Futbol femení, veus de dones i la trajectòria de Gemma Mallorca – De Molins de Rei a la cabina de TV3

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida. Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Gemma Mallorca Prat, periodista esportiva. Actualment estàs focalitzada en explicar i en narrar els partits del futbol femení a TV3, a 3CAT. Mai sé com dir, 3CAT, TV3, ara, no sé què sou. Crec que ara és 3CAT, però bé, que tothom no ho coneix com a TV3. Exactament, doncs escolta, benvinguda. Moltes gràcies, estic molt contenta de ser aquí. Doncs jo també que vinguis, perquè a més a més parlarem de dos temes que a mi em semblen molt d'actualitat i que són un element que ha revolucionat tot els darrers 5 anys, que és el futbol femení i veus de dones que no hi ha gaires. O sigui, en la meva època, quan jo vaig començar el periodisme, hi havia molt poques dones que fessin periodisme esportiu i en tot cas feien papers secundaris, perquè ens entenguem. I per tant sou una generació que les de la generació que us precedeix us envegem una mica, eh? En positiu, eh? Sí, sí. En positiu. Jo crec que ha estat la gran manera que el futbol femení hagi crescut d'aquesta manera tan forta de trencar el sostre de vidre per a totes aquestes dones periodistes que fins ara no tenien pràcticament oportunitat ni veu per poder-nos dedicar a aquest esport. Crec que és molt important l'aposta que ha fet moltíssima gent, molts mitjans de comunicació donant veu a aquestes dones que fins ara segurament tenien aquest paper secundari que documentes i de la mà del creixement del futbol femení, que crec que s'han convertit en referents i que és vital també per a la societat d'avui en dia, creixem tots els mitjans de comunicació i per tant també per a mi creix la societat actual. I a més a més, a més a més de ser més diversa, tu ara sí que fas futbol femení, però hi ha moltes veus de dones amb futbol masculí, també que això també està molt bé. Sí, tant. Al final no és encassillar-te amb un espai... Bueno, no ho sé, tu igual no ho sé. Ara t'ho pregunto, tu voldries fer futbol masculí? Sí, jo he tingut l'oportunitat ja de fer futbol masculí. Primer a BTV vaig estar fent segones federacions, Europa, Sant Andreus, que gaudia moltíssim i aquí a TV3 estic tenint l'oportunitat també de narrar la Lliga Americana d'homes, de jugadors i per tant també és molt important tenir aquesta aposta, sobretot primer per trencar el sostre de vidre, perquè la gent comenci a entendre que les dones també poden fer les coses que fins ara havien fet únicament els homes i és l'oportunitat per deixar-te entreveure que també moltes dones tenen el nivell per dedicar-se al que vulguin, sigui al futbol, sigui al bàsquet, sigui qualsevol esport que hi ha actualment i que són capaços. Jo crec que això és vital. Està molt bé i a més ara explicarem com has arribat fins aquí i a més a més et desitjarem al final del programa i avanço ara molts èxits en el futur. Anem a parlar de qui és la Gemma Mallorca Prat. Gemma, jo sempre dic que aquest programa el fem des de Ràdio Molins de Rei, tot i que sé que ens escolten des de molts altres llocs, però a mi m'agrada fer poble des d'aquí i tu ets una molinenca de tota la vida. Sí. D'aquestes que li diuen a l'MTV, no? A l'MTV. Molinenca de tota la vida. Vas néixer a Molins, segueixes vivint a Molins, de famílies de Molins. Explica'ns una mica quin ha estat el teu itinerari. No. Vinculat a la vila, vull dir. Jo primer et vull començar dient que el vincle que tinc amb Molins és molt i molt forta. Amb tothom que parlo sempre, que no coneix aquest poble o que no coneix l'estima o com funcionem, sempre ho intento explicar com un poble diferent, un poble molt lligat a la cultura popular, que crec que és vital. Un poble amb molt sentiment de pertinença. Jo en tinc moltíssim. Cada vegada que sona la presó del rei de França, a l'Ajuntament quan és la festa major se'm posa la pell de gallina i tinc aquest vincle molt lligat a la vila. Primer perquè he crescut aquí, perquè he anat aquí a l'escola, al Banyanet Molins fins a quart d'ESO. Després perquè he gaudit del futbol, m'he llicenciat, podríem dir, d'aquest esport aquí a la vila també. Per tant, sempre tinc aquest vincle tan fort i tinc molt clar que en la meva vida vull que continuï a Molins de Reis. És a dir, jo en el moment que hagi de formar una família o que hagi de viure en algun lloc, sempre una de les prioritats serà continuar aquí perquè soc molt feliç. Quan estaves explicant que vas començar jugant a futbol, vas començar jugant com a jugadora, diguem-ne, amb un club femení. Amb un club femení vaig tenir l'oportunitat justament quan vaig... Del Molins. Del Molins, del Molins. Quan jo vaig voler començar justament aquí, al Molins de Reis Club de Futbol, començava també l'aventura del futbol femení feien aquesta primera aposta. Jo vaig començar com a infantil a la vi, que això són 12 o 13 anys, i des d'aquell moment, fins a dia d'avui... Ets molt jove, però estem parlant de quin any, més o menys? 2012 o 2013. I ja des d'aquell moment, doncs ja em vaig vincular amb el futbol. Sempre havia estat un esport que m'havia cridat l'atenció, havia jugat al pati, ho feia amb nens, evidentment, a la meva escola, només érem dues que jugàvem a futbol a l'hora del pati, com comentava, i vaig tenir l'oportunitat de veure moltes noies que també es volien dedicar a aquest esport, que volien jugar-lo, i després de poder continuar-lo, no? Que en molts pobles hi ha moltes noies de la meva edat que no han pogut jugar mai a futbol perquè no tenien equips de futbol femení, i nosaltres, per rodar les meves companyes, i de moltes amigues, hem tingut l'oportunitat des de ben petites de poder ser aquí i de poder-ho fer al nostre poble. I ets pionera en aquest sentit, també, és a dir, ets de les noies que han pogut començar a fer-ho. Però tot i això, se't veia com un bitxo raro encara o no? No sé si potser... De les amigues... O sigui, els rols estaven clars en aquell moment, com ara, diguem-ne, perquè ara és veritat que... Suposo que el fenomen, ara ho parlarem, no? De les referents. És a dir, el fet que ara sí que hi ha... Quan tu vas començar, no hi havia dones referents com del nivell que hi ha ara. No, no, ni molt menys. Jo crec que és la gran bona notícia que ha tingut aquest creixement del futbol femení, de que ara les nenes s'emmirallen amb Alexia, s'emmirallen amb Aitana Bonmatí, s'emmirallen amb totes les jugadores del Barça i diuen, ostres, jo un dia vull ser futbolista, professional, i puc arribar a ser-ho. Clar, jo quan vaig començar a jugar a futbol ho feia perquè m'agradava, en cap moment em vaig plantejar, com ho fan molts nens petits, de, ostres, jo vull ser futbolista professional, jo mai vaig tenir aquesta oportunitat, però... Perquè no hi havia referents. No hi havia cap referent, però sí que és... Jo, dur-ho repetir, vaig tenir la sort de poder créixer durant tots aquests anys jugant a futbol al meu poble, que això crec que és una sort que no totes hem tingut. Però llavors és el que et preguntava una mica. Encara era aquell moment de... Ah, sí. Aquesta nena juga a futbol. Jo crec que això va molt per l'educació que rep des de casa, no? I jo tinc la sort que a l'escola molts dels meus amics ja veien que des de petita jugaven al pati amb ells i per tant ho vam veure totalment normal. I les meves amigues d'aquell moment, totes també eren esportistes, una feia gimnàstica, l'altra també es va apuntar a futbol amb mi, l'altra feia algun altre esport típica o alguna cosa d'aquestes i per tant ho vam normalitzar molt ràpid. i també des de casa meva. Els meus pares, al primer moment jo vaig dir que volia jugar a futbol i potser només se'ls va complicar una mica els caps de setmana, però més enllà d'això van estar molt contents. El meu pare és el primer que des de ben petita em posava a la televisió i em deia això? Això t'ha d'agradar? Això és el Barça? Això és el futbol que vull que segueixis? I he tingut aquesta sort de des de sempre estar recolzada, jo crec que per tothom. Gemma, del Barça, ets del Barça? Soc del Barça, soc del Barça. I es pot ser periodista esportiu? O sigui, perquè ens entenguem, amb aquesta passió per un club i ser neutral amb un Barça espanyol, per exemple? Has de deixar una mica apartada la passió quan ets periodista i quan tens la feina sobretot de ser neutral, perquè al final jo com a periodista quan estic fent la meva feina intento veure-ho molt com el creixement que ha viscut el futbol femení i com els clubs catalans els has de defensar. És a dir, jo segurament des que soc periodista defenso molt més l'Espanyol, defenso molt més el Llevant Badalona que el que ho hagués fet si no hagués estat periodista, 100%, i això és així. Llavors jo m'ho prenc molt com defenses els clubs catalans que han fet una aposta pel futbol femení, que són històrics, l'Espanyol és un club històric pel futbol femení i per tant també has de donar-li aquesta empenta i aquesta veu. A mi no se'm fa complicat a dia d'avui perquè crec que és molt important ser professional i poder-ho fer. Jo crec que ho puc fer perfectament narrant un Barça espanyol, narrant un Espanyol Llevant i narrant un Barça Llevant. És a dir... Sí, és un Barça-Madrid que es complica més, però tens la facilitat del final que tu ho veus com un equip català que juga contra el Real Madrid. De la mateixa manera que si jugués l'Espanyol-Real Madrid t'aniries més amb l'Espanyol, però perquè defenses una mica el que et trobes a casa teva. Llavors sí que és veritat que jo soc del Barça, ho he estat des de petita, però quan em toca posar-me una mica la samarreta de periodista, t'allunyes una mica d'aquest focus tan passional, podríem dir, per l'esport, i et poses la samarreta de defensem els clubs de casa, defensem els clubs catalans. Anem a explicar per què ets periodista. D'on et ve això? Perquè a casa teva no... No, no. La persona més comunicadora és el meu diet, és el Miquel Casas, que crec que tots... Bé, i que no, perquè a casa teva bàsicament veniu... Som de les Casases Mallorques, és una empresa històrica de Molins de Rei. No, no, no hi ha... No em sona que hi hagués ningú treballant l'avantguàrdia o el... No, no, no, realment no. Això és una broma, eh? La comunicació, a mi també potser em sorprèn, no?, d'on em pot venir. Des de ben petita, crec que soc molt curiosa, m'agrada molt xerrar, tots els meus professors m'ho deien, tu algun dia hauràs de ser periodista, hauràs d'estar vinculada a alguna feina, on xerrar sigui vital. Llavors vaig anar creixent, ma mare sí que és veritat que també està relacionada amb la comunicació més corporativa en aquest cas, amb el màrqueting a l'empresa, amb la publicitat i fent aquestes campanyes. I per tant també té aquest do comunicatiu, però clar, el ser periodista, jo crec que també va venir com una sorpresa dins la família. Si em poso a mirar enrere, segurament del que parlava abans, que el meu pare des del primer moment em posava davant de la televisió a mirar futbol, i veient que m'agradava aquest esport, vaig començar a entreveure que hi havia gent que explicava això, que deia, ostres, a mi això m'agradaria. I des de ben petita jo tinc vídeos dient jo a Mallorca, TV3, Camp Nou, per exemple, saps? I des de ben petita ho tenia clar, que volia ser periodista. Després van haver-hi alguns dubtes, però des de ben petita sí que tenia molt clar que volia ser periodista. Encara no sé ben bé per què. Cap a on. I explica'm una mica com vas a... O sigui, què vas fer? Vas acabar el batxillerat i llavors vas dir, pares, mare, no? La Lourdes, que és la teva mare, és una de les teves referents. L'àvia, que també està per aquí, l'Anna, no? Sí, va ser acabar el batxillerat, un batxillerat que vaig començar a... Parlo de les dones, perquè aquí sempre parlo de dones, eh? Els homes també els estimem molt, eh? Però que quedi clar. Sí, vaig acabar el batxillerat social-humanístic i llavors aquí va haver-hi el primer dubte. Una cosa que havia tingut tan clara que era ser periodista, me'n recordo que ens van fer aquelles xerrades que et fan a segon de batxillerat. Clar, són quan tens, no?, 18 anys. Si tu amb 18 anys no tens dubtes. Ets estrany. Has de tenir dubtes sempre. Llavors jo me'n recordo que ens van fer una xerrada espectacular per explicar-nos diferents professions que hi havia i diferents carreres. I va haver-hi una, l'educació social, que me'n recordo que em va marcar molt, perquè la que ho explicava ho explicava molt bé. i jo vaig arribar a casa i vaig dir als meus pares, ostres, jo sempre havia volgut ser periodista, però compta amb educació social. I els meus amics del batxillerat em deien, ostres, és que Gemma, de veritat, o sigui, educació social també... Se t'adieu, se t'adieu. Et veig 100% reflectada en això. Però no ho sé, al final també molt lligat amb ma mare va ser que em va... Me'n recordo que em va fer una xerrada, que ella segurament ni se'n recorda, però em va fer una xerrada que em va dir, Gemma, tota la vida has dit que volia ser periodista. Ara vols deixar-ho enrere? Prova-ho i si no t'agrada sempre estàs a temps de canviar-ho, però, ostres, sempre ho has dit, sempre ho has volgut. No dubtis ara perquè no té cap mera de sentit. Potser també per la por que tenia de... Ostres, imagina't que em poso aquí una cosa que havia... Tinc tantes expectatives al llarg de la meva vida i que no m'agradés. En què em quedaria, jo? Saps? Si tota la vida s'ha basat en voler ser periodista, si arribo allà i no m'agrada, què faig? Aniria, no? Em sentiria molt perduda. Potser també sense veure-ho en aquell moment era una de les grans pors, però no, no. Ma mare em va donar aquesta empenta i em va dir, Gemma, has de ser periodista. Ta mare, que és una de les dones que t'envolten, perquè tu has crescut envoltada de dones fortes. Totalment. Has dit abans els dos noms, no? El de ma mare, la Lourdes, el de la meva àvia, l'Anna Maria i després també el de la meva tieta, la Rosa Maria. Són les tres dones amb les que he crescut. Tres dones que per mi són referents totals. Primer, la meva àvia crec que és el gran emblema d'aquesta família, una dona de 92 anys que ha viscut una guerra civil, ha viscut una postguerra, ha viscut el franquisme, s'ha donat sempre i ha donat sempre el màxim pels seus. Una persona espectacular que sempre s'ha preocupat, com deies, massa pels altres i no tant per ella. sempre ho ha donat tot i jo crec que és el gran emblema i el gran vincle d'aquesta família mallorca. Després, ja ho dic, però tu parlaves d'una dona forta, una dona forta per tot el que ha viscut. A més, va patir la mort del meu avi abans de temps, molt abans del que li tocava i va acabar-se sobreposant i va acabar connectant a tota la família en un moment que era tan dur i jo sempre la tinc com a màxim referent. Després, la meva tieta, una altra dona que per mi és una referent espectacular, una dona forta, una dona que va patir un càncer quan jo era petita i que segurament ni me n'adonava però que va lluitar per tothom. Ho ha donat absolutament tot i crec que és una persona espectacular, o sigui, d'aquelles bones persones que no és que ho donin tot pels altres, és que va a un altre nivell. O sigui, és increïble, és molt bona persona i també... En aquesta casa l'estimem molt. Sí, no, és increïble. La Rosa Maria també, però Rosa Maria ha passat per aquesta taula. Sí, sí, i tu ho sabràs, és que és increïble. Va tenir un càncer, només ho vull recordar, en un moment en què el càncer era la malaltia dolenta. No és com ara que s'ha normalitzat, també el futbol, o sigui, a veure, salven les distàncies, que es parla obertament i no hi ha problema. Quan ella el va tenir era d'aquelles èpoques en què això es parlava poc. Sí, i que la gent, evidentment, en el moment que tu deies en aquella època ostres, tinc càncer, tothom es posava les mans al cap pensava que et mories. Perquè es parava anar al pitjor i la meva tieta també es va sobreposar en una fortalesa espectacular que també és referent. Segurament mai l'havia dit i ho escoltarà a dia d'avui i s'emocionarà perquè ja la conec, però és això, és una referent per mi espectacular i després, evidentment, la meva mare, la dona que tinc a casa, jo crec que és el gran referent que he tingut sempre, una dona treballadora des dels 16 anys que ha viscut moltes dificultats possiblement en la seva infantesa que s'ha sobreposat d'una manera espectacular, treballadora des del minut 1, forta més no poder, amb un vincle espectacular amb la seva família que m'ha ensenyat absolutament tot el que sóc, m'ha educat de la millor manera amb una llibertat brutal, amb la manera també de donar-me tota la confiança del món per fer el que jo volgués perquè sabia que podria fer el que volgués i és increïble, és, jo si algun dia sóc mare, o sigui, em reflexaré 100% en l'educació que m'ha donat ella perquè és espectacular. Tens dos germanes també, l'Anna i la Marta, o sigui, però si dic, estàs rodejada de dones i ets la gran. Això marca molt? Sempre pregunto a les que sou grans i això marca. A mi em marca amb el sentiment de protecció que tens cap a les teves germanes, no? Jo crec que aquest sentiment de protecció, de voler protegir tant aquestes persones, potser la tens quan tens un fill, no? De voler que no li passi res. A mi em passa molt amb les meves germanes, que també, evidentment també són referents, les dues, i tampoc ho deuen saber perquè això no ho parlem gaire, però tinc la sort d'estar rodejada de tantes dones com comentaves i tant l'Anna i la Marta, jo sempre intentaré que els hi passi tot el millor possible, que tot els hi sigui fàcil, les voldré protegir al màxim i és un sentiment que segurament si no tingués germanes no em passaria i després la comunicació i la confiança que tens amb elles es genera un vincle quan som totes dones que és molt especial, en alguns moments hem estat en etapes vitals diferents però crec que ara ja comencem a connectar totes d'un nivell espectacular perquè la més petita té 19 jo en tinc 25 ara ens comencem a entendre entre totes i per tant és molt especial també aquest vincle. La família és important per tu? Molt, molt, molt. Crec que és el gran exemple del que m'he convertit a dia d'avui és a dir, he passat una infantesa espectacular una adolescència espectacular tot ha estat molt i molt fàcil amb la meva família el vincle és fortíssim i per tant jo crec que m'han format i m'han convertit en qui és el que avui en dia. I creus que estàs preparada per moments de frustració? venint d'aquest context? Sí, perquè també m'han educat a patir aquests moments de frustració no tot ha estat fàcil no tot m'han posat com un camí de rosa sobretot ma mare que és és dura és forta és exigent no tan exigent potser per acabar-me frustrant a mi però de sempre dir Gemma tu has d'arribar aquí perquè has de donar fins al màxim i si no dones fins al màxim això en algun moment es pot torçar i llavors aquesta manera d'anar-me empantant a ser millor crec que també m'ha portat a que en els moments de frustració ho pugui conduir de la millor manera Algun has tingut algun no has tingut que després s'has dit mira doncs és un no que m'ha servit Sí el primer no laboral jo et diria que és com el gran no el primer que he tingut i que em va marcar i que després va ser positiu però que quan arribes a casa ja et diuen ostres mira Què va passar? Què va passar? Doncs jo vaig començar a 8TV justament quan havia acabat la carrera va ser al setembre després d'haver acabat la carrera la carrera l'acabes el juny-juliol vaig estar fent un mes de RAC1 perquè havia fet una beca abans i vaig tenir l'oportunitat d'estar treballant un mes d'estiu a RAC1 i després va començar aquesta oportunitat laboral una oportunitat laboral que venia sense cap vincle anterior per pràctiques sinó que va va sorgir un programa a 8TV que es deia Sant Abre Contraataca el primer programa esportiu en el que estava ja com a periodista que això també va ser va ser molt xulo m'han dut una experiència espectacular i quan portàvem res un mes i mig dos mesos ens van reunir i ens van dir això no funciona s'ha acabat i clar tots ens quedem amb la cara i amb la bueno tots blancs la boca oberta però a més no se'ns va comunicar jo diria de la millor manera però però va ser el primer va ser el primer allà em va em va anar molt bé per entendre com funcionaven els mitjans de comunicació perquè fins ara jo em pensava que tot seria fàcil que tot seria genial que tot aniria rodat i sí que em vaig adonar allà que vaig dir ostres d'acord això és el que això és el que he triat això és el que em vull dedicar que en qualsevol moment em quedo sense feina en qualsevol moment tot es pot torçar i aquí no hi ha cap mena d'escrú tu també ho hauràs viscut segurament és un món molt complex en aquest sentit sí els mitjans de comunicació són durs és un món complicat i aquest primer no em va servir perquè dos mesos després m'arribés l'oportunitat laboral que jo crec que ho ha canviat absolutament tot i que m'ha fet convertir-me en la periodista que soc avui en dia que és la de BTV BTV que és la Televisió de Barcelona i tu aquí ja comences perquè quan decideixes que vols ser periodista esportiva perquè entenc que a la universitat no devies agafar o sigui l'especialització ja la tenies a quarta carrera crec que és a quarta sí és a quarta carrera el primer semestre et donen l'oportunitat d'escollir quin periodisme t'agrada més hi havia periodisme internacional periodisme polític i entre aquests hi havia periodisme esportiu que vaig tenir la gran sort de tenir per mi el mestre dels mestres que és Ramon Besa un periodista esportiu espectacular jo crec que topo vas estriar a l'autònoma? no al Blanquerna al Blanquerna sí i llavors allà descobreixo de la mà de Ramon Besa repeteixo jo crec que un dels grans referents que he tingut al llarg de la meva vida que m'agrada molt el periodisme esportiu i la forma d'entendre'l i no només el futbol perquè això era una de les més grans pors potser pensar ostres no jo des de sempre he jugat a futbol a mi el que m'interessa és el futbol que realment és el meu esport preferit això és així però allà Ramon Besa també em dona m'obre els ulls i em deixa entreveure tots els altres esports que existeixen totes les altres interestòries que també existeixen i aquí dic ostres que interessant és el periodisme esportiu que interessant m'agrada molt i llavors vaig fer l'aposta de les segones pràctiques que tenia a Blanquerna les primeres les vaig fer a un mitjà local que era Cugat Mèdia em van agradar però llavors vaig tenir l'oportunitat de fer-les a RAC1 i era RAC1 a esports i allà vaig dir ostres allà si m'haguessin oferit un contracte de per vida t'hi haguessis quedat jo no no l'havia signat això va ser abans o després de l'Erasmus? això va ser abans de l'Erasmus i l'Erasmus el que et va canviar que dius que això va ser un moment de la teva vida que t'ha canviat jo crec que va ser l'Erasmus el vaig fer a Itàlia el vaig fer a Itàlia el vaig fer a Bolònia ah mira una bona zona no no espectacular una de les millors experiències de la meva vida i a mi em va canviar molt per valorar el que tenia aquí jo crec que fins ara per madurar sobretot la maduresa quan vaig arribar aquí em va dir Gemma què t'ha passat? has canviat totalment estàs molt més tranquil·la estàs molt més calmada i jo crec que tots aquells neguits que tenia va ser a marxar sis mesos i vaig començar a entendre i a valorar el que tenia aquí que era molt especial el vincle amb la meva família les meves amistats el jugar futbol al poble totes aquelles coses que m'havien faltat i que quan vaig tornar vaig dir ostres això és el que vull i ho tinc molt clar i vaig començar a entendre que volia ser periodista de veritat allà va ser quan vaig acabar la carrera perquè vaig acabar la carrera fora i vaig dir sí, sí jo vull ser periodista i quan vaig tornar vaig dir això és el que vull i tinc molt clar que vull la vida també aquí a Barcelona o aquí aquí a Molins de Rei a Barcelona aquí a prop i no marxar fora que això també podria ser un dels meus grans dubtes abans de marxar sobretot la gent jove d'avui és un dubte que teniu bastant generalitzat sí i em va anar molt bé per això sobretot per ordenar una mica al meu cap tot allò que no havia ordenat en tots aquests anys en 22 el vaig poder ordenar posar i abans vas entrar a BTV que em deies que era el gran moment sí llavors va ser vaig fer després de l'Erasmus aquell mes que deia de RAC1 va arribar l'experiència de 8TV amb el no fallida i el gener entrava a BTV vaig començar informatius i llavors va haver-hi l'oportunitat de començar també a fer unes substitucions a esports i vaig anar combinant al principi informatius i esports que clar quan jo estava informatius i després anava un dia a esports deia mare meva quina diferència realment és on em sento millor a esports era molt fort jo al principi no ho volia no ho volia acceptar dic no si m'agraden les dues coses després amb el temps he vist que no que el periodisme esportiu m'ha fet molt més feliç que el periodisme informatiu com a tal i l'he gaudit moltíssim i llavors vaig anar lligant diverses substitucions a BTV i és on on he crescut més com a periodista sense que m'he n'adubta i després et va sortir l'oportunitat de TV3 de TV3 sí va anar molt lligat sobretot amb el que vaig fer amb el que vaig fer a BTV és a dir a mi a BTV primer rep un molt de confiança per part del cap després en aquell moment que ara està TV3 que és el Jordi Montalbo que sempre li dono crèdits perquè crec que si no fos per ell i no hagués apostat per mi d'aquesta manera no seria on soc avui en dia perquè havies de fer de tot a BTV és a dir és una redacció petita molt professional molt professional però és una redacció petita havies de fer de càmera havies de fer directes al carrer havies de fer plató quan tocava i presentar el que fos havies d'editar tu els vídeos havies de portar les xarxes ho havies de fer absolutament tot i després el Jordi Montalbo i aquí és on té més crèdits és el que em va fer l'empenta per dir-me avui et tocarà narrar-te un partit i jo vaig dir un partit? narrar un partit? jo? mai a la meva vida m'havia plantejat narrar un partit mai a la meva vida i va ser ell que em va trucar un dia a l'estiu me'n recordo i em va dir escolta'm de cara al setembre tinc esclar que algun partit narraràs i jo ostres tu segur? sí, sí, sí vull que ho provis tampoc hi havia gaires dones hi havia la Gemma en aquell moment i jo que també em dic Gemma dona la casualitat i volia fer una aposta perquè una veu femenina també narrés als partits de futbol del Sant Andreu de l'Europa etcètera i ho vaig provar i vaig dir ostres que divertit que ràpid m'ha passat aquests 90 minuts m'he passat pipa i a partir d'aquí et vas haver de preparar especialment? sí, sí evidentment o sigui primer tornar-me a escoltar algunes narracions que jo al final quan mires futbol escoltes les narracions que hi ha i tens molt clar també quins són els teus referents de racó al POU a Catalunya Ràdio fins fa res al Pujal i ara el Torquemada i el Bernat Soler tots són nois fins ara sí, sí no, no és així és així és que fins ara jo quan m'havia d'agafar referents de futbol malauradament ho lligaves amb el futbol masculí perquè eren les veus de tota la vida i que hi coneixies llavors em vaig estudiar bastant aquestes narracions i vaig dir perfecte doncs he anat a trobar evidentment el teu estil el meu estil però basada una mica en com funcionen les narracions de futbol i vaig gaudir de veritat com una nena petita una sensació que no havia tingut potser fins ara en el periodisme de gaudir tant en una cosa que era tan simple i a partir d'aquí vaig anar encadenant narracions i de sobte un dia em sorgeix l'oportunitat de narrar la Kings League que és aquell format que va aparèixer del Gerard Piqué i era narrar la Kings League per Esport 3 llavors ho vaig provar evidentment em vaig acceptar em vaig posar les dues mans al cap Ostres Esport 3 això sí que són ja paraules majors i sí sí llavors també vaig provar aquesta experiència que va ser espectacular amb uns companys de feina brutals amb els que he après moltíssim i de sobte rebo una trucada a l'octubre d'aquest any diem escolta'm sóc el cap d'Esports de TV3 he comprat els drets de la lliga de la copa de la reina de la supercopa i vull que la veu sigui la teva hauràs de fer una prova abans però si ens quadres la nostra idea és que siguis tu i sí sí i així va ser d'una cosa que em penseva que mai faria anar repartits i és una de les passions de la meva vida sense cap mena de dubte descobert en 24 anys bueno està molt bé sí sí i com gestiones hi ha moments d'atenció sí i com gestiones els nervis com els gestiones jo d'una manera positiva m'encanten sentir aquests nervis previs als partits conscient de la responsabilitat que tens perquè al final en 25 anys està en el lloc on estic jo que és un lloc absolutament privilegiat primer perquè ets l'encarregada d'explicar els referents que tindran les personeres petites perquè ets l'encarregada de donar veu a un fet històric que és el creixement del futbol femení de casa nostra i després perquè estàs a TV3 que és la televisió més important pública sí hi ha altres televisions públiques però aquesta és la del país sí i llavors tens aquesta responsabilitat i els nervis són innegables és a dir tu quan ets conscient del que estàs fent has de tenir aquests nervis si no tens aquests nervis és impossible que puguis estar en aquesta feina de fet jo parlo amb companyes de TV3 per exemple la Maria Fernández que és la presentadora del Telenotícies i em diu no, no jo cada nit encara em poso nerviosa abans de presentar el Telenotícies doncs imagina't si ella es posa nerviosa i jo amb 25 anys com he d'estar però són nervis positius són nervis d'estar molt feliç i de ser molt conscient que això és un somni i que és una sort enorme i per tant l'he de gaudir cada moment i en quin lloc està ara el futbol femení creus que està on li pertoca? o encara queda recorregut? Crec que comença a estar on li pertoca però després entres a les xarxes socials i veus molts comentaris de nois o d'homes o de gent molt jove que diu això al futbol femení a ningú li interessa el futbol femení no mou el futbol femení veus molts comentaris encara despectius al respecte del futbol femení jo crec que ha crescut això és innegable tothom ho ha viscut molt lligat també pel creixement del Barça sobretot en el moment que comença a guanyar Champions i comença a ser un equip de renom però crec que ha de créixer molt més crec que la societat ha d'acceptar que el futbol femení ha arribat per quedar-se i que això va cap amunt i jo crec que això encara els hi costarà sobretot a l'ego de molts homes jo crec que aquí és la clau de tot aquí és la clau de tot una mica el futbol ho està aconseguint altres esports femenins encara els hi costa sí aquí la cosa que també som minoritaris en masculí perquè ens enteniem jo crec que la gran sort és que aquí tens amb el futbol femení tens un equip de renom com és el Barça que mundialment ja és conegut perquè ha estat si no és a dia d'avui el millor equip del món de futbol i per tant aquí a Catalunya tothom ja ho ha viscut com a unes referents com que aquest esport torna a estar ara mateix en el punt de mira i mai volia estar fins ara però potser no en el bàsquet en l'hoquei en qualsevol altre esport en natació en waterpolo gent que ha guanyat medalles d'or en els últims Jocs Olímpics no tenen el renom que haurien de tenir també són esports més minoritaris que la gent no coneix tant però crec que comencen també a ser més acceptats com a mínim per la societat i la gent comença a veure aquests èxits col·lectius que aconsegueixen la medalla d'or sense anar més lluny dels Jocs Olímpics com també éxits per la societat que fins ara segurament si anem cinc anys enrere i ens diuen no l'equip de waterpolo ha guanyat una medalla d'or dels Jocs Olímpics no hauríem vist de cap de les notícies i ara ja comença a sonar una mica ja comencem a veure les cares però clar queda molta feina per fer molta fora del futbol t'agradaria fer esport esportiu per a dir esportiu algun altre esport o no o sigui o futbol és el que bueno perquè estàs en futbol però diguem-ne si et donessin l'oportunitat per exemple d'anar als Jocs Olímpics de Los Angeles home no això clar això m'encantaria evidentment jo crec que el periodisme esportiu va molt més enllà evidentment del futbol ara tinc la sort de com a narració potser et diria que m'atreviria únicament amb el futbol perquè és l'esport que més conec i perquè l'he jugat des que soc petita però conèixer altres històries d'altres esports a mi això m'apassiona vaig tenir molt l'oportunitat de fer-ho a BTV de conèixer diferents esportistes amb històries precioses i això és un vincle que no perds tu com a periodista crec que continues volent saber les històries que viuen esportistes professionals per tot esportistes d'elit que fins ara no coneixies i per tant també et permeten connectar amb esports que potser no et cridaven l'atenció hi ha menys a veure com ho pregunto això menys divisme amb el futbol femení sí no t'entenc t'entenc sí que no són tan déus com el masculí sí és més fàcil treballar amb el futbol femení jo he treballat amb les amb les dues en bason al Barça que potser és l'esport o amb el club que més he treballat és molt diferent tu amb les jugadores tens entrevistes al llarg de la temporada xerres amb elles si les veus tres vegades o quatre moltes d'elles et saludaran quan et veuen no et diran hola Gemma què tal però saben qui ets però diran hola amb el futbol masculí no pas hi ha molt més entorn aquí el futbol masculí jo crec que el problema que ha tingut sempre la societat és que l'ha vist com a déus com a ídols com a referents però no de manera positiva sinó com a gent intocable com a gent extraterrestre pràcticament i jo crec que amb el futbol femení la sort és que això encara no ha passat i llavors totes les jugadores toquen més de peus a terra totes les jugadores saben molt més el que ha costat arribar fins aquí i jo crec que també ser conscient del que ha costat aquest camí et fa que no no et pugis com si fossis una deessa no et pensis que siguis una deessa els romans sempre portaven un esclot darrere que els recordava quan entraven els emperadors jo que soc de terraona sempre ho explico entraven els emperadors després de guanyar grans batalles entraven els generals i portaven darrere un esclot que els deien recorda que no ets Déu i ets mortal i els hi anava recordant una mica això perquè quan la gent els pujava cap a dalt i no m'enrotllo que m'enrotllo molt volia saber la teva opinió sobre en què influeix quant d'important és el narrador respecte a la percepció que té la persona que està veient el partit a través de la televisió crec que és vital perquè al final l'emoció i el que tu vols transmetre en aquest sentiment que vols que arribi a casa només es pot fer a través de de la locució i de la narració també es poden veure els partits sense veu però ja et dic jo que no es pot no es pot aguantar no es pot aguantar el meu pare que es posa nerviós més d'una vegada baixa la veu de les narracions i li dic per favor puja el volum és que no es pot aguantar veure un partit sense veu jo crec que dones aquesta emoció i aquest sentiment que vols transmetre a la gent i crec que és clau tenir una veu que vagi explicant tot el que passa tu tens molt bona veu ja t'ho dic ara perquè te la sento per la tele per la ràdio quins són des del teu punt de vista les teves fortaleses o els teus valors com a periodista en aquest cas com a narradora de partit jo et diria primer ser molt conscient de la responsabilitat que tens crec que això és vital del privilegi o sobretot en la sort que has tingut per arribar fins aquí jo soc molt conscient que soc una autèntica afortunada i que això no passa gairebé a cap altra persona i després que jo el futbol en aquest cas que és el punt que estic ara el visc molt intenta ser més didàctica més entusiasta més sí soc molt emocional jo crec perquè el futbol no el puc entendre de cap altra manera sense que no siguin les emocions i intento transmetre sobretot això aquest sentiment del que pot transmetre un esport qualsevol un esport com el futbol que molts diuen no, només per ser deixant una pilota és que hi ha moltes més coses al darrere jo intento transmetre la sensació del que és veure un equip jugar a fer futbol intentant evidentment també ser didàctica amb les meves companyes tinc un analista al meu costat que és la Mireia Vera que ella explica totes les jugades a la perfecció crec que hi ha poca gent que entengui tant de futbol com la Mireia i ella és una autèntica crec que en explica qualsevol cosa que passa qualsevol moviment que hi ha damunt la gespa et diu mira això està passant per això i llavors també connectes més amb el públic amb gent com la meva àvia que fins ara possiblement no veia pràcticament els partits de futbol i ara ha connectat i entén el futbol i després arribo a casa seva i em diu ostres això que va passar l'altre dia és fort amb aquesta gent que potser fins ara no s'havia connectat tant i connectes i per mi això és el més important i el que li dóna més valor la teva companya porta més la part analítica i tu la part diguem-ne de l'emoció l'emoció és el que transmets ets molt jove ho has dit abans tens 25 anys 24 no sé m'he quedat al mig 25 sí sí sí acabats de fer on et projectes al futur què t'agradaria d'aquí 10 anys ja sé que és una pregunta molt tòpica però a mi m'agrada fer-la perquè trobo que és un exercici jo de moment allargar al màxim el somni que estic vivint això segur d'aquí 10 anys Déu dirà veurem on estaré però si és amb la felicitat que tinc avui en dia si gaudeixo tant com m'estic gaudint a dia d'avui i em continuo sentint una afortunada jo seré la persona més més feliç del món crec que molt poca gent pot estar feliç d'anar a treballar i jo soc d'aquelles que ara estic de vacances i penso sisplau que arribi ja l'agost perquè tinc ganes de tornar a la feina a l'agost torneu? a l'agost a mitjans d'agost comencen una altra vegada els partits partits amistosos i quan no hi ha partit què fas? quan no hi ha partit és duríssim quan no hi ha partit intento gaudir però tens feina diguem-ne sí no no al final t'has de preparar molt o sigui quan tens un partit encara que sigui dues setmanes vista te l'has de preparar t'has d'estudiar les jugadores t'has d'estudiar totes les jugadores dels equips t'has de veure els resultats que havien tingut anteriorment clar amb el Barça l'Espanyol i el Llevant com al final les narres cada dues o tres setmanes te les coneixes però després clar tenen els rivals que potser no els coneixes tant a la Champions per exemple em passa molt equips que fins ara no els havia pràcticament sabit parlar doncs els he d'estudiar molt llavors sempre està vinculat amb el dia a dia de l'esport amb el que passa en el futbol amb el que passa amb els seus rivals i al final mai deixes de treballar ara és juliol no estic treballant i et dic jo que estic cada dia a les xarxes socials per veure què ha passat per exemple ara amb l'Eurocopa femenina que no tinc cap vincle laboral però tinc un vincle emocional clar i amb les altes i baixes amb els fitxatges al final no deixes ser perdista això ho sabem els periodistes mai deixes de treballar ni que vulguis pots estar desconnectat estic molt d'acord no deixes de ser mai periodista bueno jo crec que és allò una cosa és en què treballes i una altra cosa és què ets i els periodistes sempre diem que nosaltres som som no treballem sinó som som periodistes som periodistes què t'agrada fer quan no estàs treballant ni jugant al futbol ni retransmetent futbol que és el 75% 80% de la meva vida no m'agrada molt gaudir del del temps amb els meus amb la meva família amb les meves amigues amb la meva parella gaudir gaudir molt dels moments viatjar m'encanta viatjar m'agrada molt descobrir noves cultures vinc des de dues setmanes tres a filipines ha estat espectacular i gaudeixo molt molt d'això també d'allunyar-me una mica de tant esport de tant en tant va bé de dir desconnectem entre comerers perquè tornem a dir-ho que som periodistes i que no ho desconectes mai del tot però desconectem una mica del futbol i connectem amb altres passions que tens la música anar al teatre viatjar com deia quedar qualsevol dia a l'ajuntament amb les teves amigues a fer una serraceta o una aigua o una aigua o una aigua doncs escolta'm després seguirem l'altre final del programa t'ha preguntat alguna cosa més així d'aficions però ara anem a parlar de la dona que ens portes a la secció de dones amb història dones amb història que ens portes una futbolista estic molt contenta és la primera futbolista de la llista de les 180 dones jo vaig veure que hem incorporat que es diu Marta Vieira de Silva ella va néixer el 1986 a Dos Riachos un petit municipi del Brasil i ella és molt més que una futbolista perquè és com un símbol de superació de lluita i és pionera de la història del futbol femení la coneixen com la reina com la reina deu ser la reina en portuguès en brasilè i ella va néixer amb una família molt humil i va començar a jugar futbol descalça pels carrers en un país aquesta dada m'ha deixat flipada ara la diré fins a l'any 79 les dones tenien prohibit jugar futbol al Brasil em sembla? sí jo el veig a prop tu el 79 el veus molt lluny però jo el veig a prop clar jo ja havia nascut i tot i això ella els 14 anys va fer més de 2.000 quilòmetres per fer proves amb el Vasco de Gama que va ser el seu primer club professional i a partir d'aquí la seva carrera va ser molt imparable i va jugar al Brasil a Suècia als Estats Units i ha tingut molts molts èxits per què has triat la Marta Vieira de Silva? perquè és la primera referent que tinc en el futbol com a dona des de petita sempre has crescut amb el referent Ronaldinho Leo Messi i jo quan començo a jugar futbol aquí al Molins amb les meves amigues i a través de les xarxes socials comencem a veure vídeos de Marta de Silva i diem ostres aquesta noia qui és aquesta noia llavors comencem a descobrir una mica la història de Marta de Silva una de les considerades durant moltíssims anys millor jugadora del futbol de la història que ha estat pionera ha estat referent crec que moltíssimes futbolistes d'avui en dia són futbolistes gràcies a Marta de Silva crec que és així i perquè és una jugadora d'un nivell espectacular però sobretot també per la lluita que té al darrere començar on va començar a jugar futbol amb totes les dificultats fer aquesta pas endavant amb la seva família que sempre l'ha recolzat que després veiem imatges de la seva mare plorant els èxits en la lliga americana em disculparan però és un país amb uns nivells de masclisme molt més elevats culturalment parlant que per exemple aquí on estem ara que aquí també tenim perill de masclisme però diguem-ne sí, sí no, però és una jugadora rebel com dèiem una història espectacular que va deixar enrere tota la despor segurament que podia reossegar amb només 14 anys per convertir-se en referent i emblema del futbol femení crec que no s'entén el futbol femení sense Marta de Silva ella va ser sis vegades millor jugadora del món per la FIFA que és un rècord ha participat en cinc Jocs Olímpics sis Copes del Món és la màxima golejadora històrica de les Copes del Món tant en categoria masculina com femenina sí, sí si no és així és així sí, déu-n'hi-do i a més a més ella és una dona ho deies ara valenta i que va més enllà del seu compromís esportiu que a vegades bueno els esportistes que tenen aquesta amplificació tot i que una dona no la tingui tant que un home doncs és molt important el que diuen i ella doncs ha denunciat al llarg de la seva trajectòria la desigualtat salarial ha exigit més inversió i respecte per al futbol femení quan va acabar el Mundial de l'any 2019 no? va dir no és només pensar en el present sinó que que que bueno hem de valorar on hem arribat i que hem de seguir lluitant perquè aquesta igualtat no? bueno que al final també són els drets televisius l'atenció dels patrocinadors que són moltes coses perquè la gent es pugui guanyar la vida sí i tant recordo la vaga que va haver aquí de futbolistes ara fa cinc anys no tant no fa tant no fa tant a poc bueno dos o tres anys sí va ser després de la pandèmia exacte i com va haver polèmica no? perquè els companys masculins no els bueno no donaven veu no donaven veu ni Héctor Bellerín i Borja Iglesias els dos pocs que van donar veu a totes aquestes era allò com si no anés amb mi i per tant doncs referents com la Marta que han aixecat la veu en aquests llocs on t'escolta tanta gent doncs trobo que que ha sigut molt molt interessant ella es va retirar de la selecció el 23 no sé si ara juga està jugant encara la Lliga Americana de fet fa poc vaig tenir l'oportunitat d'anar a partits seus va guanyar l'última temporada de la Lliga Americana entre llàgrimes amb la seva mare abraçant-la va ser espectacular i és d'aquelles dones i d'aquelles futbolistes que abans de tots els èxits individuals que ha guanyat els èxits col·lectius que ha guanyat sempre té la referència i sempre és conscient de la importància que té ella i quan pot fa aquest discurs hem de seguir lluitant perquè hi ha moltes nenes que encara no poden jugar a futbol que no poden jugar sí, sí que per sort aquí sí però hi ha molts jocs del món que no moltíssims que no és que molts no poden ni jugar ni fer esport femení totalment que al final hi ha dos documentals he buscat una mica a veure si qui volgués fer una mica més de prospecció un que es diu Marta Vieira de ho diré fatal perquè en meu anglès és d'un de unstoppable queen of football ho ha dit molt bé que recorre la seva vida des dels inicis fins que es va ser una icona global i com va trencar les barreres o sigui algú que vulgui aprofundir està a YouTube vull dir que només cal buscar-la i després hi ha un altre també a YouTube que també resumeix els seus moments claus en aquest cas també més esportius que és d'Història of Legend Marta Vieira de Silva per tant hi ha aquests documentals que es poden trobar en xarxes si algú té més interès és veritat que poques o sigui costa de trobar dones referents és el que dèiem ara una de les coses jo vinc de família pastissera ara m'estic anant de los terros de Òveda i a mi em va fer molta gràcia jo recordo ser petita ajudar ma mare a muntar mones de Pasqua i quan ara que tinc fillols vaig veure que hi havia mones amb la Itana no? amb l'Alexia vaig pensar home això sí que és un salt de veritat sí, sí que els nens demanin o les nenes demanin perquè és una mica tot jo me'n recordo un moment clau quan estava sent monitor a un campus del Molins fa 3 o 4 no, potser més diria potser fa 5 o 6 anys o 7 i me'n recordo d'entrar en un vestidor i que un nen em vingués un nen de 6-7 anys i em va mira, porto les botes a la Liki Martins que en aquell moment va ser el gran fitxatge del Barça una de les grans apostes i se'm va posar la pell de cadena i vaig dir ostres els nens ja no només les nenes tenen com a referents a futbolistes femenines sinó els nens també i això per mi és el gran creixement perquè no tenen aquest filtre i aquest que és una generació que puja que és la que canviarà mirades aquí ens costa insisteixo que encara ens falta una mica la relació amb els companys narradors què tal és? bé, molt bé a dia d'avui jo crec que totes han sigut bones paraules amb tots no és un espai hostil per les dones perquè ens entenguem hostil la mansatina potser amb les narracions de futbol masculins que tampoc ho he patit tant les narracions de futbol masculí al primer nivell potser sí que és un espai més hostil per les dones però el que m'he trobat jo en el futbol femení o en nivells més baixos o inclús parlant amb narradors masculins amb narradors de futbol masculí que he parlat amb ells i ostres Gemma molt bona la feina que fas és a dir jo amb tothom tinc paraules d'agraïment crec que són els primers conscients que les coses començaran a canviar i crec que tots estan treballant perquè això canviï i per mi és molt positiu és a dir a Catalunya Ràdio la segona tercera veu és una dona a RAC1 la segona veu és una dona comença comencen a haver-hi aquests noms comencen a passar aquestes coses positives per les dones i crec que en un món tan masculinitzat fins ara comencen a veure es comencen a veure una mica la llum és el que dèiem tampoc fa tant de temps no, no clar és això que tu has arribat en el moment no, a mi s'han obert les portes d'una manera espectacular aquest sostre de vidre que han trencat companyes fa res fa dos anys tres anys per començar a narrar elles també al futbol anem a conèixer-te una mica més amb el toc final que ja estem arribant ens queden res quatre minuts però per res per saber quatre coses tu ets més de matí o de nit? de nit de nit i una mica què diries que ha passat més amb el teu camí el talent la feina o la constància? la constància sí? ets molt crec que evidentment el talent va lligat però però de lluitar i de i tenir molt clar el que volia és constant sí sí, sí treballadora et diria això ho dona també haver passat per l'esport l'esport és una escola l'esport és una escola 100% de de constància sí, sí amb en què o sigui m'has dit abans que t'agrada viatjar oi, sí molt però a banda de viatjar en què més t'inspires o què més en què et relaxes? em relaxo amb una tassa de xocolata calenta això a l'hivern em relaxo fent un cafè em relaxo fent un cafè amb les meves amigues i xerrant de la vida de la setmana les connexions són importants molt per mi vitals entre dones i de viatges en quin lloc ara dius que has tornat de Filipines en quin lloc t'agradaria anar que no has anat encara? ets molt jove per tant m'ha pots dir uns quants m'ha pots dir uns quants moltíssims a veure a veure un partit de futbol vinga on t'agradaria a quin camp t'agradaria anar a veure un partit de futbol? a qualsevol camp et diria de l'Amèrica del Sud jo ara diré una barbaritat el maracanà és un per exemple el maracanà seria espectacular la bombonera mira em sé dos la bombonera és un dels jocs no sé si és molt hostil per una dona espero que no gaire però sí sí per veure aquesta passió que tenen tan desenfrenada m'agradaria viure-ho sí sí de primera mà i has anat amb algun cap anglès? sí cap anglès amb la Champions femenina hi he anat però per veure un partit de la Premier masculina o femenina no hi he anat encara i també és una de les coses que tinc pendents sí sí m'agradaria aquest turisme futbolístic no l'he fet i tinc ganes de fer-lo sí a mi m'agrada el turisme esportiu en general m'he de dir trobo que és una gran cosa si la teva vida fos un partit de futbol i amb això ja anem acabant perquè em sembla que la Eli que és la nostra tècnica m'està fent senyals en quin moment estaries al partit tu ara? et diria al final de la primera meitat a punt de començar la segona i guanyant sí dos a un per exemple i en el descans tu què penses que fan les teves jugadores abans que no esperonar esperonar-nos entre nosaltres per continuar gaudint de valent durant la segona meitat i tirar i tirar cap endavant no hi ha un altre t'has quedat amb alguna vegada allò sense alguna cosa dió ostres que s'ha tallat la llum o alguna cosa d'aquestes que t'hagis quedat a mitja retransmissió o no t'ha passat mai? sí, sí, sí m'ha passat m'ha passat més d'una vegada TV3 encara no però amb Esport 3 amb la Kings League se'ns va anar la llum a mitja retransmissió i què? et va donar un pàlpit així? uf crec que no havia fet tants sprints ni en un partit de futbol va ser duríssim però bé, bé són coses que passen i n'aprens n'aprens molt amb aquesta anècdota divertida que bé moltes gràcies gràcies a tu moltes gràcies Gemma Mallorca Prat periodista esportiva et seguirem molta sort molts èxits quan comenci la temporada estarem allà molt atents gràcies Eli Arjona com sempre ens porta a la part tècnica gràcies Radio Molins de Rei i gràcies a qui ens escolteu recordeu com sempre dic que estem al segle de les dones però queda molta feina a fer a la part tècnica