Heroïnes Quotidianes: Dones de Negoci i Educació

... Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida. Us parla Bego Floria i avui ens acompanyen Amèlia Puig Colomer i Neus Medina Puig. Un dia excepcional perquè tenim dues persones a l'estudi, dues, mare, filla, fundadora i mestressa actual d'Amèlia Papereria Llibreria a Molins de Rei, un negoci que ja ha fet més de 50 anys, no? Sí. 56 faran guany. Sí. 56. Molt contenta que m'acompanyeu aquesta tarda. Nosaltres contents que ens hagis dit per venir. Home, a més a més, l'Amèlia Puig Colomer va ser Premi Trajectòria, ha sigut, vaja, Premi Trajectòria, el darrer Premi Trajectòria d'aquesta casa. Sí. Estic molt contenta que em vagin donar aquest premi, perquè a més la gent de Molins de Rei, jo molta gent no sabia com ni que em coneixessin i d'aquesta manera em coneix més gent. A més, tinc un bon amic dels que es va presentar a mi, que en aquest moment està a l'hospital i si escolta Ràdio Molins de Rei, li envio des d'aquí un petonet, que és el Josep Vinyets. Ah, mira, no ho sabia, l'hi enviem tot, home, i tant, només faltaria, sí, sí. Doncs això. Molt bé, molt bé, molt bé, doncs molt contenta. Bueno, i la Neus també, com a filla, no?, de la Premi, però a més a més perquè totes dues heu col·laborat molt amb aquesta casa en altres èpoques. Sí, nosaltres, bueno, primer la meva mare, va estar una temporada, doncs, feia un article cada dia, llegida del diari, i després jo també vaig col·laborar, vaig continuar també una temporada també fent el mateix, i després van fer diverses coses, santurar el diari, totes aquestes coses. La col·laboració de Ràdio Molins de Rei sempre ho agraï molt. Les emissores locals, sempre ho explico, fan a l'arxiu sonor dels nostres pobles i ciutats. Clar que sí. I això és un patrimoni, és un patrimoni que queda, i que queda per generacions, perquè la veu no marxa, tot i que ara, amb això de les noves tecnologies, i aquí sí que connecto amb vosaltres, tot canvia molt. També la veu, sembla que la poden agafar, però bueno, jo crec que encara tenim aquí una empremta diferent. Deia això perquè, comentàvem abans de començar el programa, que ser avui en dia botiguera, més la neus ara, no, Amèlia, perquè tu i vas ser... I una botiguera excel·lent. Clar. Molt. Estima molt a tots els seus clients, i tots els que siguin no clients, també, però és que té bon caràcter. Molt bé. i bon caràcter, i veia, em penso que estan contents tots els que venen. Segur que sí, però que dic que si avui en dia, a més d'un negoci, bueno, que el vas començar tu, ara en parlarem per què, ara ho explicarem, però que començo pel final, que avui en dia ha de ser una mica difícil, perquè el negoci de proximitat, amb aquest món tan globalitzat, que tot tu enviem per internet a casa, a tot arreu, com ho portes. És complicat, és complicat, i més ara ho he pogut comprovar, perquè des de fa un any i escaig, que nosaltres som un punt d'entrega i recollida de paquets. Si t'has aliat amb l'enemic, molt bé. És que, a veure, t'has d'anar reinventant, llavors has d'anar buscant maneres, doncs, de cridar l'atenció a la gent i que la gent entre en la botiga. Llavors, una de les maneres és aquesta. Clar. Quan més gent entra, doncs, tens més possibilitats, doncs, que et coneguin, que et comprin i et dónes compte que, bueno, que és una barbaritat i que, no sé, si això no ho aturen una mica, el comerç desapareixerà. Serà difícil. Perquè és un... no disbauxa. És una disbauxa per tot. La gent té tan còmode... Clar, que t'ho enviïn a casa o a prop de casa. Però és que, a més a més, còmode si no m'agrada, ho torno. Clar. I no tinc cap cost. Em tornen els diners. I això és... per les botigues és molt difícil. I com competeixes amb això, Neus? Bueno, doncs això, suposo que donant atenció a la gent, tractant bé el client, no ho sé, és el dia a dia, és aquella proximitat, és aquella gent que venen a la botiga i tu els hi dones una confiança, els hi dones una conversa, hi ha gent que necessiten, hi ha gent que venen a la botiga i que estan una estona allà amb tu perquè estan sols a vegada i la manera de poder tindre una comunicació amb algú i tot això, clar, a través d'internet tot això no ho tenen. Llavors, clar, el contacte humà és molt necessari i llavors la gent, doncs, clar, és un dels factors que potser tenim a favor les botigues, que dones aquest contacte humà que la gent ho necessitem. Ara ens explicaràs després com és que va seguir la nissaga de ta mare, però anem a començar. Ara hem anat al final, ara anem al principi, eh, Emèlia? Anem al principi. Comencem. Comencem. L'Emèlia va néixer a Vagar. Sí. Que no és molt dins de rei. El 1933. Déu-n'hi-do, ja ha plogut. Sí. I neva a ti tot allà. Però vas venir petitona cap aquí. La teva mare era mestra de la República. Sí. I va conèixer el personatge que després en parlarem, que ja ho direm, ja ho direm després. Com es deia la teva mare? A mi, Joaquima Colomer Pineda. Molt bé. I què te'n recordes tu una mica de la teva mare? Oh, me'n recordo moltíssim. Era una mare molt recta, això sí, però era una persona que, doncs, al principi de la seva vida va tenir problemes familiars i ella sempre va tenir un apoio molt gran dels seus pares. Els meus avis l'estimaven jo molt i m'estimaven molt a mi. I llavors, doncs, ella... Va tirar endavant. Unet que ha tirat endavant, bueno, gràcies també que ja havia estudiat, perquè ella va anar a... Ella va néixer a Olot. I allà anava a un col·legi de monges, fins molt gran, perquè ja feien, es pot dir, com si fos el batxillerat d'ara, i va anar-hi fins molt gran allà. i aleshores, allà... Ella ja escrivia en periòdics de la localitat d'Olot. Allà ja escrivia, sí. Molt bé. Tenia molta facilitat per les llengües. I aleshores, doncs, també la música li quedava molt. I volien tirar per música i un dia la madre superior va cridar als seus pares i li va dir, miri, no, aquesta nena és més de lletres que de música. O sigui, que havia fet molta part de solfeig, perquè ell inclús va arribar a ensenyar la solfa. I havia fet molta part de solfeig i llavors, doncs, va canviar i llavors va venir a Barcelona a la normal a estudiar. A estudiar el que és magisteri en la primera època de ser professora. I va estar inclús en una casa particular que també tenien una filla que estudiava el mateix i la meva mare tenia més facilitat que ell que aquella noia i estaven molt contents perquè ajudava la seva filla, també. O sigui, que va passar una temporada a Barcelona. Que va estar molt bé. I tu vas viatjar molt amb ta mare. Viatjar amb la mama. Vas, sí, que vas viure a molts llocs. Molt per Catalunya, sí, però molt, eh? Si et faig el recorregut, diràs, mira, quan últimament em va, em va, el Miquel Armengol em va entrevistar i li vaig dir, i diu, caramba, va quedar parat, començarem. La meva mare va començar a begar. Sí. A begar i allà vaig néixer jo. Molt bé. De begar va venir, va fer un salt i va venir a la Rierada. Mira. Sí, a la Rierada. Que llavors era una cosa com separada de Molins. Llavors, jo dos anyets vaig estar a la Rierada i aleshores jo, la meva mare que era molt, era parladora però li agradava parlar amb la gent doncs que ella esquiavenia i va ser molt amiga dels de Can Calistell Ví, va ser, bueno, íntima amiga dels de Can Calistell. Tots els propietaris, tots estaven de la meva mare perquè era un col·legi de nens i nenes clar, amb un poblet tan petit que ella feia la mestra. Però el que li do la que tenia de canalla de nens i nenes, mare de Déu. I llavors d'aquí de la Rierada ja se'n va anar a Molins de Rei. Tu has passat la vida a Molins de Rei? Bueno, menys les temporades que passava amb la meva mare. Quan eren vacances m'anava o ella venia aquí o jo m'anava allà perquè, clar, jo vivia amb els avis. Però els avis també, pobrets, em necessitaven perquè eren una mica grans i jo i, bueno, jo era l'alegria dels meus avis. Els meus avis els adorava jo. Jo els adorava perquè, bueno, a mi em tenien, el meu avi pobret, una vegada em va perdre, li semblava que m'havia perdut en una estació perquè no em veia i el senyor buscava la nena on té la nena. Sí. i llavors aquesta empenta d'obrir un negoci quan ho vas obrir et ve d'on ve? De la mare, dels avis, d'on et ve aquesta valentia, diguem-ne, no? Perquè tu vas obrir un negoci en una època que no era molt habitual que les dones obrissin negocis. Però jo anava molt amb la meva mare a Barcelona a les llibreries que ella, com que estava en poblets que no hi havia res per comprar de llibreries i tot això, anava, comprava, si faltaven llibres pels alumnes, les llibretes, tot i anàvem amb una llibreria que es deia Pompeia, que no sé si encara hi és, que estava molt a prop de la plaça del Pi. Em sona a mi, però les feies que encara existeixen. El cardenal Cassanya. Cassanyes. Que va de la Rambles a la plaça. Allà tocant a l'Eglésia del Pi. Jo vaig viure molt l'olor del paper de les llibreries i dels llibres i tot això. I, bueno, quan em vaig fer més gran i que em vaig casar, no, vaig estar... Jo tenia la meva Amèlia que tenia 14 anys quan vaig obrir la botiga La Gran. Jo tinc una filla que es diu Amèlia, com jo. I vaig obrir... I per això va venir d'aquí que jo, anant amb la meva mare, vaig estimar tot el que era paper i vaig dir... Jo, quan he de posar una cosa, ara sí, érem una condició que les festes i els diumenges no obriríem. i això se'n va acabar. Se'n va acabar quan van canviar tot el dels diaris, que sortien a fer cicles, tot això, clar, sortien el diumenge, la gent, clar, com que tu tens tancat, no, Amèlia va haver d'obrir. o... Sí, sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. I des de llavors que estem permanentment a la botiga, sí. Tu recordes, Neusa, la botiga, tu de petita allà, estar amb ta mare? Perquè suposo que quan tens un negoci familiar, els nens els tens per allà, no? Tens dues filles, tres filles? No les vaig tenir allà, no les vaig tenir mai allà. Però jo estava a la botiga, jo me'n recordo quan sortia de l'escola, la botiga que tenim ara no és com era al principi, la botiga era més petitona, llavors a la part de darrere hi havia una trastenda molt gran, hi havia diferents habitacions, era com un habitacle, hi havia diferents habitacions, i jo me'n recordo molt de jugar amb la veïna que tenia davant, que tenien una botiga d'espardanyeria, i jugàvem a dintre de la trastenda a vendre, ja jugàvem a comprar i a vendre, i jo em recordo d'estar moltes estones, moltes hores a la botiga allà amb la meva mare, perquè llavors la meva mare quan jo era petita, primer ella va tindre una, la meva germana va estar uns anys allà a la botiga, poc però va estar-hi uns anys, i després la meva mare va agafar dependentes, va tindre un parell de dependentes, perquè jo era petita, i llavors encara no podia estar, jo estava estudiant, i mentrestant jo em recordo anar allà a la botiga a jugar, a jugar allà amb la meva amiga que vivia a davant, a davant de la botiga. Perdó, es porten set anys amb la seva germana, i esclar, la de 14 ja m'ajudava, i ella anava a col·legi que era molt diferent. Quines coses, ja ho has dit un, el d'obrir els diumenges, quins reptes vas haver de superar per tirar endavant la botiga? Quines coses, dius, ostres, això me va costar molt, però ho vaig tirar endavant. Sí, doncs mira, així és com ara, perquè com que tot ha canviat, hi ha coses per bé, hi ha coses per no tant. El repte que era que havíem d'anar cada dia a Barcelona a buscar les revistes i molta gent feien cua allà al carrer de la Unió, que està al costat del Liceu, feien cua, però nosaltres vam connectar amb un majorista que pagà-li un tant, ell ens recollia les revistes que sortien cada dia, ens feia un paquet, anàvem a buscar aquell paquet de revistes cada dia al carrer de la Unió i després compraven si ens feia falta alguna cosa més i llavors per això ho havia de tenir dependenta perquè a la botiga anava, jo no condueixo, i el meu marit sí, i anàvem el meu marit jo a Barcelona i la dependenta quedava a la botiga fins que permanentment s'hi va quedar ella. Ells anaven cada dia a Barcelona, primer a buscar les revistes, però és que a més a més els diaris no ens els portaven a casa. Els diaris al principi els teníem que anar a buscar a l'estació del tren, que arribaven amb el tren, els deixaven allà a les andanes i tu tenies que anar a buscar els diaris d'allà. Després això va... I clar, a vegades hi havia diaris que arribaven si tots alhora al mateix moment, però hi havia algun que potser arribava amb el següent tren, amb la qual cosa tenies que tornar a anar a l'estació una altra vegada a buscar el diari que no havia arribat amb els altres i era on anar i venir. Tu no has conegut això del túnel que anava des d'allà... La plaça dels Països Catalans. La plaça dels Països Catalans fins quasi a l'estació hi havia un túnel. i nosaltres quan arribàvem amb el tren baixàvem i anàvem pel túnel perquè venia recte al carrer Verdaguer. Sortíem al carrer Verdaguer per no traspassar el carrer Major i tot això, saps? Sortíem al carrer Verdaguer. Era un túnel de quan la guerra? És el túnel que passa per sota la joventut catòlica, per sota la peni. Quan van tapar el tren va quedar tapat. Passa per sota la peni i surt a la plaça dels Països Catalans que us atrevíem al plaça dels Caïsos. No dir que no fos alguna cosa de la guerra. No, no, no. Era el túnel de la tren. Per allà passava el tren que s'arriscaven perquè es podia haver enganxat un tren perquè passaven pel túnel que el tren circulava. quan trobàvem un tren que arribava o que marxava i que passava pel túnel havies de rembar-te bé perquè feia un vent i carregats amb paquets de llibres i de revistes que pesaven un munt. El meu marit i jo vam suar a la gota negra i per Barcelona als principis com que no sabíem no érem de l'ofici vam tenir sort d'uns amics de Barcelona que tenien una llibreria i ens van dir aneu a tal puesto aquell majorista aneu a tal altre però havíem d'anar de la Via Leitana a la plaça d'allà dalt de Sarrià era de Sarrià la plaça titular que havies de fer mig Barcelona sí havíem de recórrer per anar a la casa Montblanc me'n recordo de les plumes i les estires gràfiques de Montblanc havíem d'anar d'un cantó a l'altre de Barcelona tan gran que el meu marit pobret ell treballava més en més a la tarda que treballava les manufactures taxils Torre Valari el meu marit quan arribàvem aquí a l'Ill de Rei hi havia dies que no podia dinar perquè ja era hora d'anar a la fàbrica o sigui si vam fer molt sacrifici per obrir la botiga però estàs contenta? ho mires enrere i estàs contenta? Sí, sí contenta a mi el que em sap greu és ells que estan molt sacrificats molt sacrificats perquè clar és perquè és el que et deia ella quan vam obrir la botiga ella va dir jo obriré tots els dies menys els diumenges i les festes entre setmanes sí que obriré però els diumenges no llavors clar hem estat molts anys que el diumenge fèiem festa però a l'evolucionar tot el tema diaris que van començar a sortir les promocions que feien d'enciclopèdies i de coses que regalaven els diaris què va passar? El domenical tot això el client que tenies cada dia a la botiga que et venia a buscar el diari si el diumenge tenia que anar a un altre lloc a recollir la col·lecció que estava fent durant la setmana et deia home és que clar a mi em sap greu que vindre aquí durant la setmana i llavors el diumenge anar allà a buscar això què va passar? que ens vam veure obligats a obrir a partir de llavors sempre tenim obert tenim obert tota la setmana o sigui de dilluns a diumenge els dematins de dilluns a diumenge es matí i tarda dissabte i diumenge al matí no tens no tens cap dia lliure no tens cap dia i això ja fa uns quants anys uns quants anys i el mira és una anècdota l'altre dia ve un client i em diu escolta'm tu has comptat alguna vegada els diumenges que has obert més valia que em fessis la pregunta d'una altra manera digue'm quants dies faig de festa a l'any i t'ho diré ràpidament 18 dies a l'any són 15 dies a l'estiu de vacances i 3 dies que no hi ha diaris els altres dies treballem clar encara no hi ha diaris el dia 1 no? el dia de sant el dia de cap d'any el dia de cap d'any i el dia el dimens de sant són els 3 dies jo quan treballava a l'avantguarda això encara funcionava el que passa que ara pots descarregar-te el diari igualment perquè t'actualitzen una mica la portada i te fan 4 arreglos vull dir que al final avui en dia amb la informació això també és un tema que no sé perquè ara la gent o sigui aquelles piles de diaris que jo recordo quan estudiava això ha canviat del tot això ara quantos teniu? 10 o 12 hores a veure els diumenges era una bestiesa els diaris que s'arribaven a vendre ara ara vens la gent que són suscriptors que tens obert el diumenge perquè la gent que són suscriptors clar durant tot l'any et venen a buscar el diari i els has de donar el servei però diaris ara en aquesta època venem els diaris perquè es fan calçotades ah sí per embolicar els calçot quin dius sí com a periodista em fa una mica de mal també t'he de dir que clar jo ja no compro diari en paper jo me'l descarrego en pdf és que és això i la gent i a veure i tot el client pago s'escripció igual però clar me'l descarrego la clientela que tenim de paper de diari de paper és la gent encara de la nostra època i endavant però la gent jove ningú no compren el diari no compren i quan vas tenir la primera bueno suposo que quan vas obrir ja hi havia màquines registradores no? però d'aquestes així com més tipus no cal era molt simple la que tenia jo ara a mi això no m'ha portat cap problema perquè jo he calculat sempre de cap sí vaig treballar al despatx de canto revelari i em portaven unes llibretes que apuntaven totes les persones que treballaven tot el setmanal i tot això i jo pam pam pam pam n'hi havia que anaven a la màquina que teníem i tocaven i anaven fent zigzag i anaven tocant i zigzag i jo tot de cap i a la botiga poc feia servir la calculadora per tornar a canvi però per comptar si era una cosa molt llarga doncs feia una suma però si no el meu cap el teu cap sempre funciona molt bé doncs he de dir que segurament per això estàs estupenda com et veig l'haig fet servir sí perquè jo penso que és un element sí s'ha mantingut sempre molt activa i va estar perquè ella clar es podia haver jubilat als 65 anys però ella va estar jo a la botiga va estar amb mi encara uns quants anys més fins que llavors el meu pare es va posar malalt i es va haver de quedar a casa perquè el papa estava malalt però si no ella estava a la botiga i si no potser que has continuat encara a la botiga perquè a ella li agrada la botiga sí què és el que més t'agrada a Emèlia de la botiga de ser botiguera de ser botiguera tractant el gent bueno haig de dir una cosa jo abans de tenir la botiga als 17 anys vaig ser dependente d'un forn i llavors allà ja vaig tractar moltíssima gent molta era el forn soriano que estava al centre del carrer Major a veure tu ja ho coneixes això a veure a les viatges al cort ingles doncs allà allò era un forn era un forn sí van venir van venir d'acabar es van instal·lar allà jo ja estava amb els antics amos que era el temps que la gent portaven una llibreta i posaven uns cupons per enganxar per venir a buscar el pa i jo vaig quedar hi ha molta gent i quan em van arribar els amos que jo vaig tenir com que em van trobar allà se'm van quedar de dependente perquè al principi érem jo i la Fina Rodon tu coneixes la Fina Rodon que treballava a l'Ajuntament? no doncs hi va treballar molts anys ella sí va treballar molts anys a l'Ajuntament jo i la Fina Rodon representa que portàvem com una mica de comptabilitat dels cupons del pa d'això d'allò i llavors ja van tu ja vas començar amb el món del comerç molt jove exacte com a dependente els 17 anys però els 19 vaig entrar al despatx de Cantor Valari i per què decideixes posar el negoci per compta teva diguem-ne de dir jo vull ser empresària quan jo tenia les nenes ja que una 14 anys i l'altra 7 vaig dir jo heig de fer alguna cosa heig d'ajudar el meu marit i llavors hi havia una botiga que és la que estem que es traspassava i jo vaig dir mira aquí mateix aquí a casa que bé doncs vam anar hi havia roba hi havia roba interior d'aquella botiga i llavors vam anar ens vam entendre amb la propietària i encara som allà sí sí està molt bé i llibres vau tenir des del principi o no sempre alguns llibres sempre no tants com ara ara en tenim molts i tractem amb diverses editorials i amb molts distribuïdors que tenen totes les tenen moltes editorials o sigui que tenim possibilitat de tenir molts llibres sempre i coses que es venien al principi que vas obrir i que ara ja no existeixen ni alguna bé els diaris quasi que ara ja no existeixen bé coses que la gent comprava molt i que ara ja això ja no ho compren no ho sé el principal és la premsa clar el principal és la premsa que la gent comprava tanta i ara no compra tant i els nens i les nenes d'anar al col·le també deu haver canviat amb les ampes hem perdut que jo havia havia treballat molt amb el senyor Macias que ella també el coneixeria el senyor Macias la gent que no ens escolta ella vol dir la Eli en fona que és la nostra tècnica ho explico perquè algú deu dir de qui parla jo ho explico fa més anys que viu en Molins de Reo i nena tota la vida i llavors doncs jo amb el senyor Macias ell tenia una acadèmia l'acadèmia Sant Jordi allà on ara hi ha el trama moda del carrer Verdaguet allà hi havia una acadèmia de propostru no? sí allà hi havia una acadèmia i llavors doncs el senyor Macias deia els llibres els han de vendre els llibreters i no els col·legis o sigui que tu d'allò ja ens entendrem era una persona meravellosa diu ja ens entendrem i tu compres i vindran a buscar tu et donaré la llista i bueno res que fèiem uns lots de llibres ara són operatives fèiem els lots sí fèiem els lots de llibres de l'acadèmia i llavors també havien venut llibres de l'institut a l'institut llavors aquelles èpoques feien com una rotació amb les llibreries que hi havia doncs ens donaven per exemple un any et donaven el primer l'altre any el segon i l'altre any el tercer llavors ens ho anaven rotant i les llibreries veníem els llibres de l'institut i nosaltres veníem els llibres a l'acadèmia i allà mateix al carrer també teníem una altra escola que era l'escola de les monges que allà clar també teníem molt de pas de criatures després teníem el col·legi de Sant Miquel a darrere que també llavors clar hi havia al col·legi de Sant Miquel els nens venien molts nens de fora de Molins de Rei venien amb un autocar i els autocars paraven just davant de la botiga els nens baixaven dels autocars i entraven a la botiga corrents a comprar-se cromos a comprar-se les coses clar tot això ha canviat moltíssim tot això ara amb les associacions dels col·legis clar els hi donen el material es pot dir que és una altra manera és una altra història ara és una altra història les nens són grans t'haig de dir una cosa pensa que a vegades han vingut gent oi miri som de tal puesto que on vol fer una propaganda on vol comprar això que fem nosaltres i deia miri tinc tants nens i nenes que venen aquí a comprar que a mi no em cal fer propaganda perquè poblets del voltant saben on té la calamèlia i encara continua això no hi ha tanta canalla com a llavors però continua perquè a més a més hi ha menys canalla també això també no no però el vendes les coses als col·legis clar això canvia t'has d'agafar una altra rama de coses cosetes per la canalla petits regals i les coses aquestes que el col·legi no els donen clar i això ho ha anat canviant una mica al llarg dels anys no? clar tens papeleria encara igual perquè encara hi ha coses que sí que es van venent però bueno vam anar introduint més llibres també i després clar nosaltres sempre hem tocat tema regal i a més a més ara ja no tant perquè ara ho anem eliminant tot perquè nosaltres fèiem temporada o sigui fèiem el carnestoltes fèiem temporada de Nadal que teníem doncs coses per guarnir la casa de pessebre que el pessebre encara sí que encara ho mantenim les voretes de pessebre i tot això després fèiem les rebetlles de Sant Joan teníem havíem tingut petardos a la botiga viules i tot això havíem venut nosaltres també després també per les comunions o sigui fèiem una rotació palmes i palmons que encara encara en venem ara de palmes i palmons però hi ha coses que sí que ja les hem anat eliminant com per exemple tema carnestoltes ho hem anat traient perquè des que ens han apareixut aquí els bazars xinos no tens competència i amb això i el mateix amb el tema de Nadal el tema de Nadal mantenim el que és figuretes de pessebre i pessebre perquè els comprem amb artesans que són coses que tampoc no tenen ells perquè si no tot el que és llums arbres i guarniments no pots competir amb aquesta gent no anem als bazars anem als supermercats que també venen llavors doncs has hagut d'anar intentant adaptar les coses com la cap a un mena sí sí sí cap a un mena sí sí sí i així hi ha alguna anècdota de quan tu eres jove que tu te'n recordes que veníem a buscar abans que hi havia més clientes dones i homes sempre hi ha hagut una mica de tot compren més les senyores que els senyors els senyors són més fàcils de vendre'ls sí perquè inclús vivant amb la criatureta també cedeixen més aviat que les mares més ràpid sí però alguna anècdota de quan tu començaves una mica més endavant que te'n recordes lluites de clar ja he vist molts nens des de petitons que anaven a l'escola ara que ja venen amb els fills avui mateix avui mateix passant per la plaça de la vila la plaça d'allà un noi em diu adéu jo dic perdona et dic adéu però ara jo no sé qui ets i m'ha dit sóc el Ferran no sé què dic dic que havies vingut a la botiga diu i tant jo sí que la coneixo a vostè dic home però tu eres petit i ara ets un home jo no clar han passat ja tres generacions els pares els fills els nens els primers imagina't amb 56 anys si han passat de gent Déu-n'hi-do sí sí clar conegut el nen quan era petit que n'ha crescut i ara que és pare ja sí sí i quan venen alguns que encara venen a la botiga i em troben a millar que hi vaig jo molt sovint a veure'ls doncs ai mira quina gràcia poder-la veure que bé i les senyores que trobo el condis què tal i les senyores que venien a la botiga vull dir que si no no jo sóc una mica ets la memòria viva d'aquest poble sí bueno una part no tant no tant però home però això és el que comentàvem una mica el comerç de proximitat és el que permet donar vida i les botigues de poble són molt maques però molt maques sempre pots anar a parlar de tu a tu clar jo penso que sí fas una mica de psicòloga sí també també bueno la nostra botiga no era tant poder de fer psicologia però hi ha botigues que sí que la gent s'hi van i descarreguen i pregunten i els hi diuen jo la perruqueria jo tinc la meva sogra la meva sogra tenia una perfumeria a la plaça a l'església i clar allà les senyores quan anaven allà doncs clar eren xerrar és els problemes que podies tindre de la pell d'això d'allòs i la meva sogra sí que feia com una mica de psicòloga bueno la meva sogra també la coneix tot el poble no podem entretenir la gent com es diu la teva sogra Eugènia Pijoan l'Eugènia Pijoan la saludem sí això doncs jo ara se van anar el que anava a dir és igual és igual direm una altra cosa t'anava a demanar te'n estava demanant una mica les anècdotes que tu recordes així més sí no no no volia dir això que arriben els homes amb la criatureta que són les seves filles i llavors clar et diuen ai quant de temps ara mateix perquè clar fa temps que no ens veiem diu oh que jo estic content de tornar-la a veure oh m'has de dir que si no i si jo també però a mi em costa de conèixer-los ells a mi clar és molt més fàcil tu saps no la neu sabeu quan algú entra per la porta si compra o no compra això ho tens es veu ràpid més o menys ja saps qui és bueno els clients ja els coneixes una mica tot i que ara hi ha molta gent nova a Molins de Rei ja et dic amb això també del tema paquets ara veiem molta gent que jo no coneixia de res i ara coneixes molta més gent però els clients de tota la vida ja els coneixes coneixes els gustos saps més o menys el que volen i el que compraran o el que no compraran sí sí clar ja és com ja ho tens una mica i heu sigut molt lectores les dues al llarg de la vida hem llegit molt lectores no molt lectores és la meva mare però hem llegit hem llegit sí jo encara actualment llegeixo el que passa que ara costa més de retenir totes aquestes novel·les tan gruixudes però sí que em agrada no ella se llegeix sí sí i tant ella cada dia sempre té un llibre a la casa per llegir sí sí i els gustos també han canviat amb aquestes coses o no sí bueno jo penso que sí que tot ha anat evolucionant a mi m'agraden molt però molt els escrits del tot Soleski amb novel·les russes la història m'agrada molt sí i llavors doncs jo sempre li dic tens alguna cosa alguna biografia alguna cosa d'història perquè m'agrada això sí m'agrada molt sí sí i les de misteri aquestes no com que aquí hi ha el festival del terror ara n'estic llegint una de qui és aquella que estic llegint ara que és de record d'espionatge em sembla no sé quina és sí no em sedueix tant l'espionatge en canvi a mi sí que m'agrada m'agrada més aixins de suspens d'intriga sé sé Dolores Redondo tot aquest tema és així la Camila Labber tot aquests a mi m'agraden ella li ha d'a més aixins tipus biografia tipus història sí la teva mare no et va veure amb la botiga no? i tant sí i què va dir? bueno com que jo els tres mesos ja la volia tancar què em dius? què em dius? això no m'has d'explicar perquè passa perquè passa que al principi quan obren una botiga la gent hi va sigui pel que sigui i va però va durar un temps que també devia ser però era aproximat a Nadal bueno per rei sí que vaig quedar parada perquè vaig fer molts cèntims que passaven els reis pel carrer però els altres dies eren molt monòtons i jo a casa la casa m'agradava molt i deia Déu meu què faig jo aquí que m'avorreixo que aquí que hi ha i hasta la mestressa de la botiga em va dir home Amèlia aguanta fill una mica més i després ja va haver-hi algú més que em va em va aconsenyar com una senyora que també tenia botiga al carrer Verdaguer de robes i em va dir Amèlia pensa que has de treballar però fins als 5 anys no te'n beuràs una mica el profit dic opa aquí jo que pensava que seria ràpid sí oi? doncs és veritat va tenir tota la raó del món i ta mare amb això va influir també en que seguissis sí la meva mare va dir home i el meu marit també aguantem aguantem no no vaig aguantar ta mare va estar a la botiga alguna vegada no no era el seu no ella dona-li criatures no la iaia era mestra i ella va estar treballant fins als 70 anys la meva àvia de mestra sí i ara et explicaré el recorregut que he començat a dir primer d'allà dalt a la vegada vam venir a la Rierada de la Rierada de Molins de Rei de Molins de Rei i ens en vam anar cap allà dalt a l'Osona d'Osona la mama li van donar una plaça perquè la meva mare era interina i va haver d'estar estudiant per poder tenir la plaça en propietat llavors quan li van donar la plaça en propietat li van donar Riu d'Arenes això és cap a Girona i llavors ella va anar a Riu d'Arenes i allà hi havia la filla no sé si era de l'alcalde o del secretari que estava substituint la mestra que hi havia abans i aleshores la meva mare va dir doncs si tu estàs bequint aquella noia que hi havia jo me'n tornaré allà on era fins ara que també estic bé i fins ara he estat ja feia molts anys que era un poblet que es deia Santa Eulàlia de Puig Juriol i allà jo hi vaig viure amb la mama hi vaig viure dels dels vuit anys fins als tretze anys vaig viure amb la mama allà aquell pob jo em pensava que d'allà ja no en sortiria mai més i em quedaria perquè jo estava feliç però feliç jo sempre ho dic vaig tenir una infància tan bona allà aquell poblet que era la filla de la mestra que tothom me'n convidava a casa seva tenia un munt d'amigues i estava com una reina jo allà sí, sí i teníem els dimensers per anar per distreure'ns teníem un un manubi un piano de maneta sí i anàvem tot l'any ens en portaven un per tot l'any cada dimensi ballava amb els mateixos ballos jo vaig a vendre a ballar allà o sigui que quan la meva mare em va dir que llavors li van donar la plaça amb propietat que d'allà ens en vam anar a Escaladell a provincia de Tarragona que hi ha la mongia i tot allò jo també hi vaig viure allà la cartoixa oh però ara la cartoixa com és la cartoixa llavors quan jo hi era tot horts tot horts de fruit i de verdura i la morera però allò és maco la morera també vaig anar a la morera de Montsant sí i hi havia una aigua allà boníssima tot era molt bo moltes olives molt raïm bueno doncs vam anar allà a Escaladell i d'Escaladell ja se'n va anar a Sant Oliva Sant Oliva també hi va haver estallat 10 o 11 anys també va estar molt bé molt apreciada per tothom i molt bé hi era un poblet una mica més gran que no pas a Escaladell i va estar al Baix Penedès sí està al Baix Penedès i d'allà se'n va anar a Corbera ja a Corbera de Llobregat aquí a Corbera Alta va estar a tot arreu on va estar la meva mare estaves aquí amb els àvis i anaves amb ell a temporades venia a temporades i estava amb els àvis i l'àvia com es deia? Magdalena Magdalena Pineda i l'avi Joaquim Plomer clar sí doncs sí i l'àvia treballava aquí a Molins de Rei perquè sempre van anar seguint la seva filla com que va quedar sense marit sempre van anar seguint la seva filla i llavors esclar doncs mira si estaven aquí l'avi tenia l'ofici de Ferrer i feia de Ferrer aquí i els diumenges anava pobret i és que va treballar molt a ajudar amb uns que tenien fusteria que es deien a Cal Bufill que encara existeix que fan carruatges i després anava a ajudar amb un altre pagès que en deien a Cal Parellada l'avi anava a ajudar els diumenges pobret treballava molt treballava molt Déu-n'hi-do ta mare sí tenia un currículum molt maco filla única ell hi va viatjar per tot el món la meva mare Déu-n'hi-do tota una heroïna sí i no cregués que necessités a ningú necessitava a ningú per a ell anar a viatjar però en aquella època ser una dona sola també devia ser difícil jo no ho sé però ho va portar molt bé però tenia caràcter no ho dic per la societat com era vull dir jo me'n recordo que vegà era l'amiga del doctor i era l'amiga d'uns senyors que eren de Barcelona que tenien negocis en un altre poble era amiga d'aquells era amiga de tothom mira sí i la canalla encara ara tinc una amiga que era alumna de la meva mare que viu a Manlleu trucant a Vic sí i aquella noia que ara em truca és que jo la teva mare és la que m'ho va ensenyar tot sempre em diu que maca i tu quins records tens de l'àvia jo l'àvia els records que tinc és això que quan jo era petita ella clar a casa no hi era durant la setmana no hi era quan va anar a viure a Corbera llavors ella el que feia era estava tota la setmana a Corbera i el divendres baixava amb el bus de línia cap a Quimolins Arrer doncs estava aquí a Quimolins amb nosaltres doncs el dissabte el diumenge i llavors el diumenge al vespre el meu pare la portava cap a Corbera una altra vegada i tornava a passar tota la setmana allà a Corbera i jo me'n recordo d'anar allà a Corbera també i passar-m'ho molt bé perquè anàvem allà a Corbera a casa de la iaia que ella vivia primer en un pis que donava a darrere el pessebre vivent i doncs jugar allà al pessebre vivent a casa de la iaia que me'n recordo sempre que una vegada aquí al pis on vivíem a Un Lins de Rei van fer obres que van fer unes obres una mica importants a Corbera amb la iaia i jo vaig passar també unes temporadetes allà a Corbera amb la iaia però no hi ha guitarra llavors havia anat allà a Corbera vam fer una tuna i llavors jo pujava també el divendres cap allà dalt el dissabte anava a fer amb la tuna a tocar i a tocar la guitarra i llavors amb la iaia baixàvem amb el bus de línia una altra vegada i com que per sort la iaia va viure fins als 98 anys doncs la vam poder gaudir molt a la iaia va conèixer els nets i nosaltres netes i llavors va conèixer els quatre besnets va morir que els besnets ja eren molt grans i amb besnets? bueno no besnets va néixer sí clar les meves dues filles va conèixer i els meus dos nebots i hi haurà nissaga seguida de la botiga o no? ja no quan acabo jo s'acaba la nissaga les meves filles no continuen ja no tiran cap aquí elles els agrada altres coses tenen una altra feina bueno perquè sacrificat és el que dèiem bueno clar tot és molt difícil i la gent avui en dia clar això de treballar els caps de setmana i tot això quan comences i proves de treballar plegar el divendres i tornar a treballar el dilluns és que és molt diferent és molt diferent és molt diferent i per què vas triar tu Neus de seguir perquè la gran no va seguir la mèdia no jo vaig vaig fer tots els estudis vaig estudiar tot el batxillerat vaig fer fins a la selectivitat i quan va ser el moment de dir ja ara què vull fer no ho tenia clar i com que no ho tenia clar i jo havia doncs tingut mamat molt la botiga li vaig dir a ella i si em puc quedar aquí amb tu a la botiga i ella va dir si vols doncs queda't aquí amb mi i aquí em vaig quedar i com és això de treballar mare i filla a l'època que vau treballar plegades home ens en venim bastant sí no hem tingut no espera no ens hem discutit massa no si ens hem de dir o ens ho diem ens enfadem però després se'ns passa l'enfado i ja està no per sort no hem tingut gaires problemes el temps que ella va ser a la botiga ella és la que portava anava davant jo no vaig posar mai cap vas aprendre i ja està exacte jo anava estava darrere seu i anava aprenent i quan ella va decidir de dir jo ara ja ho deixo una mica doncs bueno vaig començar jo podia triar eh perquè hi havia la seva sogra que també tancava la botiga que tenia la perfumeria i podia anar a la perfumeria o a casa i jo li deia que anés allà ah sí que no era tan sacrificat però jo clar des dels 18 anys que estava a la papeleria a la llibreria i jo ho tenia bueno era la meva vida llavors jo anar-me'n a una perfumeria quan no coneixes l'ofici i posa't allà que si la senyora que hagi la crema aquesta que si no no era per mi no ho veies i el que més t'agrada Neus a tu ta mare ja ens ho ha dit que és parlar amb la gent i tu bueno sí clar és el tracte el dia a dia doncs amb la gent i bueno ara amb el repartidor ara farem això ara farem allò ara ve aquesta època hem de canviar l'aparador a veure què hi podem posar a mi m'agrada molt fer manualitats a vegades ve gent escolta que jo voldria fer això però no sé com fer-ho doncs mira per sort tinc una mica i els ho dient doncs mira si ho podries fer així pots fer-ho aixà i sí m'agrada m'agrada m'agrada fer l'Amèlia m'està ensenyant un bolso que hi ha damunt de la taula molt bonic de tela no? de password de password jo és que no en sé d'aquestes coses mira hi ha una funda estupenda tot això que maca que maca després també hi ha el bitlleter tot igual jo tota la vida m'ha agradat fer o sigui quan anava a l'escola ja quan et feien fer murals quan et feien fer murals i coses així tota la vida m'ha agradat m'ha agradat molt llavors doncs clar tot aquest tema doncs de quan ve algú és que m'han fet fer un treball a l'escola i no sé com ho haig de fer doncs mira ajudar la gent doncs també m'agrada també t'agrada sí jo sí però ho dic si no hagués tingut la llibreria la papeleria igual hagués posat una marceria perquè tot aquest món de la costura i tot això també m'agrada i aquí hi ha gent jove que s'hi atança o no? o tothom és d'una certa edat ja aquest tipus de coses no jo si hi ha gent jove sí? ja com un reneix sí avui en dia hi ha molta gent que es fa manualitats i fa patchwords o scrapbooking amb això de fer amb paper amb trossos de paper sí, sí hi ha molta gent que torna que està posat en aquest món afán que s'ha posat cap aquí sí, sí bueno hi ha gent em deia alguna cosa l'altre dia que feia canxet per meditar saps? per relaxar no, hi ha molta gent que ho fan i que els relaxa fer aquestes coses quan vols una mica et concentres en això i se t'en va a les altres coses igual t'he llegit i el mateix quan agafes un llibre i tu entres a dintre del llibre ja està oblides tot l'altre si veieixis el jovent que entra en pens per imprimir per imprimir ve un tou de jovent perquè també fem servei d'impressió a la botiga ara sí sí sí sí les fotocòpies clar sí has debo d'anar clar aquí a l'estat darrere ara no hi ha ni no hi ha copisteries no hi ha cap copisteria doncs els que fem servei d'acopisteria doncs són com nosaltres que tenim l'impressora i tenim l'ordinador i els hi fem l'impressió també sí sí hem hagut d'anar bueno anem introduint coses noves que fotocòpies fa molts anys que en fem però clar fèiem fotocòpia però avui en dia tothom o t'ho envien per mail o per whatsapp o porten el pen i tu ho poses a l'ordinador o mira en un rellotge fan així i ja està i paguen amb el tal rellotge sí això com ha canviat això oi clar i t'ho havia de dir de pagar amb un rellotge quan t'ho eres jove sí i tant i amb els mòbils també paguen tu això m'has dit abans de preparar el programa que preparant abans d'entrar que això de l'ordinador no però que tu el mòbil sí que el fas servir sí sí tenim whatsapp amb les amigues i a vegades diem bon dia o bona nit i després el correu també el faig servir i miro tots els missatges que m'envien i així com ha canviat el món des que tu vas començar i ara ta filla sí i el que canviarà i el que canviarà no sí perquè ara amb això de la intel·ligència artificial artificial mare de Déu hi haurà gent que quedaran sense feina eh perquè surten robots i surt tot sí però mira ara hi ha gent que s'ha quedat sense feina però hi ha coses que s'hauran de seguir fent perquè no tothom tindrà impressores a casa com exacte o els llibres en paper jo crec que no tu què opines va haver-hi una època quan van sortir els primers e-books i totes aquestes coses que la gent van dir ui el llibre ja està està acabat no el llibre en paper continuarà i no morirà la gent es dona en compte que és molt millor agafar un llibre és allòs tindre el paper a la mà veure les pàgines saber el que queda per acabar de llegir el llibre l'olor de paper hi ha molta gent que ve a la botiga i diu és que jo tinc però és que jo prefereixo el llibre a mi m'agrada tindre el llibre a la mà a mi m'agrada el paper m'agrada això notar-ho i no jo penso que al contrari vull dir l'últim que han fet estudiar ara el llibre la venda del llibre ha pujat de llibre en paper ha pujat vull dir que penso que no que el llibre es mantindrà així com els diaris sí que acabaran desapareixent els llibres jo crec que sí que el llibre continuarà menys per calçotades Déu-n'hi-do eh anem a entrar perquè si no se'ns menja el temps i no parlarem d'ella amb la dona amb història que ens porten la Neus i l'Amèlia una dona que va conèixer la vostra mare àvia diguem-ne la Joaquima que és la Marta Mata Garriga que va ser pedagoga política escriptora catalana que va dedicar la seva vida a la renovació pedagògica i a la millora del sistema educatiu a Catalunya i a Espanya amb una visió innovadora de l'educació que es basava molt en els principis de l'escola activa participativa i que va impulsar moltes iniciatives que han deixat una petjada molt important en l'àmbit educatiu molta gent la recorda encara la Marta Mata i les rosses Marta Mata són gent molt referent jo penso que els docents la recorden molt encara tots sí ella va néixer l'any 26 va créixer en un entorn molt vinculat a l'educació la seva mare era educadora l'Àngels Garriga i era una mestra d'escola pública i seguia la institució lliure d'ensenyar-se d'aquella època que era aquesta cosa de la formació integral una mica de l'infant la teva mare la va conèixer no Amèlia? sí la Marta Mata quan la mama era Sant Oliva ella com que era de Seifores un poble del costat la meva mare anava allà i clar doncs de tu a tu ens raonaven de lo seu i em deien mira avui he anat a veure la Marta Mata i dic molt bé i anava a peu de Sant Oliva a Seifores perquè és molt opropet és una pedania i la Marta Mata li explicava moltes coses de l'actualitat de Barcelona dels col·legis com anaven perquè també en té un que hi ha un col·legi a Viladecans que també és Rosa Sensat en té diferents llocs i era una dona molt progressista molt progressista la seva mare també com has dit tu era també escriptora va escriure també llibres així infantils però més aviat ja tirant criatures de 12 13, 14 anys i n'hi va haver un que precisament aquell dia li vaig explicar a la meva neta gran que es diu Martina que venia aquí i vaig dir saps de qui parlaré diu de qui la Marta Mata diu ai ja la conec diu i he llegit un llibre que va escriure la seva mare que es diu un rètol per a cortó sí la Maria Neus la meva filla tenia la botiga ella va agafar i encara el guarda perquè és una nena que és molt guardadora de tot i llavors aquest llibre encara ara quan li vaig dir com Martina quina sort amb la memòria que tens tu i encara te'n recordes diu sí, sí se'n recorda de la Marta Mata i ella era petita i se'n recorda del llibre aquest quan va arribar el franquisme suposo que ta mare també ho devia patir i doncs van canviar el model i tot era com molt de memòria i molt autoritari molt allò ordeno i mando durant molts anys i no se podria parlar català exactament i tot i que jo crec que la Marta Mata va mantenir bastant la llengua i ara no li he mirat aquesta part de la biografia va tenir una mica de feina la Marta Mata amb el de la llengua la meva mare en canvi com que estava amb aquests poblets remotos de per allà dalt no tenia problema ella ensenyava català i castellà i tenia una escola que era mixta tenia les nenes a davant i els nens a darrere i mira que hi havia nens que eren tremendos però amb la meva mare feia formar tots molt però molt als anys 60 quan ja va començar a obrir-se una mica quan ja apuntava que s'acabava el franquisme la Marta Mata va jugar un paper molt important a la renovació de l'ensenyament a Catalunya i va ser una de les fundadores de l'associació de mestres Rosa Salisat i que va donar molt de suport als docents ella va estudiar que no ho he dit pedagogia quan va veure que al franquisme no li permetia fer de mestra com ella volia doncs ella va fer pedagogia i filosofia i lletres que es deia a l'època i va mirar de tirar cap aquí i després va tenir un compromís a la política va ser senadora del partit dels socialistes i el 2004 va ser nomenada presidenta del Consell Escolar de l'Estat que és el màxim òrgan consultiu de l'Estat en aquells temps sí, sí molt bé i que té un llegat i un impacte com dèiem amb un pensament que ha deixat una empremta com a molt profunda la gent que deixa com una empremta tant l'educació amb una escola inclusiva participativa ara que hi ha tants debats de l'educació i tant i cap on hem d'anar i què hem de fer encara avui hi havia protestes a Barcelona perquè demanen el que és seu i no els hi donen encara és difícil és difícil doncs la meva mare també també escriia algun llibre però això m'he enterat jo ja ara quan ella no hi és perquè ella mai mai va dir jo he escrit això jo he fet això jo he fet allò ho he sapigut més per altres però publicats ha publicat sí va escriure amb una revista que es deia l'ideal i que sortia no sé si era setmanal o mensual i ella va escriure el número 73 volia portar-ho que tinc a casa que vaig anar a l'arxiu d'aquí de Can Amatller i aquella nena m'ho va treure per ordinador m'ho va treure i tinc a casa totes les còpies que se'n deia aquesta revista que va escriure el mama se'n deia Flora i això la Federica Montseny que va ser ministra de Sanitat amb la República també va parlar de la meva mare i ara hi havia un senyor a l'Elosia que em va demanar que li que li donés tot el que sapigués de la meva mare més informació però com que la meva mare bueno la informació que em donava no era les seves coses íntimes que havia fet i tot això jo només li vaig poder enviar alguna foto i tot això estem acabant ara que m'expliques coses tan interessants mare de Déu Amèlia però és que hem arribat al final em sap super greu i després encara no t'he dit el llibre que a mi me va marcar quin era? va molt ràpid un conte quin? que es diu En Paret En Paret En Paret que és de la Lola Anglada molt bé doncs aquí queda apuntat i aquest nen era molt fantasiós i tots els seus somnis els feia realitat perquè el seu horti tenia carbassons i deia que eren cavalls i aquest conte a mi em va quedar per clavar la vida Amèlia ens hem d'acomiadar em sap super greu moltes gràcies a les dues Neu i Amèlia no puc fer un encomiadament molt més llarg però aquí seguirem parlant de dones tan interessants com avui fins la setmana vinent имся Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Agare Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Notícies en xarxa.