Heroïnes Quotidianes
Programa d’entrevistes on les protagonistes són dones, de qualsevol edat, origen, interès o formació, i que ens inspiren en l’art de la vida, per la seva història, per la seva experiència o per les seves reflexions. Són heroïnes quotidianes, que també ens obriran la porta a visibilitzar altres dones que han estat referents al llarg de la història o que han estat actualitat en el present que vivim. Amb Bego Floria
Subscriu-te al podcast
Jordina Velasco Ojeda, el baix com a veu pròpia i la música com a reivindicació
Jordina Velasco Ojeda és baixista, tècnica de so i professora de música. Jove, reservada i amb un punt de timidesa que desapareix quan puja a l’escenari, forma part de Les que Faltaband, un grup de vuit dones que versiona cançons creades per dones amb una mirada reivindicativa, festiva i plena d’energia. A #HeroïnesQuotidianes hem repassat la seva trajectòria i hem descobert com va connectar amb el baix, un instrument tan poc habitual —i encara menys entre dones— però essencial dins la banda, tot i que sovint passi desapercebut. A més de Les que Faltaband, la Jordina participa en altres projectes com Matilda Mirana i imparteix classes en escoles de música, on s’ha convertit en un referent per a nenes i adolescents. “Quan una alumna descobreix que li agrada el baix, somric. Vull que senti el que jo vaig sentir: que no està sola.” Com a tècnica de so formada, ha treballat en estudis de gravació i doblatge, tot i que actualment es dedica plenament a la música en directe. A la secció Dones amb Història, parlem de Nathy Peluso, cantant i compositora argentina que ha revolucionat el pop llatí amb el seu estil potent i desacomplexat. Va ser la primera dona a guanyar un Latin Grammy a millor cançó de rap/hip-hop. Per a la Jordina, és tot un símbol d’actitud i empoderament: “Quan la vaig escoltar vaig pensar: uau, quina dona.”
Seccions de l'episodi

Presentació de la banda i membre
Jordina explica quantes dones formen Les que Faltaven i la seva estructura.

El baix i les dones baixistes
Funció musical del baix, importància dins la banda, pocs referents femenins.

Infància i influències familiars
Records del barri Riera Bonet, joc al carrer, suport de mare, germana i àvia.

Descobriment del baix i primers passos
De les classes de guitarra a la primera classe de baix; enamorament immediat.

Formació i transició a tècnica de so
Batxillerat científic, dubtes entre enginyeria i música; grau superior de so.

Trajectòria professional prèvia i concepte del grup
Altres projectes musicals i filosofia reivindicativa de Les que Faltaven.

Vida de gira i repertori
Horaris nocturns, proves de so inverses, selecció intergeneracional de cançons.

Recepció del públic i gestió de l’èxit
Estratègies per enganxar audiències, mètriques d’èxit, importància del xou.

Procés d’entrada a la banda i conciliació
Convocatòria per Instagram, audicions, renúncia a la feina de so per centrar-se.

Crescuda del projecte i festivals propis
Participació a grans festivals, creació del ‘Feste que Faltava’, mercat d’artesanes.

Feminisme i canvi generacional
Discussió sobre la mirada actual de la igualtat i suport masculí al feminisme.

Docència i somnis de futur
Feina com a professora de baix, estabilitat i projecció a llarg termini.

Anatomia del baix i percepció sonora
Debat sobre per què sovint ‘no s’escolta’ el baix i la seva importància real.

Retrat personal: rutines i aficions
Matinera, amant del mar, del cafè, del gat i dels moments amb amics.

Tancament de temporada
Acomiadament, agraïments a l’equip i crida a seguir empoderant dones.
Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir que ens inspiren al llarg de la vida. Us parla Bego Floría i avui ens acompanya Jordina Velasco Ojeda, tècnica de so, baixista, baixista concretament del grup Les que Faltaven. Les que Faltaven, un grup de dones. Quantes sou? Bueno, primer, però espera, espera, espera. Molt bona tarda. Bona tarda. Que no t'he dit bona tarda. Avui tanquem temporada, Jordina, amb tu. Ostres, mira que bé. Sí, 183 dones, ets la 183 d'aquest programa. Déu-n'hi-do, eh? És un número bonic. Bueno, estrany, però bonic. Molt, molt. I ara sí que et dic bona tarda i comencem, que és el que t'estava preguntant, que quantes dones sou a les que faltaven? Doncs som, sobre l'escenari, som 8 dones, però que formin part de tot el grup som 11. Ostres. Amb dues tècniques i una road manager. I tots sou dones. Tots sou dones. Tots sou dones. I aquest grup, quant de temps fa que funciona i quant de temps fa que hi ets, tu? Doncs mira, fa 4 gires, aquesta és la quarta gira que està funcionant el grup, i jo fa 3 que hi soc. El primer any no hi era. I va quedar a la plaça lliure de baixista i al final ens vas... Vas entrar. Sí. Ens vam ficar en contacte i vaig poder entrar a formar part del grup. Contenta. Molt. Moltíssim. Jo he de dir que la Jordina veia aquest programa perquè jo la vaig veure en directe a Tarragona en un festival feminista que es diu Teta. Ara fa dos o tres mesos, no me'n recordo, el maig. Sí, el maig. I la vaig veure i van dir, és de Molins de Rei? I vaig dir, eh? Cap a les heroïnes. Que podria venir qualsevol de les teves companyes, però ja saps que això és Ràdio Molins de Rei, tot i que són històries que jo sempre dic que són històries globals, perquè les dones inspirem en general, però me va agradar molt que fossis de Molins de Rei, perquè allà sou una mica cadascuna d'una zona diferent, d'un poble diferent... Sí, de voltants a Barcelona. Barcelona i voltants. I voltants. Tu ets de... Bé, no hi vius ara aquí, però tu ets de la Riera... De la Riera Bonet. De la Riera Bonet, que és un dels barris que antigament eren com si fossin superlluny i ara ja és tot a prop aquí, no? Ara està superintegrat. Cada vegada més a prop tot. Superintegrat amb això. Molt bé, Jordina, doncs molt bona tarda i començarem per la teva professió. Després anem a conèixer una mica com vas arribar aquí. Volia començar parlant, què és això de ser baixista? És tocar el baix. Però el baix és un instrument jo crec que poc conegut. Sí, molt poc conegut, de veritat. Perquè és... I no crida gaire l'atenció quan es planteja dins de... De l'hora de plantejar instruments sobre les classes de música, sigui a escoles o sigui a escoles o sigui a professionals d'aules de música, no és un instrument que es plantegi o que es doni a conèixer, sigui per com a nens per provar un instrument o sigui com a professors que també costa una mica d'introduir aquest instrument. I de trobar... Tu també ets professora de música, de baix en concret. Sí, exacte. I després ens ho explicaràs millor, però jo volia explicar això una mica, no? Que és com el pont entre la melodia i el ritme, no? El baix i treballa molt amb la bateria. I a veure si ho he trobat bé jo això, perquè jo de música... I una mica és el que dona cohesió a... O sigui, no és el director d'orquestra, però és el gerent, diguem-ne. Bueno, sí, podríem dir-ho així. Sí, com a metàfora. Totalment. No? El que organitza una mica tot. Sí, va molt acompanyat al final de, com deies tu, d'un moviment més percussiu, com pot ser la bateria o instruments de percussió, van molt junts a mantenir la base. Sí, fan com el camí de les cançons o dels ritmes. Llavors, són molt companys. Ah, és el que no va dir. De dones, que ho he buscat, n'hi ha poques baixistes. Sí. Molt poques, diguem-ne. Cada vegada més, però... Sí. Tot i que hi ha algunes una mica famoses. Mira, he trobat Carol Kate, llegenda del Baix Elèctric. Va participar en moltes grabacions als anys 60 i 70. Em devia ser ella sola, perquè, clar, en aquella època... Esperanza Spalding, que és cantant de jazz, també, i guanyadora de diversos premis Grammy. Tina Weidmunt, membre fundadora de Talking Heads i TomTom Club, i Toll Wilkenfeld, que és coneguda perquè va tocar amb el Jeff Beck, Prince i altres grans noms, tot i que era molt jove en el seu moment. Coneixies alguna d'elles? Sí, un parell o tres, sí. És important tenir referents. Sí, molt important. I et podria dir que jo, quan vaig començant, no en tenia. De dones. No en tenia de dones. De dones. Sí, sí, sí. I una mica més ja introduint-me dins d'aquest món i tal, em va donar també aquestes ganes d'investigar i de dir on són. On són les dones baixistes. Sí, sí. Per no trobar-me sola, no, al final. Està molt bé. Després parlem també una mica del projecte de les que faltaven i per què feu tot dones i per què feu música de dones. A més a més, són versions, no? Sí, totalment. Totes són cançons fetes o interpretades per dones. Sí, interpretades per dones. Anem a començar explicant qui. Ets la Jordi, ets molt jove, jo sempre ho dic, que la gent jove aquí carrega energia. Dèiem que vens de la Riera Bonet. Que això marca una mica caràcter o no? No, perquè és un barri on... Mira, tenia una convidada la setmana passada que ella m'explicava que quan ella era joveneta jugava al carrer. Però clar, quan ella era joveneta eren els anys 60, bé, a finals dels 60. Tu no, tu vas néixer el 2000, el 99, al límit del 2000, que això de jugar al carrer no es porta gaire. Però tu encara vas poder jugar al carrer. Sí, sí, en aquest barri sí. Per sort tenim una plaça en el barri i llavors ens coneixíem amb tots els veïns i vam fer una bona colla de la mateixa edat, una miqueta més grans o més petits. Però sí, sortíem molt a jugar a pilota i a fer una mica l'indi. Bueno. I sort que tenim la muntanya també al costat. Collserona. I també podíem estar per allà. Com recordes aquesta infantesa, Jordina? Bé, molt lliure, la veritat. Sí? Sí, molt agraïda pel fet d'això, no? De sortir al carrer i no estar a casa, tancades, d'aquesta manera com ara puc veure, no més que tot aquest tema de tecnologia i tot això, al final ens fa ser molt... No sé com ho diria, però... Que ens quedem més a casa. O sigui, ens relacionem però a través de pantalles. Totalment. Sí. Llavors, tenir aquesta llibertat des de casa, que els teus pares, no?, que et deixin fer una mica més vida en aquest aspecte, sense que ells estiguin preocupats, que al final des de la finestra de casa et podrien estar vigilant, saps? Però... Bé, molt tranquil en això. I això t'ha fet que tinguis un caràcter d'alguna manera especial o no, creus? Bé, crec que al final tenir aquesta llibertat també et fa veure les coses diferents, no? De, no sé, prendre les coses d'una altra manera o tenir una mica més de visió de futur d'això, de sentir-te més lliure al fer les coses o no tan apegada, saps? a certes persones o tal, no sé, una miqueta així. Tu vas volar... Tu sabies que volies ser música de petita? A mi sempre m'ha agradat molt, però fins als 11 o 12 no va ser decisiu. Però sí, sí, m'agradava molt. Perquè això és com un do que un té? O és... O és après? O tu què opines? Perquè a casa teva, per exemple, hi ha algun músic professional? No. No, ets la primera. Sí, la primera, sí. I tampoc, a casa, tampoc era... Vull dir, ens agradava escoltar música, però tampoc era molt detalladament el tema. Una gent de conservatori. No. O me'n passa a mi, vaja, jo no sé llegir una partitura, perquè ens entenguem. Sí, sí. Llavors, com no hi havia ningú referent dintre de la família i això, doncs sí, m'agradava molt la música. A l'escola sí que vaig potenciar més. A l'hora de tenir un professor, doncs vaig estar agafant instruments, vaig sentir com un algo, com una, no ho sé, una innocència de dir... Ai, quina intriga, no?, aquests instruments o el que et fan sentir. I llavors una mica això de... Però, bueno, de referents de casa, no... No vas tenir. No. I llavors, com és que vas anar cap a música? Doncs mira, la meva mare just va entrar a treballar a una escola de música, de secretaria, i a mi, com m'agrada molt la música, doncs vaig estar una miqueta allà de picopala de dir-li Ai, per què no m'apuntes? O per provar, o fer una prova. I va ser així. Vaig anar a provar a l'aula de música de Sant Feliu, de Llobregat. I llavors vaig provar, vaig estar fent un any de guitarra amb unes altres dues noies que tenien un nivell més avançat. Llavors, doncs jo, em va costar una mica més aprendre el que és els típics quatre cors del principi i tot. I just quan vaig acabar aquell any em van canviar de professor i em va donar l'opció de provar un instrument nou com era el baixa elèctric. Que dèiem abans que no era fàcil que algú t'ofereixi això. No, però ell era professional de... Ell era contrabaixista, bueno, és contrabaixista i baixista. I va fer una mica de Ai, per què no proves... Cap al seu terreny, diguem-ne. Exacte, totalment. Vine cap aquí, vine cap aquí. Sí. I sí, sí, vaig fer una classe, vaig provar, no sabia ni com col·locar les mans ni com ho havia de fer i durant aquella classe em va estar ensenyant una mica les quatre coses principals i... Cap aquí que vas anar. i vaig sortir i vaig sortir amb uns ulls i ma mare em va veure i em va dir què passa? I jo... Doncs que vull un, ja. Si en necessito un, ja... Ta mare, que jo sempre esmento les mares. Bueno, ma mare... Què es diu? Susana. Susana, des d'aquí la saludem. Sí, sí, sí. I m'ha recolzat molt, sempre. Sí, sí. Que bé. Molt. Sempre m'ha recolzat molt i m'ha impulsat molt a que segueixi fent música i a treballar i, bueno, perquè em veu també la il·lusió de quan estic sobre un escenari o quan estic a casa assajant i em veu que m'agrada molt. Sou dos germans, no? Dues... Sí, una germana gran. Una germana gran i tu que ets la petita. Sí. Això és preguntar al programa. Això de ser la petita també marca caràcter o no? Sí, potser, mira, just el que dèiem abans, d'aquesta llibertat de... Igual que tu fa al barri també et fa una mica ser la petita, no? Ja estan apresos els pares amb la germana gran. Llavors, doncs, aquesta llibertat de... Amb cura, perquè també aprenen dels errors, doncs, tens aquesta també... vida una mica més fàcil. Una mica més fàcil. Ta germana, com es diu? Que també la saludarem? Xènia. Xènia, molt bé. És que a mi m'agrada saludar les dones. Molt bé. Home, perquè per això també és aquest programa, és de horines quotidianes, m'agrada que feu visibles altres dones, en aquest cas les de la família, són les més properes. Totalment. Però no sé si hi ha altres dones de la teva quotidianitat que també hagin influït una mica amb la teva mirada al món. O no? Sí, sí, sí. Podria dir la meva àvia, Maria Teresa. Maria Teresa. L'àvia de quina banda? De ta mare. Sí, la mare de ma mare. I principalment jo crec que les amistats, les meves amigues, que al final és la família que escolleixes i que, bueno, compartim camí i... Cap aquí. Sí. T'agraden el que se li diuen les xarxes de dones? Sí. Bueno, ara estàs treballant amb una. Mhm. Totalment. Més enllà de tot això. Tu dius que ets una mica tímida, no? O no? Sí, podríem dir... O reservada, no? Sí. Sí. Com a baix. Com a baix. Totalment. Quan em coneixes ja... Estic més solta. Però sempre estic una mica més tensa. Que això vol dir... Ho vinculava a l'instrument que toques, eh? Perquè també s'entengui. Al baix, diguem-ne, que no és protagonista. Totalment. Tot i que és una peça molt important. Això és. Ja ho hem dit abans que era com el gerent de la banda, perquè ens entenguem, el que organitza, no? Sí. El que marca, una mica el que... Aquesta reserva, timidesa, no voler... O que et costa, diguem-ne, ser protagonista en els espais socials, això, en pujar en un escenari, com es porta? Com es barreja, això? Bé, doncs jo, a dies d'ara, encara em sorprenc, la veritat, d'aquesta gestió mental o del meu cos, perquè sí que és veritat que jo, el que és parlar en públic o pujar, si només ho hagués de fer davant d'un micròfon i parlar, bé, no podria. O sigui, tinc pànic escènic, o sigui, jo sempre ho he dit, i des de petita, eh, també d'això de fer exposicions orals i tot això, uf, em ficava malalta. Vull dir, era molt complicat. I saps què passa? Que amb un instrument, suposo que és, em sento tan segura, em dona aquesta tranquil·litat, sé el que estic fent, suposo que també és perquè ho tens estudiat, tens el control absolut del que estàs fent. Clar. No tinc aquesta sensació. Vull dir, sé que la gent ho està mirant, sé que ens està mirant, o sigui, no lògicament a una sola persona, però no tinc per res aquesta sensació. Tens nervis del que passa, del xou, de què surti bé, però no d'un malestar. No tens el malestar escènic, diguem-ne. Exacte. Te'n recordes el primer dia que vas pujar a un escenari? Sí, a unes audicions de l'escola de música i just en aquell moment em feien cantar, que aquí va ser una cosa que vaig passar bastant malament, però com ho tenia molt estudiat i també tenia l'instrument de protector, per dir-ho d'una manera, doncs va sortir bé, estava més relaxada, però sí, molts, molts, molts nervis. Estàvem a l'escola de música, m'aprofito aquest fil per seguir continuant. Llavors, tu estàs estudiant amb un instarrei batxillerat? Sí, vaig fer batxillerat científic-tecnològic. Científic-tecnològic, molt a veure amb la música. Bueno, sempre diuen que les matemàtiques i la música estan molt rar-assumades. És veritat. Ara m'has enganxat. Molt bé, això m'agrada. Molt bé, molt bé. Però arriba un moment que dius, bueno, jo és que em vull dedicar a una altra cosa. Sí, vaig tenir una mica una mica de dilema. O sigui, realment, quan estava fent batxillerat, al final, vulguis o no, batxillerat tan camina a sortir a fer majoritàriament una carrera o un grau superior o seguir estudiant. i això, com a mi m'agradaven molt les mates i m'agrada molt el tema també tecnològic i científic, sí que vaig tenir una mica de dilema d'o fer una carrera que en aquell moment era una enginyeria, el que tenia en ment, o seguir pel canvi de la música que estava obrint un món nou per mi que m'agradava molt i volia seguir aprenent, aprenent. I llavors, informant-me i això, hi havia uns graus superiors també de música, una carrera de quatre anys i, bueno, em va costar una mica decidir-me però al final vaig decidir fer música. Calaves cap aquí. Sí. Però la vida et va portar cap aquí no podia ser. Que per aquí no podia ser després d'un parell d'anys i vaig decidir fer el grau superior de tècnica de so que també estava com vinculat una mica per aquestes dues parts d'espinetes que em quedaven dins i vaig fer aquests dos anys de tècnica de so. Aprofito, parèntesi per agrair a la Eli que estem a l'últim programa i tinc dues tècniques de so a prop. La Eli que està al control tècnic i la Jordina perquè és que m'agrada molt dir-ho això, que hi ha poques dones tècniques de so. Bueno, tu no feies ràdio en aquest cas, feies altres coses però bueno, també és un món molt d'homes. Sí, molt, molt. Bueno, tot general, tècnica de so en general està molt masculinitzat. Està masculinitzat. I aquí vas tastar una mica però tampoc et va acabar de quallar. tècnica de so. Sí, sí, sí, perquè al final he estat treballant d'això també. A l'acabar el grau superior vaig estar a un estudi de gravació d'audiolibres i doblatge i també m'agradava molt. O sigui, és una cosa que no he deixat que em deixis d'agradar ni en un futur o pròxim ho tinc allà. O sigui, sóc molt conscient i m'agradaria seguir formant-me també. En aquest àmbit. Sí. I quan entres cap al món professional de la música? Perquè abans d'arribar a les que faltaven havies fet alguna cosa? Havia estat en algun projecte i que segueixo compaginant també les que faltaven però he tingut també un projecte més petit d'una noia que es diu Aranxa que el projecte és d'un Matilda Mirana. Ah, home, l'expliquem també, no? Matilda Mirana. Sí. I ella es diu Aranxa? Aranxa Conde. Conde, molt bé. i... I que és un duet o què feu? És un quartet. Ah, un quartet. Sí. Llavors, fa una música més indie, més com la Zara i tot aquest rotllo més així, bueno, més trànqui en aquest aspecte comparat amb el tema de versions i d'això. és un projecte prop i seu que també és bonic de participar perquè és molt lliure també que nosaltres puguem fer, bueno, posar el nostre granet de sorra en el projecte seu, de veritat. Llavors, amb ella ja estava abans i fèiem alguns bolos i he estat fent també de substitucions d'altres grups o una mica de trio de jazz també he estat fent en alguns bars de Barcelona. bueno, més reduït però escenari gran i projecte més gran ha sigut quan he entrat al projecte. Explica'm una mica, anem aquí, què és les que faltaven? És un grup de versions de dones, ja ho hem dit al principi del programa, literat per dones on també les tècniques són dones, la mànager és dona i que toqueu música interpretada per dones. Això és. Molt intergeneracional he de dir perquè jo m'ho vaig passar bé però les meves filles sí haguessin estat que no hi eren però estic segura que també s'ho devien passar molt bé. què és aquest projecte? Explica'ns-ho una mica. Què hi ha darrere? Què és el que preteneu? És un projecte que volem fer veure les dones sobre l'escenari. Vull dir, al final, és una lluita, és una reivindicació, bàsicament, que això no sigui que això no sigui una sorpresa, que no sigui una novetat sinó que sigui una cosa normal. Ningú es sorprèn per veure un grup d'aversions d'homes o un grup en general d'homes però sí que segueixen sorprenent quan és hòstia, vuit dones sobre l'escenari, no? I no volem que sigui així, que sigui normal. Vull dir, al final, és una mica això, aquesta lluita de... De reivindicació. De que sigui... Bueno, el que ha de ser, bàsicament. Sí, sí. És un grup que tu m'explicaves preparant l'entrevista que sou de gent molt formada en l'àmbit tan artístic, de dansa, vocal, també de teatre musical... Exacte. Perquè, bueno, l'escenografia és molt complerta, o sigui, és molt més enllà que tocar, perquè ens entenem. Això mateix, sí. Al final, proporcionem un xou, si podríem dir-ho, això, aquí juntem la dansa, teatre musical i la música. Vull dir, entre nosaltres, bueno, ens complementem molt per això, per el que no sap una, doncs ho sap l'altra i ens intentem ajudar. Al final tenim la Gero, que és una de les cantants i és ballarina professional, que ens fa totes les direccions i fa totes les coreografies de, ei, noies, anem a fer això cap endavant. Clar. I ens fa vídeos, tutorials i tot perquè ens ho prenguem a casa i que sigui el millor possible. I després, tot això, formacions de teatre musical, també un parell o tres d'elles i també de graus superiors, també. Normalment, esteu tocant els països catalans, més enllà del que seria el Principat Catalunya, heu baixat el... No. de València... No, encara no. No, de França no. A vegades, o sigui, surt alguna reserva però no ha caigut encara. No s'acaba de concretar. No. I com et prepares? O sigui, com és la vida d'una baixista habitualment? O sigui, com és la teva vida? Perquè deus tenir uns horaris que no són els habituals, evidentment, els habituals dins del 90% o el 80% de les persones. Sí, totalment, sobretot ara d'estiu, que és quan hi ha majoritàriament tots els concerts i els bolos, vas al revés de tothom. O sigui, al final, també tenim uns horaris una mica complicats perquè el segon grup d'aversions també ens utilitzen molt com a final de festa. Llavors, tenim horaris molt tard. A conseqüència, les proves són molt d'hores perquè sempre és al revés. No sé si ho sabies. No, explica'm-ho, explica'm-ho. Si us fan proves d'això i feu a la inversa. Els últims comenceu els primers. Això mateix, perquè així després, els últims que fan proves ja estan preparats per començar el bolo. Llavors, doncs, pringuem. Som unes pringades en aquest aspecte d'horaris. Llavors, clar, ja t'omple tot el dia i, per sort, si podem descansar d'entremig d'entre proves i bolo, fem el possible per poder descansar si ens posem a un hotel o si no ens busquem la vida. I llavors, clar, ja arrossegues, acabes molt tard, arribes molt tard a casa, o sigui, a la matinada i ja dors pel matí i si tens el dia següent bolo doncs torna un altre cop la roda i potser estàs això, quatre dies que no existeixes cap a la gent i cap al teu entorn i només és nosaltres. I què opina la gent? Ja us contracten sabent que sou només dones? Sí. aquesta mirada o us contracten perquè sou un grup de versions? Bueno. Una mica les dues coses. Jo crec que sí. Jo crec que sí. Jo crec que encara hi ha aquesta cosa de dir bueno, vamos a hacer el check de dones sobre l'escenari i crec que hi ha un un percent molt més alt que sí que és perquè els agrada i ens han vist o sigui per per reds o reds socials o el que sigui o que ja ens contracten d'un altre cop del mateix poble que també ha passat de de fer el bolo i el dia següent dius reserva per l'any que ve i dius uau, bueno, que bona feina saps? Bueno, jo ja ho he dit abans que a mi em va agradar molt vull dir que jo us recomano us recomano i ho dic o sigui, no us coneixia i de dir vull dir que no és una cosa que diguis o sigui, no m'ha convidat a res si algú m'escolta no, no, no ens ho hem trobat a Tarragona sí, sí, sí tot i que mira, les dues, bueno, jo visco i tu ets d'aquí i tu ets d'aquí quants vols pots arribar màxim pots arribar a fer a la setmana? a la setmana o quin ha sigut el teu rècord? t'ho pregunto diferent de la setmana cinc cinc? sí hi ha llocs diferents o més o menys a prop? bueno, a vegades ens toca doncs de punta a punta de Lleida a Girona o un dia pujar a Andorra o sí, això clar el que toca, toca com trieu el repertori? més o menys com el triem? sí amb quina mirada allò que deia jo intergeneracional sí, crec que és per una mica arribar a tots els públics no? sigui i un públic sa també podríem dir-ho que ens agrada molt també de de bueno, ja ho diem no? quan fem el concert que que bueno, no sé que no hi hagi baralles que no hi hagi racisme que no hi hagi homofòbia al final una mica amb això que també té a veure amb la música que escolleixes penso sobretot amb el que diu o amb les lletres que tenen llavors sigui per estils intentem tocar una miqueta de tot sigui dels anys 70-80 a coses més actuals a rock a una mica més latin a pop rock espanyol típic d'aquests sabries en un karaoke saps? vull dir que ja fem una mica així la broma de rock català també exacte llavors una miqueta de tot i a tu què és el que t'agrada més? del bolo o en general de música ui jo sempre tinc dilema de quan em diuen o quin és el teu estil preferit o quina és la teva cançó preferida mai ho he sapigut dir la veritat m'agrada molt la música en general m'agrada molt sí que és veritat que quan estava estudiant i segueixo mantenint-lo m'agrada molt el soul m'agrada molt l'R&B el sento molt i m'agrada molt i m'agrada molt tocar-lo també és com bueno em transporta a un altre lloc llavors et podria dir que sí és un dels estils que més m'agrada i com us rep el públic normalment? sap que va a veure no? és festa major i ja està? sí que hi ha una mica de tot hi ha gent que ja ens ha vist i i es nota vull dir es nota que venen a veure't expressament hi ha gent molt a l'expectativa de veure què és el que acabarà veient aquestes dues hores de concert sí que és veritat que nosaltres al començar el xou fem una coreografia només de ball llavors també es quedan a vegades xocant tipo ui què he vingut a veure no? o què està passant i llavors quan comencem ja a introduir instruments diuen ah vale i comencem també amb una mica de cançons més dels 80 llavors depèn del públic doncs és això crida més l'atenció de vaig a quedar-me a veure què passa hi ha gent jove que a vegades diu bueno marxo me'n vaig al DJ del costat o el que sigui no? sí però al final sobretot quan acaben els concerts i posem la pareta Merchant que tenim venen molta gent a felicitar-nos a dir-nos que que el xou els ha encantat i que el projecte és molt bonic bueno és un projecte maco dèiem que és aquell típic projecte que ojalà no fos necessari sí totalment al final no? perquè dius bueno sí tu vas entrar fa 3 anys més o menys com s'entra en una banda? bona pregunta perquè clar jo vaig entrar per per una publicació que van fer elles d'Instagram que buscaven baixista jo zero o sigui no les coneixia de res i també vaig dir ui en plan ara ficar-me aquí a competir no a competir però fer com unes audicions o un tal amb altra gent a lo millor no tinc tants nivells saps? en plan bueno hi ha les meves coses d'inseguretat sobretot i i al final vaig dir que no vinga va som-hi i vam estar juntes i i al cap d'uns dies doncs això vam fer un vam fer un comunicat que els havia agradat molt i tal i vaig entrar i bueno tot super nou perquè jo seguia treballant jo estava fent els meus horaris de dionsa divendres de 9 a 5 i i després clar em palmava amb aquests cap de setmanes complerts divendres dissabte diumenge inclús jo encara estaves com a tècnica de so sí sí el primer any que vaig estar llavors vaig dir és que no tinc he de triar clar no tinc temps de res vull dir ni ni ni descansar ni de veure la família ni ni d'estar en parella ni res i vaig dir ostres doncs a lo millor i també quan estava treballant allà a l'estudi estaves en una cosa d'estar a tot arreu i no ser-hi no? perquè pensava haig de fer aquesta gestió del grup haig de fer no sé què no sé quantos haig de fer clar perquè a part vull dir fem altres feines que no siguin a tocar el concert vull dir al final hi ha una organització de tasques clar de siguin de gestories que ens ho fem nosaltres o o de coses de compres de no sé què i assajos i moltes coses extres que al final no s'acaba veient clar llavors jo estant allà a la feina era com pensant molt en tot l'altre i al revés també quan estava al grup pensant molt en la feina el que hauré de fer el que havia de plantejar tal que no acabaves de fer la feina 100% i a mi m'agrada ser una persona que faci la feina ben feta llavors estava ja en un moment de la meva vida de dir ui col·lapso col·lapso que estic fent les coses al 60% i no m'agrada aquesta sensació perquè a mi m'agrada donar tot el que puc llavors vaig haver d'escollir és difícil escollir molt molt molt a mi em costa moltíssim a mi em costa molt molt sí però bueno és que al final si no t'arrisques no aconsegueixes res llavors una mica doncs fer aquest pas amb ajuda ja t'ho dic que va ser amb ajuda de les companyes i del meu voltant i que al final et recolzen vull dir pot sortir bé pot sortir malament i si surt malament saps que tens aquest coixí totalment i va sortir molt bé vull dir aquell any vam estar fent 80 concerts a l'any sí el primer any que jo vaig ser-hi 80 concerts ara fem una miqueta menys també una mica veient aquesta cosa de també per decisió perquè ens entenguem sí trieu una mica més sí sí també vam fer una mica de plantejament amb l'empresa que ens porta de management i valorar també aquestes coses no escollir una mica també on vol ser-hi o o ja no acceptar aquestes coses de dir uf vull dir aquestes condicions ja no volem ja estem a un altre punt què és el més difícil de treballar en una banda en aquest sentit trobar que te contractin que tot estigui bé que el públic t'accepti què és el més difícil a veure per sort majoritàriament els llocs que anem compleixen tot el que demanem al final es fa un rider que és amb les condicions de material o condicions de la banda que posa que necessitem per aquell dia i més que res perquè això s'ha de complir si no el xou no es pot fer clar sobretot m'has de seguretat totalment o sigui hi ha una microfonia inalàmbrica perquè estem en moviment i si és alàmbrica no podem fer aquest xou sobretot aquestes cosetes després els tractes són molt bons vull dir majoritàriament si no llavors què és més difícil calar el públic en un primer moment o no? depèn del públic però a vegades ha costat i a vegades vas a un poble i són quatre persones literalment que també ens ha passat i dius uau quina pressió vull dir aquestes quatre persones hem de fer que es quedi si no hòstia que complicat però bueno crec que sobretot dins de la banda el més complicat o el que més és també la comunicació entre nosaltres al final som vuit persones que ens hem de ficar d'acord amb moltes coses hem de quedar totes per fer uns assajos això és una gestió estupenda és una gestió molt complicada però que també és estupenda en el sentit d'aprenentatge sí sí totalment això sí però clar és això i quina és la clau de l'èxit explica'm-ho la clau de l'èxit de l'èxit de la relació entre vuit persones amb una banda que s'han de posar d'acord per fer 60 concerts a l'any crec crec que és tenir disposició a estimar-te el projecte i trobar un sempre trobes un huequito per poder fer tot això i dedicar-li temps i dedicar-li amor i saber-nos i saber-nos escoltar entre nosaltres i no prendre'ns les coses tampoc malament o a pit i sobretot això escoltar-nos i entendre'ns i també això cadascuna té la seva vida té moments que està més feliç està en moments més tristes té problemes o no llavors també intentar comunicar-ho per tenir aquesta bona bona convivència i tirar endavant sí creus que ha crescut en qualitat en reconeixement en aquests 3 anys des que tu hi ets? sí i quina és la clau d'això? què és el que s'ha fet guanyar aquest reconeixement? jo crec que els llocs on hem tocat al final ara portem 3 anys que hem estat tocant un festival que es diu Cabro Rock que hi ve molta gent toquem amb grups molt coneguts de Catalunya també aquest any hem fet un festival propi de nosaltres amb la nostra marca el feste que faltava també ens ha fet conèixer on l'heu fet aquest? a la Fabra i Coats sí a Sant Andreu sí, sí i també això una mica de la nostra marca no només era un concert nostre sinó que obríem a unes artesanes que vinguessin a fer com un mercadillo tot dones sí sí, sí i amb col·laboracions també d'uns acústics també de tot dones sí, sí llavors crec que això ha anat fent també que vagi creixent el projecte que siguem més conegudes a arribar més al públic sigui Barcelona o sigui més de Catalunya i malgrat que sigui un grup de dones en aquest cas hi van homes a veure-us sí, totalment totalment i això ho acceptem lògicament sí, sí bueno, a veure no passa res també anem a veure grups d'homes exacte exacte creus que això de la teva generació és una altra mirada? sí aquesta defensa de drets de les dones de fer visibles de les dones del feminisme actiu creus que és una mirada diferent? sí a la que per exemple teníem la teva mare la teva àvia o la meva bueno, la teva mare deu ser de la meva generació potser més jove però més o menys jo crec que som més conscients del que hi ha i que volem que sigui visible i al final potser en l'altra època com a l'època dels meus avis sabíem qui hi era però no lluitàvem o no lluitàvem el suficient o no era tan acceptable costava molt més aquesta cosa crec que també ara mateix no només les dones crec que també molts homes són conscients d'això i també recolzen molt més aquest aquest feminisme bueno, i la igualtat com a principi que al final és el que prima on et veus d'aquí uns quants anys o què t'agradaria? si dins ah, puc somiar és una pregunta típica però a mi m'agrada mira no m'he plantejat mai la veritat així com molt lluny perquè no ho sé pròximament t'ho podria dir que m'encantaria seguir amb el projecte de les que faltaven i que fos més més lluny i més gran seguim tenint a lo millor més projectes com aquests o semblants que em facin sentir-me bé viva per dir-ho d'una manera sobretot quan estic a concerts em faig sentir molt viva i no ho sé amb una estabilitat també fas de mestre això t'ho dona una mica? sí sí tenir una mica estabilitat també a l'estiu està bé una mica de locura però també sóc una persona que necessito una mica de calma i assentar-me també perquè clar la feina que teniu amb les bandes també per un tema de climatologia suposo perquè els concerts dintre d'espais tancats són menys habituals suposo que això és temporal diguem és una feina de temporada perquè ens entenguem sí majoritàriament hi ha alguna cosa nosaltres potser obrim la temporada al març sobretot i l'allarguem fins al desembre però quan hi ha més feina és aquests mesos d'estiu i per què vas decidir tirar cap a ser mestra o professora professora de música sí jo crec que bueno al final has estudiat això i tens aquest recurs bàsicament crec que ensenyar tot el que has d'après i sobretot a nens a mi em fa i he estat en un projecte també que era com de nens molt petits i fer-lis bueno aquesta ensenyança o de la manera que tu ho veus perquè clar al final un altre professor ensenyarà molt més molt diferent a el que jo puc ensenyar llavors la teva visió a la música o el que tu sents o com la vols demostrar li estàs ensenyant a ells i crec que és molt satisfactori al final quan veus que els agrada que ho gaudeixen que els hi surt alguna cosa aquesta il·lusió aquesta emoció també et fa com viure el que tu havies sigut i et fa recordar molt a mi almenys la infància dones moltes classes? un parell de dies un parell de dies amb algun lloc arreglat o amb una escola de música i dones classes de baix? sí principalment si faig també una mica de guitarra i alguna dona a les teves classes? sí tinc dues nenes i una sí la Iris que és adolescent sí i t'agrada això de ser referent per una altra generació molt molt m'encanta i què creus que és important per ser una bona baixista? què és important? fas unes preguntes a vegades home això és una entrevista a veure hem dit que el baix era diguem-ne com l'instrument que no és el prota perquè els protes són uns altres però sí que és el que marca una mica la base no? per això parlant a veure feiem aquesta metàfora de la gerència no? perquè és la base una mica del moment no? sí normalment crec que és que no et diré el que has de ser però crec que normalment les baixistes i els baixistes tenen cap podria dir són persones com amb els peus a terra amb un pes no? amb unes ganes de com amb control però no sé com dir-t'ho és com una mica o sigui si puguessis una balança de responsabilitat i creativitat diguem-ne que aniria més cap a la responsabilitat que cap a la creativitat sí perquè potser el més creatiu és la guitarra perquè ens entenguem sí totalment sí crec que és això com tenir aquesta responsabilitat de mantenir el ritme la base però si t'equivoques tu bueno no ningú ho escoltaria hi ha molt de xiste també amb això sí? què em dius? que el baix no s'escolta què em dius? però això és veritat o no? és un fake normalment la gent no l'escolta és veritat però crec que també perquè té unes freqüències molt greus i també es difumina molt amb les freqüències del bombo de la bateria la bateria també al final la bateria l'escoltes però identificar què està fent també és complicat crec que també és una mica aquesta sensació escoltes el baix perquè escoltes una freqüència greu però potser identificar realment quines notes o quin ritme està fent hi ha gent que li costa més que no unes freqüències més agudes com poden ser una línia de guitarra o una melodia de veu crec que també l'avui ha d'estar més preparada per això si et diria si treus la línia de baix d'una cançó i escoltes l'original i la sense baix clar que notaries una diferència i diria ui falta alguna cosa sí perquè si no t'atreiem la feina no pot ser totalment però sí sí molt bé però veig que us apreneu amb molta alegria però bueno clar anava a dir amb una banda de buit clar també al final però també toqueu el solo els baixos quan no es presenten i la Jordina Velasco Jera que toca el baix i és de Molins de Rei sí i fas alguna línia sí Jordina m'agrada molt el que ens has explicat i ara seguirem parlant de música perquè ens portes a la secció dones amb història doncs una dona música que a mi la veritat és que no sabia qui era però tampoc la tenia molt interioritzada que és la Nati Peluso deu ser un tema generacional també t'ho dic perquè clar aquesta xica va néixer el 12 de gener del 95 clar més a prop teu evidentment que ets del 99 que no meu que ja no diré d'on soc però bueno Nati Peluso que va néixer com Natària Peluso el 12 de gener del 95 a Luján Argentina que va migrar a Espanya als 9 anys i que des de l'adolescència va començar a cantar en bars musicals fent doncs una forta connexió amb també amb aquesta cosa escènica no? li agrada a ella una mica la pare espectacle molt molt sí bueno i que és un bueno ara parlarem una mica més d'ella però que que bueno ara està fent una gira que es diu Graça Tour que va començar el 24 i encara està activa i bueno Europa Amèrica Llatina Puerto Rico 5 Latin Grammys de fet va ser la primera dona a guanyar la millor cançó de rap hip hop que primera dona sempre sona que en el segle XXI soni allò de primera dona primera dona és fort és una mica sí sí àlbums amb milions de reproduccions Calambre és un dels que té més reproduccions 475 milions de plays fins al 2025 ha col·laborat amb Cetangana Tiango ho diré fatal Tiago PCK Blue Torrance Bizarrap i ha fet una influència molt molt intergeneracional no i té un estil així molt directe per què has triat aquesta dona referent del pop jatí contemporani per què has triat la Nati Peluso Doncs principalment perquè per mi és la dona empoderada o sigui dintre de com de les meves persones referents a la música jo la primera vegada que la vaig veure o la vaig escoltar va ser com uau quina dona o sigui el que vol dir com com s'expressa sigui amb les lletres sigui amb les bases que té amb la seva música em fa això de dir és una tia empoderada que vol vol fer veure vol fer veure saps de dir aquí estem i no té por a l'èxit totalment que això a vegades ens passa a les dones sí que ens fem petites a vegades ens fem petites davant l'èxit una mica sí sí i ella està a tope està a tope ella té un estil únic i molt desacomplexat és això que estaves que estaves explicant i bueno volia explicar una curiositat que és que al principi quan encara era Natàlia recorria el pla del retiro amb un micròfon i un cartell i oferia poesia improvisada a canvi de la voluntat a mi m'ha semblat i feia poesia instantània que diu que va ser un entrenament cerebral molt increïble per ella perquè li va fer desenvolupar una creativitat molt ràpida i molt àgil m'ha semblat una anècdota sí i això sobretot també a l'Argentina passa molt vull dir surten molts raperos i moltes raperes de fer molt de carrer de voler tu ets compositora també? no de moment no o no? de moment no veus? hi ha matisos a la vida de moment no em costa molt però sí que és una cosa que està allà m'agradaria però m'haig de formar molt perquè de per si no em surt llavors m'agradaria buscar opcions a veure com iniciar-ho potser és només fer una palanqueta i després ja surten cap aquí sí bé perquè ho dic per la Nati Peluso ella és compositora també per tant fa una mica bé ella té aquesta frase les mujeres producimos les mando mi fuerza sois increïbles perquè fa aquesta cosa de connectar molt amb el seu públic i amb el seu públic femení com de donar energia de dir totalment el que facis és possible sí i les seves lletres als seus àlbums sigui calambre o sigui grassa és majoritàriament això sempre com donant força a nosaltres podem no no és que estava mirant perquè jo no l'escolté és que ho fa tant no l'he escoltat mai a la Nati Peluso mira avui no però segur que et sona segur segur que sí a mi em passa això que tinc molt mala memòria per les cançons i pels noms per això no em podria dedicar a la música perquè vamos ho tindria bastant fatal perquè bueno la gent que és molt melòmana bueno té com igual que el que és futbolero o tal tenen com llistats al cap jo no sóc incapaç de veritat això deu ser aquesta cosa de ser periodista saps de tot però no saps de res i a vegades Nati Peluso t'agradaria tocar amb ell algun dia que digues vine aquí fes-me de baix ui sí em moro em moro què en dius s'ha de somiar i projectar mai se sap a la vida sí sí m'encantaria si seria un somni tot i que sigui un escenari a milers de persones milions ho faig ho faig ho faig i si saps fer una gira pertot arreu ho faig ho fas també i tires la conciliació ara deu ser una mica complexa no? ja ho hem dit abans sí però bueno jo faria bueno fem un parell d'anys de gira i després jo torno a casa i després i després fem un parèntesis de la vida i després ja fem anem a passar a l'última secció que és el toc final que és per acabar de conèixer-te una mica més enllà doncs de la teva feina que l'has explicat molt bé tu què ets de nit o de matins? t'aixeques aviat? te'n vas a dormir tard? com ho fas això? soc de matins m'agrada molt aprofitar els matins la veritat és molt contradictori no? després el que és i el primer any que vaig estar al projecte em va costar molt perquè era com no puc o sigui m'estic adormint abans d'aquest anem a tocar després és veritat que tens aquests canvis d'horaris i ara ja estic en modo nocturno però però de normal jo soc molt de matins i practiques molt a casa? hauria de practicar més sí la veritat i m'ho dic molt és una lluita també que tinc que tinc interna però sí m'agrada molt tocar a casa i els veïns què tal? bé fico un volum reduït a l'amplificador sí amb l'ampli fico un volum bé un volum petitet i ets més de cafè o de te? cafè cafè cafè cafè a tope i quan no fas música o quan no toques música o no fas o no estàs de gira amb les que faltaven o no estàs fent vols amb altres coses què fas? doncs tinc dues opcions o m'agrada sortir a socialitzar amb les meves amigues i amics a fer terrafeo bàsicament o estar a casa amb el meu gat adorant-lo i fent-nos mimos mútuament mirant una sèrie o una peli o sí això dels gats és una hi ha gent de gossos i gent de gats o tu ets dels dos a mi m'agraden molt els gossos però sí que és veritat que que ara mateix tinc un gat per el que és el pis i i l'adoro és és el millor sí? sí un lloc on sempre et podia o sigui on et perdries? on no et perdries? que dius vinga avui me vull perdre una estona on me'n vaig? crec que seria el mar em perdria el mar sí m'agrada molt però dins de l'aigua o allà per la platgeta? no dins dins de l'aigua sí sí m'agrada molt des de petita també anava molt a la platja a Montseguistra en un apartament a Vilanova i la Geltro i anava molt a pesca també amb el meu avi i a l'espigó que només beus aigua i sempre m'ha agradat molt i sempre em perdia molt allà llavors crec que sí que faria amb un barquito o alguna cosa així i on trobes la inspiració? per la teva vida per la teva quin és el teu motor? crec que al final és sentir-me acompanyada i recolzada per la gent del meu voltant sigui per la família sigui per les amistats que al final és el que et deia abans per la família que escolleixes per la meva parella per sentir-te així crec que també et fa com que segueixin aquests engranatges del motor que segueixi que segueixi tot cap endavant doncs et desitgem molts èxits amb les que faltaven òbviament però també amb la resta de projectes que tens sobre la taula avui és l'últim programa de la temporada com que això és un programa que pengem a la web de Ràdio Molins de Rei i que a més a més ho pujarem a les plataformes de podcast potser algú ens escolta que resulta que és 31 de desembre però diguem-ne que tècnicament aquest és el programa l'últim dilluns de la temporada i per tant estic molt contenta de fer-ho amb tu perquè així podem desitjar a les persones que ens escolten avui que busquin a les xarxes i que busquin les que faltaven i que vegin quins són els propers bolos es diu bolo no és com es diu en català això els bolos també es diu igual i també agraïm a l'Eli que ja ho he dit abans molt agraïda d'aquest acompanyament amb aquests 184 programes que portem ja a Eli 183 ja no me'n recordo 183 què t'he dit abans 183 183 ja mil·liat ja mil·liat i gràcies a qui ens escolteu estem acabant ja ens acomiadem i diré aquella frase que sempre dic que estem al segle de les dones queda molta feina per fer i aquí seguirem picant pedra a les heroïnes quotidianes i esperem que ens ajudeu a difondre i a compartir moltes gràcies Jordina gràcies a tu molt bon estiu i molt bon estiu a tothom que ens escolta fins setembre notícies en xarxa bona tarda són les set us parla Mercè Rura una trentena de dotacions dels bombers