Gestió forestal naturalística, fotografia i apicultura amb Irene Caravallo

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida. Us parla Bego, Floria. Avui ens acompanya Irene Caravallo Barazas. Hola, molt bona tarda, Irene. Bona tarda. Gestora forestal, fotògrafa, dona compromesa en projectes socials i comunitaris com l'entitat Enreda de Molins d'Arreu, la teva associació de veïns a la Rierada o els propietaris de terrenys al Parc Natural de Collserola, que és un parc molt gran i molt a prop d'una àrea metropolitana. Ara en parlarem de tot plegat. Déu-n'hi-do les coses que fas, Irene. Sí. Fas moltes coses, eh? Sí, moltes. Jo crec que les persones que som implicades al final ens acabem implicant en tot. Bé, de tot això parlarem. I sobretot, perquè m'interessa molt, això de gestora forestal. Què vol dir ser gestora forestal? Començarem per aquí i després explicarem qui ets. Va, perfecte. Gestor forestal, a més, és que és una cosa que és interessant d'explicar, perquè tothom pensa que el bosc, que els propietaris que tenen bosc, es dediquen a tallar arbres i ja està, no? O sigui, tallar arbres per tenir el rendiment fuster i ja està. I realment n'hi ha parts que sí que és això, però en realitat no. La gestió forestal, sobretot la que nosaltres volem portar, que és el nostre projecte, és una gestora, o sigui, és una gestió propera a la natura. I això què vol dir? propera a la natura és una gestió complicada, és de les més complicades, però anem cap allà. Però la natura vol dir, diguem-ne, que feu, que no és allò de Baix i Talo, sinó que feu moltes més coses. Ara, ara, ara, per poder anar cap a aquesta gestió, sí que es té que tallar, sí que es té que entrar en maquinària perquè els boscos estan molt abandonats, estan descuidats, no? Perquè abans sí que la matèria... Parlo de Coixerola, eh? Parlo de la finca, per exemple. Nosaltres tenim 70 hectàrees aquí, Coixerola, i entre tots els propietaris forestals són unes 1.000 hectàrees que tenen de propietaris. Parlant de les finques de Coixerola i el bosc de Coixerola, abans, antigament, s'estrella llenya, i la llenya que es feia servir per moltes coses, tant per construcció, d'emobiliàries, de cases, per vigues, de fusteres, i per llenya per escalfar. Forç de llenya, o sigui, n'hi havia molt de consum. Llavors, com que era profitosa i sortia econòmicament rentable, doncs es venia la llenya del bosc, del pi, que n'hi havia, s'havia portat el pi, i llavors el bosc estava net, perquè se treballava molt el bosc i se vivia molt del bosc. Quan van canviant les èpoques, el bosc es va deixar de tallar i també van entrar unes normatives que no es podia... Tallar de qualsevol manera. De qualsevol manera. Llavors han entrat unes altres normatives. Però durant molts anys ha estat molt descuidat el bosc, perquè si no és rentable, tampoc es treballava. I la mentalitat que havia... Encara se mantenia una mentalitat d'abans, no? De tallar... I ara la mentalitat va canviant. Fa molts anys que va canviant en els altres països, però aquí està arribant ara. Aquí a Catalunya, ara. Llavors, la gestió forestal que nosaltres ara hem començat, hem començat amb els propietaris d'altres finques, i que es comença a fer una neteja del bosc, que és una neteja sostenible. O sigui, se fa una neteja sempre amb molts criteris. N'hi ha els criteris que són, que s'han fet, per exemple, a la nostra finca, que s'han fet 40 hectàrees i llavors s'ha controlat que s'hi hagi. Que se va cap aquí, eh? O sigui, s'ha anat anant amb el pensament d'una gestió propera a la natura. Però s'ha entrat en maquinària... Això què vol dir exactament? S'ha entrat en maquinària, i s'ha entrat en maquinària i tal, perquè està molt descuidat. I s'ha d'entrar, perquè si no entres a la maquinària ara... No pots entrar al ramat. O sigui, un ramat pot entrar quan hagi passat la maquinària d'aquí a un parell d'anys, un any i mig, que és com estem ara, la situació. Llavors, ara t'explico el que és la gestió forestal propera a la natura. O naturalística, que se li diu. Aquesta gestió està pensada en com ho faria el bosc. O sigui, com actuaria el bosc. O sigui, tu t'advantes a com ho faria el bosc. Si n'hi ha una sequera, quines espècies proliferen? O si n'hi ha molta aigua, quines espècies proliferaria? O sigui, l'ecosistema com aniria canviant? I evolucionant o canviant. I evolucionant o canviant. I evolucionant o canviant. Però no és... O sigui, pensem que el bosc no és un, sinó que són com petits ecosistemes. Perquè és... A la zona de soleil n'hi ha una vegetació, a la zona... Més ombri volant una altra. Més ombri volant una altra. Llavors, si n'hi ha unes pendents, n'hi ha un altre tipus de vegetació, si és planer... Llavors, tu has d'anar trepitjant molt el bosc, com ara nosaltres que hi visquem, treballem però hi visquem el bosc, cada dia el trepitgem, cada dia el veiem. I vas veient com va canviant. Totes les estacions de l'any i tots els anys, i durant diversos anys, quins canvis van aventar. Llavors, la gestió naturalística vol dir que tu t'avances una mica intentant comprendre com ho faria el bosc. Sí, però concretament perquè jo ho entengui, què vol dir? En lloc d'entrar i arrasar i emportar-te tota la llenya, què és el que fas? Llavors selecciones espècies. Això. Selecciones espècies. Ara, per exemple, nosaltres que hem fet neteja, hem descobert que el bosc, per exemple, abans no hi havia garrofers, no trobaven a la nostra zona de garrofers. I ara estem veient que anaven sortint garrofers. Quan s'han netejat, ostres, mira, aquí ni un garrofer, aquí ni un altre garrofer. Doncs quan es va anar a tallar, se van anar marcant. Ei, això no es toca. Aquesta cervera no es toca perquè està creixent. I per què està creixent? Perquè el clima també està canviant. Per tant, el bosc va cap aquí. Doncs ajudem-lo a anar cap aquí. Jo no ho he dit, però ho diré ara, que la nostra convidada, la Irene, és la mestressa de Llenyes Castellbi. Perquè clar, estàs dient nosaltres, nosaltres, nosaltres... I jo no ho havia explicat encara. És Llenyes Castellbi. Que això és una empresa familiar. Sí. Que us dediqueu amb el teu home, us dediqueu amb aquesta neteja... Sí, es dediquem nosaltres... O sigui, ja fa molts anys que tota la seva família del meu home es dediquen a la venda, de treballar al bosc i la venda de llenya, tant a restauració com a particulars. I arrel d'això, i d'anar, de trepitjar, i de veure, i viure al bosc, cada any passar els patiments de plourà, no plourà, ni hi haurà ni incendis, no hi haurà ni incendis, i d'anar-lo vivint. I jo ja, vull dir, que és una cosa que sempre m'ha agradat molt, que ho porto com a dins, i som molt observadora, doncs hem volgut anar cap aquí. La gestió naturalística fa això, és el respecte a la natura. Si tu talles uns arbres, deixes oberts zones en què pugui créixer el sotabós, però que quan plou, per exemple, ara mateix, n'hi ha molt arbre. I la gent, quan tallem els arbres, estan matxacant els arbres ja, però és que, si no es tallen aquests arbres, quan plou, l'aigua queda a les copes. Clar. I no baixa el terra. La gestió que hem fet ara, que potser no, o sigui, no és la, o sigui, és ideal, la de les 40 estàrees, no? Però nosaltres que volem que sigui més ideal encara, però això ha de passar el temps, no? Però ara plou i l'aigua ja arriba a les arrels. Aquesta arriba, arriba a les arrels, arriba a tota la massa arbòria que hi ha a sota. A tot l'ecosistema de sota. Llavors, això què fa? Garanteix una biodiversitat. Aquest any estem veient, o sigui, jo feia 20 anys, quan vaig vindre a viure a la Rierada, fa més de 20 anys, però quan vaig arribar aquí jo veia unes rodades de farigola impressionants i unes altres plantes, no? I les vaig anar perdent de vista i no les trobava. Aquest any les he tornat a gaudir, vull dir, des de casa, obrir la porta de casa i dir, ei, que ja farigola, però n'hi ha, la farigola que jo 20 anys enrere estava veient. Florida. Florida, perquè sí que les pluges, però clar, li estaven tapant el sol totes les altres espècies. A l'obrir, em obrien compte, perquè si obres molt, també es pot cremar, pots provocar, una sequera, vull dir, que s'ha de fer molt de carinyo i molt... Això és molt difícil, és molt complicat. Per mi és una de les gestions més complicades, però que és la que hem d'anar. Se té que anar cap aquí. Això és una filosofia que a banda de vosaltres, o hi ha més propietaris que van cap aquí. Més propietaris, o sigui... Perquè heu fet una associació de propietaris a tot. O sigui, ara, perquè les persones que ens escolten, majoritàriament moltes que ens escolten són de Molins de Rei, però altres, com que això després es pensem en podcast, potser no coneixen la zona. La Rierada és un barri de muntanya ubicat al parc natural de Collserola, que és un parc natural que està en una de les zones amb major pressió humana d'Europa, que és tota l'àrea metropolitana. Per tant, heu constituït, per explicar-ho bé, una entitat que són els propietaris, no? Sí. Que entenc que això també ajuda a que esteu anant cap aquí, cap a aquesta gestió del bosc, que sigui més respectuosa. és que sense una associació de propietaris, o sigui, sense molta gent, amb aquesta consciència no es pot aconseguir. O sigui, una persona sola no pot. Nosaltres portem molts anys darrere d'això, però sols no és viable. Llavors, amb molta gent pots demanar ajudes europees, però sobretot és la mentalitat. Per exemple, nosaltres, ara que ja s'ha fet aquesta actuació, amb els propietaris, doncs, a Papiol n'hi ha una noia que té unes cabres i farem, l'estem ajudant que vingui des de Papiol a la Rierada a pasturar les seves cabres. Això què vol dir? Que sempre ens tindrem que posar d'acord, doncs, n'hi ha l'apicultor, amb els apicultors de la zona per no passar per les seves zones quan estan en plena floració. Tot això ho hem de tindre en compte perquè ho hem de fer com un treball en conjunt. Però ella, que tenia un problema que si deixava les cabres pasturant només per una zona pressionava molt el lloc, doncs, amb nosaltres... Té més opcions, ara. Clar, té molta més opció. I ens ajudem uns als altres. Nosaltres, perquè es manté la zona nostra neta pel tema d'incendis, però sense pressió. I nosaltres a ella perquè pot tirar el seu ramat endavant. Una dona que té un ramat? Bueno, sí, el porta la Sabina, la Sabina que és una morda dona. L'haurem de convidar amb aquest programa, eh? Sí. Perquè una dona que porti un ramat a coll... No el porta al ramat, ella, l'hi porten, però ella és la que... Ella és la mestressa. La mestressa. Bueno, és igual. I a més, és un encant i ens sap molt. Si ens escolta Sabina te convidarem, eh? O sigui que... Li diré, li passaré nota. Ara ja m'ha explicat què fas, després podem aprofundir una mica més, Irene, que em sembla superinteressant. Sí, és molt interessant. Ara hem d'explicar qui ets, una mica, una mica. La Irene Carballo Barazas, que tens dos cognoms molt interessants i pocs sentits, no? Una mica. Ets del Papiol, tot i que vius a Morins de Re fa molts anys. I tu et vas criar en una cantera, que això també és molt singular. És singular, sí. Bé, perquè el teu tiet, no? Sí. El meu tiet era el vigilant d'allà, de la cantera. Sí. Nosaltres vivíem... La cantera Berta, amb nom de dona. La cantera és Berta. Sí, la cantera és Berta. I és una cantera en la que se destreuen... Bé, tothom sabrà la pedra que parlo, que és la pedra granítica, perquè és la que es posa a les vies del tren. Ja a part, bueno, sortien pedres de quarts i tot. Tu ets la gran de quatre germanes. Soc la gran de quatre germanes, quatre germanes, completament diferents entre les quatre. I tu sempre dius que tu ets tímida i molt introvertida. Sí. Però la vida t'ha portat cap a una altra cosa, no? Perquè saps participant en un munt de llocs. Sí, però sempre intento mantindre-me en un segon plànum. No m'agrada... O sigui, quan... Ara mateix ho passo... Bueno, ara estic molt còmoda perquè realment estic molt còmoda amb tu, però... No t'agrada ser protagonista. No, no m'agrada gens. Perquè tu ets fotògrafa, també. Sí, jo vaig estudiar fotografia. Doncs anem cap aquí. Sí. Vas tenir una infància feliç. Vas tenir una infància molt feliç, allà a la cantera, rodeada de natura, amb els meus cosins. Bueno, és que era... Tot era... Bueno, ja et vaig comentar, no? Jo sempre me mantenia molt al marge, molt observant. Jo era de la que buscava les pedretes, la pirita, el quarts, el plom que sortia i m'encantava. Llavors, tenia un món allà meu. Anàvem a buscar cacgrossos, feien cabanyes per la muntanya. Vull dir que sempre he tingut un contacte molt, molt proper amb la muntanya. La vida t'ha portat cap aquí. I la vida m'ha portat cap aquí. A l'adolescència, jo fugia una mica d'això i jo era una nana que m'agradava... O sigui, m'ha agradat estudiar, però ho he portat força malament perquè tinc dislèxia. Però no ho sabies. Això vull que ho expliquis. En aquell moment no t'ho van saber diagnosticar. No, no. Vas tindre uns professors meravellosos a l'EGB que em van ajudar molt. Però jo no me'n sortia. Jo feia els treballs i em deien que els treballs estaven molt bé però els exàmens no estaven com els treballs. Perquè si algú no sap ben bé què significa tenir dislèxia, què vol dir? La dislèxia, a part que tenim una memòria a curt termini que és més curta, no memoritzem, per exemple, dates ens costa molt memoritzar-les. Per això porto la xuletilla. Jo també porto xuleta, eh? Si ens veieu per una camareta... No tens una memòria de curt termini. M'acosta molt quan estic parlant m'atravo bastant perquè tens d'anar com buscant les paraules. En realitat, és una cosa estranya, eh? Perquè les tens però no t'acaben de sortir. No et surten. I, per exemple, el més gràfic, jo no m'ha après mai les tables de multiplicar. no memoritzaves. No costa molt de memoritzar i sobretot quan són pautes, costa moltíssim. Llavors, tot això a mi me va crear moltíssima inseguretat. Si jo ja era introvertuïda, això em portava més inseguretat. A la teva vida. Vas descobrir que era dislèxica i llavors va ser... De gran, ja? Sí, de gran a través del meu fill, d'un dels meus fills. Després, els dos tenen dislèxia. El gran té una dislèxia bastant més severa. Més semblant a la... O sigui, quan li diagnostiquen amb ells, ho diagnostiquen a tu. Clar. I llavors, perquè és genètic. Bé, és genètic. O sigui, si a la família n'hi ha algun dislèxi, doncs sap probablement que n'hi hagi. Els meus fills han tingut que per les dues bandes n'hi ha dislèxia. I llavors, però se'ls ja ha tocat la... I quina diferència hi ha, jo dic, per aprofundir una mica en aquest tema, entre el moment, o sigui, en el moment que tu no ho vas poder saber i per tant això et va generar tota una situació d'inseguretat, tal, tal, tal, i amb els teus fills que sí que hi ha un diagnòstic. Com ha canviat una mica la mirada social en m'acompanyar? Home, jo quan... quan em van diagnosticar vas passar per dues fases. Que aquí entra molt enredat perquè... L'associació enredat. L'associació enredat. L'hem vols de fer. Perquè, bueno, és una família meravellosa que em van ajudar i ajuden a molts. Vull dir, és... Enredat, perquè no la conegui, tot aquí hem tingut la Núria Monfort, que és la seva presidenta, és una entitat que treballa amb persones amb diversitats funcionals de diferents tipus i acompanyeu famílies. De fet, tu estàs la responsable de famílies, no es diu? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, i abans parlaves de tu i enreda't. Sí, i de la meva dislexia i llavors quan van diagnosticar el meu fill va ser quan, i a mi a la vegada va ser quan vas dir ei, ostres, vale, ja sé el que em passa, o sigui, no, no, no és que no sàpiga o que no arribi, és que n'hi ha aquesta problemàtica, a mi les, les tecnologies me van ajudar molt perquè corregir, jo fer-li una nota al meu fill de l'escola que no podia, que estava malalt o que no podia menjar segons què, tenia que entrar per internet, corrector i després escriure, inclús escrivint-lo a mà, t'ho havies de tornar a mirar. Sí, perquè moltes vegades cometia moltes faltes d'autografia, això a mi sempre m'ha limitat m'ha limitat molt perquè m'agrada molt escriure, jo sempre vaig amb una llibreteta al bolso on anoto coses quotidianes que a mi m'agrada molt tot el quotidià i clar, tinc amagada per mi, si n'hi ha faltes d'autografia ja se trobaran el dia que revixin que se la mirin però això em va tocar molt i llavors quan van diagnosticar el meu fill jo em vaig com em va vindre tot el record de quan era jove com ho vaig passar a l'institut allò malament perquè no em veia cap pas de moltes coses que a l'institut també va ser un professor el que em va guia cap a la fotografia perquè ell veia que jo tot el que era artística i tot se m'adonava molt bé però després les altres àrees me costava molt llavors m'han trobat a l'institut on vaig estudiar l'institut d'estudis fotogràfics de Barcelona i i bueno vaig estar allà llavors quan el meu fill li van diagnosticar la fotografia a mi el que em va fer és que bueno em vaig angoixar molt perquè vaig pensar ostres un altre cop viure tot això i a sobre a través d'un fill clar no? perquè jo ja ho tinc superalt ja soc gran ja no me fa vergonya dir torna'm a dir això ei trec el carnet i m'ho apunto només el meu carnet d'identitat tinc dislexia saps? ara ho dic abans deia no serà el carnet d'identitat ostres com que no t'ho saps no? clar vull dir perquè la gent no ho acaba d'entendre llavors amb això va ser quan vaig començar a fer el que més una de les coses que m'haves se m'adonen que s'observa i fotografia que maco bueno jo he de dir a les persones que ens escolteu que la gent fa unes fotografies meravelloses de la quotidianitat sí que algun dia les has d'exposar allò algun dia més públicament més públicament perquè a moment les guardes per tu de totes maneres tu com deies per acompanyar aquest itinerari quan bueno amb aquestes dificultats que tenies en aquell moment sí que vas anar tirant cap a la fotografia i fins i tot et vas dedicar de forma professional treballant en una botiga de fotografia a Sant Vicenç durant uns anys tot i que no te va acabar d'agradar aquell món sí no perquè a més jo necessito estar també molt en contacte amb la natura jo crec que sempre m'ha tirat d'estr'exterior d'allà vaig passar amb altres feines he passat feines variades moltes coses jo volia parlar de ta mare que no anem parlant de la Tere sí no perquè la que va decidir diu bueno ma filla que estudia fotografia però jo també em faré fotògrafa sí sí ma mare va bueno que ella és una dona molt empenta i tot el contrari ella diu que no que és tímida però jo crec que és bastant extrovertida just quan jo començava a estudiar fotografia doncs el fotògraf que havia al poble ho va deixar i ella doncs em va embolicar i va agafar totes les càmeres que tenia li va comprar va agafar el negoci diguem-ne va agafar el negoci i va tirar endavant i va ser molts anys fotògrafa del poble o sigui que tu sí que ets fotògrafa perquè un profet va acompanyar però en paral·lel que això és una història molt xula no? ta mare va entrar també també va entrar ella ma mare també superautodidacta ella ella doncs el que li anaven explicant també anava fent i i tu de les coses que sí que has fet fas narrativa amb la fotografia una mica aquella mirada perquè vas fer alguna cosa de gitanos del sí quan del retrat quotidià de la Rambla de Barcelona vas fer un reportatge de la Rambla de Barcelona que encara tinc d'encara quan estaven els limpiabotes no sé com es diu en català jo tampoc però neteja sabates deu ser sí neteja sabates estaven i després clar jo darrere de la càmera soc una altra persona i llavors és el que potser m'agrada que observo darrere de la càmera i soc una altra bueno me faig invisible com a mi m'agrada estar en saps invisible i llavors vaig fer també un assentament que n'hi havia de gitanos en caravanes i estava just davant de la cantera on estava la meva família on treballava el teu tio i va treballar el meu tio després un altre tio el meu pare també va estar allà vull dir que i i sí vaig estar bastant de temps amb ells que al final crees un vincle i com et visualitza la fotografia que t'agrada m'agradaria continuar com estic com estic ara però sí que ja quan els meus fills me siguin més grans i em donen permís de posar les seves imatges perquè has fet coses molt de casa molt íntimes però també fas fotografies del bosc faig fotografia del bosc molt el bosc el tinc faig molta fotografia del bosc de fet vaig fer un treball també que era amb llums del bosc que com que jo també m'agrada molt el tema de les llumetes que a vegades sóc una mica borraca pels brillos i llavors com que surto quan plou quan no plou quan sempre trepitjo bosc doncs vaig dedicar-me a fer fotografies de quan plou les gotes de pluja a diferents arbres flors com si fóssim fanalets al bosc espero que les veiem algun dia aquest sí que és bo t'ensenyar són com petits fanalets com allò de dir com dels guardians del bosc les seves llumetes però estàs contenta d'haver agafat la fotografia com una de les línies de la teva vida que no és l'única però és una sí la fotografia és que vull dir és una cosa que sempre m'acompanyarà perquè és una part meva molt meva i en aquest camí vas conèixer el Fidel i abans ja tot i que ja venies del contacte amb el bosc però d'una altra manera vas tornar al bosc vas tornar al bosc bueno vau passar per diferents projectes una gran escola i altres projectes i al final vas treure la direcció de lleure i al final ara esteu amb la gestió forestal però no només perquè t'acabes de treure com es diu ara soc apicultora apicultora l'autorització com a apicultora dona apicultora jo és que vull recalcar-lo de dona perquè no sé si hi ha moltes dones apicultores o sí o estic equivocada n'hi ha però bastant menys com al món forestal ara comencen a haver-hi i és superimportant la mirada de la dona al món forestal o com a l'apicultura jo ara soc aficionada perquè la meva apicultura va cap a la gestió naturalística del bosc va pensada en el que és polinificació ajudar ajudar el bosc el que faria ell naturalment donar-li un cop de mà amb les abelles que puguin polinitzar i que puguin exacte perquè per exemple a coixerol n'hi ha maris apicultors i professionals vull dir que viuen de la mel o que venen mel que viuen de la mel i estan fent un treball excepcional no? però bueno si n'hi ha aquests petites ajudes al bosc perquè tenim les les les les les asiàtiques vull dir les espècies invasores llavors estan matxacant molt no només a les abelles nosaltres es veuen les abelles perquè perquè clar són les que més li agraden no? perquè porten la mel al pa i bueno doncs això agrada però estan matxacant també totes n'hi ha molts polinitzadors que també s'alimenten aquestes abelles d'ells i bueno aquestes vespes i clar estan matxacant llavors posant polinitzadors és una manera de combatre aquesta és complicat aquestes espècies que venen de fora és molt complicat per això és important la gestió naturalística perquè intentes controlar que no n'hi hagi espècies foraneres i intentes ajudar les espècies d'aquí autòctones autòctones les que siguin aquí i això que em vas explicar preparant el programa que em vaig quedar al·lucinada dius no és que ser apicultura és com tenir un ramat o sigui les abelles és com tenir un ramat sí de fet et dones d'alta ramaderia perquè és un ramat que tu has de cuidar de fet n'hi ha l'apicultura que és en el meu cas que tens les caixes allà en un lloc i cuides no tens les cries tens que tens que si n'hi ha en èpoques baixes li tens que alimentar vigila que tinguin aigua vull dir i és un ramat és considerat ramat n'hi ha també la de transumància clar saps? com un ramat sí, sí com el ramat sí, sí la meva família era transumant per part de mare clar d'ovelles d'ovelles de la muntanya bueno, això és aquí això és que xulo momento vego sí, sí i les abelles vas començar així com fa poc però bueno dins d'aquesta no? d'aquesta mirada com circular seria, no? de tot el cicle de la vida sí nosaltres dintre de la nostra empresa perquè vosaltres perquè ens entenguem més enllà de la gestió forestal del terreny que teniu vosaltres i que hi ha altres terrenys que us cedeixen per poder fer gestió vosaltres diguem-ne també la part de l'empresa és la venda de llenya exacte nosaltres venem llenya i després Carbo que som intermediaris venem la llenya intentem sempre que sigui la llenya del nostre del nostre del nostre bosc però clar n'hi ha molta llenya n'hi ha que no no pot ser llavors agafem d'altres finques però sempre això sí que ho tenim claríssim sempre ha de ser llenya que vingui de gestió forestal però d'una gestió forestal responsable i responsable no agafem mai llenya que no es vingui així hi ha gent que sí que ho fa això diguem-ne hi ha gent que que sí arregla-se una mica sí i això que explicàvem al principi perquè tu vius en una urbanització o un barri de muntanya que està que està dins d'un parc natural que està en una àrea metropolitana que ara ara diré una barbaritat però que deu tenir 5 milions o 6 de persones perquè si comptes per ser 4 com a mínim és una és tota una barbaritat tot això com es gestiona o sigui com ho vius tu perquè clar no és el mateix fer gestió forestal a 15 minuts de plaça Catalunya bueno de plaça Catalunya no però de la Diagonal que no no sé el Bages no o el Montseny és és complicat és molt complicat per exemple els pastors tenen molt problema per exemple Sabina tindrà problemes quan per molt que posis eh agafeu els gossos no vagin sueltos tal vigileu les bicicletes que n'hi ha ramat pastura se tindrà que conscienciar molt posant cartells i bueno que se vagi sapiguent no tot i això cansa molt o sigui si hi ha una feina dura perquè és una feina que és estiu i fa molta calor és hivern i fa molt de fred no en el meu cas jo aprofitem les hores solars perquè n'hi ha hores que és impossible de treballar-hi al bosc n'hi ha n'hi ha n'hi ha si s'aprofita les si és això complicat s'accomplica més quan n'hi ha molta pressió humana per exemple tu vas i dius mira estan els bolets per exemple mira està sortint això agafes així vas en cura que s'agafi d'aquesta manera o ja bastant que n'hi ha tota la sèrie tota la fauna que n'hi ha puguin alimentar i ho tinguin i llavors venen i arrasen zones gent que ostres si vas al bosc i vas a agafar bolets i t'agraden fes-lo amb respecte no? si vas a passejar ves amb respecte el bosc és com un temple vull dir el bosc no pots anar cridant i la gent va cridant i quan passen les bicis van cridant els uns als altres ei que no esteu sols el bosc vull dir el bosc s'ha cedit aquest camí perquè passis no n'hi ha gent que fa banys de bosc ostres és que ens està donat tant i nosaltres no som conscients i com estem tan a prop de ciutat és com no ser tan conscient del que del que ha passat jo suposo que la gent amb la pandèmia també com que el va descobrir perquè hi havia gent que potser vivia a prop i no l'havia trepitjat mai exacte i hi ha zones que estan molt matxacades perquè tothom passa pel mateix lloc o no? Bueno bastant perquè com que ara les noves tecnologies a mi m'han anat superbé amb el meu tema de dislexia que t'ajuden molt o sigui ben utilitzades molt bé però també les ubicacions de les zones Aquest curriol és estupendo per passar en bicicleta elèctrica Sí nosaltres per exemple nosaltres per exemple hem fet aquestes intervencions hem fet unes hectàrees després explicaré el que són també una hectàrea que s'ha fet que són 15 hectàrees que és un PPP PPP què vol dir? que és un perímetre de protecció prioritària Ah, molt bé Ho dic perquè la gent quan veu quan va al bosc i veu que s'ha tallat molt com que és un bosc molt pressionat per la població també s'espanten i llavors Doncs explica-ho ara però si no se'ns acabarà el temps Ho explico ara Un PPP és o sigui n'hi ha zones de bosc i ara va haver-hi un dilema molt gran perquè hi havia un apicultor que es va queixar que s'havia matxacat molt la seva zona però era perquè estava dintre d'aquest perímetre que són 15 hectàrees Aquestes 15 hectàrees Dins de Collserola Dins de Collserola Dins de la nostra finca 15 hectàrees de la nostra finca Llavors això és un projecte que ho va fer està elaborat amb Generalitat amb el Marc Castelló la fundació del Marc Castelló Pau Costa Llavors és un són punts estratègis que això sempre tindrà que està així ens agradi més o ens agradi menys però són uns punts estratègics en els que si n'hi ha un infant un incendi d'aquests que n'hi ha de sisena generació que pot haver-hi aquí els bombers poden entrar poden entrar i intentar actuar i poder parar l'incendi paralitzar o rebaixar la violència i això ens agradi a nosaltres més o menys és que fer és que fer perquè i ho vols explicar perquè visualment potser impacta visualment impacta impacta també s'ha de pensar que i també pensant quan es fa l'actuació que hem fet nosaltres a les 40 hectàrees també n'hi ha gent que diu ostres heu deixat arbres en peu morts com és que s'han deixat arbres en peu morts o han deixat tot d'arbres al terra morts doncs sí perquè s'ha de deixar per la biodiversitat i la gent pensa que s'ha deixat allà i que la gent és que mira han tallat s'han importat la llenya i aquests els deixen perquè no els volen no se deixen en peu mort perquè n'hi ha animals que fan aquí els seus nius que fan el seu cau que ho necessiten bactèries també clar de vegades tu tries les seures mateixes que diuen les seures estan ofegant aquesta eura tan gran doncs antigament es tallarien totes les seures i fora ara no ara n'hi ha n'hi ha n'hi haures que sí que estaven però n'hi ha n'hi haures que no perquè també porten una biodiversitat que és important una espècie de fauna que és important per això la gent quan va passejar al bosc i veu que n'hi ha unes actuacions n'hi ha unes que semblen molt matxacades tenen un sentit i sobretot a coixerola que pensin que a coixerola no es fa res sense sentit que es cuida que es cuida molt i que la gent que estem que són propietaris que estem allà estimem moltíssim el bosc perquè és que és part de la nostra vida de la nostra història no només hi treballem sinó que el trepitgem el vivim cada dia quina hora és l'hora que més t'agrada a tu del bosc les primeres hores del matí sí la primera hora del matí perquè em fa aquesta olor fresca net la rossada i t'ha donat mai cap susto el bosc bueno sí és que el bosc és un desert viu i llavors per molt que el coneguis la gent no pot anar i pensar que això m'ho conec i he passat mil vegades i ja sé per on passo no perquè avui estàs trepitjant aquí i ahir ha caigut una branca i que no no la tens controlada o quan hi ha vent tens que saber quan vas com vas el bosc clar que t'ha d'anar assustos però t'ha d'anar més satisfacció moltes més i això que m'explicaves quan parla del programa dius que m'has fet pensar que jo tota la meva vida he estat connectada quan vam parlar és una cosa que no no hi penses però clar després és que sempre ha estat el bosc vull dir i a més és que jo sempre quan estàvem allà a les canteres era com de les que me quedava i tenia aquest abret preferit que el cuidava que el mimava aquesta zona sempre m'hi fixava i i llavors és que sempre ha estat connectada amb la natura quan amb els meus pares amb la Tere aquesta dona que s'embolicava l'avant al cap i agafàvem la furgó del pare i on se n'anàvem ens n'anàvem al bosc vull dir a altres boscos però sempre les nostres vacances les nostres vivències i els cas de setmana i tot sempre han estat vinculats al bosc a Papiol igual amb el meu tiet anar a buscar aigua a la font que abans feia molt i per mi era i per restar el bosc i per la fotografia jo veig una paraula que connecta que és la paciència a les dues tu tens paciència jo tinc paciència més que paciència sóc observadora llavors això és el que me dóna la paciència perquè si ets observadora tens que tenir llavors sóc de les que m'agrada anar a passejar parar la calma mirar observar veure coses petites que a vegades la gent passa i no veu perquè si tu vas passes a fer com és com és com és com és que vas anar a fer exercici vas a córrer vas a caminar però si no pares a observar no no veus la realitat que n'hi ha aquell bosc aquesta aigua que està passant per aquí o aquest aquí n'hi ha aquestes petjades d'això no ho veu i està vinculat per mi n'hi ha una vinculació molt gran no l'havia pensat mai després de la nostra conversa vaig pensar ostres és que sempre ha estat a la natura i sempre la fotografia m'ha portat a veure aquesta a tindre aquesta mirada cap al bosc ja voler fer aquesta gestió i el que vull dir vull deixar bueno vull enviar un missatge aquí que és que se necessiten dones al bosc perquè la dona tenim una visió recol·lectora les dones sempre han sigut com recol·lectora se'ns agradi que ens ho diguin o no hem tingut i tenim aquesta i són cuidadores perquè ja ens ve de mena i llavors aquesta mirada cap al bosc es necessita i hi ha poques dones hi ha poques dones n'hi ha cada cop estan a 20 més però es necessita com es necessita una professionalització dintre de les colles les colles que es van a tallar que van a fer aquestes hectàrees que van a fer aquestes neteixes al bosc necessita que siguin colles professionalitzades però la visió de la dona és molt important hi ha molta molta enginyera molta tècnica però es necessita gent que estigui allà trepitjant-lo molt cada cop n'hi ha més però i si vols anar cap aquí professionalment què has de fer o quan tu dius falta més dones falta més dones ramaderes més dones gestores forestals que això suposo que ramaderes que treballen que agafin una motoserra i una desbrussadora que vagin al bosc i que sàpiguen el que tenen que tallar i això és una feina molt d'homes tenim la mirada recol·lectora és veritat però clar jo crec que professionalitzant i estar en la dona allà amb aquella mirada se pot fer molt n'hi ha molta gestora nosaltres ara en aquesta època per exemple que no tenim tanta feina de repart i tot ens formem cada any cada any anem a formacions en aquestes formacions n'hi ha dona però encara no prou encara no prou encara no prou es necessiten doncs aquí queda fet a la crida Irene doncs ara passarem a una altra de les seccions del programa però si no no ens donarà temps que és la secció de Dones amb Història Dones amb Història que ens porta és una super fotògrafa la Cristina García Rodero ara explicarem la seva biografia ara l'explicaré jo però diguem per què l'has triada l'has triada perquè la Cristina la Cristina García Rodero és una fotògrafa que fa fotografia a lo rural llavors jo m'identifico amb aquesta visió de estic darrere de la càmera i fotografio el que està passant el que està passant en aquell moment anava a poblacions ella tenia la seva feina però després feia les seves fotografies de festes populars de comunions enterros tradicions tradicions i ella ho feia des de la seva visió des de i la cosa rural el quotidià el que hi va posar aquesta visió ha fet moltes però per mi la que a mi m'agrada i en la que m'identifico m'agrada molt és aquesta visió aquesta mirada ella va néixer a Portoia a Ciudad Real el 1949 tens 70 llargs 75 o 76 i és una figura fonamental de la història de la fotografia documental que seria una mica aquesta branca de la fotografia i amb una projecció que t'ascendeix les fronteres nacionals perquè té un reconeixement internacional molt important ella va ser admès l'any 2005 a Magnum Fotos i va ser la primera fotògrafa espanyola a integrar aquesta agència a integrar-se en aquesta agència la primera persona ah la primera fotògrafa espanyola a entrar a Magnum Fotos vols dir la primera fotògrafa o fotògraf sí ah vale vale pensava que era dona mira fixa no no la primera persona sí ella sempre ha tingut no un pont ha utilitzat la fotografia com un pont entre dos mons el visible i l'invisible no el ritual la cotidianitat això que explicaves la tradició la identitat i té una profunda immersió en aquestes tradicions rituals cultura popular des de diverses parts del món però tant el seu una de les seves diguem les sèries més conegudes era l'Espanya Oculta que ho va fer durant un període de transició social i política molt important i que té un valor antropològic històric que té molta importància ella va començar a l'Escola de Belles Arts a la Universitat Complutència de Madrid primer va començar per la pintura i després va acabar els estudis a fotografia als 17 anys ja va fer el seu primer reportatge fotogràfic tu com vas fer el teu primer reportatge fotogràfic te'n recordes? mira no sabia que ella però jo cap als 18 cap aquí ella va fer el Santo Boto de la seva ciutat natal de Portoiano que de fet allà han fet un museu jo no ho sabia me l'he estat mirant no jo també ho he descobert avui buscant la seva biografia i han fet un museu que li dediquen crec que el el van inaugurar fa poc bueno fa poc a veure fa poc tot és fa poc el 2018 no fa tampoc però bueno diguem-ne que no és una cosa molt antiga vull dir que és bastant de fa poquets anys ella té el Premi Nacional de Fotografia el Premi Eugène Smith de Fotografia Humanista el Premi Ortega i Gasset de Trajectòria Professional i la Medallador al Mèrit en les Velles Arts i és doctora Honoris Causa de la Universitat de Castellà a la marxa i va ser la primera dona a rebre aquesta distinció també això sí ha sigut molt pionera molt pionera en aquest i a mi el que m'agradava molt era o sigui quan jo vas decidir també que que bueno que m'agradava que volia la fotografia però a la meva manera sí ella vaig pensar ostres mira és que ella feia treballava de l'oceo però després el cap de setmana quan sortia era professora era professora i quan sortia s'anava a fer aquestes tasques i penses no no vull dir que tu també tu treballes de gestora forestal i les teves estones fas de com a dona que ho volia destacar diu que mai ha estat senzill treballar amb una càmera perquè per una dona quan ella va començar estaven regades com a un segon pla els homes tenien la veu i l'autoritat principal i hi havia poca confiança en les capacitats femenines i que es considerava que la fotografia era una ocupació com temporal per a les dones com a secundària com que no podia ser una cosa i que assumir riscos per fer per fer diguem-ne fotoperiodisme que significava que havies de dedicar molt de temps doncs això te trencava diguem-ne la conciliació familiars tu la conciliació com la portes? vas fent jo l'has fet per això vaig fer també el treball dels meus fills quan estava fent quan estava així jo amb el tema que faig estava fent un bueno vaig entrar en un taller de fotografia i sempre que feia treballs em deia ja però és que això vaig amb els meus fills és que clar aquestes aquí és que estava el meu fill és que passa el meu fill per davant és que tal i em va dir i per què no fas els teus fills? clar i llavors i a més amb tot el que tenia al cap vas dir ostres i aquestes imatges va ser el que em va ajudar a veure tot amb una separació i a donar-te una perspectiva però és molt complicat molt complicat bueno ja parla dormir amb el cotxe agafar confiança amb la gent que això és difícil ho deies tu quan ho vas fer amb el campament aquest quan vas fer aquella sèrie és una dona molt interessant diu jo no busco la imatge perfecta busco que parli que emocioni i que arribi això és una mica el que tu també fas el que a mi m'agrada fer amb aquestes coses que te digui alguna cosa que són de les que penso que per exemple a la imatge t'ha de dir és ideal que vagi a un test però si no t'ha de dir a tu te pot dir una cosa o a mi me pot dir una altra però que que t'entri i ella ha buscat sempre l'ànima humana l'ànima els ritualss profuns els moments vulnerables això que deies de la quotidianitat molt maco m'agrada molt que ens hagis portat jo m'he apuntat a llistes de coses a fer a la vida anar a veure el museu de la Cristina García Rodero a Puerto Llano que no crec que jo m'ho he mirat avui perquè no ho sabia i m'ha semblat interessantíssim doncs entrem en la recta final del programa amb el top final per acabar de fer-te res quatre preguntes d'aquestes de vamos a conocer anem a conèixer una mica millor la Irene per exemple tu ets més de matí o de nit? jo soc de nit i què t'agrada més? el silenci bueno, clar si et pregunto això a tu que t'agrada el bosc però hi ha silenci al bosc? no m'ha dit t'agrada més el silenci o el soroll de fons? n'hi ha silenci però és un és un silenci amb soroll de fons amb soroll així sí tu el detectes de seguida el soroll del bosc? sí és que m'encanta de fet quan estic al bosc el que m'agrada és entrar i estar bueno jo perquè soc una privilegiada perquè és que jo estic estic tenint la roba que estic la roba com el bosc amb una soroll del bosc i estic sentint els diferents cants d'ocells que n'hi ha i es diferenciar? no sé quin és quin però sé que n'hi ha diferents i quan i els veus com es criden l'uns als altres vull dir i tot el soroll és bueno t'agraden sí i si haguessis de tornar a començar triaries el mateix camí? ostres sé que continuaria com sí sé que estaria al bosc i sé que està lligada o lligada a la natura i lligada a la fotografia això sí potser ho portaria d'una altra manera si sàpigués que són dislèxiques això també és veritat però bueno des aquí també fem una crida a tenir en compte totes aquestes coses ara es tenen bastant però encara falta però sí sí jo crec que no variaria gaire i has menjat mai mel directament d'un rosc sí i què? fantàstic quan tinguis les abelles he de venir un dia de fet l'altre dia no et fa por a mi em faria una por tremenda que em piquessin bueno no perquè vas protegida de fet jo tinc unes que les tinc com molt a prop que són les meves nenes que dic elles se'n coneixen i se deixen apropar i si no no bueno ai Irene que ja arribem al final quin greu perquè expliques coses super interessants moltes gràcies hem estat super a gust està super còmode molt còmode de veritat que bé i jo contenta i agraïm a la Eli que la tenim aquí de tècnica Eli Arjona i a Ràdio Moritz de Rei i ja ho sabeu ens podeu recuperar en podcast si no ens heu escoltat ara ja ho punjarem i a les xarxes d'Instagram Ero Ero Quotidianes que sempre ho dic gràcies per ajudar-nos a conèixer heroïnes quotidianes allà on potser no les aniríem a buscar mai Notícies en xarxa Bona tarda són les 7 us parla Mercè Roura l'opà del BBVA al Banc Sabadell i la reducció de la jornada laboral que el Consell de Ministres aprovarà demà i la reducció