
Celia Giraldo Lozano o com dirigir cinema des de la llibertat i la intuició
Célia parla del seu proper trencament als 30 anys, de la percepció de l’edat i de la seva actitud davant el canvi de dècada.
Repàs dels seus estudis a l’ESCAC, primers curts col·lectius, videoclips per a Rigoberta Bandini i el primer projecte en solitari *Un Lugar Común*.
Comentari sobre l’experiència de guanyar el Gaudí i la pressió de la crítica i la indústria per donar visibilitat a una pel·lícula independent.
Discussió sobre l’esperit lliure amb què va treballar el seu primer llargmetratge i la necessitat de reconeixement extern dins del mercat cinematogràfic.
Origen de la seva vocació: lectura, art, fracàs a la Pompeu, batxillerat audiovisual i entrada final a l’ESCAC per casualitats.
Anàlisi dels temes recurrents: la família com espai d’intimitat, la reinvenció personal i la mirada sobre el rol femení i la cura.
Reconeixement de pors constants —mort, salut, decisions com la maternitat— i com alimenten la seva creativitat.
Metodologia de Célia: recollir inputs quotidians (frases, imatges, ubicacions) a Google Keep fins que emergeix una idea que defineix la sinopsi inicial.
Explicació de les fases de producció: tractament, guió, pla de finançament (subvencions i coproduccions) i paper de la productora.
Contrast entre l’aïllament d’un llargmetratge i la col·laboració en una sèrie amb diverses directives i el valor de treballar en equip.
Presentació de l’artista multidisciplinar Miranda Julai, la seva mirada transversal, ús de la música i capacitat d’explorar formats diversos.
Despedida de Vega Floría, agraïments a Célia i a l’equip tècnic, i invitació a continuar seguint la seva trajectòria.
Celia Giraldo Lozano, és directora de cinema i guanyadora del Premi Gaudí a millor direcció novell per Un lugar común. Amb només 29 anys, la Celia ens parla del seu camí creatiu, de com va arribar al cinema gairebé per casualitat i de com ha après a confiar en la seva veu pròpia dins d’una indústria exigent.
Hem parlat de pors que ens configuren com a persona, de llibertat creativa i de com el reconeixement pot ser una arma de doble tall, entre altres temes. La Celia també ens explica com viu el procés de fer una pel·lícula, des de la intuïció fins a la producció, i on troba la inspiració.
I hem descobert la seva manera de treballar: caòtica però plena de sentit, amb una llibreta digital sempre a mà i una sensibilitat molt especial per captar allò quotidià que ens remou. Ens parla de la importància de l’humor, de la comunitat i de la dificultat de trobar camins coherents amb qui ets.
A la secció Dones amb història, hem recuperat la biografia de la directora de cinema i artista multidisciplinar Miranda July, una de las referents de la nostra convidada i destaca per crear des de la llibertat i la curiositat.
Amb Bego Floria

