Heroïnes Quotidianes: Dones d'Història i Reivindicació

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida. Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Rosa Maria Prat i Balaguer. Molt bona tarda, Rosa Maria. Hola, bona tarda. Bona tarda, Bonaia. Escriptora, especialment de novel·la històrica, doctora en ciències d'educació, llicència en pedagogia, has estat mestra molts anys, ara et dediques a l'escriptura gairebé exclusivament i amb altres activitats de compromís que tens social i d'altre tipus. Ara parlàvem, després en parlarem, però parlàvem abans de començar aquest programa de Sor, com es deia? Sorisaura de Pedralbes. Sorisaura de Pedralbes. Una germana, Clarissa, del monestir de Pedralbes, que, darrerament, ha estat traslladada a Bilobidonyar. I jo et comentava que la setmana passada, amb aquest mateix programa, amb la Patricia Cancelo, que és escultora, parlàvem de la mateixa persona, perquè, a més a més, és una gran fotògrafa, i, bueno, deu deixar petjada aquesta dona, no? Sí, molt. Una dona referent. Sí. Sorisaura de Pedralbes és una germana clarissa que va entrar en el monestir als 16 anys i ara, al 63, després de viure tota la seva vida en el convent de Pedralbes, s'ha vist obligada amb un trasllat no volgut. Clar. I està en el convent de les Clarisses de Bilobidonyar. Ella treballa, es dedica, a més de resar i, a més de les obligacions com a religiosa, a la fotografia. La fotografia amb reflexes, i ella diu que l'art és veure allò que els ulls no veuen, no? Saber transmetre aquelles petites coses. Ella publicava cada dia un article a La Vanguardia sobre coses que veien a l'hort. Ja podia ser una marieta, ja podia ser un ànec, ja podia ser una flor, i, a partir d'aquí, feia fotografia de reflexes, i feia el seu escrit científic, argumentant, doncs, què representava aquella fotografia. Jo me l'estimo molt, me l'estimo molt. No sé si ens podrà sentir, però, si ens sent, li donem molts recursos. No, jo l'hi diré, sí, perquè estic connectada amb ella a través de les xarxes socials. Estàs connectada amb ella, ara, primer explicarem qui ets, però estàs connectada amb ella, entre altres coses, amb una altra dona que també va viure allà, al monestir de Pedralbes, bueno, no era monestir llavors, que és Elisenda de Moncada, a la qual tu també has dedicat, ara, una novel·la, la teva última novel·la. La última novel·la. Elisenda de Moncada i de Pinós va ser una filla d'una família noble del que va viure al segle XIV, i 14 els seus avantpassats van ser sanescals i persones molt fidels al rei de la Corona d'Aragó. La reina Elisenda va néixer a Aitona, a la baronia d'Aitona, el 1292, i jo li dedico aquest llibre perquè jo treballo i m'agrada donar a conèixer i fer visible a les dones invisibles. És una reina catalana, es va casar als 30 anys amb un matrimoni que ella crec que no volia. Però, clar, això és hipòtesi, perquè dels 30 anys de la seva vida, poca cosa en sabem. Sabem qui va ser el seu pare, la mare, el nom dels germans, però... Es va casar amb Jaume II. Sí, ella entra a la història quan es casa amb el rei Jaume II, rei de la Corona d'Aragó, que és la quarta esposa del rei. Si no es vés donat aquesta circumstància, possiblement de l'Elisenda de Moncada no en sabríem res. ella és important per aquest fet, i un altre fet, que és la construcció, el seu projecte de donar vida al monestir, que és un gran patrimoni arquitectònic, al monestir de Petres Alves, amb llatí que pot dir pedra blanca, pedra albés. Ah, mira, veus? Això no ho sabia. Segur que és molt conegut, però jo no ho sabia. Segur que... Ara, després, explicaràs una mica més a fons qui era l'Elisenda i per què aquest llibre. Primer anem a començar per qui ets tu, perquè si no, la gent ens està escoltant i no ens ubiquem, no ens ubiquem. La Rosa Maria Prati Balaguer vius a Sant Sedona i de Noia. Estàs connectada amb Molins de Rei a partir de persones compartides, no? La Sesca, que ens ha connectat, una també heroïna d'aquest programa, i ha sigut mestra durant molts anys. Vas néixer a Terrassa, però. Sí. Vas néixer a Terrassa. El 1950, el 3 de juny. De 1950. I amb una trajectòria, doncs, molt marcada per aquesta vocació teva educativa, que també connectes amb la part històrica i amb aquest compromís amb la memòria, amb la memòria històrica, per moltes raons. I alguna d'elles també té a veure una mica amb la teva infantesa, no? Una infantesa amb un entorn... Sí. Bueno, que era difícil en l'època franquista. Sí. Tal com has dit, vaig néixer a Terrassa al moment de la postguerra, després dels anys difícils de la Guerra Civil. Terrassa és la... Era la ciutat del fum, de les indústries de la fàbrica tèxtil, on es fabricava el cotó. I jo sempre explico que anàvem a tocs de sirena. ens llevàvem ja amb el toc de la sirena que marcava l'hora que entraven els treballadors, i l'hora del migdia de dinar i l'hora de plegar a la tarda. Soc filla de... El meu pare es va dedicar al tèxtil Mas, que era una empresa que fabricava teixits, i la mare a casa repassava les peces que portava el pare i era... Repassava a rades, que n'hi deia. Cosidor de rades, que eren aquelles rades que les màquines, quan havien d'anudar un fill, un fill quedaven... Que es marcava. Com has deia ta mare? I polien. Com has deia ta mare? La mare es deia Enriqueta. M'agrada parlar de les mares. Enriqueta Balaguer-Quartero. Era... La seva família provenia de Montcòfar, de la província de Castellón, i l'avi Enriqueta va morir molt jove i es dedicava a tenir un petit negoci de rajoles, de la porcelanosa, per exemple. Podríem parlar d'aquesta marca que ara coneixem. Doncs la zona de Castellón és una zona on hi ha molta ceràmica, que s'aplica a les cuines, als quartos de bany. Sí, sí. I... No va tenir una infància. La mare es va morir... O sigui, la meva àvia es va morir molt jove. Tenia dos fills. La meva mare era la gran. Tenia un germà, el tiet Josep. I l'avi Enriqueta es va tornar a casar. Es va tornar a casar i va tenir dues filles. I la mare no ho va tenir fàcil, perquè, clar, era la germana de quatre germans i amb una madrastra i amb dues germanastres, no? De manera que ella havia de cuidar els petits, havia de fer la feina de casa i per postres el seu pare es va morir jove, també. Els 40 i escaig d'anys. I tenia moltes ganes de casar-se i de marxar, de marxar d'aquell ambient, no?, d'aquella casa. I es va casar amb el meu pare, amb el Joan Prat. Amb el Joan Prat, que també té una mare que també és molt referent a casa teva, l'àvia Maria. Sí, el pare va néixer a Sant Padó, a la comarca d'Albages. També és terra de vi, de vi com Sant Sadorn i de Noia, no? Sant Sadorn i de Noia més cava que no pas vi com Albages. Eren set germans i, bueno, hi ha un episodi que ha arribat a la família, però que hi ha hagut molts silencis, com a moltes famílies, no?, d'aquella època, després de la guerra, que se'n parlava poc. Però l'àvia Maria va ser molt valenta i amb sis fills va marxar cap a Terrassa per treballar a buscar feina a la indústria tèxtil, a les fàbriques. I l'hereu es va quedar a Sant Padó amb l'avi. I va tirar cap allà i també va treure't un pare del seminari perquè el volien... Sí. El volien... Bé, a Fusellà no anava a dir, però perquè va fer un llibre... Perdó, un escrit en català seure a futbol. Sí. Al pare li agradava molt jugar a futbol i va fer, ara diríem, un còmic, una llibreta on dibuixava tota la seqüència d'un partit de futbol. i amb català, amb els diàlegs, amb els núvols de cada còmic, les bafarades que anava omplint amb el text del diàleg. I sembla ser que en els seus superiors no els va agradar gens que es dediqués a pensar en el futbol i que no es dediqués tant a resar, suposo. A l'església. I, bueno, i el van castigar, el van castigar de tal manera que l'àvia Maria va buscar a Sant Padó, algú que l'acompanyés amb un carro, i de Sant Padó se'n va anar a Vic i van tindre una discussió allà amb el responsable del seminari i se'l va endur cap a Sant Padó. Ara segurament a vosaltres escolta i dir, per què expliques aquesta història? Home, doncs perquè jo vull dir que en aquella època que era postguerra, no? Sí. Més o menys. Que una dona s'enfrontés... Bueno, era abans de la postguerra, eh? Aquest episodi... D'abans de la guerra? Sí, perquè el pare va estar en el front de la batalla de l'Ebre. Ah, val. Bueno, en tot cas, en una època en què les dones, enfrontar-se a l'església no eren les coses més fàcils del món. Per això t'apreguntava també, m'agrada recordar, m'agrada molt quan me la vas explicar la història a la teva àvia, perquè me la imagino allà, no?, anant al seminari i això d'aquesta manera no pot ser. Això situa una mica, també una mica, qui ets tu, no? D'on vens? De ta mare? De la teva àvia? Tot i que tu també vas ser filla d'una època, perquè tu volies estudiar i no et van deixar. Sí, és veritat. En aquell moment. Sí. Jo als 14 anys, ja he dit, jo tinc dos germans més grans, jo sóc la petita, i en aquells anys qui estudiaven eren els nois. Clar. I arribat als 14 anys, la mare i el pare van dir, bueno, ara t'has de quedar a casa, vaig fer els estudis primaris i comerç. Però no vaig acabar comerç, perquè jo vaig dir, escolta, jo vull continuar estudiant. I em van dir, no, t'has de quedar a casa, ajuda la mare. Anar a comprar, ajudar-la a cosir. I la proposta, clar, jo vaig demanar ajuda, no? Una mica, anava al col·legi de les Carmelites, del carrer del Vall, allà a Terrassa, i vaig demanar una mica que m'ajudessin, no? Hi havia una monja que em va ajudar i em va sugerir la possibilitat de treballar i d'estudiar. I em va oferir la possibilitat de treballar en el parvolari ajudant la classe de pàrvols, la religiosa que portava els pàrvols. La classe aquella dels nens. Això em va prometre poder fer el batxillerat nocturn i el magisteri també nocturn. Per tant, et vas rebalar una mica contra el que se suposava que havies de fer? Sí, sí. Per norma? Sí, i després vaig voler fer això, magisteri de l'eglésia, també nocturn, però ja dic gràcies a les germanes, a les religioses, que em van ajudar. Que et van empènyer cap aquí. Sí, suposo que el que deien és que aquesta nena, aquesta nena és llesta, aquesta nena li heu de donar l'oportunitat d'estudiar. Però clar, jo estudiava en un col·legi on hi anaven les nenes dels empresaris del tèxtil de Terrassa. I la meva mare el que em deia és que no volia que jo em convertís ara diríem una nena pija, no? O sigui, una nena... Sí, sí. Sí, sí. Una nena pija, ho has dit molt bé. Sí, sinó que no oblidés la condició social de la meva classe social que era una classe treballadora. Això t'ha marcat molt? A la qual jo pertanyia. Això t'ha marcat molt? Sí, i tant, m'ha marcat, sí. En què, concretament? M'ha marcat perquè, sobretot en els anys 68, a partir del maig del 68, que aquí arribava molt poca informació del que estava passant a França, però sí que era, al final podríem dir, els moments de reivindicació sindical per part dels sindicats, sobretot per part de comissions obreres, i les reivindicacions de llibertat i de lluita antifranquista. I vas participar activament. Sí, de tal manera que vaig deixar de treballar com a mestra i em vaig posar a treballar com a treballadora en una empresa... En una fàbrica. Sí, sí. A la Philips, de Barcelona, que volies veure què era això d'estar en una cadena de muntatge. Treballant 12 hores, sí, 12 hores seguides, que era esgotador, esgotador. I vaig treballar també a Petronios, a Poblenou, que era una empresa de confecció de... de trajes d'home. Sí, d'americanes, pantalons, una marca de molt prestigi. I això era simplement perquè tu volies provar o poder comprometre't, no? Sí, sí. Això es va donar durant uns anys. Vas haver de marxar a Catalunya, però... Era l'època que els capellans obrers, els capellans, anaven a treballar també a les fàbriques. Era un identificar-te amb el proletariat. Vas haver de marxar a Catalunya, però... Sí, clar. Això em va comportar que vam organitzar diferents lluites i vaig participar a la vaga general del Baix Llobregat i allà em van detenir. Sí, sí. Va ser molt dur, aquells moments? Van? Van ser molt durs, aquells moments? Sí, sí. Sí, sí. Però, bueno, va haver molta pressió popular. Algun dia he tornat a aquella zona, jo crec que és per la zona de Cornellà, Sant Just i Sant Just d'Esvern i la pressió popular ens va treure, ens va alliberar d'anar... Jo no vaig anar a la model. Vaig passar per... Ni per via la Ietana, tampoc. O sigui, la pressió popular, recordo com a anècdota que m'arribaven entrepans i fuets i menjar que la gent recollia pels que estàvem presos. Allà. Vas marxar amb delusió uns anys per a veure si es calmava la cosa? Sí, vaig marxar amb la meva parella perquè ell ho va passar més malament perquè el van detenir que va coincidir amb l'atemptat del Carrero Blanco el 20 de desembre de 1973. I ell en aquell moment era el responsable de la JOC, les Joventuts Obreres Cristianes i la policia va entrar via la Ietana que era... A veure si ho dic bé. No, via la Ietana no. Era l'edifici on tenien la seu. Bueno, és igual. Sí. Tampoc recordo on estaven allà. entrar a fer un... a requisar una publicació que havien fet de la Marta Henneker sobre marxisme. I vau haver de marxar perquè no hi anés a majús. Exactament, sí. Llavors, ell sí que va anar a la model. Ell el van torturar durant... quan va estar a via la Ietana. I, clar, estàvem a les llistes negres, tant ell com jo, de les diferents empreses. i van marxar a un exili, un exili polític a Andalusia. Tres anys a Córdova i quatre a Sevilla. Quan vas tornar vas reconnectar amb la llengua, la teva llengua materna, però que mai havies après. Sí, és veritat. Perquè sempre havies estudiat en castellà. Jo havia estudiat en castellà a l'escola. I en aquelles classes de reciclatge que per tu han més començat que en una altra cosa. Sí. I en canvi ara escris-ho en català. Sí. Perfecte. Sí. Bueno, quan vaig tornar vam tornar a Hospitalet, que és on va néixer la meva filla, i vaig decidir tornar perquè volia que la meva filla nascés a Catalunya. Què va ser la teva filla? La meva filla es diu Anna. Era el meu nom de guerra durant la lluita... Què em dius? Sí, antifranquista. Antifranquista. Sí. I aleshores, bé, vaig aprofitar el temps que estàvem a Hospitalet per participar en els cursos de reciclatge de català, tant de geografia i història de Catalunya com de català. Vaig fer tots els cursos, em vaig treure la titulació i quan la meva filla ja va ser una mica més gran em vaig incorporar, vaig demanar poder entrar d'interina com a mestre d'educació d'adults a la Generalitat. Llavors, depenia de benestar social, no depenia d'educació. I aquí vas començar la teva carrera de mestre, diguem-ne, una altra vegada. La vaig reemprendre, perquè tinc un parèntesi aquí, que quan vaig estar a Andalusia no podia treballar de mestre perquè primer les dones no treballaven, hi havia un percentatge d'atur molt elevat i aleshores i vaig tindre la gran oportunitat que es va obrir un centre sanitari a Còrdoba, la Virgen del Rocío. Em vaig treure a través de la formació del PPO que n'hi deia, en formació professional, el títol d'auxiliar de clínica, tècnica sanitària i vaig poder treballar set anys a Andalusia i vaig demanar el trasllat a Belvitge. Ara farem un salt perquè si no, no podrem parlar de l'Elisenda. I per tant, ara ja hem situat qui ets, veiem d'on vens. Va ser mestre durant molts anys i moltes més coses i després ara quan et jubiles decideixes començar a escriure. Sí. I jo el primer que t'anava a preguntar és en què s'assemblen l'educació i la literatura o quina connexió hi ha per tu aquí? Quina pregunta, eh? Vinga. Sí. A veure, jo els anys que he exercit de mestre que han sigut 30, 35 o 36 o 37 potser, vaig tenir la gran sort de jubilar-me als 60 anys que en aquells moments encara podia fer-ho i quan em vaig jubilar volia aprendre a escriure, escriure, però escriure novel·la perquè m'agrada molt llegir, he llegit molt i tinc moltes coses per explicar i em vaig apuntar a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès per aprendre les tècniques literàries. I, a veure, literatura i educació, jo tot el que és he anat escrivint fins ara, que tinc quatre llibres publicats, en tots ells jo crec que podem trobar la relació aquesta que em preguntes d'educació i literatura. Per exemple, en el llibre de l'Elisenda, aquest 8 que hi ha d'aquests 30 anys de la vida de l'Elisenda, el que jo faig són hipòtesi, no? I dedico una part a l'educació tant en l'àmbit familiar que en aquells anys les educava la mare a casa, el famós llibre de Duoda, que és l'educació que dona la mare al seu fill, i després la porto al monestir de Sigena, que és on s'eduquen les nenes de les famílies nobles i les famílies del rei. Per tant, podem trobar aquest element amb Terra de Vinyes també hi és, el tema d'educació. Terra de Vinyes que vas tenir el Premi Seller de Lletres. Sí. Després tens el batec del temps, ho dic per dir els llibres que tens, Pedres Blanques que vas guanyar el Premi Autorrevelació de l'Ateneu. Va ser finalista. Ah, finalista, perdó, finalista, ho tenia aquí escrit. No ho he llegit però ho tenia escrit. I ara l'Elisenda que l'has fet que es va publicar el 2024. A l'abril. A l'abril. Sí, per l'editorial Terrenc Nota. Sí, que és aquesta que relata la vida d'Elisenda de Moncada, reina de la Corona de Reco. I ara ja reconectem amb l'Elisenda una altra vegada i amb l'educació i els teus llibres. El llibre d'Elisenda tracta... Deies que en Terres de Vinyes també parlaves d'educació. Sí. I ara parlem de l'Elisenda. Allà també parlaves d'educació. La novel·la d'Elisenda és una biografia ficcionada d'Elisenda. És en el context del segle XIV i, clar, d'aquests 30 anys que no en sabem res, jo el que faig són hipòtesis, no? De dir, a veure, la reina Elisenda d'on surt? Quan el seu germà Ot de Moncada, que és el primogènic, decideix, sí o sí, casar-la amb el rei, d'on surt? És una senyora viuda que no té fills o sí que en té, però no ho sabem. És una noia que està en un convent de monges i la treu de religiosa i la casa amb el rei. Elisenda és una noia soltera que està en el Palau dels Moncada d'Ailerda, de Lleida. Elisenda, com em va dir una guia turística un dia fent una ruta literària per Pedralbes, em va preguntar a veure, de la reina Elisenda, tu que has investigat i has estudiat, per què es va casar als 30 anys? Clar, perquè hem de tenir en compte que les nenes, quan havien superat els 3 anys de mortalitat infantil que es donava en aquell moment, els pares les pactaven els matrimonis amb famílies nobles, o amb contes, o amb senyors feudals, per garantir una mica la continuació del llinatge i per augmentar el patrimoni de la família i em pregunta què dius tu? Per què es va casar fins als 30? Tan gran en aquella època, clar, era gran, sí. I dic, doncs mira, jo sobre la reina Elisenda no és el personatge principal de la novel·la de Pedres Blanques, que era en aquell moment que s'havia publicat, sinó és un personatge secundari. No ho sé, no et sé respondre. Diu, sí, jo t'ho diré, la reina Elisenda era lesbiana i per això no es va casar. Dic, mira, saps què? La meva opinió és que si la reina Elisenda era lesbiana i ja fos filla de la família Moncada o de la família noble de qui fos, que el Tribunal de la Santa Inquisició, si això hagués estat de domini públic, l'hagués acusat de bruixeria o l'hagués cremat o l'hagués cremat. Vull dir-te amb això que de vegades analitzem la història amb estereotips, amb la mirada del segle XXI i ens equivoquem. Perquè la vida de les dones en el segle XIV primer, no significaven res perquè l'Església era qui manava, el papa era qui decidia sobre el bé i el mal i què deien de la dona en aquella època? Que la dona no tenia ànima. Si la dona no tenia ànima era com un gat, un gos, com una asa, com un animal domèstic. La dona, la seva finalitat era donar plaer als homes, tenir fills, treballar, treballar i per tant no podem veure veure les dones amb la mirada del segle XXI. Ha estat un llarg camí per conquerir, per arribar on estem, malgrat encara ens faltan moltes coses i molts drets per assolir, sobretot el tema de la paritat i els drets sindicals amb salari, amb igualtat de drets. I tornant a l'Elisenda, el pinyol o el conflicte de la novel·la és aquest casament obligat pel seu germà. Tant si vols com si no vols, tu et casaràs amb el rei. I clar, a mi em va molt bé perquè l'Elisenda té un cavaller que en aquest moment es dona a la persecució dels templers per part del mateix rei Jaume II, que havien sigut fidels a la Corona d'Aragó i havien lluitat a les creuades defensant el rei i defensant la religió perquè els templers eren religiosos però eren militars, era un ordre militar. Bé, això, l'Elisenda, clar, té aquest amor al qual ha de prescindir. Un problema que té l'Elisenda és el tema de la maternitat perquè ella vol ser mare i amb el rei no podrà tenir fills perquè el rei té 55 anys, està malalt, és gran i l'Elisenda té 30. Per tant, es casa amb un vell, diríem, amb un home gran que el que li fa és fer-li companyia i és una dona virtuosa, com ens diuen les cròniques medievals Ramon Montaner, que va ser el cronista d'aquesta època i del qual m'he pogut documentar per escriure el llibre. El que diu és que Elisenda era una dona que va portar molta pau i va portar molta serenor a una vida atormentada com va ser la de Jaume II. Jaume II tenia problemes amb el seu primogènit que era Jaume, va tenir problemes amb el amb el seu fill Alfons i era un home que tenia un caràcter molt fort. I ella va posar pau. Elisenda ha passat a la història també, ja ho he comentat, per la construcció de Pedralbes, del monestir de Pedralbes. I Elisenda va arribar a convertir Pedralbes en un centre de poder femení. Això ho argumento i ho treballo la novel·la. Ja que en la novel·la i en els documents que m'he pogut assessorar i documentar ella dona uns privilegis, concedeix uns privilegis al monestir el qual els dona molta autonomia i molt poder econòmic. Les religioses que entraven a Pedralbes eren filles de la noblesa barcelonina, de la ciutat com tal, que totes elles aportaven un adot, un adot amb alots, amb terres, amb diners, hi havia un violari que era el llibre on se'n registrava tot el que anaven aportant les religioses pel seu manteniment anual en el monestir. i a Pedralbes hi ha un fet que es va adonar que alguns senyors com el senyor d'Era Emprunya va voler que el rei Pere III el ceremoniós els investís senyor feudal a Pedralbes. i la festa de la cerimònia es va fer en el palauet de la reina perquè la reina quan va enviudar del rei si el rei va morir el dia de tots sants o l'endemà el dia de difunts el 2 de novembre ella el desembre es va retirar en el palauet de la reina de Pedralbes on va viure 37 anys. I un altre interrogant una altra pregunta és per què la reina durant aquests 37 anys no no va agafar els hàbits religiosos ni es va tornar a casar hagués pogut tenir fills i en canvi va optar jo crec que la reina Elisenda el que va mantenir va voler mantenir els llaços i el vincle amb el palau reial però ella no podia viure al palau reial de Barcelona perquè ja hi havia el successor que era el Fons casat amb Teresa d'entensa però ella sí que entrava i sortia i assessorava i hi ha un fet històric molt important quan es va morir el rei Alfons que a l'hora de la successió va haver una pugna amb la segona esposa del rei Alfons que tenia un fill era la reina de Castella Elionor de Castella i aquesta reina volia la corona pel seu fill i la reina es va posicionar per la infant Pere que era el primer fill del primer matrimoni del rei Alfons i Teresa d'entensa va influir de forma directa i això Pere III que després va ser nomenat al ceremoniós li va estar eternament agraït i què et va focalitzar amb l'interès cap a aquí cap a recuperar la vida d'una dona perquè reina Elisenda la gent que baixem a Barcelona tens una parada de metro que no crec que molta gent sàpiga qui es refereix molta gent sí però molta gent no en tot cas creus que en la història no li havia donat el seu paper realment o sí o ha sigut una dona coneguda era una dona invisible jo ara des que ha sortit el llibre a l'abril em dedico a fer presentacions i a anar als clubs de lectura que han triat aquest llibre per llegir-lo i aleshores escolto el que diuen les lectores i normalment són lectores sí hi ha algun home però bàsicament al mig d'edat són dones grans que els agrada els encanta aquest tipus de novel·la i m'agrada escoltar i aquest feedback de la seva opinió i respondre a les preguntes que em fan i i què em va motivar per escriure aquest llibre la primera novel·la Pedres Blanques sí jo parlo que Elisenda podria ser una continuïtat de Pedres Blanques però tampoc perquè Elisenda tracta dels nou últims dies de de la vida de la reina que està en el palauet i i la cuida ella està malalta és molt gran perquè va morir els 72 anys Elisenda vol dir que era estava molt ben cuidada i segurament seguia una dieta austera i mediterrània com la del convent de Pedralbes que s'autoalimentaven de l'or que tenien o que tenen encara i la cuida la germana Clara que és un personatge que recupero de la primera novel·la Pedres Blanques en canvi Pedres Blanques tracta del conflicte de les constitucions que va ser una llei que va promulgar el papa Benet XII i era un ordre d'obligat compliment a tots els convents a tots els ordres religiosos que sota el pretext de la corrupció volia controlar l'economia de tots els convents i clar Pedralbes era un convent molt fort i tenia molt de patrimoni i amb això i també les volia tancar en el monestir a clausura això és històric això va passar aquí la novel·la perquè el monestir sempre ha sigut femení el de Pedralbes sí i no interrompudament hi ha hagut monges durant 700 anys excepte la guerra civil que van marxar sota la protecció del Consell de Cent ara d'aquí d'aquí dos anys el 2027 se celebrarà el 700 aniversari d'allà i per què tires cap a la novel·la històrica exactament és a dir tu vols començar a escriure ton pare escrivi això et ve d'ell decideixes bueno vull no vull tinc moltes coses a explicar quines coses a explicar té la Rosa Maria a veure la novel·la històrica és una font del passat que jo crec que desconeixem moltes coses i jo vaig començar amb novel·la històrica va ser una mica a l'atzar perquè en el tercer curs de de novel·la a l'ataneu barcelonès vaig tenir de fer el projecte i el projecte havia d'explicar què faria i havia de fer el que s'anomena l'escaleta un llençol en què tu per columnes tens tots els capítols escrits i tens dissenyat què passa a cada capítol el conflicte el final com a la resolució del conflicte el plantejament el nus el desenllaç i el clímax i no sé havia llegit havia llegit novel·les de convents en aquell moment i per exemple el nom de la Rosa va ser una novel·la que a mi em va agradar moltíssim i vaig pensar que ha d'haver algun convent femení que ha d'haver passat alguna cosa i per tant vaig a treballar aquest tema perquè tu la mirada de fer històries de dones visibles no és nova fa molts anys que la tens això quan dius jo tinc coses que explicar què vols dir exactament ara voldria explicar amb una propera novel·la la meva experiència dels anys de lluita antifranquista perquè la societat actual veig que se'm va cap a un gir cap a la dreta molt perillós molt perillós i el jovent actual no sap no sap què va passar durant una dictadura que no vam tenir llibertats no vam tenir llibertat de premsa no vam tenir llibertat d'expressió no vam tenir llibertat d'entrar i sortir i això els joves ho han de saber i hem d'explicar què vol dir viure en una dictadura creus que els joves llegeixen més o menys que abans o igual tu que ets mestre també has sigut mestre sí a veure en els instituts es llegeix molt perquè jo no havia llegit tant quan jo vaig anar a escola com es llegeix actualment en els instituts els joves llegeixen molt els joves en aquest moment tenen les noves tecnologies i el Tik Tok que això és una perdició perquè els joves se'ls ha d'ensenyar a pensar a ser ciutadans lliures a formals per ser ciutadans lliures i ser crítics i el problema de la joventut és que no és crític no és crítica sí hi ha un exercici que feia era comprar tres o quatre diaris amb els meus alumnes a la classe de llengua i analitzar una notícia amb mirades diferents amb mirades diferents i llavors cada un que tingui el seu propi punt de vista però has d'haver passat per conèixer totes les altres si només focalitzes i només tens una opinió anem molt bé i ara faràs un salt del segle XIV al segle XX llavors sí Déu n'hi do el salt sí hi ha una altra novel·la que tu has citat que va tenir el premi Celler de Lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sedorn i de Noia que la vaig escriure durant el Covid el tancament del Covid em vaig dedicar a escriure és una història de la migració que va des de la batalla de l'Ebre de la zona republicana i és una història de dones de quatre generacions de dones i acaben a Sant Sedorn i de Noia treballant a les caves a les caves Codorniu en concret i en aquesta trajectòria és una història de solidaritat d'ajuda de molta dificultat i de molta pobresa i de treballar molt dur ja treballo per això et dic que al segle XX també l'he treballat no? sí però has fet un salt del XIV al XX això sí perquè el XIV va ser el personatge o l'espai el que et va motivar en un moment concret i ara ja et motiva més diguem-ne el que és la mirada de les dones més contemporània més cap aquí doncs més contemporània també és la persona que ens portes a la secció de dones amb història sí que és l'Anna Freixons saltem una mica sortim una mica de lo que és la novel·la històrica que ens ha interessat molt de fet recomano molt que compreu aquest llibre de l'editorial Terra Terra Terraignota Terraignota Terraignat és que no ho llegia perquè hi ha l'ahir tota enganxada Terraignota d'edicions perdó recuperant la bé fer visible la història d'una dona que és Elisenda Moncada però en tot cas ara parlarem d'una altra dona que és Anna Freixons que també fa visibles un altre moment de les dones perquè ens entenguem que és la bellesa en V baixa la bellesa en V baixa ella és psicòloga escriptora professora universitària especialitzada en gerontologia feminista i amb la seva trajectòria doncs ella el que busca és trencar aquest estereotip sobre les dones grans i reivindicar una bellesa ho faré com els de Valls amb la V amb la UV sonora una bellesa plena lliure i deslligada dels rols tradicionals de gènere ella va fer una tesi doctoral que analitza una mica l'autopercepció del procés d'envelliment de les dones i això va donar origen a la seva obra més coneguda potser Dona i envelliment aspectes psicosocials i ella el que ve a dir és que arriba un moment en què les dones comencen a ser invisibles i que no haurien de ser-ho que és quan arriben a aquesta bellesa amb V baixa i més en el moment en què estem perquè t'ha interessat el personatge vaig llegir el llibre Jo vieja ella és catalana però està està vivint a Còrdoba és psicòloga el temps que jo vaig viure a Còrdoba no la vaig conèixer perquè jo vaig tornar a l'any 81 1981 i ella es va traslladar de Barcelona a Còrdoba el 81 precisament per tant ens vam cruçar ens vam creuar en el camí a veure a mi m'agrada aquesta autora perquè toca un tema que darrerament se n'està parlant que és l'edadisme edadisme que ve d'edat en quan les persones que som grans i aquí m'incorporo jo que ja aviat faré els 75 anys ens tornem invisibles la societat en què vivim busca el consumisme amb una oferta per la gent jove la gent de 40 anys o 30 i quan arribem a la bellesa quan ens jubilem sí que hi ha hi ha la possibilitat de fer vida social en els clubs de jubilats però la societat no està pensada per la gent gran i ara cito uns quants exemples per exemple ara jo he parcat aquí a la zona blava i a la màquina m'ha costat molt i això que ho he fet moltes vegades però li he cedit el pas amb una noia més jove i ella també ha tingut problemes vull dir que que no és tan fàcil que no és tan fàcil les noves tecnologies per exemple a la gent gran li costa treure diners d'un caixer automàtic o ens costa en la zona blava fer doncs teclejar això la matrícula teclejar les hores que estaràs aparcada fer el pagament amb la targeta ens costa una altra cosa que ara diuen que canviarà que són els prospectes farmacèutics aniran amb QRs ara els QRs els trobem a tot arreu te'n vas a una exposició i has de fotografiar el QR per fer el seguiment de la guia la guia de l'exposició doncs els prospectes farmacèutics que la gent gran en consumim jo encara en consumeixo pocs per sort però la gent gran en consumeixen molts doncs aniran amb QRs ja no hi haurà aquells acordeons desplegables on et diuen a quina hora l'has de prendre i cada quant i les contraindicacions etcètera però ara no t'he pillat aquí si és bo o és dolent el QR com ho veus? a mi em costa perquè el prospect és una lletra infame però no per l'edat lletra petita l'altre tema és la lletra petita clar la lletra petita ara fan llibres de lectura amb lletra més gran sí avui he tingut de demanar ajuda a la meva filla perquè vaig gravar una conferència sobre sobre Síria sobre els conflictes a l'Orient Mitjà que va fer el meu marit que és historiador i que m'ajuda amb l'assessorament històric i ha escrit el pròleg del llibre de l'Elisenda aprofito per dir-ho Lluís Massana Llorenç molt bé i i bueno he tingut de demanar ajuda perquè pesa molt vull dir hi va haver una persona que no va poder venir a la conferència i em va demanar Rosa Maria que me la podries passar Sí, sí la vaig gravar durant durant 45 minuts però pesa tant que no la puc ni enviar per WhatsApp ni la puc enviar per correu la meva filla me l'ha posat en el Drive i en el Drive l'he pogut enviar però bueno jo tinc estudis però hi ha persones que no tenen estudis i per tant sols hi fa més difícil Tens estudis i suport familiar Sí exactament que també hi ha persones que no tenen suport familiar hi ha persones que viuen soles moltes dones viuen soles com s'ho poden fer en aquest món tecnològic Sí, sí, sí i l'Anna Freixa posa la mirada amb això Sí amb aquests temes tot i que ella també diu que la bellesa la bellesa no és un declivi sinó que és un temps per la llibertat Sí, perquè a partir ella defensa que a partir de la menopausa de les dones entrem a la llibertat de no tenir regles a la llibertat de tenir relacions sexuals sense la por o el perill de quedar-te embarassada i per tant s'obre un nou espai de llibertat és veritat a mi amb la bellesa m'ha obert noves oportunitats l'oportunitat d'anar al gimnàs l'oportunitat de fer natació l'oportunitat de caminar perquè són coses que m'agraden i que no podia fer abans o podia fer menys o podia fer menys per tant important cuidar-nos cuidar-nos i la vida s'allarga cada vegada vivim més anys el meu pare es va morir als 100 anys i es va morir fa 6 anys per tant genèticament si em cuido podré viure molts anys però jo sempre dic que del cap sobretot hauré d'estar bé del cap perquè si tinc quan se'm vagi l'olla que m'avisin que demanaré l'eutanàsia que t'avisi que t'avisi que t'avisi hi ha l'eutanàsia amb llibertats per exemple o amb drets tenim el dret a morir dignament avui a morir dignament avui ha sigut notícia a poder donar la mà a aquella persona que estimes i poder-la acomiadar i decidir quan vols morir tot això és el que defensa l'Anna l'Anna Freixas en el seu llibre i moltes més coses i desfer-nos de prejudicis que també és potser una part que ens costa molt les arrugues per exemple les arrugues de la cara el color del cabell amb el Covid les dones s'han alliberat del tint i s'ha posat de molt el cabell blanc tens la llibertat de poder-ho fer sense que t'assentis una... jo dic que em deixaré el cabell blanc quan sigui gran em sembla molt bé anem a entrar al toc final el toc final que jo normalment faig preguntes curtes però avui vull que parlem també de les dues propostes que em feies de llibre i de documental en aquest cas el primer és el llibre avui parlem de molt de dones de l'assumpte muntanya la maternitat d'Elna que és un llibre del 2005 però que ha estat reeditat que jo el recomano ha estat reeditat perquè sembla que cada cop a més ara que la reobriran si no l'han reobert ja l'escala interior que l'havien tancat la maternitat d'Elna jo l'he visitat la van tancar perquè l'escala no aguantava el nivell de visites i llavors em sembla que estaven si no l'han reobert ja ara no puc donar la dada em sap greu estaven a punt de reobrir-la després de podies visitar-la per fora igualment i veure el centre d'interpretació i veure l'entrevista de la ai la vaig a llegir perquè el cognom em supera no l'has llegit no el llibre no però jo he anat a la maternitat sí doncs llegeix-lo Elisabeth Eidenbets Eidenbets Eidenbets va ser l'infermera era mestra i era voluntària de la Creu Roja suïssa i va fer una gran tasca d'anar als camps de d'Argelès Submer que estaven al mar Argelès Submer Sí, Argelès exactament Sí, al camp d'Argelès i bueno agafava les mares que estaven embarassades perquè les dones que tenien els fills els posaven a la sorra perquè s'escalfessin clar que trist quina història més trista molt dura sí bueno i ella de fet va salvar la vida 597 infants jo he de dir que una de les experiències més meravelloses de la meva vida bueno meravelloses he tingut moltes però una que va ser especialment interessant va ser anar amb la meva filla petita a veure la maternitat d'Elna i bueno fa 3 anys que vam anar que per això sé que estava tancada i poder explicar-li a la meva filla que ella ho veiés també i que prengués consciència des de la seva joventut que tenia llavors ella 22 anys que clar no tenia ni idea tot i que a casa s'expliquen aquestes coses però a vegades fins que no les veus i sobretot el fet que no es conegués la història fins perquè l'Elisabet no només va salvar nens republicans espanyols sinó que va salvar nens jueus que els canviava el nom i el cognom perquè no els pogués perquè l'Aquestà va estar bastant al damunt de la maternitat i a la segona guerra mundial a la segona guerra mundial i va ser un d'aquests fills d'aquests nens que van néixer allà que als anys 60 va recuperar la memòria de la maternitat d'Elna perquè s'havia oblidat aquesta història absolutament i ningú sabia que havia passat allà ni com aquesta dona i totes les dones que la van ajudar i també la col·laboració de la gent que la va ajudar en aquell moment va poder salvar la vida d'aquests 597 nens fins que l'Aquestà poli va tancar fins que els alemanys li van forçar a tancar-ho i ella impressiona molt i jo recomano molt la visita també no he llegit el llibre però la visita aquella ja en documental d'ella que ella parla encara estava viva que la van poder entrevistar s'ha portat al teatre i a l'obra de teatre de la maternitat d'Elna i jo recomano el llibre recomano el llibre perquè és una història que no podem oblidar sí jo quan el vaig llegir em vaig fer un tipus de plorar sí de fet per això et deia això es va publicar per primera vegada aquest llibre el 2005 però és un dels llibres més venuts de la història recent de Catalunya és un dels llibres més venuts i l'assumpte Montellà va haver una temporada que va fer rutes literàries perquè després va publicar el setè camió té publicat diferents obres i jo amb ella vaig fer dues rutes literàries aquesta de la maternitat d'Elna que vam visitar Coll Lliure també a la tomba d'Antoni Machado i vam estar argelers i ella feia lectures lectures allà a peu de platja i la pell se't posava de gallina jo crec que és una visita que a més és molt propera a la nostra terra perquè en dues hores estàs allà des d'aquí queda molt a prop i que potser a vegades no li posem aquesta mirada i que moltes persones segurament van tenir familiars o no però en tot cas forma part de la nostra història i que s'ha recuperat s'han fet trobades de nens que van néixer que van néixer allà i l'altra cosa que ens vols proposar perdona i també arrel de la publicació del llibre hi ha hagut tot un moviment de nenes que es diuen Elna ah mira això no ho sabia sí doncs sí i l'altra cosa que ens vols explicar és que ens ho comenes és el documental La semilla sobre la higuera sagrada de la història de les dones a l'Iran de Mohamed Rasouluf que és un documental que va tenir el premi especial del jurat i el de la crítica de Cans perquè combina imatges documentals de repressió contra les propestes amb la història de ficció sobre un pare que és jutge d'un tribunal revolucionari i té dues filles estudiants rebels és una pel·lícula que actualment està en cartellera jo la recomano pel seu contingut exposa la situació actual de Síria de les dones i sobretot de les nenes joves que ja tenen estudis que han tingut l'oportunitat d'estudiar d'Iran no de Síria ai perdona sí d'Iran no no no passa res Síria també hi ha una situació difícil no no no més que res per ubicar i com aquestes noies qüestionen qüestionen el comportament del pare i tot el que està passant em sap super greu perquè ho hem de deixar aquí i ha sigut super interessant moltes gràcies moltes gràcies a tu i a l'Eli que també li agraem el suport tècnic i a l'emissora de Ràdio Molins de Rei moltes gràcies per convidar-me a tu i recordar-vos abans de plegar que podeu recuperar el programa en podcast i a la web de Ràdio Molins de Rei i a les plataformes de podcast per quan vulgueu i que aquí seguirem donant a conèixer heroïnes quotidianes on potser no les aniríem a buscar mai enhorabona pel programa moltes gràcies seguirem fent xarxa notícies en xarxa Bona tarda sóc les 7 us parla Mercè Raura el govern defensa que l'acord ha assolit parda