Cinema, Terror i Dones: Un Viatge amb Meritxell Civil Martínez

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida. Us parla Bego Florie i avui ens acompanya Meritxell, Civil Martínez. Molt bona tarda, Meritxell. Quin nom més maco, eh, Meritxell? Sí, la veritat que entre el nom i el cognom, diguem que no tinc gaire pèrdua. Això et coneix de seguida. Meritxell, Civil, que ets programadora de cinema actualment al Terror de Molins de Rei i apassionada del món del cinema en general i del món de la cultura en general, que és un món que, a més a més, està en plena transformació. Aquest programa el podeu sentir quan vulgueu, però avui que l'estem enregistrant en directe per Ràdio Molins de Rei, just s'acaben de donar els Premis Gaudí i just s'ha comentat algunes coses que tenen a veure amb el món del cinema. Què és el que destaques d'aquests Premis Gaudí? I tu així una mica en genèric, eh? Què t'ha cridat més l'atenció? Bé, per mi, jo penso que en el cinema actualment hi ha com una mena de visualització també de les dones en diferents moments, diguem, perquè hem tingut a la Demi Moore, que també va guanyar el Globus d'Or, una mica amb la crítica aquesta de l'estètica, de la pressió que tenim com pel cos. Després tenim una Emma Vilarasau, que també ha guanyat, que fa una mica dos ens ment a la seva edat, amb les seves dificultats que li han suposat per dir, bueno, segueixo activa, no?, em podeu donar papers i que realment fa un paperàs la pel·lícula La Casa amb Flames i jo crec que estem en un moment en el que és bonic veure aquest tipus de discurs i també paral·lelament em va agradar molt tot el tema de la història del 47, que penso, doncs, que forma part d'una història de la ciutat, de Barcelona, que reivindica també, doncs, un moviment obrer, una gent, doncs, que també ha vingut a Barcelona, que intenta trobar, doncs, el seu forat i un cinema, diguem més, també social, per tant, doncs, em quedaria amb aquests dos punts que també van ser com els punts forts de la Gal·la dels Gavis. Tu ets molt jove, tu ets molt jove, però jo no tant, i a mi això de la Emma Vilarasau m'ha sobtat, perquè parla d'això de, no?, gràcies per donar-me un paper d'una dona de 60 anys que no és tan malalta, que no té un problema, diguem-ne, o sigui que és una dona normal, en un sentit, no?, i amb una vida normal i que se la veu des d'una perspectiva normal i que no té cap problema perquè pugui ser protagonista d'una pel·lícula. Això em sembla molt agradat. Sí, perquè a vegades com s'assigna, no?, aquests estereotips de dir, vare, doncs, si tenim una actriu, doncs, que ja té com un físic més gran, doncs, li assignarem aquest tipus de papers, no?, i que ella pugui ser protagonista amb unes condicions, doncs, de personal, de normalitat, doncs, em sembla estupent, no? És una mirada interessant. Jo he començat quasi pel final, però primer començarem a conèixer qui ets, no?, la Meritxell Civil Martínez. Tu ets de Molins de Rei, vas estar fora uns anys, has tornat. Explica'ns-ho una mica, sobretot la gent de Molins de Rei que ens escolta, no?, tu, de quin barri ets, o vas estudiar, aquestes coses. Doncs, com t'ho he deia, sempre he estat a Molins de Rei, vaig néixer, doncs, al barri de... Bueno, vaig viure al barri Bonavista, vaig començar, doncs, els meus inicis. De fet, em feia molta il·lusió fer aquesta entrevista aquí a la ràdio, perquè una mica, doncs, els meus inicis a la ràdio van ser com superjove, no sé si tenia 16 anys, una cosa així, recordo estar al batxillerat que anava al Virolai, i allà, bueno, al meu pare li encantava el món del cinema i que cap de setmana anàvem a veure una pel·lícula. A més a més, recordo que sempre tenia com... una cosa curiosa de dir, no vull llegir les sinopsis, no vull saber de què va la pel·lícula, nosaltres anem a veure aquesta pel·lícula, doncs, potser li feia gràcia al director, a algun actor, a alguna actriu, o a algun tema en específic, però no teníem context de què anàvem a veure, no? I... Difícil. És difícil, eh? Perquè, de fet, a vegades, doncs, el típic de... Vas a veure una cosa i després dius, oi, potser si hagués llegit la sinopsi, doncs, no hagués acabat veient aquesta pel·lícula, no? Però sí que és veritat que aquesta rutina com de cap de setmana va ser com... Ai, que interessant, després a casa em posava alguns clàssics, i la veritat que, doncs, em despertava una curiositat, també com una porta a aquest món cultural, també m'agradava com veure reflexat en el cinema diferents històries, personatges, i al final també comences a conèixer, és una mica la porta d'entrada també al que vindrà de la teva vida, perquè comences a entendre, doncs, diferents temàtiques, situacions, en les que et pots trobar, disculpa, i això em va generar com vui més, vui més, vui més, i vaig tenir la gran sort que mentre estava fent... De fet, recordo que era el meu professor de química en aquell moment, que dius, química amb cinema, doncs, com entra tot això, però un dia allò que comentes, ai, mira, el cap de setmana he anat a veure aquestes pel·lícules, i a ell li ha agradat molt el cinema, i va començar, doncs, comencem aquí a l'escola, a fer un projecte de cineclub, farem com unes ressenyes de pel·lícules, després també començàvem una revista a l'escola, a la que jo també m'hi vaig posar, perquè sí que és veritat que soc una mica colinquiet i m'agrada, doncs, intentar col·laborar en tot tipus de coses, i ell va ser el que em va animar perquè no a un programa de ràdio, no?, perquè, diguem que ell em va introduir una mica al Festival de Cine de Terror, perquè hi vam anar com conjuntament des de l'escola, que, bueno, realment... De quin any estem parlant? Doncs estem... Jo tenia 16 anys, el 2000... O sigui, quan arrencava el cinema de terror una altra vegada fort, perquè va haver uns anys que va amb la nova etapa. Exacte, amb la nova etapa. I, de fet, que ara m'has fet pensar, vam ser nosaltres qui vam demanar al Festival que vinguessin a l'escola a parlar-nos una mica de què era el Festival, i recordo que va venir el Roger Sàbat, doncs va fer una projecció de curtmetratges, i, de fet, això va acabar arribant a una sessió que tenim ara, que és una sessió per escoles, on els instituts i les escoles venen a la peni a veure aquests curtmetratges, no? I una mica, doncs, anar parlant amb gent, perquè després del Festival de Cinema de Terror vaig conèixer l'Albert Galera, que estava ficat al Cine Club... Ai, ai, sí, al Cine Club. Aleshores vaig anar coneixent també els membres del Cine Club, vaig entrar per allà amb el Joan Domènech, amb el Pere Vila, que els hi tinc molta estima, perquè van ser també com els meus orígens de... Estàs parlant només de senyors, eh, però... Sí que és... He de dir, mira, he de dir que... He de dir, he de dir, que me'ls estimo molt a tots, eh? No, no, no. Però he de dir que, de fet, també això va molt linkat al gènere de terror, que falten molta més presència de... Primer, de dones en el gènere de terror, que precisament, doncs, en el festival també costa molt que hi hagi companyes. Sí que m'acompanya molt la Glòria Massana de la Biblioteca, que forma part de la Junta. Estat amb aquest programa, també. Exacte. I amb ella, doncs, també donem aquesta visió més femenina. Però sí que és veritat que costa trobar, per exemple, perquè ho penso i dic, en el cine club també, bueno, potser per interès o perquè la gent ho troba... No ho sé, mira, ara m'has fet pensar de quin pot ser el motiu, no? Però sí que és veritat que en tots els entorns ha sigut sempre un entorn... Molt masculinitzat. Sí. I tu com ho vivies, això? Tenies 14 o 15 anys, m'has dit? 14 o 15 anys. Per mi també va ser veure com un altre tipus de realitat, perquè també jo era molt jove i em trobàvem uns entorns amb gent de molt més edat, no? Ells tindrien 33, 35 anys, començaven a tenir fills i jo recordo que en el seu moment per mi era com... Ui! Com que no connectava com... Generalitzant el ment. Exacte. Però sí que és veritat que era com aquell interès d'escoltar les seves històries i recordo també que, jo què sé, quan anàvem a les reunions del terror després sempre hi havia el moment de la postreunió que li dèiem, no? I cadascú explicava una mica, doncs, com estava o per la banda a quin concert anàvem o tal. I clar, també ho penso i dic... Potser és que sempre m'agradat també aquesta curiositat per les històries, una mica del cinema, que també m'agrada molt el cinema social o el cinema europeu, que és més d'explicar més realitats. I potser era com aquella cosa de dir, ai, doncs, ells estan en aquest moment de tenir un fill que jo no tinc ni idea ni sé de què funciona o els seus dies dies, les seves dinàmiques. I t'interessava? Sí, em cridava l'atenció i, a part, doncs, aquesta acollida, primer de tot, suposo, per la diferència d'edat de dir... una mica protector, que a vegades és bo i a vegades és dolent, no? Però de dir, bueno, ara protegim una mica, no? I he de dir que també amb ells, doncs, vaig començar a créixer, no? Perquè d'aquí després ja sí que vaig saltar festivals més professionals com Sitges, el Festival de Cinema d'Autor, vaig enllaçar amb festivals de música com és el Primavera Sound, però, clar, per mi els orígens... Eren aquí. Sí. Hem d'explicar que tu treballar, diguem-ne, guanyar-te la vida ho fas amb una empresa del món tecnològic que no té res a veure amb el cinema, però, i que, per tant, això connecta molt amb el que és el Festival del Terror de Molins de Rei, que és com una... És a dir, ja té ja una dimensió important, però que molts poseu horari, diguem-ne, fora del... O sigui, la part de programació que és la teva vocació en aquest sentit és, diguem-ne, fora moral a l'art... Totalment voluntari. Per remor a l'art, sí, sí, sí. Absolutament. Sí, de fet, jo vaig començar en aquest món audiovisual, vaig anar evolucionant, anava, doncs, treballant i em dedicava exclusivament a això, però va arribar a un punt en el que, bueno, vaig començar una segona feina perquè és un món en el que és difícil aconseguir una feina fixa, normalment és per etapes de volum de feina, no pots estar començant el gener i acabant el desembre perquè normalment hi ha pics i volums però no estàs tot l'any realitzant aquestes tasques, no? I per buscar-me una mica que la vida anava fent altres coses i aleshores sí que vaig acabar veient que en el món tecnològic hi havia com un altre tipus de vida més estable, no tan complicada, per tant bé, és una competitivitat molt alta, no?, en el món també cultural perquè són poques posicions, al final, doncs, no sé, aquesta programació fins que no jubili o canviï o no hi ha un creixement. De la part més professional, estem parlant. Sí, correcte. Aleshores em vaig anar girant més cap aquí, també vaig marxar a Barcelona, potser em vaig desvincular més amb el festival, venia com a usuària però no estava tan lligada al Festival de Terror de Molins de Rei, però després quan vaig tornar a Molins era com una mica, bueno... Reconecto. Aquella cosa de dir, reconecto i retorno també tot el que el festival i el cinema que vaig tenir l'oportunitat de Molins doncs ho retorno de forma voluntària perquè tots som voluntaris i... Això ho volia explicar ara, com funciona el Festival del Terror, que és un festival per la gent que ens escolta i que no sap què és, que va néixer l'any 73, que ha tingut diferents diferents etapes. M'ha fet gràcia buscant la història que fins i tot en aquells anys 80, a veure si ho trobo, van tenir fins i tot un liu perquè van fer un tema amb... Ai, ho estic explicant fatal. Amb serres. Sí, exacte. I va venir la policia perquè van fer com una performance, no? Sí, perquè diguem que el que reclama més del festival és les 12 hores i allà sempre hi ha performance i de fet recordo que m'explicaven bestialitats com que tiraven crec budells per l'escenari d'animals, van posar també coloms un any, clar, tot allò era més salvatge i al final era un grup d'amics que els agradava el gènere i... Ja ho he trobat, ja ho he trobat. Això va ser l'any 79, era la matança de Texas i van finalitzar la pel·lícula amb dos encaputxats amb serres mecàniques per les sales espantant el públic i fins i tot va venir la policia i es van portar un dels actors a comissaria, també els organitzadors que van haver de clarir que allò no era. Però és que m'ha fet gràcia quan hi hagi que ho vaig explicar. Ara ja hem... Ara és diferent. Ara és diferent. Bueno, tu no havies nascut aquí, clar. Exacte. També, bueno, la dinàmica és diferent i intentem també impactar igual el públic, però de fet he de dir que l'any passat em vaig empassar una de les performances. Clar, jo estava per fora, també controlava com la gent... Bueno, també gestiono... Asseguros. No, gestiono com l'equip de voluntaris i estava fora veient com estava en Itàlia i en un moment vaig entrar a la sala perquè, no sé, necessitava revisar alguna cosa així i vaig veure com que algú començava a ajudar, ajuda, que m'estava fent com un atac d'ansietat o no sé què tal i clar, jo, dient per algú, però algú pot ajudar i veia que la gent no reaccionava i dic, però què està passant? I clar, em van acabar dient, tu acabes de menjar, sencer. Però és en aquell moment en què descontextualitzes, no entres i dius, ara m'estic trobent. Ara que ha passat aquí. El que volia connectar amb això és que és un festival que té molt d'èxit i que, a més a més, és un dels referents en el festival. I, a més a més, està creixent moltíssim perquè crec que té la virtut de... S'està especialitzant en el gènere de terror, cosa que té, diguem, el festival més proper seria el festival de Sitges, però no deixa de ser fantàstic i crec que un dels grans punts aquí és aquesta mena d'especialització en el gènere de terror i que fa, doncs, que realment els adeptes i els fans del terror puguin tenir una programació molt variada de diferent també tipologia, de més sang o més terror psicològic o més terror, diguem, estàndard, però crec que és el punt fort i també, últimament, els últims anys donen una mica més de visibilitat en el cinema local, aquest cinema català, quan vam tenir la mesita del comedor, amb el... O sigui, aquesta és una pel·lícula que no va triomfar a Sitges, no la van voler i després Stephen King va dir que aquesta pel·lícula era molt bona i va triomfar les plataformes moltíssim. No, i a vegades també ho penses i dius, bueno, tens Sitges aquí al costat, també és un gegant, segurament hi ha coses que es queden com fora i almenys nosaltres també podem donar una oportunitat allò que considerem que sí que té un nivell i que el públic mereix tenir l'oportunitat, perquè també hem de dir, una mica per explicar també el tema del festival de cinema, les pel·lícules que es projecten no han arribat a sala i tampoc sabem quines acabaran arribant a sala i quines no, perquè al final els festivals és el lloc de visualització i de projecció perquè també la gent pugui estar interessada, diguem, a nivell professional, d'aquí existeixen els grans mercats per dir, ai mira, doncs compro aquesta pel·lícula i la distribuirem a Espanya o la farem per plataformes o no, però al final la idea dels festivals és que tu vas a veure un contingut que no saps si arribarà a sales o no. moltes vegades sí que acaba arribant però nosaltres quan les estem visualitzant i les estem tancant a vegades has de parlar amb la productora per aconseguir la pel·lícula pel festival, a vegades et diuen mira, la que vam de vendre i has de parlar i amb la distribuïdora i al final és com una plataforma, per això també animo a la gent que li agrada el cinema a anar als festivals perquè al final és una mica segurament veure's pel·lícules que potser no les veurà ningú més a Espanya si no arriben per a algun mitjà ja sigui plataforma digital o cinema. Anem a entrar una mica en el que és la teva feina estrictament amb el que és la de programació explica una mica què significa exactament ser programadora de cinema. Doncs en el nostre cas el que fem és intentar veure el màxim contingut de gènere possible que no hagi estat distribuït ni a plataformes digitals ni a sales de cinema i un dels nostres punts fos diguem és quan normalment viatgem a can que viatgem com els programadors del festival aleshores allà al final és un mercat conviuen la part de festival que diguem que seria com les projeccions la que es veu més des del gran públic correcte i després hi ha la part de mercat que al final és una quantitat de sales innumeroses que estan projectant pel·lícules cada dues hores que té llargada cada pel·lícula diguem i llavors tu agafes un programa i comences a veure totes aquelles pel·lícules i allà sortiran diguem que és on es tanquen quasi tots els acords perquè pràcticament està juntant el món de la indústria que són els compradors grans empreses com pot ser Warner com pot ser Godfellas com grans empreses distribuïdores també hi ha representació de Movistar d'Amazon d'Apple TV bé com tens tot el panorama cinematogràfic tant professionals d'artistes productors distribuïdors i és un dels grans mercats en els que tot el producte que visualitzes allà doncs s'acabarà distribuint en festivals en cinemes en plataformes i al final és allà és on veiem la gran part i on també podem fer contacte amb aquestes empreses per després intentar veure si poden venir al festival perquè no és allà de dir vull aquesta pel·lícula i me la deixen perquè a vegades et diuen doncs té exclusives sitges o no la volem passar o el nostre objectiu és que després es vegi no sé una plataforma digital de les que tenim a la tele i no volem que vagi a festivals i a vegades també clar nosaltres som els petitons però mica en mica hem vist com cada cop la gent també ens fa més cas i també volen posar la pel·lícula en el nostre festival perquè sí que és veritat que és una referència en el món del terror parlem una mica de per què el terror és un gènere en si mateix i per què agrada des del teu punt de vista jo crec que té aquella cosa de dir és completament particular és a dir no és com posar l'etiqueta de per exemple cinema europeu o cinema social que pots tenir com molta varietat de tipologia de cinema sinó que és un gènere com molt concret de dir ja saps més o menys què t'hi pots trobar però a veure com et sorprèn també és veritat que jo crec que té aquest punt d'enganxe de dir ostres hi ha molta gent que és com no m'agrada però acabo consumint perquè hi ha algú que ho passo malament però no sé em genera com com addicció i també una de les coses que també és important és potser a les dones ens costa més entrar dins del gènere de terror això sí que ho veiem tant a nivell a vegades de públic com a nivell de directores és molt difícil a vegades rebre bueno hi ha anys de diguem de collita de tot però a vegades hi ha anys que dius ostres que no hi ha tant de volum de directores jo crec que no sé si és per nosaltres que potser no acabem de connectar tant clar jo no ho sé del tot perquè a mi sí que és un gènere que m'agrada i que connecto però potser no sé el patiment o allò de dir d'estar en tensió no és una cosa doncs que ens crida no sé a tu si t'agrada a mi no m'agrada gens he de dir-te de fet crec que em va marcar Los xicos del maït que va ser una pel·lícula de la meva joventut bastant mítica i la matança de Texas ja ho hem parlat ara i jo crec que des d'aleshores clar el terror també ha canviat molt suposo també potser és una mica de l'estigma del terror és com més de gent potser el tenim infravalorat de dir és un tipus de públic com una mica friqui que li deu agradar aquest tipus de coses com molt d'homes no ho sé jo no tant per un tema de masculinització no si em preguntes sinó per un tema de patiment segurament sí no sé no em ve de gust patir i per tant no em ve de gust una pel·lícula de terror em costa molt com a molt arriba el suspense perquè ens entenguem tipus psicosis però poca cosa més però sí sí no sé per què però també t'ho dic també és veritat que no conenc gaires dones del meu entorn que els agrada el cinema que els agrada el terror però això ja m'ho dius tu en el públic que teniu però en canvi sí que ve molta gent jove sí que ve gent jove bueno de fet des dels últims anys estem intentant com fer petites accions per per també apropar-nos i també a nivell local no perquè a nivell de molins doncs a vegades és com més difícil seguir com tota la cadena de dir val i hem tingut el públic diguem d'una edat determinada però volem seguir agafant com a la gent que puja i hem estat fent moltes col·laboracions amb els instituts generant-los doncs aquestes sessions tenim una sessió de sessió jove que tenim un grup de programadors que tenen una edat crec que estan estudiant el batxillerat i els hi posem com 4 o 5 pel·lícules i hem d'escollir una pel·lícula que programen al festival i aleshores és també per una audiència és a dir és l'han ser nois també? hem tingut mig i mig en l'edició passada i esperança però sí que és veritat que costa més i potser doncs hem de posar una miqueta més de força per animar i també si no hi ha directores no hi ha referents és el que anava a dir explico les dones referents són importants perquè tu m'has parlat de referents que eren tot homes sí, sí, sí que et van acompanyar per aquest camí però al final eren tot homes i tens bon olfacte? perquè això suposo que has de tenir una mica de mirada o com ha evolucionat? te refaig la pregunta com t'ha evolucionat l'olfacte des que vas començar? perquè vas a Anna Canes quan eres molt joveneta per una primera vegada sí, per una primera vegada que també és divertit explicar-ho sempre vaig anar amb el meu company el Víctor Torres que sempre ens enriem quan... ara que ja anem jo tenia 18 penso clar, Anna Can que per nosaltres també clar, com és voluntari també ens pagàvem de la nostra butxaca el viatge l'allotjament clar, l'entrada al mercat és ronda com uns 500 euros o una cosa així perquè és alguna cosa realment per professionals no és per gent que vulgui visualitzar i vulgui anar a veure cinema i clar, vam dir bueno, doncs no paguem com aquesta entrada per anar al mercat anirem només com a la part del festival per anar a veure pel·lícules clar, ens plantem ell i jo de fet havíem llegit com per internet dirà porta roba de gala perquè si vas a alguna de les sessions gala has d'anar doncs amb un dress code exacte, específic i clar, ens vam veure de dir què estem fent aquí perquè amb l'acreditació que teníem que només que a més a més ens vam acreditar amb el festival i pensàvem si és que tampoc no hem sortit més a fora de Molins en aquell moment ningú ens coneixerà no sé ni com ens van dir que sí però clar, després ens vam adonar que amb aquella targeteta no anàvem enlloc perquè havies d'aconseguir com uns punts que vas canviar per entrades però allò de dir estarem al Brad Pitt veient la pel·lícula no, ni de conya perquè al final doncs has de tenir l'acreditació de mercat has de tenir també depèn del teu estatus doncs tens unes opcions tens unes unes altres estem parlant en castellà tota la indústria cinematogràfica no? i al final vam poder veure molt poquet i com una mica rascant d'aquí d'allà però clar, és que ens recordem d'aquells moments i de dir ostres, com érem i com som ara i com som ara com sou ara seguim sent una mica la mateixa filosofia perquè al final el ser voluntari jo crec que ens permet mantindre sempre els peus a terra i de no voler com a vegades també com vas creixent i tens més recursos tens més públic potser pots tenir més aspiracions però al final tenim els peus a terra de dir és que si el nostre temps voluntari no dona part més tampoc podem créixer excessivament i a part jo crec que la forma en què tenim l'estructura que tots els membres del festival també tenim la nostra feina ens fa com una mica que sigui com el nostre fillet el que hem de cuidar i el que hem de seguir alimentant però com hi posem tant de nosaltres no és res que diguis anem creixent i també ens estem tornant més elitistes o no sé estem somiant massa en grans sinó que penso que sempre tenim els peus a terra i això és una cosa també que m'agrada i amb el que segurament segueixo menys perquè em sento més còmoda i més a fi com els meus valors de dir és una cosa que fem entre tots que som companys i on no arribes tu algú ha d'arribar perquè al final és totalment voluntari i avançeu diversos programadors? sí o tu t'encarregues d'alguna cosa més concreta? som quatre i tu ets l'única dona? sí jo sóc l'única dona em fa gràcia perquè sí que és cert el tema que moltes vegades tu tens una mirada que segurament és diferent però crec que és un grup com bastant divers perquè també tenim un noi que és força jove una mica diguem d'aquesta nova generació més zeta o més diguem connectada també al món de xarxes socials i ens fa veure també una altra mirada més connectada doncs al dia a dia potser la meva mirada doncs més femenina o amb uns aspectes també més socials en els que m'agrada doncs d'una visibilitat i després amb les altres dues persones que tenim doncs una d'elles li agrada també un altre tipus de terror diferent com el nostre i és divertit tenir com aquesta diversitat perquè a l'hora de decidir les pel·lícules llegi una mica més també de de varietat i decidiu molt col·legiadament sí normalment no és allò de dir però jo crec que tenim bastant bon bon criteri entre nosaltres i no hi ha ningú que digui és que és totalment oposat sí que ja és més temes de dir entre aquesta aquesta els meus pros els meus contres i al final és aquesta per tu però aquesta per mi i al final també penso que ja no és tant per nosaltres si no sempre pensem què és el millor pel públic o què els agradarà més perquè al final també al ser una cosa voluntària nosaltres volem que el públic gaudeixi segueixi venint i segueixi donant-nos doncs molts anys de continuïtat que aquest any farem 44 edicions ja Déu-n'hi-do i tu quants anys portes en aquesta nova etapa o sigui tu vas venir vas estar vas marxar vas tornar en aquesta nova etapa 3 crec que aquest any serà el quart i comparant amb altres llocs on has estat com el festival de Sitge és el primer que no és cinema però tal la part aquesta de producció notes molta diferència sí primer clar hi ha un tema de recursos de dir aquí és que ho fas absolutament tot i a més també és bonic com veure tothom perquè jo crec que és la màgia perquè molta gent ens diu però com podeu fer això quan és voluntari com pot sortir quan potser a un altre festival li posen més recursos i no acaba d'encaixar però és que al final crec que hi dediquem tanta energia tanta força per fer que surti que això el fa com màgic no? i per... acaba no no digues digues no no t'anava a preguntar quin ha estat el repte més important que t'has trobat en aquest temps com a programadora o com a... per mi el repte més gran potser és com a programadora també tens com una miqueta aquesta obligació de dir que representis una mica tot l'aspecte cultural i d'actualitat i el que passa al món i totes les... minoria bé, com intentes ser el més just possible també per intentar representar o donar oportunitats potser perquè és un director i és la seva primera pel·lícula per mi això és el repte més gran de vegades de dir aquesta pel·lícula sí pel públic però aquesta pel·lícula que no seria tant pel públic però crec que toca un tema que per mi és important potser també a vegades és com més el repte personal de dir bé, hi ha vegades que també has de donar oportunitats potser una pel·lícula catalana perquè tingui com l'oportunitat de visibilitzar-se no? I per què creus que el sector us valora ara mateix? Jo crec que ens valora perquè veu que estem fent una bona feina en el sentit de la programació que tenim és molt bona hem picat molta pedra per aconseguir les pel·lícules hi ha un esforç darrere increïble i a més a més és que l'èxit del festival no tan sols és en la programació és en l'equip de logística és en l'equip de premsa quan s'ús telenotícies i veus que hi ha la informació del festival allà que dius ostres com hem arribat aquí amb els recursos que tenim no? I al final jo crec que també és l'ambient i el caliu que donem el públic mateix ho diu que quan ve el festival se sent com a casa o que se sent seu i a mi em fa molta gràcia també a vegades comentar que a les 12 hores és que ens posem a donar dònuts quan hi ha dònuts aquest any hem donat ensaïmades perquè no hi havia dònuts però els donem cafè i tot això és gratuït i és perquè home, ja que fer la marató doncs volem cuidar-vos i la gent clar, flipa en dir ostres, és que a cap lloc ens tracten i ens cuiden i perquè tenim un tracte com molt molt proper de dir la gent repeteix? la gent repeteix la gent repeteix i jo crec que cada cop hi ha gent que ja és com la seva cita perquè això ho veiem molt amb la marató de dir quan posem les entrades a la venda és que van molt ràpid i jo crec que ja la marató també és com una mena d'activitat i d'experiència i per mi també és com reivindicar molt el tema que la gent vagi al cinema que és una experiència és el compartir que estem tots com molt addictes a les plataformes de veure-ho a casa en solitari i per mi el cinema és molt més enllà que veure una pel·lícula tu sol per mi és el fet d'anar a un cinema i que potser surts i escoltes algú comentant alguna cosa de la pel·lícula o anant amb algú és una cosa més social encara que sigui en aquell moment de fer silenci i més individual a tu t'agrada anar al cinema i m'agrada molt anar al cinema de fet consumeixo molt poc de plataformes però això és un canvi de tendència importantíssim això és un canvi de tendència el que passa que també crec que costa perquè la gent cada cop té menys temps la gent també li costa crec que també és un tema generalitzat amb la cultura de dir gastar els diners en el teatre o gastar els diners en una sala de cinema com és més fàcil doncs tenir una subscripció potser i estar a casa i anar agafant perquè també si vas a una obra de teatre i potser l'entrada són 25 euros i no t'agrada diràs ostres però no sé si repetiria o no i també quan no t'hi dediques o no tens una passió que és més com vull consumir cultura tu treballes amb una tecnològica però no tens xarxes socials això m'ha fet molta gràcia perquè tu vas estudiar audiovisual vas tenir xarxes socials el primer any i després te les vas treure això m'ho has d'explicar de fet jo sempre explico que vaig tenir Instagram vaig tenir Twitter sempre del meu grup em considero com la persona que sempre ha començat a indagar una mica tot l'honor que sortia perquè venia de mitjans audiovisuals i al final doncs has d'estar al dia i a l'inici m'agradava molt perquè era una forma d'expressar les teves opinions de compartir coses que per mi eren rellevants i en el moment en què vaig veure que hi havia com un clic i una tendència més en bueno compartir més qui soc les coses que faig i que em generaven també a mi consumir un tipus de contingut de dir quantes hores estic davant del telèfon i no m'està generant cap tipus d'interès o què estic fent i després també el tema aquest de és que m'està arribant tot i no soc capaç d'anar a buscar jo el que vull aquesta mena de pujipull de dir al final clar Twitter estic seguint fils o sigui m'arriba la informació del que jo segueixo no sé si m'estic fent com també una mica de bombolla de dir mentre per el que jo estic filtrant i el que potser m'estan clar en aquell inici no m'infiltraven tantes coses però crec que ara ara crec que sí no l'algoritme els algoritmes aleshores és una cosa que vaig dir prou no vull dedicar o si és que em notava amb el mòbil constantment a la mà per veure coses o aquesta mena d'addicció de l'escola infinit de dir doncs no vull vull intentar jo de fet també va ser el moment de Facebook que recordo dels eventos de les quedades de tot i jo sempre els deia mira si no m'entero si no m'entero és el que hi ha i qui vulgui realment que hi sigui que m'enviï un missatge i no ho feia tampoc per un tema de de de egocentrisme que pots dir mira que t'han de venir a tu a dir específicament que hi ha un esdeveniment a la vegada sí que tens WhatsApp això sí sí ho haig de sí és més direccional diguem-ne sí però també no soc una persona de és a dir quan estic amb algú m'agrada estar present o quan estic fent una cosa m'agrada estar present que és una de les coses que trobo molt a falta de la societat d'avui en dia de dir no sé prens el cafè amb algú i quantes vegades algú mira que hi ha moments que són per tema de família o per tema de feina o tal però dius quantes petites interrupcions hi ha per un mòbil o algú que vol mira alguna cosa o fins i tot aquella cosa de dir ja és la tendència que tenim no? tu ets conscient que avui en dia ets un bitxo raro sí sí sí sóc conscient i a vegades no sé si m'agrada compartir-ho més com perquè la gent també sigui conscient del temps que dedica amb el telèfon i del poc del poc temps que dediquem no? a gaudir de les petites interaccions a vegades sóc una mica old school penso m'agrada no sé el comerç local m'agrada anar i preguntar i que em diguin què em recomanen o què no o si agafo verdures saber d'on venen i ho penso i dic mira que a vegades em falta el temps però és aquella cosa de dir no sé que al final el dia a dia es converteix simplement en un mòbil tot digital no sé si és que també treballo per una tecnològica és que al final jo crec que això i també perquè jo crec que han canviat els hàbits també amb el cinema jo et tornava a preguntar que abans m'ha oblidat tot el tema de l'intel·ligència artificial amb el cinema que tu ara aquests impactes de canvis d'hàbits i de canvis de creació és que jo crec que a mi em superen clar no em dona temps sí per mi la intel·ligència artificial arriba també com una mica de revolució de dir també vam passar a l'era digital en el seu moment que tothom la wikipèdia un lloc on hi ha informació i tothom pot editar i tens molt contingut i la gent es perdra i tal i bueno ens van reeducar per intentar defensar-nos penso que amb la intel·ligència artificial hi ha d'haver un canvi de xip perquè estigui del nostre costat i no vagi en contra nostre a part que també s'ha de treballar perquè hi hagi uns mínims ètics per mi és la clau de l'inici de dir hi ha d'haver un mínim d'ètica a l'hora de generar aquests models d'intel·ligència artificial perquè clar pot ser una arma de doble fil i com influirà en el cinema creus? jo crec que pot influir de moltes maneres perquè la intel·ligència artificial moltes vegades com ho parlo i dic tampoc que la intel·ligència artificial com a tal no és que tinguem aquí un ésser virtual que està fent no sé què o una persona que estem generant intel·ligència artificial pot ajudar inclús en la producció de una pel·lícula perquè tenim eines per ser més eficients per que el guió ens el planifiqui més estratègicament per anar més per feina o que ens busqui localitzacions més fàcils que a vegades parlem d'intel·ligència artificial i esperem també com coses molt màgiques però també en el nostre dia a dia tenim molta intel·ligència artificial en el nostre telèfon i no ens n'adonem del simple fet de fer una reserva i que et generi un missatge que et digui tu vols afegir hem vist en el teu correu que tens una reserva i vols afegir-t'ho al calendari i dius hi ha algú que t'està llegint els correus i que t'està fent com la feina de per si t'has oblidat ja ho fas tu i crec que en el cinema doncs s'ha de veure però si s'utilitza diguem com una eina positiva també amb el festival vam tenir com molt de ressò amb el tema del cartell que s'havia generat amb intel·ligència artificial que el va fer el Paco Ruiz que és una persona doncs que sempre està molt vinculada al festival ha fet grans grans coses pel festival i és un gran professional de la indústria cinematogràfica i va haver molta crítica no? i dius bueno però és que al final és com utilitzar photoshop també vull dir al final ella ha generat unes coses però també és el seu criteri artístic que també ha acabat de formar el cartell no? no és allò de dir per mi és una eina més que l'ha ajudat a generar un cartell pel nostre festival però no és robar drets o clar evidentment aquí sí que hi ha el tema de hi ha d'haver unes ètiques o unes coses en les que no acabi agafant feines d'altres però això ha passat sempre exacte això estem d'acord però ho penses i dius bueno però no deixa de ser una superadores de telèfon ja no és una professió i abans i en els anys 20 ho era al final jo crec que estem al final en un moment en què evidentment hi haurà rols que vagin desapareixent el de programador desapareixerà programarà la intel·ligència artificial és una bona pregunta eh penso jo vull pensar que no perquè també ja estàs posant un component força crític evidentment la intel·ligència artificial et pot donar tots els criteris que tu vulguis o sigui si jo li dic de terror local que faci això però no faci l'altre que és una mica el que fem amb el chat GPT de marcar-li com proms per afinar com els resultats i quan més bo ets amb això millors resultats però al final crec que hi ha un component humà que no pot perdre el món cultural i que aquí està exacte bé escolta'm hem parlat d'una altra faceta que m'agrada molt de la teva personalitat perquè hem parlat molt de la teva passió que és la programació que és aquesta mirada una mica sí aquesta mirada com intergeneracional que això em connecta ja saps que a mi m'agrada parlar de les mares de la teva mare que ja no hi és de la Maria Jesús que tu al barri de Bonavista l'acompanyaves a cosir sí és que aquesta història em m'agrada molt però em vas explicar una mica els teus orígens al final i amb aquesta mirada de no? però això de cosir és molt o sigui tu que treballes en un món tecnològic que programes en un món no? això de cosir és com a molt mecànic de fet m'encanta tot dedico molt de temps a la setmana a fer coses mecàniques inclús el grup de lectura que la Marta a la llibreria Cent Vides també ha estat engegada de dir vull el llibre en paper i tenir una comunitat per després comentar el llibre el tema de la meva mare quan anàvem a l'ho de cosir era de dir ostres és que estàs com creant i generant alguna cosa com pels preus amb les pedes pròpies mans que també és útil del teu dia a dia i que també et genera no estar fent doncs això de com brullenço sinó també puc reutilitzar puc crear puc regenerar i amb això sí que penso que la meva mare m'ha donat molt tota l'esperit aquest més de proximitat de local perquè al final vaig tenir la gran sort doncs que passava molt de temps amb ella i el fet aquest d'anar a l'associació també veure doncs altres tipus de persones que eren encara molt més perquè de fet la meva mare era la més jove de l'associació però a ella li encantava cosir de fet també venia de la meva àvia i ella era com mira em ve molt de gust doncs estar en un grup de la dona a Marie Cruz Marie Cruz sí i al final era allò de dir ostres de fet ara fa poc vaig començar a tornar a brodar i amb una companya a la feina de fet jo crec que la gent del món tecnològic ja ens va bé buscar-nos aquest tipus de coses estem fent com brodats de dissenys que mirem per internet i a vegades acabem de dinar i ens posem allà uns sofers que tenim i ens posem amb els nostres kits a fer coses i compartim i també no sé és com ara es parla també molt del mindfulness de la meditació i això també forma part una mica com de trencar de les rutines i de veure que pots fer coses també manuals i de ubicar-te aquí molt bé doncs escolta'm és que ha passat molt el temps i jo vull parlar de la persona que ens portes que és tota una referent i també anirem intercalant coses que potser m'he quedat una mica al tinter i així les intercalem i passem llavors a la secció de dones amb història Dones amb història que clar no podia ser d'una altra manera que ens portes una directora la Carla Simón Pipó una cineasta catalana que va néixer a Barcelona l'any 86 és molt jove ella ha sigut és Premi Nacional de Cultura tot i ser tan jove Premi Nacional de Cinematografia i sobretot el que el que va ser increïble no? doncs va ser Guanyacans amb el Carràs que pel tipus de pel·lícula que és i pel fet de ser una dona i tan jove i un festival tan important de fet va guanyar l'ús d'Ora Berlín i clar va causar i dit que ens hi era Berlín m'he equivocat m'he equivocat perdó perdó no no sí que passa sí que passa sí que passa però bueno no passa res va ser un moment molt important a la seva carrera perquè al final era la primera dona espanyola que guanyava aquest premi i una persona tan jove com ella i per mi la volia destacar perquè sí que és veritat que dones amb història doncs podia bueno em va agafar com aquest pensament de dir ostres és suficient però és que penso és que sí que és suficient no? perquè tot el que ha fet l'impacte totalment però el fet de ser tan jove no? que et planteges aquella cosa de dir però és que té una trajectòria espectacular jo també la vull destacar perquè té uns valors té una empatia té una manera una mirada cinematogràfica superbonica al final ella està fent com una mena de trilogia amb les seves pel·lícules a Estiu 1993 el Carras i ara està fent romeria que al final és una mica la història de la seva vida i em sembla com molt bonic perquè els seus pares es van morir de sida molt joves i ella ja tenia 6 anys que és una mica la història d'Estiu 1993 i al final ella el que està fent amb aquestes pel·lícules també és com buscar els seus orígens i donar la visibilitat també d'un moment tan important a Espanya amb el que va ser tot el tema de les drogues tot el tema del sida i ella mateixa ho deia com sempre s'ha recuperat com la història d'Espanya les guerres tots els moments així més històrics però també va ser un moment molt important tot el tema de les drogues d'Espanya dels anys 80 exacte dels anys 80 i aquesta pel·lícula que està fent ara que segurament la veurem aquest any doncs és aquesta mescla dels anys 80 tot el que va passar més una mica tota la història dels seus pares i bueno penso que té una mirada superbonica que també ha sigut capaç de trencar el tema dels actors professionals que també hi ha molt debat últimament de fet si no recordo molt la ment l'Eduard Fernández fia una mica de reivindicació dels estudis que ella ha fet de la seva carrera professional versus la gent la gent que s'agafa com un actor diguem-ne amateur però que el poses en una pel·lícula professional però per mi també forma part com de l'exploració de la cultura perquè també hem tingut pintors que han fet coses que dius això és art no és art i han fet tècniques diferents i per mi també em sembla innovar i fer un producte nou utilitzant persones que no són actors i que estàs fent com la teva pel·lícula i el teu projecte i penso que la Carla Simón amb la trajectòria que té i sobretot insisteixo aquesta mirada tan empàtica de la vida tan bonica senzilla és una persona superhumil vaig tenir l'oportunitat de coincidir amb ella quan just estava començant i en un dinar i és que era una persona propera no sé que tenies ganes de seguir escoltant-la i que sempre doncs no sé que no és aquest afant de protagonisme amb tot el que porta ja aconseguit Ella diu entre altres coses que la memòria familiar hauria de ser indestructible és el que som i d'on venim i és una cosa que no pot deixar-se raconada entre àlbums de fotos antigues que romanen enquistats a les estanteries i això connecta amb aquest interès seu a través de les seves pel·lícules explicar una mica tot el seu entorn i després ella també diu que el cinema té el poder de reparar Sí, al final és com una mica també eina terapèutica l'ànima tot el tema de la cultura sempre m'ha agradat molt que al final una obra de teatre un llibre una pel·lícula té aquest poder de connectar i de reparar i d'anar bueno doncs va ser a l'Ost de Berlín que és que jo també soc així també va anar va optar als premis els premis ioga també té un curt molt interessant que és carta a mi madre para mi hijo que ella comença estimada mama vull explicar-te què seré mare clar sa mare va morir quan ella tenia 6 anys i que m'ha semblat molt interessant i sí, sí molt jove i molt ella ho hem dit una mica però acaba d'ubicar-la va néixer a Barcelona però va créixer a les plenes d'Òstoles de la Garrotxa per això també connecta molt amb el món rural amb el món rural que també és un món que ara s'està reivindicant tu ets més de muntanya o de mar? jo soc més de muntanya mira, entrem amb el toc final és que són les preguntes finals així per acabar de conèixer-te una mica ets més de muntanya i de muntanya muntanya o de munt rural? m'agrada més muntanya muntanya de fet últimament estic molt enganxada a fer rutes de muntanya pics i també és una part de desconnexió i de connexió a mi mateixa que m'agrada força i ets més de matí o de nit? sóc més de nit sí em costa molt no sé per la nit puc estar activa i fer qualsevol i de fet és quan penso que estic més creativa o que tinc millors idees al matí em costa més i fer-te i art entre un llibre i una pel·lícula deu ser difícil sí però he de dir que pel·lícula sí? sí tot i que també llegeixes molt sí llegeixo força però la pel·lícula crec que és el que em defineixo i la que més t'ha marcat de la vida? si haguessis de dir una ostres és difícil eh però potser podria dir que algú no podria dir una però Hitchcock en el seu moment que és el que més m'arregla amb el meu part segurament és el que més em va marcar seria molt difícil dir un títol però vam tenir un moment que anàvem repassant com totes les seves pel·lícules i crec que va ser el meu clic de dir ostres que interessant és el cinema sí bueno la veritat és que Hitchcock jo l'altre dia revisava Marni la Ladrona que és una de les que més em va marcar a mi ja ho has dit que a xarxa social lo cara a cara no? no i tu cara a cara ja has reivindicat i què t'agrada més a l'estiu o a l'hivern? a l'hivern sóc una persona de muntanya hivern zero sol i treballar sola o en equip? en equip sí m'agrada molt en el festival treballem molt en equip i de fet penso que és molt millor treballar sempre en equip perquè també és com el dia a dia més a més quan treballes quan crees allò és amb silenci silenci o necessites una mica de soroll de fons? una mica de soroll el silenci m'incomoda sí? sí i si haguessis de recomanar amb algú que no li agrada el terror i li haguessis de dir mira has de conèixer una mica més aquest gènere com el convenceries? o què com o quina pel·lícula li diries has de veure aquesta? mira pues ara una mica relacionada diria que la gent s'anima més a veure la substància que és una pel·lícula que no és de que és una pel·lícula que és de gènere de terror perquè hi ha un body horror diguem molt concret però la gent que li fa por i que ho passa malament i tal penso que es poden iniciar amb aquesta pel·lícula de fet una de les meves millors amigues la Marta la vaig encoratjar i a ella no li agrada gens el terror i em va dir mira gràcies perquè realment hi ha coses així puntuals i tal però m'ha fet com reconectar-me una mica més de dir potser m'estic limitant jo molt del gènere i potser és com una porta bonica per poder entrar per entrar cap aquí i a més a més que amb aquesta pel·lícula que això connectem amb com hem començat la conversa també la Demi Moore ella s'ha recuperat després d'haver estat fora i que ha fet és una pel·lícula més de baix pressupost i a més a més que ho penses i dius la Demi Moore que tothom la recorda per totes les seves pel·lícules de fa temps i que mai havia guanyat cap cap de premi i de fet tothom i d'agost i tot i al final també ella deia que a l'inici li van posar l'etiqueta de la xica de l'actri de Palomites diguem però que no guanyaria res i això també és algú que aconsegueu que t'ha marcat fem un munt d'etiquetes molt quina és la que et fa més ràbia a tu? és difícil a vegades em costa quan em fan preguntes així tan directes però no ho sé ho sabria dir ho deixem amb el dubte que també és una meravella moltes gràcies m'ha dit Xell, Civil Martínez Civil amb C però amb català Civil ho he dit bé m'he tingut una mica de despista amb el tema de Cans i Berlín Ale però ja ho hem acabat d'explicar molt bé gràcies per venir aquesta tarda encoratgem tothom que s'apunti de seguida al Festival de Terror que ja teniu programació de moment no ara estem començant a treballar de cada que t'aim doncs ara la seguirem amb ganes i gràcies a qui ens escolteu i ens ajudeu a conèixer heroïnes quotidianes allà on no les aniríem a buscar mai ja ho sabeu aquí seguirem la setmana vinent i amb les xarxes socials i en podcast també ens podeu recuperar notícies en xarxa bona tarda