Teresa Llopart Sala: lideratge, educació i llengua en clau transformadora

... Aquí comença Heroïnes quotidianes. Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir que ens inspiren en l'art de la vida. Es parla Bego Floria i avui ens acompanya Teresa Iopar Sala, mestra, coordinadora de la gestora d'Òmnium Cultural del Baix Llobregat Centre i moltes coses que fas més, perquè jo això que estudis italià m'ha semblat. És que a veure, es pressuposa que tothom sap anglès, jo d'anglès no en sé, però m'agradaria, per exemple, si ara continués, que no continuaré, faria una altra cosa, però no seria anglès. No seria anglès, perquè has fet francès. Sí. I ara estàs amb l'italià. Amb l'italià, sí. És que aprendre una llengua no és només aprendre-la, sinó que és també acostar-se al seu món. Vull dir, perquè la llengua porta implícit les coses que els han passat, la seva història... T'assabentes de moltíssimes coses, perquè... I a mi m'agrada, m'agrada conèixer, però potser arriba un moment en què dius, prou. Jo l'any que ve continuaré a italià, però ja està, em sembla. Jo soc de Tarragona, la gent que m'escolta habitualment, ja ho sap, i això de Tàrrec o Itàlia, bueno, teniu un cop, bueno, clar, l'antiga Roma, sempre ha estat una cultura que m'ha semblat molt interessant, tot i que Itàlia té una història política molt complexa. i molt interessant, i molt interessant, perquè la unitat d'Itàlia va arribar molt tard, tota la part nord i la part sud, que hi ha com una... No tenen res a veure... Sí, és molt interessant. Sí, sí, no, no, que m'ha semblat molt curiós, eh? Que això, bueno, ara explicarem qui ets. Primer de tot, que no he començat bé, moltes gràcies per venir, molt bona tarda. Gràcies a vosaltres per convidar-me. Explicarem qui ets, què fas, tot això. Però explicava també allò de l'italià, perquè també em connecta amb un tema del que avui parlarem i que em sembla molt interessant, que és aquesta lluita que tu també tens personal contra l'edadisme que és avui en dia, no? Sí. Que la gent, perquè tu ets mestre, perquè ets mestre, però ara estàs jubilada. Sí, sí, i tant, i tant. Però que aquesta cosa de que per l'edat hi hagi discriminació és una lluita que darrerament li has posat mirada, diguem-ne. Sí, és que normalment, quan sé jove, o si és més jove, diguem-ne, o si és... No hi és aquesta qüestió de l'edatisme, però quan... Això, edatisme, que ho he dit malament. Edatisme, perquè ve d'edat. Sí, sí, d'edat, perdó. Sí, no, no, no, i a mesura que passi en gran, a veure, igual com abans es donava per suposat que la gent no hi havia discriminació, és normal. O, per exemple, no hi havia bullying. I ara, quan hi poses nom a les coses, aquelles coses semblen que tinguin entitat. Si no hi poses nom, sembla que no, és normal. A tots a l'escola alguna vegada li han fet una broma o han fet una broma que és de molt mal gust i no en deien bullying. I en el moment en què li poses nom, és quan ho veus, doncs, la gent gran, també, perquè tots els altres que no són grans pressuposen que tu d'allò no en saps o d'allò no val o allò ja ha passat de moda i dius, a veure, parlem-ne, perquè tampoc és tan així. Clar, una cosa és fer anys i una altra cosa és ser inútil, que és diferent. Això mateix, això mateix. Sí, a mi em recordo això, la meva mare diu soc gran, però no soc tonta. Clar, sí, sí, sí. Bueno, això passa a vegades i, bueno, que és veritat que a vegades hi ha un salt, segurament, i després en parlarem d'una de les feines que fas, que és Vincles, a vegades hi ha encara sectors, hi ha alguns de dones, que venen d'una educació que sembla més del segle passat que no de l'actual i que, per tant, sí que és veritat que no tenen, doncs, potser competències digitals o competències lingüístiques o fins i tot que no saben llegir i escriure, que això encara passa, avui en dia després ho explicarem. Però, en tot cas, no és el cas de la majoria o no s'ha de pressuposar per la majoria, en tot cas, no? Seria una mica això. Però les dones estem molt acostumades a una certa marginació o marginalitat, o diem-li com vulguem, no? I ens hem acostumat bastant a viure amb aquesta... A veure, que està molt bé que ens n'adonem, però que en alguns ambients s'ha normalitzat. I l'edatisme també. En alguns ambients no, perquè són grans o no, i ho fan, m'agradaria pensar des de la bona fe. No, d'aquest tema vosaltres no en sabeu. A veure, no pressuposem res, si no en sé, no en sé, però no donem per fet una cosa que no sabem. Que no sabem, sí, sí, sí, molt d'acord, estic molt d'acord. Molt bé, doncs anem a conèixer qui és la Teresa, allò per sala. Actualment estàs, ja ho he dit, coordinadora de la gestora d'Òmnium Cultural del Baix de Bregat Centre. Començarem per aquí i després anem a explicar la teva trajectòria. Molt bé. Què vol dir ser coordinadora de la gestora? O sigui, quina feina fas? A veure, la gestora... Bueno, primer, Òmnium Cultural, molta gent sap què és, però per si hi ha algú que no ho sap... Òmnium Cultural és una associació que no depèn de cap entitat, no està subvencionada, sinó que es nodereix dels socis que la formen. Aleshores, Òmnium Cultural té una junta, diguem-ne, nacional que està treballant i que fa l'anàlisi de la societat i on ens està, què ens està passant en aquests moments. Llavors, la Junta Nacional són gent que pensem, bueno, estan a Barcelona i ja està... No. Volen traslladar la Junta Nacional, diguem-ne, a tots i cada unes de les seus territorials que hi ha, diguem-ne, a Catalunya, a Andorra... La feina en cascada, diguem-ne. O sigui, hi ha una organització que és la General, que hi ha una Junta que la coordina i després teniu els àmbits territorials que us dediqueu més a cada espai. Sí, i que d'alguna manera estem alineats amb allò que s'està parlant, perquè un qualsevol, diguem-ne, associació, no pot haver-hi un discurs, per un que et duia un discurs contradictori per l'altre, sinó que es fan reunions i es diu, doncs, es comparteix l'anàlisi, es discuteix i llavors, doncs, la gent s'estratègia. L'estratègia. I, a veure, la gestora Òmnium Cultural del Baix de Bregat Centre, que és on estàs tu, són a Molins de Rei, que és on estem amb aquesta ràdio que ens acull, amb tant d'amor. Són 800... A veure, ho vaig apuntar, espera't, 800 m'ho vas dir, 800... Jo, les dades exactes, jo diria que teníem 890 socis. Bé, més de 800 socis, en tot cas. Sí, però també esteu... És una zona... És a dir, el que s'ha fet és dividir en zones més petites... Això mateix. I, per tant, per això és una gestora, perquè encara no us heu constituït... En Junta Territorial. En Junta Territorial. Però inclou nou pobles. Sant Vicent a nou pobles. Inclou nou pobles. Això no vol dir que tots els nou pobles hi col·laborin, sinó que hi ha socis, posem per cas a Ballejar o a Ballirana o a La Palma, per dir uns exemples, però que no treballen units com a Òmnium, sinó que aporten uns diners o potser fan alguna cosa a nivell individual. els que hi estem constituïts, perquè això és una cosa oberta a tots els pobles, ja ens agradaria que tots els pobles hi participessin, però costa bastant. I més en aquesta època que hi ha hagut com una parada, no estem en un moment àlgid. Aleshores, som el Papiol, Sant Vicent i nosaltres. i això... Nosaltres és Molins de Rei. Molins de Rei, això mateix. I estem mirant d'ampliar-ho, però també... I quants projectes esteu ara? Aleshores tenim bastants... O sigui, el que fem és... Cada una d'aquestes poblacions fa coses d'activitats d'Òmnium. Llavors, depèn de, diguem-ne, de la musculatura de cada població, fa més coses o menys. Per exemple, doncs el Papiol el fa al Cienetxic i aquí si ja el fan... Òmnium no vol xulapar coses amb una altra, sinó, si per exemple la Flama del Canigó aquí la fa el grup de joves, doncs ens sembla perfecte. La Flama del Canigó... Us hi sumeu i ja està. Ja està, això mateix, perquè es tracta de ser una mica més transversal i no... O sigui, Òmnium és un pont on facilita coses perquè també té una estructura, perquè també té uns ingressos i està clar que si hi ha... Posem per cas, si hi ha joves que han de muntar doncs el de la Flama i a la millor no tenen una estructura econòmica, que no vull dir amb això que nosaltres puguem res, sinó que hi col·laborem. Ja està. Però ara què esteu fent a les vosaltres? Ara nosaltres, per exemple, el Papiol, doncs, el treball estrella és el Vincles i es procura fer els tres pobles. Per què? Perquè estem veient que hi ha un retrocés molt bèstia. L'altre dia llegia que amb cinc anys s'han perdut cent mil parlants de català i això és una cosa que no ens podem permetre. Llavors, com ho fem? Doncs, Vincles és una acció que es posa en contacte gent immigrant amb persones d'aquí que vulguin col·laborar, que se'n diuen voluntaris, i aleshores passen una estona. Ja pot ser, no és un aprenentatge arreglat, diem-ne que si això són els noms, si això són els verbs. No, es parla. A lo millor pot ser des d'un taller de cuina o pot ser... Jo tinc ganes d'aprendre què diuen en aquesta sèrie de TV3. Sí, sí, sí. Vull dir que és molt obert. També per aprendre una llengua, primer has de tenir una mínima eina, perquè si no, no pots aprendre. Una mica de vocabulari, una mica de gramàtica. Clar, una miqueta de verbs, una miqueta de coses d'aquestes, però que permet, i de fet, quan poden fer una frase, estan força contentes. Està molt bé. I estem parlant... No és contentes perquè bàsicament són dones? Sí, sí. Per exemple, contentes perquè són dones. Que miro la Eli, la nostra tècnica. Però també hi ha, per exemple, joves, de... es va entrar en contacte, amb la gent que està a Can Santoi, que són joves, i els joves... El cervell és jove i van molt ràpid. Van molt ràpid alhora... Clar, perquè un cervell treballat, actuador, i respon d'una manera, i un cervell no treballat, respon d'una altra. Sí, sí. Llavors hi ha joves, també. Hi ha bastants, bastants grups, eh, de vincles, i això també ho fan a Sant Vicenç, i també ho fan amb... Perquè, clar, el problema, més o menys, per la zona és el mateix. I tu aquí participes també... Tu estàs de coordinadora, una mica global, però aquí, a més a més, participes com a voluntària. Sí. Aquí faig el paper de voluntària. Llavors jo hi vaig el dimarts, l'escola d'adults ens ha deixat l'aula, i d'alguna manera reprenc la feina que ja feia. Perquè jo ja... Ja feies també. Ja feia... jo, vull dir, jo havia tingut dones, quan estaves per Reguera, havia tingut dones marroquines, bàsicament marroquines, que venien a aprendre la llengua. Vull dir que... Un cop una cosa l'has feta, després reprendre-la, no està més fàcil. És més o menys fàcil. Doncs anem a començar per aquí. Vinga. Tu, quan eres jove, tots demanés de rei, de que la Maria de les Llana... La teva mare era de cervelló, però aquí tenia una botiga que ensenyava mitja. Sí, sí, sí. Però més que una botiga era com un centre cívic. Sí, sí, sí. Ho he dit així una mica en exagerat. No ho volia ser-ne, però sí que ho era, sí que ho era. Explica una mica com recordes. A veure, jo recordo que... Sobretot en vinculació amb les dones d'aquí d'època. Sí, sí, sí. Era una botiga, bàsicament aquest centre, diguem-ne, no era un centre cívic... No, ho he dit de broma, volia dir que era un punt de trobada. Un punt de trobada. Doncs s'obria i llavors venia una senyora, en trobava una altra, en venia una altra i de fet, quan tu has preparat una botiga hi havia una taula baixeta on la gent podia deixar les coses i totes les cadires al voltant. I les dones seien allà perquè si no tens un espai que t'acull no hi estàs bé. I en canvi hi havia un llum, hi havia una taula, hi havia unes cadires i allà doncs començaven, clar, l'excusa, diem-ne, era fer mitja. Però jo recordo que l'explicaven, a veure, en llenguatge oral eren magnífiques, magnífiques, però feien comparacions, feien semblances, feien... Jo, un home, que l'explicaven, un home que anava vestit tot blanc, jo aquell home no ho vaig conèixer, però jo aquell home sembla que l'hagués conegut, perquè les sabates que sempre anaven a llustrar, saps allò? La descripció, tenien vocabulari adjectiu. temps per descriure i no passava res. I no hi havia cap mena de... Ni teníem telèfon, ni teníem ràdio, ni teníem... Res, res, res. Era el taulell, la llana, i llavors, mira Maria, que això no em surt. I jo he viscut aquí entre mig, diem-ne, aquí entre mig, i durant tota la tarda s'estaven allà i xerraven. Bàsicament, una mica la funció que feia el mercat, que les dones no sortien gaire i quan sortien deien m'he trobat un ganxo o m'he trobat algú amb qui parlar, perquè hi havia la necessitat. Doncs això era una mica així. De relacionar-se. Sí, això mateix. Perquè segurament, bueno, estem parlant que tu estàs jubilada, estem parlant de ta mare, per tant estem parlant d'unes èpoques en què les dones encara no s'havien incorporat al món laboral com és actualment, sinó que moltes d'elles eren el que se li deia amb estressa de casa. Tu ets la petita, no?, de tres germans. Jo sempre pregunto aquestes coses i això de ser la petita què vol dir? Què? A veure, jo això... Tens una germana i un germà. Bueno, el meu germà és mort, la meva germana que és gran, que és més gran que jo, vull dir, i jo. Tenies un germà i tens un germà. Sí, sí, però d'alguna manera diem-ne, no sé, a vegades a la vida et toca fer de petita perquè mira, perquè ha sigut l'última per ser res, vull dir, els petits... Ja tu deixaven fer més coses. Sí, però... Els petits sempre els deixaven. No, però jo els hi deia, jo això una vegada vaig fer un debat en una classe de primària, què és millor? Doncs els que eren grans defensaven la tesi que ser gran era el meu rotllo perquè havien de no sé què, perquè havien de cedir, perquè va deixar el que és petit i en canvi els que són petits sempre porto la roba de l'altre, sempre tinc... Sí, amb totes i cada una de les coses hi ha una part negativa i una positiva. Té l'ho seu. Té l'ho seu. Té l'ho seu. Però tu el teu caràcter dóna't bé de ser la petita, de ser... Jo suposo que no sé que el caràcter es va construint a mesura que et vas trobant amb coses. Tinc una amiga que em deia que era bastant, diem-ne... No, no es deia revolucionari, es deia contestona o... Inconformista. Inconformista, no? Et deien, això no ho pots fer-ho i dic, per què no ho puc fer? O sigui, el criteri no era que l'altre havia de manar... A veure, l'altre no vull dir la mare. No, no, en genèric. Parlem en genèric. Sí, sí, sí. I llavors no volia, ja ho decidiré jo, això, però... Sempre ha sigut molt independent i molt encomitant. Sí, sí, no, no, no m'agrada... O sigui, si totes anaven d'una certa manera o anirem aquí i farem això, no ho sé, jo no sé de on també. Vull dir, tampoc, vull dir, suposo que és la meva manera de ser, però que jo necessito saber el per què de les coses, per què s'està fent això, ho necessito jo, potser un altre no ho necessita. I tu com recordes la teva infància? Jo recordo la meva infància, diem-ne, bastant lliure, perquè l'espai del carrer era un espai bastant comú, anava amb bicicleta i, i, bueno, amb certa inconsciència, perquè anava a la bicicleta, doncs, a la millor n'hi portava tres i em semblava que era invencible i resulta que anàvem a la cantonada i què? dèiem, no. Vull dir que els meus genolls, els meus... sempre han estat plens de... de... de mals i de blaus perquè també tenia el meu pare li agradava molt al bosc i a la muntanya i feia que el dissabte, per exemple, agafava tota la gent del barri, diguem-ne, que jo he viscut al voltant de l'església i se'ls enduia a tots i encara avui en dia em trobo amb algú... jo anàvem amb ton pare jo anàvem amb ton pare a la muntanya però no és que fossin amics meus, no, no, el meu pare els agafava deia qui s'apunta sí, qui s'apunta i anàvem a la muntanya perquè li agradava molt el bosc llavors ell doncs li agradava explicar el conte mira, cadascú és com és, no? Tu expliques la casa teva era gent de teatre una mica Sí, el meu pare i la meva mare era gent de teatre Però tu no No, jo no jo no jo vaig pensar ja n'hi ha uns quants el meu germà sí que ho i la meva germana també però vaig pensar no cal ja hi ha un copo no cal I vas tirar cap a ser professora més clar Sí, sí, sí Això no et venia de ningú especialment No, no, no, no potser m'atreia m'atreia aquesta aquesta professió la veritat és que a vegades et penses que una professió t'agradarà i resulta que quan l'estàs fent penses que no doncs jo ho vaig tenir molt clar de seguida m'agradaria fer dedicar-me a l'educació i allò que no sé que la meva mare deia algú continuarà aquesta botiga amb això perquè a la meva mare li agradava molt fer mitja i tal dic no, no jo no continuaré perquè jo crec que s'havia de dir jo no continuaré t'ajudaré si necessites però jo no continuaré perquè aquest és el teu projecte i el meu projecte és un altre diferent que també bueno explicarem una cosa que em sembla supercuriosa que és això de l'ocupació perquè tu ets de les primeres ocupes no, ocupa no no, ocupa no a veure com era comuna comuna ah, no era ocupació no, no jo no vaig ocupar veus que m'ho havia apuntat malament jo era una comuna sí, sí comuna bueno, és igual doncs una de les primeres comunes bueno, les primeres la primera comuna de Molins de Reis sí, això mateix explica'm això perquè éreu tres nois i tu sí, sí època de transició època de transició franco mort i a veure ajuntada en lloc de casada sí, sí perquè vas tenir ta filla sí, sí allà a veure en un principi ens n'anem això va ser jo me'n vaig de casa per exemple ja treballaves sí jo me'n vaig de casa i ah, doncs jo també perquè clar vull dir si tens mitjans ah, jo també jo també i així va ser com ens vam reunir però diem-ne la història del tampoc ho vull magnificar eh tampoc ho vull magnificar perquè les coses tenen un valor i després potser aquest valor però que en aquells moments va ser molt important que va ser un punt d'inflexió que va ser fins i tot un punt de rebel·lia perquè vull dir era en temps del final de la transició de Francoviu no, no no era habitual no era habitual però tampoc em feia jo em feia bandera vull dir doncs jo he dit que ho veus bé tant que és una comuna però era una comuna diguem-ne en filosofia de ser un espai de reflexió sí era una comuna amb ganes de discutir de tot des de filosofia des de política des de música oberta volíem discutir de tot volíem reinventar tot o volíem revisar tot aquella idea de es fa les coses perquè s'han fet sempre però així no era fem-ho d'una altra manera fem-ho d'una altra manera perquè segur com ara fan que hi ha molts nanos que diu jo tinc una amiga que és metgessa que és jove i diu quan vaig entrar a l'hospital em van dir per què els punxes d'aquesta manera diu oh és que la infermera és que s'ha fet tota la vida així això no és una raó perquè tu pots haver-ho fet però potser hi ha altres mètodes que són millors i clar s'ha d'estar obert al canvi perquè es té tendència que la infermera en aquest cas era gran i això s'ha fet tota la vida així això no és una raó llavors mirar vull dir estar molt molt pendent de de com està el món després també revisant coses dius l'amistat era important era molt important vull dir l'origen d'amistat també ve si comença amb A i amb Emma ve de la paraula amor vull dir que no és un amic allò de circumstàncies sinó amb ganes d'empatitzar si hi havia plats per rentar que n'hi havia veien eh vull dir aquí aviam si ens hi posem tot si algú en un moment no podia doncs ho feia un altre vull dir que amb això era com si exercíssim la llibertat la responsabilitat el compartir però d'una manera pràctica i això i això va provocar vull dir bastant de rebombori de rebombori una mica d'alta baix i com sempre les dones sempre tenim la pitjor part doncs així com et vas sentir tu en aquell moment jo recordo que vaig entrar al mercat que llavors el mercat s'hi anava molt i vaig sentir saps què dius a vegades estàs d'esquena i dius noto la mirada d'algú darrere i no el pots veure però et notes la mirada doncs així vaig sentir però com que tenien les conviccions clares vaig pensar és igual ja s'ho faran i llavors perquè és el que et anava a dir avui en dia mirat en perspectiva hi ha molta gent que comparteix pis hi ha moviments fins i tot d'entitats no arreglades que s'obren espais de debat de tertúlia tal tal tal però clar estem parlant dels anys 70 sí 75 i 76 final final final sí o principis de la democràcia perquè ens entenguem sí on encara el mossèn passava molt per exemple i tant i tant que us va cridar i tot no sí ens va cridar l'altre però vull dir que en aquell moment semblava que que tingués l'autoritat moral per cridar segurament la tenia però vull dir vol parlar amb vosaltres perquè no ho entén no ho entén i llavors vam anar allà perquè una cosa és et poden dir coses teves a l'esquena però aquella persona va voler saber-ho jo crec que volia redreçar-los no no ho sé sents com el capellà que intenta de vegades els joves fan una mica de paternalisme els joves que estan una mica perduts no sé què i si parlo això parlo de l'època i no m'ha dit com és que ho heu fet és que teníem ganes ho volíem fer però no passa absolutament vull dir que a mi em va agradar també poder-hi anar diem-ne i parlar amb ell sí clar vull dir no hi ha gent que no vas tenir prejudicis perquè ens ho entenem no no no i dius no cal que tothom estigui d'acord amb tu estem d'acord sí sí tu tens el teu projecte i els altres en tenen un altre bueno perquè clar jo també et diré tu ets l'única noia de quatre nois en aquella època allò devia ser un escàndol perquè al final clar sí sí sí vist amb aquells ulls això mateix vist amb aquella mirada d'aquella mirada d'aquell moment sí sí sí una noia jove sola no casada sí sí sí recordem que fins aquella època les dones per poder sortir del país havien de demanar permís als marits i no podien obrir contes corrents o sigui que això ho hem de recordar sí i tant i tant que de vegades se'ns oblides i dius ostres estava molt malament perquè passaves de l'autoritat vull dir el pare al marit i dius i passava jo recordo aquí amb aquesta taula la Carna Sellers em sembla que era que explicava que tu anaves a treballar però quan et casaves et fotien fora o sigui anaves a la fàbrica però quan et casaves ja et deien fins aquí s'ha acabat sí sí adéu cap a casa teva que tindria fills que ets diria d'això que hi ha una experiència del Can Samaran que tenia la casa cuna que si tu mires dius mira estava comptant que la que la treballadora pugui portar el nen per seguir treballant però per altra banda dius tampoc reivindicaràs gaires coses perquè si reivindiques un augment d'això ho posem per cas et quedarà sense la casa cuna et quedarà sense això i sense allò sí sí eren temps molt difícils eren temps molt difícils i les dones treballaven moltíssimes i jo tinc molt de respecte per per aquelles dones que amb amb unes condicions molt adverses suposo que per sobreviure o per se n'anaven a la fàbrica jo les a veure jo amb les coses de vegades em fixo molt vull dir recordo que portaven una bata i se la creuaven aquí darrere i aquí portaven l'aixa de Samaran per exemple i sortien mitja hora a esmorzar i aquelles dones anaven de pressa per anar a comprar i dius però tu no estàs esmorzant perquè tu estàs comprant perquè quan surt hi havien entrat a treballar a les 5 del matí vull dir parlo de Can Samaran perquè era el que tu veies més a prop però hi havia més fàbriques hi havia calma el mei hi havia moltes més fàbriques sí sí Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do vull dir eren de debò perquè no tenien el suport diguem-ne que a veure que ara no ho sé vull dir perquè tampoc no és que en tinguem gaire però alguna cosa ha canviat una mica ha canviat una mica sí almenys ara hi ha permís i els homes també l'han d'agafar sí sí això és un canvi diguem-ne això és un canvi important vull dir que a nivell d'empresa el cost és el mateix perquè si més o menys perquè si tu també el pare ha d'agafar les 16 setmanes doncs clar clar clar clar és que sí sí era la maternitat era només d'una part diguem-ne vull dir no hi havia paternitat compartida sí sí no hi era així tu vas tenir ta filla allà això va durar 5 o 6 anys més o menys en paral·lel tu vas començar a treballar de mestra sí primer a una llar d'infants sí a Sant Feliu i després vas anar i després vaig vaig estar a Rubí que a veure llavors començava la normalització lingüística la llei de normalització lingüística i faltaven moltes mestres perquè això també va ser una lluita bastant bastant dura no? perquè hi havia molt de funcionari que és el manifesto de les 2000 etcètera etcètera que els mestres d'aquí no tenen per què saber català i llavors doncs van demanar perquè clar tampoc hi havia formació i llavors van demanar a la gent que sortien de seguida vam tenir feina però clar anàvem a un lloc anàvem a llocs que havia t'havies de remengar força això vull que ho expliquis perquè tu estaves a Molins i és veritat que vas anar amb aquesta comuna i que ets una dona diguem-ne que exercies la teva llibertat que a més a més et vas buscar la vida en un sentit de treballar de ser mare però al final Molins de Reis suposo que era un espai com de confort no de confort sinó que era una societat coneguda amable i de sobte te'n vas en una escola amb una barriada complexa per dir-ho suau d'aquells anys que encara n'hi ha de barriades complexes però diguem-ne que en aquells anys era com un canvi molt més xocant sí que jo era una realitat que jo desconeixia totalment i jo recordo que allò no ho havia vist mai i arribava a casa meva i deia és que no me'n sortiré vull dir i plorava perquè no me'n sortiré no me'n sortiré i vaig pensar no, no te n'has de sortir i a veure no te'n surts a la primera ni te'n surts a la segona però te'n surts i llavors vas parlant amb els nanos o sigui els nanos posa algun exemple perquè la gent que ens escolta ho entengui sí, per exemple perquè per què t'esgenerava aquesta angoixa què és el que passava diferent perquè els nanos eren com si diguéssim el mirall del que passava a casa seva eren famílies molt a veure gent gent molt molt pobra gent molt que amb això no vull dir que la gent desestructurada sigui pobra però en aquell cas coincidien si coincidien hi havia barriades molt diverses els pares no sabien que havien de de seguir el l'itinerari del seu fill no venien a les reunions jo em vaig quedar bastant impactada un dia es va morir un torero que es veu que era una cosa extraordinària no sé si el va matar ara no sabria dir-te el nom del torero sí, sí però era conegut era molt conegut i s'aixequen de la classe i diuen que nosaltres volem fer un minut de silenci vull dir per aquest torero jo no sabia on on posar-me perquè pensava però com ha sortit d'això vull dir a mi el paquirrin pot ser bueno, no sé si és mort no sé sí, el paquirrin el va matar un toro un toro doncs pel paquirrin el paquirrin és el fill el paquirrin és el pare el paquirrin és igual és igual es van aixecar i molts i vaig veure que era bastant bastant els 80 els anys 80 sí, sí aquests anys i dic mireu, fem una cosa si us sembla quan sortim al pati fem un minut de silenci perquè també em va semblar que si ells els era important tu no pots malmetre el que per ells és important encara que per tu no ho sigui i allò ho havíem viscut no sé si a partir de de veure toros o de l'ola o vés a saber de què bé, només hi havia una tele en aquell moment i això ho vam fer però no hi havia no hi havia manera de poder quan un nano doncs té dificultats el truques a la família en parlem perquè tenim un quan hi ha un projecte en comú no no apareixia ningú vas haver d'aparèixer tu en un bar que només hi havia senyors sí, sí això també és inconscient això també és inconsciència i tu a les persones que ens escolten això és una anècdota que em va explicar la Teresa preparant el programa, que és que ella, com que els pares no venien a l'escola ni les mares a parlar doncs tu vas decidir pujar, perquè això era pujar no, era baixar, perquè jo estava a dalt la muntanya, doncs baixar al barri on vivien, per anar a buscar un pare en concret que no et feia cas i vas entrar a un bar a buscar aquell pare i quan vas entrar allà tot eren senyors sí, eren bar d'homes que en diuen sí, sí, amb aquelles taules llardoses, i amb aquells gots també llardosos, però vaig dir, bueno, ja hi soc, doncs vinga, som-hi i al principi vaig pensar que allò havia anat fatal, però després un dia va venir el pare i diu, com han arribat? No ho sé va venir el pare i la mare, no ho sé i una companya m'ha dit, com han arribat? dic, no, jo no m'ho preguntes però això són petits èxits sí, són petits èxits, sí, sí, és maco sí, és maco, és maco, sí sempre has estat vinculada, molt vinculada a l'ensenyament de la llengua sí a casa teva parlàveu català malgrat el franquisme sí, sí això no vau tenir cap, és a dir no, és una... vau poder mantenir sí malgrat el franquisme el català sí que això... a veure, l'escola era en castellà i evidentment en fèiem catalanades, doncs, molt grosses perquè no teníem coneixement l'american i però el carrer el pati a casa era en català perquè clar, estàvem aquí i això és català vull dir era molt diferent és a dir podíem venir podíem fer totes les classes en castellà però el català era viu i tu vas viure aquella etapa ho has explicat al principi d'implantació de la normalització lingüística i a més a més de tu haver de fer de mestre a de mestres per fer una mica de seguiment de com s'estava fent tot l'ensenyament en català després jo vaig vaig marxar d'allà vaig aprovar les oposicions vaig anar a la Palma allà, doncs, va ser una qüestió doncs més jo jo soc bastant inquieta i llavors quan un un els americans això no vull dir que que jo sigui americana ni res però en una feina diuen que set anys vuit anys i després de vuit anys l'únic que et dediques és a reproduir sí els canvies i llavors és el moment de canviar llavors que devia ser l'any jo treballava al servei d'ensenyament del català doncs cap allà bueno, vaig treballar aquí a la Palma i vaig ser de directora vaig a veure perquè sabia fer l'escola i tal i després doncs vaig deixar-ho i i vaig anar a veure aviam començava la immigració diem-ne de nord-africans o de o de xinesos i llavors començava a haver un canvi de paisatge i això ho vaig viure també això estem a l'any 2000 sí, sí hi ha un canvi de paisatge humà en el sentit del tipus de persones que venen a viure a Catalunya llavors és quan hi ha les aules d'acollida i llavors aquí bé primer vaig fer d'assessora un any a Sant no me'n recordo mai el nom del poble Sant Esteve de Sant Rovira això mateix és llarg i llavors vaig és el poble de Rosalia sí però mira a Sant Esteve que jo on te deus ser a veure perquè no ho sabia perquè si et mous en un àmbit així allò ja em va semblar molt penedès a mi quan vaig arribar vas per darrere de Martorell diem-ne per la sea et puges a dalt de tot i dius això ja és penedès i vaig arribar allà bé, bé, bé vull dir que no vaig tenir cap problema ni res perquè jo al final faig un balanç bastant positiu que això no vol dir que no m'hagi tingut problemes això no vol dir que alguna vegada me n'hagi anat a casa meva molt enfadada però quan fas el còmput global t'has contenta sí, estic contenta doncs allà Sant Esteve al matí anava a les aules explicava secundària era ja? no, no, no era primària explicava perquè tenien un projecte de millorar la comprensió lectora i tal i després feia diguem-ne el curs als professors o les professores d'aquella d'això i allò em va ajudar a tenir més cintura menys més flexibilitat a escoltar més o sigui que cada una d'aquestes coses que fas t'aporta coses en positiu i et millora diem-ne et millora perquè tu no pots anar a un lloc i dir-li a algú escolti això que estàs fent no ho fas bé sinó que has de buscar la manera de veure de provocar canvi sense que siguem amb habilitat i això costa perquè a vegades sí i quan l'altra persona diguem-ne que també està no hi ha una situació perquè ens entenguem un alumne i una persona hi ha una jerarquia però entre companys no és una jerarquia i després quan vens de fora i no ho fas sinó que t'hi han posat o sigui t'hi han posat la inspecció i tal llavors què què deu fer aquesta si no et sap ni idea no en té ni idea de l'au o sigui perquè hi ha molt la idea que els que treballen en un despatx no saben i resulta que jo en un despatx no hi havia treballat havia treballat del carrer i a classes però vaja és igual com que només tenim 50 minuts de programa lamentablement no podem acabar de repassar la teva experiència que és molt interessant però sí que m'interessa explicar resumidament que tu al final per diferents circumstàncies has tingut sempre una vinculació molt important més enllà del tema òmnium que estàs ara a l'ensenyament del català en diferents nivells i a l'ensenyament en general també en tots els nivells perquè tu has estat a infantil a primària a secundària i a adults i jo et vull preguntar de tot això quin és el sector que més t'agrada a quina edat t'agrada més fer de mestra jo crec que jo crec que l'edat dels nens també està en relació a l'edat teva per exemple quan jo era jove treballava molt amb nens d'educació infantil quan vaig ser més més gran més adulta vaig treballar bastant a primària a mesura que em va ser en gran no sé com si acompanyés la meva edat amb l'edat dels qui dels qui d'això a veure que això no vol dir per exemple jo quan estaves per Reguera que estava en una escola d'adults adult és tot aquell que té més de 16 anys no no vull dir que 16 anys perquè no sempre ho dèiem l'escola d'adults és una segona oportunitat perquè a vegades tal com està arreglada l'ensenyament un nen pel que sigui per les circumstàncies que sigui fa el fa el bèstia no està no està ben centrat i resulta que són aquests que no no cauen del sistema diguem-ne i llavors l'escola d'adults és una segona oportunitat per tota aquella gent perquè tots ens mereixem una segona i diria jo que una tercera oportunitat no i a mi em explicaven alumnes meus que feien volien fer el grau superior que em deien és que un dia vaig haver de sortir de la classe i dic us deixo un momentet aquí que he d'anar tranquil·la ja m'ha passat aquella edat en què li posàvem coses al seient de la professora diu tinc 27 anys i ara sé per què estic estudiant doncs aquesta nana ho entenia perfectament perquè diu quan vaig anar a buscar feina me'n vaig adonar que no sabia res que no tenia res diu la gent d'Esparreguera molts van a treballar a la SEAT però la SEAT no vola ningú que no tingui l'ESO perquè és el mínim i llavors diu si no no m'agafaran el lloc llavors han fet una reflexió i estan d'una altra manera però si els haguessis agafat al principi de quan anaven a l'institut eren bueno no els podien agafar ni amb pinxes encara hi ha gent avui en dia que no sap llegir ni escriure sí hi ha gent que no sap llegir escriure el que passa que estan molt amagades i normalment són dones jo quan vaig anar a l'escola d'adults vaig veure gent que fèiem la classe d'alfabetització amb gent marroquina perquè tampoc estaven alfabetitzades és a dir les condicions de les dones del Marroc per posar una que és d'Algèria per exemple no tothom és del Marroc i com que són dones que després es quedaran a casa la que la mare té més fills li toca a la mare a cuidar-se de la nena perquè la mare no pot o pel que sí és la misèria que parla també llavors la nena no li dona l'oportunitat i llavors ella es deia ai vam fer unes classes que també hi havia una miqueta d'informàtica perquè sembla que si ara no no fan res amb informàtica ella sabien que allò era important i deien ostres a mi m'agrada a mi m'agrada a mi m'agrada però clar anaven tard i la gent que no sabia escriure ho passen molt malament perquè és un tema de vergonya social és com una taca que tenen i a mi em va dir una dona que ve de Ballirana diu jo vull que els meus fills em va dir diu sí interrogés i dic home però què dius diu no no ella no ho va explicar bé diu en el sentit de no ser tan obedients i com que jo vaig ser la gran i vaig ser l'obedienta em vaig quedar sense llegir i escriure quin greu eh quin greu i m'agradaria que els meus fills que els meus fills es revelessin que es revelessin en aquest sentit en aquest sentit en el sentit de no accepto que em treguis les oportunitats clar perquè diu jo ara clar el cap tampoc ja ja regeix com com regia quan tens 18 anys i tant i les coses la memòria tampoc funciona exactament és un és una persona que aprendre costablement el dia llegia un cartell que diu aprendre a portar a treure's el carnet als 60 anys és una erocitat és que és veritat vull dir hi ha un temps però les coses sí sí sí però tu no deixes d'estudiar mai ah no no és que aviam si no pedales caus jo tinc aquesta teoria vull dir com anar amb bicicleta si no pedales caus no doncs has de pedalar perquè ja arribarà el moment en què nosaltres jo aniré perdent aniré aniré enrere t'adones no de dir bueno doncs si hem d'anar al gimnàs i anem si hem d'anar o sigui no podem deixar-nos i abandonar-nos perquè això només precipita que això no vol dir que no t'agafi una malaltia i tot això però has de posar la teva part el que depèn de tu el que depèn de tu ho has de posar al davant doncs abans de parlar de la dona mistòria anem a parlar una mica d'òmnium llavors tu et jubiles sí jo em jubilo i dius i ara com que m'avorreixo no i ara què faré és broma no no ja ho sé vull dir ho dius perquè ets una dona inquieta sí activa perquè si t'has de conèixer si tu dius jo estic bé casa meva per això deia que tu el teu compromís o sigui òmnium fa moltes més coses però un dels compromisos d'Òmnium és amb la llengua sí i per tant tu tot i que tot i que diguem-ne has deixat la vida activa laboral d'on cobraves una nòmina i passes a no a ser jubilada sí dius no jo vull seguir lligada sí sí a veure t'agrada t'agrada perquè ho has fet t'agrada perquè te l'estimes la llengua però també t'agrada perquè un dia les dones que tinc a l'escola d'adults em diuen per què no ho fem dos dies perquè ho fèiem animat dic és que jo no cobro clar li vaig dir i no no ho entenien no ho entenien per què diu la de castellà sí ens ho fem dos dies clar dic és que la de castellà allò era arreglat i és una mestra portada pel departament i jo bueno no el dius de voluntària clar o sigui allò de fer una cosa per voluntat com si volguem dir no ho acabo d'entendre perquè jo faig coses pels meus fills faig coses per no sé què faig coses perquè s'entén perquè el món de les dones també és bastant de solidaritat sí és veritat bastant de solidaritat he de dir si tu necessites jo què sé una brusa em van demanar doncs jo sé cosir tu necessites una brusa tu portes la roba i l'altre que la acabi de cosir ens deixes això i tant clar clar i vas a mirar perquè et deixen la màquina amb una teva màquina de cosir sí sí aquestes coses les xarxes de dones sí les xarxes de dones funcionen molt bé funciona molt jo crec que els homes haurien de ser una mica dones sí jo crec que al final és un tema de mirades sí i per tant la sensibilitat la sensibilitat de dir si puc ajudar perquè quan quan la gent es fa gran doncs les dones acostumen a cuidar-se dels pares i dels avis sí i els homes no perquè això no ha canviat el rol no ha canviat per què aquesta aquesta història de cuidar sí de protegir que necessites que sí i els homes no vull dir aquell pare i aquella mare també són d'ell no diem-ne però tu ara ets una dona líder perquè lideres una coordinadora bueno sí però no et treguis mèrit no et treguis mèrit no no no no no en treguis mèrit estàs acompanyant una entitat amb gaire més de 800 socis que déu-n'hi-do sí però però jo també soc amb tot un equip evidentment només faltaria només faltaria però tu ets la coordinadora però jo els vaig dir que això ho porto des de l'any 20 2020 i que jo també penso que hem de deixar espai a la gent que és més jove perquè no podem monopolitzar un o sigui fet up i llavors què doncs dic aquí ho ha d'emportar algú més i jo ho vaig dir-ho i i dintre del grup doncs hi va haver una persona que va dir si es necessita doncs jo també ho faré i això farem aquest canvi diguem-ne al mes de novembre que ja fareu l'estabilització que farem el de la Junta Territorial bueno això és una primícia encara no sabem ben bé la però ja se sabia que això acabaria aquí si això sí però a la data ja va dir i i i i jo crec que un projecte ha de tenir algú que ho porti després una altra persona després una però si no monopolitzes una cosa i volies que no li impregnes la teva manera de de de de fer i en canvi jo crec que la idea pot ser portada per diferents a través dels anys per diferents persones amb relleus jo soc d'aquesta d'aquest sents més orgullosa si mires les coses que has fet no sé de la meva vida potser laboral de la de tirar endavant una família de dels amics que he tingut no sé en general jo li donaria un un o sigui un balanç en positiu però potser m'ho vull mirar jo perquè quan tu a veure jo també soc bastant no m'agrada gens la gent que només es queixa perquè això perquè allò perquè això dius fer un discurs amb negatiu és bastant al final es contagia no perquè si tu tens una persona acostada que tot el dia es rebre el clau i vinguen i vinguen i vinguen i veuen un moment que dius bueno vull dir estem d'acord en trobar gent que té empenta en trobar gent més energia positiva sí això mateix més energia positiva Teresa bastaria hores però s'està acabant el programa i vull parlar de la dona que ens portes que m'ha semblat superinteressant jo no la coneixia i encara que sigui amb una pinzelladeta vull parlar d'ella o sigui que entrem amb la secció de dones amb història dones amb història que ens portes a Liliana Segre això que parlàvem a l'inici no ja ho lliguem perquè estàs estudiant italià que és una dona italiana sobrevivent de l'holocaust jueva testimoni de memòria una dona que va estar molts anys moltes dècades en silenci i que als anys 90 va decidir explicar que havia estat a Auschwitz de fet de les 776 nenes jueves italianes deportades a Auschwitz de menys de 14 anys ja ja tenia 13 només 35 van poder tornar a casa seva i amb un gran trauma evidentment que bueno això va fer que ella guardés silenci durant tots els anys però va decidir als anys 90 que ho volia trencar per compartir el seu testimoni especialment amb la gent jove sí per què noia per què portes aquest personatge la Liliana Segre porto la Liliana Segre perquè és una dona que és molt forta que ha patit molt que està molt o sigui que té també una vessant diguem-ne com pedagògica perquè ha dedicat quan ella va ser àvia o sigui va estar tota l'etapa de ser mare que no va dir res com si un país i quan va ser i quan va ser dona que va ser àvia va dir jo haig de poder-ho explicar a les generacions futures i escoltar-la és un plaer perquè estàs veient algú a més que té un discurs claríssim estàs veient com ella explica què li va passar què li va passar amb el seu pare i ho explica a generacions joves primer hi ha d'haver-hi un testimoni de tot allò que va passar això per una banda i per una altra no s'amaga res ella ella diu que sobrevivien que eren llobes en els camps de concentració eren llobes vull dir que no lluitaven lluitaven però lluitaven diu era egoista perquè ho era perquè estava pensant perquè depenia la meva vida perquè perquè soc forta perquè té un missatge cap als joves diu els joves són els més forts de tots diu si el teu pare o la teva mare són més grans i tu confies en ells diu pensa que ets tu que els aguantes d'emna Teresa acabem amb una frase d'ella l'odi no és una opinió és un avis on tothom pot caure i per tant això ho hem de reflexionar molt bé ha estat un plaer tenir-te ha passat molt ràpid i gràcies Eliarjona com sempre us esperem a les persones que ens escolteu ja estem acabant temporada però sabeu que podeu recuperar el programa a la web de Ràdio Molins de Rei i a les plataformes de podcast molt bona tarda Teresa bona tarda d'acord d'acord notícies en xarxa notícies en xarxa Bona tarda Són les 7 us parla Mercè Roura 300 persones han mort per causes atribuïbles a les altes temperatures a Catalunya des del 16 de maig són dades del sistema de monitorització de la mortalitat diària de l'institut