Heroïnes quotidianes: Ània Posada – Teatre, Contingut Digital, Lectura i Salut Mental

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida. Us parla Bego Florie i avui ens acompanya Ània Posada Moreno, comunicadora, actriu, creadora de contingut en català, professora de teatre, quantes coses més fas? Massa coses, no tinc temps de res. Déu-n'hi-do! Sí, sí. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. M'agrada fer coses, tinc molts interessos. Ja ho veig, ja ho veig, tots artístics però molt vinculats al món de la cultura. Ara ens ho explicaràs. Primer de tot, moltes gràcies per venir a les Heroïnes quotidianes i la primera pregunta que et faré és tu quan et pregunten a què et dediques, què dius primer? Depèn de qui m'ho pregunti. Si és alguna cosa més vinculat al món del teatre, dic que soc profe de teatre perquè actriu soc però no vic d'això. Jo vic de ser profe, diguéssim, i ara començo a viure de xarxes. Depèn de qui m'ho pregunti, dic que soc criadora de contingut o comunicadora. Una mica. I què vol dir ser comunicadora i criadora de contingut? Jo dic que soc comunicadora perquè he estudiat comunicació. Com que no és ben bé, és una barreja entre periodisme, comunicació audiovisual, publicitat i relacions públiques, una mica de tot. I criadora de contingut és que bàsicament faig contingut en català a les xarxes o penso vídeos parlant en català a les xarxes, sobretot de llibres. De llibres que estàs, a més a més ara ens ho explicaràs amb una mica més de profunditat, d'ambaixadora, no? d'abacus, i també fas un club de lectura a l'EFNAC, que es diu Bocins de Llibres, i tens aquest arroba ània posada, us ho recomano que la seguiu perquè fa uns vídeos estupendos explicant, bé, fent-me una cosa que diuen que, tu ets jove, tens 26 anys, que els joves no llegeixen. Sí, ho diuen. Quan diuen això, què? És mentida. Jo crec que molta gent llegeix, però potser molta gent no ho comparteix a les xarxes, per començar. I sí que és veritat que jo he notat que hi ha hagut un creixement de joves llegint ja en el meu voltant més pròxim, els meus amics, ara llegeixen molt més. I no sé, és mentida. O sigui, jo crec que també és una mica... Bueno, sempre els adults tracten els joves com de menys, de tota la vida. I quan jo sigui adulta, potser ho faré també. Llavors, doncs... Et recordàvem aquesta entrevista. Exacte. Sí que llegim, no sé, com altres persones. No depèn de l'edat tant, sinó dels seus gustos. Potser hi ha gent gran que no li agrada llegir perquè li agrada mirar el futbol i gent jove a qui li agrada llegir i no li agrada mirar el futbol. No té rebeure. I aquest maridatge tan singular entre xarxes socials i lectura, perquè una cosa és super immediata i l'altra cosa és super pausada i relaxada. Com es diu aquest maridatge? Bé, però em costa trobar l'estabilitat perquè és cert que a mi m'agrada llegir per plaer. Llavors jo llegeixo perquè m'agrada i quan he llegit un llibre faig un vídeo parlant d'ell, o faig vídeos recomanant un llibre segons el teu cul o preferit, jo què sé. però és veritat que les xarxes sí que requereixen una immediatesa i a vegades jo mateixa tinc la pressió de t'has d'acabar ja aquest llibre perquè fa molts dies que no publiques cap ressenya i n'has de penjar una. I m'he de fer un esforç molt gran jo de no, gaudeix el llibre, acaba-te'l quan vulguis i quan acabis fas la ressenya. És una lluita constant. Però això vols dir que és generacional també una mica? Sí, jo he parlat moltes vegades amb credors de contingut en català, de llibres, i a tothom li passa el mateix. perquè sou molta gent que us dediqueu a això? Ui, sí. Jo n'he conegut moltíssimes persones que ho fan. No ho sabia. Sí, hi ha una comunitat molt guai. Tu si et poses a Instagram, hashtag, bookstagram, bookstagramcatalunya, hi ha molta gent, però molta gent. El que és superguai perquè a mi m'agrada molt llegir, però és un acostum que tenia molt de petita i vaig anar perdent amb la universitat i tot, tenia moltes obligacions, no tenia temps de llegir i quan vaig reconnectar, per mi, veure persones recomanant llibres va ser molt necessari per tornar a descobrir què m'agradava, perquè jo m'havia quedat amb llibres que m'agradaven quan era adolescent i no sabia què m'agradava ara. Llavors, veient companyes, veient recomanacions, vaig retrobar-me amb els meus interessos d'ara. I quins són? M'agrada molt llegir novel·les clàssiques, podríem dir, m'agrada molt Jane Austen, m'agrada molt les germanes Bronte, tots els clàssics victorians i de la regència. Aquesta època m'encanten. M'agrada molt també Contemporània, m'agraden molt els trilers, m'agrada la romàntica segons quina, m'agrada gairebé tot. I t'ha passat d'agafar un llibre i haver-ho de deixar? Sí. O no, te l'acabes sí o sí? L'últim any m'ha passat un cop només. Jo soc molt de donar-li una oportunitat als llibres fins al final, a no ser que per mi sigui insuportable. i em vaig trobar un llibre que eren com diferents relats de personatges del món del jazz. A mi els llibres de relats em costen perquè o està molt ben fet o em sembla... No, no acabo d'entrar a la història, m'avorreixo... Llavors aquell tampoc m'interessa el tema. És que va ser com un... No m'està interessant. m'estic obligant en el moment que dius no, no, me l'he d'acabar perquè si no me l'acabo no puc agafar un que sí que m'agradi. I vaig dir, deixa'l, deixa'l perquè... Déu-n'hi-do. Deies, jo llegeixo des que era petita. Això anem a connectar una mica amb qui ets perquè encara no ho hem explicat. Encara no ho hem explicat. L'Ània, l'Ània Posada, que aquest nom ara m'explicaràs d'on ve. Perquè jo li comentava abans de començar l'entrevista que escrivint-li un missatge, l'autocorrector em va posar Aina. A tothom li passa. Directament. A tothom li passa. I després aixina, no, que és Ània. Ània. I... Ah, mira, comencem per aquí. D'on ve el nom? El nom ve d'una pel·li que es diu Anastàcia, que jo no he vist, de fet, o sigui fatal, l'hauré de veure, que és una princesa, és la filla del Sars Rus. I es diu Anastàcia i li diuen Ània. I la meva cosina, Carla, la va veure i quan era... Ella té uns set anys més que jo, i quan jo no va néixer va dir m'agrada molt aquest nom i em va posar Ània. Mira, i t'identifiques? Molt, m'agrada molt. Sí? No és singular. Sí, m'agraden molt els noms diferents a mi. És singular, és singular. Doncs l'Ània Posada Moreno va néixer a Molins de Rei. Com m'hem dit, ella és comunicadora i creadora de continguts, vas estudiar a l'Alzina i al Lluís de Requesens. I quan jo li he preguntat què és el que li agrada, diu m'agrada veure pel·lis sèries, fer ganxet i veure molt de cafè. I això ho poses així. És que no sé què més m'agrada, és el que més faig, això. Déu-n'hi-do, les coses que t'agraden perquè m'has... Sí. Explica'm una mica quan recordes el primer llibre que va caure en les teves mans. El primer llibre que recordo són els de Jerónimo Stilton. Segur que n'havia llegit abans, però com els primers que em van agradar, que em vaig llegir tota la saga sencera, els de Jerónimo Stilton i la Tia Stilton, que era la germana, els de Latina Superbruixa... Bé, jo, quan hi havia les revistes, encara existeixen de fet, els Tiroliro, totes aquestes revistes, que les teníem al col·le i ens arribaven mensualment a casa, jo totes les llegia, sempre. O sigui, des de petita... Sí, molt, m'agradava molt. Perquè ja venies d'una família lectora? Sí, però... Crec que la meva família està més ficada en cultura cinematogràfica que no en lectura. Sí, no tinc molt clar. També els agrada llegir, eh? Tens una família... Jo crec que sóc la que més llegeixo. Ah, mira. Sí. Bueno, tens una família vinculada a la cultura, ton pare es dedica al doblatge des de fa molts anys, però una mica, per exemple, les dones de la teva família, què és el que tens, tu? Què he agafat jo? Sí. I de quines dones? Quines dones han influït en tu? Així quotidianes, del teu en tu? La primera és la meva mare, que, veieu, saps, va morir quan jo era petita, llavors no la vaig conèixer massa, la Montse. Però tinc coses, per començar físicament, m'assemblo moltíssim, llavors m'ho diu molta gent, i tinc molts gestos i moltes... Per exemple, a mi m'agrada molt l'api. Menjo api així com un conill, i es veu que la meva mare ho feia tan bé, jo no ho sabia, això fins fa tres mesos. Llavors tinc moltes coses que no sé per què les tinc, però les tinc. I de la dona del meu pare, l'Antònia, jo crec que ha agafat molt el seu caràcter, que és una persona que quan s'ha de plantar, es planta, i és molt forta, i això m'agrada molt d'ella, i jo crec que són coses que he anat aprenent. I de les meves tietes, jo crec que elles són les que m'han donat com a amor a viure, saps? No sé. Sí? Són les que... Les meves tietes i la meva iaia, són les que em van a buscar al col·le cada dia. Llavors, no sé. La teva iaia m'agraden els noms de les iaies. Com has dit la teva iaia? Maria. La teva iaia, Maria. Sí. I les tietes? Anna, Marta i Imma. Déu-n'hi-do. Sí. O sigui, estàs molt rodejada. Sí, i sempre he estat molt ben envoltada. Jo no em puc aixar, jo. Llavors, ets un... Vens d'un món, ho estàvem comentant, perquè tu ets comunicadora, t'adones, ets actriu, ets professora de teatre. D'on et veu una mica tota aquesta tradició familiar? Jo... Quan decideixes tu que et tires cap aquí? Cap a on? Cap al món artístic? Val. O cap al món cultural? Bé, o cap a quin primer món vas tirar? Per mi ha sigut com dos camins paral·lels. Vinga, explica'm. És a dir, jo vaig començar a fer teatre de... Això és possible, primera pregunta, tenir dos camins paral·lels? Potser. No ho sé. Jo sempre he sigut com entre dos aigües. M'agradaven dues coses, llavors... Anaves fent. Sí. Jo vaig començar a fer teatre d'adolescent perquè volia fer doblatge com el meu pare. I em va dir, bueno, si vols fer doblatge, primer forma't una mica i llavors em va començar a agradar més el teatre, que no el doblatge. I vaig començar a fer teatre i llavors quan vaig acabar el batxillerat jo volia fer teatre i em van dir, vigila perquè és un món molt difícil, potser he buscat també una altra carrera com per respaldar-te i si no te'n surts perquè ja en parlarem després, però és molt difícil aquest món, que puguis treballar d'alguna cosa que també t'agradi. Saps que no tinguis el teu únic recurs, una carrera de teatre que després potser no podràs fer servir. i vaig començar a fer periodisme a la UAB a la vegada que estudiava teatre a les tardes. Vaig fer dos anys de periodisme i vaig dir, no, no, jo vull fer teatre amb 100%. Llavors vaig deixar la carrera però em vaig passar a fer-la online. O sigui, la porto fent a la UAC sis anys i ara estic a punt d'acabar perquè he anat fent de tres assignatures en tres assignatures mentre feia un grau superior en teatre i treballava de profe de teatre. I ara estic a punt d'acabar ja la carrera i m'he acabat el grau d'interpretació. Segueixo sent profe de teatre i llavors vaig fent una mica el que m'arriba. Jo sempre soc profe i llavors això em fa estar més connectada amb el teatre perquè ensenyo teatre a nens i adolescents. És el que anava a dir on fas de profe? Aquí a Molins de la Coquera. Que és una escola de teatre. És una escola de teatre, sí. I com viuen els nens? Els nens i les nenes quina mirada tenen ells? Quina aproximació fan ells a la interpretació? Des del joc i des de passar-se superbé i és una cosa que em vejo molt perquè no tenen vergonya són supercreatius i jo aprenc molt d'ells perquè els hi proposo una escena i em fan unes coses que a mi no se m'han ni ocorregut. Llavors per mi és superguai i crec que d'adults ens n'anem posant cada cop com més obstacles i més restriccions i més no perquè això no ho pots fer perquè no és de bona educació no sé què saps? Quan ens anem construint coses barreres que els nens encara no han anat adquirint i són superlliures. Això és molt guai. Que guai. Bé, llavors m'estaves explicant que diguem-ne la teva estabilitat diguem-ne professional et ve de ser professora de teatre però que en paral·lel segueixes fent... Sí, jo la meva feina diguéssim de base és ser profe de teatre és el meu horari fix a cada setmana jo faig les meves hores i això m'agrada i em dóna certa estabilitat però també a vegades faig bolos d'una obra que faig amb el meu pare vaig fent bolos per Catalunya i també de les xarxes he començat a treballar doncs faig vídeos amb abacus a vegades m'escriuen jo què sé de la Generalitat he fet un parell de vídeos m'escriuen marques per fer coses o sigui és un més a més però bueno ja m'he fet autònoma que ja és un plus I com vas començar amb això? Amb xarxes? Sí Jo vaig començar fa 3 o 4 anys com tothom va ser després del confinament jo tenia TikTok com tota la gent de la meva edat i penjava vídeos superxorra amb els meus companys de pis perquè jo abans vaig estar independitzada i vaig tornar a casa dels meus pares i penjava vídeos superxorra i llavors un cop vaig penjar un vídeo ensenyant uns llibres que tenia pendents perquè va ser l'època en què vaig tornar a consumir contingut de lectures i tornar a llegir més freqüentment i em va agradar molt i llavors vaig penjar un vídeo parlant d'uns llibres que m'havia de llegir i també em va agradar molt i vaig dir vaig aprovar-ho no sé però rotllo zero currat era gravo així tal qual i ho penjo i em va començar a agradar molt fer-ho em feia molta vergonya al principi perquè també és exposar-te i jo no volia que ningú del poble ho veiés perquè era com oi què diran de mi i fins aquí mai he seguit mai he parat i m'he anat professionalitzant entre cometes rotllo per mi és una feina també que no tots els vídeos són remunerals perquè la majoria els fa esperar molt a l'art i ja està però són una inversió que jo faig en poder dedicar-me o poder o que això m'ajudi a dedicar-me al món de la comunicació que sigui com la gent vegi com m'expresso quins interessos tinc i llavors jo m'ho pren com una feina o sigui jo als matins faig xarxes i a les tardes treballo la meva feina de profe de teatre i això seria ser influencer o és diferent ser influencer de creadora jo no em considero influencer perquè segons el que tinc entès la diferència és que els influencers parlen de la seva vida i exploten la seva vida no està malament però és el que fan i jo a mi no m'agrada gaire parlar de la meva vida i si és si parlo de la meva vida serà per connectar-ho amb alguna cosa amb algun tema del que vull parlar no purament per vendre la meva vida perquè jo valoro molt la meva intimitat i amb el tema dels llibres i dels continguts per joves quina és una mica la clau d'enganxar amb els joves perquè des dels mitjans de comunicació perquè veig que tu estàs col·laborant també amb la Generalitat o amb programes de 3CAT veig que també has fet coses amb Ràdio Nacional són els mitjans tradicionals diguem-ne tenen com un interès molt de connectar amb els joves tu creus que el que tu fas ajuda o sigui és una manera diguem-ne més directa de connectar generacionalment amb la gent de la teva edat jo crec que els creadors de contingut hem trobat o seguim buscant la manera de connectar però perquè estem en un moment que tristament cada cop tothom però sobretot els joves tenim menys capacitat d'atenció jo abans em podia veure una pel·li sense mirar el mòbil ni un segon i ara si tens la veu que et diu mira un moment el mòbil mira un moment si tu veus un vídeo i els 3 primers segons no t'interessa el passes llavors això no és culpa dels mitjans no és culpa de ningú sinó socialment els valors que estem transmetent i la poca capacitat d'atenció que tenim llavors els creadors de contingut si volem que la gent miri els nostres vídeos ens les hem d'empescar o sigui per mi és molta més feina pensar com començo un vídeo i com l'he dit i com tot perquè en els 3 primers segons la gent digui m'interessa em quedo que no pensar de què parlaré després llavors jo crec que per això no és que connectem més o menys sinó que els retenim més estona amb nosaltres perquè generacionalment potser és com més fàcil clar i fas TikTok Instagram tinc un canal de Youtube però el tinc abans el vaig fent a vegades però a mi m'agrada més fer vídeos curts sí és més fàcil i fas autoproducció sí sí jo em gravo edito faig el guió apenso tot i després fas una altra cosa molt interessant perquè ja hem dit que ets una dona que si te preguntem a què et dediques és una mica difícil de trobar-ho a la primera fas una cosa molt interessant que és un podcast que es diu ajuda embaixa la serotonina això embaixa la serotonina que va sobre salut mental sí i explica'm una mica aquest projecte que per cert el recomanem ah sí ara estem per la segona temporada i he fet un paró perquè al final la que ho edita este vol dir que ho fas amb més persones sí tinc una companya la Mariona però la que ho edita i tot perquè té els coneixements sóc jo llavors em falten tres episodis per penjar però també és veritat que els projectes autogestionats i per amor a l'art es fan el temps lliure i jo ara mateix no en tinc gaire llavors és un podcast que va sorgir perquè jo tinc toc tinc toc diagnosticat des de fa bastants anys i jo va haver-hi una època que em parlava molt a les meves xarxes ara ja no ho faig tant perquè és difícil o sigui decidir què exposes de tu i què no i a vegades jo no vull que la gent pensi que jo sóc la meva malaltia llavors va haver-hi un moment que vaig dir bueno ho deixaré i si en algun moment em ve de gust ho tornaré a fer però ara mateix no em ve de gust si algú que ens escolta que segurament molta gent ho sap no sap el que és el toc com li expliques? és el trastorn obsessiu compulsiu és un trastorn mental que es caracteritza per tenir tots tenim pensaments intrusius tots tenim pensaments que dius per què he pensat això no m'agrada això que he pensat però en el meu cas i en el cas de les persones amb toc es fan una obsessió és a dir o t'obsessiones en el que has pensat o t'obsessiones en per què has pensat el que has pensat qualsevol cosa del teu dia a dia es pot convertir en una obsessió i pots estar-te hores i hores i hores i hores pensant en això i fent compulsions que és el que per això se li diu compulsió exacte són com uns rituals o com uns actes que tu fas per alleujar l'ansietat que t'està causant tot aquest bucle que li dic jo a l'obsessió o per intentar arreglar l'obsessió per exemple jo des de petita tinc una obsessió amb la mort és un tema que a mi no m'agrada gens no m'agrada gens parlar-ne i quan algú que estimo no m'agafa el telèfon penso s'ha mort sempre ara ja ho aprens a controlar però llavors el que faig és el truco mil cops mil cops mil cops fins que me l'agafa i comprovo que no s'ha mort saps això seria un exemple i d'això en parlaves al principi però ara vas decidir i molta gent en un moment m'escrivia i em deia jo també tinc toc moltes gràcies per parlar-ne perquè mai m'he vist representada sempre he pensat que estava boja que és una cosa que a mi m'ha passat gràcies per parlar-ne i per donar la representació que no he pogut tenir fins ara i per mi va ser molt guai i vaig dir m'agradaria ja que tinc un altaveu poder fer el mateix amb més trastorns perquè hi ha molts trastorns mentals diagnosticats i sense diagnosticar però no els tinc tots gràcies a Déu també llavors vaig dir i si jo creo un podcast on condueixo i porto en la primera temporada hi havia també psicòlegs i persones com assessoraven i porto persones que tinguin diferents trastorns fem un episodi sobre cada trastorn parlem de la depressió parlem de l'ansietat però també de trastorns més desconeguts per exemple parlem del trastorn de la identitat múltiple trastorn dissociatiu de la identitat que és el que es coneixia com la personalitat múltiple que és una cosa que només hem vist a les pel·lis o només hem vist com super estigmatitzada i va venir una persona que el té i ens va explicar com era no sé ha sigut guai ara falten tres episodis per penjar és molt dur fer-ho perquè clar jo què sé vam fer un capítol que encara no hem penjat sobre ingressos psiquiàtrics i la gent ens explica la seva experiència i bueno jo soc una persona molt sensible jo m'anava a casa després d'escoltar totes les coses que m'havien explicat i això m'afecta te les emportaves te les emportaves clar però bueno ha sigut molt bonic i cap a on voleu enfocar-ho tercera temporada o ja no no ho saps potser sí no ho sé és m'agradaria però a la vegada fer un projecte que li fiques moltes moltes moltes hores si no pots cobrar d'això i has de fer altres coses clar és molt complicat és complicat i arriba un moment que ni per amor a l'art ho pots fer perquè s'atura s'atura dedicar-li tant de temps en les poques hores que tens lliures bé la part positiva i això ja t'ho faig com a comentari és que el que hagis fet queda clar exacte potser ara no és el moment potser d'aquí uns anys em trobo que tinc una subvenció jo que sé vam tenir una subvenció de podcast en català i occità que van ser 400 euros que no ens salvava la vida però va ser com bueno està bé tenim un reconeixement perquè també és veritat que fer un projecte autogestionat són diners has de ni que sigui pagar el transport els convidats pagar les aigües pagar no sé què tots els materials nous que has de comprar micros, càmeres són moltes coses clar Déu-n'hi-do i ara estàs focalitzada en la part de comunicacions socials hem dit la part de teatre i després que no n'hem parlat gaire ho has dit així com de repassada com a actriu segueixes fent projectes aquest que fas amb el teu pare que com se diu? el refredat comú ah molt bé això aneu fent sí vam actuar a un festival que es diu Festival Píndoles a Montjuïc fa 3 anys l'estiu de fa 3 anys i vam entrar com a la cartera del festival i fem gira ens diuen mira us volen a Cadaqués i anem a Cadaqués hem anat a les illes ja 3 vegades o sigui hem anat al desembre de 3 anys seguits vam anar dos anys a Menorca i un any a Eivissa que jo pensava em sento una superestrella em paguen un viatge a Menorca tu allà bueno superguai i això de treballar amb el teu pare com es porta molt bé sí super molt bé la veritat molt divertit que ens ho passem molt bé sí perquè al final fem una comèdia som dos àliens que hem de tornar al nostre planeta llavors és super divertit és molt guai i què t'agradaria fer com a teatre allò que dius no ho sé m'agradaria què? què? no ho sé o ja no ho tens sí m'agradaria però bueno és un món molt complicat molt competitiu pràcticament tot funciona a base de càstings o contactes llavors si no t'agafen en uns i no tens els altres és molt difícil entrar jo he estat des dels 18 anys fent mil càstings fent mil projectes per a escoles tipus les CAC i tal per tenir material he fet algunes coses de publicitat però encara així mai me n'han agafat res rotllo una sèrie una peli una obra mínimament amb un recorregut d'allò que sé el poliorama no m'han agafat a res llavors arriba un moment que és molt frustrant perquè li has ficat moltes hores i et fa dubtar del teu propi valor de potser és que no serveixo que és una frase que tots els actors i actrius en algun moment si no els hi sortia res s'han plantejat i és veritat que és un món que comporta una certa inestabilitat que jo no sé si estic feta per això clar saps? llavors per això ara agraeixo que els meus pares em diguessin fes alguna cosa més que teatre perquè mai saps com poden anar les coses i a mi el periodisme sempre m'ha agradat llavors tenir això que també m'agradaria molt dedicar-me jo ara mateix si em surt alguna cosa de teatre perfecte però ja no hi poso totes les esperances que hi posava abans però no com a cosa negativa sinó com a bueno he fet la reflexió de potser no és el teu camí potser no és el que has de fer ara i ja està està bé no ets pitjor perquè no t'hagin agafat aquest càsting tens altres coses a fer i ja està però en segueixes fent de càsting sí vaig fent però m'arriben molt pocs mira que tinc representant he de ser fa anys però hi ha molts càstings que jo què sé deuen ser circuits molt tancats o el que sigui però ja n'hi arriba sí Déu-n'hi-do bueno i després comentàvem abans de fer el programa que a més a més tu ets una dona reivindicativa perquè jo t'he llegit coses publicades al Punt i amb altres mitjans sobre temes per exemple de la relació de poder amb les escoles de teatre que això devia coincidir com va passar l'Institut del Teatre exacte jo estava estudiant a una altra escola que va haver unes denúncies si algú no se'n recorda del director de l'Institut del Teatre per un tema d'abús de poder i que va acabar amb la seva dimissió etcètera sí, sí jo no estava estudiant a l'Institut estava estudiant en una escola que estava com a mig quilòmetre superar a prop a Montjuïc i jo allà també vaig veure molts casos d'abús de poder amb mi mateixa i assetjament de part d'alumnes cap a mi sense que l'escola fes res i vaig veure amb abús de poder cap a altres persones llavors quan va passar tot allò de l'Institut jo vaig anar a manifestar-me i ens vam ajuntar amb companyes per dir això no pot seguir passant i bueno doncs vaig escriure'n i me'n recordava que les havia escrit la veritat m'ho has recordat tu però sí, sí però jo sempre he sigut una persona que potser al principi em feia por que dir obertament això ha passat i no està bé o el que sigui em trauria oportunitats laborals però ha arribat a un punt no sé la sinceritat és un valor sí i que potser si això em trau oportunitats laborals la persona que m'anava a donar l'oportunitat no m'interessa perquè està donant valor a uns actes que són no és que estiguin malament és que són un delicte saps? llavors ja fa molt de temps que no m'ho callo em sembla molt bé perquè les persones que estudien teatre no hagin de tornar a viure el que hem viscut moltes persones creus que això està canviant una mica però? no ho saps? vull pensar que sí però és és que el món de la interpretació és molt complicat perquè amb l'excusa de no és que aquí treballem amb les emocions i connectem tots amb tots i fem exercicis en què ens hem de tocar físicament i tot és l'excusa perfecta per colar-te-la i per dir-te no, no, això és normal perquè aquí teatre fem això saps? no sé clar, han posat per exemple al cinema han posat la figura aquesta sí, el coach la intimitat això està molt bé em sembla molt necessari la veritat sí no sé si al teatre també vull pensar que estan canviant vull pensar que estan canviant les coses sí, sí, sí i del tema comunicador ara mateix estàs amb el món llibres però també t'agrada parlar d'estil de vida sí d'altres temes i cap a on t'agradaria enfocar-ho? jo ara m'he centrat molt en parlar de llibres perquè és veritat que he vist que si vols dedicar-te a la comunicació o creació de contingut a xarxes has de triar un tema o no un tema però un àmbit un ínxol concret perquè la gent t'hi identifiqui perquè a vegades si parlo de tot i de res la gent diu aquesta no sé què és per armadella per tant potser no la segueixo perquè no sé de què m'està parlant perquè potser un dia em parla d'això i demà em fa una recepta i això potser potser hi ha gent a qui l'interessa però molta gent va al meu perfil per buscar un llibre saps? llavors jo vaig dir bueno vaig a triar una cosa que m'agradi i que se'm doni bé penso comunicar no? i de comentaris d'algú que te'ls fan? la gent et fa comentaris dels llibres dels posts que penges? negatius vols dir o positius? no negatius positius de tot ah sí molt però la comunitat catalana d'Instagram penso que és maca perquè ja només pel fet que parlis en català molta gent et dona suport encara que parlis un tema que no li interessa gens però per què? per preservar la llengua clar parlar en català per molt que no ho facis en forma d'activisme és activisme perquè estàs parlant en una llengua minoritzada i que l'Estat vol destruir llavors ja només per això tens molt suport de persona i sempre sempre rebo comentaris super positius de gent agraint la recomanació gent donant-me la seva opinió sí, sí és molt bé la veritat i en el club de lectura una mica el paper que fas quin és? jo juntament amb el Quim amb un amb el Quim moderem o sigui triem el llibre sempre com parlar amb l'AFNAC que és qui ens ha contractat però tenim llibertat tenim bastanta llibertat ens reunim cada mes l'últim dissabte al matí a les 12 i mitja i triem el llibre a nosaltres ens el llegim preparem unes activitats preparem les preguntes el que parlarem i ho fem i és un món més d'homes de dones de tot barrejat? jo he trobat sempre més dones coms no et sabria dir per què no ho sé perquè jo també conec homes que llegeixen però potser no en parlen tant a les xarxes o no venen tant aquest tipus d'esaveniments no ho sé i la teva element diferencial com a creadora de contingut en l'àmbit dels llibres quin seria? perquè m'has dit abans que tenies molta més gent que fa això molta no ho sé no tinc ni idea perquè jo al final miro vídeos que faig jo i vídeos que fan companyes i tampoc trobo tanta diferència però molta gent em comenta que els agrada molt la meva forma de ser l'energia que transmeto és que a vegades inclús jo segueixo gent que potser m'importa un pitu del que està parlant però m'agrada com és ah sí? jo sí a mi per mi és molt més important que la persona em transmeti bones vibracions i em sembli maca que potser parla de què sé de cables i no m'interessa però em cau bé llavors molta gent em diu que els agrada molt la meva energia potser per això em segueixen no sé i això d'haver d'estar tot el dia amb imatge et genera o creus que genera alguna dificultat o sigui la gestió teva de sempre haver d'estar bé ben pentinada etcètera moltíssim moltíssim jo jo no vaig maquillar d'ara jo al meu dia a dia no em maquillo mai perquè em fa mandra i perquè mai he tingut bueno sí d'adolescència però ja fa anys que em vaig treballar i vaig acceptar-me tal com era però el fet d'exposar-me a la càmera de gravar-me d'editar-me de passar-me tantes hores mirant-me a mi mateixa m'ha tornat a generar inseguretat fins al punt de pràcticament mai penjo un vídeo en què no porti una mica de rímel o una mica d'haver-me fet les celles una mica perquè em veig he arribat a penjar-ne m'he vist superlletja i els he borrat clar llavors és una merda perquè és una cosa que tu pensaves que ja havies treballat torna a aparèixer però vols dir que acabem de treballar-nos mai? no jo que tinc un lloc de seta mare llarga penso que sempre acabo no perquè jo crec que ens ho anem treballant però des de fora se'ns bombardeja amb mètodes per aprimar mètodes per enveïment què fer no sé què la dieta detox operació en bikini no sé què treu-te les ojeres és que és un bombardeig constant que és impossible no qüestionar-te cada part del teu cos és molt difícil és molt difícil l'època que us ha tocat viure sobretot a vosaltres i a la generació que ve a darrere perquè els que ja l'han passat doncs potser encara tenim però és veritat que és una mica l'altre dia hi havia un article sobre les nenes no? els problemes que es generen dermatològicament per nenes molt jovenetes que es maquillen ara hi ha com un fenomen que es diu Sephora Kids que són nenes que se'n van al Sephora que és una botiga de cosmètica i porten retinol i acidial urònic i no sé què i dius i els dermatòlegs han posat el crit al cel perquè diuen que això és un problema per les pells sí però i pel cap d'aquestes nenes també de si ja amb 13 anys que no tindràs arrugues fins d'aquí 30 anys més però igualment no és dolent tenir arrugues o sigui com tot el que els estàs ficant a aquestes nenes que com més petit t'ho posen al cap més difícil és treure-t'ho després aquest any serà quasi irreversible molt complicat quin és el llibre que t'ha marcat més? o no en tens cap així especial? a mi un llibre que m'agrada molt no sé si era el que més m'ha marcat però potser va ser el primer llibre amb el que em vaig enganxar i que em vaig connectar quan vaig tornar a llegir és el vigilant en el camp de sègon de J.D. Salinger el guardián entre el centeno que explica la història d'un nen que està acabant l'institut i està com passant a l'etapa adulta i ell no vol fer-se gran i és com una mica una odissea o sigui se'n va de viatge s'escapa passa vir aventures tot però sempre des del és que no vull fer-me gran no vull fer-me gran i jo en aquell moment vaig empatitzar tant és un personatge que és horrible perquè fa coses horroroses però jo em vaig veure molt reflectida en com es sentia i em va agradar molt amb això vas connectar i ara que diguessis un que no em llegiria mai o no? o no en tens cap que no em llegiria mai bueno jo no em llegiria mai ni recomanaria mai i si veig que algú se l'està llegint li diria no te'l llegeixis algun llibre de novel·la romàntica que romantitzi la violència de gènere o és que n'hi ha molts sorprenentment n'hi ha moltíssims però sí, sí i és el que està més de moda llegir ara entre adolescents i hi ha molts llibres que et parlen de relacions tòxiques no? El xicomalo i la xica pringada que s'enamora i no sé què però et fot uns missatges de normalitzar conductes tòxiques de relacions que això ho estan llegint nenes adolescents Déu-n'hi-do Sí, inclús fa uns mesos es va s'anava a publicar una editorial australiana i al final es va cancel·lar un llibre que romantitzava la pedofilia que parlava d'un home que estava enamorat de la filla petita del seu millor amic que s'havia enamorat d'ella des que era un bebè i s'havia esperat que fos gran per declarar-se a veure què estem dient o sigui Sí, sí, sí Llavors Aquí hi havia Lolita de Nabokov que ja ho feia això Sí, jo m'he llegit Lolita però és veritat que jo Lolita vaig trobar que hi havia el punt crític de saps que aquest tio està fent mal a mi ni que és un pedraste però això no era com super bueno mira, saps Llavors sí que penso que hem de poder escriure sobretot però si vols parlar d'un tema així ho has de fer des d'una perspectiva crítica I tu et veus escrivint? Sí Sí? Sí O ja ho fas? Estic amb un projecte no sé si puc dir molta cosa però sí Estic començant a escriure una novel·la No ho diguis No ho diguis Sí Estic molt contenta Estic molt contenta Sí Però això ja t'ha vingut ara perquè Arran d'estar en aquest món t'ha sortit l'oportunitat Sí, en una editoria l'em va escriure i em va dir mira, veiem que tu fa molt que et seguim veiem que t'agrada molt llegir i he pensat que potser t'agradaria escriure ja m'he reunit un parell de vegades tenim més o menys la història jo mai he escrit o sigui, sí, he escrit articles he escrit relats he escrit obres de teatre mil i milions per nens però per nens adolescents però jo no he escrit mai una novel·la ni tan sols un conte llarg llavors no sé com sortirà això però bueno I amb això t'ha posat temps? No cal que diguis el projecte però t'ha posat temps Sí, sí, el desembre ho he d'entregar queden sis mesos jo n'estic estirant dels cabells Va dir, et posa pressió això? Molta, molta, molta Bueno, Déu-n'hi-do I ara ja passarem de seguida a parlar de la dona amb història que m'has proposat I t'imagines dirigint algun projecte escènic teu o ja ho has fet? No O sigui, no ho he fet però m'agradaria molt perquè dirigint els meus alumnes he vist que també m'agrada molt dirigir No sé, potser algun dia Qui sap Però sí, m'agrada molt Hi ha poques dones directores de teatre La veritat que sí Crec jo, eh No sé, potser és un moment que desconec No, no Jo no en conec massa De veritat Directores de cinema n'hi han hagut, no? Però de... De teatre jo és que ara mateix no te'n sé dir cap De teatre Sí Bueno, queden poquetes però amb això entrem amb les dones amb història En portes Chapel Ron Que és una artista nord-americana que, bueno, era una promesa silenciada per la indústria i ara és una icona emergent del món popqueer i feminista Ella va néixer com a... A veure si ho diré bé Perquè el meu anglès... Kaylee's, no sé què Sí Kaylee Rose Amstund a Missouri l'any 1998 I va créixer en un entorn molt conservador envoltada de normes que no encaixaven amb la seva manera de sentir i d'expressar-se i després ella va agafar el nom de Chapel Ron com un homenatge a la seva àvia, no? Com una forma de reconèixer d'on ve i llavors construir una mica què volia... què volia... què volia ser Ella va començar a escriure cançons sent adolescent Això no t'he preguntat, la música i tu No t'he preguntat A mi m'agrada molt la música Sí També composes o no? No, no, no Que va Ja m'agradaria Bueno La Chapel va aconseguir una oportunitat discogràfica amb Atletic Records l'any 2017 tot i que aquest primer contracte es va trencar bueno, va tenir una mica de liu i va ser quan va posar el nom aquest de Chapel Ron amb la seva àvia quan va fer com un salt, no? a la seva carrera amb l'àlbum The Rise Fall of Midwest Princess que ha estat molt aclamat per la crítica i el públic Jo t'he de dir que no la coneix jo i bueno, m'ha semblat una dona molt seguida, no? Sí És una banda, no? Vull dir que tota una generació la té com a referent Sí Explica'm per què l'has triat Jo l'he triat perquè jo soc bisexual i jo des de petita mai he tingut massa referents de cantants lesbianes o bisexuals i la vaig descobrir farà bueno, farà un any o així que va començar com a popularitzar-se, la vaig descobrir i de fet jo quan la vaig descobrir pensava que era rotllo que era de fans, si puc, et bujo o alguna cosa així perquè per l'estètica sembla dels 90 o dels 80 i no, no, és actual i em va encantar i les seves gent les m'agraden moltíssim i no sé, penso que igual que hi ha mil noies escrivint cançons d'amor heterosexual però si també hi ha d'haver també noia l'escrivint d'amor lèsbic No, no, em sembla estupendo La vostra generació parla molt més de sexe més tranquil·lament que no la meva això també t'ho he de dir Sí Això ens costava més a la meva Sí Era com un tabú Sí Però perquè jo crec que arriba un moment que hem de dir ja està Fins aquí No som nosaltres que hem de callar i ens hem d'adaptar és la gent homòfoba que s'ha d'espavilar Sí, tot i que estem tirant una mica enrere Molt enrere, molt enrere estem tirant A mi em preocupa Sí? Preocupa? Sí, a mi també A mi també em preocupa Torno a veure uns moviments i uns... Bueno, i torna a haver-hi salutacions feixistes i tot sense que passi res Sí Sí I això és preocupant perquè a més a més espera el respecte i torna amb aquestes amb això que connectaves dels llibres Ella, una de les seves cançons més icòniques és Pink Pony Club que és l'any 20 que és on ella va fer un primer assaig de la seva estètica i que explicava una mica la vida nocturna amb una energia així molt contagiosa una altra va ser casual que va consolidar una mica la seva reputació com a compositora i com una intèrpreta amb molt de carisma i també ha fet molta autobiografia amb les seves cançons que és això que m'estaves explicant i amb molta honestedat sobre la sexualitat i les seves relacions que això s'ha convertit algunes de les seves cançons en himnes pop juga amb el gènere, el maquillatge, les icones culturals i també parla de soledat de desig, d'autoestima aquests són temes que us ocupen a la vostra generació, creus? Autoestima, sí i soledat, jo crec que tots ens sentim sols en algun moment o ens sentim com abandonats del món, no? Sí O sigui, per exemple no té a veure, però jo penso que ara em podré independitzar Això ho has dit abans d'anar-te a casa i tornar Em sento, rotllo, que no hi ha cap ajuda del govern, no hi ha res estem sols i ets tu que t'has d'espavilar i guanyar prou per pagar-te un pis que val el triple que fa dos anys, saps? Sí I ja està, o sigui, com un abandonament que la societat avança i ens quedem enrere perquè no podem anar tan ràpid, saps? Això tu ho trobes com a jove? Jo molt Moltíssim Jo i tots els meus amics, estem iguals Sí? Sí, sí I ho veig una solució complexa amb això Sí, sí, sí Bueno, Xapel Ronca m'ha agradat molt perquè a més a més ho fa des de la provocació però des d'una provocació, diguem-ne, intel·lectual i creativa que això també és molt interessant Clar, que no només és que el que parli de temes xulos que tu pots parlar d'un tema xulo que si ho fas malament no t'escoltarà ningú sinó que canta molt bé, composa superbé i visualment, quan actua, ho fa o sigui, té unes escenografies i unes performances superxules Aquest any ha estat el Sónar, aquí El primer era Sound Ah, això No, no, sí, sí, però impossible No confon festivals, hi ha tants festivals que els confon No, és que hi ha molts, hi ha molts No, però ha sigut, jo no he pogut anar a veure-la perquè, un, és claríssim i dos, estava tot ple de guiris que van nascut a les entrades Llavors, doncs Sí, això ja ha passat al Primavera Sound És veritat I aquest debat, eh, també, no? Tothom, era, no sé, 90% guiris, 10% Autòctons Catalans, saps? Sí, sí, sí Sí, sí, sí Quina música t'agrada a tu? Bueno, ella, suposo, no? M'agrada molt el pop Sí M'agrada molt Anel Sí, els amics de les arts Música així A veure, música en català hi ha molta, no? Però d'aquest estil m'agrada molt No sé Menys la tralla i el techno i coses així molt estridents O sigui, més de música M'agrada la música animada, però no massa Prefereixo música més tranquil·leta que música que s'aturi Ara ens ho expliques amb el toc final Perquè estem arribant al final i ara vull que m'expliques aquestes coses més de detall Per exemple Quan llegeixes, et poses música, no et poses música? Si estic sola a casa, no Si estic al tren i la gent parla molt fort, sí Ah, sí, he vist un riu teu que te poses uns cascos Sí, exacte, perquè no ho puc suportar O sigui, no puc Em posa molt nerviosa sentir gent parlant Parlen per tal, fum cridant No puc Però ha de ser música instrumental Música clàssica o música instrumental? Exacte, no puc llegir amb cançons amb lletra Perquè llavors m'escolto la cançó Quants cafès al dia són massa cafès? Tu que dius que em prens tants? Per mi massa seria 5 cafès Sí? Jo bec mínim dos Tres o quatre, depèn del dia Bé, llavors no prens massa cafè Segons els meus pares, sí Bueno, això és una altra qüestió Però llavors què fas, express o cur o cafè amb gel? Cafè amb gel Cafè amb gel, més fresquet Sí Més fresquet I amb qui t'agradaria prendre un cafè llarg i sense mòbil? Viu o mort Viu o mort La típica peronita Iguals No ho sé La Virginia Woolf, per exemple M'agradaria molt Perquè m'he llegit molts llibres seus I he empatitzat molt Amb la salut mental Perquè ella va tenir una malaltia I va suïcidar I va ser bipolar I quan estava en l'època depressiva Es va suïcidar I m'he llegit bastants llibres seus M'he llegit els seus diaris I m'agradaria poder preguntar-li moltes coses També quan va escriure una habitació pròpia Per mi va ser com els inicis del feminisme De reivindicar un espai propi per les dones Per poder existir, no? Llavors, no sé Sempre m'ha agradat molt I també, per exemple Recomano molt Orlando Que parlar d'una persona que Això és molt spoiler Però comença la història sent home I acaba sent dona I és un llibre que té molts anys I em va semblar una persona La Virginia Woolf Molt avançada per la seva època I que no li donava gens importància O sigui, ara és una dona Ja està, no passa res, saps? I no sé, m'agrada molt com escriu I m'encantaria parlar amb ella Potser un té, perquè era anglesa Un té, exacte Sí I una pel·li que t'ha canviat la mirada A tu que t'agrada el cinema A mi m'agrada molt, molt La pel·li d'Amélie És una pel·li que parla d'una noia Que es fixa en tots els detalls Sempre intenta fer a tothom del seu voltant feliç I passa a París Que està com súper romantitzat Tot amb música francesa No sé què Llavors, per mi És una pel·li que m'anima A valorar el present I cada petit moment I a viure la vida I una pel·li que Que diguem-ne T'hagi sobtat molt O t'hagi tocat molt T'hagi... L'última que em va aixocar Va ser la substància Aquesta que va sortir l'any passat Sí, sí, sí Perquè vaig pensar Que reflectia molt bé Un tema Del que hem parlat ara Que és La pressió estètica Cap a la dona I la por a envellir Com les coses que acabes fent T'acabes injectant coses I fent coses Que són súper nocives per tu Només per no envellir I em va fer molta pena Veure que hi havia molta gent Que no ho havia entès Que pensava que era només gore Per gore I era com Vale, sí, és gore Però entens la crítica O no l'has entès Tu veus les pel·lis a casa O les veus al cinema? Jo soc més de casa Però A mi m'agrada molt parlar No, perquè a mi m'agrada molt Comentar les pel·lis en veu alta O t'agrada o ho dires A mi m'agrada molt comentar I dir, mira, això no sé què Ah, sí, què és el d'abans Que no sé què, sí M'agrada molt Sí, al cinema és una mica difícil Sí, al cine no puc I no puc ser callada Moltes estones Però fas ganxet Això ho fas en silenci O xerres? És que m'agrada Faig ganxet Amb la meva millor amiga Per exemple Que també em fa Llavors fem mentre parlem Sí Perquè abans deien Que el ganxet és una forma de meditar Exacte És l'única forma I on et ve el ganxet? On et ve el ganxet? Jo crec que de la meva iaia I de la meva tieta Hem dit Com has deia la teva iaia? Maria Maria Exacte Les dues cosien Llavors La meva iaia em va ensenyar A fer patrons Quan era molt petita Ja sabia fer patrons Per les meves nancis I les feia roba I I feia punt de creu No sé què I no em van ensenyar A fer ganxete Però fa ara uns anys Deia haver-hi algun tutorial O jo què sé I vaig a provar-ho I em va agradar I què t'has fet així de ganxet? O què fas? M'he fet bolsos Em vaig fer un barret Em vaig fer unes fundes Pels auriculars No ho sé Em vaig fer com un bolet Per ficar joies Intento que siguin projectes curts Perquè una cosa que em passa És que Si faig una cosa a llarg termini O m'interessa molt O la deixo a mitges Sí? Això és allò que dèiem De la immediatesa No? I de Sí De la gent jove I si haguessis de regalar Una peça feta per tu Amb una dona important A la teva vida Què li faries? Què li regalaries? Doncs mira Faria una funda per llibres Que ara es porten molt I crec que és molt útil Perquè jo no sé Si li passa a tothom Però Jo quan deixo un llibre al bolso I si porto un plat En no sé què Sempre m'acaba brut I des que vaig descobrir Que existeixen fundes per llibres M'ha canviat la vida Perquè ara les tinc tots impecables Llavors li faria No sé Una funda al bolso Jo t'he de dir Que a la meva època Les fundes per llibres Eren així com de plàstic Com les del col·le I no Ara n'hi ha de tela Superbona Sí Sí, sí Mira, veus Estic jo Jo els porto tal qual sempre Jo també I en paper On llegeixes? En paper o a ningú? Jo en paper sempre Sempre? I per què? Perquè a mi Bé, a part que ja passo molt temps En pantalles I un Kindle O un llibre d'aquests electrònics Per molt que sigui Sense llum És una pantalla I intento no passar més temps En pantalles I a part m'agrada molt Passar les pàgines M'agrada molt agafar el llibre Olorar el llibre No sé Per mi No és el mateix Llegir en digital Has dit que llegies el tren Però quan llegeixes a casa A quin horari ho fas? A qualsevol hora Sí? Sí Quan tinc un moment Fas 10 minuts i tires O has de dedicar estona? Depèn Ara abans de venir Llegit una mica Però puc passar-me Dues hores seguides Depèn Depèn del temps que tingui I algú jove que no llegeixi O no tan jove I tu li vulguis encomanar La passió per llegir Què li diries? Bueno, li diria Que si vol llegir Que llegeixi I que si no No passa res Perquè potser no t'interessa I potser ara mateix T'agrada més Jugar a basquet O jugar a videojocs I tampoc està malament Sembla que llegir És l'única manera De consumir cultura O de realitzar-te O el que sigui I si sí que vol llegir Li diria que Anés a una llibreria I preguntés Mira M'interessen aquests temes M'interessen Jo que sé El true crime I no sé què M'interessen L'amor Recomanar-me alguna cosa O que s'anés a la biblioteca Que busqués una cosa Que li pogués agradar Que no s'anés Per exemple Tothom diu que has de llegir Mercè Rodoreda Me'n vaig I llegeixo La plaça del Diamant Bé, potser no és el primer Que t'agradarà Si no sols llegir Jo estic marcada Perquè me van fer llegir De les primeres coses De la meva vida La família Pasqual Duarte I encara estic commocionada Que a vegades Que tinc 55 anys Quan t'obliguen a llegir una cosa Que no t'agrada Això marca Sí, sí Quina etiqueta Et trauries de sobre O no en tens cap Per treure't Què vol dir Bé, que avui en el dia Tothom posa etiquetes a tothom O no Jo sempre m'he sentit Una mica la rara La rara a l'incidut Perquè a tothom li agradava A la festa I jo sempre he sigut més De quedar-me a casa llegint I llavors sempre m'he sentit Una mica com La marginada Me la trauria i no A la vegada O sigui Jo estic contenta Amb qui soc Saps? Sí I potser sí que He sigut diferent En aquest sentit Però qui els he donat La connotació negativa Han sigut les persones Que m'ho han dit No jo Perquè per mi Està superbé Saps? Sí, sí I Quan Què cosa t'agradaria fer Que encara no has fet? No sé Un viatge al Nepal? Un... M'agradaria agafar Un volt llarg Perquè em fa molt de pobular Ah I sí em fa molta pobular I sempre sí que he agafat avions Però sempre dues o tres hores Perquè a prop I m'agradaria posar cop Anar-me a Nova York Jo què sé Saps? I fa un volt de dotze hores No sé Bueno, creus que ho pots fer algun dia? Sí Espero que sí Sí Llavors Ui, que estem acabant T'he volia preguntar Si cafè, peli o canxet No sé quins dels tres et quedaria Cafè, sempre Sempre Ània Moltes gràcies A tu Estem acabant I ens estem al damunt de les senyals horàries Gràcies a la Iarjona Per la part tècnica I gràcies a qui ens escolteu Per ajudar-nos a conèixer les heroïnes Ha sigut una tarda estupenda Molt Seguirem a Instagram Gràcies Els recomanarem Aquí seguirem Parlant de dones I parlant de dones Que ens inspiren cada dia Notícies en xarxa Bona tarda Són les...