Roser Garriga Pujol: l’art com a llibertat, la solitud com a força, la vida com a creació

Com es construeix una mirada artística única? Com es viu la solitud com a motor creatiu en un món ple de distraccions? A Heroïnes Quotidianes hem conversat amb Roser Garriga Pujol, escultora, cantaire i professora jubilada, que ens ha compartit la seva manera singular d’entendre l’art i la vida.

Roser ens parla del seu procès de creació. Per ella, l’art neix del pensament profund, de l’espai íntim i del silenci necessari per transformar materials en formes amb significat. L’escultura, diu, és una interrogació sobre la condició humana, un llenguatge per expressar emocions que les paraules no poden capturar.

També hem parlat de la docència, de com va introduir la creativitat als seus alumnes i de la importància de preservar el pensament crític en un món ple de distraccions. I per sobre de tot, hem descobert una dona que no ha deixat mai de fer-se preguntes ni de crear amb plena llibertat.

A la secció #DonesambHistòria, hem recordat Cristina García Rodero, fotògrafa que ha documentat la vida i les tradicions de pobles arreu del món amb una mirada crua i fascinant.

Amb Bego Floria

Darrers podcast