La Vicky es presenta: 30 anys en comunicació, pas per gabinets i agències i 10 anys com a freelance. Experiència multisectorial (sanitari, químic, industrial, financer i alimentari) i projectes gastronòmics destacats com la campanya del codi de l’ou i rutes de tapes.

Explica el seu vessant de ‘Frida Maníaca’, els tallers i la connexió emocional que genera la figura de Frida. Distingir entre icona comercial i obra; context de recuperació de dones artistes als anys 70 (Linda Nochlin i altres).

Reivindicació de pintores (p. ex. Sofonisba Anguissola). Dinàmiques de visita on sovint ‘no surten noms de dones’. Històries de la família Requesens: correspondència mare-filla en català (vida cortesana, parts, dides, remeis, moreres i seda) per fer visible la ‘intrahistòria’.

La morera del Palau connecta amb records d’infantesa; la Vicky explica per què l’ha atret la divulgació cultural i el focus en dones.

Inicis amb un programa setmanal de cinema; festivals, maratons i aprenentatges de la ràdio local com a espai de creativitat i constància.

Experiències de premsa en cultura (com la primera edició de la Vipareit) i reflexions sobre com les xarxes transformen (i a vegades empobreixen) la comunicació professional i personal.

Per què calen referents femenins. Crítica a omissions històriques en obres recents (p. ex. Oppenheimer i Lise Meitner). Mètode per ‘veure’ un quadre: descripció detallada, memòria visual i connexió emocional.

Frida també com a autora de cartes i diaris. Dinàmiques amb textos per obrir debats; el públic connecta punts vitals. Per a molta gent, l’experiència és quasi terapèutica.

Defensa l’art com a espai de benestar i reflexió en temps d’angoixa. Lectura d’un poema de Fadwa Tuqan i record per la població de Gaza.

Memòria del moviment veïnal a Bellvitge: mares i famílies que van aconseguir un parc aturant l’especulació. Reflexió sobre estereotips de barri i orgull d’origen.

Projecte del centenari 2027 d’Antoni Rabinat. Impacte del llibre/pel·lícula ‘Llibertàries’ en la mirada feminista. Accions de difusió (bookcrossing, Sant Jordi) i recuperació de la seva obra.

Mentoria social: acompanyar durant un any, escoltar sense jutjar i facilitar la reparació. Aprenentatges personals i col·laboració amb serveis d’atenció a dones.

Col·laboracions amb el CAID de L’Hospitalet, artistes locals (p. ex. Carmen Hurtado). Debat sobre si el merchandising pot servir d’entrada per descobrir l’obra de Frida.

Projecte artístic sobre maternitat amb performance i espais segurs per a dones diverses (mares i no mares). Laboratoris de creació i accions comunitàries.

Club de lectura centrat en autores i temes femenins, inspirat en la figura mítica de Lilith. Comunitat viva de dones lectores en una llibreria de barri.

Activisme a la Viquipèdia per incloure dones i moviments de memòria de les ‘bruixes’. Trobades i maratons per millorar el relat històric amb perspectiva de gènere.

Anys recents marcats per cultura i dones: Som Dones, cicles que es retroalimenten i la ‘serendipitat’ com a fil conductor que connecta persones i projectes.

11 mesos sense veu: experiència traumàtica per a una comunicadora. La recuperació impulsa a ‘fer sentir la veu’ pròpia i d’altres dones.

Sacerdotessa i escriptora sumeria, primera autoria signada coneguda. Cants a Inanna, teogonia i influència en estructures bíbliques. Biografia marcada pel desterrament, la pèrdua i la recuperació de la veu; lectura d’un fragment de cant a Inanna i tancament del programa.