Seguretat del pacient: medicació, infeccions i vacunes

Bon dia! Us saludem des del programa setmanal PICAM, magatzim sobre salut relacionat amb els àmbits saludables i el tractament i prevenció de càncer de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins, PICAM, associació de pacients al servei de pacients. Avui entrevistem a la Berta Uller Batet, infermera referent en salut comunitària del Servei Comunitari d'Atenció Primària Molins al Papiol, que ens parlarà de seguretat dels pacients. Bon dia, Berta. Moltes gràcies per estar avui aquí amb nosaltres. Bon dia, moltes gràcies per convidar-me. Aviam, què entenem el concepte seguretat del pacient? Què vol dir això de seguretat del pacient? Doncs mira, el concepte seguretat del pacient per nosaltres els professionals sanitaris implica intentar reduir el risc de dany necessari que pugui venir donat d'una acció sanitària, no? Fins al mínim possible acceptable. S'entén d'anir necessari qualsevol circumstància relacionada amb l'assistència que reben els pacients, que té conseqüències mèdiques negatives i que pot ser evitable. Per exemple, una infecció hospitalària o un error de medicació. Per tal d'evitar-ho, els professionals realitzem formació continuada per seguir millorant la nostra tasca, des de millorar l'avaluació, la identificació i el tractament dels nostres pacients. Fem aquesta formació tant per compte propi, perquè ens agrada, com també formació ofertada per la pròpia empresa. També comptem amb un programa informàtic, ja a l'era que vivim avui dia, amb el programa amb el qual treballem detecta els possibles errors humans que hi puguin haver a l'hora de fer, per exemple, una prescripció farmacològica. En aquest sentit, però, avui, m'agradaria recordar que el professional sanitari no és l'únic responsable de la nostra seguretat. Nosaltres, com a pacients... també podem intervenir en la cura de la nostra seguretat. I d'aquests temes m'agradaria parlar-ne avui, per exemple, de medicaments, els seus usos, la seva conservació, vacunes o mesures d'higiene per prevenir infeccions. Genial. Molt bé. Si vols, comencem pel que fa als medicaments. Quines coses s'ha de tenir en compte quan em prenc un medicament? Molt bé. Doncs mira, els medicaments n'hi ha de molts diferents i de molts tipus. Repassem, si voleu, els modius barris pels quals els fem servir, no? Sí. Doncs mira, trobem medicaments que ens serveixen per prevenir o tractar malalties, que ja patim, com pot ser el colesterol alt, la diabetes, l'asma o la depressió... També trobem medicaments que ens serveixen per allaugerir símptomes, com pot ser el mal de cap, la febre, el mal de panxa, el dolor, etc. També trobem medicaments que ajuden a restaurar, corregir o modificar les funcions fisiològiques del nostre cos. Forçar l'orina quan tenim una retenció de líquids, allaugerir la resposta al·lèrgica quan tenim una inflamació, una erupció... I en altres medicaments que ens ajuden a fer diagnòstics mèdics, com per exemple els contrastos quan ens fan un TAC. I per últim, per exemple, trobem vacunes, aquest medicament que ens ajuda a reforçar el nostre sistema immunitari. Això també són medicaments. Aquí m'agradaria, ja aprofitant el programa, també comentar que com a temporades anteriors, aquest any també es farà conjuntament la vacunació contra la grip i el Covid. La campanya oficial comença el proper 13 d'octubre. Molt bé. Aviat ja podreu començar a demanar cita a l'ambulatori. Abans potser comencem a vacunar pacients domiciliaris en residències, però la campanya oficial és el dia 13. Recordar que cal actualitzar les vacunes cada any, ja que els virus responsables circulen més durant la tardor i provoquen complicacions greus en algunes persones. També recordar que aquests virus tenen la capacitat de mutar contínuament i això comporta la necessitat d'adaptar les vacunes cada temporada per fer-ne front. A més, els anticossos que produeixen el nostre sistema immunitari amb el temps van disminuint i llavors cal reforçar la vacunació per no quedar desprotegits. Molt bé. I de què estan compostos els medicaments? Mira, els medicaments estan formats per dues parts. Una d'elles és el principi actiu, que és la funció del fàrmac, i els altres són els excipients. El principi actiu és el medicament en si, que sol ser una quantitat mínima i és molt petita. És però el medicament que fa l'efecte. Els excipients són les substàncies que acompanyen el principi actiu pensem que la quantitat de medicament és tan petita que potser no podríem arribar a agafar la pastilla, doncs els excipients ajuden a donar cos. Són substàncies inactives sense cap efecte terapèutic. Faciliten la preparació, conservació i administració dels medicaments. Llavors, val la pena comentar que si patim alguna intolerància alimentària sempre cal revisar els excipients d'una medicació, perquè a vegades estan fets a base de plat, de plat de moro, lactosa o glucosa. Per exemple, en els xarops, que estan fets a base de glucosa i les persones diabètiques han de vigilar molt. On trobem totes aquestes informacions, Berta? Doncs fàcil, quan obrim la capçada de qualsevol medicament, a dintre hi trobem el prospecte. Aquest full petit o informatiu conté tot allò que ens cal saber sobre un medicament i que ens hem d'aprendre, no? Allà hi trobarem la llista completa de substàncies que en formen part i cal revisar abans de prendre aquesta medicació per saber que no tinguem alguna intolerància. Bé, i després, la famosa lluita del carrer, no? Per què hi ha medicaments que necessiten recepta i altres no? Exacte. Doncs mira, els medicaments que necessiten recepta amèrica són aquells que, a causa dels riscos que poden ocasionar, si s'usen incorrectament pel tipus de malaltia o pel problema de salut que tracten, han de ser recomanats i prescripts sempre per un metge. Sempre hem de tenir en compte com es metabolitza aquest medicament, si les condicions de salut dels nostres pacients permeten receptar-lo o no, El nostre programa informàtic, que dèiem abans, ja ens alerta si hi ha incompatibilitat entre els fàrmacs que ja pren aquest pacient amb un nou medicament o si pel diagnòstic que té posat, per exemple, insuficiència renal, que els ronyons no funcionen prou bé, doncs en aquests casos caldrà ajustar la posologia del fàrmac, espaiar la quantitat de fàrmac o espaiar la quantitat d'hores a l'interval. Els medicaments que necessiten recepta ho veureu al cartronatge, tenen un cercle rodó, a vegades és sencer, a vegades és dividit per la meitat, això significa que aquests medicaments han de portar recepta mèdica. I els medicaments sense recepta mèdica són aquests medicaments que es poden prendre per l'autocura de la salut. Estan indicats per prevenir, tractar o alleujar símptomes o síndromes menors. Per qualsevol cosa no necessiten un diagnòstic mèdic. M'agradaria reforçar la idea avui que el pacient és responsable de seva autocura i si tenim uns símptomes lleus i el pacient no pateix cap patologia greu de base, doncs es pot automedicar per pal·liar símptomes lleus. Sempre amb moderació i senya. Amb això no vull dir que ens podem prendre medicaments a la bava l'Ana, però per un refredatge que podrem prendre un preceptamol o per una ferida ens podem autodesinfectar la ferida. No cal sempre anar... a buscar una infermera, que a vegades ve la gent amb una raspada i dius, compra't una cristalmina. Que no passa res, home. L'altre poc i massa. El comunicar-se'n segons què, sense consultar-ho, tampoc. No la va avalar, però també podem ser autoresponsables i dir, mira, una miqueta tenim que prendre. Hi ha criteris, hi ha criteris, o tenen que haver-hi criteris, perquè l'Ivo Profes pren com l'aigua de la xeta. I malament. I malament, exacte. A veure, Berta, quins tipus de control s'ha de passar al medicament per comercialitzar-lo? Un medicament per ser comercialitzat sempre ha d'estar avaluat per l'Agència Europea del Medicament i posteriorment ha de fer uns estudis i controls. Per això, s'ha de demostrar la qualitat, garantir que les matèries primeres del medicament... Són de qualitat, que sigui segur, que no ocasioni un dany major que el benefici pel seu ús, que sigui eficaç pel que se'l recomana i que estigui correctament indicat i que llegi tota la informació necessària en el prospecte de manera clara. vull dir això perquè ara amb l'internet i la gran accessibilitat de les botigues online val la pena recordar que s'ha de vigilar quins fàrmacs, vitamines, suplements comprem per internet, no? Perquè a vegades comprem en botigues on els fàrmacs no estan regulats i no podem saber si són de qualitat A veure, aquesta pregunta sembla tonta però té molta darrere Què passa si no em prenc un medicament tal i com m'ha indicat el metge o la metgessa? Com us explicava fins ara, ja hem vist que per ser aprovats i després ser comercialitzats els medicaments estan submesos a controls rigorosos per vigilar la seva seguretat. Els medicaments deixen de tenir aquestes garanties quan ja no s'utilitzen de manera adequada. És a dir, si no seguim les instruccions del metge que ens el prescriu o del farmacèutic que ens l'ha indicat, doncs ja no sabem del cert quins efectes pot tenir. Aquests efectes negatius es poden prevenir fent servir correctament el medicament i això està a mans del pacient. No prendre la dosi ni duplicar la dosi, fer una bona conservació, potser sí que cal posar-lo a la nevera o administrar-lo correctament si són inhaladors o tractaments subcutanis com les insulines, si això pot prevenir errors inesperats. Quines conductes del propi pacient poden fer que hi hagi problemes de seguretat i com es poden evitar? Hem d'anar molt de compte amb l'automedicació dels medicaments que necessiten recepta i l'incompliment de les instruccions mèdiques i el desconeixement dels medicaments. Els seus excipients, com s'han d'utilitzar, s'ha de llegir tot això. Com els podem evitar? Primer, és un deure dels professionals sanitaris i dels farmacèutics informar i educar els pacients de l'ús correcte de la medicació. Per això és molt important una bona comunicació entre professional sanitari i pacient. I si queden dubtes, sempre s'han d'aclarir. I per pacients, al deure dels pacients una mica, per evitar problemes i poder fer un bon ús segur dels medicaments, és molt important conèixer correctament la via d'administració, la tècnica, els mètodes de conservació, respectar l'horari de la presa, etcètera. Tot això ens assegurà molt bé. S'ha de ser estricta. Amb aquestes coses és molt important ser estricta. A vegades la gent és una mica despreocupada. Sí, acaben els tractaments avant d'hora, amb els antibiòtics. He fet cinc dies, sembla que ja estic millor. No, perquè és el doble. Podem crear una resistència. Si no l'acabem d'estabornir bé, llavors es pot fer una resistència. Bé, ens pots donar alguns consells com tal de poder manipular o amexamar bé els medicaments per evitar errors, que és el que deies, no? Aviam, digues. Mira, sempre desar els medicaments en el seu envàs original per saber exactament quin medicament és i que estigui a prop del seu prospecte. No conservar els medicaments a la cuina, a prop del fogó, al bany, en llocs humits o exposats directament al llum del sol, sota una finestra. La calor, la humitat i la llum poden afectar la seva potència o fins i tot la seva seguretat. Els medicaments que s'utilitzen directament sobre els ulls, les pomadetes petitones, aquests porten un excipient especial que fa que el medicament segueixi estèril i no produeix infeccions a l'ull. Doncs un cop s'han acabat aquests tractaments, cal llençar l'envas, no guardar-lo per si mai tornes a tenir una infecció perquè pots provocar-te una infecció amb aquest medicament que ja no està estèril. mantenir els medicaments d'ús humà separat dels medicaments dels animals domèstics, si tenim les pastilles del gos, separades de les pastilles nostres, repassar almenys un cop l'any les caducitats de la farmaciola, no guardar medicaments caducats, i sempre tenir-los fora de l'abast dels nens petits. Ara, si et sembla bé, parlem de la prevenció d'infeccions, tant als centres sanitaris com als nostres domicilis i també com podem prevenir les infeccions en el nostre dia a dia. Sí, perfecte. Doncs un altre concepte que entra dins del concepte de seguretat del pacient són les infeccions no socomials, les que ho produeixen dintre l'entorn sanitari. Les podem agafar a l'hospital o a l'ambulatori. Avui dia, en els centres hospitalaris, està molt regulat i molt vigilat. Val dir que l'atenció primària és menys habitual, les infeccions no són comials, menys habituals que els hospitals. No oblidem, però, que dintre del domicili o en el nostre entorn proper també podem agafar infeccions. I com les podem prevenir? Doncs amb una cosa molt senzilla, que és rentar-nos les mans. Et desfas d'una gran quantitat de germans que podries haver adquirit i així poder prevenir patir infeccions o malalties. I quan hauríem de fer aquest rentat de mans? Doncs abans de preparar o abans de menjar aliments, abans i després de manipular aliments que no estiguin cuinats, com són les cans vermelles, les ous de corral, el peix cru... Després d'anar al lavabo, després de netejar-nos el nas, de tossir i estornudar, perquè si després anem tocant altres superfícies que no anem contagiant, escampant. Abans i després de tractar una ferida o de posar un medicament o de posar-te les lents de contacte. Evitar també infeccions, tenir cura de la nostra pell. La nostra pell és una barrera i és molt important hidratar-la, mantenir-la cuidada, perquè qualsevol lesió pot ser una font d'entrada a microorganismes. També ens hem de rentar les mans abans i després d'atendre algú que estigui malalt, sobretot si tenim un malalt a la nostra llar, li toquem la suor, canviem els llençols o el que sigui, és important la higiene després. Si tenim contacte amb fluids corporals, amb sang, o, per exemple, si tenim un animal domèstic, estem contactant amb les seves joguines, amb les correixes, amb els excrements, és important rentar-se les mans. Quan toquem escombraries, velletes... I crec que no l'hem valut la pena, crec que és prou evident, però ho diré, que si també, òbviament, si les veiem brutes, és important rentar-nos les mans. Tu digueu, tu digueu. No passa res, no passa res. No només amb aigua, eh? Amb aigua i sago... Amb aigua i sago. Bé, ara també sembla obvi això, però quant de temps trigues a realitzar una bona higiene de mans? Doncs mira, és que s'ha de fer ben fet, eh? Exacte, no tothom en sabem. Segons l'Organització Mundial de la Salut, rentar-se les mans amb aigua i sabó, la durada de tot el procés, és a dir, el fregament, l'esbandit i posteriorment estacat, ha de durar almenys uns 40-60 segons. Vull dir que és una estoneta, eh? Que sapigueu que nosaltres a l'ambulatori, per qualitat, hem de fer un curs de rentat de mans I l'has-lo actualitzant perquè sembla una tonteria, però sí, per fer la tècnica ben feta i això s'ha de fer bé i és una estona. Per exemple, amb els preparats de base alcohòlica, el que seria, seria diferent. S'hauria d'enfragar les mans fins que quedessin ben seques, quan notem que no ens queda gel, i normalment això són uns 20-30 segons. Això ho podem fer quan creiem que les mans estan contaminades però no estan visualment brutes. Si el que veiem és brutícia visible, aquí sí que hem de fer servir aigua i sabor. La base de gel i l'adroalcohòlica no s'hi val. Primer, si estan visualment brutes, aigua i sabor, que és el que neteja bé. Doncs què podem fer per prevenir altres tipus d'infeccions? Doncs mira, netejar i desinfectar les superfícies amb regularitat, treure brutícia i eliminar els germans, manipular i preparar aliments de manera segura, separar els aliments crus dels aliments cuinats, cuinar completament els aliments que estiguin ben cuits per dintre, mantenir els aliments a temperatures adequades, ben refrigerats, utilitzar aigua i aliments segurs, ben envasats, identificats, conservats, les de desagraducitat... El que deia abans, també tenir present el calendari vacunal. La vacunació és una mesura preventiva molt efectiva que a sobre de totes les coses salva vides. Asegurar-se que tu i la teva família rebeu la vacunació aconsellada pel vostre metge. Tenir el calendari vacunal al dia, l'actualitzat. I també fer servir els antibiòtics de manera adequada, no automedicar-se. Els antibiòtics no serveixen per combatre virus com és el refredat o la grip. A més cal respectar els intervals indicats i el tractament complet tots els dies, el que dèiem abans. No finalitzar tractaments abans. Molt bé. Bé, genial. Aviam, quines mesures generals de prevenció d'infeccions feu al CAP? Mesures generals de prevenció d'infeccions a consultes ambulatories són la higiene de mans, l'ús de guants i la mascareta si s'escau. I, per últim, la neteja i desinfecció de superfícies, l'esterilització del material instrumental que fem servir i asèpsia i antisèpsia. Abans comentaves que les vacunes també són medicaments que ajuden a prevenir infeccions o a millorar-ne la resposta immunitària. Tenim informació sobre la campanya de vacunació de la tardor? Abans ho has dit en primícia, però ara com que dona temps, doncs explica-ho. Crec que val la pena recordar-ho. Sí, senyora. Ja ho hem fet altres temporades i aquest any ho farem igual perquè és com ens ho indiquen i està recomanat així. Fem la campanya conjuntament vacuna de la grip i vacuna de la Covid. La campanya oficial comença el proper dia 13. Aviat ja podreu demanar cita a l'ambulatori, ho podreu fer a través de la meva salut o trucant a l'ambulatori o acostant-se al centre. Recordar que cal actualitzar les vacunes cada any, ja que els virus responsables circulen més durant la tardor i poden provocar complicacions greus en algunes persones. També recordar que els virus tenen la capacitat de mutar contínuament i això comporta la necessitat d'adaptar les vacunes cada temporada per fer-hi front. Les vacunes s'han d'anar adaptant a les mutacions. A més a més, els anticossos que produeix el nostre sistema immunitari, resposta a la vacuna, contra aquests virus, amb el temps, va disminuint i ens quedaríem desprotegits si no anem actualitzant cada any la vacuna. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, eh? Abans has comentat una cosa aquí entre nosaltres, que aquesta vacuna de la... Neumonia. De la neumonia, que no me la recordo mai. Neumonia, no? És obligatori a partir del 65%. És recomanada, obligatòria, no són obligatòries les vacunes aquí a Catalunya, però sí que és recomanada, i molt important, a partir dels 65 anys. Si la neumonia 20, es diu aquesta vacuna. Almenys a partir dels 65 anys, una dosi. Hi ha persones que porten una vacuna una mica més antiga, o si voleu un dia en podem parlar una mica... la Neumo23. Llavors, en alguns casos, com que ha sortit aquesta actualització de la vacuna, s'aconsellen a posar una segona dosi amb la Neumo20. Això, quan veniu a la consulta, fem una mica de repesca a les persones que veiem que està indicada. O sigui que ara haurem que posar-nos la de la grip, la del Covid, la de la neumonia i quina més? Bueno, depèn de la franja d'edat, no? Igual que a pediatria hi ha unes vacunes per edat, doncs els 65 són una, els 80 són una altra i els 90 són una altra, no? I ja, doncs hem de fer els recordatoris del tètanos pertinent... El tètanos, jo me la vam fer quan era petita, més de 70 anys. Doncs potser alguns recordatoris s'hauria de revisar. A mi també, quan era petita. Sembla mentida, eh? Això semblava que havia desaparegut, no? Llavors hi ha una mica més de descontrol, però bueno, ara sí, clar, a les empreses sardes ja se'ls hi posa, revisions laborals a vegades també es posen, els 40 es torna a posar, llavors sí que... que val la pena revisar-ho si fa molts anys que no es posa. Doncs bé, a veure-te, molt bé, escolta, molt interessant tot el que has explicat, mare meva. I aviam, per acabar el programa sempre demanem a la persona entrevistada una cançó que li dediquem i una frase que l'hagi motivat o bé un llibre. Així que quina frase o llibre ens portes? Mira, avui he pensat dedicar la frase a les vacunes, ja que hem acabat parlant del programa d'això, i penso que l'enemic aquí és la malaltia, no és la vacuna, per tant, convènce't i vacuna't. Molt bé, molt bé. I quina cançó t'agradaria que et poséssim? Doncs per acomiadar l'estiu que acabem de passar, així és una mica melancòlica. Bueno, no, no és tan melancòlica, però bueno, servirà per acomiadar l'estiu. Es diu Ciutadella de Pau Vallbert. Molt bé, doncs ja te la posem i te la dediquem. Moltes gràcies. I moltes gràcies, eh? A vosaltres. I quedes invitada per parlar de les vacunes. Vinga, Marisa, ho apunto fins a propera. Molt bé, gràcies, guapa. Gràcies. fent el mort somrient en son saures. Me n'adono de la gran sort que tinc i que estic envoltat de gent maca. Que bonic, finalment, dir sóc feliç. Si els alellos recullis casa, imagino venint a viure aquí. Poc o poc amb paciència i disfrutant Que triomfar està molt sobrevalorat I que del joc la millor part és jugar Que quan guanyes és que ja s'acabar Fent el mort, somrient, sense pensar en res. En l'aigua més cristal·lina que existeix. Tot l'hivern recordant aquest blau tan bé. i aquest sol cap al mar desapareix. Bé, fins aquí el programa d'avui. Agrair l'entrevista a la Berta Oller, que ha sigut molt interessant, eh? I rebeu una salutació de tot l'equip del programa, l'Anna, jo mateixa, la Marissa i l'Eli, que estan al control de so. I, com no, a Ràdio Molins de Rei. Fins la pròxima setmana a dos quarts d'una. Que tingueu molt bona setmana. Sigueu feliços. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. El motor vegetal, mineral, no és igual, te vol amb el vent. Que te puja, te baixa, te gira de panxa corrent. Alterna i corrent, normal i corrent. La gent diu que la gent és molt pesada i el temps és insuficient per fer les coses que em mos agraden. Oh, la, la, me'n vaig a París, Madame Messier i Ernest. Vaig en pas, amb ator vegetal, mineral, no és igual que vol amb esvent. A una roxa, així al dintre i xerrer el quadrat de corrent. Alterna i corrent, normal i corrent. I la gent diu que la gent està empanada, i el temps és un recipient per fer les coses més ordenades. Oh, la la, no em vaig a París, Madame Messier, que arribi a les zones. Fins demà! El motor vegetal mineral no és igual, ja vol amb es vent. Ja te puja, te baixa, te gira de panxa corrent. Alterna i corrent, normal i corrent. La gent diu que la gent està ambiciada i estem indiferent. Ell no s'atura ni mai s'acaba. Oh, la, la! Madame Messier. I he passat zones inesperades del meu cervell. A coses noves que no existeixen. I no sé per què serveixen. Si vés al món, te penses en un dia el meu computer explotaria. Oh, la, la, me'n vaig a París, Madame Messier. Notícies en xarxa. Bon dies, la Una us parla, Maria Lara. El Consell de Ministres ha aprovat en primera volta l'avantprojecte de llei que tipifica la violència vicària com a delicte específic. L'objectiu és cobrir el buit legal existent i reforçar la persecució d'aquesta forma de violència masclista que busca fer mal a les dones a través dels fills o bé dels