dir, hola! I vaig fer el meu pràcticum al Casal d'Infants. I llavors vaig conèixer l'Albert Parés, que és un gran advocat social, que en aquell moment es dedicava molt a l'estrangeria. Era un moment on hi havia moltes persones migrades que sí que tenien oportunitat de fer-se papers, no? I llavors, bueno, em va obrir un... O sigui, aquest pràcticum i l'Albert en concret em van obrir tot un... Un pràcticum perquè no sabia què és, que és com el final de carrera. Sí, és unes pràctiques, exacte. Clar, estem parlant d'un programa de fa 20 anys. Vull dir que ara que ha canviat tot el sistema educatiu no sabia quin seria l'equivió de mà. Però sí, serien unes pràctiques, exacte. I vaig estar allà i em vaig quedar tot el curs. Només havia de fer uns mesos i em vaig quedar tot el curs. I per mi va ser això, una mirada... O sigui, veure com que podia dedicar-me a l'advocacia d'una manera molt la fi a la meva manera d'entendre el món, no? I amb aquesta mirada d'intentar canviar, d'intentar posar el meu granet de sorra perquè les coses canviessin una mica. La gent que ens escolta potser, perquè és un advocat, diguem-ne, penalista, mercantil, és com més habitual. Un advocat social, si l'haguessis d'explicar? Mira, seria... Ja ho has dit ara, que tocava amb temes d'estrangeria, no? Però també de menors, també... Sí, seria un advocat que treballa per aquelles persones més vulnerables, no ho sé, en situació de risc social. Vull dir, aquelles persones que no accedirien a, potser, altres serveis, doncs l'advocat social fa una mica de pont, no? Jo, a tots els anys que porto treballant com a advocada social, molt sovint el que faig una mica és de pont entre l'advocat, perquè a les entitats on he treballat, si hi ha advocat d'ofici, es treballa amb l'advocat d'ofici. Però sovint s'ha de fer com un pont entre l'advocat d'ofici i la persona atesa, perquè són persones amb dificultats molt grans en molts sentits, no? I ara, a l'última meva etapa, he treballat a Rels Fundació amb persones que viuen a carrer i necessiten un altre ritme, un altre vocabulari, un altre saber fer, perquè al final no els podem exigir, aquestes persones, el mateix que una persona que té totes les seves necessitats bàsiques descobertes, necessites una altra mirada per acompanyar-les. Seria això, acompanyament jurídic, el que fem des d'aquesta mirada. Des d'aquesta mirada. Això ho has fet molts anys, ara sí que has decidit que havies de triar una cosa. Sí, tot just aquest estiu, vull dir, sí, el projecte on estava crescut... Bueno, ho has aparcat, tampoc és que ho hagis deixat. No, ara mateix no hi estic, però hi ha un vincle molt gran amb aquesta professió, amb les entitats on he estat, amb els companys i companyes amb els que he treballat, i ara és ara, i ja veurem què passa. Però sí, el projecte on estava havia crescut i sentia que havia de decidir... Bueno, eren àmbits molt diferents i n'estava com centrar-me jo en un dels dos. Sí, en un dels dos. Ja s'ha agafat la pagesia. Ja he agafat la pagesia. Ara parlarem de la pagesia, però acabem un moment de la teva part d'advocada, perquè hi ha un tema que m'interessa. Amb aquest món tan social, deies, he treballat amb gent sense sostre, que a vegades és difícil, perquè sobretot els has de generar confiança, suposo, i és molt difícil la reinserció quan estàs al carrer. No és perquè ho sàpiga directament, sinó pel que et preocupa la vida. I en aquest món, la teva mirada m'interessa sobretot les dones en aquest món. Que deu ser molt complicada. Sí, la situació de les dones a carrer és més complicada que les dels homes, perquè estan en una situació encara més vulnerable. Viure a carrer és una situació indesitjable per tothom i que va lligada amb molts perills si a sobre ets dona a carrer. I n'hi ha moltes? N'hi ha moltes, sí. Sí que n'hi ha moltes. Menys que homes, com a mínim les que quan jo estava a RELS, menys, perquè les dones intentem tenir més xarxa en general. les meves companyes de comunicació ho explicarien més bé, però intenten tenir més xarxa i no la perden tan ràpid. Però sí, i quan hi són, són situacions de molta, molta vulnerabilitat, perquè és això, ser dona i viure a carrer, vull dir, hi ha dos estigmes, no? Quasi. i la veritat és que són situacions molt complicades i també la dona que viu a carrer li costa molt generar un espai de confiança en algú que la vingui a ajudar, no? Vull dir, perquè, bueno, és que ha viscut una situació... Té més barreres. Sí, es protegeix més, no? També. De coses que puguis explicar de la teva experiència, coses que més han impactat. Coses que més m'han impactat de la meva experiència. Doncs mira, tinc un cas que és... Bueno, una senyora que ja va morir, ara fa dos anys, que li van robar el gosset al carrer, una entitat animalista, jo fins ara m'havia considerat molt animalista, però va ser un cop dur, li van robar perquè consideraven que no el cuidava bé. La senyora no cuidava un animal entre molts matisos i demés, però la senyora s'estimava moltíssim aquell gosset i no el maltractava. Vull dir, això segur. i van perdre el judici, vull dir, perquè el jutge encara no hi havia la regulació que hi ha ara amb els animals de companyia i va considerar que era una cosa que, bueno, al final no el van guanyar, el van perdre i va considerar que l'entitat havia fet un bé comú retirant el gos. I aquella senyora va morir sense tenir el seu gosset i va ser molt, molt trist i l'actitud de l'entitat animalista va ser molt, o sigui, molt feroge contra la dona i contra nosaltres, que això és el que també em va sobtar moltíssim i vaig pensar, ostres, ens cal molta feina de comunicar perquè realment ens qüestionaven que no feien bé la nostra feina perquè aquella senyora seguia a carrer. No pots obligar ningú a entrar a un pis, no pots obligar ningú a fer un procés personal de reinserció que dura moltíssim, si tu portes 10 anys a carrer has deixat anar moltes coses, tornar a recuperar la confiança, tornar a creure que el sistema et pot cuidar, això és una tasca que requereix molt de temps i molt de mimo, no pots agafar ningú de la brella i portar-lo enlloc, és un treball molt... I una altra anècdota, aquesta és de l'any passat, que vaig fer el recompte, que Arrells sempre recompte, sortim un dia amb voluntaris i voluntàries i comptem les persones i els fem una entrevista. I jo vaig sortir amb l'equip de carrer i mira que porto temps ja treballant en el món social, però els meus companys i companyes de carrer em van dir mira que ara veuràs aquesta dona que estem intentant contactar amb ella. I jo, ah, vale. I vam passar i es van creuar la mirada i la dona va fer un petit somriure i estaven molt contents perquè havien fet un gran pas i jo al·lucinava de dir què? Ni ho parlat amb ella i diu ja, ja, però feia mesos que passàvem i no ens mirava als ulls i avui ens ha mirat i ens ha fet un petit gest, no? Vull dir, això sembla que per una persona que no estigui acostumada a tractar amb aquest col·lectiu sembla que sigui molt poquet i és un gran... Aquí comença, no? La possible reinserció d'aquella persona i la possible història d'acabar en un pis en un... hi ha històries d'èxit diguem que sí sí, n'hi ha ni moltes diguem que sí perquè si no te'n portes els problemes a casa? He après a no fer-ho amb el temps tot i que alguna vegada necessito acompanyament també crec que és important també que les persones que treballem amb els col·lectius més vulnerables o amb... bueno, que treballem amb persones al final que a vegades ens revisem i busquem mecanismes de cura d'autocuidat perquè és molt difícil no emportar-te'ls tots vull dir vas aprenent però som humans I per tancar aquest tema què li diríem a la gent que ens escolta quan veu algú sense sostre o encara? Doncs mira, jo crec que a mi el que he après al llarg de tots aquests anys és a fer-los visibles a mi m'agrada quan vaig amb les meves filles intentar establir mirada o sigui, contacte visual i si pot ser un somriure doncs millor també ens hem de cuidar perquè hi ha persones al carrer que estan malaltes o que poden tenir conductes agressives vull dir sempre ho dic avui en prudència però si podem fer que no se sentin invisibles crec que és un gran primer pas vull dir que molt sovint moltes persones que hi viuen al carrer expressen això és que no se'ns veu i és veritat sovint quan vas a Barcelona les meves filles que han anat poc quan eren més petites mama perquè al·lucinaven que algú estigués demanant al mig del pas de peatons i tothom passés com si com si no el veiés i aquesta mirada infantil l'hem de recuperar totes les persones jo crec seria meravellós és que establir com faries amb qualsevol persona que et creues a carrer que sovint intentem evitar-les i hem d'intentar que això no passi No sé si és que potser també hi ha com una espècie de patocitat social diguem-ne de dir no sé com gestionar-ho com fer-ho perquè també és veritat que hi ha persones que tenen malalties mentals perquè tenen altres problemes que poden també tenir una reacció més agressiva i la por suposo que això fa que no siguem prou que no tinguem prou prou habilitats prou habilitats per poder-los es practica i ja et dic sempre amb prudència però es pot practicar i acabes veient que són persones i que potser amb un hola bon dia en tenen suficient aquí ho deixem com a missatge que m'ha agradat molt i passem a la teva segona o la primera gran passió sí quina seria? no ho sé no les podria posar crec en ordre però sí seria la meva altra passió la teva altra passió hem començat el programa parlant de les tomàquets i de com el teu company l'Albert et va fer veure que no es podia menjar tomàquets tot l'any i llavors això us va connectar com a parella amb una mirada que us ha portat cap a un projecte de vida que és ser més obest potser que comencem per aquí què vol dir ser més obest? què és Can Capellades? Can Capellans és una finca rústica que hi ha entre Molins i Sant Feliu està al costat del polígon tocant a Coll Xerola a l'alçada més o menys del càrting és un palauet jo sempre dic que he visc a una masia però realment és un palauet i el palauet està construït a finals del cicle XIX però Can Capellans rep el nom de la finca que hi ha al costat que és la Masoveria que seria del 1200 no recordo l'edat exacta i on uns capellans feien vi o sigui tota aquella finca estava plena de vinyes i aquells capellans feien vi i són els capellans que també a la finca també pertany l'ermita de Sant Pere del Romaní que era la propietat de la o sigui nosaltres som masovers la propietat ja fa uns anys em sembla que dos que han menut la finca o sigui el que seria l'ermita perquè bueno perquè sigui de titularitat pública i es pugui cuidar no? sí, sí i això i el nom ve d'aquí i ser masover què vol dir? ser masover vol dir cuidar la casa això és una profeció jo he buscat una mica molt antiga molt antiga molt antiga d'aquí de Catalunya que no sé que han estat històricament els protagonistes del món rural a tot Catalunya i que avui en dia és un món gairebé desaparegut però que va ser motor de l'economia durant més d'un mil·lenni bueno bàsicament fins a meitat del segle passat bàsicament i s'ha anat extingint bueno doncs també i han quedat així com sí no? també bueno està sent una cosa més residual no? sí, una miqueta i s'ha reconvertit en alguns casos perquè és com un lloguer diguem-ne exacte o sigui la masoveria original seria que tu vius en aquella casa i treballes als camps i participes d'aquella activitat econòmica d'aquesta manera i ara mateix molt sovint la masoveria que es fa és com cuidar la finca a canvi d'un sou nosaltres no és el cas nosaltres cuidem la finca a canvi de fer reparacions o sigui cuidem la finca cuidem i l'estem com mantenint no cobrem un sou per ser-hi i a més a més també t'haig de dir que aquesta figura també s'ha reconvertit i hi ha masoveries urbanes també que hi ha a Barcelona i altres poblacions s'està fent també o sigui quan tens una finca i potser no està en les millors condicions com per llogar-la també hi ha propietaris que fan això de la masoveria urbana a canvi d'arreglar la finca doncs et deixen un període de... que estiguis allà que puguis estar i altres teniu una finca que feu què? nosaltres sou pagesos exacte no teniu animals no sí quatre gallines per casa però no tenim no ens dediquem a la ramaderia sí que hi ha un ramader a la finca del costat i és meravellós quan estàs treballant i sents les ovelles i les cabres m'encanta però nosaltres no no ens dediquem seria una cosa fer més endavant però de moment no nosaltres som pagesos ja fa molt o sigui l'Albert fa molts anys ja que és pagès i que fa venda directa aquí a la plaça del Mercat de Molins a la finca dels seus avis i ara des que estem a Can Capellans ha sigut molt bonic perquè hem pogut unificar-ho tot no és fàcil ser pagès al Baix Llobregat viure en un pis llogat tenir un magatzem no? clar a Can Capellans ens ha permès com ens ha permès viure com vivien abans els pagesos no? amb la finca rural no? amb el tractor allà bé tot allà i és meravellós i després comercialitzar directa fem la venda directa que per això crec que podem entre que vivim en una mesureria i fem venda directa podem viure d'una forma molt digna no? actualment que no tots els pagesos i pageses poden viure d'aquesta o sigui que això és un tema que hi ha bueno hi ha un problema llegia també preparant aquesta entrevista que hi ha un problema de generacional no? que la gent més tot jove però que a la gent jove li costa agafar els negocis de pagesia i també perquè suposo que no tens horari no no no tens gaire horari nosaltres perquè ens hem plantejat el fet de quan vam ser pares vam decidir que posaríem per davant la criança dels nostres fills a les feines i ho vam fer mentre jo treballava també com feien mitja jornada cadascú i les nostres filles sempre estàvem o gairebé sempre amb algun de nosaltres i això ho hem seguit fent ara amb la mesureria no hi ha horaris però nosaltres hem agafat la part positiva que no hi hagi horaris perquè d'aquesta manera podem acompanyar a tot o gairebé tot a les nostres filles i al nostre fill i per nosaltres ens compensa vull dir és veritat que molta gent no ens compraria aquest estil de vida però per nosaltres doncs no sé el fet que jo sempre ho dic per mi els dies gairebé són tots iguals vull dir si no fos per l'escola de les meves filles i l'institut no sabies que és cap de setmana no i per els dies que obro parada però la resta seria com ens llevem i anem fent el que es pugui fer però així també amb les activitats de les nostres filles el lliure i el lliure que nosaltres també ens podem permetre vull dir que són pares de quatre fills que això també és un tema que crec que socialment també heu tingut un nen acollit molt de temps un noi un noi era un noi un adolescent un any ha estat amb nosaltres però bueno després és com quan s'ha t'independitza un fill vull dir que s'independitza però tu segueixes tenint una relació i un cuidar es diu mamadur mamadur has fet això mamadur mamadur vull dir que sí que segueix i allà el vin i quina quina és la part per tu més positiva d'aquest moment vital de decidir ser pagessa doncs a mi el que més m'agrada i és per això que li vaig comprar el projecte a l'Albert vull dir una mica per dir-ho així però bueno em parlava dels tomàquets perquè jo ja estava veient que n'estàvem a anar cap a un altre cantó i a mi m'agradava molt la idea de créixer per poder crec que si les nostres societats decreixessin una mica i tinguéssim renunciéssim a tenir certes coses hi hauria per tothom i ho podríem repartir d'una manera molt més sostenible i això és el que m'agrada moltíssim de viure com visc vull dir perquè realment ho experimentem una mica sent conscients que estem en aquest món i que no ens hem aïllat i que som consumidors de moltíssimes coses que no necessitem però vull dir en certa manera ho practiquem una mica i a mi el que més m'agrada de ser pagesa és com no és tant la pagesia que l'expert és l'Albert i jo hi ha coses que per molt que m'hagi ara involucrat en el projecte 100% no m'interessen tampoc molt m'agrada molt com aquest concepte de de viure en poc i de reaprofitar-ho tot i que tot sigui com cíclic que és una mica la idea de granja d'abans de masia on tot tenia un sentit i es reaprofitava tot no hi havia realment eren molt autosuficients en aquest sentit menys menys coses i aquest és el concepte que m'agrada i que és una mica com el meu objectiu vital arribar a ser al màxim autònoms possibles en aquest sentit això és concreta en coses com què? com que menges coliflor tota la setmana? si hi ha coliflor menjo coliflor tota la setmana llavors m'haig d'inventar diferents plats i també intento fer molta conserva per guardar ara per exemple que parlàvem dels tomàquets a mi m'agrada moltíssim el tomàquet i he fet xerri amb oli i llavors ara quan s'acabin del tot tots els tomàquets m'espero un mes o així que encara tinc com i després vaig traient per les amanides aquest tipus de bueno és que m'agrada molt la idea aquesta com de de cuidar-nos però d'una forma com sostenible i amb el que tenim no? vull dir no l'altre dia ho parlàvem si la nostra cuina funciona amb el que tenim ai què podem cuinar no? vull dir que normalment quan vols fer una recepta és ah doncs vaig a comprar això això i això que també a vegades estem amb alguna cosa de fora però què tinc? ah pues què puc cuinar i així fem i això de cuinar et ve d'ara o et venia d'abans? sempre m'ha agradat una mica cuinar ma mare no em deixava gaire entrar a la seva cuina cuinava una mica a casa meva però quan ja em vaig independitzar de seguida em va agradar molt i molt experimentar per això els pastissos no m'han sortit mai bé vull dir ara comencen a sortir mai bé perquè he entès que no es pot jugar amb els pastissos però amb els ingredients amb les mesures amb els ingredients aquí no pots aprofitar bueno sí suposo que si en saps molt però però no és el meu cas i em sortien tots fatal però m'agrada molt això de ai pues posem això sempre m'ha agradat m'ha incuriosit molt això i de seguida que sí que em vaig independitzar em va agradar molt com poder-me fer tot el meu menjar això sí que la gent et pregunta moltes receptes quan estàs a la parada sí i m'en diu moltes que és la part hem d'inventar-nos alguna cosa per compartir-les perquè realment clar vull dir dels productes que venem diem moltes receptes i moltes no són nostres vull dir ens les han comentat els clients i ostres hi ha una gran varietat i es pot menjar molt bé home amb productes de temporada sense estar home ara per exemple quina temporada estem ara? ara mira nosaltres estem tenim col cale comencem a tenir cols bròquils colifròping una mica més endavant bledes enciam escarola tot verd així nosaltres plantem col i rava clar si féssim pastanaga però això no ho fem pastanaga snaps tot això també seria ara l'època mongeta tendra comencem ja seran les últimes però també encara tenim una mica i alguna cosa de reaprofitament així de consells ràpid alguna cosa de reaprofitament de consells ràpid a mi m'agraden molt els paters vegetals fer paters vegetals crec que és bueno crec que pots reaprofitar moltíssim amb algun llegum o alguna verdura que et sobri de seguida bueno ho barreges tot i en comptes de fer un puré que potser és com més avorrit no? un pater vegetal i talles si tens api o pastanaga o i com el lligues jo normalment el lligo o amb algun fruit sec per exemple en Anacarta em funciona molt bé o amb el cigró per exemple també i llavors sí però sobretot utilitzo o el fruit sec o també el sèsam que el sèsam molt el que seria el tajín doncs també va molt bé per lligar-ho una mica sobre sí sobre la marxa sobre la marxa Déu-n'hi-do jo jo sóc una mica incapaç a mi m'ha dit bueno, no ho sé jo no ho sé tot dia de llegiar amb el com es diu amb el que mira que he fet coses de reaprofitament i pregunto les meves convidades coses de reaprofitament la Eli la nostra tècnica ho sap que ho pregunto amb el bròcoli el el tronc el tronc no ho sé aprofitar i l'altre dia em deien doncs has de fer un carpatxo del tronc dic ostres, un carpatxo del tronc del bròcoli doncs jo l'aprofito molt més fàcil vull dir el pèlo bé el tallo petit i el poso amb el bròcoli vull dir, ja està el que passa l'has de tallar una mica més perquè el que seria com la flor es fa molt més ràpid és molt més tendre jo me'l tallo així finet i m'encanta doncs ho provaré i si no en un sofregit que facis també el pots tallar com si fos una pastanaga el provaré et volia preguntar si la gent que s'etansa al vostre és a dir que són clients entre cometes és jove o és gent gran doncs tenim una mica de tot i això em fa molt feliç la veritat és que sí al principi molt al principi era gent gran o sigui devem molt el suport de la gent gran que suposo que els recordava molt el producte que havien menjat ells quan eren més joves clar i però ara mateix hi ha gent de totes les edats i em fa molt feliç hi ha famílies una mica més joves que nosaltres i tot i a més comprar-nos a nosaltres és una mica un esforç tu saps perquè tenim un horari molt limitat exacte tenim un horari molt limitat no tenim de tot que sovint quan fas la compra aniria més bé ja vaig a un lloc on tinguin patates cebes i nosaltres en tenim quan tenim si no és un esforç i és molt bonic perquè clar normalment la gent que ens compra és perquè vol comprar aquest producte i ens fa molta il·lusió i si tenim gent i gent més jove encara que encara no està fent família vull dir que que també ens ve a comprar i és meravellós i les teves filles i el teu fill com creus que estan creixent diferent quina part els esteu aportant jo crec que el contacte amb la natura que és com que és molt vull dir és la gran diferència de viure en un entorn rural i nosaltres no vivim en un entorn anava a dir en un entorn rural dins de la metròpoli exacte dins de la metròpoli que a més crec que com a família també li donem un pes que potser si visquéssim molt a l'entorn rural potser no li donaríem aquesta importància però el viure en un entorn urbà però un microentorn rural li donem molta importància llavors elles tenen molt limitat l'accés a pantalles i intentem que estiguin molt a fora contactar les grans diuen és que ens feu treballar no seria exactament això però sí que les fem que ens ajudin bastant al camp i amb les tasques de casa perquè bueno creiem que els hi és molt positiu ara es queixen una mica sobretot les adolescents però crec que d'aquí ben poc ho valoraran molt positivament i el petit és feliç vull dir bueno i totes elles deuen estar clar viuran només posar l'exemple de com vam viure el nostre confinament clar teníem molt d'espai molt de verd aigua terra tot vull dir l'únic que ens faltava era la gent que estimàvem però com a tothom però vull dir que vivim en un entorn molt privilegiat i per la criança de nens i nenes és meravellós la veritat Déu-n'hi-do sí sí el que estava pensant és que havia sentit el comentari del teu fill que s'agafaven els tomàques xerri a vegades sí ens els robàm que sobretot ara quan en teníem molts és igual però al principi de la temporada era macià no em pots menjar més clar que guai anem a entrar en la secció de dones amb història dones amb història que també em portes algú molt jove que jo no coneixia m'has fet descobrir que m'agrada molt i que és molt singular ho dic perquè jo crec que tu també ets singular en aquest moment no ho sé no no a veure una dona pagès a l'àrea metropolitana de Barcelona per decisió tu i tota la teva família però trobo que és molt singular i molt de valorar la Clara Pella Rigolfa que és de Palafrugell que ella va néixer el 6 d'abril del 86 és pianista compositora interpret catalana ha estat Premi Cultura de la Generalitat l'any 2019 i ha fet un grapat d'àlbums de jazz música de cambra rap música electrònica pop col·labora amb diversos cantants i amb la seva germana han muntat que la seva germana que és l'Ariadna Penya han fet ella fa temes de dans han fet una companyia que es diu les Impuixibles amics Impuixibles Impuixibles que això sempre jo que soc de Tarragona allò de la X aquí es fa Impuixibles no? aquí no sé Impuixibles Impuixibles sí bueno i que bueno estan tenen una tenen una bueno hi ha una carrera ja ho dic Premi Nacional de Cultura que és molt jove doncs és una dona que veig que és molt potent dins de l'àmbit de la música i jo que l'he descoberta perquè tu me l'has portat vull saber com l'has descoberta tu doncs mira va ser de casualitat no sé com vaig anar a parar una cançó seva d'un disc del 2017 que es deia Oceanes i a partir d'allà la vaig com investigar bueno em passa eh sovint que m'arriba una cançó m'agrada i aquí és aquesta noia i llavors li vaig escoltar bueno tota la discografia que tenia llavors i tota la que he anat fent i m'agrada molt vull dir m'agrada moltíssim com toca m'agrada moltíssim bueno la temàtica de les seves cançons i sobretot després també la vaig quan investigava la vaig sentir en una entrevista i em va agradar molt ella no vull dir tota la seva mirada en aquella entrevista feia una reflexió sobre el seu privilegi com ella l'utilitzava vull dir que ella havia pogut estudiar música perquè bueno era una dona blanca no amb una família pare i mare metges sí aficionats a la música no i llavors sí doncs que aquesta bueno tots aquests factors feien que ella hagués d'utilitzar el seu privilegi no per mostrar sobretot aquelles persones més desafavorides i que no tenien aquests privilegis i em va bueno em va encantar em van connectar moltíssim i després vaig anar a veure una de les seves actuacions de la companyia d'impuixibles que té amb la seva germana i allà ja em va fascinar a més era una era l'obra es deia Sweet Tock número 6 i parlava sobre sobre ella mateixa i sobre la seva malaltia que ella està diagnosticada de tock i em va semblar brutal vull dir tant ella com la seva germana la forma d'expressar la forma de tocar bueno em va agradar moltíssim i des de llavors que la segueixes sí la segueixo no he anat a veure he anat a veure també una altra obra d'elles que es deia Harakiki sobre el sobre el suïcidi que també va ser molt impactant i bueno vaig al·lucinar i no he vist res més d'elles però en tinc moltes ganes vull dir que crec que estan preparant alguna cosa alguna cosa més això que deies d'Oceanes va ser un homenatge que ella va fer a dones importants que han passat per la seva vida a través de l'aigua que té aquesta mirada també feminista molt interessant ella ha participat també amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb feminismes amb alguna de les exposicions que han fet sobre feminismes i ella diu com deies tu que fa més d'una dècada que se surt de la norma gràcies a una música compromesa que fa caure qualsevol barrera això és com ella es defineix m'encanta i que defensa que l'art és l'eina més poderosa de transformació social que existeix m'ha semblat també molt interessant i també la veritat és que que se li pugui reconèixer tot i sent jove amb aquest Premi Nacional de Cultura també em sembla que diu molt de la nostra societat que a vegades ens costa dir-li a la gent que no estàs fent molt bé i en aquest cas li hem pogut dir doncs mira jo també la seguiré des que me l'has descobert i espero que les persones que ens escolten i que no la coneguin que segur que la coneixen moltes jo no en aquest cas doncs les les puguin seguir entrem en la darrera de les seccions que són les preguntes curtes que això ens ha de servir per conèixer una mica més de la nostra convidada la Sònia que ja ho hem dit que era de Molins de Reí que ha fet moltes coses a la seva vida i jo ara et preguntaré algunes d'aquestes que són així més ràpides de tipus per exemple per tu què és la millor companyia el Silenci o els ocells ara em diràs les ovelles del costat no el Silenci de fet m'encanta quan estic amb algú i hi ha un Silenci còmode i defineixo com tenir Silenci envoltada sí el Silenci seria no t'incòmode amb algunes persones sí però quan amb alguna persona no m'incòmode el Silenci hi ha una connexió diferent i especial i em diu molt el Silenci has parlat que hem descobert ara Clara Pelló perquè t'agrada la música t'agrada com a usuària sí com a usuària no en sé gens de música de fet t'agrada la cultura sí m'agrada molt vull dir m'agradaria tenir més temps per poder disfrutar-la molt més no? vull dir sí però m'agrada molt sí i llavors un plan de cap de setmana de dissabte cultural quin seria per tu? per mi seria anar al teatre o sí sobretot teatre i si a un concert també m'encantaria sí teatre o concert serien després si anem a una exposició o fem alguna altra cosa cultural també però teatre i concert seria com el meu i arrastres a la família amb això sí de fet molt tot el que estic veient els últims anys o gaudint gairebé tot és infantil i ara me'n vaig una mica més al jove perquè vull que m'acompanyin les meves filles o el meu fill i la secció adulta doncs queda més reduïda reduïda els momentets que rasco això passa però bueno tot són etapes què t'agrada més les verdures d'hivern o les de primavera? les de primavera sí sí la primavera i l'estiu sí sí i les hortalisses o els arbres fuiters? arbres fuiters sí teniu molts? no nosaltres ara hem tingut molts durant molta part de la nostra activitat però ara ja portem dos anys que no n'hem plantat però clar els arbres necessiten un temps però sí vam tenir aquí al Camp del Riu Presseguers i Pruneres durant molts anys i m'encanten i després quan jo vaig començar a anar amb l'Albert ell tenia un camp de cireres i m'encanta i era meravellós jo llavors estudiava dret i era terapèutic anar a collir cireres home i a més el temps de les cireres que recorda a més en el Mancerrat Roig sempre aquest títol és molt maco si algú vol fer un hortet a casa perquè clar avui en dia hi ha molta gent que fa hortets no així què li recomanaries per on començaries o què els recomanaries que comencessin? que comencessin per cultius fàcils i més ràpids tipus enciams bledes que seran més segurs potser i si volen plantar tomàquets uns xerris que sempre funcionen més bé sí o sigui que no se'n vagin a fer grans cultius petits cultius i que puguin provar-ho de seguida seria seria el seu amb el tema de les tomàquets les vostres són famoses sobretot aquella espera sí els tomàquets pebrots el pebrot això el tomàquet pebrot però és que no hi ha cap secret vull dir estan collits just abans de menjar-se'ls i és aquest tu no t'has de seguida quan et donen alguna cosa en algun lloc que no és del moment sí sí de fet depèn d'on vaig és com jo menjo moltes amanides i m'agrada moltíssim i a vegades me la demano però ja quan ve l'anciam i saber és aquella de bossa de bossa dic però bueno sí estem molt ben acostumats i això ens ho posa difícil a vegades quan sortim a la roba d'estiu què prefereixes vestit vaporós o taxants de tota la vida vestit sí sempre i prefereixes llegir ficció m'he posat una sabata a la boca ficció o assaig ficció ara mateix ficció és que estaves llegint ai com es deia que no l'hem esmentat vaig llegir-me aquest estiu a la la la chica alemanya no? no és l'estat de l'Unsi crec és la que l'Eguin que ai ara quedarem fatal no passa bé ja ho recordarem ja ho recordarem Úrsula Caleguin això que era una cosa com de sí m'he llegit la saga de Terra Mar i és és novel·la novel·la amb surficció ara és novel·la fantàstica exacte però per mi ha estat un descobriment perquè és una fantasia com molt quotidiana vull dir gens de batalles i no sé a mi m'ha portat a reflexions molt profundes i m'ha encantat a més l'autora va escriure aquests són sis llibres en 30 anys i llavors es veu com tota la seva evolució i m'ha encantat realment molt recomanable Déu-n'hi-do bueno doncs mira apuntem aquesta aquesta recomanació del del tema del camp coses o errors garrafals que fem jo què sé per exemple no rentar les les verdures és que nosaltres clar les nostres no les rentem perquè de fet ja ho diuen en algunes dietes o així que menjar una mica de terra una mica és bo perquè té la B12 i nosaltres si són nostres com són ecològiques i són de casa no les rentem jo fins i tot a vegades ni l'enciam miro que no tingui cap bitxo i me'l menjo tard però clar això només ho pots fer si saps molt bé d'on ha vingut clar perquè si no si està ruixat o alguna cosa vull dir i coses tipus jo què sé no sé què anava a dir una pinya menges de tant en quant o no? al Nadal al Nadal i a vegades ma mare em té com es diu amb el Mibar d'aquesta però sí no em menjo sovint abans que marxem vull que diguis la recepta de fer els xerris amb conserva doncs és facilíssima tallo els xerris per la meitat llavors al mateix pot poso una mica d'all si m'agrada em faig sense all també perquè a les nenes no els agrada gaire i si tinc alfàbrega que normalment quan tinc xerri tinc alfàbrega de casa poso alfàbrega i si no poso una mica d'orenga que tinc seca o alguna cosa cobreixo tot amb oli i bany maria 20 minuts llavors el xerri queda com entre cru i confitat i bueno és meravellós per fer-te una amanida d'hivern vull dir això amb algun formatge i un enciam i queda espectacular i dura moltíssim vull dir el pot com està fet al bany maria el pots fer el pots conservar sense frigorífic i un cop obert el pots posar al frigorífic i com està amb oli dura doncs 15 dies 3 setmanes tranquil·lament obert l'oli sí que es posa com una mica quan està fred és que d'aquí el treus una miqueta abans i meravellós i és una recepta fàcil i tens tomàcats tot l'any me l'apunto no sé si t'agrada demanar algun concurs abans però bueno i vinga una última pregunta així per saber com ets què preferiries parlar tots els idiomes o tocar tots els instruments ostres que difícil crec que parlar tots els idiomes sí m'agradaria poder parlar amb tothom de fet nosaltres tenim voluntaris de casa que venen de tot el món i l'Albert i jo no parlem ni un jo parlo més bé el francès que l'anglès però no tenim un nivell molt alt i a vegades ens falta com aquell punt per poder conversar amb ells sí seria xulo parlar tots els idiomes estarà molt bé doncs amb aquest desitge acabem moltes gràcies Sònia ha passat ràpid ha passat super ràpid m'ho he passat super bé moltíssimes gràcies jo m'alegro i aquí també tenim a l'Eli que ens acompanya sempre gràcies des de l'àmbit tècnic gràcies Eli i ja ho sabeu que com sempre dic gràcies per ajudar-nos a conèixer heroïnes quotidianes on potser no les aniríem a buscar mai i recordeu que estem al segle de les dones però queda molta feina per fer aquí seguirem posant el nostre granet la setmana vinent notícies en xarxa Bona tarda sóc les 7 us parla Mercè Roura el PSOE Bona tarda