Celia Giraldo Lozano o com dirigir cinema des de la llibertat i la intuició

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir que ens inspiren en l'art de la vida. Us parla Vega Floría i avui ens acompanya Célia Giraldo Lozano, directora de cinema, guanyadora del Premi Gaudí com a directora novell de la pel·lícula El Nogar Común, amb molts més projectes que ara ens explicaràs. I molt jove! Molt jove, Célia! Ja m'alegro que diguis molt jove. Home, no tens 30 anys? No, però estic a punt de fer-los. I què se sent? No, com que sí que crec que és un moment com de... que jo fins ara l'edat no suposava res a la meva vida, ni ho pensava com feia anys. I és veritat que fer 30 és com ja suposar com... Ah, fas 30! És un altre moment vital. Sí? És veritat. I com ho afrontes? Com ho afrontes? No, o sigui, bueno, crisis. Jo sóc molt... Crec que quan els faci estaré superbé, perquè m'anticipo molt. Llavors, jo crec que als 29 ja he tingut la crisi que havia de tenir. Em faig gran, ja mai tornaré a tenir 20 anys. Però no és una qüestió de... Crec que és més com que em fa pena anar cremant etapes de la vida. Saps? Com que... Sí, però això forma part de la vida. Sí, sí, és la meva petita lluita. Però està bé, està genial. Estic molt contenta de tenir 30 anys i està sana, està feliç. O sigui, que... I tenir una professió. Em sento molt privilegiada també. I tenir una professió. Que a molta gent de la teva edat li costa encara treure el cap. Sí, total. No sé si tens cercles d'amics que els costi. I més una professió, que ho comentàvem abans de venir a preparar el programa, una professió molt variada, no? O sigui, tu ets directora de cinema, has fet... Bueno, dins de la teva vida has estudiat a l'ESCAC, ets de Cornellà. Vas començar, no?, per explicar una mica Te busco en todo, si no ho recordo, si no m'ho he apuntat malament, la filla d'algú, no? Que aquest va ser un germretatge col·lectiu. Després has fet també videoclips d'en Rigoberta Bandini, que has fet ara dos del seu últim disc. I jo em vaig quedar amb la Cí Bailava, perquè això connecta amb una cançó de la meva època, que eren aquelles cançons que cantàvem, que n'era, no? Cí Bailava, sí, la gent que ens escolta. I Un Lugar Común, que és el primer germretatge en solitari com a directora, que és el que t'ha donat aquest Premi Gaudí, va ser el febrer, no?, ara fa uns mesos. Ah, el gener. O el gener, el gener. Què significa un premi en la teva... Un premi, directora, novell. Bé, que havies tingut un altre abans del Gaudí, no? T'havien donat un premi a un... O sigui, a la feia... A Tudela, a la Festival d'Òpera Primà de Tudela. Ah, amb la peli, sí, sí. Amb la peli, no? Sí. O sigui, sincerament, o sigui, potser m'agradaria tenir una història com més èpica, però és tan desgastant tot el tema de... Quan fas una pel·lícula, com que la pel·lícula es vegi, com es col·loca... O sigui, alguna cosa que has fet com des d'un lloc, com molt... O en el meu cas, d'un lloc superlliure, perquè ho vaig fer des d'un lloc superintuïtiu, amb els meus amics, que era una pel·li que vam fer amb molt pocs diners... O sigui, que tenia un esperit com molt genuí a entrar a la indústria i que la pel·lícula trobi el seu lloc, tot i que per mi estic molt contenta amb com ha anat. Vaig tenir molts moments de molta inseguretat i em vaig trobar amb una part de mi que tampoc m'agrada molt o com que no havia conegut gaire, que era com sentir-me super relegada al que opinessin els altres de la pel·li, de mi... Afrontar-te a la crítica. Sí, però no tan afrontar... O a la valoració. Voler, clar, voler aquest reconeixement. Perquè és veritat que si no tens un reconeixement que pot ser que et seleccionin en un festival important, per exemple. O sigui, com que ja vas baixant com de... Per mi, durant un temps, va ser molt important perquè era la manera que la pel·lícula veiés la llum. Perquè quan és una pel·lícula tan petita no tens els diners com per... Com que et seleccionin o que algú et senyali et dona visibilitat al projecte i a la teva carrera com a directora. Llavors em vaig sentir com super esclava d'això quan jo m'agrada com que tinc un esperit molt lliure i crec que ja venia com molt... amb una mentalitat molt diferent al voltant de tenir reconeixement, saps? O sigui, com que per mi, realment, el més guai de Guanyar el Gaudí va ser veure... Perquè ja hi havia molts amics meus allà. Entre que són gent que té altres pel·lícules o que forma part de l'equip o d'equips d'altres pel·lícules... O sigui, em vaig sentir super recolzada per la indústria o molta gent, acadèmics, gent amb la qual he treballat en algun moment, que em deien ai, t'he votat, tal... O sigui, veure la il·lusió que li feia a la gent que jo hagués guanyat, per mi, va ser molt més important que no haver guanyat. Que no haver guanyat, perquè... Tot el tema del reconeixement, d'estar a un lloc o estar a un altre, amb el temps i amb l'experiència d'aquesta primera pel·li, he vist que és tan relatiu i que molts cops hi ha pel·lis increïbles que no troben el seu lloc i que segurament hi ha directors o directores increïbles aquest any que han fet la seva primera pel·li que, òbviament, es mereixen també guanyar el premi. Saps? Vull dir que no és que jo em senti... O sigui, no em va fer sentir... Però això és una mica, sinó la impostora, també, o no? No, perquè jo em sento que me'l mereixo. O sigui, no és que no senti que no me'l mereixo, simplement que sento que és... que t'escollin a tu, que escollin a un altre. Depèn de tantes coses que, per mi, és una resposta molt llarga. No, t'està entenent perfectament. A més, això connecta amb una reflexió que anava a fer després. Estàs entrant. O sigui, tu fas una cosa molt creativa des de la teva llibertat creativa, però al final estàs treballant en una indústria que és una indústria també molt vinculada a això, als reconeixements externs, a les crítiques... Com admiren. Els egos. A l'ego, total. A les individualitats... Sí, total. És que per mi va ser una celebració per la pel·lícula en general, saps? Perquè és com... Òbviament és un premi per mi, Célia Giraldo, però és que una pel·li no la pots fer sola, saps? O sigui, com que... I l'equip va ser supergenerós fent aquesta pel·lícula, llavors. Sí que em feia molta il·lusió per poder celebrar amb tothom i per sentir que tothom tenia com un trosset d'aquest premi. Però... Però sí, no sé. Òbviament, també... És veritat que un cop em van nominar, jo pensava... Ara ens ha guanyat. Saps com que sí que sentia? Sí. Perquè a vegades és tan senzill. O sigui, com... També m'he adonat molt de... Com has comunicat les coses i com li arriben a la gent, saps? I és veritat que el fet de tenir un premi et col·loca en el cap de molta altra gent que ni sabia qui ets i que potser ni sap ni es veurà mai la pel·li però potser ja em cridaran per fer alguna feina perquè saben que tinc un premi. Ojalà no fos així, però és així. Bé, al final, socialment és així a molts altres, per la teva tranquil·litat, a molts altres àmbits també. No, totalment. El que passa que el teu és especialment... Bé, de fet, al final jo arribo a tu a partir que algú m'explica que hi ha una noia de Cornellà que ha guanyat el Premi Gaudí. A potser si no haguessis guanyat el Premi Gaudí ningú m'hagués donat el teu nom, això. Tampoc ho sabem, però ara estàs aquí i ara volem saber qui és Telia Giraldo i això ens agrada molt en aquest programa Les Heroïnes Quotidianes. Començar pel principi. Pel principi que és, ja ho hem dit, que tu eres de Cornellà, que ets molt jove, tens 29 anys i quan eres petita eres bona estudiant, molt lectora, però no hi havia ningú que fes cinema a casa teva ni aquestes coses. I com arribes al cinema? A veure, explica-m'ho això una mica. No, és que, a veure, clar, quan era molt petita no... Vull dir que no... O sigui, m'agradaven les pel·lis com crec que a qualsevol nen, saps? Que a sobre també era un moment on veia, miràvem les pel·lis amb UBHS, veies la mateixa pel·li 50 milions de cops fins que te l'aprenies de memòria i sí que sempre havia com... O sigui, realment no hi ha com un... un referent clar de ningú al meu entorn que fos artista. De fet, tu, o sigui, ma mare és metge, el meu pare és enginyer, però sí que de petita vaig anar oscil·lant sempre cap a... tot el que fos artístic. Se'm donaven fatal els esports, a dia d'avui se'm donen fatal, no m'agradava com... tampoc... Tot i que era bona estudiant, no m'encantava com les ciències, els números, tal... Llavors, bueno, sí que a la lectura vaig trobar com... O sigui, com que en el temps m'ha adonat que el que sempre m'ha interessat més i que és com el més transversal de tot el que m'ha agradat és com explicar històries o com la comunicació. I... I sí que m'ha agradat... Sempre has tingut allò que diuen un món interior. Sí, suposo que sí. Sí, sí, jo crec que sí. M'encantava estar a casa també, era supercassera, vull dir que tampoc és que fos... jo podria estar tranquil·lament a casa llegint o jugant o mirant pel·lis que... que ja m'entretenia, saps? Ja, avui sento que això ho mantinc. I un cop has començat aquest camí trobes que sí que has encertat la teva vocació? Sí. Tot i que jo t'he sentit que voldria ser més coses. O sigui, jo sento que... que potser... m'equivoco, eh? Però... però que... que és això com podria haver sigut una altra cosa. O sigui, que potser hi ha altres coses que pot... que si la vida m'hagués portat, m'hagessin encantat i se m'hagessin donat bé, que poden estar relacionades amb el cinema. El que passa és que vaig acabar fent això. Però... Vas a estudiar a l'SCAC, a l'Escola de Cinema de Catalunya. Sí, vaig a estudiar a l'SCAC, però... la meva primera opció era la Pompeu. Jo no anava a l'SCAC. No vaig entrar per... tres dècimes. O sigui, va ser com el meu primer gran fracàs vital. Jo vaig viure així. Però d'això s'aprèn, no? Sí, total. Però jo vaig viure molt així perquè m'havia esforçat molt. És que recordava inclús que professors m'havien pujat la mitja. Saps com ja fent... Mira, aquesta nena que intenti entrar a la Pompeu. Que jo volia fer... Comunicació audiovisual. Comunicació audiovisual. Que hem d'explicar a les persones que ens escolten i que no ho saben que dins de les notes de tall que és per entrar a la universitat, Comunicació audiovisual de la Pompeu sol ser una nota de tall molt alta. Sí. Molt alta. Sí, sí, era molt alta. Però... també es va donar una sèrie de casualitats que jo, per exemple, a l'examen de Comunicació audiovisual, que era una assignatura que es deia Comunicació audiovisual, que tenia un 10 de mitja, òbviament, perquè era la que més m'agradava i se'm donava millor, vaig triar una opció per fer l'examen que era Anàlisi Fotogràfic i vaig treure un 5. Si hagués tret un 6, que ja era raro perquè jo treia molt bones notes, vull dir que lògic hagués sigut que com a mínim treia un 7,5-8, hagués entrat a la Pompeu i vaig treure un 5 que va ser raríssim perquè era la... va ser la pitjor nota que jo vaig treure de tota la selectivitat i era la assignatura que millor se'm donava. Vull dir que hi ha una sèrie de casualitats que em van portar com acabar fent cinema jo vaig entrar a l'ESCAC i ni pensava ni por eso no ser directora. O sigui, és que a mi m'encantava qualsevol tipus d'expressió artística. També he fet teatre molts anys, m'encantava com... Després he entès que el que m'agradava molt era també com dirigir teatre o el que es generava la creació que se'ns permetia fer a nosaltres des del taller de teatre que fèiem. Llavors, qualsevol cosa creativa. Jo al batxillerat vaig estudiar el batxillerat a una escola on hi havia batxillerat audiovisual i jo vaig fer el batxillerat plàstic perquè al principi volia fer disseny. O sigui que realment... Ha sigut un món de casualitats. Sí, i que tenia... Podria haver trobat una altra vocació, segur, jo crec, però s'ha donat així i m'alegro molt perquè sento que m'encanta i se'm dona bé i que reuneix... Al final, el cinema reuneix moltíssimes expressions artístiques. Què és el que se't dona millor? Per què creus que tens aquestes competències, que et fan ser una bona directora? O sigui, crec que el que sí que se'm dona bé de manera com... intuïtiva és la comunicació i per mi això és superimportant a l'hora de fer cinema. Tant en comunicar com el... Això que tu deies, el teu món interior i el que... la història que vols explicar, comunicar-la en imatges, comunicar aquest text que has escrit i saber-ho traslladar a un pla com visual però a l'hora emocional, comunicar-me amb els actors, saber explicar-los com... Com ho vols. Sí, i amb l'equip que és... al final és la clau perquè un bon director en realitat que necessita esgrodejar-se de gent que sàpiga fer les coses millor que ell, saps? O sigui, jo mai sabria fer les coses que fa el meu equip tècnic però junto amb gent molt bona que que m'aporta el meu projecte que jo he creat la seva visió i saber comunicar traslladar el que jo vull cap al seu propi món i que es m'ho tornin és una excessiva de comunicació molt gran. I quins són els temes que et ressonen? Perquè, per exemple, aquesta pel·lícula El lugar común parles des de la mirada d'una dona de 60 anys i no és la primera vegada que poses aquesta mirada o poses aquesta mirada a vegades jo et deia preparant també l'entrevista molt feminista trobo del paper de la dona el paper de la dona cuidadora del perquè del com això trenca vegades O sigui, jo sincerament que ets molt jove vull dir per parlar d'aquestes coses no et dic que no He hagut de posar-li paraules ara com aquest últim any que he estat fent la promoció de la pel·lícula i les entrevistes i ara que estic escrivint la meva segona pel·li m'adono del poc cap que li vaig posar jo a les coses que feia abans que em sembla perfecte vull dir que jo no era que pensés ai vull parlar d'una dona perquè a mi les dones d'aquesta edat em generen zero o sigui jo em deixava portar per la intuïció i ja però jo en paper en blanc un dia i a partir d'aquí comences a escriure bueno en aquest cas concret però és que depèn perquè o sigui sempre s'ha acabat centrant en dones d'aquesta edat però en el cas concret de la pel·lícula al principi era la família el que m'interessava la família com un espai on on acostumem a estar com sobretot sent filla no? com del plan bueno és la família que t'ha tocat no? i que és un espai de total intimitat perquè és la gent que aparentment més et coneix del món però com dins d'aquesta unitat familiar tots tenim com vides paral·leles i i com com s'interrelacionen com s'interrelacionen i llavors poc a poc desenvolupant cadascun dels personatges que al principi era una pel·lícula coral o sigui com tots eren protagonistes ens vam adonar amb la Bianca que era la co-guionista que el personatge de la mare per alguna raó cap a on estàvem tirant era la que menys vida fora es permetia tenir o durant una temporada havia sigut la que havia sigut el el pegamento de tota aquesta gent no? i òbviament ara en perspectiva per mi és superfàcil de veure com els temes que em poden interessar eh? perquè i quins són els que t'interessen ara? o sigui sembla potser com un gran dil·loqüent però però sí que jo crec que em moc molt per les pors que tinc i les angoixes com de futur això m'ha sobtat perquè escoltant entrevistes anteriors m'ha semblat una dona molt segura tot i la teva juventut i a la vegada també expresses sovint que tens aquestes pors sí sí que són com el teu motor a l'hora no? és com un contradictori sí a veure suposo que hi ha pors que no tinc com jo què sé està parlant amb tu aquí ara no em fa gens de pors saps? però hi ha pors amb les que convisc dia a dia i són petites lluites que jo tinc que sé que per exemple altra gent no té alguna que puguis explicar? bueno jo no sé sóc molt hipocondríaca jo per exemple molt hipocondríaca molt llavors bueno és una cosa que intento mantenir a ratlla però però bueno que al meu cap com se'm va a llocs em fa molta por la mort morir jove que la gent del meu voltant es posi malalta i tot això és el que ara t'està motivant? sí bueno o sigui sí que hi ha hi ha algo de aquesta projecció de futur no? com que doncs mira per exemple a mi de tenir 30 anys el que em fa por és com ostres vale en aquests 10 anys propers hauré de decidir si vull ser mare o no sí o no bueno decidir si sí o si no sí sí perquè al final serà una decisió que estarà sobre la taula o la vida decidirà per mi però conociéndome jo crec que m'estaré matxacant fins que decideixi no? sí i això ja porta com moltes conseqüències saps? vale i quan tingui 50 o quan els meus pares siguin grans o els meus pares es morin jo tindré una família darrere o seré l'última de la meva família saps? com són preguntes que jo faig cada dia de la meva vida o sigui jo el meu cap ja funciona així i jo crec que per això molts cops m'interessa representar el personatge de primer una dona perquè és el que amb el que jo em veig reflexat no és que jo darrere pensi ai vull fer una pel·li feminista perquè per mi no mai ha estat com aquest jo entenc més a les dones que als homes saps? és així llavors de fet sempre és una cosa que m'agradaria treballar més com personatges masculins més profuns perquè sento que sempre els deixo en una cosa una mica superficial perquè no els entenc molts cops llavors em sembla més fàcil tampoc em sembla no ho sé vull dir que a mi em sembla bé que treballis que es treballin i que a mi les dones som honestes ens comuniquem jo he après moltíssim de la meva mare o de no sé de les meves amigues la teva mare Alicia clar perquè parlem m'agrada dir els noms de les mares parlem des de la honestedat sempre a nivell emocional i els homes no que és una putada per ells però llavors clar jo no tinc aquesta info que em donaria però tornem a el que em preguntava al principi ara quins temes et ressonen en els que estàs escrivint a partir de les teves pors i de les teves aprenentatges i el teu moment vital la doncs justament el que et deia la por a la mort la por a no tenir família o haver de reconfigurar com el el teu el teu entorn la por a haver pres decisions en un moment de la teva vida que ja no et representen que és una mica el que li passa a la prota d'un lloc comú no? és com m'he casat m'he casat en un rol i ara m'haig de reinventar com aquesta por a reinventar-se que s'acabin les etapes i que comenci sinó les altres noves a mi em representa molt o sigui soc bastant conservadora amb el amb el plano emocional ai volia buscar una frase que vas dir conservadora emocional exacte sí és que trobo així no ho havia sentit mai bueno és que a mi no m'agrada el canvi o sigui òbviament m'agrada el canvi social evidentment però però el canvi canviar la meva mira em fa molta pena o sigui però també perquè he sigut una privilegiada i he tingut una vida super feliç llavors cada etapa de la meva vida la tinc com un tresor però estàs parlant en passat home no has de parlar tens una vida super feliç sí però també l'he tingut i llavors quan en els moments de canviar jo recordo el meu primer gran drama va ser acabar la primària i anar a l'ESO ja mai estarem en aquest col·le ja mai estarem tots nosaltres o sigui com anar deixant enrere les etapes em fa molta por després ets feliç i no passa res i fas pel·lícules i ho expliques i ho treus però també soc capaç com de projectar-ho jo de 50-60 anys i com funciona el teu procés creatiu quan t'aixeques al matí al vespre vas amb una llibreta al bolso tens un despatxet i t'asseus no? és caòtic com ho fas? jo crec que hi ha moltes fases o sigui quan estic en fase més d'inicial necessito com primer com ja tenir una mirada cap al món com activa i sempre bueno tinc una app m'apunto coses com si fos notes que es diu Google Keep i em vaig posant allà notes fotos com coses que m'inspiren o si estic hi hagi un monolibre i hi ha una frase o un pàrraf que m'inspira faig una foto el copio saps? com que vaig fent una mica com recopilant tot el que poden ser possibles llavors o sigui com cent milles literal pel futur perquè normalment quan comences un projecte no saps de què anirà en el meu cas potser hi ha gent que diu com vull parlar d'una família tal que diuen no o sigui jo sempre és com quines coses m'inspiren o quines coses m'emocionen inclús o sigui i a vegades com que ja com que la vida et va donant inputs que no saps per què i t'emociones per alguna cosa o et ressona alguna cosa i és com vale bueno això m'ho apuntaré i segur que en algun moment tindrà sentit i t'ho revises o s'ha quedat la nota allà no jo et vaig apuntant tot i i potser arriba un moment on és que a veure normalment em ve em ve una idea que és com d'alguna manera encaixa tot em ve com una mini sinopsis o una sí sí caminant a la dutxa mirar una pel·li al cine mirar les pel·lis al cine o les plataformes no al cine sempre sí a veure això és una militància ho saps no sí i també que jo tot i que no vulgui sóc filla d'internet llavors em costa molt més veure la meva pel·li a casa m'encanta anar al cine i amb els meus amics anem molt al cine clar tots ens dediquem al el món del cine llavors estem molt al dia de les pel·lis que es fan visc just davant d'un cinema que això m'ho posa molt fàcil saps soc sòcia i és és un món petit el món del cine a Catalunya perquè per el que tu m'expliques tu treballes com a directora vens de l'escac has fet la primera teva gran pel·li i treballes moltes vegades amb amics o companys de l'escac o del món del cinema la teva vida és el cinema bàsicament això fa que el món sigui una mica més petit o no? pregunta així una mica provocadora no ho sé perquè sincerament jo crec que em penso que és més petit del que és com tota la vida o sigui que sempre m'acabo com pensant hòstia mira tu et pensaves que coneixies tot i ara o sigui em passa molt quan conec algú nou d'un entorn tal que dic on estaven aquestes persones abans que jo les conegui perquè ara me les trobo a tots llocs saps? o sigui que segurament jo tinc una percepció una mica distorsionada perquè coincideixo un muntó amb la gent amb la que coincideixo coincideixo molt i és veritat que conec que conforme vas treballant a projectes com treballem tanta gent en un projecte acabes fent com molta xarxa quanta gent treballa en una pel·lícula? com a mitjana mitjana jo crec que cent cent cent vint persones depèn de la magnitud del rodatge però però sí i com l'aixeques que es diu no? quasi com un castell jo que soc de Tarragona com aixeques una pel·lícula perquè puguis diguem-ne fer-la no? és a dir la teva idea tu ara estàs escrivint un guió fins que allò no? per exemple en lugar común has explicat que vas trigar com tres anys em sembla no? ho vas fer amb mitjans propis de l'escola de cinema amb la qual diguem-ne és el teu primer germetatge però ara no ara estàs diguem-ne ja a la indústria com s'aixeca una pel·lícula per la gent que no som del món que necessites si la vols fer de manera com industrial que això vol dir que com a mínim o de mitja el pressupost serà un milió i mig d'euros Déu-n'hi-do és que és una empresa sí, sí és un any de feina on tu has de pagar tots els empleats o sigui com que si ho penses així de gran són molts mesos de feina de molta gent apartament i molts recursos i molts recursos clar o sigui el que necessites és una productora empresa productora llavors un cop ja tens com un vincle amb una productora un contracte el que sigui depèn de s'acostuma a fer ja quan tens el projecte ja amb un guió escrit perquè dins de les fases de l'escriptura hi ha diversos processos o sigui potser primer comences amb un tractament que és una espècie de baixada de 10 pàgines del que seria la història com una sinopsis diguem sí però en detall com de 10 pàgines de principi a final després ja quan tens el guió que això pot allargar-se 3, 4, 5 jo tinc amigues que porten més anys escrivint o sigui que també són processos superllargs quan ja tens aquest guió com per finançar l'empresa productora s'encarrega de fer un pla de finançament que això passa per que entrin bueno fer una mica de tetris dels diners que necessites tu has fet un un pressupost i llavors és com qui pot posar tants diners llavors hi ha entitats públiques que són les subvencions i entitats privades que són les televisions o sigui en general és així com aquestes dos llavors cada cada com es diu cada part o sigui no com cada cada àrea o sigui com Espanya té l'ICA Catalunya té l'ICEC tant vas a Extremadura i és una altra saps com que hi ha les entitats exacte les entitats depèn d'en qui t'associis tipus si vols ajudes al País Basc t'has d'associar amb una productora basca a més a més i llavors fer coproducció tot aquest tetris tot això t'ho ensenyen a la universitat i de fet i de fet a un director jo no ho faig jo no faig res d'això només haig de fer els documents que em demanin per cada convocatòria tipus vale doncs volem presentar-la a Televisió Espanyola o a TV3 necessitem que facis un document de direcció doncs tu el fas però de tot el tema més business s'encarrega la productora llavors quan ja han estat tots els diners em sembla que tens un any i pots demanar una pròrroga de mig any o alguna cosa així com per sobretot per les subvencions per rodar-la i per anar cap aquí avui per venir al programa hem vingut caminant per Molins de Rei i anàvem comentant i l'Ina va dient mira això pot ser una localització perquè dic a veure si la Célia Giraldo ve a gravar alguna cosa és broma és broma el teu cap tot el dia està pensant una mica quan estàs en un projecte estàs com a molt o no intento que sí o el teu cap treballa compartimentat no perquè per mi no seria no seria del tot productiu o sigui al final com el creatiu molts cops quan ho forces o a mi em passa que em forço a escriure tot i que és superimportant tenir disciplina i això forma part de la feina i l'has de tenir a vegades les millors idees em surten amb mètodes com menys ortodoxes saps o sigui a vegades és com necessito sortir caminar caminar caminar caminar i si em veu una idea me l'apuntaré però que que és molt bueno que és un múscul com una mica delicat saps el plan el creatiu llavors has de trobar les maneres i llavors molts cops sí no sé inclús jo no condueixo i el meu nòvio sí llavors sempre sempre que anem a un cotxe i condueix i jo molts cops vaig mirant com tal subteveig hòstria aquest pont m'encanta me l'apunto jo tinc al google maps tinc una mona carpeta de localitzacions m'ho pinejo i m'ho guardo allà i a vegades és com ostres aquesta localització de repente et desperta alguna cosa que pot ser una escena o pot ser no sé i la visualitzes sí més o menys amb el tal sempre tu dius també que mai t'has avorrit perquè sempre has tingut molta curiositat per les coses sí en general això és essencial per poder ser un bon director de cinema per mi sí per mi és que la curiositat és el motor per mi en general llavors i en els darrers cinc anys les dones directores estan com a més de moda entre cometes i dic moda en un sentit reivindicatiu perquè penso que durant masses anys no ho han estat i llavors quan dic de moda entre cometes vull dir que els estaments es preocupen que hi hagi dones cosa que ja tocava però no fa molt de temps d'això fa com cinc anys o així en tot cas creus que tu has arribat en un moment que això et permet poder treballar millor creus que aquesta mirada social molt més igualitària per fi des del meu punt de vista ajudar que les dones directores tinguin com a més sortida sí segur sí al final és que jo no hagués jo no hagués pensat en què podia ser directora si no hagués vist que hi havia directores referents després parlarem d'una però volia que em diguessis una mica qui han sigut les teves referents de a nivell cinematogràfic com no i vital també bueno és que és una cosa que crec que passa molt com que els professors i les professores com que van guiar molt la vida com d'un nen d'un adolescent o sigui com que ja jo ja era més gran o sigui tenia 18 anys quan vaig estudiar la carrera però la Marcoy que és amiga meva ara en fer una sèrie juntes ha estat la seva pel·li o sigui com que és una persona com de molta confiança però que en el seu moment va ser com la primera professora directora que jo tenia o sigui tot l'anterior havien sigut homes i i la sensibilitat que ella tenia la mirada cap a la vida els atits de l'humor o sigui com era super afilada i super intel·ligent i a mi em va em va inspirar molt ella com que per mi va sentar com les bases del que jo després consideraria com plan vale vull fer cinema així tot i que són molt diferents però però que ja jo sento que m'ho va ensenyar i que una cosa que és fort perquè jo me'n recordo tot i que jo als 12 anys ni plantejava ser directora de cine jo recordo estar com de viatge a París amb els meus pares com això recordo que Michael Jackson s'havia mort la nit abans o sigui com que va ser aquell any el 2009 crec que era no en recordo ja sí com que recordo que va ser aquella època fa molts anys i que estàvem a l'habitació de l'hotel mirant televisió espanyola internacional i va sortir un reportatge de la peli de la mar i recordo que em vaig quedar com hòstia perquè ja tenia 27 quan va estrenar la seva peli com uau una noia jove fent una pel·lícula que no és que se'm quedés i ja pensés ai vull ser com ella ni de conya perquè és que no però et va quedar allà em va quedar i és un record que jo tinc o sigui que segur que algun tipus d'impacte va generar i si tu haguessis de parlar ara amb algú jove d'aquesta edat de quan tu tenies que volgués ser directora de cinema què li diries? quin consell li donaries? algun adolescent que digués mira mira jo també he fet classes a la uni o sigui he sigut profe de l'escac ara ja fa 3 anys crec que no que no faig classes vaig fer durant 4 cursos i a mi una de les coses que sé que hi ha molts xavals que ho continuen mantenint però moltes noies però però crec que s'ha de ser molt pacient i és un valor una virtut que a mi em fa una mica de por que s'estigui perdent en la gent jove o sigui veia gent jove amb molt potencial i molt talent que s'ofegaven un got d'aigua i fer cine és super dedicat vull dir o sigui per fer algo que estigui mínimament bé has de fer molta merda i benvinguda sigui o sigui és la gràcia però però sí que sentia que que a vegades com la insatisfacció arribava molt ràpid o sigui com vale hem fet un curt no ha sortit bé m'he hondo i sí que crec que si són capaços de mantenir com la la il·lusió això la curiositat relativitzar a ningú està salvant vides a ningú prendre-s'ho com un privilegi el fet d'estar podent anar a rodar i i expressar o no sé tenir un equip de gent amb la que fer coses saps això em sembla com el més o sigui en un moment on estem tots bastant alienats amb el mòbil saps com que és super difícil com connectar amb la gent de manera genuïna sento que fer cinema o almenys de la manera com ho fem nosaltres com l'equip de gent amb la qual jo treballo és que és un acte com de compartir i de comunitat super super especial i si ho fas amb gent que t'estimes amb amics és que no em sembla com o sigui em sembla increïble i una manera de créixer super estimulant i de viure sí i de viure tot i que creus que el cinema està en un bon moment ara? o sigui a nivell genèric tu t'envoltes i vas al cinema amb els teus amics que són del món del cinema no estan en el pitjor moment o sigui de fet avui m'ha enviat la Carmen una amiga meva que és productora cine espanyol hace la peor taquilla des de no sé què no no està fatal o sigui òbviament i ara amb tot el tema de Trump els arancels i tal això serà una liada però bueno ja mira no havia posat el focus aquí a Espanya amb el tema dels incentius fiscals s'ha beneficiat molt d'això amb els rodatges internacionals a Bilbao s'està rodant moltíssim això va passar també a Canàries llavors hi ha molts tècnics que que roden constantment molts servis que es diu que és com productores espanyoles que agafen com jo què sé per exemple l'exemple clàssic Juego de Tronos ja es venen i roden aquí perquè poden tenir no sé quantes localitzacions per un preu com més tal tu has rodat algunes això no és Suècia que va ser una sèrie que va guanyar el Premi Plix d'Europa entre gravar una pel·li i gravar una sèrie hi ha molta diferència sí i què t'agrada més m'agraden les dues o sigui crec que el bonic de fer la sèrie o sigui jo em vaig sentir molt més sola a fer la pel·li que a fer la sèrie perquè a la sèrie érem quatre directores jo no era la directora principal o sigui com la Marc Coi justament era com la la jefa de direcció i l'Aina Clotet era creadora la prota havia escrit els guions i llavors sentia com una sensació de comunitat vaig codirigir amb la Sara Fantoba els meus tres capítols o sigui que que la pressió la pressió la sentia d'una manera molt diferent jo crec que és l'equivalent a jugar un esport com en grup tipus ser d'un equip de futbol o jugar a tenis tu sol i ser el número uno del món però les sèries sempre es fan col·lejadament no no hi ha cops que ho dirigeix només una persona però és una embargadura de feina bestial o sigui jo ja vaig estar involucrada en el projecte quasi un any fer-ho tu sol és que no no dones abast també crec que són oportunitats per directors i creadors de treballar amb altres mirades o sigui nosaltres ens enriquiem moltíssim de les mirades mútues de cadascú sí perquè hi ha vegades que ets més autocompliant o a mi em passa saps que tinc una idea i penso aquesta idea és bona la faig i tenir una persona al costat que està pensant però i si fem això altre i tu dius no saps com que hi ha alguna cosa de haver-te de revisar les teves idees que a mi m'encanta o sigui a mi m'encanta com aquest debat i sentir que tinc una idea però l'altra persona la millora i és com ah vale sí o sigui com que em sento com no sé crec que és un procés més afervescent que potser estar tu sola ja com tenint el control i decidint tota l'estona que també m'agrada molt però tens l'oportunitat de fer les dues coses jo una cosa que no em volia deixar de comentar amb tu tot i que entrarem també amb les dones amb història i parlarem d'una altra directora que la relacionarem quan preparàvem el programa jo et deia tens un pare enginyer i una mare metgessa quan tu vas dir vull ser vull fer cinema què et van dir i em vas dir bueno veníem de la crisi del 2008 que això de carreres amb sortida com que ja es va relativitzar molt i va ser una reflexió que jo no me l'havia plantejada home és que el meu pare el meu pare em deia per què no fas filologia anglesa i jo pensava per què? o sigui quina sortida millor tindrà en filologia anglesa que no en cinema saps? solitat que els meus pares han confiat sempre molt en mi i m'han donat molt o sigui m'han emputjat molt i sí que jo recordo molt el meu pare de plan vale ho fas però ho fas a tope a mi això ha sigut gasolina que m'ha anat molt bé perquè jo soc molt ambiciosa potser a un altre xaval si li diuen això li entra una pressió que te cagues però a mi jo ho sento és un motor em semblava superestimulant poder-ho fer i sí sí sí la veritat és que o sigui òbviament gràcies a ells puc soc directora saps o sigui m'han donat tota la confiança i tots els diners és que al final és sacrifici sí sí jo sempre dic que el millor que pots deixar els fills és l'educació i la formació i la i ajudar-los a sortir amb els seus somnis si pots sense oblidar que s'ha de treballar per saber superar les frustracions però com que veig que vas superar la de no entrar a la Pompeu no jo ho vaig oblidar ràpid vaig dir m'han agafat l'esca a tope o sigui no hi havia una altra opció i de les dones de la teva família o del teu entorn més enllà de les de la feina què tens què tens de ta mare què tens de les teves àvies què tens de la teva germana tu ets la gran no? sí sóc la gran una noia i un noi justament parlava ahir amb ma mare d'això perquè ens fotem moltes xapes que de fet crec que és una de les coses que diré que és la comunicació que et deia com aquesta capacitat d'expressar-se de manera super directa jo no soc jo no soc consciente o sigui no penso tant que parli de manera com tan directa però és veritat que el meu entorn m'ho diu saps com a vegades i això m'agrada molt ho he après d'ella ella és super lúcida també amb el que li està passant pel cap tot i que sigui contradictori saps? o sigui és capaç com de el que pensa tal com raja i això això crec que ho tinc d'ell a la veritat és molt expressiva també com irònica divertida sí l'humor és important a la teva vida sí sí és essencial jo crec i li poses humor a les pel·lis bueno jo encara no he acabat he de dir-ho la d'un lugar común que l'acabaré està en plataformes on l'he vist al cinema tot i que en Molins de Rei l'abandonar la recomano les persones que ens escolten sobretot també però poses humor és una comèdia al final és més difícil fer comèdia o fer drama és la típica pregunta però m'agrada fer-la sí no és típica pregunta sinó és més típica reflexió que molts cops em diuen és que és tan difícil fer comèdia i penso jo crec que és difícil fer alguna cosa que no et surt natural potser per mi seria molt més difícil fer una pel·lícula super dramàtica melodrama saps que al final cadascú jo veig molt el tenir amigues i amigues directors i directores com veig la seva manera de comunicar-se i d'entendre la vida amb les seves pel·lis i per mi com tenir una mirada com una mica irònica o qüestionar segons quines coses és el que a mi defineix també relativitzar trobar-li com la gràcia situacions que potser poden ser com molt dramàtiques sí llavors inevitablement ho comunico igual que em comunico potser explicant una anècdota que em va passar aquest cap de setmana em comunico fent una pel·lícula tu ets el que fas riure en el teu grup d'amics? no sé el meu nòvio segur perquè riu molt el meu grup d'amics també és veritat que jo ric menys que faig riure o sigui com que sí que sento que el teu és un humor més anglès que diríem sí com que jo no em ric és veritat que no soc super riallera però però bueno sí que tinc molt sentit d'humor crec m'has dit que t'anticipes molt i que et projectes cosa que jo sempre aconsello que una de la vida no s'ha de projectar perquè mai passa el que penses que passarà però en tot cas on et projectes com a professional què t'agradaria? guanyar un Òscar? guanyar un Goya? no què? no, no, no, no anar al Festival de Cants o sigui a veure òbviament m'encantaria anar al Festival de Cants però perquè sé que dins meu hi ha un punt com egocèntric i com no sé de brilli-brilli saps? però tinc moltíssima contradicció amb això o sigui com sé que també ho passaria fatal al Festival de Cants o sigui em conec i sé que estaria com incòmoda no ho gaudiria 100% però bueno que ojalà no mira per mi el més important el més important és poder fer la meva feina amb llibertat i sentir que en cada projecte m'estic com posant un repte a mi mateixa i sentir o sigui com poder mirar enrere i veure que que ha evolucionat i que i que no he tingut por a a a fer el que m'ha donat la gana que crec que és una cosa bastant difícil en realitat o sigui com que ser super honest i ser valent i sentir-te lliure i arriscar tot i que sàpigues que potser no et surt el tiro com perfecte també hi ha molta convenció saps en tot però en el món del cinema també o sigui sabem quines són les pel·lis que funcionen més a festivals quines són les pel·lis que potser funcionen més a taquilla tot i que sigui una loteria i després de sobte apareix no sé què però però no m'agradaria caure en aquest camí m'agradaria com intentar sempre com posar-me reptes a mi mateixa i no acomodar-me bé doncs espero que això vagi cap aquí i ja t'anirem seguint Celia i ara anem a parlar de les dones amb història que ens portes una dona que és la Miranda Juli que és una referent he dit bé el cognom Julai Julai sempre em passa igual amb l'anglès jo sempre ho dic la meva generació no vam aprendre anglès clar era allò no ahir reia amb un monòleg que vaig veure l'altre dia i dèiem Sigourne i vull ver o no sé com ho dèiem quan veiem Alien i llavors dèiem aquesta esmana la Miranda Julai que és Miranda Jennifer Grossinger de fet que va néixer a Vermont a Barre Vermont als Estats Units i és una bueno és artista multidisciplina o sigui és directora de cinema però fa moltes més coses no? és guionista actriu escriptora artista visual performance parla molt al voltant de les emocions humanes intimitat la fragilitat les relacions quotidianes filla de dos escriptors alternatius no? ella sí que ve d'un monartístic a diferència del teu cas vull dir familiar va créixer en un entorn molt creatiu llibertari i experimental que li va marcar molt des de jove i que li va fer tenir aquesta mirada tan transversal per què has triat la Miranda Julai? és una dona que a mi m'agrada molt com tot el que fa m'encanta per la seva mirada que té un univers propi brutal i propi o sigui que no s'assembla a res que hagis vist i m'encanta que ho pot traslladar com a moltes disciplines o sigui una mica amb la línia del que parlàvem que jo que és el que et dic jo no soc multidisciplinar o sigui estic fent cinema ja estic fent cinema no és que jo ara em vulgui posar no només llegeixes sí però que que és el món del cinema no és que jo ara vulgui escriure una novel·la o però sí que tinc em sento com molt oberta o sigui en la cosa que està dels reptes com que m'inspira molt com la gent que que és capaç com d'explorar i expressar-se en diferents mitjans depèn del que el projecte necessiti i ella és una tia que ha tingut èxit amb les seves pel·lícules però també amb la literatura que fa o amb la performance o amb projectes més híbrids i em sembla una tia que es permet molt com jugar des de la dona adulta saps o sigui que que crec que a les dones ens costa molt més vaig llegir un llibre un fragment bueno el llibre de la fèria de l'Anna Iris Simón no sé si no ho conec però hi havia un tros que que em semblava com molt interessant perquè deia que a ella li agradaven els homes perquè des de petita havia vist com les noies deixen de jugar molt d'hora o sigui com que a la mínima el pati del coli ja ens posem a parlar i quedem per parlar amb les amigues i quedem d'adolescents quedem i fem un cafè i i els nois juguen a futbol però després juguen a la play i després són viejos i juguen al dominó saps i hi ha algú del joc que que crec que les dones ens ho permetem menys jo inclosa i m'agrada perquè ella ella juga molt i és molt divertida ostres mira és una reflexió que no m'havia plantejat mai però mira i a mi no m'agrada jugar i tinc una filla que dissenya jocs de taula però a mi sempre li dic a mi no entrenis perquè no farem res però és veritat que no m'agrada doncs la mirada de Juli Julai perdó bueno comparteix amb tu temes comuns com aquesta mirada amb les dones i aquests tocs d'humor que també que també posa t'inspires en alguna cosa amb ella amb la teva obra o no? sí o tu ets molt teva també a veure òbviament a mi m'encantaria pensar que soc molt meva però tots som resultat de tota la les influències jo no m'he inventat res de les influències i el que el que a mi sí que em va inspirar molt justament per un lugar comú va ser la música que fa servir la Miranda Julai perquè és veritat que la comèdia com com integris la música li acaba de donar el to a la pel·lícula és superimportant pel to i i la comèdia a l'uso no? té uns codis com que tots tenim una mica com ja ficats al cap no? com més de tintintintint saps? com una cosa més sitcom i tenia clar que volia fugir d'això i llavors a la seva pel·li ella crec que fa una cosa molt interessant a la seva primera pel·li que és tu i jo i tots els demà sí tu i jo i tots els demà s'ha de dir-te que que va guanyar el premi a la crítica de Kant sí que ella fa com o sigui va posar una música electrònica super especial i bonica i onírica que que li acaba donant una pàtina a tota la pel·lícula que per mi va ser super inspiració i amb el músic el Jonah Hammond que és el músic de l'Hoguer Común vam vam inspirar-nos molt amb ella i els teus focus d'inspiració busques de nous o més o menys de la gent que va fent o sigui ja estàs com molt al dia de tot el que s'està fent en cinema busco de nous o sigui és que de fet jo soc super inculta i fora d'Europa o només per aquí no fora o sigui on sigui també soc super inculta no ho diguis no però és veritat o sigui no passa res no has tingut temps també t'ho dic que ets molt jove però també he tingut mira per exemple a la uni ens posava unes llestes de filmografia obligatòria que hi havia gent que se les veia totes jo em veia tres les que em venien de gust després tot l'altre em llegia les sinopsis de Film Affinity i jo com tota la seguretat anava a l'examen que penso uau i aprovaves i aprovaves per això ho continuava fent perquè pensava mira tu si aprovo doncs no però hi ha moltes pel·lis que estic començant a veure ara d'aquella època que de sobte l'altre dia vaig veure Paris-Texas que no l'havia vist i l'estaven tornant a fer al cines pel 40 aniversari de la pel·lícula està remasteritzada i em va flipar i em va flipar i m'encanta i vaig dir hòstia tinc un món per descobrir del cinema dels anys 70 als Estats Units com que sí quantes vegades vas al cinema la setmana mira entrem amb el toc final perquè ens queden dos minuts que és les últimes preguntetes per saber quantes vegades vas al cinema depèn o sigui hi ha setmanes que puc anar tres cops i hi ha setmanes que no vaig gens és caro ir al cine però també és caro ir al futbol sempre dic el mateix mira jo pago 5 euros que és el que em costa una cervesa i una bossa de patates vull dir que 5 euros em sembla i tu ets més de menjar saludable o de pecar dolç sense remordiments a veure no menjo bastant saludable és que no m'agrada el dolç no t'agrada i ni tatuatge discret o ni parlar dels tatuatges de la teva generació sempre et penso tinc un tatuatge que me'l vaig fer perquè la meva amiga va començar a tatuar i li feia il·lusió però mai no m'agraden molt els tatuatges i amb quines cançons et motives? o sigui a veure cançons aquestes mítiques que sempre són com motivacionals no sé Franco Batiato és bastant èpic crec saps què? jo avui he llegit el Franco Batiato abans de venir a veure't a casa meva no és la del no sé què permanente ara no la cantaré perquè quedaré fatal però vaja connexió se'ns ha acabat el temps Célia m'ha agradat molt que vinguessis des del teu Cornellà natal a Morins de Reí i esperem veure't amb molts èxits i que triofis molt com a directora amb la teva carrera ja carrera sèrie i amb aquest llogar comun que acabi de donar els últims èxits fins al proper projecte i gràcies a les heroïnes que ens acompanyen i a l'heroïna i a la Eli Arjona que ens ha acompanyat oi Eli avui tinc una sabata a la boca a la Eli Arjona que ens ha acompanyat des de la part tècnica com sempre aquí seguirem fem feina perquè com sempre dic estem al segle de les dones però queda molta feina a fer Notícies en xarxa Bona tarda Sola 7 us parla Marce Rura la Generalitat destinarà mil milions els pròxims 5 anys a impulsar el pla de barris uns diners que complementaran els ajuntaments amb 600 milions i 누� el o el un c el el un el un un i es