Beba Català: de la militància i els drets de les dones al lideratge cultural al Baix Llobregat — Teresa Pàmies, Raimon, Rosalía i l’art amb mirada femenina

El programa d'entrevistes a dones amb experiències a compartir i trajectòries que val la pena conèixer. I avui ens acompanya Genoveva català Bosch, o Beba, com en coneix tothom. Beba, és més fàcil. No, Beba, que després m'expliques quan vas començar amb això de Beba. Quan vas començar amb això de Beba? Mira, els amics m'ho van anar simplificant i em van dir Beba. De fet, la meva àvia es deia Genoveva i era la iaia Beba. Clar, clar. Ja, perquè jo que vinc de tradició castellana, la Genoveva em sona com molt fort, la Genoveva en català, no? És una miqueta més suau, la Genève en francès una mica més, i la teva és quotidià. Quotidià, està molt bé, està molt bé. I, bueno, Genoveva, Beba català Bosch, nascuda a Molins de Rei, el 28 de maig, un 28 de maig de fa molts anys, amb una vinguda que es deia 25 de enero, número 5, que ara es diu 11 de setembre, com canvia la vida. I els espais i els paisatges. Quarta filla d'una casa pagesa, que la crisi del sector va portar a vendre planter i més tard fruites i verdures a l'engròs i a la menuda. Un canvi, no? En aquella època. Sí, sí. Es havien d'espavilar com podien. En aquells moments, moments importants, després ho parlarem, on ta mare i la tieta van ser dos referents molt importants, això ho expliques, després ens ho explicaràs una mica més a fons. Sempre has estat una dona compromesa, jo explicava aquests dies en xarxes socials, una dona de llarga trajectòria, compromesa políticament, socialment, ara culturalment molt fort, sent presidenta des de l'any 2019, del Centre d'Estudis Comarcals del Baix i Obregat. Però has passat, doncs, de molt joveneta, per Bandera Roja, vas passar al Pesuc, després a Iniciativa per Catalunya, has viscut moments històrics, el naixement de la democràcia des de l'àmbit local a Morins de Rei, com els grups de dones van començar a reivindicar drets en aquells moments i tu hi vas participar de forma important, també amb el govern de Maragall i també, posteriorment, has estat en altres àmbits, tant del Parlament com del món local, fins a arribar avui, que ara ja estàs amb el món de l'impuls cultural a través del Centre d'Estudis del Baix i Obregat. Però parlarem a partir d'aquesta entrevista una mica més a fons de tot això. Comencem pels principis i per fer-ho, si em permets, posarem una cançó que crec que t'identifica bastant i que t'agrada molt. Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg de gent que va al Sant Ser des del fons dels segles, de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d'un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers plens, de xiquets que juguen i de vells que esperen, mentre homes i dones estan treballant, els petits tallers a casa o al camp. Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'horta i acaba el secar, d'esforç i blasfèmia perquè tot va mal, qui perd els orígens perd identitat. Jo vinc d'un silenci, del Raimon. Cançons d'una època, una època que tu vas lliure molt intensament. Sí, sí. Raimon va fer un concert aquí al Foment, que ens vàrem posar d'acord tota la gent que hi assistia a estar callats, perquè era el dia que s'executava la presó model al xiqui. Ostres, Déu-n'hi-do, quins records. Ara m'ha vingut al cap, eh, quan et vaig parlar de les cançons del Raimon, és més perquè és un referent que identifica, i a més a més, per la seva qualitat musical també, com s'ha vingut progressar, en fi, però, clar, ara l'escoltar-lo i estar aquí, m'ha vingut al cap aquest moment, un moment important, un moment importantíssim. A més a més, és que a la sala, ell anava cantant i estàvem tots en un silenci, i s'aprocarà la sala del Foment, plena de gom a gom. Déu-n'hi-do. Una època complexa, que va ser quan tu entres en contacte una mica amb el món polític, o potser va ser una mica abans. És que, mira, saps què passa? Jo l'any 70 vaig fer 16 anys. Ara ja he dit la data. Estàs estupenda, no passa res. I, clar, van coincidir moltes coses. És a dir, vaig començar a treballar, vaig començar a fer estudis nocturns, i vaig començar a conèixer gent implicada en el món de la política. Vaig començar a fer el batxillerat nocturn. I, aleshores, doncs, és quan comences a entendre moltes coses que, evidentment, fins a llavors no entenies. De fet, quan ja estàvem acabant l'ensenyament bàsic, hi va haver-hi un director de teatre, en Ramon Puiggrós, que ens va animar a tota una colla de gent jove a fer una obra de teatre que es deia que és viure en veritat, en poesies del Salvat Papasseig, d'Albert Olbrecht, la Carme Figueres, la Isabel Vilà, jo mateixa, l'Agustín Elleixà, tota una colla de noies que anàvem a l'escola el fa uns 13, vàrem participar d'aquesta obra de teatre, que va ser la substituta, durant aquell any, del que eren els pastorets. Perquè hi havia hagut ja un moviment de gent jove que considerava els pastorets una cosa arcaica. I es volia fer una cosa d'un missatge nou. I és el moment en què deixo de ser una nena, diguem, i entro en el món de la plena adolescència. I potser una adolescència madura ja, perquè anar a treballar és seriós. Quin era el món de les nenes en aquell moment? Home, a l'escola d'Alfons 13, les nenes estàvem en un pati, els nens estan en un altre. No vaig anar a l'ensenyament mix fins que vaig anar a l'Institut Lluís de Requesens, que també el vàrem estrenar. O sigui, l'Institut Lluís de Requesens s'inaugura l'any en què jo començo a treballar i l'any en què ens faciliten que puguem fer accés a tercer de batxillerat, perquè érem gent que havien fet estudis primaris amb el que era el secretariat, el comerç, que era un complement perquè la meva mare deia que la meva filla serà escribenta. Una mare que em comentàvem i comentàvem al principi, una mare que és una de les teves heroïnes. Bé, les mares ho són normalment, però parlem de la teva, perquè totes són diferents. La teva, de família pagesa, que explicaves Molins de Reis, de fet té una profunda tradició pagesa. Que això et va marcar una mica la... Per què penses que ta mare va ser una heroïna en aquell moment? Bé, perquè la meva mare va saber aguantar moments molt d'usos. Ella i la tieta eren un tot, eh? La mama i la tieta són dues persones amb una. Amb una. Com es deia ta mare? La mama es deia Remei, era la germana petita, i la tieta es deia Maria, i era la germana gran. La tieta era soltera i va tenir cura dels seus nebots. Els nebots i els nebots que els hi eren tia àvia, diguem, també, eh? La meva tia ha cuidat onze criatures al llarg de la seva vida. Va cuidar, vaja. I bé, doncs són gent que la meva mare va tenir l'any 37 el seu primer fill. El meu pare era a la guerra i la meva mare va estar molt malalta, va estar a punt de morir. Després encara va tenir tres fills més. Vull dir, és d'aquella gent que... Ella em deia, jo no sé com és que jo era aquella que vaig passar tot allò. O sigui, li semblava com irreal, no? Tota aquesta generació... I, en canvi, sortien d'una bona posició. El meu avi va ser pagès, però va ser dels primers que va exportar fruites i verdures des de Molins de Rei. Va construir un cinema, el cinema Saboi, el cinema de les Delícies. Ell amb un altre soci. Vull dir que, diguem, eren una gent que tenien un cert treball perquè explicaven que el vasavi havia plantat el camp amb un llum de carburo. Vull dir, perquè treballava el tèxtil amb un altre... Tot això en l'època de la República. Anterior, perquè, clar, jo soc la petita dels germans i, clar, el meu germà gran ara farà 83 anys. Vull dir que és aquest que va naixer el 37. Va passar d'una situació, diguem-ne, està estable des d'un punt de vista econòmic, tot i que gent treballadora, a una postguerra difícil. De fet, ella va treballar en el tèxtil, a Caniborra, fins que vaig néixer jo. I que la seva mare va amb malaltia d'Alzheimer, que llavors no ho sabien i llavors no li podia cuidar els altres tres fills. I la meva tia sempre va treballar fins que es va jubilar, era teixidora a la fàbrica amb el vell. Vull dir que eren una gent senzilla però impossibles, per dir-ho d'alguna manera, no? Que volien que les seves filles, dos nenes i dos nens, estudiessin? Sí, bé, que els meus germans ho van tenir més complicat. Ells són més un producte de postguerra, ells van començar a treballar molt aviat, amb 12 anys. I en canvi són unes persones amb una capacitat dels meus dos germans de ser emprenedors, molt important. I la meva germana és una dona excepcional. Quan jo era petita, com que ens portem uns quants anys, les meves amigues venien a casa de la meva germana a veure com era la casa de la meva germana, com la meva germana feia les coses, com ho tenia decorat. A més a més, la meva germana és molt artista, pinta, té moltes habilitats. Bé, vull dir, bueno, la gent senzilla d'aquest país que s'ha anat fent i ha anat sobrevivint en les circumstàncies, com fem tothom? Com estem fent ara? I en quina part? Si tu haguessis de destacar, són dues dones, evidentment, referents a la teva vida, ho expliques molt bé, producte d'una època difícil, que a més a més van viure canvis sobtats, suposo, que és el que deies, no? Jo era aquella i ara sóc una altra. Quins són els valors que per tu t'han deixat aquests referents? La cura pels altres. I que elles sempre eren al final. Sempre ens prioritzaven, amb la mama, amb el seu home, amb els seus fills. La meva mare, al final, quan ja era velleta i estava malalta, el metge m'explicava que és que estava demenciada. I jo, llavors, era l'any 99 i jo era regidora. I els últims temps va estar a la clínica perquè ja estava bastant malament per estar a casa. I quan l'anava a veure, encara no entrava, em deia, nena, que no vas a l'Ajuntament? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Una dona en força fins al final. Sí, i bé, i a més a més, el meu fill es va criar a l'aixida de casa de la meva mare, i quan ja no hi va ser-hi, perquè es va morir primer la tia i després la mama, a l'aixida d'una altra àvia, que era la meva sogra, que també ha estat una dona espectacular. Bé, dones fortes, no?, que venen al passat. També en parles, en la teva vida, quan et vaig demanar una mica les dones de la teva vida, de la Carminha Domínguez. Doña Carminha Domínguez. Gallega, persona peculiar i molt intel·ligent. Una mestra d'aquell moment de l'Alfons XIII. Sí, era la mestra que ens espavilava a les noies que sortíem de l'escola. Ens deia, què, lo vais arreglar todo con cazaros? Això és una bona frase. No molt pròpia del moment, per tant. Jo això que era una dona una mica falangista, ja no sé, tenia un currículum molt especial. de doña Carminha algú s'hauria de dedicar a fer-ne una biografia, perquè som moltes les generacions que van passar per les seves mans que totes en tenim un record. De vegades no tan bo, eh?, perquè era d'aquell tipus que a les nenes que eren més eixerides els hi feia més cas, a les que eren menys no tant, vull dir, era un personatge molt peculiar. Però jo li he d'agrair que em va posar la llavor d'aprendre, de conèixer, una certa ambició personal, no? I de sortir una mica d'aquella cosa de casar-se, que era el que venia de... Exacte, exacte. De los tiempos pretéritos. Pretéritos. Que deia aquell... Era un personatge que, bueno, si tu trobes dones de Molins de Rei que hagin anat a l'Alfons XIII i l'hagin tingut de mestra, totes t'explicaran moltes aventures de la... A més, era extraordinàriament presumida. La primera dona que hi va haver, ja, Molins de Rei, estaticien, així, reconeguda, que és la Núria Fontarnau, ella anava a fer-se massatges, no sé què, s'estirava el coll, la pell, perquè estés ben... I era extraordinàriament presumida, vull dir, tenia... Bé, a mi m'encanta pensar... Peculiar. Molt peculiar. Molt bé. Passen els anys 70 i tu participes dels primers moviments a Molins de Rei, des de polítiques una mica en favor amb el grup de dones. Bé, més aviat cap als 80, no?, que es van impulsar projectes com el concurs de narrativa Mercè Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rurreda, perdó, perdó, perdó. Notic... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur. Rur... RRA! Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur... Rur i les dones del grup de dones el que vam fer és pactar amb l'Ajuntament que nosaltres elaboraríem un projecte de centre de planificació familiar i l'Ajuntament el tiraria endavant. Vull dir, nosaltres vam fer el projecte, d'acord, que ens reuníem els vespres i fèiem la llista dels materials sanitàri que s'havia de tenir com a proveïment mínim. Vull dir, vam treballar-ho fins a... Això ha canviat molt amb els anys. Moltíssim, moltíssim. Sí, sí, no, no, vam treballar molt. I bé, de fet, em sembla, si jo ara no estic equivocada perquè ja fa temps que no estic de ple en el tema municipal, la professional de la medicina responsable del centre encara és contractada per l'Ajuntament perquè se'm havia de fer càrreclics. Va ser després el moment en què la Generalitat d'Enterradelles va fer una campanya perquè el conseller de Sanitat era en Ramon Espassa i va fer una campanya sobre anticoncepció, una campanya que hi havia gent que s'estirava els cabells perquè hi havia retratats preservatius, diafragmes. I tu que vas viure aquells moments i estàs vivint els actuals i has passat pel mig, com hem dit, per una llarga trajectòria en molts àmbits també institucionals. Realment hi ha hagut una evolució, Beba, des del teu criteri, també sempre en aspectes com aquest. Jo no ho sé, perquè saps què passa? Que la gent, quan protagonitzem les coses en primera banda, sembla que fem una cosa que ningú més ha fet mai. Jo recordo que jo vaig viure a la primera etapa d'Ajuntament al costat de l'Antònia Castellana, jo era treballadora municipal i l'Antònia era l'alcaldessa, i després vàrem viure una segona etapa, el 91, amb l'alcalde que era el Josep Genés. I en aquell equip hi havia l'Antònia com a regidora. I el Josep Genés sempre deia que això farem una cosa que no l'hem fet mai. I veies que l'Antònia feia un cop de seies, volguem dir. Tothom tenim la sensació que hem fet algun ambient ni alguna progèsa. I les actituds humanes s'assemblen molt. Clar. Aviam, és infinitament incomparable la societat democràtica amb tots els defectes que pugui tenir que el que era el part d'ofranquisme en la primera etapa. Vull dir, el 81 encara hi va haver un cop d'estat en aquest país per part dels militars. I tant. Vull dir, o un intent de cop d'estat. Per tant, aviam, no són situacions comparables. jo m'imagino que la gent, ara en determinats col·lectius socials... Jo parlava potser també més enfocat al paper de la dona, no? La situació de la dona en la societat. És a dir, tu vas participar, com dèiem, en moments en què la reivindicació dels drets de les dones era una cosa absolutament... Bueno, recordo que en aquella època hi havia dones que no podien ni treure diners de la... No, clar, no, no. I van donar permís al marit per comprar-se un cotxe. Això encara, jo tinc amigues que els han hagut d'autoritzar això. Vull dir que, clar, això és... Jo crec que aquí enrere no hi hem anat en absolut. És a dir, i a més a més en tota la democràcia. Mira, quan pensava en noms de dones, pensava... És sempre molt fotut deixar-te gent, però a Molins de Rei hi ha hagut dones com l'Antònia Castellà, la Carme Figueres, la Maribel Rodríguez i la Francesca Riera. A més, et puc dir l'afiliació PSUC, PSC, Convergència i Esquerra Republicana, que han estat prou rellevants. O sigui, ha aparegut a l'escena política i després, si ens n'anem a l'escena social, la presència i l'eclosió de les dones és notable. Ara, en els punts de decisió, aquest és tot un altre tema. Ara fa poc que he acabat de llegir el llibre «Aquí no hem vingut a estudiar» del Juliana. i quan repasses, tot són biografies d'homes, excepte la passionària. Tot. Tots els dirigents, tot eren homes. I qui eren elles? Eren les que aguantaven des del carrer la solidaritat, les que feien entrevistes, anava a veure si convenia el papa de Roma o aquí fos per aconseguir... És a dir, les dones, en els punts de les cimeres de decisió, hem trigat molt a ser-hi i encara no hi som, segurament amb tota l'ambició que hi pot haver-hi, però el món de la política és el que puc conèixer més jo, però en el món de la cultura, en el món de les entitats... Ara, per exemple, al centre d'estudis, som una junta paritària, però fins a la Conxita Sánchez, que és la meva aldeçada sobre jo, els anteriors han sigut presidents. Vull dir, per tant... Sí, que amb això em permets un apunt... T'he llegit una entrevista que parlaves d'això i que deies 45 anys després d'una primera junta on tot eren senyors, menys una senyora. Menys una senyora. Clar, dius, és que era així. Vull dir, aquell... El senyor Codina, que era un senyor molt inquiet culturalment i els que van participar per fundar el centre, eren alguns d'aquí Montes de Rei, el que havia sigut el coronista de la vila, eren tot homes. És a dir, les dones hi eren molt poc presents. Aquí a Montes de Rei va haver-hi un debat perquè en un dels carrers del barri de Riera Nova se li va posar el nom de Caterina Casas, que era la primera regidora que hi havia hagut per part d'Esquerra Republicana i si havia tingut a veure amb la delació d'un parent seu que era Monjo de Montserrat, etcètera. Vull dir, reaccions molt trobades amb el tema de les dones. En fi. Bueno, anem a escoltar una cançó d'una dona que saltem d'època. Sí. L'escoltem un moment. Vinga. Hombre. L'escoltem un moment. Bona nit Bona nit Rosalia Vila-Tovella Rosalia, tot un fenomen, tu l'has conegut Sí, i a més a més he conegut el seu entorn a Santa Esteves a Rovira hi ha una que ha estat la regidora de serveis socials i que ara és la responsable comarcal dels serveis d'intervenció especialitzada contra els maltractaments de les dones que és Maria Jesús Rodríguez que és una bailarina de flamenc sensacional i que a Santa Esteve hi ha un grup que és Con Amor a l'Arte que fa poc van fer Carmen i en l'empara d'aquests espais de dansa que hi ha a Santa Esteve es va formar també Rosalia, a part de tenir una formació excel·lent amb el camp musical i bé, jo la trobo un fenomen absolutament trencador des de tots els punts de vista m'agrada molt i aquest últim disc com talla el malament que és el Malquerer que és un al·legat contra els maltractaments però fet des d'una estètica de tipus poligonero diguem perquè els vídeos de promoció estaven fets als polígons industrials que és molt baix llobregat diguem, això m'agrada i després, en canvi està tret de textos medievals algunes de les cançons em sembla un fenomen d'una síntesi tan potent que m'agrada molt sobretot perquè ella arriba en uns temes molt profuns a connectar amb gent molt jove exacte la trobo fantàstica ella va ser la jobregatina de l'any el 2018 tu encara no eres presidenta o ja ho eres? no, no ho era al centre d'estudis cada any portem 10 anys ara ho havíem d'haver fet ara aquest any i queda ajornat suposo que els plantegem pel 2022 perquè no no veiem encara clar com muntar-ho fem uns certàmens que són uns premis de reconeixement cultural que des de diferents vessants reconeixem activitat cultural molt de base i aleshores per votació popular t'escollim el Baix Llobregatí i la Baix Llobregatina i l'any 2018 que era quan hi havia l'eclusió i l'aparició pública de la Rosalia evidentment va sortir votada ella per majoria què feu al centre d'estudis és una part del teu compromís també vital al final ja en aquests moments jo estic laboralment jubilada i tinc el meu àmbit familiar el meu fill el meu net la meva jove que són una gent encantadora però també tinc ganes de fer algunes coses i de mantenir-te actiu i interessat a part de les lectures i llavors bé al voltant del 2015 del 2016 vaig començar a col·laborar activament amb el centre d'estudis en aquell moment el centre promovia un debat a la comarca que com un congrés que deia el Baix Llobregat a debat i la que llavors era la presidenta la Conxita Sànchez em va demanar que si volia ajudar-li a coordinar l'àmbit d'entorn i gestió del territori li vaig dir que sí en aquells moments jo m'havia incorporat els 18 mesos de feina laboral meva van ser retornar a la meva plaça a l'Ajuntament de Molins de Rei i l'Ajuntament de Molins de Rei em va deixar sortir un dia era la col·laboració que feia l'Ajuntament amb el centre perquè pogués contribuir a la secretaria tècnica d'organització del Congrés em vaig anar relacionant jo havia tingut relació amb el centre d'estudis perquè els centres d'estudis tenen al seu entorn persones molt vinculades amb el món de la cultura i de l'arxiu i d'aquí a Molins de Rei hi ha persones que han estat sempre vinculades una d'elles és la Gemma Tribó que és una estudiadora i una experta en el coneixement de la història comarcal de primera divisió per dir-ho d'una manera després la Cèlia Canyelles que era una professora de l'Institut d'aquí a Molins de Rei que tenia és les que en un moment de treure ens van proposar que convoquéssim aquesta beca de l'actitat femenina a Molins de Rei les dones durant la Guerra Civil que això ho vam fer des de l'Ajuntament en un moment determinat i l'arxivera municipal que ja també fa anys que es va jubilar a la Remei Casas i estava molt vinculada de fet en alguns moments m'havien demanat col·laboracions i així vull dir que l'existència del centre d'estudis doncs l'he anat l'he anat seguint sempre i quan era regidora una vegada que els premis es van organitzar aquí a Molins vaig contribuir i sempre hi havia hagut ben clar i ara doncs finalment doncs mira em van començar a enredar nosaltres què som? som un centre que des d'una part molt important de voluntariat fem temes de recerca de difusió del coneixement de dinamització associativa i també tenim una certa capacitat de gestionar serveis en aquests moments al centre estem gestionant les visites dels caps de setmana de la colònia Sedó amb un conveni que tenim amb la Generalitat per tant fem una difusió del patrimoni industrial i de tota aquesta realitat gestionem un centre cívic que és el centre cívic Mas Lluïa on tenim la seu que és contigu a l'arxiu comarcal del Baix Llobregat i promovent totes aquestes actitats aquest any està sent un any molt dur sí perquè no podeu fer coses presencials i aleshores això és complicat en general estem ara vam fer una escola d'estiu que la vam fer online ara estem plantejant no és unes jornades de patrimoni que s'havien de celebrar a Castelldefels que les farem igualment a col·laboració amb l'Ajuntament de Castelldefels que les farem online també perquè una de les conferències marc de la jornada la farà el Quim Nadal i ens estem plantejant unes altres jornades que són les de paisatges contemporanis precisament en col·laboració amb tres municipis un és Molins de Rei l'altre és Vallirana i l'altre és Viladecans que ens estem plantejant amb aquestes fer una fórmula molt diferent que serà en forma de reportatge perquè els centres tenim una cultura de molt de paper i hem d'entrar a fons amb l'audiovisual amb l'audiovisual ens estem plantejant precisament la publicació d'una recerca que hem fet sobre lideratges femenins al Baix Llobregat que la faríem amb un llibre electrònic però de debò saps? que a partir d'ell interactiu interactiu i de més si trobem finançament això sempre és el que al final lideratges al Baix Llobregat femenins femenins això també t'ho volia dir és a dir al final dins de la teva trajectòria aquesta mirada femenina a tot arreu on has estat afavoreix entre altres coses que la tingui una junta paritària que es treballin temes que no siguin que també permetin aquesta visibilitat o fer visible aspectes que potser han estat una mica silenciats o desconeguts durant molts anys sí aviam he de ser molt molt honesta és que he tingut una antecessora que és la Conxita Sánchez que ha fet una tasca impressionant per tant una heroïna també de la teva vida una una heroïna i una amiga estimada sí perquè sembla que no però el 13 i el 20 no és el mateix no el 2013 aquella va entrar no i el 2019-2020 perquè en aquests 3 o 4 anys hi ha hagut un salt molt important en la mirada femenina a nivell mundial sí sí home i tant i tant i tant nosaltres com a centre també vam participar al Baix Llobrecat es fa més o menys anualment un congrés de dones l'impulsa una mica el Consell Comarcal i les diferents associacions la Federació de Dones Feministes de la Comarca bé diferents i nosaltres vàrem col·laborar fent com una subseu d'aquest congrés i vam dedicar-nos a activitats relacionades amb temes d'economia diferent i llavors vam fer qüestions de manualitats vam tenir a la Cesca Figueres parlant-nos d'astronomia és a dir vam tocar reconeguda reconeguda home és una autoritat mundial sí sí i tant i tant hi ha un tema molt difícil avui que veia notícies preguntava això de la vida Venus que ens ho expliqui la Cesca quan heu sentit la notícia he pensat sí senyora sí senyora haurem d'anar que ens ho expliqui la Cesca una feinada que esteu fent a poc a poc i que des d'aquí des de Ràdio Molins des d'aquest programa Heroïnes Quotidianes us felicitem perquè també permetrà fer visibles altres heroïnes acabem aquesta part de l'entrevista que no acabem l'entrevista però aquesta part d'entrevista amb una altra cançó que ens has recomanat que és Rosalent la Porta Violeta abans de posar-la mentre se'ns la posa per què aquesta cançó? bé perquè és molt simbòlica la Porta Violeta és aquesta sortida que esperem tenir totes i després per un aspecte d'il·lusió personal quan em vaig jubilar l'Ajuntament em van regalar un disc i a més a més un audiovisual de la Rosalent jo la desconeixia crec que qui ho va triar és el Manel Borrego en aquesta ocasió no va ser una gana però m'agrada molt i també em van regalar llavors tot un compact de la Rosarillo que també m'agrada molt i em van regalar la trilogia del Bastant de la Dolores Redondo Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do i mira i he pensat posem a la Rosalent doncs amb la Rosalent que arribem amb aquesta mitja part de l'entrevista a Genoveva Català una niña triste en el espejo me mira prudente y no quiere hablar hay un monstruo gris en la cocina que lo rompe todo que no para de gritar tengo una mano en el cuello que con sutileza me impide respirar una venda me tapa los ojos puedo oler el miedo y se acerca tengo un monstruo tengo un nudo en las cuerdas que ensucian mi voz al cantar tengo una culpa que me aprieta se posa en mis hombros y me cuesta andar pero dibujé pero dibujé una puerta violeta en la pared y al entrar me liberé como se despliega la vela de un barco desperté en un prato verde muy lejos de aquí corrí grité reí sé lo que no quiero ahora estoy a salvo amb Rosalén arribem una mica més de l'equador d'aquest programa i entrem en una nova secció que també és una conversa amb la meva català però en aquest cas la dedicarem a una dona amb història Teresa Pàmies i Bertran cronista de la postguerra fins a la seva mort segons deien els que la coneixien Balaguer Lleida 8 d'octubre de 1919 Granada 13 de març del 2012 un activista política periodista escriptora més de 40 llibres va ser testimoni de la guerra civil de la clandestinitat de l'exili amb una trajectòria reconeguda amb la creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya la medalla d'or el mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001 l'any 2019 va ser l'any Pàmies es va parlar extensament d'ella una dona compromesa una dona polifacètica una dona que vaja jo l'he descobert també gràcies a tu perquè la coneixia però no tan a fons i preparant aquest programa doncs m'he quedat realment enamorada de la Teresa Pàmies una heroïna no quotidiana perquè quotidiana tenia poc però tota una heroïna també va estar exiliada va haver de tornar després a Europa va estar va estar exiliada a Cuba a la República Dominicana després va estudiar periodisme però abans havia sigut autodidacta i va tornar a Europa a Praga on va treballar amb la ràdio en emissions en català i en castellà va col·laborar va col·laborar al Serra d'Or oriflamen a l'exili bueno militant del suc i molt bueno va ser articulista de l'avui fins a la desaparició de l'avui i ha col·laborat moltíssim a mitjans en català llarg de tot aquest temps per què la Teresa Pàmies bé la Teresa Pàmies a mi em fa pensar en la part de la meva família perquè la meva família no era no sé no eren gent gaire polititzada però tinc una petita part de la família els de Cal Escofet que sí que estaven polititzats i a més a més hi ha un avantpassat un oncle de la meva mare la meva mare es deia Remei Bosque Escofet que va ser en Miquel Escofet que va ser regidor durant la República a l'Ajuntament de Molins de Rei va ser dels fundadors de la Federació Obrera i va ser dels fundadors del PSUC ell era militant de la Unió Socialista de Catalunya i la Roser Escofet era de la Joventut Socialista Unificades de Catalunya coneixia la Teresa Pàmies però això ho vaig saber jo als anys 80 quan la Teresa Pàmies va començar a publicar llibres com El Testament a Praga Quan érem capitans Amor clandestí tots aquests llibres ens els intercanviàvem jo amb aquesta cosina germana de la meva mare la Roser Escofet que era un ànima lliure la Roser Escofet era una dona es va casar bastant gran amb un viduo d'aquí a Molins de Rei un geganter un dels caps de colla dels geganters de Molins de Rei el Magí Matas i era una dona molt peculiar que quan l'havies d'anar a veure donava hora per l'entrevista que m'ho dius perquè ella tenia feina sí, sí a la seva cosina a tothom ella era superorganitzada superprogramada era malgrat la repressió un esperit lliure i a més a més jo li conec els entorns de relació que tenia no era una dona gens religiosa i en canvi jo li conec amistats de gent entre elles la meva sogra que tenien molt bona relació perquè perquè era una una persona vaja a mi em sap greu no haver tret més suc de la vida de la Roser perquè era perquè era esplèndida una vegada em va demanar com que estàs a l'Ajuntament em va dir si havia de fer una gestió al jutjat i jo no sé com ho haig de fer ja no beva tal i qual n'ha fet i quan vaig haver fet la gestió em va regalar un llibre d'un personatge que actualment no m'agrada gaire però en aquell moment em va fer molta gràcia el llibre jo i el vaig llegir de la Pilar Rahola que es deia Dona emancipada Home emprenyat Ostres amb el títol és bo he de dir el títol és bo he de dir Déu-n'hi-do a mi que aquella dona que clar era una mica més jove clara la meva mare però Dona emancipada Home emprenyat i em va regalar aquest llibre la Roser vol dir tot i ella se l'havia llegit evidentment i després em va regalar Porquén doblen les campanes d'Ernest Hemingway era una gran lectora és que et donava hora perquè ella tenia unes hores que es dedicava a llegir Déu-n'hi-do era molt germànica amb el seu horari personal molt i ella coneixia la Teresa Pàmies ella coneixia la Teresa Pàmies és la que em va fer descobrir els llibres de la Teresa Pàmies i és aquest fil invisible que et relaciona amb gent que abans doncs haurà fet coses molt similars a les que cadascú de nosaltres puguem fer no? no som úniques a la història no, no som úniques a la història però totes tenim una història singular que explicar això també t'ho dic això sí però vull dir que penses a més a més quan jo era més menuda la Roser era molt coqueta perquè era bastant guapa i venia a casa perquè feien per guanyar-se la vida feien sabó amb oli i llavors portaven el sabó perquè a casa feien servir per rentar sí subministraven el sabó i aleshores hi havia una gent que distribuïa en vi que el que portava el carro era molt guapo i aleshores es veu que se la mirava perquè ella es va casar i et dic que era més gran i aleshores a mi em feia sortir mira, mira si hi ha aquella allà a la porta jo havia de sortir allà mirar si hi havia aquella allà a la porta i en funció del tema sortia o no sortia tinc anècdotes de la vitalitat de la Roser que a més a més és la que em va explicar que la Federació Obrera ella el dia que va patir més és quan va veure que llançaven pel bolco els llibres i els cremaven ostres clar quan van entrar els nacionals la Federació Obrera va ser un edifici incautat i per tant ella tenia records d'aquests i ja et dic si lamento doncs no no ve expremut més la seva memòria tenia una altra germana i tenia un germà que va ser dels que a Molins de Rei va promocionar molt el món de la Sardana i l'agrupació folclòrica el Ramon Escofet d'on serveixi aquest espai d'heroïnes quotidianes en recuperar la seva memòria que sigui una estoneta una estoneta la Roser s'ho mereix lligada a la de la Teresa Pàmies que bueno jo llegia el Cuní deia d'ella que tenia un estil molt curiós la Teresa que agafava qualsevol succès i li donava la volta per donar a entendre la dimensió del masclisme les desigualtats i la pobresa que hi havia darrere d'un fet concret o sigui que era molt capaç de fer tot aquest tema una mica com la Roser Escofet per el que m'has explicat no? Sí, sí amb aquesta mateixa via la Teresa Pàmies sí, sí deu marcar escola aquella generació deu marcar escola sí la Teresa Pàmies a més a més va ser una dona que va patir molt quan les bueno parlem abans de les mares les heroïnes quotidianes de les mares la Teresa Pàmies es va haver i té algun espai de la seva biografia per també donar alguna dada singular es va haver d'acomiadar precipitadament de la sa mare el gener del 39 quan es va ocupar a Barcelona i després doncs ja no la va veure mai més i la veritat és que quan he llegit aquest paisatge bueno m'ha sobtat perquè això de sobte en aquell moment havia de ser molt fort sí, és que el que va significar aquell moment la meva mare ho definia diu no sé si era jo la que passava tot allò clar en aquestes històries el dolor extrem que aquestes situacions han acabat produint en les generacions que ens han precedit sí és possible que per aquesta raó bueno doncs no va ser el cas de ta mare evidentment tot i que tu després sí que et vas implicar en una militància política però sí que la Teresa tornant a la nostra protagonista la Teresa Pàmies es va bueno va ser dirigent el que dèiem abans no? en aquell moment tot i que no sortís molt de la Joventut Socialista Unificades de Catalunya i una de les fundadores de l'Aliança Nacional de la Dona Jove l'any 37 també i després es va casar amb Gregorio López Raimundo que va ser secretari general del PSUC tot i que ella a vegades deia i vis en alguna entrevista que no volia parlar del seu home això ha de ser la dona és que ella tenia prou entitat per no ser la dona de Gregorio ara sí que hi ha un episodi que a més a més ella l'ha escrit que és el llibre Amor clandestí que és la seva relació amb el Gregorio quan el Gregorio vivia en clandestinitat a Catalunya a més a més és que és de film és a dir en poden fer una pel·lícula vull dir després hi ha el Sergi Pàmies que ha escrit sobre els temes de les gabardines de la gabardina del Gregorio i la gabardina del sempre un que és una és un un joc no no és un joc que fa el Sergi Pàmies per escriure un relat sobre la seva infància i la seva relació amb els seus pares no? el Sergi Pàmies era un dels cinc fills era un dels cinc fills de la Teresa Pàmies i que ara doncs és un conegut també escriptor a Catalunya i periodista i periodista i columnista i té una guassa determinada que de vegades és saludable sí sí sí Teresa Pàmies és una dona molt interessant jo he de reconèixer que no he llegit res d'ella però avui m'ho poso com a deures a fer-ho després de les jornades del Paranims de la universitat sobre les primeres jornades de les dones que hi va haver a Catalunya també va fer un llibre ara no me'n recordo jo tots aquests els tenia a casa perquè és això que els havíem intercanviat amb la Roser molt bé doncs Teresa Pàmies amb aquesta ah perdona per acabar amb la Teresa Pàmies hem de posar un bolero perquè ella era molt fan dels boleros i tant és que els boleros diu que ho expliquen tot i té tota la raó és veritat i a més a més no sé quin programa de ràdio feia que ella sempre portava un bolero anava segons el bolero es feia venir el tema i amb aquest bolero de la Gloria Estefan con los años que me quedan por vivir acabarem aquest homenatge a la heroína Teresa Pàmies Sé que aún me queda una oportunidad sé que aún no es tarde para recapacitar sé que nuestro amor es verdadero y con los años que me quedan por vivir demostraré cuánto te quiero con los años que me quedan con los años que me quedan yo viviré por darte amor borrando cada dolor con besos llenos de pasión como te amé por vez primera con los años que me quedan te haré olvidar cualquier error no quise herirte mi amor sabes que eres mi amor els años que nos quedan que nos quedan que siguen molts y con mucha intensidad con este bolero bon homenatge a Teresa Pàmies entrem en la recta final del nostre programa heroïnes quotidianes amb la part d'actualitat dos notícies porto avui per comentar amb la nostra convidada la meva catalana dues notícies que no tenen res a veure començo per la de Logroño Logroño l'alcalde de Logroño Pablo Hermoso de Mendoza ha presentat avui l'impuls de la ruta de fer el Camino de Santiago amable segur i lliure per les dones una mirada per facilitar que les dones que fan el Camino de Santiago ho puguin fer sense por a patir agressions sexistes i per tant fan tot un protocol per poder donar aquests espais de seguretat perquè hi ha dones de totes parts del món que fan aquesta ruta i l'any passat dada dada senyores i senyors oients l'any passat van arribar a Santiago més dones comes és que són molt valentes això sí senyora sí senyora sí senyora són molt valentes em sembla una bona mirada perquè és veritat que el tema de les agressions malgrat que s'ha treballat molt sí sí però encara roman les situacions de desprotecció i més amb aquests espais que són sí sí una mica bueno que a vegades pots tenir quan camines sola sobretot al final és caminar sola no és sí però mira jo tinc ara quan ho deies m'ha fet pensar quan vàrem acabar l'etapa del tripartit la Maria Comelles que havia sigut directora general de qualitat ambiental va fer el camí de Santiago de Santiago sola mira però bueno de Maria Comelles no n'hi ha gaire no n'hi ha gaire però a mi sincerament em faria molta molta molt de respecte fer-lo sola moltíssim jo no ho sé també però bàsicament perquè a mi no m'agrada fer les còrres sols a mi tampoc fonamentalment per això ella em va dir que ella era el contrari diu ja he estat cansada de tanta gent necessito soledat soledat una mica sí sí bueno aquí el que faran entre altres coses és doncs que la gent que treballa el personal dels albergs municipals de peregrins doncs els dotaran d'eines per acompanyar doncs si hi ha algun cas de massatjament de telèfon em sembla molt correcte sí a més volen sumar estigui gent adhesions de la ruta Jacobea amb la resta de municipis des d'aquí Molins d'Ale també passa el camí de Sant Jaume sí sí a la plaça de la vila hi ha la petxina no sé si ve molts caràgrins per aquí no no ho crec no la gent normalment el comença més amunt ara tothom que l'ha fet un tros o altre es veu que és fantàstic vull dir que potser cal posar-s'ho en agenda sí sí sí i després bueno jo no sé millor t'ho dic a mi hi ha altres camins que em veuen més de gust però sí s'ha de posar en agenda una altra notícia també d'ahir és que el MACBA i altres museus arreu del món volen rescatar de l'oblit nombroses figures femenines que han estat menys tingudes pel relat patriarcal de l'art mai no és tard de reivindicar les artistes per exemple parlen de l'artista nord-americana Rosemary Castoro que va morir l'any 2015 va néixer el 39 doncs que potser no havia estat doncs prou prou bueno que no sabia no se n'havia sabut gaire d'aquest artista fins que el MACBA va rescatar la seva figura a finals del 2017 principis del XVIII un artista que és de principis del segle passat aquesta part la part de l'art i les dones silenciades en l'art també és un tema és un tema jo crec que que és molt intens i les dones silenciades