Molins de Rei al Dia del 23/4/2014

per rodatges i fer-los pagar un tribut de circulació. Aquest control de pagament per rodatges s'instal·la més tard en el lloc conegut per el puntasgo davant de l'actual caixa de pensions per poder controlar també el trànsit procedent de la carretera de caldes. Com que el tribut es pagava per número de cavalleries, molts conductors especulaven reduint el nombre d'animals abans d'arribar al lloc de control i tots els que podien despendre-se'n els passaven per la receta, per un pont sobre el ric vell i els tornaven a enganxar el carruatge quan ja havia passat el control o sigui a la sortida del carrer de la Versa del Pilar davant del passeig del terra ple. Aquell pont de la receta, fins que el reu fu canalitzat, era conegut per Pons de la Cadena, nom que li venia de quan fu conegut de la combinació que feien els carraters per evitar passar el puntasgo en català port a l'atge i és determinar tancar el pas del pont en una cadena. Actualment un gran part porta el seu nom en aquest mateix lloc. Quan el lloc de tributació per a la circulació de carruatge fau traslladat a tercera vegada a la travessia dels quatre camins s'hi instalaren tres pilons per poder parar també els carruatges que venien per la carretera d'en Martorell. Aquell de recontrol encara funcionava l'any 1850. De com arribaren a les portes del nostre museu, els dos pilons, com hem dit al començament, en parlar de l'any 66, en ferem una extensa i gairebé còmica narració. Del Castell Siuró en queden poques restes, però gràcies a la Junta de l'Associació amics del Museu Municipal de Molís de Reis, l'Ajuntament afectua unes molt convenients obres de consolidació l'any 1969, en la part més afectada de la base de la Torra d'Homenatge, també d'una obertura interior de l'edifici i en un finestral. A la festa major de Sant Miquel de 1969, es complia el primer any d'aquella solemna inauguració oficial del Museu Municipal. No pararen al llarg de l'any les moltes donacions al museu que de seguida la vila de Molís de Reis es feu seu. Seria d'una extensió gent recomanable anunciar tots els objectes que s'adonen a donar com de les persones amb interès per l'història de la vila. Avui encara podem veure en el sostre del museu dos manífics plafons, corosament restaurats que pertenyeren al sostre del menjador de Can Serra de Santa Creu Dolorda, l'antiga i típica masia que en runança gairebé ha desaparegut per complet. Plafons amb curioses i artístiques alegories, creus, siris, cors, serres i altres símbols. Malauradament desapareguer aquesta ben coneguda casa peiral de Santa Creu, una verge del Roser amb un rudimentari alterat o fornícula. Aquests plafons originals formen una part més de l'interessant contingut artístic del museu. Plafons poc coneguts amb ells atributs de la passió i temes de tipisme casual. Quan aneu vist del museu, a part de mirar les obres dels diferents apartats, aixequeu la vista i contempleu aquests interessants plafons. Aixequem la vista, doncs, eh? Sí, perquè estan posats al sostre, estan exactament al sostre que a vegades es passa i no es veuen, eh? Bé, mirant. Ens hem de fixar bé, eh? És molt interessant el museu de Molins de Reia. La gent que ha portat de fora, tothom queda meravellada i diuen quina cosa que teniu. I tothom diu que nosaltres al nostre poble no hi tenim res, al nostre ciutat no hi tenim res. A vegades no valorem les coses. Jo potser les valoro molt, però jo crec que és una cosa importantíssima per Molins de Reia. Encara que hi ha vegades, ja dic, és poc visitada. Avui també hem fet referència al Castell Siro. Ara és una bona època, també, per passejar... Sí, ara està molt bé, aquesta zona està molt bé. Ara és el millor moment per anar a la muntanya. Sí, a la primavera. La primavera és la millor, l'Histiu, a fa massa calor. Sí. I la tardor ja costa una miqueta més, però ara veus totes les plantes com estan verdes completament, els arbres com floreixen. Ara és, per mi, el millor tipus per anar a la muntanya. Molt bé. Doncs hem fet la primera història, com sempre, centrada amb el museu, i ara, evidentment, anem a parlar del que toca avui, no? Sí, parlarem de Sant Jordi. Molt bé. El anem recordant, una miqueta, i no es quedarà, ja que ho dic. Diu que el 23 d'abril se celebra la festa de Sant Jordi, un soldat romà es devingut cristià. De la seva vida real, se'n saben molt poques coses. Però a la seva llegenda, segons la qual aquest heroi va desdiurar una vella princesa de les urpes d'un terrible drac, va arrelar amb força a Catalunya. La devoció pel Sant Caballer es va estendre, sobretot, perquè apareixia muntat en un seu cavall blanc, batallant al costat dels exèrcits catalans en moments difícils. Heroi el Mugávar i Sant Protector dels Monarques Catalans fins al segle XV, el moviment político-cultural de la Renaissance, el va convertir en patró de Catalunya, juntament amb la mare de Déu de Montserrat. Aquest patronatge es devingut amb la instauració del costum de la Rosa i el Llibre, la festa patriòtica i cívica de primavera més celebrada arreu del principal, com també en certes contrades del país valencià, Andorra, les Illes Balears i alguns pobles de l'Aragó catalano parlant, avui La Pau, on es dia de festa oficial. La festa de Sant Jordi s'ha convertit en les classes més populars a Catalunya. Antigament, les classes aristocràtiques, pels Vols 23 d'abril, celebraven festes caballeresques com torneig, de les quals eren excloses les classes populars, on les dames eren obsequiades amb roses i flors. Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ser, com ho és en l'actualitat, una festa típica celebrada arreu de tot Catalunya. En el costumari català, en Joan Amades, destaca la valentia i la protecció del sant a l'inici de la llegenda relatada. Sant Jordi, caballer i mártir, és l'heroi d'una gran gesta caballeresca, que la veu popular universal, situa les terres allunyades i legendàries de la Capadoscia, però la tradició catalana creues devinguda als voltants de la vila de Montblanc. Sant Jordi va ser un mártir, quan els primers segles després d'aquí, els seguidors es negaven a durar com un déu, l'emperador romà, declaraven que l'únic déu que podien adorar era el de Jesucrist, aquest testimoniatge era castigat amb la pena de mort. Per això la paraula mártir, ben aviat es va aplicar a aquelles persones que havien donat la sang per causa de la seva fe en Crist. Entre els molts milers de mártis, Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal, donant els temps medievals. El fet de ser caballeria li donava categoria entre les gendarmes, això va fer que l'escollissin patró de la caballeria i la noblesa catalana. El culte i la devoció Sant Jordi comença just després de la seva mort, l'any 303, i agafa molta rellevant-se entre les comunitats cristianes primitives de l'Orient, de l'Empèria Romà, que li edifiquen esglègies i temples. L'any 1246, i a Cobos de Boràgina, Dominíquia, el que visba de Gènoa, va divulgar la llegenda àuria de Sant Jordi, el drac i la princesa, coloritzat arreu i de la qual hi ha inombrables versions. Més tard, a partir del segle XIV, sugeixen numeroses llegendes guerreres en les quals separeix miraculosament Sant Jordi, fent costat als guerreres cristians en el moment decisiu de la batalla. Així, a Catalunya, Sant Jordi intervén batalles històriques al costat del Compte Borrell II i dejaume primer, entre d'altres, i és invocat pels omogaves amb vis de les lluites. Sempre crego que les llegendes són històries fantàstiques, però, a la fi, són boniques. Poques són les dites populars trobades que facin referència a Sant Jordi en dir-hi tres. Si plou per Sant Jordi, que avui no és el cas, ni prunes, ni prunes, ni ordi. L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat. Diu, no diguis i ben passat que Sant Jordi no hagi estat. Fixa't bé quins dies més macos que tenim. Encara que vindran els dies, encara que plourà. Però bé, jo crec que és una intercessió de la Galàxia, com diuen els de Madrid, que hagin trobat aquest diet amb bo. Avui tothom ho destacava. Hem tingut un començament de setmana... Dolent, dolent. I al cap de setmana... El dia que fa sol... S'ho mereix. És un altre món. Imagina't que això és de fer-me un lloc tancat. Seria impossible. Veus una quantitat de gent que millor no surt mai pel matí. Veus que surten tots les parelles de gent gran, els nens petits. I també els nens. I també els nens, els nens que són els que fan el mestratge de català. I és molt bé, és una bona ocasió per fer-los entendre la realament en un poble. Està bé que les escoles de ben petits portin els nens i nenes aquí. A part que dins de l'escola es treballen. I això és molt bonic. Les gent no són veritat, però són boniques. No hem parat de tenir aquest brugit de gent que es culteu a través d'entera. Això significa que la cosa està bé. Ara ha parat una mica, però tot i així hi ha força gent. I també hi ha gent que no s'ha d'anar a la plaça. Sí, està bé. Hi ha tots els partits polítics. Hi ha els llars. El xagantes que tenen. L'Assemblea Nacional. La forma de bonic darrere amb el Sàhara. Et trobes amb tota una sèrie de gent que no s'ha d'anar a la plaça. La gent que no s'ha d'anar a la plaça ha de mirar una estoneta sense que t'hagis de parar. Jo crec que és el dia més important de l'any per trobar-se amb la gent coneguda. Si ho veig així. A la fira, com que hi ha més aglomeració de gent de fora, a vegades et pots perdre més. I també hi ha gent que no s'ha d'anar a la plaça. I també hi ha gent que no s'ha d'anar a la plaça. Hi ha gent que no s'ha d'anar a la plaça. Passen 8 minuts de les 12 del migdia. Bona hora especial Sant Jordi. Serem fins a dos quarts d'una. Ens quedava una història. El diumenge que ve. És el primer bai acopatx. S'ha quedat molt bé. Tothom se sap que és el 27 d'abril. Serà un gran dia a Montserrat. La gran quantitat de persones que aniran a Montserrat serà meravellós. Esperem que tinguem bon dia. Saludem l'Aurea Arrero. S'ha vingut a visitar. La Laura, bona amiga, bé? Bona amiga, i ex alumna meva, sí. I ara treballadora de Viu Molins, molt bé. Molt bé. Doncs mira, parlant del mar Déu de Montserrat, que és la patrona de Catalunya, com tot el xamp. Diu la imatge de la mare Déu de Montserrat, anomenada popularment Moraneta, pel color fos de la seva pell, és una talla romànica policromada del segle XII d'una gran bellesa. L'any 1881 la mare Déu de Montserrat va ser proclamada patrona de Catalunya pel papa Lleu 13. Des de 1947, és a dir, ara fa 57 anys, està entronitzada en un retaula d'argent sofregat per subscripció popular a la part superior de l'Apsis de la Basílica. Dançada a la festa de l'entronització de la mare de Déu de Montserrat, cada 26 d'abril, vigília de la festivitat, se celebra una vella de pregària a la Basílica. La figura segueix al model molt divulgat de la mare de Déu en majestat, en actitud estrictament frontal, amb l'infant Jesús assegut a la falda al centre. Tant la mare com el fill porta en corona. La figura de la mare de Déu es té en la mà dreta, amb la qual sosté l'orb esfèric, que significa tot el món. Amb la mà esquerra, la mare de Déu fallzés de posar-la sobre l'espanya de l'infant, indicant que aquell fill seu és rei omnipotent. Aquest, amb la mà dreta, va neix i amb l'esquerra sosté una pinya, signe de facunditat i de vida eterna. Una història, a la més coneguda, ens parla que durant el periode de dominiàre, panterres catalanes, la imatge va ser enterrada per lliurar-la de les ires dels musulmans, i així va romandre fins que, recorrent a la llegenda també, una altra llegenda, va aparèixer cap a l'any 880, quan set pastors que guardaven el ramat al mas de riu sec de Monistrol van sentir música celestial i van veure una llum resplendent i misteriosa a l'interior d'una cova situada en un penya sagat sobre el riu Llobregat. Tot seguit van acudir el poble per explicar al rector aquest miraculós succes. Aquest va acudir el bisbe, Montsenyó Goodmart de Vic, que, entre sorpres i curios, va decidir investigar l'esdeveniment. En arribar a la cova, va comprovar el prodigi i, en entrar, hi va descobrir una petita imatge de la mare de Déu amb l'infant amb braços, que va recollir amb una especial mirament. La comitiva es va posar en marxa amb el propòsit de traslladar la manresa, però, en arribar a l'esplanada, on actualment hi ha el monestir, ningú no va poder fer un pas més, malgrat els intents, per continuar el camí. El fet, considerat miraculós pel bisbe, va ser interpretat com el desig de la imatge de Romandre en aquell lloc, per la qual cosa es va decidir construir-hi una petita capella on va quedar instal·lada fins avui dia. Montserrat, que etimològicament, significa muntanya cerrada per la forma dels seus pics, constitueix un conjunt geològic de bellesa singular. Són incomptables els paralguinatges que es fan a Montserrat per vener a la mare de Déu. En el llibre vermell de Montserrat està escrit, aquells que són tristos i desconsolats per qualsevol llarraó, aquesta mare del consol els consola i els dona alegria, i també els altres. Montserrat és un sentiment que, hores d'ara, s'ha convertit en la fe del poble català. Siguin creients o no, Montserrat s'ha convertit en el símbol de Catalunya, tant en l'especte religiós com l'especte patriòric. Rosa d'Abril Morena de la Serra, el propè 27 d'abril, recordem de felicitar totes les Montserrats. Montses, Montserratines i Montsines, perquè tinguin un bon dia del seu sant. Molt bé, Joan. I al mateix temps, fel·ligirem a tots els Jordis, i Jorgines, i també les Montserrats, Montserratines, Montses, etcètera. Fel·ligirem a tots des d'aquí perquè hi ha molta gent que ens escolta normalment i que avui no hi ha motiu, perquè truquen pel ràdio, també els fel·ligirem de la nostra part. Molt bé, Joan. Escolta alguna cosa més que vulguis comentar? És impressionant, ja estic molt content. T'ho juro, aquestes coses a mi que es fan pel carrer, per mi és realment la cultura popular, perquè m'agrada més a mi tota la gent que es trobi i que continuï sent, molís de rei, com és fins ara, un poble. És un poble, no la vila, és un poble. Un poble és la gent quan es troba, se saluda. I això és l'únic que té, molís de rei. Que no es perdi mai. Molt bé, doncs amb aquest missatge del amic Joan Vridaseca, tanquem de tot i una mica més especial el Sant Jordi, quan falta un minut per arribar a un quart d'una del migdia. Joan, gràcies. Gràcies i fins a les que marxi de vol. T'han comprat, i creiem que t'hauries de comprar alguna rosa. Sí, o moltes. El que sigui necessari, avui dia, a la pantalla és ampli, ha de ser més ampli. Thank you. Anem directament, si us sembla, a més coses que estan passant a la plaça de la Creu. Hem dit que dins de la plaça, hi ha les tres llibreries de la vila, La vida és a dir, la llibreria Mèrelia, l'Arola i la llibreria Barba. I també hi tenim el company Amica Adrià Sàbat, que és l'únic escritor molirent que, en aquesta ocasió, té material per presentar, per completar aquest pua amari, que va ensedar l'any 2005. La nostra companya, Silvia Artés, és amb ell, i intentem conversar-hi una estona. Silvia, no sé si m'escoltes. M'escoltes, eh? Estic aquí al costat de l'Adrià Sàbat i Galzaran, aquella parada que té a la plaça de la Creu, presentant aquest obra complet. Acabat ja aquest conjunt de quatre obres, aquest pua amari, amb l'últim obra, no tots els àmbits, i ara ho presenta ja com a obra completa. Adrià, has satisfet? Ha satisfet, sí. Home, hem arribat a la meta i hem complert una mica amb l'objectiu. Com deies, obre complet, són 9 anys de feina. Un projecte pensat és el principi que m'havia de ser. S'hi haurà quatre edicions, aquest any fem la quarta edició definitiva, acompanyat de la caixa que dona nom al conjunt, i, en aquest sentit, seríem molt contents. L'amor i l'humanitat. Finalment, s'han pogut publicar les quatre pua amaris amb aquesta caixa Stoig, en parlàvem amb tu fa uns dies, d'aquesta campanya de micromassanatge que havies començat, no sé si de forma simbòlica, perquè només era una part del que costa editar el llibre i l'estotx. Bé, cada llibre que he tret, el tema ha sigut que m'he desvinculat una mica de fer promoció, de fer-ne difusió, perquè gairebé era una obsessió fer el següent, tot això de penya de mi i de ningú més, si jo no ho feia ningú i ningú trobaria a faltar. En aquest sentit, la idea feia una pàgina, anunciant uns dies abans de Sant Jordi que sortiria el llibre. També he acompanyat de la possibilitat de comprar llibre per anticipar. No ha funcionat tant a nivell econòmic, però sí que crec que a nivell de promoció, difusió ha arribat la idea de l'edició, de la publicació, i vaja molt content. Tu has autoditat tots els quatre volumes? Clar, autoditat, no sé si és autoditat. Jo, des del principi, he anat a buscar un servei editorial, d'un editorial del Prat de Llobrecat, Rubrik editorial, que és a dir que sobretot l'edició de llibres de memòria històrica, fan també altre tipus d'edicions, però que, bàsicament, consisteix en un servei editorial, que l'autor en aquest cas jo, l'impulsor del projecte, doncs no soc editor, soc escritor, he anat a cercar. En sí que, clar, l'interès per publicar-lo és meu, no és de l'editorial, però tampoc se'n desvinculen si, al contrari, i ara mateix estem amb l'editorial que també fan distribució, per tenir-lo a llibreries, els editorial també m'han muntat ja un parell de presentacions, altres capitals, una editorial darrere, una editorial vinculada, però que, en el fons, qui decideix és l'autor. Ho dèiem amb la Gloria Massana fa una estona, la poesia no és un gènere fàcil o que arribi a tothom, i més autors... Tot mendida. Tant jo vas com tu.