Caminant Juntes: Novel·la Històrica, Sufragisme i Educació

Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir i que ens inspiren en l'art de la vida. Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Montse Roquet Pugés, professora de batxillerat i escriptora. Has fet, a més a més, molt interessada, que això també m'interessarà molt que ho expliquis, amb el món del sufragisme, és a dir, de les primeres dones que van votar. O sigui, has fet una dona amb experiència en molts àmbits i molt interessats tots ells. Benvinguda a Ràdio Molins de Rei. Moltes gràcies. Benvinguda, a més a més, la Montse. Valt, tu sabeu que aquest és un programa que fem des de Ràdio Molins de Rei, tot i que després ens escolten des de tot el món a través de les plataformes de podcast. Però m'agrada que les convidades que vinguin tinguin una certa relació amb la vila. I tu la tens tot i que ets de Cornellà. Sí, soc de Cornellà a Llobregat i encara hi visc. Hi vius a Cornellà. Però a Molins de Rei has tingut una vinculació laboral? Sí, de fet, m'estimo molt jo a Molins de Rei perquè vaig estar treballant 14 anys a l'Institut Lluís de Requesens com a professora i abans havia treballat a la Caixa, a la plaça de l'Ajuntament. Vull dir que el meu destí estava vinculat. Vinculat, vinculat una mica. I després he estat cantant a la Quotlibet. Aquest any estic una mica d'accedència però he estat 4 anys cantant a la Quotlibet. O sigui que sí, sí. O sigui que tens vinculació amb la vila. Sí. I a Cornellà ets professora d'anglès? Sí, soc professora d'anglès, sobretot de batxillerat però també faig ESO. I a quin institut estàs? Al Institut Joan Miró. Ah, val, no el conec. És un dels que està al cosat al camp de l'Espanyol. Ah, molt bé. Alguns dirien del centre comercial, que no diré noms. Bueno, jo prefereixo dir l'Espanyol. De l'Espanyol, em sembla molt bé. Però està molt bé perquè la Montse, després ens explica, coneixerem la teva trajectòria, però començarem pel final, que és el llibre que has presentat fa molt poquet, que es diu Caminen Juntes, a Boliana Edicions, que és un llibre que tracta sobre el sufragi femení a Catalunya. Bueno, és una novel·la, de fet. És una novel·la, sí. Però tu parteixes d'un fet històric. Sí, és una novel·la històrica i com a la majoria de novel·les històriques, els personatges principals són ficció, però els secundaris són personatges històrics. I explica'ns una mica perquè la gent sàpiga quin és l'argument. Doncs aquesta novel·la és una novel·la d'aquestes que va endavant i endarrere. Llavors hi ha com dues línies, dues línies. Una és la línia que comença el 1925, però la veiem sobretot a partir del 1929, quan va l'Exposició Universal, després... Perdó, ja m'he equivocat com sempre. L'Exposició Internacional, no és la Universal, del 1929 a Barcelona. Després se'n va estudiar a la Normal, és una noia de Canet de Mar, però se'n va estudiar a Barcelona per semestre a la Normal, i l'anem veient, anem veient tota la seva trajectòria, fins al 1940. Això és per un cantó. I al mateix temps veiem la història de la Paula, que té 16 anys, i just al març del 2020 es queda confinada a Canet de Mar, a la seva segona residència, que és on viu ara el seu pare, perquè els seus pares s'acaben de divorciar. i està molt enfadada amb el món perquè s'ha quedat confinada i no està a casa seva, on ella se sent a casa seva. I d'on surt la idea de fer Caminant Juntes? Aviam, hi ha com dues idees paral·leles. Una és que a mi el món del sufragi femení sempre m'ha interessat moltíssim. Jo crec que l'origen... Bueno, jo crec que no. L'origen és la Mary Poppins. No sé si recordes la Winifred Banks baixant les escales motivadíssima amb la banda... I amb aquell barret. cantant Sisters Sufreget i fent cantar a la minyona, a la niñera i a tothom, doncs a mi això em va impactar molt quan era petita. La meva mare ens posava Mary Poppins cada cop que podia. No sé, li agradava molt també. Com ha sigut la teva mare? Montse Pugès. I també és professora. M'agrada esmentar les mares, sempre ho dic. La Montse Pugès. Molt bé. Molt coneguda a Cornellà perquè ha sigut professora també d'institut molts anys. Molts anys. Molt bé. Doncs ta mare et posava... Tornem a la conversa. La Mary Poppins. La Mary Poppins. Quan era petita. I llavors a mi em va impactar aquesta història. Clar, després he fet Filologia Anglesa i sí que he estudiat Història d'Anglaterra i sabia bastantes coses sobre el sufragi femení a Anglaterra, però de Catalunya no en sabia gens. Llavors jo havia decidit que quan em jubilés, que en aquell moment em faltaven 10 anys, doncs que escriuria una novel·la. Però em va passar com a bastanta gent, suposo, que ens vam confinar i vaig dir doncs començo, vinga. i llavors vaig començar sobretot fent cursos d'escriptura i la idea va sorgir amb el primer curs d'escriptura que vaig fer amb una professora que és escriptora també, l'Alba Dalmau, doncs em va sorgir una mica la idea. L'altra part de la idea és que tinc la història de la meva besàvia, que és la primera mestra de la família, que era l'àvia del meu pare, que es deia Carme Esteve, i era una senyora que als anys 20 va fer una mica el que li va donar la gana. Tenia un marit que estava tot el dia apalancat a casa i que ella l'anomenava l'engreixavies perquè ella no parava de moure's amunt i avall i d'anar amunt i avall. Llavors, hi ha una història molt bonica que surt a la novel·la que és que la meva àvia sempre m'explicava que va anar a l'exposició internacional de la mà de la seva mare, que era la Carme Esteve, que la va fer caminar per tota l'exposició perquè no es volien perdre res, que només hi van anar elles dues perquè els homes de la família passaven olímpicament i que estaven les dues amb ulls complats durant diversos dies perquè elles tampoc eren d'un poblet de Lleida, no eren de Barcelona. I jo aquesta idea també m'agradava molt. Llavors, vaig començar que potser primer volia fer una biografia però de seguida vaig veure que no, que és més divertit fer ficció i que una biografia d'algú que tens informació però tampoc tanta i que no és un personatge històric és més difícil. I ja de seguida vaig decantar-me cap a la ficció. I vas començar a estudiar temes de sufragisme a Catalunya. Sí, vaig començar a estudiar temes de sufragisme a Catalunya i ben aviat vaig trobar la història de l'Emília Domènech. L'Emília Domènech i l'Ascensió Givert eren dos mestres de Canet de Mar que van aconseguir que moltes dones de Canet de Mar votessin. I això és rellevant perquè les dones de Canet de Mar són les primeres dones que van votar en tot l'estat espanyol. Ah, sí? Sí. Això molta gent no ho sap. A Canet sí, però fora de Canet no ho sap la gent. Això és perquè gràcies a la Clara Campoamor es va aconseguir el sufragi femení el 31 però no van haver-hi eleccions fins al novembre del 33. Sí. I l'abril, el 16 d'abril del 33 a Canet de Mar és a dir, abans que hi haguessin les eleccions va haver-hi un plebiscit per escollir coses sobre el mercat municipal. S'havia de gastar un pressupost molt important, s'havia de votar si es gastava aquest pressupost, si el mercat es feia cobert tot escobert i evidentment era una cosa que afectava molt a les dones però moltes dones no hi havien caigut que ja podien votar en aquest plebiscit perquè el sufragi ja s'havia aprovat però clar, com que encara no s'havia estrenat cap dona, llavors l'Emília Domènech i la Sanció Girbert que eren dos mestres del poble van anar casa per casa convencent a totes les dones que no hi havien caigut, que no ho sabien o que els marits no les deixaven perquè anessin a votar. I quantes dones van anar a votar se sap o no? ara mateix no me'n recordo en el llibre surt el cens de la gent que va votar no sé si surt quantes van votar i quantes no. Però devia votar més dones en aquell moment o no? O va ser a Canet en altres llocs vull dir, no. No, no, no. Va ser a Canet només. A Canet no es va votar fora de Catalunya no sé si va haver-hi alguna altra cosa municipal però a nivell de Catalunya no, jo el que he llegit el que vaig llegir que això ho vaig llegir per primer cop a una revista històrica de Canet que es diu El Sod de l'Aubó les dones de Canet van ser les primeres a votar a tot l'estat espanyol. Llavors al novembre ja van haver-hi les primeres eleccions de la Segona República però fins llavors... Clar, perquè era com una votació municipal. Era una votació municipal. Val, ara ja ho he entès. Era una cosa com a molt concreta i encara no hi havia hagut unes eleccions més generals que són potser ja van anar a votar les dones. S'havia aprovat el sufragi el 31 però no hi havia hagut eleccions. I per què és un tema tan poc estudiat, tu creus? Perquè jo parlant pensant en l'entrevista d'avui pensava és que jo del sufragi femení a Catalunya o a Espanya no ho tinc molt identificat que se'n parli gaire. Bueno, perquè... No sé, perquè potser perquè després hi ha hagut la guerra civil. No ho sé. Jo sé que per exemple a Anglaterra li donen molta més importància. I jo que he estat estudiant les onades del feminisme amb els alumnes i tot doncs el sufragisme les sufragets angleses i tot li donen molta importància. Potser perquè ho van aconseguir primer ells i a Espanya ho vam aconseguir molt tard i de seguida ja ho vam perdre per la dictadura. No ho sé. No ho sé. Però jo penso que és un tema importantíssim perquè els hi hem d'agrair tot i més en aquestes lluitadores. I tant, i tant. I d'aquí surt la idea de connectar-ho amb la història de la vessàvia. Perquè la figura de l'Emilia Domènech em va recordar la de la meva vessàvia. I vaig dir ja ho tinc. Llavors la meva vessàvia la pobra ja no surt. Però bueno, és la inspiració. De l'Emilia Domènech? Sí. I el que em va passar que no sé si t'ho hauria de dir ara però és igual t'ho dic ara quan vaig fer la presentació que net de mar és que van venir un basnet de l'Emilia Domènech i un nebotnet de l'ascensió Givert amb el llibre que els hi signés. Que bé. I això no estava previst i em va fer una il·lusió impressionant perquè jo pensava tant de bo passi però clar aquestes dues senyores no van tenir més no són personatges històrics pròpiament dits. Clar. Bueno, podrien ser-ho en un futur si a partir del teu llibre algú li posi interès. Sí, el que passa que bueno van ser mestres clar que van ser heroïnes quotidianes si eren mestres i mares segur que ho eren. Això no ho dubto. Però van ser mestres van tenir aquest moment històric però després ja està. Ja després ja està. Bueno, l'Emilia Domènech té un carrer a Canet de Mar. això sí que sí. Bueno, això està molt bé. Sí. Doncs mira, serà una dona que podem proposar perquè els ajuntaments catalans li posin noms. Que a vegades ens manquen idees per posar noms. La Clara Campamora en té molts per sort però no tothom no tothom en té. I llavors com acabes de voler en edicions? A veure, explica'm-ho això una mica. Doncs, aviam, és molt difícil trobar un editorial per un autor novell o una autora novella desconeguda. Vaig a apuntar-me amb un curs d'escriptura, bueno, dels diversos cursos d'escriptura que m'havia apuntat, eren tots a laboratori de lletres i vaig saber que n'existia un que es diu Pitch Literari que són quatre sessions en les quals tu fas un... Bueno, en aquest cas eren online amb la Leia Fàbregas que és una escriptora que és una de les directores de laboratori de lletres i ella t'ensenya com vendre una mica la teva novel·la, és a dir, com fer un dossier com Déu mana, perquè jo el que no volia era enviar-ho a editorials i quedar com una novata que no en té ni idea. Llavors, ella t'ensenya com vendre, a quines editorials ho has d'enviar, com enviar-ho, com fer un bon dossier, com fer una bona presentació si et criden per parlar i aquest pitch inclou una entrevista amb un editorial i amb un agent literari. Llavors, l'editorial una mica la tries tu i des de laboratori de lletres et diuen si poden aconseguir-la o no, perquè, clar, hi seren contactes però tampoc tots els contactes del món. I jo vaig tenir l'encert gràcies a una professora de català del nostre institut, la Maria Fortuny, que m'ho havia comentat, de voler parlar amb aquesta editorial perquè són del Maresme i com que el meu llibre en un tant percent important està ambientat a Canet, doncs vaig pensar que els interessaria i perquè jo sé que tenen bastanta novel·la juvenil i llavors vaig pensar que... Perquè tu volies enfocar-te primer com si fos una novel·la juvenil. No, jo vaig començar a escriure i quan portava mitja novel·la un dels professors del curs d'escriptura que tenia en aquell moment, que si vols que et digui la veritat no recordo quin era, perquè vaig trigar un any, em va dir tu saps que això és una novel·la juvenil i vaig dir ah sí, doncs val. Per què? Perquè les protagonistes són joves, perquè el llenguatge que fa servir és bastant planer i perquè la història doncs va d'adolescents. I vaig dir doncs d'acord, professor d'institut que escriu novel·les juvenils. És un clitxé. Moltes novel·les juvenils estan escrites per professors d'institut. Estem envoltats d'adolescents i jo en aquest cas també tinc dos adolescents a casa. Per tant, era el que em sortia. era el que em sortia. Després, a l'editorial m'han dit que no és ben bé una novel·la juvenil sinó que és un crossover que vol dir que tu te'l pots llegir a partir dels 14-15 anys però que si ets adult o adulta tampoc et ressona molt a juvenil. I la veritat és que jo crec que ho van encertar perquè tota la gent que se l'està comprant i l'està llegint del meu entorn m'està dient amb 40-50 que els hi agrada i que no els hi sona tan juvenil. Potser també es pot considerar juvenil perquè és curteta té 195 pàgines. I tu ja et consideres escriptora? Jo t'he definit com a escriptora. Jo no m'hi considerava però quan vaig fer la presentació a Cornellà l'Alaia Fàbregas que va venir aquesta escriptora que va venir em va dir tu ja ets escriptora i dic ah sí doncs val. Bueno, he fet una novel·la n'estic fent una altra però ara mateix no tinc gaire temps no estic avançant gaire vull dir que però bueno, sí era un somni que tenia jo des de petita des d'adolescent clar, he estudiat filologia també té lògica de si volgués fer alguna cosa així què seria? Ser escriptora. Més enllà de ser professora clar. Sí, tampoc per guanyar-mi la vida perquè també has de ser realista i a part que jo soc una persona molt extrovertida i l'ofici d'escriptor si només fas d'escriptor és un ofici bastant d'introvertits Sí, en aquest cas i tu quan t'inspires o quan escrius o com t'organitzes? La veritat és que aquesta novel·la la vaig escriure en un any només després hi ha hagut 40.000 correccions moltes lectores zero moltes correccions després per part de professors que he tingut però la primera versió la vaig escriure en un any Hi ha canviat molt de la primera en el que ha sortit Sí, sí vaig tenir moltes ajudes estan totes els agraïments voldria agrair mira, ja que estem a la Imma Falcó que no sé si ella també canta la Cotlibet no és Molinenca però canta la Cotlibet i és traductora és la, per exemple la traductora del Wonder de les novel·les del Wonder doncs mira la convidarem si vol venir ja li dius doncs ella per exemple de manera totalment desinteressada va ser de les primeres que em va fer com unes quantes crítiques de canviar això canviar allò després tinc moltes lectores zero però les lectores zero que tinc són amigues o familiars i no són gaire objectives algun lector zero també i després al final vaig contractar l'Alba Dalmau que era la que m'havia ajudat amb la primera idea i allà sí que em va fer 40 correccions més formals va fer d'editora em va fer d'editora i com que em va fer ella d'editora després des de Boliana evidentment hi ha hagut un corrector abans de publicar-la lògicament però ja no me l'han editat gaire pràcticament gens però perquè ja l'havia editat l'Alba a figura de l'editora jo sempre trobo que és molt important i no tothom coneix què fan i penso que jo crec que a Boliana quan se la van llegir vam veure perquè jo a més ja els hi vaig explicar que ja havia passat una editora per allà i llavors ja no van moure gaire cosa i de les sufragistes a partir dels personatges que tu has conegut construint la teva novel·la quin seria l'aspecte més destacable que potser la gent no coneix des del teu punt de vista bueno de fet potser jo crec que això aquest episodi sí que es coneix una miqueta potser el fet que la Clara Campoamor amb la Margarita Nelken i l'altra era la Victoria Kent pràcticament es van barallar entre elles perquè hi havia com dos dos grans idees una idea que era les dones més aviat de dretes era la dona encara no està prou madura deixem-li que madura que maduri perquè si no votarà el que li diu el marit i l'altra idea és la llibertat s'aprèn exercint-la que és el que deia la Clara Campoamor i es van barallar entre elles i a més a més els partits no els hi van posar fàcil i van haver-hi encara que sembli estrany dones que ja eren diputades que estaven en contra del vot de la dona però perquè deien la dona necessita més temps que fort sí, és fort però aquesta idea jo crec que és potser el que es coneix una mica més una mica i a nivell de Catalunya de Canet si dius que es coneix però fora de Canet no gaire creus que s'hauria d'aprofundir una mica més a nivell de la història d'aquella època del sufragisme català-espanyol des del punt de vista de carrer no tant des de la generació de la llei que això sí que es coneix clar, des del punt de vista de carrer clar, jo el que vaig fer va ser fer molta recerca i llavors va sortir tot el tema de la història però clar de les dificultats que van tenir sí, però la història del sufragisme sobretot va ser a Madrid llavors a Catalunya vaig trobar això de Canet vaig estar fent que això surt reflectit en la novel·la però després a la mateixa novel·la sufragisme a nivell de Catalunya no surt el que surten són per exemple la Francesca Bonmeson que em va agradar molt a l'Institut de Cultura de la Dona que era aquesta senyora que va ser mecenes i va formar a Barcelona l'Institut de Cultura de la Dona llavors allà va aconseguir que moltes noies de classe baixa poguessin estudiar després surt la Carme Carr que va ser la que va fundar Acció Femenina que també van van ser tot com els inicis més que els inicis del sufragisme de Catalunya parlo sobretot dels inicis del feminisme Acció Femenina després al Liceu un club que també va ser com un grup de dones que es va formar llavors per exemple la protagonista doncs se'n va a París perquè ella està al Liceu un club i se'n va a París per mirar per fer un reportatge de Liceu un club d'allà que clar van com més avançats d'acord llavors la protagonista al principi és més bueno estudia per ser mestre però després decideix ser periodista i ella escriu articles sobre això sobre aquests temes i m'he deies que tu això ho has tractat també com a professora en les onades del feminisme però m'has dit que és professora d'anglès sí, soc professora d'anglès però els professors d'anglès tenim l'avantatge que mentre ho fem en anglès a vegades una mica podem fer el que ens doni la gana això està molt bé és veritat mentre ho facis en anglès i a mi això de fer CLIL que és contingut en anglès sempre m'ha agradat molt i llavors doncs ara per exemple a l'optativa que fem una optativa d'anglès no a la classe a l'ada gramàtica a l'ada gramàtica que no només és gramàtica a la que fem el llibre de text o a la que ens hem de coordinar i fer-ho tots alhora doncs no però a l'optativa doncs a mi m'agrada fer història i ja fa 3 o 4 anys o 5 no me'n recordo vaig crear com un crèdit que es deia Història del feminisme que dura com 5 o 6 setmanes i que parlem d'això i acabem veient aquella pel·lícula tan preciosa que es diu Sufreget que és anglesa que és molt trista amb la Carrie Mulligan és una pel·lícula molt maca però molt trista perquè ensenya el sufragisme a Anglaterra des del punt de vista de les obreres no de les burgeses llavors les burgeses s'hi jugaven coses però és que les obreres s'hi jugaven tot els marits les feien fora de casa els hi prenien els fills etc Déu-n'hi-do i tens alumnes que volen fer aquesta optativa? Sí? Amb aquest món d'avui que diuen que la gent no vola tant o que hi ha com un canvi ells trien l'optativa d'anglès llavors ells la trien des de primer d'ESO fins a quart d'ESO i es van trobant el que anem fent això és un crèdit jo normalment el que faig és que els hi deixo anar escollint temes i de tant en tant els hi colo i un tema sense deixar-los d'escollir I què opinen ells quan coneixen la història de les sufragistes? Home, els impacta bastant els impacta bastant sobretot ja quan arriben a la pel·lícula abans els he estat explicant perquè per exemple la pel·lícula també surt que això aquí diria que no es va fer o almenys jo no ho he trobat les sufragistes angleses feien vaga de fam i les alimentaven per la força que això ara és il·legal en aquell moment no hi era no ho era llavors això surt surt que anaven a la presó cada dos per tres surt que les burgeses els marits les deixaven sortir en fiança però les obreres es quedaven allà mesos i mesos que els hi prenien els fills etc. Déu-n'hi-do eh el que s'ha hagut de lluitar per votar que és una cosa que dius bueno que encara hi ha molts països al món que les dones tampoc és que puguin exercir els seus A Suïssa a Europa Suïssa es va votar i va haver-hi un cantor suís que es va votar per primer cop als anys 70 mare de Déu i a fora d'Europa doncs Aràbia Saudí per exemple etc. Clar Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do Anem a parlar una mica de qui ets tu vas de bueno ets la gran no? de quatre germans dos noies i dos nois ets de Cornellà que ja ens ho has dit i ets filla neta i vesneta de mestres sí la meva besàvia els meus dos avis paterns els meus pares tots dos i de fet som quatre germans tots quatre germans també són professors i els cunyats excepte una els altres tres també i això són nissagues que es construeixen així fàcilment o com ho has viscut? és curiós perquè jo sempre ho havia tingut clar jo recordo exactament el dia i el lloc en el qual vaig decidir amb 12 anys que seria professora d'anglès i no he canviat d'idea és curiós però els meus germans no ho tenien tan clar un germà meu va començar a fer-se farmacèutic i després és professor de català la meva germana és traductora i va passar per traducció després va ser secretària de direcció després va ser profe institut i ara està de professora a la universitat però no era la seva primera vocació i el meu germà petit és profe de cuina però és cuiner i tu quan vas decidir als 12 anys sí això com explica'm el moment bueno no sé estava és que me'n recordo perfectament estava al passadís d'esperant per entrar a la classe d'anglès portàvem tres o quatre classes d'anglès era a principi de curs de sisè i jo soc de l'octubre doncs no doncs de sisè era sí perquè a més a més començava amb anglès a sisè sí no havíem fet anglès fins llavors havia tingut tres o quatre classes d'anglès amb una professora que a més no era gens bona però no sé em va encantar i vaig dir doncs jo seré profe d'anglès i no he canviat d'idea i l'anglès encara és una assignatura pendent a la nostra societat sí i no amb la gent gran potser sí però els joves cada cop pensaven més és una passada el que n'arriben a saber a veure hi ha gent joves alumnes nostres que no en saben perquè són negats pels idiomes perquè no els interessa o perquè són mals alumnes igual que hi ha gent que és negada per les mates doncs gent que és negada pels idiomes d'aquests n'hi ha a cada classe evidentment però molt pocs cada cop menys llavors gent que en sap moltíssim jo ara a segon de batxera tinc un parell d'alumnes que dic que en saben més que jo crec que en sap moltíssim a base de youtubes tiktoks jugar jocs d'ordinador etc és que és una passada o sigui el nivell d'anglès ha pujat nosaltres això de manera objectiva és molt fàcil de veure pels exàmens oficials als quals presentem els alumnes cada cop els presentem al mateix nivell més joves ah sí doncs això és un handicap perquè sempre es diu que aquí diguem-ne els idiomes no i s'ha de tenir aquí els idiomes no però les noves generacions aquí l'anglès sí l'anglès sí i s'ha de tenir aptituds especials per aprendre idiomes tu creus doncs bueno jo crec que sí ser molt jove immersió no cal aviam en la meva experiència jo vaig començar a aprendre anglès als 12 anys alemany vaig començar a aprendre als 18 i francès als 20 també què m'hauria passat si els hagués après de més petita què faria millor segur segur segur la pronunciació això segur que jo tampoc tinc massa oïda vull dir que hi ha gent que potser apren als 18 i pronuncia perfectament la resta de coses depèn a mi tinc el cap bastant quadrat per la gramàtica i a mi em va anar molt bé aprendre alemany als 18 i no als 10 perquè vaig anar molt més ràpid que una persona de 10 segurament això de la immersió serveix quan ets petit evidentment pots aprendre una llengua com si fossis una diu i evidentment l'aprens molt bé però que quan siguis petit aprenguis més la llengua si no hi ha immersió això no vull dir la gent que porta els nens a P4 a l'acadèmia d'anglès que són nens que són petits i aprenent com esponges si van un dia a la setmana ja et dic jo que vull dir que jo crec que no que com si ets gran l'aprens d'una altra manera clar més conscientment i amb més ganes i amb més pràctica no ho sé jo m'hauré de posar un dia perquè sempre acabo dient que parlo un anglès molt macarrònic però bueno tampoc no a veure la idea és marxar si no marxes perquè jo per exemple vaig estar un any a Alemanya i a l'Alemany penso que el domino tot i que ja et dic la pronunciació no és el meu fort i en canvi el francès tinc un títol oficial però com que no he viscut a França doncs no no trontolles una mica trontollo trontollo vull dir que el tema quan llençats bastant has de marxar si no malament bueno també també tu diguem-ne que suposo que l'anglès bueno ja sé que no però diguem-ne que el francès però també té connexions amb el català jo el que anava a dir era una xorrada no he de dir-te que segurament l'anglès i l'alemany potser no el que sí que és veritat que això m'ho va dir una vegada la professora una professora en música de l'institut i té tota la raó és que els idiomes i els instruments amb això tenen que quan més en saps més fàcil és aprendre el següent clar perquè jo ara sí que aprenent holandès i m'està resultant molt fàcil vull dir que i holandès per què? perquè cada any anem a Holanda amb els alumnes d'intercanvi i perquè s'assembla molt a l'alemany però vull dir que igual que els músics com més instruments saben més fàcil és el següent doncs quan fas idiomes et passa això i quan tu vas dir a casa que volies ser professora d'anglès què et van dir? cap problema res molt bé perfecte no sabien el que era l'anglès perquè ja veus tu als anys 80 que sabien els meus pares què era vull dir però no vull dir no m'ho van considerar eres bona estudiant de jove sí i ja cantaves? en pollona total ja cantaves o després t'ha vingut? no sé cantar aire porto cantant des dels 8 o 10 anys amb una coral infantil que em van apuntar els meus pares i després ja jo vaig deixar de cantar però estudiava música i després vaig començar a cantar a corals a Cornellà als 17 que em vaig apuntar amb una amiga que tenia que ara és professora de música ens vam apuntar a la coral de l'escola ell em va adivinar amb mi a la coral de l'escola de música i a partir d'aquí ja sempre he cantat vaig fer una pausa quan els meus fills eren molt petits perquè a més a més em van operar de les cordes vocals sí quan ets professor xerraire i quan ets mare a vegades petes i llavors vaig fer una pausa i els cantaires també és un món molt de dones si ho mirem així una mica de freda sempre ens falten homes a les corals sempre de fet la penúltima coral que vaig cantar que era el corbi batxe d'Hospitalet teníem no sé si dos homes els vam fer fora i al final era una coral femenina sí més fàcil no havíem d'estar patint tot el dia que no teníem homes bueno també també és veritat i quan els teus alumnes els has explicat que tens un llibre que l'estàs presentant pel món doncs la veritat és que estan bastant interessats els grans sobretot l'altre dia el duia el damunt perquè me l'havia encarregat una companya de feina i el vam veure i van començar a mirar-se'l i també és veritat que els hi costa llegir a la gent jove però bueno sí, sí estan bastant interessats els hi costa llegir no és un una fake news o sigui no és una a veure hi ha gent que llegeix hi ha lectors més del que ens pensaríem perquè ho preguntes i per exemple jo aquest any que estic fent primer de batxillerat clar també tinc les nenes de l'humanístic és lògic que siguin les que els agrada llegir però hi ha bastanta gent que llegeix jo crec que menys que abans i crec que les pantalles són culpables perquè això ho he vist a casa els meus fills eren grans lectors tots dos i a la que va arribar el mòbil doncs un ara ha tornat a llegir entre altres coses perquè estava fent filologia però l'altra la que està estudiant periodisme llegir per plaer no llegeix costa més sí, costa més tu sempre has llegit per plaer jo era un ratolí de biblioteca a mi la meva germana em venia i em deia vine sisplau juga amb mi jo espera que m'acabi el llibre la tenia amargada pobra sí? quin va ser el teu primer llibre te'n recordes o dels que et va impactar no, tinc una anècdota amb el so d'en Pitus el dia de Reis és l'aniversari del meu pare i a casa meva és un dia molt important sempre ho ha sigut i venia tota la família a casa i els Reis em van portar jo crec que devia tenir 10 anys o potser 9 no sé els Reis em van portar el so d'en Pitus em vaig asseure amb un racó i me'l vaig llegir de dalt a baix amb la casa plena de gent d'una sentada i et posaves allò sota del llençol amb aquelles sí amb aquelles i ara tu creus que es pot fomentar la lectura d'alguna manera? ja es fomenta es fomenta molt els instituts sí el teu llibre entre altres diguem-ne sortides que estàs fent presentacions arreu de Catalunya Caminant Juntes de Bolian Edicions també és un llibre de lectura pot ser un llibre de lectura a nivell educatiu sí de fet estic anant jo a diferents instituts i escoles concertades per oferir-lo i pel que encara no m'ha dit ningú bueno hi ha un institut que m'ha dit que sí segur en el meu s'ho estan pensant perquè ara és lliure això de triar lectures em sembla sempre ho ha sigut a l'ESO on no és llibre de batxillerat perquè hi havia les lectures obligatòries que en principi ara les han tret sí és veritat però a l'ESO sí que ho és sí aquest llibre és més aviat per tercer o quart d'ESO perquè a més a més el moment històric que tracta sobretot el tema de la guerra civil i l'exili i tot es fa quart d'ESO i després es torna a fer a batxillerat molts molt d'alumnat molts estudiants molts instituts fan la ruta de l'exili a segon de batxillerat i llavors van a veure argelers la maternitat d'Elna i tot això surt tot això surt al llibre també al final del llibre et volia preguntar quina part educativa creus que és la més important del teu llibre perquè ho llegeixi tot i que és un llibre com has dit crossover crossover que seria per a tots els públics tot i això tal com estaves explicant és un llibre que també és molt adequat per unes edats molt concretes quina és la part educativa que creus que aportes? aviam jo és que crec que més aviat és el tema a veure ensenya molts moments històrics però més aviat i pel que m'han dit la gent que se l'ha llegit és el tema del llibre que hi ha aquest personatge que és l'Alina que marxa a Barcelona amb 16 anys i tot el que fa en contra de la voluntat dels seus pares per lluitar per aconseguir el que ella creu que ha d'aconseguir per fer-se periodista per marxar després per tornar decideix que es fa mestra llavors una mica és com la idea i tot el que li costa i una mica és la idea de veure que una noia des dels 16 fins als 20 i pico anys als anys 30 doncs no ho tenia com ara llavors la part més educativa és veure la diferència és que es veu molt clar la diferència entre la Paula que viu el 2020 tot el que pot fer i tot el que no pot fer l'Alina o que ha de lluitar per poder fer una mica és la idea que clar que això ja ho sabem que ho saben però quan ho llegeixes en primera persona se't queda ho entens més és molt més sí llavors la idea central del llibre és que la Paula aprenent la història de l'Alina doncs ella mateixa per això es diu caminant juntes ella mateixa s'empodera perquè està en un mal moment de la seva vida per la pandèmia i per altres coses i s'empodera veient que en moments molt més difícils de la història les noies també se'n sortien bàsicament és la idea i per què ara també hi ha com una corrent no opinativa que els adolescents cada cop són més masclistes també elles elles i ells o no tu creus que això és una mica jo crec que sí no és que ho siguin aviam hi ha diversos temes per un cantó hi ha tot el que tenen ells accés sense el control dels pares i llavors per desgràcia a les xarxes l'extrema dreta fa molt de les seves i llavors sobretot els nois doncs com que van més perduts perquè hi ha aquesta crisi de la masculinitat per culpa no per culpa o pel feminisme no és per culpa evidentment hi ha aquesta crisi de masculinitat això ja fa anys que dura jo de fet la meva tesina a la universitat la vaig fer sobre això sobre la masculinitat i t'estic parlant de l'any 2003 vull dir que fa temps que dura doncs per culpa d'aquesta crisi de la masculinitat alguns nois van perduts els hi falten referents i no agafen els referents adequats i se'n van a l'extrema dreta i les noies hi ha moltes noies que són molt feministes i que lluiten contra el patriarcat però també n'hi ha moltes que cauen en relacions tòxiques això també és per culpa jo penso del control que es crea a les xarxes del control dels mòbils i tot això és educativament difícil pels profes i per les famílies i per les famílies després també hi ha un tema que és la dictadura de la imatge sobretot pel cos femení que s'ha accentuat per culpa també de les xarxes perquè clar és que van veient allà uns models que són falsos jo ara últimament m'hi estic fixant que ho trobo tristíssim la quantitat de noies joves que s'han operat tal qual i dius i algunes que tinguen un entorn relativament proper que són guapíssimes i dius què fas i és la dictadura de la imatge sí llavors això tot això doncs fa que clar el feminisme lluita contra la dictadura de la imatge però això té molt de poder ara per exemple s'ha posat de moda això del skin care en nenes molt petites l'altre dia vaig anar a una perfumeria i vaig al·lucinar que ara hi ha una secció de color rosa per nenes no ho sabies això però vaig al·lucinar una secció de color rosa amb coses de skin care per nenes de 9, 10, 11 anys és cuidar-se la pell per si algú que ens escolta sí però no cal que es cuidin la pell amb 9, 10 anys que no que no que estic d'acord amb tu tampoc cal que es comprin les cintes aquestes i tampoc cal que es posin antiulleres i tot això llavors tenen com una secció doncs això amb cosetes adequades a la seva edat el màrqueting com si diguéssim o l'envoltori però que i tu com a educadora aquests creus que a les famílies se'ls pot donar algun consell o es pot nosaltres n'hi donem i quins serien doncs per exemple control de mòbils els instituts gràcies a Déu ja tenim claríssim que els mòbils estan prohibidíssims ara ja a tot arreu llavors els donem consells de control de mòbil control de whatsapp que vigilin el que fan els seus fills i moltes famílies quan venen a les reunions venen perdudes i et pregunten i tu els hi dius que després ho facin o no clar també la gent va molt ocupada i és difícil jo tinc una teoria que la gent va molt ocupada i que cada cop som pàreps més grans pares o mares més grans segur i per tant vas més cansat en un sentit i ho dic molt en genèric també hi ha l'altre tema que ara ja i això ho estem notant als instituts la sobreprotecció que amb aquestes noves filosofies de la criança con apego no sé com es diu en català això i tot a ferramenta sí està molt bé la idea però això va començar als Estats Units i com sempre nosaltres els hi anem al darrere amb lo bo i sobretot amb lo dolent doncs ens n'hem anat una mica a l'altra banda llavors els nens han passat de ser perifèrics estar al centre i estan tant al centre que a vegades estan massa al centre i aviam jo tinc jo vaig ser mare el 2003 i el 2005 tampoc fa tant però hem notat un canvi però llavors estan al centre i tot és per ells que està molt bé però a vegades ens passem i els empoderem massa però després quan arriben a l'institut hi ha un tant per cent de pares bastant important queda l'ega i ja està feina feta clar i no els hi han ensenyat sí no ho sé és difícil a veure hi ha de tot no i tant estem parlant amb genèric en tot cas sí que ha canviat des que tu vas començar o des que les teves generacions no de família de nissaga de mestres home sí han canviat moltíssimes coses clar la majoria per bé el tema és les pantalles això que deies tu la meva filla diu sempre que té una teoria diu és que com que cada any han tingut més anys de pantalla des de més petits perquè clar els meus fills quan van néixer no hi havia smartphones ni hi havia tables ni hi havia res llavors no és que jo fos una gran mare i no els hi posés és que no n'hi havien i ara en canvi hi ha molta gent molts nens petits que creixen miren pantalles massa sovint doncs que cada cop estan com més com més enganxats bueno que això ja ho deia bueno ja comencen a haver aquestes alertes no que del 0 a 3 0 pantalles que després és que tenen van endarrerits amb el llenguatge jo tinc amigues a primària que elles sí que ho han notat moltíssim i educació infantil que no tots però que n'hi ha més i ara et preguntaré tinc una amiga mestra que em deia el dia de la pagada es va notar molt els profes joves els mestres joves o les mestres joves i els mestres d'una generació més no tan digital diu perquè nosaltres que aquesta amiga meva és una mestra veterana diu vam agafar el guix i vam agafar la pissarra i vinga vam fer la classe igual dius els més joves sense les eines tecnològiques ostras estaven com a perduts no sé si això va ser una cosa molt anecdòtica però em va fer gràcia el comentari sí que no ho fa gràcia em va fer gràcia el comentari almenys des de la seva experiència jo tenia un examen amb ells jo tenia un examen amb els de segon de batxillerat a més a més era una redacció que l'havien de fer amb llapis i paper i la vam fer i protestaven i vaig dir no no la feu i puntó no sé si altres professors bueno tots vam reaccionar i els vam tenir a la classe i no els vam deixar sortir fins que no es va acabar no es va acabar tots els professors es van espavilar no sé com però tothom es va espavilar no no que això està molt bé dius que estàs fent una altra novel·la ara estàs en promoció de Caminant Juntes on t'agradaria que arribés Caminant Juntes home de fet jo ja ho deies abans ets escriptora novell però has tingut la sort de poder tenir una bona editorial i una bona promoció del llibre sí jo les meves dues pretensions era aprendre i passar-m'ho bé i aquestes ja fa temps que les vaig aconseguir i tot el que més va venint i no tenia masses idees de vull que arribi on sigui quan em van dir que la publicaven bueno estava supercontenta evidentment i el que sí que he fet perquè m'he sentit una mica amb la responsabilitat de fer-ho com que me la van publicar entre altres coses perquè podia ser una bona lectura perquè estic convençuda que ho pot ser i molta gent m'ho diu d'instituts doncs el que sí que he fet és anar a molts instituts tots els contactes que tenia i contactes de contactes i he anat a una trentena d'instituts l'he anat a dur encara me'n queda un parell per anar-hi l'he anat a dur els hi he explicat la novel·la i els hi he regalat un exemplar llavors a mi m'agradaria que almenys algun d'aquests l'agafessin ja n'hi ha un que l'han agafat però algun més més que res perquè l'editorial doncs va confiar en mi i a mi m'agradaria retornar-ho retornar-ho a partir d'aquí home tinc una amiga que diu que veu una sèrie de TV3 però jo li dic tu m'estimes molt però és a dir que si ens hem de posar somiar però evidentment és difícil tot això és molt difícil i ara amb el que estàs treballant es pot avançar una mica de cap a on sí estic fent una novel·la de Cornellà històrica també sobre el Palau Mercader de Cornellà però porto moltes idees al cap i deu fulls escrits perquè com construeixes tu els personatges a partir de quin mètode fas servir és que jo crec que ho vaig fer com molt intuïtiu sí que és veritat que aquesta novel·la primera com que està passat i present un capítol passat i un capítol al present va haver-hi un moment quan portava uns deu capítols la vaig deixar llegir al meu marit i a unes quantes amigues o parentes l'actora zero més que res per saber si s'entenia i si enganxava i un cop em van donar l'okei llavors jo vaig començar fins llavors havia sigut tot com bastant intuïtiu i ja vaig començar a planificar perquè la cosa havia de quadrar per planificar perquè quedés lligat i des del teu punt de vista les escoles de lletres o d'escriptura són una bona escola? sí és molt a mi m'agrada molt perquè tens un professor que sol ser un escriptor jo he estat a dos de moment també hi ha l'Ateneu Barcelonès que és molt conegut però aquest no he estat he estat a laboratori de lletres he fet quatre cursos i ara aquest any vaig canviar perquè volia fer alguna cosa presencial i al laboratori de lletres que ho havia fet tot online que hi ha lluny perquè està a la Vila Olímpica i vaig trobar una escola que és l'Escola Blum que una de les dues propietàries és la Miriam Cano que va ser un flatxasso perquè ella se'n recordava de mi i em diu tu te'n recordes de mi? dic clar que me'n recordo de tu per això m'he posat en contacte amb tu perquè he començat a buscar i t'he trobat va ser alumna teva va ser alumna meva sí té deu anys menys que jo va ser alumna meva quan jo tot just començava la Miriam que d'aquí també l'estimat molt també va ser convidada a aquest programa sí, ho sé i a més a més diu que part de la seva anglofilia la deu a mi que això em va fer moltíssima il·lusió home això deu ser una cosa bastant sí, això són coses que quan et cau un comentari així és al·lucinant i d'on les referents m'has dit unes quantes que t'hagin sigut referents en la teva bueno, que hagin influït d'alguna manera o t'hagin col·laborat o sigui que tu tens una xarxa bastant interessant de dones moltíssim sí sí jo sempre ho dic que això és una part de la força sí jo tinc la meva mare que jo en aquell moment no me n'adonava però amigues meves m'ho han dit amigues de la meva edat que quina sort de tenir la teva mare perquè la meva mare era molt moderna per la seva edat quan jo tenia 17 anys em va dir tu cap a Anglaterra a fer d'oper me'n vaig anar d'interrell vaig fer moltes coses que hi havia amigues que no les van deixar fer-ho i sempre era bueno, tenia sempre tenia comentaris molt feministes encara que ella no digués que era feminista però tenia o sigui, era molt moderna per l'època està molt bé bé, doncs és aquí un petó a la teva mare i amb això entrem amb la secció de dones amb història dones amb història perquè anaves a parlar primer de la Irene Polo que és una periodista de la República però ja n'hem parlat d'ella aquí però igualment la podem recordar una altra vegada per què t'interessa la Irene Polo? doncs perquè quan estava fent recerca sobre el llibre vaig veure que era periodista i com que l'Alina part de la novel·la és periodista em va agradar molt la meva filla s'estudia en periodisme també es diu Irene és a dir, tot quadrava i després la història d'ella que és una història molt trista perquè va acabar doncs no sé em va impactar la suïcidança a Buenos Aires si no recordo malament i havia escrit vaig llegir ara no recordo com es titulava però vaig llegir un parell de llibres amb articles d'ella publicats d'ella era molt dur en aquella època a més a més em sembla que era lesbiana també i s'havia d'amagar vull dir que és un personatge molt interessant és que vam viure en una època amb moltíssimes o sigui si ja de per ser ser dona és complexa normalment tot i que avui en dia haguem avançat molt en moltes coses no a tot el món en una part del món en aquella època i a Espanya a l'època de la república doncs era i després tot el que va significar malgrat que la república fos oberta però ja ho hem dit abans quan parlàvem del sufragisme que els orígens van ser molt difícils però Winsport és un altre personatge que també és molt interessant que és la Mari Anning la Mari Anning que és considerada una de les figures més importants de la història de la paleontologia tot i que la seva feina va ser ignorada durant dècades pel fet de ser dona de classe treballadora i sense una educació formal ella va néixer el 1799 a l'Im Regis que és una petita localitat costanera de Dorset al sud d'Anglaterra i va morir el 1847 d'un càncer de mama només 47 anys tenia però la part curiosa de la seva història després ara ens expliques per què l'has triat és que ella són uns pares bé, eren pobres i el pare es dedicava a recollir fòssils i ella l'acompanyava amb uns penyessecats que a més a més eren molt perillosos perquè no era fàcil de moure's quan ella tenia 11 i els venien els turistes quan ella tenia 11 anys el pare va morir i ella es va fer càrrec amb la seva mare una mica d'aquest petit negoci que donava de menjar a la família el que és molt al·lucinant és que ella va anar fent descobriments extraordinaris i rellevants jo no entenc molt de paleontologia però diguem-ne que va va descobrir per exemple l'ictosaura o fòssils de peixos històrics o el pet bueno els experts en dinosaures segur que ho saben petrosauri en tot cas abans a partir dels fòssils va fer descobriments claus per la comprensió de la via prehistòrica però no li van deixar mai publicar cap dels seus treballs tenia com dos problemes o tres bueno era dona evidentment no pertanyia al món acadèmic i sobretot que en aquella època el fet de descobrir animals que ja no existien a la terra no quadrà amb el creacionisme clar no hi havia l'evolucionisme encara l'evolucionisme és Darwin és la teoria de les espècies tot això llavors no crec que ho estic dient bé és que jo també soc molt de lletres però no quadrava amb el creacionisme llavors li deien que això no podia ser que no podia ser que existessin animals que hagués creat Déu i que ara ja no estiguessin a la terra és a dir era un tema també també de la cultura i religiós de l'època però llavors també el que sí que he llegit d'ella és que a més a més altres paleontòlegs sí que van apropiar-se de la seva feina però mai la van citar com a això segur però això ha passat amb infinitat de casos sí ja passava a principis del 1900 imagina't al 1700 ja i a més d'allà era una dona molt curiosa molt intel·ligent molt perseverant i tu em comentaves quan m'has proposat aquest personatge que em semblava interessantíssim perquè jo l'he descobert a partir de la teva proposta és que hi ha una novel·la de la Tracy Chevalier que és la Marc Abel Kretus ara l'he dit jo fatal la Tracy Chevalier es va fer famosa amb la noia de la perla que després es va fer una pel·lícula i és una de les meves escriptores preferides perquè fa novel·la històrica agafa ella un moment en el temps per exemple va agafar el quadre de la noia de la perla i llavors fa una novel·la històrica a partir d'aquí llavors jo vaig llegir la noia de la perla quan es va fer tan famosa i a partir d'aquí vaig llegir Remarkable Creatures i aquesta novel·la que bé que ho dius que bé que ho dius són molts anys són molts anys tan pràctica llogui creatures i allà cotxes a partir d'aquesta novel·la doncs explica això la història de la Mary Anning i és una història molt bonica però a més a més a mi el que em va passar que és que clar per això em va impactar és que jo me la vaig llegir a l'estiu del 2012 que estava a Londres pels Jocs Olímpics no vam anar pels Jocs Olímpics però era l'estiu dels Jocs Olímpics estava fent intercambi de cases i estava en una casa que hi havia aquesta novel·la i me la vaig llegir i després vaig veure que un dels fòssils més importants que ell havia descobert estava al Museu d'Història Natural de Londres i el vaig anar a veure i clar va ser com molt impactant que guai sí això va ser un moment molt xulo i després fa no masses anys això fa 4 o 5 anys crec vam fer la pel·lícula Ammonite que és amb la Kate Winslet sí és de Frances Lee sí i és la història d'ella jo crec que a partir d'aquí bastanta gent ja va saber qui era jo no l'he vist t'he de dir també és veritat que és impossible la novel·la està molt bé la pel·lícula té alguns moments que potser no no et van quadrar tant no no però ja no quadrin sinó que no em va acabar d'agradar tot i que jo anava molt predisposada perquè a més a més sempre m'ha agradat molt la Kate Winslet i ja em sabia la història però la pel·lícula és una mica de sabadora la novel·la és més per tant recomanem més la novel·la que no sí que no ella finalment l'any 22 tampoc fa tant van inaugurar una estàtua seva a l'Aim Regis fruit d'una campanya que es va impulsar bueno de forma popular de fet i i bueno volia explicar això que està enterrada a la parròquia de Sant Michael a l'Aim Regis que és el lloc on li han fet l'estàtua i que és on va viure tota la seva vida i que ara mateix hi ha un museu dedicat a la seva figura allà per tant l'Aim Regis Museu que que parla una mica d'ella i al final doncs al cap del bueno dels segles sí mai millor dit doncs va va poder sortir al final va ser un home un geòleg amic seu l'Enri de la Veig que va ajudar-la econòmicament i li va donar visibilitat a la seva feina malgrat tots els problemes que havia tingut i sobretot també que en el moment en què ella va treballar no se la va reconèixer mai com a científica cosa que sí que se l'ha reconegut amb el temps sinó com a col·leccionista que per tant també va haver de lluitar una mica amb tots aquests hàndicaps doncs m'agrada molt que ens haguessis portat jo penso que aquesta perdona no no pots dir aquesta figura històrica Anglaterra ja es comença a conèixer més però potser aquí encara no però bueno ja estava llegint que és precursor de les idees de Darwin que coincideix amb això que estaves explicant exacte és que això és no és poca cosa no no està claríssim lluitar contra les creences és el més difícil en una societat amb la qual cosa doncs amb això estem entrant en la recta final que és el moment que jo li dic el toc final Anna et faré algunes preguntes per conèixer-te una mica millor eh per exemple tu ets més de portàtil o de llibreta de paper de portàtil i com prens les notes per les teves novel·les en el mòbil en el portàtil o sí ara cada cop perdo més la memòria sí en el mòbil o en el portàtil i com quan t'inspires vas caminant i dius ai i apuntes a alguna cosa és que aquest any m'inspiro poc perquè m'hi he de posar per inspirar-me sí que vaig agafar idees però m'hi he de posar i estic amb això fent la com es diu això la difusió ara estàs amb la difusió sí tu tens un email amb una assignatura molt llarga o només poses el nom i au depèn de què fas què vols dir? bueno que a vegades hi ha gent que posa no? doncs Montse Roquet Pugés escriptora ah l'email de la feina surt no el teu el teu el meu posa Montse Roquet i ja està i ja està tirant dos milles sí el segon cognom és molt curiós sí jo crec que és una derivació de pagès és el que sempre m'han dit perquè els meus iaios eren del Prat i al Prat hi ha molts Pugés i hi ha molts pagès i també són de família de pagès també són tu ets més de treballar en equip o millor sola? depèn de per què sí jo crec que treballo bastant ben aquí però també soc molt independent sí quina cançó triaries per cantar sola al cotxe? o no en tries cap? moltíssimes moltíssimes pop anglès doncs jo què sé el Robbie Williams o el James Plant ara et vindrà ara et vindrà al costat de casa d'aquí i no res? sí doncs no ho sabia és que ara ja no m'agrada molt el Bruno Mars ah molt bé i quan tens molts nervis què fas? una respiració profunda o et menges una peça de xocolata? en teoria hauria de fer el primer però faig el segon i et poses molt nerviosa per exemple a les classes o així o no? i a les presentacions? no em poso molt nerviosa mai no sé si algú sí em poso nerviosa quan arribo tard en algun lloc que sé que no m'esperaran per exemple a l'avió però intento no arribar tard o per exemple això si vaig amb alumnes de viatge que cada any hi vaig i tenim algun problema a l'aeroport que això per exemple ens va passar tornant d'Holanda doncs llavors sí em poso nerviosa però bueno qui no? no això està clar però no normalment no m'hi poso doncs jo crec que aquí ja ho deixem perquè si no ja estem arribant al final i t'ha faria moltes més preguntes però bueno ja ens has explicat molt i ens has parlat d'un tema molt interessant que és el sufragi femení a Catalunya i et desitgem molts èxits en aquest caminar juntes de Boliana Edicions que el recomanem també el trobeu a les biblioteques a banda de les llibreries i etcètera i moltes gràcies Montse per haver-nos acompanyat i tornar aquest Molins de Rei moltes gràcies a vosaltres gràcies Eli Arjona com sempre pel suport pel suport tècnic i com sempre dic gràcies per ajudar-nos a conèixer heroïnes quotidianes on potser no les aniríem a buscar mai perquè estem al segle de les dones però queda molta feina a fer seguim pitjor us parla Mercè Roura Sant Anàs