Entreteniment, lideratge femení i mindfulness: conversa amb Irma Pina Caparrós

... Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren al llarg de la vida. Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Irma Pina Caparrós, coordinadora de programes d'entreteniment de 3K o TV3, ja no sé com dir-ho això. Tot serveix. Som tots el mateix. Bona tarda. Bona tarda, sí. Comencem per aquí. Molt bona tarda. Com estàs? Molt bé, aquí s'està molt bé. Vull quedar-me a viure a la ràdio de Molins de Rei o a temperatures ideals. Estic d'acord, eh? Jo avui pensava que avui Molins de Rei és com els cordobesos antics que deien entre dos punts de Còrdoba la distància més curta quina és per l'ombra. Molt bé. Doncs ara mateix jo crec que aquí ja estem igual i mira que amb el canvi climàtic, que complexa, eh? Déu-n'hi-do, jo no m'ho pensava que acabem d'estrenar l'estiu i que estiguem amb aquestes temperatures. Sí, senyora. Sí, espectacular. Però aquí estem fresquetes. Sí, aquí estem molt bé i s'ha de passar ja està. I a gaudir aquesta estona per conèixer-te una mica més, dir-me, per m'agradar. Què fas, què és això de ser coordinadora de programes d'entreteniment, de Trescat, què vol dir la Corporació de Televisió Pública de Catalunya, o en aquest cas TV3, l'antiga TV3, no? Sí, sí. Que ara és una marca única. Sí. Perquè, a més a més, bueno, arriba el canvi climàtic i arriben les plataformes i arriba una manera diferent de consumir audiovisual. Això és el que hem anat veient amb el temps i sobretot amb la gent jove que ja no miren la tele convencional. Exacte. La gran majoria, o sigui que on s'ha d'anar reinventant. S'ha d'anar reinventant i tu t'has reinventat molt. Bueno, no molt, però una mica. Una mica. Hem anat fent una mica, tastant una mica de tot. Una mica de tot. I a mi m'agrada això, eh? Jo no m'hi veig fixa molt de temps en un mateix lloc. Ja m'agrada anar canviant, anar coneixent gent nova, maneres de treballar, programes diferents. Per mi és ideal, aquesta feina que faig. No m'avorreixo mai. I si has d'explicar a algú que no té ni idea de què va, què és el que fa la Irma Pino Caparrós, exactament? Doncs mira, a mi el que em toca una mica és que tinc assignats uns programes d'entreteniment com Joc de Cartes, El Soc i Serer, La Travessa, Eufòria, tinc tota una sèrie de programes i sóc una mica l'enllaç entre la televisió i les productores que ens fan aquests programes. Llavors una mica vetllar com a televisió pública pels valors que volem transmetre i d'altra banda també estic al servei d'aquestes productores que a vegades diuen escolta, quan anirà la publicitat o què necessiteu? Necessitem fotos per la promoció, per marketing i sóc una mica el pont entre les dues cases. I molt bé, la veritat. Hi ha tensions o no? O hi ha bon rotllo? Jo tinc molta sort i treballo amb productores molt bones que ens coneixen molt també de fa molts anys i la veritat és que tinc amics ja moltes d'aquestes productores, es podria dir, perquè els he anat seguint, quan vaig a un rodatge em trobo un càmera que estava a l'altre programa, un director que el conec d'un altre programa i treballen molt bé. No, la veritat és que jo mai he tingut cap problema. Tinc aquesta sort. I aquí apliqueu, per exemple, el codi ètic, aquestes coses que... Que no hi hagi comentaris sexistes, que puguin ofendre algun col·lectiu, que normalment nosaltres potser som més pepistes que el papa, que després la gent tampoc s'esvera per res, però tens aquella mirada una mica de, bueno, que sigui amable amb tothom, que no ofengui, que no sigui agra, que sigui una cosa amable, maca, que transmeti uns valors i una mica es vetllar per això. És aquesta mirada. I el repte principal de la teva feina en el dia a dia, quin seria? Doncs potser això, tenir aquesta mirada que a vegades no és la meva perquè jo puc ser molt més destroyer, però pensar i empatitzar que potser hi ha un col·lectiu que això li pot molestar. Perquè jo una mica que tot m'està bé, tot em fa gràcia, vull dir que soc bastant fàcil, però sí que intento aquesta mirada. Això, i a vegades pregunto, a vegades s'ha fet un comentari de, doncs jo disfressaria el meu gos, llavors vaig a buscar algú que té gos perquè jo no en tinc i dic, escolta, tu això de vestir els animals, com ho trobes? I al llumor, sempre trobes algú que diu, home, doncs no, perquè és molt agressiu, o és molt, els animals no s'han de fer servir per fer gràcia, i dius, doncs compte, potser això, millor que no ho fem. Clar. Coses així. Però potser la societat nostra, bueno, que això vull dir, és una mirada que quan tu vas començar, i ara anirem a un quan vas començar, bueno, ho dic perquè més o menys, bueno, jo soc més gran que tu, però que en tot cas, que en tot cas, diguem-ne, que tot això ha evolucionat moltíssim. Sí, clar, abans fèiem un humor molt més, un humor negre, i era molt més, diríem, barruet, que deies tu, i ens feia gràcia igual, i ara doncs hi ha una altra mirada, ho noto amb la gent jove, treballo amb molta gent jove, i a vegades se't queden mirant una mica així, com això, aquest comentari, diuen, és de senyoro, això és molt boomer, això és molt, ah, molt bé, molt bé, va, jo no havia passat aquest filtre, però feu bé en dir-m'ho. Després comentarem com treballa la gent jove avui en dia. Anem a explicar què és la Irma? Irma Pina Caparròs, jo quan et vaig conèixer vaig dir-te, això d'Irma, a mi em sona a Irma la Dulce, que és una pel·lícula mítica. Sí, de Billy Wilder, és una comèdia de la Shirley MacLaine, jo crec que la vam fer, no sé si deu ser de l'any 69, jo soc del 71, i els meus pares la van veure al cinema, el meu pare es va enamorar de la Shirley MacLaine, és la meva teoria, però jo crec que va anar per aquí la cosa, que és una comèdia molt maca, i sé que crec que el meu pare va decidir el meu nom i la meva mare el de la meva germana, i el meu pare va apostar per Irma i va quedar així, i la veritat és que a mi m'agrada molt. T'he de dir que no ho vaig pensar, però els ulls els tens una mica de la Shirley MacLaine, Sí, és que jo tenim bastantes coses en comú amb Shirley MacLaine, que va fer el camí de Santiago, li agrada una mica aquest món també, una mica místic, o sigui que tenim més punts en comú del que jo pensava, però que he anat descobrint. Sí, tu vas néixer a Barcelona, a la Sagrera, però vas venir a veure amb l'inserrat molt petita, perquè ton pare va venir a treballar aquí, i has passat la vida. Bueno, estem a Ràdio Molins de Rei, jo sempre dic que aquest és un programa local que arriba al món global, perquè com que després ho penjarem a la web de Ràdio Molins de Rei i a les plataformes de podcasting, doncs arribarà a tot arreu. Però a mi m'agrada explicar els lligams amb la vila, perquè al final ho fem des d'una ràdio local que ens acull i que ens estima, que és Ràdio Molins de Rei. El teu lligam a Molins de Rei, si l'haguessis de definir així ràpidament, com ho definiria? M'ha anat enamorant cada cop més, ha sigut com progressiu, això també és molt bonic, perquè, bueno, hi he viscut molts anys aquí, he estudiat aquí, vaig anar a l'escola Estel, després vaig anar a l'institut d'aquí, Lluís de Requesens, que és l'únic que hi havia, i, bueno, després ara he passat una època que han vingut molta gent de fora a veure'm, perquè he anat com canviant una mica de casa, i han vingut molts a visitar-me, molts amics, molta gent de la feina, i m'han dit quin poble més maco, quin nucli, i quan venen sempre hi ha un recital de poesia aquí, unes aveneres allà, i sempre em diuen que en té molta vida aquest poble, cada dia esteu fent coses, i m'han fet adonar-me des de la seva visió que sí que és així, i llavors doncs m'he anat enamorant, i primer semblava que era com estic aquí perquè és on estan els meus pares i la família, però ara és a l'acció pròpia de dir no, no, és que jo vull estar aquí, i a Ràdio Molins és on vaig fer les primeres pràctiques. Ah, això no ho sabia. De periodisme, sí, sí, Ràdio Molins de Rei i Tele Ballirana. Ah. Llavors, és casa. Home. Això és casa. Molt bé. perquè, bueno, no ho hem dit, però tu ets periodista. Sí. Sí. Vas estudiar a l'Autònoma. Sí, que és l'única que hi havia en aquell moment, o sigui, hi havíem d'anar tres hores per arribar allà. Fins que va arribar a la Pompeu, sí, sí. Però tu no vens d'una família de periodistes. Què va, què va. I llavors això, com t'arriba? Per què, al final? Doncs no ho sé, jo crec que primer vaig dir que volia ser mestre perquè a l'escola Estel, la veritat és que vaig estar molt bé i m'agraden molt les professors que tenia i ho trobava molt apassionant i m'agradava molt parlar i sobretot això, parlar, m'agradava parlar. Jo crec que va venir per aquí. I després, quan vaig anar a l'institut, que ja som unes altres edats, vaig dir, jo això no ho aguanto, jo els d'aquestes edats no puc amb ells, jo no m'aguantaria a mi, i vaig dir, hem de canviar. I llavors, hi havia aquella revista que era el Superpop, que no és que fos molt fantàstica, però hi havia moltes entrevistes a gent coneguda, artistes, i vaig dir, home, això m'agradaria molt, a l'entrevistar, com ara estàs bé tu, conèixer gent i vaig veure que era com molt distret. I va ser per aquesta via una mica frivolona de l'artisteo, però va començar per aquí. Va ser molt mític, perquè la gent no utilitza les revistes, però en altres no. A mi, ens donava la vida. Forràvem les carpetes de l'escola. Jo veia Lluís Miguel, i deia, ai, potser conec el Lluís Miguel, i ara penso, m'és igual de Lluís Miguel, però en aquell moment era, si l'entrevisto i puc saber coses de les persones, i era una mica que ets a tafanejar i parlar. I va venir per aquí, però des de primer de BUP, o sigui, que vas dir cap aquí. Sí, sí, des dels 14, jo vaig fiar tot a l'institut pensant en la nota per entrar a periodisme. I què et van dir a casa? Els hi semblava bé que mentre jo sigui feliç, doncs, en aquell moment tampoc tenia fama de que no trobaràs feina, no hi havia aquella cosa que ara tothom... Et diu. Sí, ara tothom, oh, busca una altra cosa, no? En aquell moment, doncs era tan bona com una altra. I vaig posar periodisme i si no vaig posar en segon lloc psicologia i aquí ja em vaig quedar perquè ja no hi havia res més que m'agradés, però aquesta barreja m'agradava a mi. T'agradava una mica. Sí, periodisme, ja vaig entrar i si no, psicologia. Doncs no haguessis... Bueno, mira, si no seria psicòloga. Tu ets la gran de dues germanes. Això marca una mica? Jo crec que sí. Ens estan escoltant la gent que és el germà o germana gran i quan et portes tan poca... Jo em porto un any amb la meva germana, jo crec que hi ha aquella cosa sempre responsable de vigilar la teva germana, cuida, i llavors sí que tens aquesta cosa de cuidar dels altres i de ser molt responsable, molt seriosa i això ho porto a la feina i a molts àmbits, aquesta cosa de ser la bona nena una mica, no? Allò que has de vigilar pels altres i ser un model, això sí que crec que ho tenim bastant gravat a foc tots els que som germans i germanes grans, una mica. Sí, a mi em passa també. Però a l'època de l'escola a més a més vas tenir grans mestres. L'Estel, que n'hem parlat tant que trobem alguna vegada, va ser un projecte d'escola a més a més que va ser molt interessant la seva creació a partir d'una cooperativa a més a més amb una implicació en uns moments no sempre fàcils amb el català. Tu vas tenir dones referents allà. Sí, la veritat és que sí, recordo molt de carinyo la Montse Roca o la seva germana la Tere Roca o la Seferus també. M'agradava molt perquè les veia com dones molt fermes que sabien posar límits i alhora eren molt amoroses, no? Era una cosa molt... Tenien aquesta energia tota combinada de dir saber ser en un moment seriós quan tocava i alhora també molt carinyoses, molt amoroses. I clar, era una escola que en aquell moment ara sembla això que es fa molt habitualment però fèiem dansa, pintàvem, anàvem d'excursió, pintàvem les flors que veiem pel camí i tot això era molt novedor en aquell moment. Jo recordo que fins i tot a casa a vegades s'havien quedat perquè quan estudiàvem l'Avecedari a les altres escoles que hi havia en aquell moment era la R, la S i nosaltres dèiem la R, la S i a casa era com ai mare meva on ens durà aquest sistema? On anirem? I escolta, va anar fabulós, vull dir que cap problema però en aquell moment va ser molt pionera i sobretot amb el tema artístic. Sí? T'ha quedat una mica del tema artístic? Sí, perquè ho he com integrat i naturalitzat molt. Em semblava que era obvi fer això i va ser després quan compares amb altres companys que anaven potser a altres escoles que no tenien la sort en aquell moment que estiguessin tan oberts per fer aquest tipus d'educació que això no es feia i anàvem d'excursió i teníem un temps lliure i ens feien també ser molts responsables ho recordo molt això que ens fessin molt responsables de nosaltres i ara anem a aquest lloc i d'aquí una hora ens trobarem a la plaça de l'Ajuntament i cadascú i allà estava tothom a l'hora puntual i tots ens sentíem com molt lliures però a l'hora molt responsables també, això era bonic. És maco. Tu de ton pare expliques que et queda o sigui que una de les coses que es tracta és aquesta cultura de l'esforç que tu tens com a molt integrada de la mare a la part més social i la Teresa no perquè els pares no els vulguis mentar sinó perquè aquest és un programa on fem visibles dones també i per tant les mares la Teresa a la part més social i relacional. Tu has sigut una dona que has anat fent xarxa al llarg de la teva vida amb altres dones amb altres o sigui has tingut aquesta mirada? Sí m'agrada no entenc la vida sense aquesta xarxa perquè per mi és teràpia de la bona o sigui jo les amigues no sé és que és una família més per mi i tenim aquest contacte ens diem les coses o sigui és una relació que també cada cop ha anat sent més profunda més honesta i primer potser comença quan ets més jovenet per divertir-te i ara és no sé és entendre's és créixer és evolucionar juntes i ens diem les coses i a vegades el que et diuen tampoc no t'agrada gaire però dius sort que algú m'ho ha dit o m'ha fet notar això i per mi és bàsic i m'encanta i cada cop en tinc més i m'és més fàcil abans potser era més tancada i ara sóc més de anem a veure què puc descobrir d'aquesta persona o d'aquesta però tens amigues des de l'escola o han sigut al llarg de la vida tinc des de l'Elisabet Alcalde que està a l'aficina Molins de Rei des que tenim 6 anys ha vingut aquí ha vingut doncs des dels 6 anys que som amigues i ens seguim veient gent que he anat incorporant nova de diferents àmbits des de la feina el ioga no sé molt oberta el ioga i ara connectem amb la teva trajectòria professional el ioga i la meditació que és una part important de la teva vida però abans jo vull explicar una cosa que és un dels moments que t'han marcat a la vida bueno dos jo crec per el que m'has explicat preparant aquest programa el primer és quan vas començar a treballar que vas entrar com a becària a TV3 sí actual 3CAT i vas entrar a informatius sí però a la vegada treballaves a Ràdio Nacional i feies a dir uns divendres en un lloc a Ràdio Nacional dissabte i diumenge a TV3 i no vivies no vivia per aquesta cultura de l'esforç i ara jo crec que la gent jove això ja ho té més assumit i sabem que la vida té moltes sorpreses i que ara estàs aquí demà pots estar allà i que no passa res però jo vinc de la cultura encara que tenir una feina fixa o tenir una feina estable era molt important i llavors com que cap dels llocs acabava la cosa que està estable doncs no deixa res perquè bueno potser s'acaba això potser s'acaba l'altre i allò no s'acabava i estava dilluns i vendres a un lloc i els caps de setmana a un altre a més eren aprenia molt era interessant i aquella cosa d'hi què deixes si no saps i jo vinga seguia seguia i no vaig parar durant dos anys cap dia i recordo un dia perquè Ràdio Nacional estava via Augusta encara es trobava aparcament no hi havia zones blaves o sigui hi havia l'opció d'aparcar i que vaig anar arribava tard a la ràdio no trobava aparcament i em vaig parar al cotxe i em vaig posar a plorar de l'estrès que portava i vaig pensar oh, estic fatal que em posi a plorar perquè no trobo aparcament és que estic al límit i llavors va ser el moment de prendre la decisió i mira vaig tirar per la tele al final perquè jugant-me-la perquè tampoc hi havia res definitiu però sempre ha sigut molt visual i em semblava que era més fàcil jo a la ràdio de debò que ho admiro molt però se m'acaben els recursos i amb la tele jo soc molt de em venen les coses amb imatges i vaig optar per la tele i bueno malament no m'ha anat tot i que a la ràdio m'encanta i hi ha la possibilitat a vegades de passar de TV3 a Catalunya Ràdio jo no ho descarto dic mira qualsevol dia em demano poder anar cap allà Francesc Macià i em passa el de ràdio que també em sembla superbonica vas començar informatius com a periodista diguem-ne del que s'entén com a periodista si tu preguntes a les persones del carrer què fa un periodista doncs un periodista busca notícies sí llavors vaig entrar en aquesta idea també vaig fer la beca en un matinal amb l'Eduard Boet com a cap que va ser extraordinari vaig aprendre molt i em va acollir superbé i em va agradar molt mentre aprenia però un cop ja ho vaig tenir més per la mà em semblava que bueno veia la gent que feia programes i pensava oi aquests inventen coses jo no em puc inventar res he d'explicar les coses tal qual són i a vegades és molt dura l'actualitat i em no sé m'afectava una mica allò de dir oi jo preferiria coses de purpurina passar-m'ho bé coses en què et puguis inventar coses que busquis músiques divertides i clar a informatius hi havia una rigorositat que és la que ha de ser i els informatius de TV3 sempre n'han anat com un troia però a mi pensava jo tinc ganes de provar coses diferents inclús els serials m'agradaria provar un dia que encara no hi he estat mai provar altres coses més creatives i sí em costava poder sortir d'informatius i què va passar aquí? què va passar? va passar que van començar les emissions de RAC1 em vaig presentar les proves per veure què passava i em van agafar que primer em van dir per anar a informatius vaig dir no home no si marxo de la tele no és per anar a informatius un moment un moment anem per aquí un segon el programa tu marxes d'una tele pública on podies arribar a tenir plaça fixa que et van oferir a més a més que començava el 324 no? per dir no no Irma que aquí tens futur que a més a més bueno funcionaria entre cometes no? venia la estabilitat que tant havia buscat sí que bueno després hi vas arribar d'una altra manera però en aquell moment no ho sabies no me la vaig jugar i dius no no ja me'n vaig a RAC1 tinc ganes de fer guions de riure tu amb l'ordenada aquest sí però jo et mirava tots aquells programes que hi havia del Buenafuente i totes aquestes que pensava i aquí s'ho han de passar també han de riure tant i una mica era la meva aspiració jo m'ha de divertir molt a la feina perquè si no perdo xispa jo i veia tota aquesta gent que feia aquests programes perquè tenia amics també que hi treballaven i d'aquesta gent és que fan gags sketchos entrevistes a artistes això i a mi m'apassionava molt i no no hi havia manera i al final vaig aconseguir anar a RAC1 vaig demanar programes dic sisplau si vinc aquí no és per anar a informatius perquè això ja estic en el millor lloc on puc estar i vaig entrar amb la minoria absoluta Toni Soler Manel Lucas i Queco Novell i vaig riure-te i vaig dir és això molt mític de política és de política però clar hi posaven tant humor reia tant amb ells i feien tantes coses estranyes que jo les trobava tan originals d'allò s'ha espallat al dalt i no entren els anuncis i cantaven els anuncis ells perquè se'ls sabien de memòria i em feia un fart de riure i deia això això jo vull estar en aquests ambients recordes el primer dia que vas entrar en aquell programa? sí jo estava com molt espantada perquè a més el Toni venia de fer malalts de tele que havia triomfat a tope i jo pensava que era així com molt esbojarrat i és molt seriós treballant i jo estava com molt cohibida perquè res feia una setmana l'havia vist fent l'últim malalts de tele que a més a més va venir amb el cap tot tanyit d'arròs platí i jo pensava oi on m'he posat aquí aquest noi és molt seriós però no molt bé molt maco i vaig aprendre molt també de tots ells allà què vas fer? allà vaig estar fent més aviat productora lligant convidats els polítics i tot això i ajudant en alguna secció que em deixaven més d'humor per anar fent aquesta primera entrada perquè jo és que la meva formació havia estat bàsicament informatius però vien-los a ells treballant i és que vaig aprendre tant també que jo era allò una esponja i jo a vegades també feia els meus acudits i bueno reien ui ui ui això no s'ha fet mai que original ja se n'enreien com dient el que has dit però jo ho hi tornava a intentar i de demà torno a dir-ho i no m'animaven molt i vaig aprendre molt i vaig dir jo vull aquest d'aquest tipus de feina després vaig conèixer l'Albert Tom i buscava una sotsdirectora pel programa a l'hora del pati i com que era un contenidor on hi havia una mica de tot que hi havia actualitat però també hi havia seccions d'humor que hi havia el teatre de guerrilla hi havia molta gent també que ja feia més xou doncs mira vaig estar allà amb ell i molt bé també però llavors li van oferir un programa a TV3 i va dir escolta tu vas estar a TV3 ens aniria molt bé la teva expertesa i que coneixes la casa coneixes la gent i llavors vaig tornar a entrar a TV3 però de la mà de la productora vull dir que es va donar la circumstància que vaig tornar vaig canviar d'edifici no el d'informatiu sinó programes però de la mà d'una productora i vaig estar allà sotsdirigint el club amb ell i molt bé també perquè passava això des que venia un polític però també venia Paulina Rubio el David Bisbal i allò era semblava un circ de diverses pistes que és el que a mi m'agrada que hi hagi una mica de tot t'agrada una mica de moviment una mica de tot però a tu t'agrada tenir-ho tot molt controlat com ho fas amb un programa d'aquests per tenir-ho controlat no pots eh perquè passa de tot i això m'ha ajudat a ser una mica més flexible també perquè no sé recordo mira fa poc me'n recordava parlàvem amb un company que quan va morir el papa un papa dels que dos o tres no sé quin era ja que teníem de convidar Javier Gurrutxaga i va dir ui avui tota la programació és molt seriosa jo no vull sortir ara aquí a ofendre marxo i se'n va anar se'n va anar per la rampa de TV3 jo perseguint-lo per convèncer-lo que escolta entra que ja li explicarem que no farem bromes que puguin ofendre ningú però vull que em passava de tot de convidats que volien marxar en aquell moment perquè creien que potser no era el moment adequat per fer l'entrevista i bueno i els que fem programes ho feu i ho vas aconseguir sí sí va venir però em va costar el vaig perseguir però corrent darrere vull dir que m'han passat mil i una hi ha alguna així més que recordis que sigui divertida bueno va venir una vegada que recordo i això va ser responsabilitat bé va venir el grup Juanes que era quan havien guanyat no sé quants gramis per la camisa negra que havia en aquell hit i no vam calcular bé els temps de les escaletes que això passa a la ràdio i a tot arreu l'escaleta és com el guió diguem-ne del programa i si algú que ens escolta que no sap què és exacte uns temps marcats i llavors no ho vam controlar bé això que diem del control que és que a vegades s'ha allargat l'entrevista anterior vam donar pas a l'actuació venut com el gran hit equip allò el grup que ho està petant i van entrar els crèdits en aquell moment els van llançar perquè és que anaven fora de temps i els vam deixar actuant però ja no estaven sortint per pantalla no sé si ho saben mai que va passar això però era no ho hem quadrat bé els hi hem donat pas s'ha sentit el primer acord i continuïtat a la tele ja se'ns van anar negres i els anuncis perquè estaven fora de temps i amb el que havia costat portar Juanes i se'ls va sentir re 10 segons bueno però almenys se'ls va sentir sí sí sí però s'havia un greu de dir home pobres i hem hagut aquí de tallar perquè no havíem calculat bé bueno això que passa que potser l'entrevista anterior s'ha allargat i ja està és que no allò té vida prop i els programes i el temps és un factor important sí i jo era de les que controlàvem el cronometre però què pots fer si hi ha una tertúlia i un parla més del que tu creies i llavors això t'ajuda a ser més flexible i a dir escolta jo no puc controlar la vida que la vida tiri i jo m'aniré adaptant i després un gran mestre d'això va ser Tomàs Molina que vaig fer amb ell l'Espai Terra anàvem sense guió i allà no saps què pot passar perquè no saps què et preguntarà què et dirà i has d'anar fluint amb la vida i llavors per mi va ser jo que era tan més alemanya diguéssim i l'altre que és com un italià més allò llatí doncs re ell anava improvisant donava pas a coses i jo anant-lo seguint i va ser un gran aprenentatge d'adapta't perquè ell tira d'una altra manera ell no funciona amb un guió i et dono peu i et diré això i tu em dius això oblida tant guió estripat el minut 1 perquè no el seguia i això també em va ajudar a dir bueno tirem-hi i que s'haurien que hagi de sortir i et relaxes perquè és que no hi ha un altre i quan dones el pas a tenir la teva primera responsabilitat com tu la directora així d'un programa en plan això és responsabilitat meva màxima això va ser amb el tot es mou perquè va acabar l'Espai Terra llavors em van posar amb el tot bueno hi havia un programa que era el de la Núria Roca que va durar un mes perquè vam entrar en tot un procés que tots coneixem això va coincidir amb el procés i després va néixer el tot es mou i van dir com que tu has estat al club que és un magasin de tarda el tot es mou llavors es va estrenar de tarda i tens experiència i em van oferir fer la direcció del magasin de tarda amb l'Elena Garcia Melero que és una crack també aprofito per dir que és un dels referents femenins per mi que la gent a vegades es pensa que presentar és com molt fàcil que ella arriba allà la maquilla ni parla i hi ha una feina al darrere espectacular i més ella que és també molt disciplinada que la dutxa al matí ja s'està escoltant a la ràdio ha llegit tots els diaris i arriba amb els deures fets a la redacció i va ser una etapa molt interessant també perquè passava això també hi havia va ser tot el tema del procés moltes manifestacions llavors avui allarguem avui escurcem avui hi ha una manifestació i avui salta això i avui estàs dinant i corre que entreu abans i deixaves el plat a taula al menjador i anaves a fer el programa llavors també va ser com aprendre a fluir que després això serveix a la vida per tot però en aquell moment és com mare meva a mi que m'agrada ja dies abans saber tot el que farem oblida tant o sigui va ser un canvi i gestionar com a directora perquè hi ha moltes dones directores de programa cada cop més però sí ha costat una miqueta però cada cop més a la tele la veritat és que està també bastant equilibrat o almenys jo tinc ara moltes companyes que dirigeixen especials programes informatius hi ha molts referents però quan tu vas començar no tant no tant sí que això és una evolució que tu has vist sí que l'he anat veient sí i és bonic i quin era el teu estil o és el teu estil de lideratge com creus també ha anat fent tot el que he pogut i anar aprenent perquè a vegades he sigut molt dura després he vist que no calia intentar imitar un model molt autoritari després he sigut molt suau i també dius està bé ser carinyosa i dolça però les coses han de fer vull dir que he anat buscant el meu equilibri també a mi m'agrada també que a vegades diuen que no hi ha una manera de fer d'home o dona sinó que hi ha energia masculina i femenina i tots tenim les dues i les hem de saber integrar bé i potser l'energia masculina no vol dir ser home l'energia masculina és més d'acció l'energia femenina és més cuidadora o més suau en les formes i llavors jo crec que he anat buscant això amb mi equilibrar aquestes dues facetes i ho has aconseguit ara hauria de posar-me a prova sempre continues aprenent però sí més o menys m'he anat ensortint però assaig i error com tothom hi ha coses que ara les faria diferents però escolta no passa res què li diries al teu i jo de quan vas començar des d'aquesta perspectiva que tens ara que et pots equivocar i no passa res que tot és per aprenentatge que no cal ser tan perfecte i que treballes amb molta gent i hi ha moltes sensibilitats diferents a vegades tu fas el que tu creus que t'agradaria que fessin amb tu però aquella persona és d'una altra manera i li va haver una altra cosa hi ha gent que necessita instruccions molt clares hi ha gent que necessita que li donis màniga ampla i tu només li suggereixis i ella ja tira i ho fa a la seva manera hi ha gent que t'ho consulta tot hi ha gent que tira milles i no vol consultar res i veure que hi ha totes aquestes formes diferents de treballar intentar anar-te adaptant també no voler fer que algú sigui com tu creus que ha de ser perquè això és desgastar-te d'energia i no saber treure el rendiment d'aquella persona que a vegades brilla més fent-ho al seu aire i llavors tot això amb aquells de 40 persones a vegades era com mare meva he aplicat això en aquesta i aquesta això no l'altre necessita una altra cosa o aquesta persona tot li sembla un drama en canvi l'altre li sembla bé tot i anar veient totes aquestes sensibilitats per això a vegades penso psicologia no m'hauria anat malament és el que anava a preguntar i que al final l'has fet una mica una mica al final tu clitges de seguida algú més o menys com funciona ara ja amb l'experiència sí més o menys i crec que també hem de parlar clar això m'ho van dir un dia i ho trobava estrany però de dir ara si tens un nou cap està bé escolta com vols que ho fem això tu vols que t'ho consulti tot t'agrada que jo tiri milles o sigui que també ens podem adaptar i això també a vegades hem fet cursos de guió he tingut la sort que a la tele ens han ofert cursos de guió i va venir per exemple recordo Francesc Urteu que havia fet programes amb el Miki Moto i molta gent molt interessant i també ens deia tu treballes pel presentador pregunta-li quins hobbies té què li agrada no vulguis tu fer el teu guió i l'altre que me l'interpreti i ja està és un ninot que parla no, no coneix el fes un cafè amb la persona ja mira veig que li agrada enrotllar-se molt doncs guions de més rotllo o no veig que és molt sintètic li faré frases més curtes posa't al servei una mica i treballa per l'altre i fes-li la feina fàcil i còmode i per exemple això em va semblar un consell superideal perquè a vegades un fa jo vull així i tu vinga fes-ho i adapta't i dius bueno parlem-ho parlem-ho entre els dos que potser trobem una manera fàcil d'entendre'ns clar i a canviar tu ara també estàs treballant amb gent productores com a coordinadora que són gent jove perquè ara suposo que hi ha equips de gent de 30 anys i menys i tot com ha canviat una mica la mirada generacional a l'hora de plantejar programes o de fer programes o de gestionar equips des del teu punt de vista els veig molt frescos en algunes coses veus en alguns casos no sempre que falta més experiència aquesta sensibilitat de dir aquest comentari potser ho fem alguna gent els veig més atrevits molt llançats per algunes coses va superbé que tu no t'atreviries a fer segons què o creus ui això per demà no ho tindrem i ells ni ho dubten i van vinga cap endavant i en altres casos dius escolta has pensat que potser això hi ha una sèrie de gent que pot ferir-li i també veus que sobren i ah doncs potser sí doncs sí ja ho trec això que potser molesta molta gent o no o no senta bé aquest comentari però sempre es dialoga tot vull dir que tot és pactat de dir com ho veus tu com ho veig jo i els veig molt oberts molt oberts a parlar molt oberts a fer reflexions i debats i sobretot molt atrevits en moltes coses i a vegades jo tinc més aquella cosa potser perquè havia fet producció de vols dir que que amb aquest pressupost es pot arribar a fer això i s'ho maneguen demanen una col·laboració i se'n surten i dius ui vols dir que per demà això estarà fet ai ai ai ai ai ai i sí i ho aconsegueixer i dius escolta doncs molt bé hem de ser més atrevits tu confies normalment? sí sí perquè també he après a fer això perquè si no també estàs transmetent aquesta desconfiança i la gent treballa tensa i a vegades tu no ho acabes de veure molt clar però dius escolta jo veig que aquesta persona està segura donem aquest marge i a vegades tinc el meu pla bé per si de cas allò que dius bueno si plou jo crec que això ho podem fer allà per si de cas però sí que dones màniga ample perquè les coses acaben sortint jo faig la broma que ja ho saben molts que dic Déu no només existeix sinó que li agrada la tele i sempre ens ajuda i hi ha moltes coses que dius no sé com però ha sortit i ara coordines però també fas direcció encara d'algunes coses per exemple les campanades les campanades l'he fet els últims dos anys i el film musical de la Mercè la retransmissió i surten bolus d'aquests que els dic jo que mira et donen aire perquè durant un mes o una setmana o el que sigui fas una cosa diferent i és divertit tot i que les campanades escolta jo que soc una mica despistada ai i allò dels quarts em feia patir si ho farem bé si sortirem a l'APM i res la maquinària funciona tothom sap el que ha de fer ho he fet amb el Miqui Núñez i la Laura Scannis que són encantadors m'ho han posat molt fàcil i ha anat molt bé i estic molt contenta la veritat és que m'ho passo bé tot i que pateixo perquè sé que és una nit que hi ha molta gent mirant la tele i bueno per això també va haver tota l'experiència de bueno relaxem confiem i tot això l'experiència que la parlem d'on et ve que et ve molt del yoga i la meditació però abans volia passar per aquesta part bueno has parlat de la Laura Scannis i del Miqui Núñez que abans ja parlem una mica tot i que tinc una ment que diu que a Catalunya exactament no hi ha un star system que sí que hi és que sí que hi és va sorgir a poc a poc però et volia preguntar per això per la gestió amb la tele o potser és una creença externa s'ha de fer molta gestió d'egos o no? o la gent més o menys? jo crec que abans més perquè era com molt diferent ser presentador i potser hi havia un estatus i a vegades no és culpa del que presenta és l'entorn que ja ho fem vols que et porti això vols que et porti l'altre vols que i a vegades potser en algun cas ha passat però jo a la gent jove els veig més naturals tots a la Laura Scannis l'hem vist fent la travessa i quan hem anat a visitar el rodatge estàvem al seu entrepà a terra a la muntanya esmorzant en tot l'equip integrada totalment com una més és veritat que després et maquillen et pentinen i aquella cosa una mica diferent també viuen de la imatge i és normal però cada cop els veig potser això perquè són gent jove o perquè hi ha molta més gent que està fent pantalla i llavors és també hi ha més edat que són així Antimillan en Quim Masferrer no els conec de fa 20 anys i no els he vist canviar de caràcter ni que se'ls hagi pujat els fums però bueno sí crec que a part és agraït que puguis estar amb l'equip que aprenguis que copsar també les seves opinions creure't Déu i anar per lliure crec que ho gaudeixen més i per sort he trobat gent molt maca també i que als equips a vegades també els fan molta broma i bé la veritat i aquesta gent jove jo crec que també ho tenen com més molts ja estan a xarxes ho han naturalitzat més que la gent pel carrer els assenyala o que entren a un restaurant i tothom gira llavors ho viuen amb molta normalitat potser abans era quan hi havia tan poques teles el que sortia era com bueno no sí aquests dies s'ha celebrat no sé quin aniversari perquè ja perdo jo la memòria d'Operació Triunfo que va ser un fenomen però clar és que tampoc hi havia xarxes ni hi havia res més al voltant jo crec que hi ha fenòmens que ja són bastant irrepetibles ara perquè ara hi ha moltes plataformes i moltes bueno i molta possibilitat un consum diferent també la gent jove consumeix diferent ja no se seu davant d'una d'una parella no em deia una amiga que el seu fill de 3 anys mirant per l'iPad alguna sèrie de dibuixos li van sortir uns anuncis i es va posar a plorar volem dir que és això anuncis saps que va tallat aquí estan acostumats a veure el que volen i quan volen i és un consum diferent no sé com acabarà això i espero que tinguem feina molt de temps però bueno de cop també hi ha més producció audiovisual sí la veritat és que estem en un bon moment jo tenia amics que hi havia èpoques que ai ara porto un mes que he parat i ara veus que la gent no li he passat aquesta feina a un amic ho he hagut de dir que no a això perquè estic i llavors el món audiovisual està vivint un moment molt bonic de molta feina crec jo i ara jo faré om sí i entrarem en la fase de com gestiona la Irma tot aquest aquest circ de quatre pistes que gestiones en la teva feina sense perdre la compostura i amb això suposo que d'aquella experiència de l'aparcament de quan eres jove vas entrar en el món del yoga i la meditació fins al punt que vols fer cursos de meditació si pots sí, sí, sí o t'agradaria diguem m'encanta per mi és una eina ho reformulo t'agradaria compartir aquest coneixement amb la gent del teu entorn crec que és bàsic què t'ha donat el yoga i la meditació explica-ho una mica és que no concebo la meva vida sense aquestes eines no puc o sigui ja hauria petat m'hauria agafat una cosa perquè la feina aquesta és com molt estressant i si ets perfeccionista i controlador i veus que passen aquestes coses que no controles res marxaries enrabiat a casa cada dia o amb atacs de cor i llavors vaig començar a fer el yoga com per calmar la ment per relaxar-me vaig anar aprofundint i vaig veure que era una eina inesgotable o sigui no té fi comences només per estar més bé i més tranquil·let i comences a veure que és una feina d'autoindegació que et permet conèixer-te observar més els altres empatitzar no pensar les coses d'una manera tan personal dius escolta'm aquesta persona potser m'ha parlat amb un to però ja veig que no té a veure amb mi que és que potser té un mal dia potser a casa li ha passat alguna cosa llavors en una feina on treballes amb tanta gent amb aquests timings de és que això és per ara tot és estressant poder estar allà amb calma amb aquelles turbulències per mi és impagable i tant és així que em vaig treure el títol de monitor de ioga i el de mindfulness de meditació i per mi és com una eina d'aquelles que està allà però que espero compartir-la perquè és que per mi m'ha canviat la vida m'ha canviat la vida jo soc una persona que som bastant riallera i pot estar caient a trossos tot el que hi ha al meu voltant i la veritat és que normalment estic bastant en pau sí que tinc moments que també uf això se m'ha endut per davant però em recoloco ràpid i torno a mi que és on he d'estar no estava perduda aquí amb el que passa que no pots controlar és que clar és com quan estàs en un embús d'aquest serveix enfadar-te si és que estàs allà no hi ha un altre relaxa't i disfruta del moment que estiguis allà això és una mirada que tothom valora però que poca gent aplica he de dir no ho sé per què jo em faig un fart de dir-li a tothom prova això prova l'altre no ho sé potser hem de descobrir-ho que això ens pot fer és que és salut jo fa molts anys que estic molt bé de salut i penso és que no és casualitat és perquè bueno em cuido dormo bé i no em prenc les coses a la tremenda i a vegades a la feina encara hi ha gent que ha passat això ha sortit una falta d'ortografia que a vegades passa pot passar em vull morir i penso mare meva que dramàtic ho sé que hem tret de seguida la que ens hem adonat i ja hem estat el cas i som humans i a vegades pot passar que vas amb les presses i hi ha algun error doncs home està bé que no en fem està bé que millorem però si ha passat tampoc estarem una setmana fustigant-nos vull dir que tirem cap endavant que després ve un altre programa i què és per tu el sentit de l'humor? per mi és bàsic o sigui és que m'agrada molt riure'm de mi la primera perquè jo també faig algunes que dic mare meva la que acabo de muntar aquí i és bàsic i sortosament treballo amb gent que em segueix bastant la corda o jo els hi segueixo a ells i és bàsic és que és salut jo he de riure cada dia i al cine avui ho li deia a una amiga que em recomanava una pel·lícula i li deia però sortiré malament perquè no vull sortir malament del cine vull anar i passar-m'ho bé no vull sortir i estar baixa perquè i consumeixo si he de consumir coses m'agafo comèdies d'aquesta Friends l'he vist no sé quantes vegades i segueixo rient com una tonta avui m'ha dit una companya que no pot anar a veure fa i mi no he cansat de diumenge té unes entrades i jo l'he comprat perquè dic escolta jo no perdo oportunitat perquè allas coses que entro i surto amb la vibració més alta del que he rigut per mi és bàsic i per sort hi ha bastant bon humor sempre al meu voltant i quan no és això que dèiem de la xarxa d'amics o de companys que algú fa la broma quan tots estem com molt capficats i estem en un bucle i estem allà donant importància a una cosa que potser no la té i algú que t'ho trenca amb un acudit o que t'ho trenca amb un comentari i ja està ja sortim d'allà i llavors funciones millor és que és evident que quan no estàs en plan reactiu allà no sorgeix la creativitat per trobar solucions de res en canvi quan hi ha un ambient més distès i hem fet una broma acabem trobant solucions i moltes vegades són molt millors que les que estaven previstes està molt bé que hem de confiar i la creativitat on la busques tu? doncs no ho sé una mica a vegades em ve la idea no ho sé no sé d'on sorgeix consumeixo això a moltes pel·lícules m'agrada molt el cinema m'agrada molt les sèries d'humor i a vegades me'n recordo d'algun sketch i ho veig adaptable o ara per exemple quan vam fer les campanades jo havia vist una actuació de Coldplay al carrer vaig dir ai per què no fem una actuació al carrer perquè això dona molt de joc la gent s'apunta anima fa ambient estarem allà Maria Cristina amb un milió de persones i a vegades no saps molt bé ni d'on no has tret o potser has vist un videoclip o t'ha vingut no ho saps amb una conversa amb algú i dius ai això podríem adaptar això podríem funcionar i per això m'agrada aquesta part que era la que em faltava una mica informatius i ara cap a on mires què t'agradaria fer perquè ara estàs coordinant per tant la coordinació és diferent de la direcció tot i que fas aquests programes exploràrics cap a on vas de tant en tant em ve alguna idea la presento als meus caps moltes vegades no hi ha pressupost per fer-les o no es pot fer en aquell moment o no tenim recursos i d'altres sí guardem-ho això d'aquí mig any ves-ho treballant i allà està en el calàs i a mi això em dona molta vidilla que a futur t'agradaria tornar a dirigir alguna cosa llarga que no sigui una cosa puntual exacte i sempre m'ha agradat a veure si trobés aquesta fórmula una mica com fa en Gaspar Hernández de l'ofici de viure si trobés barrejar el periodisme amb la psicologia i posar-hi humor això ja seria la bomba poder fer broma de com som perquè a vegades fem molta gràcia vistos des de fora quan estàs en calma i veus els conductes que tenim tots però això és el llibre de 5 notícies de GURP sí exacte un extraterrestre Eduardo Mendoza si algú no sap de què parlo és un llibre antic però molt recomanable sí sí dius amb visió d'extraterrestre i que ens haguem enfadat per això o que haguem fet això que semblem a les reunions nens de 7 anys sí fa molta gràcia i llavors poder fer broma que ja hi ha molts memes d'aquests desarrollos espirituals que fan riure molt penso això és un programa de tele aquí mira ja ho deixem jo crec que donaria això funcionaria sí perquè tots tenim les mateixes pors les mateixes passions les mateixes ens preocupen les mateixes coses en el fons tots volem ser feliços i viure bé i llavors crec que això és universal i llavors poder fer broma a vegades del que fem per arribar a aquests estats que a vegades estem fent el camí cap a la inversa crec que donaria molt de joc una sitcom o un programa en què es fes humor del tarannà que tenim moltes vegades ajudaria de com són vosaltres humanes sí jo a vegades això els més joves no m'entenen però en els acudits de l'Eugenio hi ha molta saviesa de la conducta humana tal qual i amb les meves a vegades fem servir aquests acudits que la gent més jove mira com què diu aquesta però potser diem sí sí però hi ha algú en mar aquest és un acudit molt de la nostra generació i és interessantíssim crec que donaria molt de joc fer aquesta barreja molt bé doncs espero que tinguis sort amb això i ara després acabant el programa ja recuperarem-la per aquesta que t'agrada de la part de l'esperit humà però anem a parlar primer del personatge que ens portes que és molt interessant de les dones amb història ens portes una artista la Hilma Afklin que és un artista que va néixer el 1862 va morir el 1944 i va ser una pintora soca molt visionària pionera de l'art abstracte i va ser una figura fonamental ara amb la relectura de la història o sigui aquestes coses que fem ara de fer visible dones que han sigut invisibles durant moltes dècades en aquest cas d'ella o algunes segles i ella va fer una obra molt interessant vinculada amb l'extracció vull dir de fet tu la tries perquè vas veure una exposició al Guggenheim i vas fer una cosa d'aquelles que a tots ens agradaria fer almenys a mi que és agafar una via al matí bueno ho he fet un cop però va ser per anar a dinar a Mallorca no és la mateixa gràcia que d'haver una exposició a Bilbao però tu ho has fet per anar a Bilbao a veure que és una exposició de la Hilma Afklin al Guggenheim i tornar sí, sí, sí en una conferència van citar aquesta autora i van dir això que era una dona de finals del segle XIX que havia sigut la pionera de la pintura abstracta però després va venir Kandinsky uns anys després i mondiant sí i llavors ja van dir que aquesta dona ningú va saber quasi de la seva existència i amb unes amigues vam dir es deu ser interessant perquè a més ella deia com molts artistes que això ho trobo molt interessant deia que no ho feia ella que ella era l'eina l'instrument però que això li venia inspiració no sabia d'on i que ella plasmava allò que li havia vingut amb imatges que ara potser algú diria que era mèdium o canalitzadora o senzillament s'inspirava i li venia la idea i la plasmava i ens va agradar aquesta barreja i llavors vam dir ai la podríem anar a veure a Bilbao o al Guggenheim i mirem i s'acabava al cap de quatre dies uf què fem i vam dir fem i em va semblar una bogeria però mira com que estàs oberta la vida dius anem-hi tornem i ens vam passar molt bé al museu ens vam estar com set o vuit hores que jo no ho havia fet mai de tan apassionant que ens va semblar l'obra d'aquesta dona a més paràvem a cada quadra i tu què hi veus aquí i tu què hi veus aquí i vam estar allà que ens hi vam passar tota la jornada però em va semblar molt interessant pel fet aquest que ningú li va fer cas que ella ja va veure que aquella obra no s'entendria en aquell moment i que va dir escolta un cop em mori que triguin bastants anys a ensenyar-la 20 anys ho va posar al testament i hi va dir molt més encara que les seves pintures ella va morir al 44 i ella va posar al seu testament que les seves pintures no es podien mostrar fins 20 anys després de la seva mort perquè considerava que no s'entendrien i de fet va ser als anys 80-90 que comença a reneixer el seu llegat i la primera gran exposició de revalorització de la seva obra és de fa dos dies de fet és el Guggenheim de Nova York el 2018 o sigui que 60-70 anys després hem pogut veure la seva obra i va estar que va rebre un milió de visitants allà i que suposo que després ella bé a més era una persona singular en el seu moment ella va néixer amb una família aristocràtica sueca a Solna a prop d'Estocolm i des de molt petita ja tenia aquest interès pel món natural i la pintura i va morir la seva germana i es va interessar molt per l'espiritisme i va formar part d'un cercle de dones que s'anomenaven les 5 que practicaven sessions de mèdia un automatisme que això que dèiem que ella considerava com que li havia vingut la informació ves a saber d'on que ella només estava oberta i a veure quina informació li baixava sí llavors és l'any entre el 1906 i el 1915 va pintar una sèrie de 193 quadres que s'anomenen pintures per al temple que és aquesta col·lecció que avui es considera una de les primeres expressions de l'àra abstracta de la història però bueno perquè no representaven no era realista no crec que es guanyava la vida fent retrats però a ella el que li agradava era això a més deia que pintava i no rectificava res tal qual li venia ella ho plasmava sí sí el que passa que quan es va morir la veritat és que es va conèixer més que en Dinskri Mundial en tot aquest sector que no que no ella tot i que va deixar 1.200 pintures i 125 quaders doncs estic molt contenta que ens hagis recobrat la Hilma Fklin doncs mira una troballada aquest any perquè sí jo de les coses que més m'agrada fer en aquest programa és quan me parleu de dones que jo no sabia ni que existien jo tampoc m'ha encantat m'assembla super super i m'assembla molt bé que l'havíem recuperat i bueno encoratgem-me que se tornin a fer més expos tant de voler Barcelona i la puguem anar a veure com a mínim cançons perquè si no seria una mica molt interessant i amb això entrem en els últims 5 minuts de programa que és el que jo li dic el toc final que és aquí on anem a comentar un parell de coses per conèixer-te una mica més i llavors tu deies que ets d'humor però ets més d'humor ràpid o d'humor així una mica més elaboradet diria que una mica tot la cosa més tonta em pot fer riure i estar una hora rient en una obra de teatre d'una cosa que ha passat fa estona i l'humor negre també em fa molta gràcia una mica tot o sigui la veritat és que que no sigui molt tonto però però és que a vegades em pilla amb el dia a mi tonto i també em fa gràcia vull dir que no tot l'humor em va bé tot hi ha alguna escena de tele o de cinema que tu te l'hagis vist com a mil vegades i que et defineixi una mica els capítols de Friends quan la Phoebe i la Jennifer Aniston la Rachel veuen per la finestra una parella que creuen que són amics i que no hi ha embolic i se'ls veuen allà que s'emboliquen i un no ho sap l'altre no ho sap és una escena mítica que la torno a veure i torno a riure i es nota que als actors se'ls escapava el riure mentre la feien o sigui que qualsevol capítol de Friends em sembla perfecte tu ets viatgera sí m'agrada on t'agradaria on has viatjat que t'agradaria tornar i on t'agradaria anar que encara no has anat m'agradaria repetir a Egipte que hi vaig anar fa molts, molts anys i crec que potser en aquell moment no ho vaig valorar com tocava per ser més joveneta i fa calor allò que no estàs tant pel que has d'estar i m'agradaria tornar-lo a gaudir i no ho sé hi ha molts llocs on m'agradaria anar a Mèxic per exemple em crida molt l'atenció Mèxic molt hi ha algun viatge on les dones t'hagin semblat per la cultura singularment que t'hagin cridat l'atenció? Mira, llocs on les dones tenen un pes així com molt també xamànic podria ser des de Hawaii que les dones allà hi ha una cultura molt del perdó de la gratitud i també la Índia les dones de la Índia llocs així on les dones són una mica una mica bruixes on els hi va una mica el rotllo xamànic això em crida molt l'atenció t'agrada llegir però lleixes molts temes vinculats amb el desenvolupament humà sí des de sempre i si haguessis de recomanar un m'agrada molt Dejarir de David Hawkins Dejarir n'està en castellà sí t'ajuda a dir totes aquelles creences que tens molt aferrades que a vegades són molt limitants deixar-les anar i si hi ha una altra possibilitat a vegades diem per aconseguir això s'ha de treballar molt dur i si hi ha una altra possibilitat anar deixant anant no tancar-te amb una idea molt quadrada teva perquè quan la deixes anar i t'obres apareixen altres opcions que no havies contemplat i em sembla una tècnica l'explica en el llibre fabulosa perquè és que de veritat que s'obren perspectives que ni t'imagines a vegades dius és que això no ho aconseguiré si no faig tal no, no hi ha molts camins per arribar a molts llocs i aquest em va impressionar bastant el Dejarir de David Hawkins el buscarem sí i el primer que fas quan t'aixeques què és? doncs mira a part de la cosa més de dutxar-me i tot això esmorzar jo necessito com que quan vaig començar la tele estava en el matinal que entrava a les 5 de la matinada i esmorzàvem a les 9 com si s'acabés el món o sigui entrepans de botifarra un cruzant no o sigui de debò un esmorzar contundent i m'ha quedat això i jo em llevo i el primer que faig és esmorzar i el més fort que pugui però ara ja no fas aquest horari no però m'ha quedat aquesta cosa d'esmorzar només llevar-me i menjar bé un bon entrepà dinar me'l puc saltar si fa falta o què passi però l'esmorzar és sagrat i bé de senyoreta i ets més de cafè o de te més de cafè m'agradaria no prendre'n tants i passar-me més el te però tiro cap al cafè i de muntanya o de mar que són aquestes preguntes que ens doncs mira les dues coses m'agrada molt el mar però no per contemplar-lo i molt a la sorra no per estar m'agrada anar a l'hivern per exemple al mar m'agrada però no la platja com a tal del mes d'agost d'anar a les 8 a plantar la tovallola no m'agrada el mar a l'hivern a la tardor i la muntanya també m'agrada molt també tot el que estigui en contacte amb la natura ens alimenta l'esperit és sa i quan si et perds on te busquem? bona pregunta doncs m'agraden molt les llibreries em perdo les llibreries m'hi puc passar hores sóc pesada a vegades vaig amb gent i és com podríem marxar ja i jo em perdo allà mirant els llibres és on sempre m'ha encantat potser tindria una llibreria també sí? sí, m'encanten però en paper a vegades no m'ho puc permetre perquè ja no tinc espai sí, aquest és un tema però si pogués seria el llibre clàssic aquest és un tema pues Irma m'ha agradat molt l'entrevista però hem arribat al final m'ha passat rapidíssim moltes gràcies per convidar-me moltes gràcies a vosaltres t'hem conegut una mica ens ha explicat què és això de ser coordinadora de programes i seguiu veient la tele i tant i tant i tant gràcies a l'Iarjona com sempre per la part tècnica i gràcies a qui ens escolteu per ajudar-nos a conèixer heroïnes quotidianes on potser no les aniríem a buscar mai recordeu com sempre dic que estem al segle de les dones però queda molta feina a fer i aquí seguirem fent xarxa Notícies en xarxa Bona tarda són les 7 us parla Mercè Roural Bé, bé