episodis

Resum general Conversa de tu a tu entre Pierre i Montse Martí que recorre una vida molt arrelada a Molins de Rei i oberta al món. S’hi tracten els seus inicis al Club Natació, dècades de servei públic a la Biblioteca i l’Oficina d’Atenció, viatges immersius a cultures remotes i vida cultural local. • Orígens al Club Natació Molins de Rei i la inauguració de la piscina (1970-71) • 22 anys a la Biblioteca Pau Vila i 8 a l’OH; transformació cap a una biblioteca viva i participativa • Viatges immersius: Equador, Madagascar, Groenlàndia i especialment Mongòlia (kazakhs, xatans, vida nòmada, fred extrem, tipi/llurta) • Polònia: Cracòvia vs Varsòvia, astillers i moviment Solidaritat, impacte davant l’Holocaust • Arrelament a Molins, refugi a Ortigueira (Galícia) i gospel com a espai de socialització • Nous reptes: Guatemala i travessa per la selva per veure una piràmide "Has d’estar obert a tot, si no malament." "La biblioteca va canviar de la nit al dia." Temes destacats Club Natació Molins de Rei i la piscina (1968-72) Sòcia fundadora arran de la nova piscina municipal; primers socials de natació i impuls al club. Espais inicials: bar-terrassa gran, despatxos de seccions esportives; l’eix era la piscina. Pràctica actual: més sala fitness i activitat d’“esquena sana” (amb osteòpata Marcos; treball suau però efectiu, incloent hipopressius). Servei públic: Biblioteca i OH Biblioteca Pau Vila (22 anys): de biblioteca tancada a centre d’activitats. Canvi de direcció que va obrir-la a la comunitat, amb programació intensa i vincles amb usuaris i famílies. OH (Oficina d’Atenció Ciutadana, 8 anys): experiència en atenció pública, trasllat d’ubicacions i continuïtat de servei. Viatges immersius i antropologia Amb el professor Francesc Bailón: seminaris i expedicions per conviure amb comunitats locals. Equador, Madagascar, Groenlàndia (cultura inuit) i Mongòlia. A Mongòlia (nord): Convivència amb kazakhs i xatans (domesticadors de rens). Vida nòmada: tipis (pels xatans) vs llurtes; -15 ºC a la nit, estufa al centre i torns per posar llenya. Festival de les àligues (kazakhs): Domatge temporal d’àguiles daurades per a la caça (retornades a la natura als 5-6 anys). Proves d’habilitat: crida de l’àguila des de la muntanya cap a l’esquer, tir amb arc doble característic. Polònia: ciutats, memòria i art popular Cracòvia: ambient viu i proper; Varsòvia percebuda com més freda i dispersa. Astillers i moviment Solidaritat (Lech Wałęsa). Poble de façanes pintades per sorteig comunitari: murals florals i animals a exteriors de cases. Memòria de l’Holocaust: emoció intensa davant la fàbrica de Schindler i el barri jueu de Praga; decideix no entrar a Auschwitz per l’impacte emocional. Arrels, territori i cultura Molins de Rei com a casa; records agrícoles familiars: camins cap a Can Ravella, figuera centenària, fruiters (caquis, préssecs, pera blanquilla). Refugi a Ortigueira (Galícia): platja i muntanya; Festival do Mundo Celta amb vuit nacions. Gospel Feelings (des de 2015): assajos setmanals, actuacions a la Fira de la Candelera i concert de final de curs. Plans i família Guatemala (març): viatge de 18 dies + extensió de 100 km per la selva (5 dies) fins a una piràmide; preparació física per gaudir i no frenar el grup. Tres fills molt vinculats a Molins i l’esport: Nil (professor, Club Natació, Camell), Èric (waterpolo, medalla mundial), Imar (mecànic al Papiol).

Visió general Un episodi variat i proper on el presentador, Pierre (Pere Bergoñón Rabantós), combina anècdotes personals i observacions de barri amb crítiques constructives (Renfe, Imserso) i consells pràctics de comunicació d’Alfred Picó. Tot plegat, entrellaçat amb una selecció de cançons clàssiques que aporten nostàlgia i ritme al programa. Temes centrals • Anècdota principal: als anys 79-80, per un embolic d’adreces i en l’era pre-mòbil, Pierre entra sense voler a una vetlla i en fuig discretament; un record tan còmic com esgarrifós. • Vida quotidiana i ciutat: desaparició de colònies de gats i proliferació de rates; retards i supressions a la Renfe; proposta d’obrir la sortida “muntanya” a l’estació de Molins de Rei. • Viatges Imserso: denúncia del suplement per habitació individual, que penalitza qui viatja sol. • Seguretat infantil al cotxe: proposta de posar la cadireta al seient davanter per evitar oblits fatals. • Comunicació efectiva (Alfred Picó): respondre sempre, dir “no” clar, ser breu i anar al gra; coherència temàtica a Instagram i preparar les trucades. “S’ha de contestar sempre: un silenci és més cruel que un no.” — Alfred Picó Moments destacats Conversa personal i observacions • Fred i aire condicionat: queixa inicial sobre el contrast tèrmic i la sensació constant de passar fred. • Tecnologia vs paper: Pierre confessa que encara usa apunts a mà i pateix per la lletra il·legible. • Gats i rates: pregunta què ha passat amb les antigues colònies felines a Camp Malvell i la zona de la clínica; ara hi ha més rates i cap gat a la vista. Anècdota dels 70/80 • Sense telèfons mòbils i amb missatges a través de familiars, acaba entrant en un pis amb la porta mig oberta i es troba amb una vetlla. • Moment d’angoixa continguda, fugida prudent i, amb el temps, anècdota memorable que encara posa la pell de gallina. Ciutat, serveis i mobilitat • Imserso: hotels que no ofereixen habitacions adequades per a viatgers sols i cobren suplement single; crítica a una injustícia estructural. • Renfe: record d’antics abonaments gratuïts recurrents; crítica actual per retards i supressions i per preus elevats en trajectes curts. Proposta: obrir una sortida per la banda de muntanya a l’estació de Molins de Rei per millorar l’accessibilitat. Seguretat i convivència • Oblit d’infants al cotxe: cas tràgic com a punt de partida per recomanar una cadireta al seient davanter (si és viable i segur segons normativa) per fer visible l’infant i evitar l’oblit. • Emfasitza la rutina i la distracció com a factors de risc; apel·la a solucions pràctiques i al sentit comú. Comunicació (Alfred Picó) • WhatsApp: contesta sempre; millor un “no” clar que el silenci. • Breu i al gra: “millor 10 paraules que 10 línies”; posa la informació clau al principi i no barregis temes en un mateix missatge. • Parlar en públic: agraeix, fes balanç i comparteix plans; poca cosa més i directe. • Instagram: mantén coherència temàtica (cançó, cuina, foto...). • Trucades: apunta 3 paraules clau per no oblidar res. Música destacada de l’episodi • Cliff Richard — “Congratulations” • Tom Jones — “She’s a Lady” • Rita Pavone — “Cuore” • Armando Manzanero — “No sé tu” (versió en català del presentador) • Engelbert Humperdinck — “Release Me” • Roberto Carlos — “Solamente una vez” • Julio Iglesias — “No me vuelvo a enamorar” • Sara Montiel — cuplé clàssic (“mírame poquito a poco”) Altres apunts • Recordatori: reemissió pendent del reportatge sobre Camp Malvell (8-10 minuts). • Promesa de convidats pròximament, amb logística condicionada pel directe i horaris.

Panorama general Un episodi molt personal i proper on el Pier comparteix vivències de la Festa Major, records de viatge a Cuba, anècdotes mèdiques amb humor i comentaris socials, entrellaçats amb una selecció de música icònica: de Maria Callas i Montserrat Caballé a Rocío Jurado, Raphael, Nino Bravo, Cecilia i la cançó del nostre Camell. Temes principals • Festa Major de Molins de Rei: emoció amb la sortida del Camell, gegants i ambient a plaça; paral·lel amb la de Barcelona (fonts de Montjuïc). • Música i memòria: peces clàssiques i populars que evoquen records i estats d’ànim: Carmen, “Barcelona”, boleros, copla i cançó melòdica. • Anècdotes personals: trobada inesperada a Cuba i el joc de noms (Pere/Pedro/Pierre); actuació amb Javi de l’Olmo; la visita a mútues i l’episodi de “Dulce Nombre de María”. • Comentari social i quotidià: reforma de les grans superfícies, excés d’envasos i plàstics, miralls “tramposos” i el dilema lingüístic de tàperes/alcaparres. • Comunitat i ràdio: invitació a oients i veïns a venir com a públic i participar en futurs directes a l’estudi. Moments destacats i cites • Emoció en veure el Camell des del balcó amb el Javi: l’impacte de la musa i la plaça en ebullició. • Identitat i nom: > "A mi m’agrada que em diguin Pere... si em diuen Pedro també em cau bé, i si em diuen Pierre encara em fa més gràcia." • Miralls de la gran superfície: > "No t’hi miris, fes-me cas... Semblen els del Tibidabo." Música de l’episodi (ordre d’aparició) • Maria Callas – Habanera de Carmen. • Queen & Montserrat Caballé – “Barcelona”. • (Errada tècnica) Sona abans Rocío Jurado – “Después de todo (terminó)”. • Raphael – “Cierro mis ojos”. • Nino Bravo – “América”. • Cecilia – “Un ramito de violetas”. • Cançó del Camell de Molins de Rei (fragments, comiat). Anècdotes clau i observacions • Cuba i els paladars: trobada sorprenent amb coneguts del Bar Sport; reflexió sobre com el coneixen com a Pierre/Pedro. • Actuació a la Festa Major (Plaça de la Llibertat) amb Javi de l’Olmo: veu ressentida, crida irònica a metges del públic i plans per portar-lo a l’estudi amb públic en directe. • Mútues i consultes: relat humorístic de sales d’espera i l’embolic amb “Dulce Nombre de María”. • Grans superfícies: crítica a la reforma (façana com de “búnquer”), accessos confusos, miralls desfavorables i contradiccions sobre plàstics i envasos. • Llengua i memòria gastronòmica: tàperes vs alcaparres i el record d’infantesa a Campaïssa.

En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals. Amb Pere Bergoñón.

Resum general Panorama • Entrevista a Joan Dionís Heredia, jove guionista i dramaturg format a l’ESCAC (Terrassa), que ha escrit i dirigit l’obra de teatre “Mare de Déu Senyor”. • Conversa sobre formació cinematogràfica, diferències entre dramaturg i guionista, i el seu màster en guió amb professionals del sector. • Treballs de veu: interpreta Jesús (català) i l’apòstol Pau (castellà) en el Nou Testament dramatitzat, disponible a Bible.is. • Projectes actuals: desenvolupament d’un llargmetratge de ciència-ficció/terror per presentar a Sitges i participació a l’Òpera Prima de l’ESCAC. • Compromís comunitari: membre del comitè “Misión Posible” (esdeveniment nacional de joves cristians) i voluntari als campaments Aigua Viva (CAT) i Pinos Reales (MAD). • Activitat radiofònica: co-conductor de Cairós a Ràdio Molins de Rei (dijous, 12:30), amb arrencada de temporada dedicada a Supersubmarina. • Moments musicals destacats: “Tot és trist a Venècia”, “Ola de calor” (Supersubmarina), “La bohèmia” i “Agua y mezcal” (Guitarricadelafuente). “Un guió és un manual amb tota mena de detall... De fet, és com si fos l’audiodescripció per a persones cegues.” Temes clau Formació i primeres passes al cinema • Inici a l’ESCAC el 2020 (en plena Covid). • Aprenentatge artesanal: càmera analògica “la russa”, canvis de cinta a les fosques i enviaments de material a laboratoris externs amb resultats imprevisibles. • Itinerari: 3 anys de grau en cinematografia + 2 anys de màster en guió. Del guió al teatre: “Mare de Déu Senyor” • Màster amb docents de la indústria (p. ex. David Plana, Mitxel Gaztambide). • Segon any del màster dedicat a escriure un projecte: Joan crea l’obra “Mare de Déu Senyor”. • Selecció de fragments per a posada en escena al Teatre Eixample (Barcelona) amb dues funcions. Dramatúrgia vs guió: definicions • Dramaturg: escriu per a teatre (centre en accions i diàlegs sobre escena). • Guionista: escriu per a cinema/sèries, disposant del llenguatge de càmera, plans, sons. • Argument vs guió: l’argument és la història simplificada; el guió, el document detallat escena a escena. “Un guió és el més semblant a una audiodescripció.” Projectes i festivals: Òpera Prima i Sitges • Seleccionat a Òpera Prima (ESCAC) i en classes de desenvolupament amb feedback constructiu. • Escriu un llargmetratge de ciència-ficció/terror per presentar a Sitges. • Aclariment: Sitges engloba ciència-ficció i terror; molts títols també passen per Molins de Rei (TerrorMolins). Veu i doblatge: Bíblia dramatitzada; on escoltar • Amb 17 anys, veu de Jesús al Nou Testament (català, versió interconfessional). • Posteriorment, veu de Pau a la versió en castellà (La Palabra – Societat Bíblica). • Disponible gratuïtament a Bible.is (web i app). • Considera el doblatge/audiollibre com a sortida professional paral·lela a l’escriptura. Ràdio: “Cairós” (Ràdio Molins de Rei) • Emissió: dijous a les 12:30. • Nova temporada amb Supersubmarina (del debut “Electroviral” al comiat “Viento de cara”). • Equip: pastor Mariano/Maria Heredia, Esperança Heredia, Dolors Prieto i Joan (conducció); to amateur-professional en creixement. Música, veu i formació artística • Flauta travessera i cant coral a l’Escola Municipal de Música (Molins de Rei); classes de cant a Tria Música; període com a solista al cor de l’església. • Interès per doblatge i audiollibres (mercat en creixement: Amazon, iBooks). Comunitat i voluntariat • Misión Posible: esdeveniment nacional bianual per a joves (Setmana Santa), seu a l’Institut Piràmide (Osca/Huesca); Joan lidera la part creativa/audiovisual. • Campaments: voluntari a Aigua Viva (CAT) i Pinos Reales (MAD): jocs, reflexió, educació en valors. Arrels i vida a Molins de Rei • Viu a Molins de Rei; estudis a Esplugues i Terrassa. • Família de suport clau (ESCAC és privada); germans grans; arrels maternes a la vila. • Referent cultural personal: Corto Maltés (Hugo Pratt); samarreta comprada a l’expo del Centre Pompidou (2024). Moments musicals (al llarg del programa) • “Tot és trist a Venècia” (versió catalana). • “Ola de calor” – Supersubmarina. • “La bohèmia” (versió catalana). • “Agua y mezcal” – Guitarricadelafuente. Tancament i agenda local • Recordatori de l’actuació de Pierre Bolero i Cançó el dissabte 27 a la Plaça de l’1 d’Octubre (ex-plaça del Molí). • Proposta en directe a Joan per narrar un recull sobre l’origen de les cançons del presentador; acceptada (veu en off i possible polida de text). Preguntat si es veu pastor als 40: “No, gràcies.”

Visió general Episodi centrat en la memòria tèxtil de Molins de Rei a través del col·leccionisme de tapissos de Can Samaran de Joan Daniel Ferrer, amb passatges musicals i lectures històriques. Es repassen les arrels industrials de la vila, la tecnologia del teler Jacquard, l’arquitectura i l’acció social de la fàbrica, i el paper esportiu del Club Samarang, amb anècdotes que connecten amb Samaranch, el Barça i Kubala. "Va revolucionar el tèxtil com la impremta": la introducció del sistema Jacquard va transformar la producció de teixits complexos i va obrir el camí a l’automatització i al codi perforat. Temes principals Exposició i col·lecció de tapissos de Can Samaran Joan Daniel Ferrer presenta la seva col·lecció (37 peces) i la motivació emocional darrera l’afició; parla del mercat (peces grans i petites, regals a treballadors) i de noves exposicions. Tecnologia i evolució estètica De les limitacions cromàtiques inicials (blanc, negre, ocre, marró) a models més coloristes i moderns d’inspiració francesa, italiana i belga. El sistema Jacquard permet el moviment individual dels fils d’ordit i abarateix costos. Memòria industrial de Molins de Rei Paper de Can Malvei i Tèxtils Samarang, S.A.; bombardeig de 1939, expansió fins a 550 treballadors, producció de bànoves, tapissos mecànics i teles per a valencianes. Arquitectura i acció social Fàbrica projectada per Joan Gomà Cuevas: façana amb torre-rellotge i cobertes en serra per aprofitar la llum natural. Club Samarang com a centre cultural i esportiu: biblioteca, cinema, filatèlia, bàsquet, patinatge, economat i Casa Cuna (1944). Esport i burgesia Connexions de Juan Antonio Samaranch amb el club i el món esportiu; anècdotes sobre Kubala i els vincles de la burgesia catalana amb el Barça i la consolidació de patrimonis. Conservació i logística del col·leccionisme Condicions de conservació òptimes (humitat, temperatura, fibres naturals com cotó i llana). "La veritat és que produeix estrès" — l’entusiasme per trobar peces i preparar exposicions porta un ritme exigent. Cultura popular i memòria oral Cançons: “Les teixidores del Baix Llobregat” i “Avui he tornat (Molins de Rei)”; lectures: “Qui era Jacquard?” i “El tèxtil de Molins de Rei” (Montserrat Bargalló), que fixen context històric i social. Detalls destacats • Primeres dècades: formats petits i pocs colors per limitacions del Jacquard inicial. • Amb les targetes perforades i, més tard, cintes perforades (codi binari: forat/no forat), s’obre el camí a la computació aplicada al tèxtil. • El Club Samarang publica el butlletí mensual «Ecos de Samarang» i esdevé embrió del Museu Municipal de Molins de Rei. • Reproduccions en tapís d’obres famoses (p. ex., «L’Últim Sopar» de Leonardo), i producció internacional (Sant-Étienne; germans Neiret; Mariano Alonso). Conclusions Memòria viva: l’episodi rescata la història industrial, social i artística de Molins de Rei a través d’objectes (tapissos), espais (fàbrica i club) i veus (col·leccionista, rapsode, cançons). Clau tecnològica: el Jacquard actua com a vector de modernització, connectant artesania i protoinformàtica. Patrimoni compartit: la col·lecció i les exposicions proposen reconèixer i difondre un art «amagat» que encara emociona la comunitat.

Visió general de l’episodi Conversa propera entre Pere Vergoñón-Reventós (Pierre) i Jordi Nicolau i Coll sobre el dia a dia en la jubilació, records de la mili a Saragossa (1979), la importància de l’amistat i les visites a residències, el patrimoni religiós local amb la Mare de Déu de la Candelera (origen als tallers d’Art Cristià d’Olot), i molta música: des de “Love Is in the Air” fins a “Felicità”, l’adaptació catalana de “La Bohèmia” i “No cambié”. També s’explica el concepte d’ajudes mútues en l’àmbit notarial i es tanca anunciant la nova temporada (8 de setembre). — 1) Dia a dia en la jubilació de Jordi Rutina matinal: esmorzar variat (cereals tipus Ecoa, alternant amb altres opcions), higiene i ventilar el llit “perquè s’aventiri bé”. Passeig i sociabilitat: surt a caminar i s’atura sovint a xerrar amb la gent del poble; valora l’amabilitat mútua. Cures i companyia a la gent gran: truca a persones que fa temps que no veu i fa visites a residències per evitar la soledat. “Si una persona fa temps que no l’he vist… si tinc el seu número mòbil, la truco, per veure com està.” Cuina i casa: reconeix que ha perdut pràctica fent cassoles; aposta per sopars senzills (verdures en pot, un bon raig d’oli verge extra) i ordre domèstic bàsic. — 2) Records i identitat local Mili a Saragossa (1979): moltes guàrdies a l’entorn de l’Acadèmia General Militar; to de record entre nostàlgia i humor. Pa i forns de barri: llonguets i panets de Viena de la infantesa; memòria d’adreces i comerços del poble. Obres i serveis: impaciència per les obres de l’estació i millores de mobilitat al municipi. Humor local: anècdotes presentant Pere com “el rector de Molins” i jocs de malnoms (“Miquel·ho”, “Kelo”). — 3) Cultura i fe popular: la Candelera Imatge de la Mare de Déu de la Candelera: feta expressament per a Molins de Rei als tallers d’Art Cristià d’Olot; detalls de manteniment (fins i tot reparació d’un dit trencat en una processó). Debat sobre restauracions: es comenta el cas d’una altra imatge (la “mecanena”) on una restauració hauria canviat massa la fisonomia. Llegat i accés públic: Pere ha deixat la Candelera en herència a la parròquia i demana que tingui un lloc visible. “L’he deixada amb herència a la parròquia… en un lloc que es vegi; per posar en un racó, està més bé a casa meva.” — 4) Música, memòria i orgull local Cançons que sonen o es comenten “Love Is in the Air” — interludi festiu. “Candelera, ja ets aquí” — himne local amb imatgeria festiva i catalana. “Felicità” (Albano & Romina, 1982) — record de Sanremo (2n premi) i comentari d’instrumentació (piano elèctric, bateria, guitarres, cordes). “La Bohèmia” (Aznavour) — adaptada al català per Pere, amb paral·lelisme a la Barcelona canviant. “No cambié” (Tamara) — anècdota pop i tancament musical. Repertori de Pere i difusió Cançons pròpies: “Molins de Rei”, “La Fira”, “El Camell”, “Els Gegants”, “Per tu una rosa, Rosa”. Objectiu: que les cobles toquin la peça “Molins de Rei” (arranjament existent; l’han interpretat cobles com la Montgrins i la Principal del Llobregat). Drets cedits (1998) al poble: voluntat que la música sigui patrimoni compartit. — 5) Alimentació, llengua i memòria gastronòmica Sopars simples i dieta de base vegetal quan cal; apunts sobre sopes escaldades i pa “no tou”. Anècdotes lingüístiques: confusió entre “potes de pollastre” i “cuixes de pollastre” amb un amic cubà (pates de pollo vs. cuixes). Sensibilitat envers els animals: rebuig vist de petit al sacrifici de conills i gallines, cosa que el va portar a avorrir-ne el consum. — 6) Envelliment, espiritualitat i dol El pas del temps: sorpresa perquè el “papa” actual seria “més jove” que Pere (reflexió lúdica sobre l’edat i els referents). Espiritualitat: conversa afectuosa sobre “fer bondat” i retrobar-se “allà dalt”. “Ens hem de trobar tots dos al mateix lloc… i viure sense problemes.” Pèrdues familiars: Jordi repassa defuncions de germans i familiars; teranyina d’afectes i memòria en l’edat adulta. — 7) Nota cívica: ajudes mútues i testament Explicació d’ajudes mútues: possible contracte intergeneracional entre una persona gran i una de més jove amb dificultats, que pot modular la càrrega fiscal d’una deixa en testament (tractant-la com a parent pròxim en determinats supòsits). Missatge clau: informar-se bé (notaria) per vehicular l’ajuda a persones de pocs recursos. — 8) Tancament i propera temporada Comiat de temporada i anunci de retorn el 8 de setembre (Mare de Déu trobada), amb voluntat de convidar més gent jove i mantenir el pols amb les persones grans. Planets finals: cap de setmana, aniversari i sintonia Que Rico Mami com a rúbrica alegre. — Idees clau destacades La soledat es combat amb converses, trucades i presència. La cultura local (Candelera, cançons) cohesiona comunitat i memòria. Les ajudes mútues poden facilitar llegats solidaris. La música actua com a fil conductor emocional i identitari.

Visió general Programa conduït per Pere “Pierre” Vergoñón‑Reventós amb un recorregut musical i vital que combina cançons clàssiques i romàntiques, memòria local de Molins de Rei, reflexions sobre la llengua i anècdotes personals. • Fil conductor musical: grans veus i melodies en castellà, italià i català, amb parades a Eurovisió i a la cançó d’autor local. • Memòria i identitat: records del cinema Savoy, la Federació Obrera i els gegants del poble (Montserrat i Miquel). • Reflexions de proximitat: el català i la normalització lingüística, les llistes d’espera sanitàries i una restauració polèmica a Sevilla. • Toc personal: anècdotes del mòbil nou i una cita per internet al Cafè Zurich que acaba… al carrer Petritxol amb xocolata i xurros. “No tenéis ni idea de lo alto que puedo volar.” “Els gegants ballen i ballen i ballen...” Temes principals 1) Música i emoció • Obertura potent amb Amaral i tancament clàssic amb Jimmy Fontana. • Passatge per la bohèmia parisenca (Aznavour), el pop italo‑espanyol (Al Bano), el romanticisme de Demis Roussos i la cançó italiana de Domenico Modugno. • Evocació eurovisiva amb Gigliola Cinquetti (1964). • Tema propi en català: “El vals del retorn”, una peça narrativa sobre la Federació Obrera i els gegants. 2) Context cultural i memòria local • Records del cine Delicias/Savoy i del carrer Carril (etapa com a Carrero Blanco i recuperació del nom). • La Federació Obrera: la façana, la rosa esculpida, la lluita de Lluís Pons i el vincle amb els gegants Montserrat i Miquel. 3) Llengua i normalització • Defensa d’usar el català: parlar-lo, escriure’l i llegir premsa per guanyar fluïdesa. • Reconeixement de les dificultats de qui no va escolaritzar-se en català i del suport de serveis de normalització lingüística. 4) Anècdotes i actualitat • Tecnologia quotidiana: el “drama” del mòbil nou i la finestreta de la càmera. • Horaris que fallen: migdiada llarga, bus perdut i reprogramació musical sobre la marxa. • Cites per internet: trobada al Cafè Zurich i passeig fins al carrer Petritxol; nervis, lavabos i xocolata amb xurros. • Sanitat i serveis: llistes d’espera, la cita prèvia i una restauració polèmica vinculada a la Macarena de Sevilla. Bloc musical destacat Selecció i moments clau • Amaral — “Hacia lo salvaje” (obertura enèrgica). • Charles Aznavour — “La bohemia” (versió en castellà): nostàlgia artística de París. • Al Bano (sense Romina Power) — “La mañana”: incidència de catàleg i versió només d’ell. • Demis Roussos — “Forever and ever” (castellà): romanticisme melòdic. • Domenico Modugno — “Dio come ti amo”: context d’Eurovisió i menció de Gigliola Cinquetti. • Pere “Pierre” — “El vals del retorn” (en català): Federació Obrera, gegants i memòria col·lectiva. • Gigliola Cinquetti — “No tengo edad (Non ho l’età)” (Eurovisió 1964): clàssic adolescent i romàntic. • Jimmy Fontana — “Il mondo” (comiat clàssic). Tancament i invitació • Recitals al pati de casa del Pierre (dissabtes, 21:00–24:00 fins a mitjans de setembre): ball en línia, pasdoble, vals, cançons en directe i música de disc. • Entrada lliure amb caixa solidària; ambient cordial i porta “ajustada” però oberta a tothom. Conceptes clau • Federació Obrera, normalització lingüística, cita prèvia, memòria local, Eurovisió, bohemia, cites per internet.

Panorama general • Entrevista íntima i viva amb Pepita Forés i Massana, veïna de Molins de Rei, que recorre la seva vida: 54 anys de matrimoni, infància als carrers del poble, records de la bodega de Cal Massana, mudances forçades per l’autopista, joventut lliure amb minifaldilla pionera, amistats, viatges i amor pels animals. • Debat cultural i polític: cançons de Joan Manuel Serrat, el significat històric de botifler, la gènesi del terme esquirol, i una mirada crítica a la classe política i a la desinformació a les xarxes. • Trama personal i col·lectiva: arrels tortosines i el Delta de l’Ebre, memòria laboral (Turbo), família (fills Mònica i Joan, nét Guifré), i un record emotiu a l’amiga Concha Leiva i la seva lluita contra l’ELA. Temes principals Infància i família a Molins de Rei • Naixement al carrer Samarant (aleshores, Federic Soler “Pitarra”). • Records de la bodega de Cal Massana: olor de vi, botes grans i petites anècdotes de barri. • Família amb arrels tortosines (cognom Forés) i molinenques (Massana). La iaia com a gran referent després de la mort prematura de la mare (1959). Mudances i transformació urbana • Trasllat al carrer General Castanyos; la casa és enderrocada el 1967 per fer l’autopista. La família passa de casa amb pati a viure en pis. Joventut, moda i autonomia • Passió pel ball i el cinema (Foment i Federació). Viatge a Itàlia (Rimini, Venècia) amb amigues (1969-70). • Pepita es declara primerenca amb la minifaldilla a Molins, gràcies a la botiga Calatxata (modelet de Barcelona, Passeig de Gràcia, Can Gonzalo). Jo vaig ser la primera d’aquí a Molins de Rei [amb minifaldilla]. Animals i natura • Tradició familiar d’animalisme (especialment gats). El germà, amb vida “hippie”, recollia gats abandonats. Respecte per tots els animals. Al meu net li prohibeixo trepitjar les formigues. Música i cultura popular • Moments musicals amb Serrat (Els vells amants), Tot és trist a Venècia i final amb Avui he tornat (evocació de Molins de Rei). Emoció amb la cançó de Molins de Rei. Treball i estudis • Feina a la Turbo; renúncia a seguir estudiant tot i voler ser infermera (penediment posterior). Conversa sobre l’aixovar i les seves inèrcies socials. Família i noms propis • Casada fa 54 anys; fills Mònica i Joan (tradició de Joans a la família) i nét Guifré (reivindicació del nom català). • Referència a Guifré el Pilós i el mite de les quatre barres. Política, país i xarxes • Pepita es declara convergent i pujolista; defensa l’obra de Pujol tot i les crítiques. • Lamenta la divisió de l’independentisme i la mediocritat política; alerta de la toxicitat a xarxes i la banalització de l’odi. Hem d’anar junts i després ja ens barallarem. Origen del terme “esquirol” • Explicació històrica: en una vaga tèxtil a Roda de Ter, l’amo va anar a buscar mà d’obra a L’Esquirol i van trencar la vaga. D’aquí el terme esquirol per a qui revinta vagues. Els que revinten les vagues són esquirols. Arrels tortosines, Delta i l’Emili • Records del Delta de l’Ebre i l’època de l’arròs. Històries familiars per esquivar l’Emili (servei militar). Amistats i dol • Reconeixement a Montserrat Port (amistat d’adolescència; desig de retrobar-la) i a Concha Leiva, amiga de tota la vida, que va morir d’ELA (diagnòstic definitiu al Vall d’Hebron). La seva malaltia va ser molt cruel: perdia dia per dia. Cites destacades Jo vaig ser la primera d’aquí a Molins de Rei [amb minifaldilla]. Al meu net li prohibeixo trepitjar les formigues. Els que revinten les vagues són esquirols. Hem d’anar junts i després ja ens barallarem. Moments musicals • Joan Manuel Serrat — Els vells amants. • Tot és trist a Venècia (versió en català). • Serrat — Avui he tornat (evocació de Molins de Rei).

Visió general Entrevista a Joan Santamans al programa "De Tu a Tu" amb Pere Vergoñón-Reventós (Pierre). Un recorregut vital per la seva infància i joventut a Molins de Rei, el testimoni directe de l’ensorrament del pont de Molins de Rei, la introducció de l’halterofília al poble als anys 60, la seva passió pel motociclisme, una trajectòria professional polièdrica (del tèxtil a la representació comercial i, finalment, al sector de la moto), vivències a la mili a la COE amb anècdotes sorprenents, i la seva vida actual d’excursionista. Inclou pauses musicals significatives i l’anunci de la propera convidada. Infància i joventut a Molins de Rei Arrels i cases • Neix a l’antiga plaça dels Caiguts (avui Països Catalans), “amb el tren de les 3” com a marcador d’hora. • Records de cases i veïnat (famílies Rodrigo i Solsona) i del trasllat posterior al carrer General Castanyos, àtic sobre un taller SEAT. L’ensorrament del pont de Molins de Rei (testimoni) • De matinada sent un estrèpit; l’endemà descobreix el pont ensorrat. • L’últim cotxe que el travessa és el d’Arenas (forn de Sant Jaume), que se salva per dècimes; cau un camió i mor el conductor. "Si l’enganxa una dècima de segon abans, ja se’n va dintre el riu." Escola i riu • Escola als Padres i després al col·legi nacional Alfonso Duce. Disciplina dura (càstigs per no anar a missa). • Escapades al riu; parla dels xocladors i de tragèdies d’amics ofegats. Balls i vida social • Balls al Foment i a la Federació (pista d’estiu, “floretes” per accedir a la pista, picaresca per reutilitzar-les). Anys 60: Halterofília a Molins de Rei Fundació del gimnàs i pioners • El 1962-63 impulsa un gimnàs i introdueix l’halterofília a Molins (“aixecament de pes”). • Es federen, s’entrenen i comencen a competir. Rep suport tècnic de gimnasos de Barcelona. Èxits i continuïtat • Miquel Andreu “el Mut” queda subcampió d’Espanya per pes. • Anys després, relleu amb David Sòria (pare i fill), que converteixen el club en referent estatal, amb gran participació femenina. • Dades impactants: • Dona de 40 kg aixeca fins a 110 kg. • Alumne que comença amb 8 anys: ara fa 2 metres i aixeca 240 kg. Motociclisme, família i territori Passió Montesa i grans rutes • Montesista declarat. Experiència clau: 4.700 km en ruta per Bèlgica i nord de França (motos cedides per una fàbrica de cascos; viatge amb el fill). Mònica, Joan i els gorgs de Talamanca • Sortides de trial amb la filla Mònica i el fill Joan per Talamanca, Mura, Montcau. • Parla de gorgs entre Talamanca i Navarcles i de l’accés segons vehicle. El net • El Guifré (5 anys i mig), nom del “primer rei de Catalunya”. Servei militar (COE) i anècdotes • Inicia el campament a Sant Climent Sescebes; s’ofereix a diverses unitats i l’accepten a la COE (Companyia d’Operacions Especials) al Bruc (Diagonal, BCN). • Entrenaments exigents i maniobres amb els Rangers americans (molts parlaven castellà). • Truc de comunicació: passar les ordres a català per ràdio per evitar interceptació. "A partir d’ara es parla en català" (ordre del comandament, en plena època franquista). • Impacte: poc després, els Rangers amb qui entrenaven moren en acció (camí al Vietnam, volen un pont amb el tren). Trajectòria professional Del tèxtil a la mecànica • A Can Iborra (aprenent de contramestre; manteniment de telers) i després a Cal Folc (mecànica exigent al carrer Major). Comercial de fruita i logística • A l’empresa Fruit (Sant Feliu): ruta de tarda per vendre; de matinada carrega el camió segons l’ordre de repartiment. Un rescat a la bassa de Can Rebella • Explica com va salvar un noi que s’ofegava a la bassa (ell no ho recordava fins que el noi l’hi agraeix anys després). Sector de la moto (equipament) • Feina “de la seva vida”: cascos, jaquetes, guants, patrocinis i pilots. • Viatges a Taiwan i Xina per a proveïdors. • Fitxa clau: Marco Lucchinelli (Nava/Olio Fiat) i el primer títol de MotoGP que arriba a Europa amb ell. Corseteria i humor de frontera • Com a representant de Velcor (corseteria), anècdota a la garita de Llívia: "Represento… contra el movimiento" (joc de paraules: faixes i sostenidors) — riures i pas lliure de la Guàrdia Civil. Vida actual • Actiu al Centre Excursionista de Molins: mitja/alta muntanya, neu i bolets. • Cims: Canigó, Puigmal, Matagalls, Montseny, pics de França, Aneto (caiguda recent que l’obliga a frenar una ascensió). Notes musicals i ambient • "A les noies dels talers" — homenatge a les teixidores que travessaven el pont per anar a fàbrica. • "La lleva del biberó" — memòria de la guerra i els joves reclutes. • "El tren de 500 millas" — comiat i nostàlgia; ressona amb el relat dels Rangers i el tren. Tancament i continuïtat • Es tanca anunciant la Pepita Forés Massana (esposa de Joan) com a convidada de la setmana vinent. • Breu butlletí informatiu final amb Marce Roura. Temes principals • Memòria oral de Molins de Rei: cases, pont, riu, balls i clubs. • Halterofília: gènesi local, èxits i expansió (amb participació femenina destacada). • Motociclisme: identitat montesista, rutes internacionals i indústria de l’equipament. • Servei militar (COE): maniobres amb americans, ús del català per ràdio i pèrdua dels companys. • Trajectòria laboral diversa: tèxtil, mecànica, comercial, equipament moto, corseteria. • Excursionisme actual: cims, neu i bolets.

Visió general Aquest episodi de "De Tu a Tu" amb Pierre és una selecció musical plena de nostàlgia i records personals. El fil conductor arrenca amb Eurovisió 1968 —la victòria de Massiel i el duel amb Cliff Richard— i s’endinsa en la cançó melòdica i el pop romàntic en castellà i català dels 60, 70 i 80. Entre cançó i cançó, Pierre comparteix anècdotes vitals (el servei militar a Maó, els salons de ball del Foment i la Federació, la feina de repassar llibres), teixint memòria col·lectiva i història musical. Temes principals Eurovisió 1968: Massiel vs. Cliff Richard • Massiel triomfa amb "La, la, la", en un context on Serrat havia reclamat cantar en català. • Cliff Richard, favorit amb "Congratulations", queda segon. Joan Manuel Serrat • La polèmica lingüística i la tria final de Massiel marquen època. • Sonoritat i poesia de "Me’n vaig a peu" en català. Nino Bravo • "Un beso y una flor" com a himne emotiu d’acomiadament i esperança. Francisco • "Latino" i la tradició melòdica dels 80, amb pinzellades familiars i de trajectòria. Rocío Jurado i Rocío Dúrcal • Jurado amb el seu primerenc estil folklòric a "Un clavel, un rojo clavel" i records de cinema popular. • Dúrcal i la melancolia elegant de "Cómo han pasado los años". Camilo Sesto • La passió de "Algo más" i el seu llegat immens malgrat alts i baixos personals. Demis Roussos • La dolçor romàntica de "Mañanas de terciopelo" en versió castellana. Engelbert Humperdinck i salons de ball • Evocació de Foment i Federació, espais socials i musicals d’una època. Raphael i Salomé • Raphael amb "Yo soy aquel", un clàssic d’Eurovisió. • Salomé amb "Se’n va anar" (Festival del Mediterráneo, 1963) en català, joia de bolero-pop. Moments i anècdotes destacats Records de 1968: entre titulars de la victòria de Massiel i una notícia sobre un nen francès desaparegut. Servei militar a Maó (1971): una guàrdia a la Mola, un transistor i el descobriment de Nino Bravo a la ràdio. Salons de ball: el Foment i la Federació com a llocs de trobada, balls i memòria musical. Cinema i cultura popular: Jurado a "Los Guerrilleros" amb Manolo Escobar i la menció de Gracita Morales (gràcies a David). Curiositats de trajectòries: Soledad Miranda, esmentada com a parella promocional de Raphael, i la seva tràgica mort el 1970. Cites i lletres que ressonen "Yo soy aquel que por tenerte da la vida..." "¿Cómo han pasado los años... nuestro amor siguió creciendo y con él nos fue envolviendo." Clau d’escolta La selecció combina Eurovisió, bolero, ranxeres i cançó melòdica, amb contrast d’idiomes (català i castellà) i èpoques. El relat de Pierre aporta context històric, emoció personal i memòria col·lectiva, fent de cada cançó una postal del temps.

En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals. Amb Pere Bergoñón.