Heroïnes Digitals: Natàlia Prats, lideratge tecnològic a 3CAT, bretxa STEM i intel·ligència artificial als mitjans

Aquí comença Heroïnes Quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida, avui en l'àmbit digital. Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Natàlia Prats. Bon dia, molt bona tarda Natàlia. Molt bona tarda. Molt contenta que ens acompanyis, directora d'infraestructures digitals i tecnològiques de 3CAT. Sí senyora. Això sona... La corporació catalana de la televisió, la tele del país, la gran, la gran. La ràdio i els missants digitals. Això és molt gran. Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Portem 40 anys d'història i per tant això arrossega moltes coses i som una empresa de continguts però la tecnologia hi fa molt i aquí és on estem. I més avui en dia. Sí, sí, sí. I més avui en dia. D'això en parlarem després una mica, quan t'haguem conegut una mica més. Avui és especial Heroïnes Digitals, ja ho hem explicat, aquest programa el fem en col·laboració amb dones en xarxa. una entitat amb la que tu també has estat vinculada com a ambaixadora de les Women Leader TIC. L'any passat vaig estar, sí, sí. que és una mica és un esdeveniment o una iniciativa que el que pretén és donar visibilitat o fer visibles, impulsar també, no? Exacte. dones del món digital. del món digital. per què és necessari tot això? comencem per aquí i després anirem a explicar qui és la Natàlia. Home, jo crec que és molt important per visibilitzar-ho, per donar visibilitat, perquè sobretot perquè la gent jove d'ara, les noies joves d'ara, tinguin referents, tinguin referents femenins i vegin que la tecnologia, les estem en general, eh? doncs és una cosa que necessiten dones, necessitem dones i per tant crec que totes aquestes iniciatives, la feina que estan fent les dones en xarxa, exacte, crec que és imprescindible per fer-ho, per donar visibilitat. Després també et preguntaré si això ho estem fent prou bé o no, però començarem ara sí per explicar qui ets. Tu ets enginyera tècnica informàtica i superior en equips electrònics, ho he dit bé. Tens un màster en gestió d'empreses tecnològiques per la Salle Universitat Ramon Llull, un màster en procurement, entenc que deu ser gestió o no? Sí, és de compres i contractacions en general. Per l'Institut Químic de Sarrià i ara vius a Sant Lluís d'Albert, tot i que ets de Barcelona, per tant ets de la comarca del Baix de Bregat, com aquesta casa, i sempre has estat vinculada al món tecnològic, però des de petita també? Des que eres molt joveneta? O com et va venir la inspiració? O sigui, la inspiració, la vocació, diguem-ne, d'anar cap a... Les estem, sempre ho explico, perquè sempre hi ha gent nova que ens escolta, no? I les estem, és les sigles que són ciències, tecnologia, matemàtiques i enginyeria, que s'utilitza com a crònim per explicar aquest impuls de les carreres tecnològiques a les noies. He explicat això, que sempre ho recordo, però sempre hi ha algú que no ho sap, saps? Sí, sí, sí. Tu, fa... bueno, quan ets petita, jugaves amb robots o coses d'aquestes, o feies Legos, o... El Legos sí, veus? El Legos és de petita, de molt petita i de no tan petita. Haig de confessar-te que els meus 51 anys que tinc encara li demano als reis mags que em portin un Lego. Què em dius? Tu prometo i m'encanta. M'encanta. Potser aquí sí que ja ve de molt, molt enrere. I aquest és un mecanisme que porta cap aquí? Bueno, d'on et va venir a tu, en tot cas? Potser sí, no ho sé. La tecnologia sempre m'ha agradat molt. I jo, en general, a la vida, em moc molt o m'inspira molt o m'emmirallo o escolto la gent que admiro. I jo la tecnologia l'admiro. Lo ràpid que estan en tot, les facilitats que ens dona, des de petita m'admira i m'agrada molt. i per això de seguida m'hi vaig posar. Sí que és veritat que vaig començar per la part d'informàtica, més de programació i més d'enginyeria informàtica, no tant de gestió sinó d'enginyeria. Però em vaig passar el que seria equips electrònics, o ara se li diria més telecos, per dir-ho així. Però també t'haig de dir que a tecnologia m'agrada la gestió de la tecnologia. A cada es poden saber si és més bon tecnòleg o és més bon gestionar en tecnologia. A mi m'encanta gestionar tecnologia i treballar amb tecnologia i treballar amb enginyers i tecnòlegs. I en quin moment vas veure aquesta vocació? Perquè a la carrera, a l'època que tu la vas fer, devien haver poques noies. Això ho hem parlat molt amb aquest programa, amb dones que venen del teu sector. Sí. Que suposo que va ser el teu cas també, no? Sí. I a casa què et van dir? Com vas dir? Jo vull fer informàtica. Doncs van obrir molt els ulls, perquè a casa meva ningú venia d'aquesta esbranca i per tant, però van respectar-ho i em van dir que endavant era el que jo volia i estaven encantats. Sí, sí. Que pa aquí. Sí. Ta mare, sempre pregunto el nom de les mares. Ta mare? Ma mare es deia Emi. Emi. Emi. Emi Buendia. Em va influenciar molt, perquè era d'aquestes persones, d'aquella època, traslladem-nos una miqueta a la generació anterior. Sí, clar, anys 60, no? Suposo. Sí, que va haver de lluitar molt. Ella volia estudiar i a casa seva li van dir, no cal que estudis, d'aquest estil, eh? I per tant, sempre, sempre, això ens ho va ficar, som tres germanes a les tres, que havíem de lluitar pel que volíem i havíem de ser independents i lliures, o sigui, aquestes dues paraules, no? I això ens ho va inculcar a ferro, eh? Com li diem. I jo crec que m'ha influenciat molt, això. En aquesta línia. Sí. Per tant, ta mare, quan li vas dir, bueno, doncs mira, cap aquí, no? Clar, perquè era... Jo volia estudiar... Perquè tu ets una mica tossuda de petita, no? Bueno, jo crec que tots ho som una miqueta, no? Intentàvem defensar les nostres coses, per dir-ho així. I per tant, jo sí, el que sí que tenia més que t'usudes és que tenies coses clares i, per tant, volia, tenia molt clar que volia fer el que jo volia i ser independent, com em deia ara. No, perquè preparant el programa em vas dir, jo feia dansa i em van dir, bueno, potser no és lo teu i vaig dir, bueno, doncs faig bàsquet, no? Vull dir que amb això ets molt resolutiva. Sí, això és veritat, és veritat, sí. Vull dir, no vas dir, ai, ara no puc fer dansa, sinó vas dir, bueno, pots buscar una altra cosa. No, això és veritat, això és veritat. Sempre has trobat camins, vull dir. Sí, sempre has trobat camins i sempre el que m'ha fet molta ràbia, i també lliga amb una mica el que estem dient de les dones, no? O sigui, aquests prejudicis, aquestes barreres que a vegades ens posen o ens posem, també és veritat, no? I aquesta anècdota que sí, que és veritat, que te la vaig comentar, doncs que era molt petita i que en aquell moment, doncs, bueno, jo era una mica grassoneta i en aquell moment em van dir, no, escolta, que no pots fer puntes per ballar ballet, no? I vaig dir, si no puc fer ballet, doncs no faig ballet, però llavors faré bàsquet, que és el que deia això, no? Però clar, en certa manera hi havia una certa discriminació, en aquest sentit meu, no era tant pel gènere, sinó que era per la meva condició física d'aquell moment. Era una nena de 8 o 9 anys, eh? Sí, la veritat és que ara seria una altra... No, però vull dir que algú amb aquesta mateixa circumstància s'enfonsa, en canvi tu vas dir, no, no, doncs jo faig una altra cosa. Bueno, una mica és aquesta la idea que a mi m'agradaria transmetre a totes les noies, en aquest cas per discriminació de gènere, doncs en aquell moment va ser discriminació per la meva condició física, i és a dir, escolta, que estan quan aportes sobre una altra i al final has de fer el que tu vulguis, en aquell moment tampoc devia estar jo molt inspirada amb el ballet, si no ja hagués lluitat pel ballet, però no, no t'has de deixar... I la universitat com la recordes? Jo m'ho vaig passar molt bé a la universitat, i la recordo, com tu deies, no, amb molt poca noia, però com que des del principi ja era així, ho normalitzàvem, i érem un mes i ho tractàvem com un mes, i la recordo, m'ho vaig passar molt bé. I quan dius, ai, això m'agrada, però m'agrada més la gestió, aquest punt, quan va ser el moment que tu comences a veure el camí? Bé, perquè, aviam, molt d'hora, eh? O sigui, quan comences a fer, ara a l'universitat, comences a fer les pràctiques i a programar, i a estar-te a hores i hores, això m'agradava, clar que m'agradava, però tampoc m'emocionava. En canvi, a mi m'anar m'agrada, deixa't dir-ho així, a mi m'anar m'agrada. I, sobretot, em mirava molt què feien les empreses que en aquell moment estaven naixent, quines tendències tecnològiques, quines idees es podien implantar, per tant, vaig veure que m'agradava més tot el que envoltava la tecnologia i no tant centrar-me. El fet concret de crear-me. En dissenyar o programar, aquí em veia una mica més... I la teva primera experiència laboral, quina va ser? Ui, la primera, la primera, la primera, jo era d'aquelles que estudiava i ja treballava. Però, però sí, amb carinyo et diria que, perquè la vida és molt divertida, vaig començar de Becària a on estic ara. Ah. Sí, sí, vaig començar de Becària. Bueno, les persones que ens escolten ens veuen, però com que també estem gravant en vídeo així, estic fent com un cercle, no? Vull dir, has trencat com el cercle. Sí, sí, sí, vaig començar allà, vaig marxar, he tornat, però sí, sí, vaig començar en aquell moment a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb una empreseta que tenia que... amb temes d'innovació, sobretot, i des de llavors no m'he separat massa, no m'he allunyat massa de la tecnologia. Sí que has anat per altres empreses, no? Sí, sí. Vas treballar al Futbol Club Barcelona, vas treballar amb una farmacèutica, que ara si la trobo el nom, si no me'l recordo... Nou Cor. Això, Nou Cor. Nou Cor. Després vas tornar... Fa tres anys o dos anys i pico que vaig tornar un altre cop a la Corporació. A la Corporació. Que portes un equip de 600 persones, em vas dir? Sí. Déu-n'hi-do. 602. De les quals només el 30%, el 13, no? Sí. Són dones? Sí. I d'aquestes majoritàriament fan tasques més administratives o de suport, no tant les tècniques. Sí. O sigui, que tant no ha canviat la cosa. No, ens està costant moltíssim. A la Corporació tenim un pla d'igualtat i la veritat és que estem aconseguint grans, grans, grans coses, paritat a nivell de contartulians, a nivell de molts departaments. Però l'àrea tècnica ens està costant molt. És el que deia al principi. Ens costa molt trobar enginyers en general. Per tant, crido, sisplau, que la gent s'hi posi a estudiar carreres d'aquest estil. I dones encara més. Vull dir que sí, sí, ens està costant molt. I per què creus que encara, amb tants anys que es porta treballant, treballar per aquest tas és temps, no? Per despertar vocacions, encara no hi som. Què creus que... Bé, segurament no hi ha una solució única, no? Exacte, és que és el que estava pensant. Jo crec que no hi ha una solució única. La part aquesta dels referents que comentàvem crec que és molt important. Però pensa que, el que comentava, no només ens falten enginyeres o programadores informàtiques dones, sinó que, en general, la part tecnològica... Ojo, eh? No hi ha tants enginyers ni tants informàtics. No? No. No, no. Més que el que et fixis en les notes d'accés a la universitat i hi ha com un baixón a nivell tècnic. Sí, sí. No és tan senzill. Potser perquè tot evoluciona massa ràpid en aquest sector o no? Bé, jo crec que també per modes, no? Jo crec que on ara hi ha les notes més altes sempre és un tema d'oferta i demanda, per suposant, no? Vull dir que no, sempre és que hi hagi molta més gent, eh? Però, bé, les matemàtiques, la part... Que també s'estem, eh? Però jo parlava més amb enginyeries... Amb enginyeria. Sí. Les matemàtiques, medicina, tot això ara és molt demandat. Sí, sí. Bé, hem de mirar de fer que... I, de fet, ens ho estem plantejant, inclús a la Corpo, ajudar a que el sector sigui més atractiu, en general, eh? Per aquestes vocacions. Sí. Però també, suposo que és sector públic i llavors també els mecanismes d'accés són diferents i això a la gent li tira una mica enrere. No, no, no. Són els mateixos que accedeix un redactor. Sí, sí, sí. I en canvi sí que... Sí, però potser algú té molt clar, no?, que la Corporatoria Catalana Ràdio-Televisió sí que està molt vinculada al periodisme, però potser el sector tecnològic no ho té dins del seu radar. No sé, pregunto, eh? T'ho pregunto així en obert. Bueno, podria ser, però... Però jo crec que hi ha un dèficit en general... A la societat. A la societat. I hi ha dones encara més. Tu, la feina teva concreta, quina és? Perquè l'entenguem una mica. Doncs jo porto la direcció tècnica, per dir-ho ràpid, perquè has dit el meu càrrec que és... d'infraestructures digitals, tecnològiques... Sí, que és molt llarg, però això li diu la direcció tècnica i que això vol dir que porto com tres grans branques a dintre de la corporació. És a dir, tant per la tele com la ràdio, pels mitjans digitals, o sigui, per tot el que és la corporació com a mitjà, doncs porto el que li diria jo a la fàbrica, és a dir, la gent tècnica que es necessita per crear els continguts, des dels càmeres, els controls, els platós, els estudis de ràdio, tota la part de mitjans digitals i dalt, a l'emissió, o sigui, tu crees els continguts i els has d'acabar difonent per la TDT, per l'IP, per diferents mitjans. Això seria la fàbrica, però també necessito dos equips més o dos potes més de suport, una és la part de sistemes, comunicacions, ciberseguretat, workplace, que li diem que les estacions d'usuaris i tot el que es necessita a nivell de xarxa i tal, i després també la part d'enginyeria, és a dir, projectes de desenvolupament són molt forts en recerca tecnològica, estem treballant des de fa molts anys en projectes de recerca, doncs en col·laboració amb universitats, en centres de recerca d'aquí catalans i estrangers, sí, sí, sí. Algun exemple que em puguis posar de recerques així? Doncs mira, d'aquí no res, farem per exemple una mini presentació d'una col·laboració que estem fent amb el CIDAI amb temes d'intel·ligència artificial, doncs per exemple, són com una mica píndola, però com és molt il·lustratiu i crec que l'audiència ho entendrà, perquè a vegades això ho tenim els tancs, expliquem unes coses i sobretot posem molts termes en anglès, aterrar-ho és més difícil, expliquem moltes coses en anglès i llavors després dius això què vol dir, no? Doncs, per exemple, una ajuda als nostres redactors i als nostres usuaris perquè una imatge es descrigui automàticament gràcies a la intel·ligència artificial. Això ens dona molta obertura, després accessibilitat, que també treballem molt de cara a accessibilitat i tal. Aquest a través del CIDAI, però també estem treballant amb... El CIDAI ara no hi caig què és, què és el CIDAI? És un centre d'investigació. Després hi ha I2K, I3K, o sigui, treballem amb el BCD, treballem... Sí, hi ha molta recerca al voltant. Hi ha molta recerca i projectes europeus a nivell, doncs hi ha crides i tu treballes amb gent com tu, per dir-ho així, i de fora, no? I per tant això n'ho dreix moltíssim. I com ha canviat el consum de mitjans des de la part tecnològica, clar? Des que tu vas ser becària, ara que ets la directora d'infraestructures digitals. És a dir, el funcionament, perquè va vinculat a com consumeix la gent els mitjans, no? Sí, sí, sí. Perquè abans la gent no se'ls mirava pel mòbil, la tele. Ara sí. I tant. Ara sí. I tant. A la carta això ho ha revolucionat. I tant. I tant. No, clar, ja més o menys ho has dit, eh? O sigui, la televisió, per dir-ho així, la TDT, i la FM, de la ràdio, això de moment continua, però sí que hi ha hagut una pujada increïble del consum IP, no? Nosaltres ja fa molts, molts anys que vam començar amb el 3 a la carta, que era una mica la idea de recuperar els programes mateixos de TV3, però més tard, més tard, amb delay, però ara és molt més que això, no? nosaltres fa un any i pico ja vam treure una nova plataforma que no només és com... i hi ha qui diu, és el Netflix català? dius, no, no, només és això, perquè el Netflix té sèries, té pel·lícules, però nosaltres, en el nostre 3CAT, tenim, a més a més, el consum en directe, canals de streaming, i si desgraciadament, jo què sé, no?, hi ha una d'ana, o hi ha la coronació de qui sigui, o l'enterrament del papa, doncs al cap de segons ja ho tens publicat, no? Per tant, és una plataforma IP, però multiconsum, no? I això està donant molta, molta, molta via, molta via. I la gent no s'autoritza més que la tele tradicional, perquè ens entenguem, perquè això dels consums sí que els podeu veure, no? Sí, i tant, ho seguim molt, molt, molt de prop. És un altre tipus de concepte, encara hi ha molt de consum de tele, però el consum d'IP, de plataforma, d'IP a través del mòbil o a través de tabletes, a través de... està creixent exponencialment. I més la gent jove? Clar, la gent jove consumeix molt més a través d'aquí. I la gent jove s'informa moltíssim a través d'Instagram, a través d'aplicacions, o sigui, informar-me ràpid, i amb micropíndoles, i això sí que ho segueixen, això ho segueixen molt. Sí, després tenim una pagada, com la que vam tenir a l'abril, i jo reia amb les meves filles, que són grans, i l'única que tenia ràdio amb piles a casa era la mama. Doncs encara, encara. Jo crec que ara hi ha molta gent que s'ha comprat unes piles i una... Jo sí que l'he tingut sempre, he de dir-te, eh? Sí, sí, no sé per què. Sí, sí, sí, sí. Bé, això va ser una experiència per tots, eh? I posar-nos en situació. I va ser molt divertit. Deixa'm dir la paraula divertit, eh? Sí, amb el context. Criticitat, exacte. Amb el context, amb el context. És molt important. Perquè, clar, nosaltres vam continuar amatent, hi havia gent que ens deia però si no es veu la tele. Perquè, clar, no podies... Sí, sí, sí. Però a través del mòbil ens veia molta gent encara. Clar, perquè no va ser tot igual i a tot arreu. No va ser igual. És així. Jo sé, aquí, per exemple, a Morins de Reis no va tornar res fins a les 3 de la matinada, i en canvi on jo treballo, que és al Prat, a les 4 de la tarda ja hi havia. Exacte. Per tant, és... Era irregular. Sí, era molt irregular. Sí, la Raquel Sanz va fer una broma el dia següent amb el tema de la tele. La vaig veure i ho va fer. Bé, nosaltres vam estar aquí. No sabem si ens vau veure. Sí, sí, sí. Bé, aquí, a la ràdio no vam poder, oi? Ell i ell és la nostra tècnica que la tenim aquí. No vam poder, perquè aquí sí que va marxar tot i va caure tot i no vam poder fer res. Lideres? Molta gent, ja ho hem dit, 602 persones. gestiones com a persona... O sigui, tu creus que el fet de venir d'una carrera tecnològica fa que el teu cervell com a líder funcioni diferent que algú que vingui d'una carrera més humanista o més, diguem-ne, més del que seria tradicionalment de lletres, no? És a dir, o no? Jo crec que la carrera, les carreres tecnològiques, en el meu cas, que és l'única que puc parlar, d'informàtica i de telecos, jo et diria que el que t'ajuda sobretot és a estructurar-te al cap. Després vindran totes les coses petites que si utilitzàvem, jo què sé, no? O treballàvem o estudiàvem o electrònica o aquests, que dius, no sé ara de què em serveix, no? Però m'ha servit molt per a estructurar-me. I això, clar, de cara a qualsevol repte que es plantegen a la feina, saber agafar un repte i allò que deien el dividir i venceràs, doncs allò d'anar disgregant el problema i al final dir, això m'està ajudant moltíssim. És pràcticament el meu dia a dia de captar, interpretar i decidir com ho enfrontem, no? Cada una de les coses de forma molt estructurada. Jo crec que això els enginyers en general ens ho han ensenyat. Per contra, ojalà ens haguessin ensenyat, que ara ja comencen a barrejar, eh? Comencen a barrejar tecnologia amb humanisme, algunes carreres amb filosofia, o sigui, està bé que vagin donant, no? Perquè, clar, també és una part important. Tu tens una part a la teva vida que és important, que té connexió amb això, fora de la feina. Sí. Que és la música, el pensament, l'espiritualitat, no? Sí, sí. Hi ha qui diu, hi ha qui diu que tots els enginyers necessitem un contrapunt i hi ha qui diu que van a buscar o anem a buscar un altre, l'equilibri, no? No sé si és això o no, en el meu cas, sí, sí, tens raó. La música m'encanta, tot tipus de música, eh? No vam preguntar-te, música clàssica, música moderna... Mira, jo et diria que música que m'entri al cor. és a dir, hi ha música clàssica que no m'entra i música que em fa plorar i música d'ara, jo què sé, jo et puc estar cantant que els meus fills em riuen al Bat Bani, al cotxe, i estic encantada de la vida. Però vull dir que és música que t'entri, que et faci vibrar. De fet, tot el que et faci vibrar la vida, no? Un llibre, una... Treballes bo amb gent jove? Tens fills joves? Sí. Treballes amb gent jove? Sí. Això que et dóna una mica? Home, home, apertura, i et posen al teu lloc, perquè a vegades et penses que l'experiència, saps moltes coses, i pum, i et donen un enfoc diferent, i te'ls escolta i jo, doncs potser està bé, no? Això que estan dient. Sí, jo crec que està molt bé treballar amb gent jove. Ojalá tinguéssim més gent jove. Estem allà, atrescat ara, renovant molt, moltíssim, perquè, bueno, també és veritat que el 83 vam arrencar i era gent molt jove en aquell moment, gent que ara, més o menys, s'està jubilant, no? Clar. Per tant, ara estem renovant i amb gent jove ens ho passem molt bé. Amb una generació. Dels reptes que tens tu així ara actualment, així el més, no en detall que hagis d'explicar, sinó de gestió. El més, per tu, el més important, on estaria? En la capacitat de gestionar persones, en la capacitat de gestionar projectes tecnològics, amb la rapidesa amb la que canvia la tecnologia, amb el, no perdre't res del que pugui estar passant amb el món televisiu, tecnològicament, com evoluciona, no? Amb aquestes plataformes que ara sembla que són les que governen el món. quin és una mica per tu, en el teu moment, ara vital, el repte més important? Aviam, a 3CAT, ara, estem fent un projecte de transformació molt important. des del punt de vista de producte, però també des del punt de vista tecnològic, o sigui, jo estic fent uns canvis tecnològics importants, una aposta a punto, per dir-ho així, molt important. Per tant, hi ha un repte tecnològic important i també... de funcionament de funcionament de la casa, de funcionament de la casa i de tecnologia, és a dir, de... no ho vull dir... No, no entès en detall, que l'usuari agafi el mòbil i ho vegi bé. Per dir-ho, aquest seria un exemple, no? però... Sí, de posar de punt i endavant. Sí, d'actualització tecnològica de les nostres infraestructures i trobar, sobretot, la tecnologia, el valor que li poden donar, no? Per dir-ho així, i per tant, què és el que podem utilitzar de la tecnologia, no? Per tant, aquest és un repte importantíssim que tenim sobre la taula i que estem posats. De fet, és la part que em va engrescar més, per dir-ho així, del projecte que estic donant a terme. Ara bé, un altre repte important és la gent, les persones, no? Que estan portant això. Jo tinc un equip brutal, fenomenal, per dir-ho així, de gent que molts d'ells portaven molts anys a la corporació i hi ha qui diu, no? Que estaven adormits. Vull dir, estan enxufadíssims amb aquest projecte i per tant, sí que és veritat que és un repte també moure persones i que tothom vagi alineat perquè són projectes molt engrescadors, però la gent està molt pujada i molt il·lusionada amb el projecte. I tu com a líder, com a dona líder, quines són els teves... Jo llegia el teu LinkedIn i dius, entre altres coses, energia... Ai, sí, això sí. Compromís, energia, extroversió, proximitat i qualitat humana. Això és el que posa el teu LinkedIn. Aquestes coses que poses al LinkedIn són molt boniques, però sí que són veritat. a veure... Et defineixes així, vull dir? Sí, sí. Soc molt energètica i molt energètica, vull dir que ara ja ho dic perquè també m'ho diuen, eh? i li poso molt l'ànima. A vegades és massa, que em diuen, és molt intensa, perquè realment li poso molt l'ànima amb les coses. Hi ha aquest punt d'humà, no sé com ho has dit, però... Qualitat humana. Sí. Tinc molt present que al darrere hi ha persones i de fet què és el que et pot interessar a tu i fer-ho el millor possible, no? Perquè al final, una de les coses que he après és que al final tu te'n vas a dormir i penses, ostres, jo almenys no penso tant en que si l'he encertat més amb aquesta tecnologia, amb l'altre, amb aquest projecte he hagut de tirar enrere perquè allò no ha sortit tan bé o no. Al final acabes pensant, doncs, jo que soc tan intensa potser he fet una paraula més enllà del que tocava, saps? Estic alineada amb aquesta persona o no? Aquesta persona del meu equip s'ha sentit bé o no? O sigui, contínuament, doncs, crec que és molt important. La part que t'ocupa una mica. Jo crec que és molt important. I a les dones noves que s'incorporan en equips de lideratge, quin consell els donaries? Perquè un dels temes que són molt recurrents amb les heroïnes digitals és que aconseguir que les dones liderin equips és difícil, però que es mantinguin liderant equips també és difícil. És a dir, retenir el talent també és complex. I per tant, jo sempre us pregunto a les que porteu anys, que ets molt jove, però diguem-ne que portes una trajectòria llarga, que ja ets una referent, a les dones que com tu tenen ganes de gestionar, de liderar i que comencen, quin consell els donaries? que li posin l'ànima en el bon sentit, no només en el sentit d'hores i de feina i de tal, sinó també aquesta part humana, que no tinguin por, que siguin valentes, perquè la transparència, la valentia, en el fons també és una mica la leialtat a l'equip, no? Fa que, o sigui, mou muntanyes, per dir-ho d'una manera. Jo crec que això és el que més haurien de tenir present i i que després mires enrere i dius, ostres, això que vaig fer és tan xulo i no ho vaig fer jo, si no ho vaig fer jo, gràcies al meu equip, o sigui, perquè al final, quan lideres és el teu equip, és el teu equip, tu estàs allà dirigint una mica l'orquestra, però al final, qui estan toquen els instruments són ells i per tant, tenir en compte que si portes bé la batuta, doncs ells toquen fenomenalment bé, no? I que el mèrit està allà. Jo crec que, no sé, aquestes quatre o cinc coses... I sempre t'has anat marcant nous reptes? Perquè ara has tornat aquí perquè t'engrescava aquest projecte, no? Però tu al llarg de la teva vida professional i visc que has anat canviant, no et fan pols canvi, llavors entenc? No. El que em fa por i és el que m'ha fet moure sempre és empenedir-me. És a dir, quan jo estava estupendament bé en l'anterior, quan estava aquí a la farmacèutica i em va ensenyar moltes coses perquè estava en món de fàbrica, en món farmacèutic, vull dir que em va ensenyar moltíssimes coses, però quan em van proposar aquest nou projecte dintre de 3CAT, clar, és que si no l'agafo em sabrà greu. Val. Aquesta idea, en general, em mou molt a mi, em mou molt i per tant el fracàs és no haver-ho intentat. El resum, per mi, el fracàs és no intentar-ho, en general, eh? No tira. Una altra cosa és que diguis escolta, jo no em sabrà greu perquè estic molt bé on estic i perquè no tinc ganes de provar allò i no em mou. Clar, si no em mou doncs no canviïs, no? Però com que en aquest cas ja és com si t'hagués picat el mosquit, no? O la cuca t'ha picat i dins bé doncs és que em sabrà greu si no ho provo, no? I si no tiro cap aquí. Per tant, els reptes, bueno, el fracàs és no provar-ho. I cap endavant? Sí, clar. Quina mirada tens? que vols acabar aquest, clar, evidentment. Bueno, és que aquí tinc moltes coses a fer, eh? No, aquí. Això no s'acaba, això t'ho volia preguntar. En el moment que estem de la història tecnològica, sí, que jo crec que cada dia, bueno, en el meu cas que me miro newsletters, que estic a punt, que me les... Jo m'interesso per la tecnologia a través de moltes newsletters, majoritàriament de periodistes que parlen de tecnologia i cada dia penso jo no hi arribaré. Entendre-ho tot. O sigui, els canvis que estan a vent, d'intel·ligència artificial, de maneres de funcionar, d'interrelació, de formats, no? Digui, jo no hi arribaré. O sigui, sóc incapaç de, com dir-t'ho, d'assumir tots els canvis que estan a vent, com a persona humana, que és una redundància tremenda. No, però sí que és veritat. Sí que és veritat. Però tu, des del teu punt de vista, que a més a més els has d'implantar. Sí, però sí que és veritat, sí que és veritat, que això és com una pilota de pim-pom que cada vegada va més ràpid tot. Això tens tota la raó. Però també és veritat que hi ha molt de... Perdó, que ho diré en castellà. Soroll. Soroll. Soroll, mucho bochor, no? Molt de dir, escolta... i jo també, jo em llegeixo revistes, llavors estàs com tot el dia estressat pensant què és el que realment... I al final tu tens unes necessitats i has de veure què és el que hi ha al món des del punt de vista tecnològic que pot solventar-ho i no perdre el cap. Amb la intel·ligència artificial, per exemple, hi ha molt de soroll, molt de soroll. I molta gent que diu que té moltes coses implementades i són prototipos o coses d'aquestes que dius, eh, cuidado, que no és tan senzill tot. Per tant, no perdre de poc. És molt fàcil emborratxar-se, per dir-ho així, amb quantitat de temes que surten i molts articles i dius, bueno, però això realment... Al final és focus de dir tu què necessites o què necessita la teva empresa en aquest cas i a partir d'aquí què és el... Això sí, informa't, busca què és el que hi ha i aplica-ho, però si ho fas al revés és que surts borratxo perquè hi ha moltíssimes coses i cada vegada va tot molt més ràpid, no? Però necessitat a necessitat... Hi ha un esbiaix, hi ha una bretxa, no? Sí, actual, tu la veus des de la teva feina? En quin sentit, perdona? Entre la gent que són la dius digitals i els que no ho som, a l'hora de treballar, a l'hora d'implementar, o no? O més o menys les plantilles tiren o la societat accepta? Home, jo diria que sí, clar, algú es nota que algú està allà, és un nadiu digital o no, això sí, però la bretxa real és amb l'actitud, eh? Sí? Sí, jo trobo gent gran que a mi em dóna una repassada a nivell tecnològic, perquè una altra de les coses que ha canviat moltíssim és que abans la tecnologia estava en l'àrea tècnica i ara la tecnologia està en totes les àrees, igual que la innovació està en totes les àrees, el que has de fer és captar-la i canalitzar-la. Per tant, hi ha gent gran que domina la tecnologia i és un tema actitudinal i gent jove que no li interessa per res. Per tant, crec que la bretxa està més o la diferència està amb l'actitud. M'agrada molt això que dius que ara la tecnologia està a tot arreu, no? Hi havia reflexionat jo. Això, això és claríssim. Clar. Jo, aquí a Trescat, clar, a mi ara em venen al cap moltes cares, però informatius, hi ha gent boníssima amb tecnologia que et proposa coses, nosaltres l'àrea de documentació són unes cracs a nivell d'innovació, o sigui que la innovació i la tecnologia està arreu. El que és important és captar-la i canalitzar-la. i anar cap aquí. L'impacte de la tecnologia en el punt de vista informatiu, perquè esteu posant a la corporació, és un mitjà públic, no? Per tant, entenc que, si hi ha una aposta és perquè s'entén que és important amb tot el tema aquest de les fake news i aquest tipus de coses, també hi entreu? i t'has de dir, perquè ara deies la ciberseguretat, que això és un tema que preocupa molt, perquè tothom està molt espantat amb el tema de la ciberseguretat. Sí, sí. Bé, són dues coses diferents, però que les dues coses les estem abordant des de 3CAT. La ciberseguretat, com a tot arreu, espanta, per dir-ho així, perquè pels hackers és un repte i com que el que ens mou a vegades són els reptes, doncs aquí qualsevol... Clar. I estem treballant i fa temps que estem treballant amb això i, bueno, és que tothom està exposadíssim. Tothom. Ja ho hem vist en molts casos. Per tant, àrea de ciberseguretat imprescindible. I una altra cosa són els fake news i tota aquesta part que sí, efectivament, ara faré un petit spoiler i espero que ningú no em piqui el cap, però nosaltres... No cal, sí, no cal. No, no, vull dir que estem creant una unitat de verificació, de fet la tenim creada, de verificació dintre d'informatius perquè és importantíssim. I a més fer-ho ràpid. És importantíssim fer-ho ràpid i sobretot també és important perquè a nosaltres, cosa que estem encantats de la vida, és que ens van anar a buscar com a mitjà... Amplificador. Amplificador i veràs. Per tant, és molt important que fem dues coses. Un, és evident. Ah, vols dir que la gent que mira TV3 o que mira ICAC o que mira Catalunya Ràdio o que mira una plataforma de la Corpo, el que busquen és solvència. Solvència. Que el que m'estan explicant està contrastat i és una font fiable. Fiabilitat seria. Fiable. Això està... Tenim estudis que ens ho esten dient i tal. I per tant, evidentment, hem de continuar fent això, però a més a més podem utilitzar el que coneixem i el que sabem per explicar doncs això no és cert per això, per això, per això, per això. Aquesta és una preocupació, m'he trabancat, preocupació bastant generalitzada en el món de les televisions públiques, diria, perquè he vist a nivell europeu que hi ha hagut algun projecte també tecnològic que la Unió Europea estava posant diners per veure si això es podia combatre. És que això és una tendència, o sigui, nosaltres ens hi hem posat en el carro, però vull dir que és una tendència, és que és molt important. La desinformació és global. Tu com t'informes? Jo com m'informo? Doncs mira, amb nosaltres i amb la competència. Més amb nosaltres, no ho dic perquè ha de bé, perquè jo consumeixo poc. Jo consumeixo poc poc audiovisual, haig de dir-ho. No sé, no em dóna la vida per consumir. Però sí que consumeixo molt informatius, m'encanta el 30 minut, o sigui, m'encanta la informació de posa'm el dia ràpid, això sí, sobretot al matí. I al vespre m'agrada una mica més l'explicació del per què de les coses. Donar en context. Donar en context i el per què de les coses. Llavors, jo, per exemple, em desperto el matí, és que és molt divertit, perquè començo sempre, amb el 3-24. I veig una... Bé, veig. Vaig amb el mòbil, arreu, amb el 3-24. I quan ja he fet una roda i alguna cosa, llavors em poso l'ostrell, em poso Catalunya Ràdio. Per tant, pam. I a vegades, llavors, si agafo el cotxe o així, aquí és on dic, i aquí què diu la competència? Llavors és quan faig una mica de sàping de dir què fan els altres, no? Per dir-ho així. I al vespre ja no vaig tant a pa-pa-pa, sinó que capto el 30 minuts, el sense ficció, tot això que dona una miqueta més, amplia coses. Això m'encanta. I amb això ja se m'ha menjat pràcticament el consum. El dia anava a dir-vos, no em donen la vida, però a banda, ets mare, tens... O sigui, vull dir, fas esport... Sí. No? Això m'ajuda molt també. Sí? Sí. Això és el que andava a preguntar. La teva conciliació vital a nivell personal, a nivell familiar, a nivell més enllà de la feina, com ho gestiones? Faig el que puc. Jo crec que, com tothom, en surto com puc. Has de fer moltes renúncies per poder ser una dona líder en una gran companyia. Em costa molt renunciar a mi. Això és un defecte important que tinc, eh? Em costa molt dir que no. Em costa molt renunciar. I, per tant, doncs mira, una mica de cada cosa, saps? A l'esport intento no renunciar perquè... Tampoc sóc tan esportista, ara estic donant una imatge. Però sí que una mica de moure'm sí, perquè també allibera... va bé. Amics, amistat, la part social, intento no perdre-la mai, perquè això també dona molt input i dona molt riure, no? Que es necessita riure. Evidentment, soc mare i soc dona i dic marit i, per tant, escolta, també s'ha d'arribar a tot. Bé, es fa el que es pot. Es fa el que es pot. Es fa el que pot. Déu-n'hi-do. Una mica, allò, el sentiment de superwoman, també el tens en algun moment o no? Jo crec que amb la quantitat d'imputs i de coses que tenim tots som superwomans i supermens tots. I supermens tots. Perquè fem... fem tots bojos. Fem de tot. Doncs amb això entrarem en la secció d'una superwoman de la seva època que ens has portat avui com a dona antic. Sempre tenim dones amb històries, en aquest cas tecnològica, dones amb tic-història. Que és l'ada, ara ho diré, però jo el meu anglès, Lovelace. Sí. Lovelace, que es deia en realitat Augusta Ada King Noel, que va néixer el 1915 i va morir molt jove, perquè va morir molt jove amb un càncer d'úter amb 36 anys. És considerada la primera programadora de la història. Filla del famós poeta Lord Byron i d'anar bé l'Emil Wake, que amb son pare va tenir una relació estranya, perquè ell va abandonar la mare, va marxar, tot i que ella sempre el va admirar molt i de fet va voler enterrar-se amb el seu pare, però no va tenir molta relació amb ell al llarg de la seva vida. Però sí que va ser una dona que va ser considerada la primera programadora, cosa que m'ha semblat supercuriós, perquè estem parlant del segle XIX, principis del segle XIX, primera meitat, vaja. Per què has triat aquest personatge? Doncs mira, he triat aquest, m'ha encantat que fessis aquest resum així, però jo he triat aquest no tant perquè hagi sigut considerada la primera programadora, primer perquè era una persona que venia de bona família i ho tenia fàcil, i malgrat tenir-ho fàcil, va dedicar-se a treballar de valent i va aprofitar això perquè un altre s'hagués acomodat, i ella va aprofitar-ho per conèixer gent interessant, trobar una bona mentora matemàtica i per tant s'hi va afegir, això m'agrada molt, en una època que, bueno, si ets una persona bien, per dir-ho així, el més fàcil era doncs això. Sí, sí, anar-te'n al saló a ballar, o al jardí, o a pedre francès, això molt. Després, clar, programadora, però va anar molt més enllà, no era només la part de, bueno, em sembla que era per... em sembla que va fer... Ella va fer els números del Bernoulli i no era el primer considerat, bueno, jo no sé què és, però els tècnics sí que ho sabeu, que és el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina. Sí, però això era molt matemàtic per dir-ho una mèl·la, però ella va ser molt visionària i va acabar dient que, escolta, aquesta màquina algorítmica, per dir-ho així, pot arribar a ser alguna cosa molt més que interpretar números matemàtiques i pot arribar, és que m'ho estic mirant perquè realment és boníssim, pot arribar a interpretar, a crear art, interpretar música i pensava aquesta dona era molt avançada i per acabar-ho de reunir a mi m'encanta que ella es definia com a científica, poetessa i analista i metafísica. Per tant, és com un, una barreja de tecnologia i de, eh, i de toque personal i una mica humanístic que el trobo superinteressant. Ella també va tenir una cosa que tu destacaves quan em vas dir que la triaves que era que a vegades no va ser la seva feina prou valorada perquè inicialment se l'atribuïa a un home. Això li va passar amb el, bueno, ella als 17 anys va conèixer el matemàtic Charles Babbage que va ser l'inventor d'una màquina diferencial, bueno, un precursor dels ordinadors moderns i ella a partir de conèixer-la amb ell és quan comença a investigar i, però, presenta un treball si ho trobo perquè també ho tinc apuntat i ara no ho veig, que el va presentar amb unes inicials i primer se li va atribuir amb ell. I ella va bé després de reivindicar, no, escolti'm, que és que això ho he fet jo, eh? No sé si ho va reivindicar, eh? O potser no ho va. No, no, no ho sé. El que sí que és veritat és que... Que li van treure. O sigui, ella va passar com si fos l'assistant o la que apuntava. Sí, i era la creadora. I era la creadora d'això, no? Sí. I molts, molts anys després és quan realment a partir de les seves notes es va començar a veure doncs tot això que comentàvem, no? Que era molt més potent el seu treball, per dir-ho així, i a partir d'aquí doncs hi va venir tot el seu reconeixement inclús em sembla que des del... no sé quin any que hi ha el Adal of Lays Day per una mica de... De recuperar la seva memòria. De recuperar la seva memòria, sí. Sí, sí, sí. Per tant, jo trobo que és una figura que mereix, no? Que mereix que la fem reviure. Sí, ja ho he trobat. Ella va publicar sota les inicials per evitar prejudicis de gènere les seves anotacions sobre la màquina analítica de Baves. Doncs mira. I abans se li va atribuir que era un home perquè tothom, ningú podia pensar que fos una dona darrere. O sigui, una mica com les dones que escrivien i posaven el seu dònim. Doncs fixa't. Com a home, no? Sí, sí, sí. Com a home, sí. Perdó, que no ho trobava. No, no, no. M'ha semblat una dona molt interessant, la veritat. I això que dius de la poesia, diu, si no pots donar-me poesia, almenys donen ciència poètica. Sí. No? Deia aquestes frases així que les connectava. que barrejava, no?, les dues coses. No, que les connectava una mica. De fet, ella era científica, però també era escriptora. Ah. Per tant, barrejava les dues coses. Bé, clar, amb son pare també. Amb son pare. Sí, sí, sí. Tot i que, pobra, no el... La mare va ser la que va intentar, doncs, portar-la cap a les ciències i la lògica quan el pare les va deixar. No ho devia dir. Bé, potser que no sigui tan artista com el pare i vagi cap aquí, mira. Segurament devia passar alguna cosa d'aquestes. Ada Lobleis. Lobleis li ve perquè es va casar amb un senyor que es deia Lobleis. Va tenir tres fills. De fet, el primer li va posar el nom del pare, que és Byron. Byron. I, i, i, i, res. Va morir molt jove perquè això sí que em parla d'un càncer d'úter. Sí. Que això sí que sap greu. És 30 i pico. 36 anys. Sí, 30 i pico anys. Molt jove, molt jove. Doncs amb això ja estem arribant al final del programa. Ens queden 5 minutets o 6 que acabarem de conèixer-te una mica més i també ens demanarem que ens facis algun suggeriment. Bé, alguna eina i algun suggeriment. Jo a les dones que sou dones executives que teniu, doncs una, bé, en el teu cas, responsabilitats de gestió de molta gent i de molts projectes alhora i a més a més em deies, no?, però jo tinc temps per fer esport i tinc temps per conciliar i veure els amics i escoltar música. El busco, el busco. El busques els temps. Jo sempre pregunto quina eina tecnològica és l'eina que dius jo sense això no podria viure. no sé si és el calendar o és el... Jo el OneNote. El OneNote. Jo el OneNote perquè tinc molt poca memòria. El OneNote que és un aplicatiu de recollir notes i que ho pots... Perdona, sí. Sí, ho explico. Sí, sí, és com una llibreta però digital. Però és el digital. I amb això jo vaig a tot arreu i la tinc sincronitzada amb el telèfon mòbil, l'ordinador, l'iPad, llavors agafo moltes notes de les coses i després, clar, amb el cercador d'allà poso tot i ara mateix et faria una foto i l'integro allà dintre i per tant em dona molta agilitat. O sigui, faig una reunió, agafo notes i al segon acabo ja els envio al meu equip. Això és el que hem quedat, eh? pam, em dona agilitat i després em dona que tinc base de dades on no m'arriba la memòria doncs m'arriba el OneNote. Per tant, és un gran aliat per mi. No, no, està molt bé. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. I us pregunto perquè a mi... És el primer que he pensat. A mi em sembla que avui en dia tenim tantes aplicacions i tantes eines. Aquesta en concret és de Microsoft però n'hi ha altres de similars que són d'altres plataformes. Sí, sí, sí. I tant, i tant, i tant. I llavors tu, bé, clar, tu llibreta de paper, res, no? Diguem-ne. No. No escrius a mà. No. Dibuixo. Dibuixo a mà. Ah, sí? Dibuixo... El meu despatx és molt divertit perquè tinc dues pissarres. O sigui, jo dibuixo molt. Llavors, sempre tinc fulls en blanc i intento utilitzar les pissarres per no ser... Perquè m'explico molt dibuixant. M'explico molt i m'estructuro molt el cervell dibuixant. I una de les coses més boniques que em passa és quan omplo les meves pissarres i algú em diu no puc fer una foto. Fic estupendo. però m'explico molt dibuixant. Però fent-te així com a esquemes o dibuixant-dibuixant... No, no. Esquemes mentre parles, estructurant el que dèiem abans, no? Estructurant el missatge amb guix. Amb paper o amb guix. O amb boli d'aquell que s'esborra. Sí, no sé com se li diu allò. Sí, sí, sí. Els rotuladors que s'esborren. O amb paper. Però si no és en això, la resta és el OneNote. I tu quan ets més productiva? El matí o a la nit? Jo soc de matins. I ets d'aquelles que t'aixeques a les 5? No. No. No. Però podria, eh? Sí? Sí, home, però m'obligo una miqueta de dir escolta, a veure, un moment, fins aquí, saps? O sigui, a dàlia, fins aquí. Si algun dia em desperto molt d'hora, llavors és quan poses els auriculars. Però tu ets la que obres el despatx al matí quan arribes a la feina? Jo crec que soc la segona. Jo crec que soc la segona. Sí, sí. Soc més de matins que de nits, descaradament, des de petita i tot, eh? I per estudiar? Per estudiar igual. I quan tens nervis, què és allò? Respiració profunda o agafes un tros de xocolata? Doncs les dues coses. Tinc xocolata negra al meu despatx. Mira. I allà... Que consti que no estava preparada, eh? No, no, no. Estic dient-me, m'ho avisa la cara, eh? I respiro, respiro molt. Faig molts exercicis de respiració. Sí, sí, sí. I alguna vegada haig de confessar que me'n vaig ni que sigui a la vau i faig quatre respiracions i torno. És important respirar, eh? És molt important. Sí, i no ets d'entrar amb l'emoció, diguem-ne, no t'enfades amb facilitat. Sí, que m'enfado amb facilitat. Sí. Sí, sí, sí. Tinc prontó, tinc caràcter. Però, mira, no fa massa dies que em va encantar que una persona molt propera i que me l'escolto moltíssim, em va dir, és que si no, amb el que portes, amb les 600 persones que tu deies, no? Amb el que portes, els projectes i tal, si no li poses passió, vull dir, sóc molt passional i per tant, buah, saps? Molt intensa, no? I per tant, m'enfado, però també és veritat que al cap de 30 segons em desenfado i tot menys rancúnia, o sigui que sóc intensa. I te'n portes a casa les coses o no? O quan tanques la porta al d'espai? Tanc ho bastant, eh? Tanc ho bastant. Desconnectes. Desconnectes. Descompartimentes, diguem-ne. Sí, sí. I algun suggeriment que tu que vens del món així, no sé, un programa, un podcast? Bueno, ja ens has dit algun, ens has dit 30 minuts, no? Bueno, clar. Sense ficció. La veritat és que el podcast és una... A mi m'agrada molt els podcasts, eh? De fet, aquest programa després es queda en podcast. Sí. Sí, clar. Sí. No, home, jo consumeixo, a veure, podcast de crims, que a mi era més la petado, deixa'm dir-ho així, tots i molts, m'encanta pop-up de la Mariola. Mira, jo també l'escolto. M'encanta, i a més aquest el recomano a tothom, tequi i no tequi, o sigui, realment amb píndoles molt concretes, tanteres de coses, i el recomano totalment. I, bueno, no sé, hi ha coses meravelloses, fan coses meravelloses, i molt engenyoses. La gent té idees boníssimes. I tu li preguntes a ChatGPT o a Gemini o a Copilot... Sí, pregunto moltes coses. Preguntes moltes coses. Moltes. Moltes. També és veritat... Que és la intel·ligència artificial. Sí. Segur que ens escolta encara, no ho sap. Sí, és veritat. Jo pregunto moltes coses. Sí que és veritat que encara... ho poso en dubte, en les respostes que em dona. O sigui, no és allò de... M'ho crec totalment. Però pregunto moltes coses. Sí, sí. I algunes... Jo ara últimament li pregunto coses personals, eh? Digue'm els tres millors restaurants sense gluten de la ciutat de no sé què. Clar, després va anar a buscar fons, que ja vés a saber, no? Bueno, però tu li dius... Tinc tres dies per visitar la ciutat tal, què em recomanaries? I t'ho diu. I després tu dius... Bueno, t'ho agafes o no, no? El que és important és que encara tinguem el criteri per dir què m'està dient. Què m'està dient, què m'està dient. I ja... Això sempre us ho pregunto a les dones que veniu del sector tecnològic. Creus que hi ha viatges de gènere amb la intel·ligència artificial? Hi ha viatges de tot amb la intel·ligència artificial. Sí, sí. Hi ha viatges de tot. De gènere, de raça i de tot. Mira, vaig explicar-te, si tinc temps, una anècdota molt, molt, molt ràpida. Sí, un minut, sí. Un minut. A la corporació vam crear fa temps ja, eh? El 2023. La comissió de la IA responsable. Sí, sí. Perquè creiem... S'ha de posar ètica. S'ha de posar ètica en l'ús de tot això i ajudem els nostres professionals a utilitzar-la de forma responsable, no? Doncs, bueno, una de les coses que ens va arribar és un documental que es volia fer bàsicament amb temes de residències i com que hi havia tot un tema de sentència que en comptes segurament tindràs la imatge, no? Quan es llegeix una sentència o una denúncia sempre es posa un paper i es marca en groc allò, les frases, no? I llavors una mica, depèn de com... Bueno, és poc audiovisual, no? I ostres, perquè no recreem amb imatges, generem imatges amb intel·ligència artificial el que s'està dient en una denúncia o en un... Sí, sí, sí, amb el text. Amb el text. Vale, doncs ho vam fer-ho. Clar, quan parlava de residències geriàtriques, ensenyava fotos que eren com hotels amb medicaments americans, amb tipologia de gent que era tota blanca, o sigui, tot eren tipologies molt concretes i llavors dius, això és claríssim un viatge. Clar. Per tant, això... S'ha de posar criteri. S'ha de posar criteri. S'ha de posar criteri. Doncs amb aquest missatge ens quedem, Natàlia. Que no t'he preguntat d'on ve el teu nom. Sempre ho pregunto. Natàlia? Sí. Diuen que és rus. Sí, però van posar Natàlia per què? Ah, no ho sé. Ah, per dir-ho als pares i ja està. No ho sé. Sóc la tercera de tres filles, i d'allà d'estar cansats. Bueno, és bonic, Natàlia. Doncs moltes gràcies, Natàlia. Gràcies a vosaltres. Hem estat aquí com a casa, eh? Sí, sí. Gràcies també a Elia Arjona, com sempre, que ens acompanya a nivell tècnic. Gràcies a Dones en Xarxa per donar-nos suport. I com sempre dic, aquí estem al segle de les dones, però queda molta feina a fer, i aquí ho seguirem fent, des de les heroïnes quotidianes, des de les heroïnes digitals. Notícies en Xarxa Bona tarda, són les set, us parla Mercè Roura, al Museu Nacional d'Erda de Catalunya ha comunicat el jutjat d'Òscar