Molins de Rei al Dia del 25/4/2014

El Calga ho diu i nosaltres ens hi tornem a posar dilluns a les 8 en punt del matí. Adeu! Són les 12. Ara anem a fer avui un resum d'alguns dels temes més destacats dels dos plens que hi va haver a la tarda vespre i nit a l'Ajuntament. El primer ple va ser extraordinari perquè el cíndic de Greuja es va venir a explicar els casos que li han arribat de ciutadans a la vila. Va ser al ple de l'Ajuntament i va participar per explicar i per divulgar sobre tot la feina que fa aquesta institució i va animar la gent que la faci servir per defensar els seus drets. També va esperar l'Ajuntament a millorar la seva gestió. El cíndic va dessegar que el 2013 va rebre 16 queixes debilatants cap a l'Ajuntament. Els temes sobre els quals se li van queixar, doncs medi ambient, administració pública i tributx i polítiques socials. De les 16, 12 ja s'han resolt. La meitat no suposaven cap irregularitat per pal de l'Ajuntament i l'altra meitat sí que es van detectar irregularitats, però ja s'han resolt, va explicar. Encara queden quatre temes per solucionar. Va explicar el cíndic que també va aprofitar per fer una crítica a l'Ajuntament. Rafael Ribó. Cal remarcar de forma crítica i negativa en el sentit d'estímul per millorar-ho l'allargaçament del temps de resposta per part de l'Ajuntament els tramis de les queixes plantejades des del cíndic. L'hem incrementat en guany en 30 i escaig dies. Cal ser vigilants a l'Ajuntament de Morins i cíndic, que té un motocritico en la part que puguem tenir de responsabilitat d'haver allargaçat aquest període, perquè en definitiva allargaçat el període de resposta vol dir deixar més temps un dret possiblement mal més. Aquestes 16 queixes estan una mica per sobre de la mitjana de poblacions similars a les de Catalunya. Tot i així el cíndic va dir que a nivell global eren poques queixes. Va proposar també millores, com fer més pedagogia dels drets dels ciutadans i quins instruments tenen per defensar-los. Va destacar que cal incrementar la transparència de les administracions i va remarcar que tots els ciutadans han de poder tenir accés a la informació de les administracions públiques. Accés a tot, menys a allò que pugui afectar les dades personals, que estan especialment protegides i també a temes de seguretat. En aquest sentit va criticar la falta de transparència que hi ha a les administracions en general. També va acceptar una proposta que se li va fer des d'esquerres per a Morins a Reib per tal de fer a partir d'ara una evaluació de les accions que estiren endavant des del cíndic, que es compleixen i quina és el grau de satisfacció dels ciutadans que han posat la queixa que s'està resolent. I finalment també va fer una crida que la ciutadania utilitzi el cíndic i va demanar a l'Ajuntament que els ajudés a difondre la feina que es fa. Rafael Ribó és el cíndic de Greuges de Catalunya. Ajudins a difondre, que és una institució gratuïta d'accés lliure que no requereix cap mena de bocat ni de paper oficial per anar-hi, que és tan senzill com trucar un telèfon per plantejar problemes o, davant de les administracions, en aquest cas, perdoneix-hi en el calde, davant de l'Ajuntament de Morins a Reib, o de qualsevol altra administració que l'afecti, o d'empreses privades que els idoren serveis d'interès general. Sigui electricitat, aigua, gas, transport, serveis financers que, quan afecten a materials de drets, també poden acudir el cíndic perquè abans això estava garantit per poder als públics i avui està deixat absolutament amb una gran dispersió d'organismes de control. Recordem l'horari d'atenció del cíndic de Greuges, de dilluns a divendres de 2.49 del matí a 7 de la tarda, i el telèfon que tenen és gratuït, és el 900, 124, 124. Passem ara al segon ple que es va fer. Ahir és l'ordinari d'aquest més d'abril i va començar amb l'elecció de la jutgessa de Pau Suplent. Recordem que Pilar Rabantós és la jutge de la Pau i fins ara Joan Assolans era la substituta. Ha hagut de renunciar a aquest càrrec i ahir els regidors van fer votació secreta per escollir la nova Suplent. Hi havia dues candidates, Marcet Charles i Judit Herrera i, finalment, va ser escollida Marcet Charles per 17 dels 21 vots dels regidors. El ple també va aprovar dos dies festius més, els 8 que ja hi ha establerts i en què les botigues podran obrir. Aquesta any 2014 seran els dies 14 i 28 de desembre. I el ple també va aprovar i atorgar beques, aquells alumnes de Molins de Rei, que hagin continuat els seus estudis, un cop acabat l'ensenyament secundari obligatori. L'Ajuntament aportarà 10.000 euros, és una part de nova i és per suplir la retallada que hi ha hagut de beques, tant per part de l'estat com de la Generalitat. És un tema que ampliarem la setmana que ve del resum informatiu. El ple d'ahir va ser un pas més per la urbanització i la parcel·lació de Vallpineda. Un tema que fa dècades que està sobre la taula i sembla que a principis de l'any que ve podria començar a ser una realitat. Una quintena de veïns d'aquest barri de muntanya van ser present a la sala de plens per seguir el debat d'aquest punt. I en aquest resum informatiu avui dessecarem un únic punt de l'ordre del dia, d'altres els ampliarem la setmana que ve, és una qüestió de temps, que és un tema que fa anys que coveja i que sembla que arribarà a la seva fi. Parlarem de l'establiment de nou centres de cultes centres religiosos aquí a Molins de Reis. Recordem que randa la petició de la comunitat islàmica, que vol tenir un oratori, l'equip del govern va aprovar una regulació, però va tenir el rebut frontal dels grups de l'oposició, també d'altres comunitats religioses, perquè era molt restrictiva. També va recomanar fer canvis. Finalment, després de molt debat i de consensuar-ho entre tots els grups, d'acceptar les delegacions d'esquerres, iniciativa de la CUP, de l'Església Evangelista i de la comunitat islàmica, s'ha arribat a un text que satisfa a tothom. Anem a concretar una mica, que és el que es podrà fer a partir d'ara. Es podrà instal·lar un centre de culte a una zona d'equipaments, en un espai on l'ho sigui compatible amb el planejament, i que harmonitzi amb l'entorn i el veïnatge. Els nous centres de culte que estiguin en un edifici comunitari hauran d'estar amb planta baixa i amb accés directe des del carrer. I no es podrà instal·lar en cap cas en la zona comercial del centre Vila, el carrer Major i el Carrer de Baix, el Terrapler i tampoc la Rambla de la Granja. La regulació té canvis importants i els més importants venen donats sobretot perquè ara ja no es demana que s'hagin d'instal·lar en una edifici exclusiva, una edificia allat només per ells, i també s'el·limina que els veïns de l'entorn hagin de donar el vestit plau per poder-s'hi instal·lar. La regidora Mònica Santamans va justificar perquè l'Ajuntament ha decidit regular el tema tot i haver-hi una llei de la Generalitat que ja ho fa. El que no regula la llei de centres de culte és on es posa aquest espai. I això sí que és competència de l'Ajuntament, és qui té la competència elisitament per regular urbanísticament on ha d'anar aquest espai. Per tant, un cop hi va, sí que hi ha la llei de culte que diu com hi ha d'anar, com ha de funcionar, i tots els altres matisos que ja sabem que diu la llei. Des d'iniciatives va celebrar que després de participar en el debat, s'hagi finalment pogut aprovar la regulació. Creiem que hem pogut assolir en el document que somet avui a la provació inicial una tramitació i regulació que entenem justa i que respecta perigual els drets de totes les creences religioses de la vila a poder realitzar les seves creences en llibertat. Des d'Esquerres també es va recordar que ells no estaven d'acord amb l'anterior regulació perquè era restrictiva, ni tampoc volien que un equipament públic pogués acollir una activitat religiosa, tal i com va proposar el govern fa unes setmanes. De fet, cap dels grups ja estaven d'acord. Silvia Guillenez, portaveu d'Esquerres. És un document que aconsegueix aquí a la nostra vila regular l'implantació d'aquests centres de culte, siguin dels tipus que siguin, independentment de la demanda concreta que hi hagi, i sobretot que ens en alegrem que no satisfets que no comprometi, que hem aconseguit que no comprometi cap parcella d'equipament municipal. Com deia el tema segueix sobre la taula, és a dir, existeix encara una demanda. La CUP també es va mostrar satisfeta perquè s'hagin acceptat les elegacions que van presentar 3 grups de l'oposició, ells mateixos, Esquerres i iniciativa, ja catalí com estava abans, era una normativa restrictiva. Marc Miralles. Creiem que era abusiva parlar d'obligarietat de tràmits que requerien amb els costos associats, que feien molt difícil la implantació en els centres de culte, i també pel fet de prioritzar l'obligació en un edifici exclusiu. I el porteu del Partit Popular, Emilio Ramos, va afirmar que cal fer debat, un cop se sàpiga on es vol ubicar el centre de culte, l'oratori, bàsicament, i no abans. El debate tiene que ser más amplio, y tiene que partir cuando sepamos el emplazamiento de dicho centro, cuando sepamos si se adapta a lo que dice la ley, y cuando sepamos si los ciudadanos, los que viven alrededor, aceptan de buen grado un centro de culto. Ahí va haver també 6 motions, 3 al Partit Popular que no es van aprobar una era sobre el bilingüisme a les escoles, un altre, la condemna als actes a Madrid, el 22 de març, a la marxa per la dignitat, i finalment també es va rebutjar una emoció que demanava que es posi el nom d'Adolfo Suárez a un carrer o plaça de Molins de Rey. En la setmana que ve, ampliarem dues motions que sí que es van aprobar, la de les beques, menjador, com us deien, i també la del multirreferent. I també us parlarem de la memòria del que es va explicar ahir, de les queixes i sugeriments que han arribat a l'Ajuntament aquest passat any 2013 per part de la ciutadania. Això és tot per nostre. Tornem al dilluns, ràdio Molins de Rey, la ràdio nostra, ràdio Molins de Rey. Ràdio Molins de Rey, presenta... Fem la maleta. Un programa d'un món de músiques per ràdio Molins de Rey. Presentat per Albert Feris i Puig. A les Vies de Sò, Josep Montano. Fem la maleta. Hola, amics, benvinguts a Fem la Maleta. Aquest programa us oferirà setmanalment i formació sobre viatges, recomanacions per fer la maleta. On anem? Destins i llocs. El patrimoni mundial de la Unesco. Els viatges a la xarxa. L'hotel d'avui. Què és i on es troba? Les viatges. I músiques de Ràdio Molins. Això és Fem la Maleta. I endavant. El patrimoni mundial de la Unesco. El patrimoni mundial de la Unesco. El patrimoni mundial. El patrimoni mundial de la Unesco. L'inclosant de llocs no patrimoni mundial per a l'Onesco ha tingut, des de l'any 78, una regular evolució. L'any 1978, primer en què es van declarar llocs patrimonials de Onesco, em va registrat en sols 12. El 79 van ser 45, un segon any de vida que formarà part en l'evolució dels anys amb més llocs inscrits. En la seva història, el Onesco, tant sols, ha solit una fita mai més aconseguida, el 61 llocs de l'any 2000. El trans importants ho van ser el 87 en 41 llocs, el 97 en 46, anys com el 2003 i el 2004 van incorporar 33 i 44 llocs respectivament. De mateix hi ha hagut anys de caiguda considerable, com van ser el 89 on es van incloure tant sols 7 llocs i el 2002 amb 9 llocs. Actualment el país amb més llocs inclosos és Itàlia, amb 49, Seguís de Chile, amb 45 i d'Espanya, amb 44. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre llocs culturals, naturals, mixtos, boscos, costa i marina, ciutats i passatges culturals. El resum que ofereix l'organització reflexa els 1981 llocs repartits entre 160 països. 159 són llocs culturals, 193 naturals, 29 mixta, 44 estan en perill, 29 són transfuntarers i dos han estat apartats de la llista. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països. L'any 2013 el patrimoni mundial acull no el 61 llocs, repartits entre 150 països.